Oportunitats per a Catalunya d`un major

Oportunitats per a Catalunya d’un
major desenvolupament i òptima
implantació de l’energia eòlica en
l’horitzó de l’any 2020
Una proposta d’EolicCat
Setembre de 2015
Carrer Muntaner, 292, 1r 2ª
08021 Barcelona
Tel.: 935 341 381
http://www.eoliccat.net
Oportunitats per a Catalunya d’un major
desenvolupament i òptima implantació de
l’energia eòlica en l’horitzó de l’any 2020
Una proposta d’EolicCat
Maig de 2015
ue
st
a
Aq
gi
na
pà
s'h
a
te
xa
de
i
n
bl
an
c
Índex
Introducció
5
Situació i perspectives de l’energia eòlica al Món
11
L’energia eòlica a Catalunya
15
Previsió d’augment de la capacitat de generació
eòlica a l’Estat espanyol en el període 2015 – 2020
21
Oportunitats d’un major desenvolupament de
l’energia eòlica a Catalunya
25
Full de ruta
33
Conclusions i recomanacions
41
Annex
45
3
4
ue
st
a
Aq
gi
na
pà
s'h
a
te
xa
de
i
n
bl
an
c
Introducció
L’energia eòlica és una font gratuïta i inesgotable d’electricitat
renovable. A diferència dels combustibles fòssils com carbó,
el gas i el petroli, que són recursos finits i suposen un gran
cost mediambiental ja des de llur extracció, els
aerogeneradors aprofiten un subministrament il·limitat
d’energia cinètica en forma de vent.
Amb l’addició de l’energia eòlica al mix energètic es diversifica
el subministrament d’energia, es redueix la dependència dels
combustibles importats i s’estabilitza el preu de l’electricitat,
reduint la vulnerabilitat als pics de preus i les interrupcions de
subministrament i reforçant la seguretat del nostre
subministrament energètic.
El desenvolupament dels parcs eòlics és una excel·lent font
de llocs de treball locals, des de la construcció fins al
manteniment i la conservació.
No obstant, des de la supressió del règim de primes a través
del Reial Decret-Llei 1/20121 s’ha paralitzat el
desenvolupament del sector de generació d’electricitat amb
energia eòlica a l’Estat espanyol i també a Catalunya.
Real Decreto-ley 1/2012, de 27 de enero, por el que se procede a la suspensión de
los procedimientos de pre-asignación de retribución y a la supresión de los incentivos
económicos para nuevas instalaciones de producción de energía eléctrica a partir de
cogeneración, fuentes de energía renovables y residuos, BOE núm.24, 28/1/2012,
pp.: 8068 – 8072. http://www.boe.es/boe/dias/2012/01/28/pdfs/BOE-A-20121310.pdf
1
5
Tot i considerar-les inadequades, la reforma energètica i la
nova llei del sector elèctric defineixen un nou escenari
retributiu que pot permetre el desenvolupament del sector
eòlic sempre i quan les instal·lacions siguin altament eficients.
També preveuen la possibilitat que les noves instal·lacions de
generació d’electricitat a partir de fonts d’energia renovables,
cogeneració i residus, rebin un incentiu a la inversió, si és que
això és necessari per tal d’assolir els compromisos
internacionals en matèria de penetració de les energies
renovables en el consum total d’energia.
A meitat del mes d’abril s’ha conegut la intenció del Govern
central de convocar –probablement al voltant del mes de
setembre- una subhasta per atorgar incentius a la inversió a
instal·lacions de generació elèctrica a partir de biomassa i
energia eòlica per 200 i 500 MW respectivament.
Pel que fa als 500 MW eòlics la normativa en curs d’aprovació
per part del Govern central incorpora la hipòtesi que les noves
instal·lacions que s’haurien de construir i posar en servei en
un període màxim de 36 mesos haurien de disposar de 3.200
hores equivalents anuals de funcionament a potència
nominal.
Tant a la Asociación Empresarial Eòlica (AEE) com a
l’Associació Eòlica de Catalunya (EolicCat) entenem que
aquesta primera convocatòria de subhasta serà una mena de
prova pilot de futures subhastes amb més potència fins cobrir
6
la nova capacitat de generació eòlica que s’estima caldrà
posar en servei a l’Estat espanyol abans de l’any 2020 per
assegurar el compliment dels objectius obligatoris en matèria
de penetració de les energies renovables en el consum brut
d’energia, fixats pel paquet energètic i climàtic de la Unió
Europea2, un 20% en el cas de l’Estat espanyol.
El Govern de la Generalitat de Catalunya té assumits aquests
objectius, amb idèntic percentatge, en el Pla de l’Energia i
Canvi Climàtic a Catalunya (PECAC) 2012 – 2020, aprovat pel
Govern de la Generalitat de Catalunya el 9 d’octubre de
20123, després d’un període d’informació pública que es va
iniciar el 26/04/2012 i va acabar el 19/06/2012.
El document de Planificació de la Xarxa Elèctrica en curs
d’aprovació pel Govern central estima que, per assolir els
objectius climàtics i energètics compromesos per l’Estat
espanyol amb la Unió Europea, abans de l’any 2020, caldrà
posar en servei nova capacitat de generació eòlica entre
4.533 i 6.473 MW4.
2
Vegeu http://ec.europa.eu/clima/policies/package/index_en.htm
Acord de Govern GOV/97/2012, de 9 d’octubre, d’aprovació del Pla de l’energia i
canvi climàtic de Catalunya 2012-2020, DOGC núm. 6231, 11 d’octubre de 2012,
pp.: 47493 – 47494
http://icaen.gencat.cat/web/.content/03_planificacio_energetica/documents/arxius/
acord_pecac.pdf
3
Planificación de la red de transporte de energía eléctrica 2015-2020, MINETUR,
2015
http://www.minetur.gob.es/energia/PLANIFICACION/PLANIFICACIONELECTRICIDADYG
AS/DESARROLLO2014-2020/Paginas/desarrollo2014.aspx
4
7
A Catalunya, aquest previsible escenari de desenvolupament
de nova potència eòlica haurà de comportar modificacions
importants en el procés d’implantació dels nous projectes, en
particular pel que fa a la tramitació i també pel que fa a la
ubicació.
La tramitació s’haurà d’accelerar, ja que és previsible que el
termini entre l’adjudicació a través de la subhasta i la data de
posada en servei del projecte es mantingui en els 36 mesos.
Respecte a la ubicació caldrà seleccionar emplaçaments on el
recurs disponible suposi que els projectes puguin operar com
a mínim a les 3.200 hores equivalents anuals a potència
nominal.
Els potencials projectes ubicats a Catalunya competiran amb
altres projectes d’arreu de l’Estat espanyol que compliran
aquests condicionants: ràpida tramitació i recurs eòlic
suficient.
A la vista de tot l’anterior, i a l’entendre d’EolicCat, cal
apressar-se a realitzar les següents actuacions si Catalunya
pretén assolir els objectius en matèria de política energètica i
climàtica compromesos al PECAC 2012 – 2020:
1.
Finalitzar la tramitació d’aquells projectes que els
promotors considerin viables i que actualment es troben
en fase de tramitació.
8
2.
Endegar una modificació de la legislació5 que permeti
desenvolupar nous projectes de parcs eòlics de més de
10 MW sense necessitat de sotmetre’ls a concurs i que
alleugereixi el tràmit i el temps necessari per la obtenció
dels permisos.
3.
Modificar el mapa d’implantació eòlica per tal d’habilitar
zones de més de 3.200 hores equivalents (més de 7,5
m/s a 100 m sobre nivell de terreny).
4.
Coordinar amb REE la planificació de la connexió dels
objectius de potència eòlica que determini el Govern de
Catalunya pels anys 2020 i 2030.
Aquest document motiva les actuacions i aporta els detalls
per a materialitzar-les.
A l’Annex s’incorpora un informe emès per Tornos Abogados, l’assessoria jurídica
d’EolicCat, envers les modificacions de les que hauria de ser objecte el Decret
147/2009, a fi que es poguessin promoure nous parcs eòlics de més de 10 MW sense
necessitat de determinar Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) ni de concursos
5
9
10
ue
st
a
Aq
gi
na
pà
s'h
a
te
xa
de
i
n
bl
an
c
Situació i perspectives de l’energia eòlica al
Món
Malgrat la paralització que el sector ha sofert a l’Estat
espanyol, l’energia eòlica segueix essent una aposta, actual i
de futur, en un nombre cada cop més gran de mercats, i a
preus competitius amb la generació convencional i assolint
penetracions molt elevades en el mix elèctric, tal com recull
l’Agència Internacional d’Energia6.
L'any 2014 l’energia eòlica va ser la segona tecnologia en el
sistema elèctric a l’Estat espanyol, amb una producció de 51
TWh i una cobertura de la demanda elèctrica del 20,4%. Més
de 20.000 persones treballen en el sector. La indústria eòlica
espanyola exporta tecnologia per valor d'uns 2.000 milions
d'euros a l'any, inverteix en Recerca i Desenvolupament al
voltant de 85,5 milions d'euros anuals i aporta, directament i
indirecta, 2.623 milions d'euros al Producte Interior Brut, el
0,24% (del PIB de 2014 a preus de mercat).
Per tot això no són gens sorprenents les dades que aporta
una recent anàlisi prospectiva del sector eòlic global fins l’any
2050 realitzada pel Consell Mundial de l'Energia Eòlica
6 The Power of Transformation: Wind, Sun and the Economics of Flexible Power
Systems, International Energy Agency 2014, Vegeu
https://www.iea.org/bookshop/465-The_Power_of_Transformation, el resum executiu
a http://www.iea.org/textbase/npsum/givar2014sum.pdf i la presentació a
http://www.iea.org/newsroomandevents/speeches/140225_GIVAR_PC_Slides_final.p
df
11
(GWEC, en les sigles en anglès), l'edició de 2014 del Global
Wind Energy Outlook, GWEO20147.
L’anàlisi estima que la capacitat global de generació
d’electricitat a partir de l’energia eòlica podria arribar als
2.000 GW el 2030, un creixement del 441% respecte als
369,6 GW en operació al món a començaments d’enguany8.
En aquest escenari l'energia eòlica subministraria entre el 17
i el 19% de la demanda elèctrica mundial, creant més de 2
milions de nous llocs de treball, i reduint les emissions de
CO2 en més de 3 mil milions de tones per any.
Le penetració de l'energia eòlica en la cobertura de la
demanda elèctrica global suposaria entre el 25 i el 30% l'any
2050.
Pel que fa als països europeus de l’OCDE la capacitat de
generació eòlica podria assolir entre 337 i 386 GW l'any
2030, fins triplicar la potència actual, substancialment per
damunt del que estima l’escenari “New Policies” del World
Energy Outlook de l’Agència Internacional d'Energia. En línia
amb la ja tradicional extrema prudència pel que fa al
desenvolupament de les energies renovables, l'AIE preveu
que als països europeus de l’OCDE operaran 156 GW de
capacitat de generació eòlica el 2016, 185 GW el 2020 i 263
Global Wind Energy Outlook 2014, GWEC, http://www.gwec.net/wpcontent/uploads/2014/10/GWEO2014_WEB.pdf
8 Global Wind Statistics 2014, GWEC, http://www.gwec.net/wpcontent/uploads/2015/02/GWEC_GlobalWindStats2014_FINAL_10.2.2015.pdf
7
12
GW el 2030. Com s'ha comentat les estimacions de l'AIE
sempre s'han mostrat molt modestes.
L'escenari “Moderat” del GWEO2014, però, anticipa que el
2016 la potència eòlica instal·lada serà de 153 GW, i anirà
augmentant progressivament fins 203 GW el 2020 i 337 GW
el 2030, força per damunt del previst per l’AIE.
Així l’energia eòlica podria aportar cada any al voltant de 886
TWh d'electricitat a la regió a partir del 2030, evitant l’emissió
de més de 532 milions de tones de CO2.
Aquest escenari estima un creixement sostingut de l’ocupació
en el sector eòlic entre els anys 2015 i 2020, moment en que
donaria feina a prop de 236.000 persones. La tendència
continuaria i el 2030 els sector ocuparia 273.000 persones a
la regió.
L'escenari “Avançat” preveu una capacitat de generació eòlica
de prop de 226 GW per al 2020 i 386 GW en 2030, donant
lloc a inversions anuals de prop de 22 mil milions d’euros
l’any 2020 i més de 316.000 persones ocupades en el sector.
En termes de generació d’electricitat i d'estalvi d’emissions de
CO2, aquest escenari mostra que l’energia eòlica podria
generar prop de 1.014 TWh d'electricitat l’any, evitant
l’emissió de 609 milions de tones de CO2 anuals el 2030.
13
14
ue
st
a
Aq
gi
na
pà
s'h
a
te
xa
de
i
n
bl
an
c
L'estat de l'energia eòlica a Catalunya
Catalunya és la comunitat autònoma de l'Estat espanyol amb
major consum d'electricitat. L'any 2014, segons dades del
ICAEN, la demanda elèctrica (EBC) de Catalunya va ser
45.697,67 GWh9, el 18,8% del total a l'Estat espanyol
peninsular (243.530 GWh, segons REE)10.
L’any 2014 el Producte Interior Brut (PIB) a preus de mercat
de Catalunya va ascendir a 199.785.670.000 euros,
equivalent al 18,9% del total de l'Estat11.
La població de Catalunya a 1 de gener de 2015, segons les
dades del Instituto Nacional de Estadística (INE), era de
7.391.133 persones, el 15,9% del total de l'Estat.
Totes aquestes magnituds són superiors, en termes relatius, a
les vinculades a la generació elèctrica d'origen eòlic en
territori de Catalunya.
A 1 de gener de 2015 la capacitat de generació elèctrica
d'origen eòlic dels parcs catalans sumava 1.272,32 MW, el
5,5% dels 22.989,99 MW aleshores en servei a tot l'Estat.
Full mensual dels principals indicadors de l'energia a Catalunya, Institut Català
d’Energia, Desembre 2014. Vegeu
http://icaen.gencat.cat/ca/detalls/article/Indicadors-energetics
10 Estadística diaria del sistema eléctrico español peninsular, Red Eléctrica de España,
Vegeu http://www.ree.es/es/balance-diario/peninsula/2014/12/31
11 Cuentas Económicas: Contabilidad Regional de España. Base 2010, Instituto
Nacional de Estadística, Vegeu
http://www.ine.es/jaxi/menu.do;jsessionid=78D23A949BE9735CCA05F9C8968A758
2.jaxi03?type=pcaxis&path=%2Ft35%2Fp010&file=inebase&L=0
9
15
L'any 2014, els parcs eòlics catalans van generar 2.887,33
GWh, segons les dades de la Comisión Nacional de los
Mercados y la Competencia (CNMC)12, el 5,7% de tota
l'electricitat d’origen eòlic generada a l'Estat espanyol.
Tot i que Catalunya va començar molt aviat a implantar la
generació elèctrica amb energia eòlica molt aviat, el
desenvolupament posterior ha estat molt més lent que a la
resta de comunitats autònomes de l'Estat espanyol, tal com
mostra el gràfic.
El parc eòlic de El Pení, a Roses, el primer comercial de
Catalunya, es va posar en servei l’any 1991. Aleshores a
l’Estat espanyol hi havia 0,7 MW eòlics en operació. El parc
eòlic de Roses, amb 0,59 MW, suposava el 84,3% de la
potència eòlica en servei en aquell moment.
No obstant, la capacitat de generació eòlica posada en servei
a Catalunya des d'aleshores ençà ha estat molt allunyada de
la que ha entrat en operació a les comunitats autònomes que
avui lideren el desenvolupament d'aquesta tecnologia.
Si entre 1993 i 2014 a Catalunya s’han posat en servei 1.272
MW eòlics, a l’Aragó han estat 1.892,95, a Galícia 3.296,11,
a Andalusia 3.337,73, a Castella La Manxa 3.806,24 i a
Castella i Lleó 5.560,01 MW.
Información mensual de estadística sobre las ventas de régimen especial. Comisión
Nacional de los Mercados y la Competencia, Dades fins desembre de 2014
12
16
Una regulació autonòmica que s’ha mostrat ineficient i la
lentitud en la tramitació dels projectes eòlics i les
infraestructures associades n’han estat els factors
diferencials.
El gràfic13 mostra com ha evolucionat, entre els anys 1993 i
2014, la potència eòlica instal·lada a les deu comunitats
autònomes de l’Estat espanyol amb més capacitat de
generació eòlica.
Elaboració propia a partir de les següents fonts: 2004 en endavant, AEE; 2000 a
2003, REE; 1993 a 1999 CNE excepte Canàries; 1993 a 1999 Estadísticas
Energéticas de Canarias, només per Canàries
13
17
A 1 de gener de 2015, Catalunya és la sisena comunitat
autònoma de l'Estat en potència eòlica en servei i també en
generació d'origen eòlic14.
Comunitat
Autònoma
Castella i Lleó
Castella La Manxa
Andalusia
Galícia
Aragó
Catalunya
País Valencià
Navarra
Astúries
La Rioja
Múrcia
País Basc
Canàries
Cantàbria
Balears
Total
Potència en
servei
(MW)
Energia
venuda
(GWh)
Hores equivalents
anuals a potència
nominal
5.560,01
3.806,54
3.337,73
3.328,30
1.893,31
1.272,32
1.188,99
1.003,92
518,45
446,62
261,96
176,61
153,25
38,30
3,68
12.422,64
8.291,63
6.449,63
8.397,65
4.330,83
2.887,33
2.521,65
2.279,22
1.049,12
947,72
511,02
432,95
389,30
76,31
6,03
2.234,28
2.178,26
1.932,34
2.523,10
2.287,44
2.269,34
2.120,84
2.270,32
2.023,58
2.121,98
1.950,76
2.451,45
2.540,32
1.992,48
1.638,64
22.989,99
50.993,04
2.218,05
Donada la legislació actualment vigent a Catalunya, l’única
possibilitat de desenvolupar nova capacitat de generació
eòlica són les petites instal·lacions eòliques de fins a 10 MW
de potència i un màxim de 5 posicions.
No obstant, malgrat la gran majoria dels 111 projectes de
“petites instal·lacions eòliques” en tramitació censats pel
Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de
14
Vegeu nota 12
18
Catalunya15 es troben en zones de lliure implantació segons el
vigent mapa d’implantació ambiental de l’energia eòlica a
Catalunya, i que sumen una potència de 895,58 MW, només
sis (el 5,4%) –amb una potència de 33,6 MW (el 3,75%)- han
obtingut un Acord d’exempció de l’avaluació d’impacte
ambiental.
A la impossibilitat de tramitar nous parcs eòlics se li suma la
poca disponibilitat de zones amb alt potencial eòlic degut a
les fortes restriccions marcades pel mapa d’implantació
eòlica del 2002. Calculem que un 80% del territori amb més
de 3.200 hores equivalents de funcionament es troben en
zones vermelles on està prohibida la implantació de parcs
eòlics.
15
Vegeu http://www.geolocal.cat/geoLocal/visorParcsEolics.jsp
19
20
ue
st
a
Aq
gi
na
pà
s'h
a
te
xa
de
i
n
bl
an
c
Previsió d’augment de la capacitat de
generació eòlica a l’Estat espanyol en el
període 2015 – 2020
El Butlletí Oficial de l’Estat del 11 de desembre de 2014 va
publicar un anunci16 de la Direcció General de Política
Energètica i Mines del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme
pel que se es posa en marxa la consulta pública del informe
de sostenibilitat ambiental i la versió preliminar de la
planificació del sector elèctric 2015-2020.
L’anunci convidava persones i entitats jurídiques interessades
a que, durant un termini de 45 dies, realitzin les contribucions
que estimin oportunes sobre el mencionat informe de
sostenibilitat ambiental i, sobre el propi document de
planificació indicativa. La documentació està disponible a la
pàgina web del Ministerio de Industria, Energía y Turismo
(MINETUR).
És el primer cop en aquesta legislatura que el govern de
l’Estat mostra les seves intencions sobre la planificació
energètica i el camí a seguir per aconseguir complir els
objectius de política energètica i climàtica de la UE de l’any
2020.
16
Vegeu http://www.boe.es/boe/dias/2014/12/11/pdfs/BOE-B-2014-43591.pdf
21
Per això l’energia eòlica seria la tecnologia amb més
creixement en els propers sis anys fins assolir una capacitat
de generació de 29.479 MW.
Segons la Secretaria d’Estat d’Energia a 31 de desembre de
2013 la capacitat de generació eòlica al sistema elèctric
peninsular era de 22.854 MW i la dels sistemes no
peninsulars 157 MW, en total 23.011 MW.
La planificació del govern espanyol estableix una franja
d’entre 4.533 i 6.473 MW per a nova capacitat de generació,
depenent de l’evolució de la demanda elèctrica, per tal
d’assolir els objectius vinculants fixats per la UE per l’any
2020.
Amb posterioritat, el 13 d’abril de 2015 el Secretari d’Estat
d’Energia ha sol·licitat informe de la Comisión Nacional de los
Mercados y la Competencia (CNMC) sobre un Reial Decret i
una Ordre Ministerial per atorgar i regular un règim retributiu
específic a noves instal·lacions d’energia elèctrica a partir de
biomassa en el sistema elèctric peninsular i també per
instal·lacions de tecnologia eòlica.
L’objectiu d’aquestes dues normes és establir una
convocatòria de subhastes per atorgar un règim retributiu
específic a base d’una Retribució a la Inversió (RINV) de nova
potència per a generació d’electricitat a partir de biomassa
(200 MW) i energia eòlica (500 MW)
22
Pel que fa a l’energia eòlica es contempla també la
possibilitat que s’atorgui la RINV a instal·lacions ja existents
que substitueixin aerogeneradors per altres nous que no
s’hagin utilitzat amb anterioritat.
El concepte a subhastar serà el percentatge de reducció del
valor estàndard de la inversió inicial de la instal·lació tipus de
referència, és a dir, per a l‘atorgament de la RINV es tindran
en compte les ofertes amb valors de CAPEX inferiors al que
estableix la proposta d’Ordre.
Tal com mostren les taules de la proposta d’OM, els
paràmetres que s’hi estableixen pels parcs eòlics són 1.1
milió d’euros de CAPEX i 3.200 hores equivalents de
funcionament.
L’entitat supervisora de la subhasta serà la CNMC.
La garantia econòmica es funció de la potència instal·lada i es
fixa en 50,00 €/ kW
El cost màxim que haurà de suportar el sistema elèctric està
acotat en 21 milions d’euros anuals (pels 500 MW eòlics)
No s’estableix cap data per la subhasta ni per la seva
metodologia, que es convocarà a través d’una Resolució del
Secretari d’Estat d’Energia que haurà d’incloure tots els
detalls.
23
Però les darreres informacions de que disposem, apunten
com a data objectiu per a la subhasta, el setembre de 2015.
A partir de l’adjudicació de la subhasta, el promotor tindrà
tres anys per a la posada en marxa del parc eòlic.
24
Oportunitats d’un major desenvolupament de
l'energia eòlica a Catalunya
L’energia eòlica és la tecnologia més desenvolupada de les
“noves” energies renovables, la que –tal com hem vist- juga i
seguirà jugant un paper rellevant en el subministrament
elèctric arreu del món, així com també en la descarbonització
del sector elèctric, un factor fonamental en la lluita contra el
canvi climàtic.
El desenvolupament actual de l’energia eòlica a Catalunya és
del tot insuficient per assolir els objectius de penetració
d’electricitat renovables en el sistema elèctric de Catalunya
que preveu el PECAC 2012 – 2020 i que és previst
contribueixin substancialment als objectius de reducció
d’emissions de gasos d’efecte hivernacle estimats en el
mateix document de planificació.
Però, a més a més, un major desenvolupament de l’energia
eòlica a Catalunya contribuirà a la reactivació i a l’impuls de
l’economia catalana, donat que el “know-how” eòlic està
disponible en tota la cadena de valor de la indústria a
Catalunya.
Malgrat la menor implantació eòlica en relació a d’altres
comunitats autònomes de l’Estat espanyol, Catalunya disposa
de prou coneixement acumulat en tota la cadena de valor de
la indústria eòlica, amb empreses i professionals motivats i
25
amb capacitat demostrada, des de dissenyadors i fabricants
d’aerogeneradors fins operadors de parcs eòlics,
subestacions i línies elèctriques, passant per empreses amb
experiència en promoció i tramitació de projectes, construcció,
operació i serveis associats, entitats financeres i diverses i
múltiples consultories especialitzades.
Aquests són els principals sub-sectors econòmics que activa
la indústria eòlica, tots ells presents a Catalunya.
Fabricants d’aerogeneradors i grans components, que
ocupen enginyers de quasi totes les especialitats (mecànics,
aerodinàmics, elèctrics, electrònics, informàtics,
telecomunicacions, etc., ...) altament qualificats per Recerca i
Desenvolupament, disseny de producte, gestió i control de
qualitat, economistes, advocats i personal administratiu
Promotors especialitzats en la planificació, la tramitació i la
construcció de les instal·lacions, ocupant enginyers
industrials, ambientòlegs, gestors de projecte, enginyers
d’obres públiques, de camins, economistes, advocats,
geòlegs, topògrafs, biòlegs, ornitòlegs, enginyers forestals,
ambientòlegs i arquitectes paisatgistes
Construcció, operació i manteniments dels parcs eòlics i les
infraestructures associades, ocupant personal tècnic en
operació, manteniment i reparació d’aerogeneradors,
subestacions i línies elèctriques, enginyers d’obres públiques i
elèctrics, especialistes en seguretat, electricistes, mecànics,
26
personal especialitzat en instal·lació d’aerogeneradors,
gruistes, geòlegs, topògrafs, biòlegs, ornitòlegs, enginyers
forestals, ambientòlegs, arquitectes paisatgistes, operaris de
maquinaria d’obra publica, personal de construcció, personal
de suport administratiu
Operació dels parcs i venda de l’electricitat, ocupant
enginyers elèctrics, ambientals i civils, experts en seguretat i
higiene en el treball, financers, venedors, analistes de mercat
i personal administratiu i comptable
Consultores diverses que desenvolupen altres activitats
lligades al negoci eòlic i ocupen programadors i meteoròlegs,
enginyers aerodinàmics, ambientals, experts en política
energètica, treball social, comunicació, biòlegs, ambientòlegs,
geòlegs, arqueòlegs, advocats especialitzats en energia,
experts en comunicació i organitzadors d’esdeveniments
entre d’altres.
L’Associació Eòlica de Catalunya agrupa empreses que són
grans actors del sector eòlic global, encara presents a
Catalunya i tenim la oportunitat que s’hi consolidin i
augmentin el seu negoci si el sector es reactiva. Davant
l’actual impossibilitat de desenvolupament en el mercat
domèstic, han concentrat la seva capacita inversora en
mercats on l’energia eòlica manté un creixement fort, com
Sudàfrica, Brasil, Xile o Mèxic.
27
No obstant, si construïm un nou escenari coherent amb les
condicions de mercat, el desig dels associats és el de tornar a
invertir a Catalunya. A més, tal com va passar amb la bona
acollida que va tenir entre els inversors el concurs eòlic a
Catalunya –malgrat el desenvolupament posterior no fou gens
satisfactori-, estem convençuts que serem capaços d’atraure
nous promotors, inversors i fabricants. No hi ha hauria cap
motiu per a que això no fos així. Altres mercats menys
estables i amb menys potencial ho han aconseguit.
Les condicions del desenvolupament eòlic, però, seran
diferents a les conegudes fins ara. És d’especial importància
la disminució dels incentius a la generació, tal com ja s’ha
comentat amb anterioritat
La viabilitat econòmica dels projectes dependrà d’assegurar
la disponibilitat de bons recurs eòlic, que fonamentalment
serà retribuït al preu de l’electricitat al mercat.
Convé doncs analitzar quina es preveu que sigui l’evolució
d’aquests preus a futur.
Els efectes de la reforma energètica en els preus de
l’electricitat s’estan començant a manifestar enguany.
Tot i que els preus de l’electricitat al mercat són
substancialment superiors als dels mateixos períodes de l’any
anterior, encara no són suficients per a fer viable un projecte
28
eòlic ubicat en un indret amb recurs mitjà i quins únics
ingressos siguin els del preu de l’electricitat al mercat.
29
Les estimacions de preu a futur mostren un creixement
sostingut, que permetrà fer viables projectes que s’ubiquin en
emplaçaments amb un nombre d’hores anuals equivalents
superior a les mitjanes que reporten els parcs eòlics que han
rebut un incentiu a la producció o que, actualment, reben un
incentiu a la inversió.
30
La darrera actualització del Pla Estratègic d’ENDESA 2015 –
201917, presentada el 19 de març de 2015, estima uns preus
OMIE de 46,00 €/MWh l’any 2015, 52,00 €/MWh l’any 2016
i 57,00 €/MWh l’any 2017.
Les previsions d'ENDESA són lleugerament superiors als que
estima l'evolució dels preus spot de l'electricitat a l’Estat
espanyol incorporada a la proposta d'Ordre ministerial (IET)
per la que es regula el procediment d'assignació del règim
retributiu específic en Ia convocatòria per a noves
instal·lacions de producció d'energia elèctrica a partir de
biomassa situades al sistema elèctric peninsular i per
instal·lacions de tecnologia eòlica, i s'aproven els seus
paràmetres retributius, a la que ens hem referit amb
anterioritat.
La memòria estima un preu spot de 49,52 €/MWh per a l'any
2015, 49,75 €/MWh el 2016 i 52,00 €/MWh del 2017 en
endavant.
Amb rangs de preus de venda d’electricitat similars a aquests
que s’han referenciat, diverses companyies elèctriques
internacionals estan desenvolupant projectes d’implantació
eòlica a països com Sudàfrica i Brasil.
Cal dir, però, que el nombre d’hores anuals equivalents
d’aquests projectes és de 3.200 hores o més, i que el sistema
Actualización Plan Estratégico 2015-2019, ENDESA, 19/3/2015. Vegeu
http://www.endesa.com/es/conoceendesa/lineasnegocio/Documents/ActualizacionPlan-Estrategico-2015-2019.pdf
17
31
de retribució en aquests països garanteix una estabilitat de
preus a llarg termini.
32
Full de ruta
Per tal de reactivar el sector i fer possible la implantació de
nous parcs eòlics a Catalunya, Eoliccat considera prioritàries
les següents accions:
1. Finalitzar la tramitació d’aquells projectes que els
promotors considerin viables i que actualment es troben
en fase de tramitació.
Un gran nombre de projectes en tramitació estan pendents
encara d’obtenció de permisos i/o del punt de connexió.
Per tal de tenir projectes preparats per acudir a la
subhasta anunciada pel Ministerio de Industria, Energía y
Turismo (MINETUR), cal activar efectivament la tramitació
d’aquells projectes que els promotors considerin viables,
així com facilitar les gestions per obtenir els punts de
connexió sense necessitat de desemborsar pagaments
importants abans d’iniciar les obres.
2. Endegar una modificació de la legislació permeti
desenvolupar nous projectes de parcs eòlics de més de 10
MW sense necessitat de sotmetre’s a concurs i que
alleugereixi el tràmit i el temps necessari per la obtenció
dels permisos.
Amb la legislació actual no es poden tramitar parcs eòlics
de més de 10 MW a Catalunya, i per tant és imprescindible
revisar i modificar la legislació catalana sobre energia
33
eòlica. Aquesta hauria de permetre a la iniciativa privada el
desenvolupament de projectes de més de 10 MW sense
necessitat que es determinin amb anterioritat Zones de
Desenvolupament Prioritari i es convoquin concursos de
concurrència competitiva. Aquest esquema no ha resultat
eficient i es considera que impediria poder participar en a
les subhastes anunciades pel MINETUR. La nova legislació
ha de simplificar i unificar el procés de tramitació per tal
de fer-lo més àgil, mesura imprescindible per poder
accedir a les futures subhastes.
3. Modificar el mapa d’implantació eòlica per tal d’habilitar
zones de més de 3200 hores equivalents (més de 7,5 m/s
a 100 m sobre nivell de terreny).
L’anunci de la subhasta de 500 MW realitzada pel Minetur,
serà la primera d’una sèrie de subhastes que haurien de
cobrir la nova potència eòlica contemplada en la nova
planificació de la xarxa elèctrica fins l’any 2020, que va
entre 4.533 i els 6.473 MW. En aquest nou escenari
competitiu, el recurs eòlic disponible és el paràmetre clau
per fer viable un parc eòlic. En la primera convocatòria es
parteix d’un mínim 3200 hores equivalents a potencia
nominal com a base de càlcul pel recurs eòlic. A Catalunya
pràcticament totes les zones amb aquest nivell de recurs
eòlic estan localitzades en zones vermelles (prohibides)
segons el mapa d’implantació actual i per tant els parcs
34
eòlics a Catalunya difícilment podran ser competitius en
les subhastes.
Després de 15 anys de realització d’estudis d’impacte
ambiental per la implantació de parcs eòlics per tot el
territori i de monitorització dels impactes generats pels
parcs eòlics en funcionament, és hora de revisar el mapa
d’implantació que entenem que és innecessàriament
restrictiu. La revisió del mapa ha de permetre obrir noves
zones amb recurs eòlic suficient per tal que Catalunya
sigui competitiva en les subhastes eòliques, garantint al
mateix temps la compatibilitat ambiental dels parcs eòlics
en la zona d’implantació. Considerem que amb la
tecnologia actual les zones haurien de tenir com a mínim
una mitja de vent de 7,5 m/s a 100 m sobre el terreny.
4. Coordinar amb REE la planificació de la connexió dels
objectius de potència eòlica que determini el Govern de
Catalunya pels anys 2020 i 2030
Un cop determinades aquestes noves zones d’implantació
eòlica caldrà determinar també la disponibilitat de
capacitat d’evacuació a les xarxes de transport i/o
distribució.
Red Eléctrica publica la informació corresponent a l’estat
de les sol·licituds d’accés i connexió a la xarxa de transport
35
i d’acceptabilitat per part de Red Eléctrica, com operador
del sistema, per l’accés a la xarxa de distribució20.
Per a les instal·lacions de generació en l’anteriorment
anomenat règim especial, la informació es refereix a la
totalitat de la capacitat de generació posada en servei
segons la millor informació que disposa REE actualitzada a
1 d’octubre de 2014.
Segons aquesta informació, pel que fa a la generació
eòlica, Catalunya disposa d’autorització per 1.051 MW en
instal·lacions en servei connectades a la xarxa de transport
més altres 221 MW connectades a la xarxa de distribució.
Quan, a més a més, es consideren les instal·lacions
pendents de posada en servei que han sol·licitat accés a la
xarxa de transport o que ho han fet a la xarxa de
distribució a través del corresponent gestor de xarxa
sempre i quan aquest ho hagi comunicat a REE, el volum
augmenta a 1.913 MW en xarxa de transport i 256 MW en
xarxa de distribució.
És a dir, la potència eòlica amb connexió autoritzada però
pendents de materialitzar són 862 MW a la xarxa de
transport i 35 MW a la xarxa de distribució. La informació
disponible a la web de REE permet identificar tota aquesta
potència per nus de connexió.
20
vegeu http://www.ree.es/es/actividades/gestor-de-la-red-ytransportista/acceso-a-la-red
36
No obstant, cal tenir present que aquesta potència
evacuable per nus de connexió correspon a projectes
concrets que podrien no ser viables donades les seves
hores anuals equivalents i el nivell retributiu previst. Es
tractaria, però, de mantenir el volum total de la capacitat
d’evacuació autoritzada per REE a Catalunya, si més no en
una primera fase. Aquest volum evacuable s’haurà d’anar
ampliant a mesura que es disposi de zones on el recurs
eòlic faci viable la implantació dels parcs.
Així mateix cal planificar els futurs nusos de connexió per
fer possible l’escenari pel 2030, ja que la construcció de
les infraestructures necessàries poden requerir molts anys.
Eoliccat es fixa com a objectiu disposar de 6.000 MW
eòlics en servei a Catalunya l’any 2030 per tal d’acomplir
amb els objectius climàtics i energètics de la Unió Europea.
Per tal de desenvolupar les quatre accions anteriors Eoliccat
ofereix a la Generalitat tot el recolzament del sector i proposa
les següents mesures concretes:
-
Creació d’una comissió de treball conjunta entre
Eoliccat i l’Administració, per tal de desenvolupar les
quatre accions definides, en la que haurien de
participar els representants dels departaments més
involucrats en la tramitació dels parcs eòlics: energia,
medi ambient i urbanisme,
37
-
Creació d’un nou càrrec que ostentés una persona amb
capacitat per desencallar els esculls en la tramitació
dels parcs eòlics. Aquesta funció l’hauria d’assumir una
persona amb profund coneixement dels sector i hauria
de tenir l’autoritat suficient per actuar directament
sobre els organismes involucrats en la tramitació dels
parcs eòlics. Aquesta figura podria exercir de clar
dinamitzador de les tramitacions internes i podria
resoldre les situacions que hores d’ara es troben
encallades sense motiu aparent.
-
Creació de protocols d’actuació per tal de resoldre
traves administratives. Els Departaments de la
Generalitat de Catalunya competents en matèria
d’autorització de parcs eòlics i les seves instal·lacions
adjuntes generaran, amb la col·laboració del sector,
protocols d’actuació en aspectes que clarament són els
que més problemàtica generen a l’hora d’assolir les
autoritzacions administratives. Pensem per exemple en
tot el que guarda relació amb l’avifauna o amb els
punts de connexió i accés a la xarxa.
-
Imposició de “tempos” a acomplir pels funcionaris per
tal d’impulsar la tramitació. Els Departaments de la
Generalitat de Catalunya competents en matèria
d’autorització de parcs eòlics i les seves instal·lacions
adjuntes dictaran una circular o ordre interna que
imposi als funcionaris uns “tempos” a acomplir per tal
38
d’impulsar degudament les tramitacions. Estem
pensant per exemple en obligar a reiterar les peticions
d’informes a Organismes Afectats o marcar uns màxims
temporals en que les sol·licituds d’autoritzacions han
d’haver estat sotmeses a informació pública.
39
40
ue
st
a
Aq
gi
na
pà
s'h
a
te
xa
de
i
n
bl
an
c
Conclusions i recomanacions
L’energia eòlica és la tecnologia més desenvolupada de les
“noves” energies renovables, la que –tal com hem vist- juga i
seguirà jugant un paper rellevant en el subministrament
elèctric arreu del món, així com també en la descarbonització
del sector elèctric, un factor fonamental en la lluita contra el
canvi climàtic.
A més, actualment és competitiva econòmicament amb les
altres energies, i contribueix fortament en l’activació de les
economies locals, per la inversió en el territori i la generació
de llocs de treball.
Però el desenvolupament actual de l’energia eòlica a
Catalunya és del tot insuficient per assolir els objectius de
penetració d’electricitat renovables en el sistema elèctric de
Catalunya que preveu el PECAC 2012 – 2020. A més, la
legislació catalana actual no permet la tramitació de nous
parcs eòlics de més de 10MW i les restriccions ambientals no
permeten accedir a les zones d’alt potencial eòlic, en les que
podríem competir quan s’iniciïn les subhastes anunciades pel
MINETUR.
La Generalitat de Catalunya ha de crear les condicions per a
fer possible l’objectiu d’ampliar la capacitat de generació
eòlica en Catalunya en l’equivalent, com a mínim, al 20% de
la nova potència eòlica que l’Estat espanyol preveu serà
necessària posar en servei abans de l’any 2020. Aquest
41
objectiu equival aproximadament al pes que tant l’economia
catalana com el consum d’electricitat de Catalunya tenen en
el conjunt de l’Estat.
Per això, Eoliccat ha dissenyat un full de ruta que passa per
desenvolupar les següents accions:
1- Finalitzar la tramitació d’aquells projectes que els
promotors considerin viables i que actualment es troben
en fase de tramitació.
2- Endegar una modificació de la legislació22 que permeti
desenvolupar nous projectes de parcs eòlics de més de 10
MW sense necessitat de sotmetre’s a concurs i que
alleugereixi el tràmit i el temps necessari per la obtenció
dels permisos.
3- Modificar el mapa d’implantació eòlica per tal d’habilitar
zones de més de 3200 hores equivalents (més de 7,5 m/s
a 100 m sobre nivell de terreny).
4- Coordinar amb REE la planificació de la connexió dels
objectius de potència eòlica que determini el Govern de
Catalunya pels anys 2020 i 2030
I per tal de desenvolupar-les proposa les següents mesures
concretes:
42
-
Creació d’una comissió de treball conjunta entre
Eoliccat i l’Administració, per tal de desenvolupar les
quatre accions definides,
-
Creació d’un nou càrrec que ostentés una persona amb
capacitat per desencallar els esculls en la tramitació
dels parcs eòlics.
-
Creació de protocols d’actuació per tal de resoldre
traves administratives.
-
Imposició de “tempos” a acomplir pels funcionaris per
tal d’impulsar la tramitació.
43
44
ue
st
a
Aq
gi
na
pà
s'h
a
te
xa
de
i
n
bl
an
c
Annex:
I N F O R M E que, a requeriment d’EolicCat, s’emet envers
les modificacions de les que hauria de ser objecte el Decret
147/2009, a fi que es poguessin promoure nous parcs eòlics
de més de 10 MW sense necessitat de ZDP ni de concursos.
Barcelona, maig de 2015
45
46
ue
st
a
Aq
gi
na
pà
s'h
a
te
xa
de
i
n
bl
an
c
INFORME
que, a requeriment d’EolicCat, s’emet sobre les modificacions de
les que hauria de ser objecte el Decret 147/2009 o sobre
l’aprovació d’un nou Decret, a fi que es pugin promoure nous parcs
eòlics de més de 10 MW, prescindint de l’actual règim de concurs
per ZDP
Barcelona, maig de 2015
Joan Perdigó Solà
Advocat-Soci i Professor de Dret Administratiu
de la Universitat de Barcelona
47
1.- Objecte de l’informe
A partir dels nostres anteriors Informes de 19 de novembre de 2014 i
de 6 de maig de 2015, EolicCat ens demana un nou informe sobre les
diferents vies de modificació del Decret 147/2009 o d’aprovació d’un
nou Decret eòlic que, prescindint del règim de concurs i de zones de
desenvolupament prioritari o ZDP, permeti establir un nou règim
d’implantació de parcs eòlics per lliure iniciativa dels promotors. En tot
cas, vagi per davant que qualsevol modificació del Decret vigent o
aprovació de nou Decret haurà de preservar els drets dels promotors de
parcs eòlics adjudicats per Ordre 329/2010, de 9 de juny, del
Departament d’Economia i Finances, en base a les ZDP aprovades
primer per l’Acord de Govern 108/2010, d’1 de juny, després substituït
per l’Acord de Govern 120/2012, de 20 de novembre, un cop aprovada
per la Ponència Ambiental l’avaluació estratègica de les ZDP, sempre i
quan no hagin renunciat a l’adjudicació.
Les diferents vies per superar la situació actual, es poden resumir en
tres:
a) Un nou Decret pel qual s’aprovi un nou Mapa Eòlic com a Pla
territorial sectorial, amb noves zones condicionades en àmbits ara
qualificats com a zones incompatibles, i s’estableixi un nou
procediment alhora d’autorització administrativa i d’aprovació de
Pla especial, amb la coordinació de la seva avaluació ambiental.
b) Manteniment de l’actual Mapa Eòlic amb un nou Decret que es
limiti a regular un nou procediment en els termes abans
esmentats.
c) Una modificació del Decret 147/2009 consistent, únicament en la
derogació dels preceptes referits al concurs i a les ZDP.
Passem, doncs, a analitzar cadascuna d’aquestes tres alternatives.
2.- Nou Mapa Eòlic amb un nou procediment
La necessitat que s’aprovi un nou Pla territorial sectorial d’implantació
de l’energia eòlica, o Mapa Eòlic obeiria a la la necessitat de fer efectius
els objectius de la Directiva 2009/28/CE, a Catalunya, i el Pla de
l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya, PECAC 2012-2020, aprovat
per Acord del Govern de 9 d’octubre de 2012.
48
A partir de les consideracions (8) i (9) del seu Preàmbul, l’article 3 de la
Directiva 2009/28/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 23
d’abril de 2009, de foment de l’ús de l’energia procedent de fonts
renovable, s’imposa als Estats membres objectius globals nacionals
obligatoris, amb la finalitat que, el 2020, es faci efectiu l’objectiu que,
com a mínim, el 20% del consum final brut d’energia de la Unió
Europea provingui de fonts renovables. A aquests efectes l’Annex 1.A
estableix els objectius globals nacionals que, per a Espanya, és del 20%,
a assolir el 2020. Aquest objectiu de la Directiva 2009/28/CE, culmina
un procés iniciat amb la Comunicació de la Comissió, de 10 de gener de
2007, titulada “Programa de treball de l’energia renovable. Les energies
renovables en el segle XXI” que, al seu torn, porta causa del Protocol de
Kioto de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic.
En el Preàmbul de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector
Elèctric, s’afirma que la seva predecessora, la Llei 54/1997, de 27 de
novembre, ja va contribuir notablement als compromisos derivats del
Paquet Energia i Canvi Climàtic, que fixa com objectiu, per a 2020,
assolir un 20% de participació de les energies renovables en l’energia
primària. Tanmateix, no es fa esment a la Directiva 2009/28/CE ni al
compliment del seu concret objectiu per a Espanya.
En el seu article 4 la Directiva disposa que els Estats membres havien
d’elaborar i notificar a la Comissió, a més trigar el 30 de juny de 2010,
un Pla d’acció nacional d’energia renovable. Amb una mica de retard,
aquest Pla, com a Pla d’Energies Renovables 2011-2020, PER, va ser
aprovat el març de 2011 pel Ministeri d’Indústria espanyol, coincidint
amb la Llei 2/2011, de 4 de març, d’economia sostenible. De fet, és
aquesta Llei la que en els seus articles 77 i següents ve a transposar la
Directiva 2009/28/CE, tot i que no ho digui expressament. En el PER
2020 s’indica que, el 2010, el sector eòlic va produir més de 43.700
GWh, contribuint en un 16% a la cobertura total de la demanda
elèctrica espanyola, superant en ocasions una cobertura del 50% de la
demanda horària. Quant als seus objectius, referits al sector eòlic, el
PER preveu, per a 2015, 55.538 GWh d’eòlica en terra i 66 d’eòlica
marina i, per a 2020, 70.734 GWh d’eòlica terrestre i 1.822 GWh
d’eòlica marina.
La concreció a Catalunya de l’objectiu de la Directiva va ser objecte del
Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015, que fixà l’objectiu de l’energia
eòlica en 3.500 MW el 2015 i, posteriorment, del Pla d’Energia i Canvi
Climàtic 2012-2020, PECAC, aprovat pel Acord del Govern de 9
d’octubre de 2012, va incloure un objectiu d’augment fins el 20,1% de
les energies renovables en el mix energètic. Pel que fa a l’energia eòlica i
segons les dades facilitades per EolicCat, aquest objectiu és impossible
de complir enguany, 2015, no només amb el parcs eòlics ja en
funcionament o en execució, sinó tampoc amb els que puguin resultar
49
del procediment de concurs, en les zones de desenvolupament prioritari,
ZDP, endegat a partir del Decret 147/2009, de 22 de setembre que, en
tot cas, es posaran en funcionament més enllà de 2015. De fet, la
previsió per a 2020, no arriba ni als 3.500 MW; ni tampoc a la part
proporcional del que, a Catalunya, correspondria a la producció
d’energia eòlica que hem vist que preveuen el PER estatal i el PECAC
català per a 2020.
Hi ha raons, doncs, més que suficients per aprovar un nou Mapa Eòlic.
L’actual, aprovat originalment pel Decret 174/2002, va poder tenir en
compte la Directiva 2001/77/CE, però ja no la posterior Directiva
2003/30/CE. L’article 7 del Decret 174/2002 preveu una revisió del
Mapa Eòlic, cada cinc anys. Aquesta revisió no es va efectuar, el 2007,
quan pertocava, i el Decret 147/2009, a part de confirmar el
manteniment de la seva vigència, no constitueix una revisió del Mapa,
sinó la regulació del nou règim de concurs per a l’adjudicació
d’autoritzacions de parcs, en els àmbits de les ZDP.
D’altra banda, uns mesos abans de la promulgació del Decret 147/2009,
de 22 de setembre, s’havia aprovat la nova Directiva 2009/28/CE, de
23 d’abril. Un parell d’anys després, la Directiva és objecte de
transposició continguda a la Llei 2/2011, d’economia sostenible, i en el
PER de 2011. I el 2015 finalitzava la vigència del Pla de l’Energia de
Catalunya 2006-2015, que el PECAC 2012-2020 ve a substituir de
forma que durant el proper exercici convindria aprovar-ne un altre. Si a
això hi afegim, que Catalunya no compleix ni de bon tros els objectius
que li correspondrien, quant a la producció d’energia eòlica, les raons
per aprovar un nou Mapa Eòlic són més que suficients23.
L’objecte principal del nou Mapa Eòlic seria que determinats àmbits
territorials, actualment qualificats com a zona incompatible,
esdevinguessin zona condicionada i, per tant, apta per a la instal·lació
de parcs eòlics prèvia avaluació ambiental favorable del respectiu pla
especial autònom.
D’acord amb els articles 17 i 19.3 de la Llei 23/1983 de política
territorial, el procediment d’aprovació del nou Mapa Eòlic el promou i
tramita el Departament competent per raó de la matèria que,
actualment és el d’Empresa i Ocupació, en col·laboració amb el
Departament de Territori i Sostenibilitat. L’aprovació definitiva
correspon al Govern de la Generalitat, prèvia la presa en consideració
de la memòria ambiental.
I això sense entrar en l’atzucac en que es troba l’execució dels parcs autoritzats per la resolució
del concurs eòlic convocat a partir del Decret 147/2009, en les diferents ZDP.
23
50
En la mesura que el Pla territorial sectorial en que consistirà el nou
Mapa Eòlic estarà sotmès a la corresponent avaluació ambiental
estratègica, la clau de volta serà que aquesta avaluació aboni el canvi
esmentat de zona incompatible a zona condicionada de determinats
àmbits susceptibles de generar energia eòlica suficient per assolir
l’objectiu d’energies renovables a Catalunya. Precisament, l’assoliment
d’aquest objectiu ha de ser un dels factors ambientals positiu que ha de
ser objecte del corresponent balanç amb d’altres factors eventualment
menys favorables.
El procediment d’avaluació ambiental estratègica no és exactament el
mateix a la Llei catalana 6/2009 que a la més recent Llei estatal
21/2013. Tanmateix, no hi ha cap contradicció, sinó que la diferència
només està en una major complexitat del model català. Com ja és
conegut, en el procediment de la Llei catalana, hi ha un informe de
sostenibilitat ambiental preliminar, ISAP, a càrrec del promotor, que es
sotmet a consultes i audiència dels interessat i al document de
referència de l’òrgan ambiental, DROP. Amb tot això, el promotor ha de
redactar un informe de sostenibilitat ambiental, ISA que sotmet, junt
amb el Pla, a aprovació inicial i informació pública. En canvi, en el
procediment estatal no hi ha tràmit previ d’ISAP i de DROP, sinó que
l’estudi ambiental estratègic, EAE, del promotor es posa directament a
informació pública, junt amb el Pla. En tot cas, caldrà seguir el
procediment català.
En el procediment de redacció i aprovació no és preceptiu l’estudi
d’impacte i integració paisatgística, regulat per la Llei 8/2005, de 8 de
juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i el Decret 343/2006,
de 19 de setembre, que desplega la Llei 8/2005. Ara bé, els Plans
territorials parcials han d’incloure el respectiu catàleg del paisatge i les
directrius del paisatge. I encara que les referides normes no es
refereixen als Plans territorials sectorials, és lògic entendre que, en els
diferents àmbits territorials que tenen per objecte, caldrà tenir en
compte el catàleg i les directrius de paisatge incloses en el Pla territorial
parcial. En el cas que ens ocupa, el pas de cada àmbit territorial de
zona incompatible a zona condicionada, haurà de tenir en compte,
doncs, aquests catàlegs i directrius, en tots els successius documents
d’avaluació ambiental, des de l’ISAP fins la memòria ambiental.
Com ja hem avançat, en aquest procediment d’avaluació estratègica del
nou Pla territorial sectorial, serà decisiu i determinant que l’ISAP
contingui un balanç ambiental favorable, entre els factors “positius” del
Pla, tant ambientals –generació d’energia eòlica per assolir l’objectiu
d’energia renovable–, com socioeconòmics –llocs de treball i altres–, i
els factors que hom pugui considerar “negatius”, envers determinats
aspectes de protecció ambiental de l’àmbit territorial en qüestió, com la
51
fauna i el paisatge. Del que es tracta és de justificar la prioritat
ambiental dels primers, en relació amb els segons, acreditant –això sí–
que, tanmateix, s’inclouen les mesures protectores, correctores i
compensatòries suficients. En particular, caldrà justificar el pas de
zona incompatible a zona condicionada en espais inclosos en el Pla
d’Espais d’Interès Natural (espais PEIN, Decret 328/1992), i en Espais
Naturals d’Especial Protecció (ENPE, Llei 12/1985), preveient les
condicions i les mesures de protecció, correcció i compensació
corresponents. Cal tenir esguard que, en la ISA i la Memòria Ambiental
de les ZDP, es van considerar motiu d’exclusió l’afectació per un espai
PEIN i per un ENPE, exclusions que ara caldria superar.
La resta d’afectacions ambientals, com ara la Xarxa Natura 2000 (LIC o
ZEPA), nius, àrees de cria i de campeig d’àligues cuabarrades,
patrimoni cultural, geotops i geozones, connectors biològics, habitats
d’interès comunitari, boscos de gestió pública, i catàlegs i directrius de
paisatge, hauran de preveure les degudes condicions i mesures
protectores, correctores i compensatòries, que minvin els efectes menys
favorables dels parcs eòlics a ubicar en els nous àmbits territorials de la
zona condicionada.
En tot cas, la ISAP ha de ser prou convincent, en aquests termes, per
superar el DROP, de forma que la seva formulació es pugui incorporar a
la ISA i a la Memòria Ambiental que, finalment, ha de ser objecte de
l’acord de l’òrgan ambiental que, al seu torn s’ha d’incloure al Pla que
ha d’aprovar l’òrgan substantiu.
En un altre ordre, convindria que la Memòria Ambiental del nou Mapa
Eòlic acotés el contingut de l’avaluació ambiental estratègica dels Plans
especials autònoms de desplegament del Mapa Eòlic, com a Pla
territorial sectorial, així com del contingut de l’avaluació d’impacte
ambiental dels projectes de parc eòlic a efectes de la seva autorització
administrativa.
A diferència de la declaració d’impacte ambiental, DIA, de projectes, la
memòria ambiental dels plans, no és aprovada per la Ponència
Ambiental, sinó que, de conformitat amb l’article 12 de la Llei 6/2009
l’òrgan ambiental d’avaluació estratègica de plans i programes és el
Departament competent en matèria de medi ambient, ara el de Territori
i Sostenibilitat; concretament, el Secretari de Medi Ambient i
Sostenibilitat, jeràrquicament subordinat al Conseller de Territori i
Sostenibilitat. Atès que l’òrgan substantiu per aprovar el Pla territorial
sectorial –nou Mapa Eòlic–, ja hem vist que és el Consell Executiu de la
Generalitat, a proposta del Conseller d’Empresa i Ocupació i del
Conseller de Territori i Sostenibilitat, no sembla probable que sorgeixen
discrepàncies entre l’òrgan ambiental i l’òrgan substantiu. Ara bé, si
52
sorgissin aquestes discrepàncies –en realitat, més aviat per part del
Departament d’Empresa i Ocupació, que no pas per part del Govern–, la
presa en consideració de la Memòria Ambiental haurà de justificar la
resolució d’aquestes diferències, a favor de la tesi de l’esmentat
Departament d’Empresa i Ocupació, i en contra determinats aspectes
de la Memòria Ambiental, aprovada pel Secretari de Medi Ambient i
Sostenibilitat.
De fet, fora bo, fins i tot, que el balanç ambiental final l’efectués el
Govern en la seva presa en consideració de la Memòria Ambiental. Però
això és difícil que passi, atesa l’adscripció de la Secretaria de Medi
Ambient i Sostenibilitat al Departament de Territori i Sostenibilitat. En
realitat, ja és així amb la Ponència Ambiental que aprova les
declaracions d’impacte ambiental de projectes que, per més suport
tècnic que té, està integrada pels Directors Generals de les àrees
corresponents dels diferents Departaments implicats, de forma que la
DIA ja té sempre un component polític que, pràcticament mai genera
discrepàncies amb el Conseller que ha d’atorgar l’autorització ambiental,
abans el de Medi Ambient i el Conseller de Territori i Sostenibilitat o,
per la seva delegació, el Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat com a
òrgan substantiu, el mateix que fa d’òrgan ambiental en l’avaluació
estratègica de plans.
Pel que fa al nou procediment que hauria de substituir al de concurs
per ZDP, ens remeten al que tot seguit direm envers un nou Decret eòlic
que mantingui el vigent Mapa Eòlic. En principi, es mantindrien en
vigor els Capítols IV i V –articles 22 a 32– del Decret 147/2009, referits
a les instal·lacions fotovoltaiques; això sens perjudici que
l’Administració de la Generalitat –en el seu cas, d’acord amb el sector–
entengué oportú donar-hi també una nova regulació.
3.- Manteniment del Mapa Eòlic en vigor amb aprovació d’un nou
Decret de procediment d’autorització de parcs eòlic i
d’aprovació del respectiu Pla especial urbanístic
Sens perjudici que es pugui avançar en la redacció d’un nou Mapa Eòlic,
la segona opció consisteix en mantenir l’actual Mapa, aprovat pel Decret
174/2002, la vigència del qual va confirmar la Disposició addicional
segona del Decret 147/2009, però aprovar un nou Decret de regulació
del procediment alhora d’autorització administrativa i d’aprovació de Pla
especial, amb la coordinació de la seva avaluació ambiental, ja sense
concurs ni ZDP.
53
3.2.- El Mapa Eòlic com a Pla territorial sectorial i el seu
desplegament pels Plans especials de cada parc
Ni el Decret 174/200, ni el Decret 147/2009 no van establir la
vinculació necessària amb els instruments de planejament urbanístic
necessaris per a l’establiment d’un parc eòlic. Tampoc van explotar tota
la força i superioritat jeràrquica que un Pla territorial –de la Llei
23/1983 de política territorial24–, general, parcial o sectorial, té envers
el planejament urbanístic general i, més concretament, envers els
POUM.
D’acord amb l’actual legislació urbanística catalana, integrada pel Text
refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, TRLUC, aprovat pel Decret
legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, amb les modificacions introduïdes per la
Llei 3/2012, de 22 de febrer, els plans urbanístics han d’ésser
coherents amb les determinacions del pla territorial general, dels plans
territorials parcials i, en particular, amb les determinacions dels plans
territorials sectorials, com ara el Mapa Eòlic (art. 13.1 TRLUC). Però no
només això, sinó que els plans urbanístics han de facilitar
l’acompliment dels plans territorials, inclosos, per tant, els sectorials.
La nova Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, LSE,
estableix en el seu article 5.4 que les infraestructures pròpies de les
activitats del subministrament elèctric, reconegudes d’utilitat pública,
tenen la condició de sistemes generals. Es consolida, per tant, com a
dret positiu la tesi de la Secció 3a de la Sala Contenciosa Administrativa
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. A partir d’aquí és clar
que l’establiment d’infraestructures d’interès públic en sòl no
urbanitzable, ja no poden seguir el procediment de projecte urbanístic
de l’article 48 del TRLUC, sinó que han de ser incorporades a un
instrument de planejament, és a dir el supòsit de pla especial previst a
l’encapçalament de l’esmentat article 48.1 TRLUC. En tot cas, i als
efectes del seu establiment en sòl no urbanitzable, els parcs eòlics són
equipaments d’interès públic, d’acord amb l’article 47.4 c) del TRLUC.
Ara bé, la tesi de la mateixa Sala i Secció esmentada, en el sentit que
l’instrument de planejament per establir un sistema general ha de ser
necessàriament el corresponent pla urbanístic general o POUM tenia ja
pronunciaments jurisprudencials que la posaven en qüestió. Així, la
Sentencia del Tribunal Suprem, de 13 de octubre de 2003 (Recurs de
cassació núm. 8065/2000, RJ Aranzadi 2003\8872), en relació amb el
Pla Especial del Parc Eòlic d’Elgea i el Pla Territorial Sectorial de
l’Energia Eòlica del País Basc, aprovat pel Decret 104/2002, de 14 de
24 Modificada per la Llei 11/1995 del Pla Territorial General de Catalunya, per la Llei 24/2001 i per
la Llei 23/2010.
54
maig, confirma la Sentència dictada per la Sala Contenciosa
Administrativa del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, de 16
d’octubre de 2000. D’acord amb ambdues sentències, els plans
especials urbanístics són autònoms del plans generals municipals i no
requereixen la prèvia modificació d’aquests per a la seva vàlida
aprovació com a tals plans especials. I la mateixa Secció 3a de la Sala
Contenciosa Administrativa del TSJC, en Sentència 836/2009, de 23 de
setembre, va desestimar el recurs interposat contra el Pla especial de la
línia elèctrica AERTA d’evacuació dels parcs eòlics de la Terra Alta,
declarant la validesa d’aquest Pla, malgrat la línia no estava prevista
pas com a sistema general en els Plans generals dels municipis pels
qual transcorre el seu traçat.
Tanmateix, la legislació urbanística catalana ha establert amb claredat
l’autonomia de determinats plans especials urbanístics per establir
sistemes generals, amb independència del pla general o POUM. Per
començar, l’article 34 del TRLUC que defineix els sistemes generals i, en
particular els de serveis tècnics, no exigeix que estiguin previstos pel
pla general o POUM. Ben al contrari, l’article 55.3 del TRLUC disposa
que, amb caràcter general, el plans urbanístics derivats estan
supeditats a les determinacions dels plans generals; això no obstant, els
plans especials poden introduir en els plans generals modificacions
específiques, necessàries per acomplir llurs funcions, en el termes que
es regulen als articles 67 i 68 –plans especials de desenvolupament i
plans especials autònoms– que més endavant analitzarem. Però és que
en aquest mateix sentit, l’article 57.2 c) del TRLUC estableix que
correspon al POUM definir l’estructura general de l’ordenació
urbanística del territori, sense que aquesta definició impedeixi formular
plans especials autònoms per implantar altres elements integrants de
l’estructura general del territori, en els termes de l’article 68 del TRLUC.
Doncs bé, aquest article 68.1 TRLUC preveu que s’aprovin plans
especials autònoms per implantar en el territori infraestructures no
previstes en el planejament urbanístic general, relatives als sistemes
urbanístics de comunicacions o d’equipament comunitari, de caràcter
general o local. I això en el ben entès que, d’acord amb l’article 34.5
TRLUC, entre els sistemes d’equipament comunitari, hi ha els serveis
tècnics d’interès públic o social, en els quals s’ubiquen les instal·lacions
de producció, transport i distribució d’energia elèctrica. Per acabar-ho
de reblir, l’article 68.2 TRLUC –en relació al 67.3– s’estipula que els
plans especials autònoms poden qualificar el sòl que calgui per a la
implantació de la infraestructura com a sistema urbanístic, encara que
no estiguin previstos pel planejament general, però sense alterar la
qualificació de sòl reservat a altres sistemes generals, ni alterar la
classificació del sòl. Dues limitacions que no constitueixen cap obstacle
per a la implantació de parcs eòlics, puix el sòl no urbanitzable en el
que solen ubicar-se no té perquè canviar de classificació, atès el que
55
preveu l’article 47.4 d) del TRLUC; ni tampoc hi ha motiu per pretendre
instal·lar un parc eòlic allà on hi hagi una reserva de sòl per un altre
tipus de sistema general o, si fos el cas, aleshores sí que caldria
modificar el POUM.
Quant a les determinacions i documentació dels plans especials
autònoms, l’article 69.2 del TRLUC disposa que han de qualificar de
sistema urbanístic, general o local –general, en el cas d’un parc eòlic25–
els terrenys vinculats a les infraestructures que ordenen i altres
determinacions necessàries per al seu adequat funcionament. La
documentació d’aquests plans ha de contenir l’anàlisi de les alternatives
d’emplaçament plantejades i la justificació de l’opció escollida i del
compliment dels requisits que legitimen l’aprovació del pla.
Quant al procediment d’aprovació, la facultat per formular els plans
especials autònoms, quan la infraestructura és de titularitat privada, es
reconeix a la persona titular (arts. 78.2 i101.1 del TRLUC). L’aprovació
inicial i provisional, quan el sistema urbanístic és d’interès
supramunicipal
–cas d’un parc eòlic– correspon a la Comissió
Territorial d’Urbanisme, llevat que l’àmbit del Pla afecti a més d’una
Comissió Territorial que correspondrà al Conseller [art. 85.3 b) del
TRLUC]. Simultàniament, al tràmit d’informació pública se n’ha de
donar audiència a l’ajuntament o ajuntaments afectats (art. 85.8 del
TRLUC). Si en aquesta audiència, l’ajuntament o ajuntaments afectats
s’oposen a l’emplaçament escollit, l’aprovació definitiva ha d’anar
precedida d’informe del Departament competent per raó de la matèria
(indústria i/o energia) i de la Comissió de Política Territorial de
Catalunya, llevat que l’emplaçament estigui predeterminat per una
decisió del Govern, predeterminació que, en principi no es dóna en el
cas d’un parc eòlic26.
Sens perjudici del que estableix la legislació específica, l’article 86 bis
del TRLUC regula el procediment d’avaluació ambiental dels
instruments de planejament urbanístic, sense cap especialitat envers
els plans especials autònoms.
L’aprovació definitiva dels plans especials autònoms correspon al
Conseller de Territori i Sostenibilitat [art. 79.1 e) TRLUC].
25 No fos cas que encara algú es pensés que l’energia generada per un parc eòlic és per a consum
dels veïns del municipi en el qual està instal·lat.
26 Sí que es pot considerar que es dona aquesta predeterminació governamental de l’emplaçament
del parc eòlic, en el cas dels plans especials que s’aprovin en cada ZDP, com a resultat del concurs
regulat pel Decret 147/2009.
56
Òbviament i com a qualsevol pla urbanístic, els plans especials
autònoms s’han de sotmetre a l’avaluació ambiental regulada per la Llei
catalana 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i
programes, i per la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació
ambiental, que regula en un mateix text normatiu l’avaluació ambiental
estratègica de plans i programes (AAE), i l’avaluació d’impacte
ambiental de projectes. Tanmateix, l’article 86 bis TRLUC, regula el
concret procediment d’avaluació ambiental dels instruments de
planejament urbanístic, en concordança amb la Llei 6/2009. En tot cas,
4.2.- El nou Mapa Eòlic i el seu desplegament urbanístic
El desplegament urbanístic del Mapa Eòlic brillava per la seva absència
en el Decret 174/2002, raó per la qual es tramitaven per mitjà d’un
projecte urbanístic en sòl no urbanitzable, ja sigui del Text refós de
1990 o dels articles 47 i 48 de la Llei d’urbanisme de 2002, procediment
que va ser rebutjat pel TSJC, per no estar contemplats els parcs eòlics
com a sistema general en el respectiu Pla general municipal. En el
Decret 147/2009 el vessant urbanístic tampoc és que sigui gaire reeixit.
Es preveu que els parcs eòlics seleccionats en cada ZDP seran objecte
d’un pla especial urbanístic, previ a la seva autorització. Però es tracta
de plans especials ordinaris que encara no tenen la força d’establir
“sistemes generals”, amb independència del Pla general o POUM; i
tampoc s’aprofita el Decret 147/2009 per regular aquesta possibilitat,
ja apuntada en el Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret
305/2006. Tant és així que en l’Informe sobre la viabilitat urbanística i
paisatgística de les ZDP, de 2 de febrer de 2010, deixava en una certa
indefinició la viabilitat dels parcs eòlics en municipis en els quals el
respectiu Pla general o POUM plantegés algun obstacle i, per suposat,
no es contemplava l’eventual confrontació dels Plans especials dels
parcs amb la jurisprudència del TSJC i la seva exigència que fossin
qualificats com a sistemes generals pel Pla general. En tot cas, el Decret
147/2009, de 22 de setembre, no podia contemplar la nova generació
de plans especials autònoms del pla general als efectes d’establir
sistemes de la Llei 26/2009, de 23 de desembre, del Decret legislatiu
1/2010, ni de la seva modificació per la Llei 3/2012 que consolida
aquests plans especials autònoms. Tampoc, durant el procés de doble
aprovació de les ZDP, el Decret 147/2009 no es va adaptar a la nova
figura de pla especial autònoms.
Com ja hem vist, ara sí que és ineludible que el nou Mapa Eòlic resolgui
el seu desplegament urbanístic perquè, ja no és només la
jurisprudència del TSJC, sinó que l’article 5.4 de la Llei 24/2013 del
Sector Elèctric estableix que les infraestructures elèctriques tenen la
condició urbanística de sistemes generals.
57
En aquest sentit cal que el nou Mapa Eòlic, com a Pla territorial
sectorial, estableixi que:
a) Els parcs eòlics són sistemes urbanístics generals d’equipament
comunitari de serveis tècnics de producció d’energia elèctrica, als
efectes de l’article 34.5 TRLUC, que:
b) El seu desplegament urbanístic en sòl no urbanitzable, als efectes
dels articles 47.4 c) i 48.1 del TRLUC, s’efectuarà per mitjà dels
plans especial autònoms de l’article 68 del TRLUC que
qualificaran els parcs eòlics com a sistemes generals, amb
independència del que prevegi el respectiu POUM, per bé que amb
les limitacions que hem vist que imposa l’article 67.3 i el mateix
68 del TRLUC: no poden alterar la classificació del sòl, ni la
qualificació del sòl reservat per a altres sistemes generals,
condicions que –com hem vist–, normalment no són rellevants en
sòl no urbanitzable.
c) Els Plans generals o POUM afectats per aquesta nova qualificació
quedaran modificats, en el sentit que el parc o parcs eòlics a
implantar en el municipi passaran, automàticament, a ser
sistemes generals, de conformitat amb el previst tant a l’esmentat
article 68, com al 13.2 del TRLUC, un cop aprovat el corresponent
pla especial autònom.
4.3.- El nou Decret eòlic
Naturalment, el Decret d’aprovació del nou Mapa Eòlic, com a Pla
territorial sectorial, i de regulació del procediment d’implantació de
l’energia eòlica a Catalunya, hauria de prescindir del règim de concurs i
de ZDP del vigent Decret 147/2009 i passar a un règim d’autorització
oberta a la lliure iniciativa.
Aquest nou procediment, partiria de la promoció dels nous parcs eòlics
a partir de la presentació i tramitació conjunta de les autoritzacions
administratives i de l’aprovació dels respectius plans especials
urbanístics. Aquest nou procediment seria similar al del Decret
147/2009, per bé que no partiria d’un concurs previ, sinó de la lliure
iniciativa dels promotors. A més, el nou Decret podria regular amb
detall la interrelació entre el procediment d’aprovació del pla especial
autònom i el procediment d’avaluació ambiental estratègica del mateix.
De fet, es tractaria d’adaptar els articles 9 a 14 del vigent Decret
147/2009 a un procediment obert, sense previ concurs, sinó que
s’iniciaria a partir de la lliure iniciativa dels promotors.
58
Òbviament, a més dels preceptes relatius a les instal·lacions
fotovoltaiques del Decret 14772009, el nou Decret mantindria els drets
dels promotors de parcs eòlics adjudicats per Ordre 329/2010, de 9 de
juny, del Departament d’Economia i Finances, en base a les ZDP
aprovades primer per l’Acord de Govern 108/2010, d’1 de juny, després
substituït per l’Acord de Govern 120/2012, de 20 de novembre, un cop
aprovada per la Ponència Ambiental l’avaluació estratègica de les ZDP,
sempre i quan no hagin renunciat a l’adjudicació. A aquests efectes, el
nou Decret inclouria la corresponent Disposició addicional o transitòria
al respecte.
5.- Derogació dels preceptes del Decret 147/2009 que regulen el
procediment de concurs
Sense aprovar un nou Decret eòlic, una tercera alternativa consistiria
en un Decret que es limités a derogar el Capítol II del Decret 147/2009
–arts. 4 a 9– que regula les ZDP i el procediment d’adjudicació dels
parcs per concurs i mantenir en vigor la resta del Decret. En principi i
d’aquesta forma, hom podria entendre que el procediment, a partir de
l’adjudicació per concurs, regulen els articles 10 a 14, s’aplicaria a un
procediment obert i de lliure iniciativa dels promotors. Però aquests
articles 10 a 14 estan plens de referències i, fins i tot conceptes
sobreentesos, que remeten a la prèvia adjudicació per concurs; per tant,
caldria modificar-los, cosa que finalment no seria gaire diferent
d’aprovació un nou Decret de procediment. En aquesta tercer opció, es
mantindrien igualment els drets dels promotors adjudicataris de parcs
per via de concurs.
6.- Conclusions
Primera.- La substitució de l’actual règim de concurs, com a
procediment per a la implantació de parcs eòlics a Catalunya, per un
procediment obert a la lliure iniciativa dels promotors, tindria una
primera alternativa consistent en l’aprovació d’un nou Pla territorial
sectorial o Mapa d’implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya.
Amb aquest nou Mapa Eòlic es tractaria de contribuir a l’objectiu de la
generació del 20% de l’energia per mitjà d’energia procedent de fonts
renovables, difícilment assolible amb el Mapa vigent. A aquests efectes
el nou Mapa implicaria que alguns àmbits territorials actualment
qualificats com a zona incompatible passessin a zona condicionada.
59
Segona.- Sens perjudici que es treballés en la redacció i aprovació d’un
nou Mapa Eòlic, una segona alternativa consistiria en mantenir la
vigència de l’actual Mapa, però aprovar un nou Decret de procediment
que abandonés el procediment d’adjudicació per concurs i per ZDP, i
que es basés en la lliure iniciativa dels promotors. En tot cas aquest
procediment hauria d’adaptar l’actual tramitació conjunta del Pla
especial urbanístic i de l’autorització de cada parc, amb una única
avaluació ambiental del Pla especial i del projecte.
Tercera.- En tot cas i en el nou Decret, el Mapa Eòlic –el nou o el
vigent–, com a Pla territorial sectorial que és, ha de fer valer la seva el
superioritat jeràrquica sobre els plans urbanístics, en particular sobre
els Plans generals o POUM. A aquests efectes, el nou Decret haurà de
preveure que els plans especials autònoms, a més del valor que la
legislació urbanística catalana els atorga envers els Plans generals, han
d’articular-se com a instruments d’execució del Pla territorial sectorial
eòlic als efectes de qualificar urbanísticament els parcs eòlics com a
sistemes urbanístics generals, en sòl no urbanitzable, imposant aquesta
qualificació als respectius POUM.
Quarta.- Sense aprovar un nou Decret eòlic, una tercera alternativa
consistiria en un Decret que es limités a derogar el Capítol II del Decret
147/2009 –arts. 4 a 9– que regula les ZDP i el procediment
d’adjudicació dels parcs per concurs i mantingués en vigor la resta del
Decret. Però aquests els 10 a 14 que regulen el procediment
d’autorització executiva i aprovació dels Plans especials estan plens de
referències que remeten a la prèvia adjudicació per concurs; per tant,
caldria modificar-los, cosa que finalment no seria gaire diferent
d’aprovació un nou Decret de procediment.
Cinquena.- En qualsevol de les alternatives descrites es preservarien,
necessàriament, els drets dels promotors de parcs eòlics adjudicats per
Ordre 329/2010, de 9 de juny, del Departament d’Economia i Finances,
en base a les ZDP aprovades primer per l’Acord de Govern 108/2010,
d’1 de juny, després substituït per l’Acord de Govern 120/2012, de 20
de novembre, un cop aprovada per la Ponència Ambiental l’avaluació
estratègica de les ZDP, sempre i quan no hagin renunciat a l’adjudicació.
Barcelona, 22 de maig de 2015.
Joan Perdigó Solà
Advocat i Professor de
Dret Administratiu de la UB
60
ue
st
a
Aq
gi
na
pà
s'h
a
te
xa
de
i
n
bl
an
c