Donació, dret o deure? Donació, dret o deure?

ader
112
Juliol 2014
Revista de l’Associació de Malalts del Ronyó
Dia del donant
Donació, dret o deure?
ader
Associació de
Malalts del Ronyó
C./ Pintor Tapiró, 4 - Barcelona
Tel. 934 408 800 - Fax. 933 337 070
e-mail: [email protected]
www.aderrenal.org
Ader elegeix una Junta de continuïtat
SERVEIS
ADER
SERVEIS ADER
Gràcies per donar vida
Per a donar els teus òrgans només cal que vagis a la pàgina web de l’OCATT i, al marge esquerre, sota
l’epígraf Ciutadania, cliquis a l’apartat La donació. Un cop hi entris, a la dreta hi trobaràs l’enunciat
Destaquem, que inclou la possibilitat de descarregar el carnet del donant i imprimir-lo.
1
Què és Ader
Assistència Laboral
i jurídica
Dies de visita i horari: a convenir
Cal concertar visita prèviament
Truqueu a ADER al Tel. 93 440 88 00
3
Psicologia clínica
Dies de visita: a convenir
Horari: a convenir
Cal concertar visita prèviament
Truqueu a ADER al Tel. 93 440 88 00
5
Quiromasatge i
reflexologia podal
Dies de visita: de dilluns a divendres
Horari: de 9.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.00h
Tractaments cervicals, cames, esquena
i espatlles
Sessions de 45 minuts
2
Altres Serveis
Informació, reserva i gestió de places
d’hemodiàlisi a altres províncies
i a l’estranger
4
Ioga
Sessions: dimarts
Horari: de 9.30 a 11.00 h
Preu: 7,20 euros/mes
ADER, Associació de Malalts del Ronyó de Catalunya, és la representant de les persones amb insuficiència
renal crònica. És una entitat privada, de caràcter benèfic, d’iniciativa social, fundada l’any 1976 i declarada
d’utilitat pública l’any 1987.Des de la seva fundació a l’octubre del 1976, han format part d’aquest col·lectiu
moltes persones i totes han tre-ballat per a reivindicar millores en les teràpies substitutives de la insuficiència renal, com l’hemodiàlisi, la diàlisi peritoneal i el trasplantament renal. En definitiva, de la qualitat de vida.
ader
Associació de
Malalts del Ronyó
ADER, Pintor Tapiró, 4 · 08028 Barcelona
Tel. 934 408 800 · Fax. 933 337 070 / e-mail: [email protected] / www.aderrenal.org
6
Dietètica i nutrició
Dies de visita i horari: a convenir
Cal concertar visita prèviament
Truqueu a ADER
al tel. 93 440 88 00
DEMANEU INFORMACIÓ AL CENTRE
ADER, Pintor Tapiró, 4 · 08028 Barcelona
Tel. 934 408 800 · Fax. 933 337 070 / e-mail: [email protected] / www.aderrenal.org
EDITORIAL
Dia del Donant:
un dia com un altre
“El Dia del Donant el celebrem cada dia perquè cada dia hi ha algú que dóna”. Aquesta frase va ser
pronunciada pel conseller de Salut, Boi Ruiz, en l’acte de celebració d’aquesta diada. Sense deixar de
reconèixer, és clar, que aquesta interpretació és molt vàlida, també cal dir que en aquest editorial no
ens podem quedar tan sols amb aquest significat, perquè n’hi ha un altre. Una altra cara de la moneda.
I és que el Dia del Donant és com qualsevol altre perquè el seu missatge pràcticament no té ressò.
En definitiva, el que volem dir és que cal repensar el Dia del Donant, així com tot el que l’envolta i altres
qüestions col·laterals perquè, si no, no ens en sortirem. A veure: s’ha de reconèixer -com dèiem- que la
jornada passa pràcticament desapercebuda fins i tot per als mitjans de comunicació, que són els que
l’han de difondre de forma massiva. Quants van anar a l’acte d’aquest any a CaixaForum? En quants
diaris, televisions o ràdios es va donar a conèixer la celebració? Un recompte ens faria caure en una
profunda depressió. Sobretot, a Catalunya, perquè a Espanya l’ONT va fent la viu-viu i, d’alguna manera,
té un cert protagonisme. Fins i tot en territoris que són competència de l’OCATT. Dit això, doncs, té
alguna operativitat, a Catalunya, el Dia del Donant?. Que cadascú es respongui a si mateix.
I això que exposem aquí, val, per extensió, per a tot el seguit d’accions que es fan per a donar rellevància
a la donació i el trasplantament, i més enllà de la jornada del primer dimecres de juny. Ja ho hem dit
moltes vegades. Sempre estem amb la mateixa història: que si es fan xerrades, que si s’emeten anuncis,
que si tal o qual personatge mediàtic dóna suport a la causa. Algú se n’ha assabentat? No. És a dir, com
a mínim desconeix tot aquest seguit d’accions el gruix de la població. Sí, és clar, l’entorn que gira al
voltant de la temàtica sí que en té coneixement però, evidentment, no és aquest el públic objectiu que
es busca, sinó precisament, el que no està inscrit en aquests grups.
Evidentment, tot això que aquí exposem té un aire crític vers l’administració, però no només. Nosaltres,
les associacions de pacients, també hem de fer autocrítica. Cal preguntar-nos si serveix per a alguna
cosa la caminada d’agraïment als donants. I què s’ha de dir de la ubicació dels estands de difusió?,
un altre exemple. Són els hospitals, on qui hi va té el pensament en altres coses, o espais de la ciutat
curulls de turistes els emplaçaments idonis? No. És doncs, evident, que cal repensar d’una vegada el
Dia del Donant i tota la bastida relacionada amb la difusió de la donació i el trasplantament. I això s’ha
de fer entre tots: administració, associacions de pacients, etcètera. Si es vol tenir èxit, cal fer un vestit
completament nou i a mida.
Ara bé, potser no és només aquesta faceta, la de difusió, la que necessita retocs. Encertadament, el director general de l’OCATT va dir en el seu discurs al CaixaForum que calia especificitat en el paper dels
coordinadors dels hospitals. Cal felicitar-lo per la reflexió, perquè també hem de plantejar-nos si amb
el sistema actual se’ls està donant les eines perquè puguin dur a terme la seva tasca de forma òptima,
més enllà de l’encomiable voluntat que tots hi posen. Els coordinadors, creiem, s’han de dedicar plenament a aquesta feina. També, creiem que s’han de buscar noves vies per a l’aprofitament màxim dels
òrgans que es generen, com podria ser l’acreditació com a generadors a centres sanitaris que avui en dia
no gaudeixen d’aquesta opció. De ben segur, aquesta mesura optimitzaria l’aprofitament dels òrgans
susceptibles d’entrar en un trasplantament. Tot això, és clar, sense deixar de banda tota iniciativa que
comporti l’augment del nombre de donants.
Per cert, als que ja ho són, volem aprofitar per donar-los, un altre cop, les gràcies. I, anticipadament, als
que ho seran en el futur.
3
SUMARI
JUNTA DIRECTIVA
PRESIDENT
Antoni Tombas Navarro
VICEPRESIDENT 1r
Josep Maria Nadal Lozano
VICEPRESIDENTA 2ª
María José Legaz Martín
SECRETARI GENERAL
Jordi Molina Coral
TRESORERA
Lídia Canal Huguet
VOCALS
Maties Ponsa Saladich
Ferran Sánchez Planas
Joan Torrents Montmany
Francesc Uroz Gómez
Fede Oppenheimer García
DESPATX ADER
Teresa Boldú
Coordinadora
María Jesús Rodríguez
Secretaria
ADER Revista de la Asociación de Enfermos
de Riñón de Catalunya - núm. 112
Redacción y administración:
Calle Pintor Tapiró, 4 - Barcelona
Tel. 934 408 800 - Fax. 933 337 070
e-mail: [email protected]
www.aderrenal.org
5 ASAMBLEA
ADER renova la seva Junta Directiva
6 DIA DEL DONANT
10
SALUT
Enfermedad renal crónica en el anciano
16 NOTÍCIES
L’OCATT, distingida amb la Creu de Sant Jordi
Andar para evitar enfermedades cardíacas e infecciones
Una mejora del método de medición de la filtración glomerular puede
acelerar la implantación de terapias
Seis pacientes renales trasplantados de vivo intervienen en la cadena más
larga de España
Investigadores norteamericanos desarrollan tejido óseo en primates no
humanos
In memoriam
Cirujanos debaten sobre el acceso vascular en pacientes con IRC
Donantes y no donantes de edad avanzada tienen una esperanza de vida
similar
La Fundación Jiménez Díaz de Madrid identifica siete marcadores que
permitirán detectar la ERC precozmente
Loteria Nadal 2014 Ader
22 LA ENTREVISTA
Víctor M. Amela: “La vida és igual que la tele!”
Fotografies:
Portada: Arxiu Ader
Interior: Dolores Bañón
Jose Mª Tomás
Vidal Paunero
Fernando Sánchez
Antonio Trillo
Pau Valero
Shutterstock
OCATT
Ader Vallès
David Bargallò
Manuela Rendón
Autoedición: AMM
Maquetación y diseño: Ramon Rovira
Impresión: Arts Gràfiques Xarol s.l.
Nº de depósito legal: 13267-1981
La revista ADER no participa necesariamente
de la opinión de sus colaboradores, siendo
ellos mismos los responsables de ella.
La revista ADER agradece todas
las colaboraciones enviadas a la redacción.
El Dia del Donant planteja si la donació és un dret o un deure
ADER, present a la carpa informativa del Dia del Donant a la Catedral
El Vallès fa la seva celebració del Dia del Donant
Agraint es fa camí
26 ACTIVITATS
Transplant Run, un valor en alça
ADER Vallès celebra el Dia Mundial de la Salut
ADER us proposa a “escoltar-vos” els ronyons
Tossa i la màgia de Santa Cristina d’Aro en un viatge primaveral
Uns calçots ben documentats
Paella de germanor amb tocs modernistes
32 INFORMACiÓ
ADER renueva su colaboración con Diaverum
La fotógrafa Luna Coppola hace un autorretrato con su propia experiencia
Fresenius abre un centro en Terrassa
Exposició Fotogràfica 2014
34 BUTLLETA ADER
ASAMBLEA
ADER renova la seva Junta Directiva
D
es del dia 29 d’abril de 2014, ADER té una junta directiva renovada, sorgida de la finalització de mandat de la junta
anterior, segons estableixen els estatuts de l’associació. La renovació es va fer efectiva en l’Assemblea General
Ordinària i va suposar la continuïtat d’Antoni Tombas com a president i el manteniment del gruix de l’anterior junta,
amb l’excepció del càrrec de tresorer, en què Lídia Canal relleva Lluís Surós, que ha deixat el càrrec per voluntat pròpia, com
també ha deixat de ser vocal Àngel Serra. D’altra banda, s’hi incorporen com a vocals els socis Joan Torrents, Francesc Uroz
-ambdós de la delegació d’ADER Vallès- i Fede Oppenheimer. La junta entrant va ser aprovada per unanimitat.
Des d’ADER volem agrair especialment a Lluís Surós i a Àngel Serra tots aquests anys de dedicació, especial i desinteressada,
a la nostra associació.
L’ordre del dia de l’Assemblea va ser el següent:
-Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’assemblea anterior.
-Memòria i gestió any 2013.
-Aprovació de l’estat de comptes any 2013 i pressupost 2014.
-Ratificació per part de l’Assemblea de la nova candidatura.
-Precs i preguntes.
La composició de l’actual junta directiva d’ADER és la següent:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
President, Antoni Tombas Navarro
Vice-president 1r., Josep Maria Nadal Lozano
Vice-presidenta 2a., María José Legaz Martín
Secretari general, Jordi Molina Coral
Tresorera, Lídia Canal Huguet
Vocal, Maties Ponsa Saladich
Vocal, Ferran Sánchez Planas
Vocal, Joan Torrents Montmany
Vocal, Francesc Uroz Gómez
Vocal, Fede Oppenheimer García
5
DIA DEL DONANT
El Dia del Donant planteja
si la donació és un dret o un deure
Por Pau Valero
Teresa Pont, Jaume Tort, Boi Ruiz, Josep Maria Campistol i Begoña Román, durant l’acte celebrat al CaixaForum.
L
’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) ha dedicat
la celebració del Dia del Donant
aquest 4 de juny al debat sobre com
cal considerar el fet que commemora
el dia. L’acte central de la jornada -que
aquest any, s’ha traslladat de la seu del
departament de Salut al CaixaForumha plantejat una disjuntiva: La donació
d’òrgans i teixits, dret o deure?
Les primeres paraules de la inauguració
les ha pronunciat el conseller de Salut,
Boi Ruiz, tot indicant que la celebració
del dia en qüestió no era més que “la
celebració de cada dia perquè cada dia
hi ha algú que dóna”. Ruiz també ha fet
un repàs del que ha suposat el model
català de donació i trasplantament, assenyalant que funciona de baix a dalt,
amb uns valors que “s’han d’incorporar
en forma de drets”. El conseller ha admès que, en certa manera, les polítiques
sanitàries globals posen traves a la do-
nació però, és clar, ho fan en el sentit
que cada cop són més rellevants les
polítiques de prevenció. I, evidentment,
com més efectives, menys donants.
Però mentrestant -ha dit -cal fer servir
el “model espanyol” d’èxit, que no és un
altre que el que un dia va crear l’OCATT
i que després ha estat copiat per les autoritats sanitàries espanyoles.
Pel que fa al volum de donacions, Catalunya s’ha de comparar amb Espanya si
es vol tenir èxit. Això és el que també ha
dit, al seu torn, el director de l’OCATT,
Jaume Tort, quan ha evidenciat que de
la mateixa manera que Catalunya és líder mundial en trasplantaments, en donació ho és Espanya. I els números espanyols són un per a nosaltres. Tort ha fet
també referència al Codi ictus (protocol
implementata Catalunya per agilitzar el
temps que passa entrel’inici de l’ictus i
el seu tractament), que “ha funcionat”,
també ha reconegut que“hi ha aspec-
6
tes que cal revisar en el tema dels donants” (Podeu consultar les dades sobre
trasplantament i donació si cliqueu al
cercador de Google la frase “La donació d’òrgans i teixits, dret o deure?”. Al
quadre ‘Evolució de les causes de mort
del donants cadàver vàlids a Catalunya’,
s’aclareix que “queda pendent d’estudiar com afecta el Codi ictus la donació
d’òrgans”).
La vessant ètica de la donació ha estat
abordada per la professora de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona Begoña Román, que ha reclamat
que “el Dia del Donant ha d’incentivar
la reflexió”. Per a la professora, en el cas
de mort, per part de les persones més
properes al difunt “la donació és un acte
voluntari i no s’ha de decidir en el moment. S’ha de tenir pensat” per tal que
els sentiments puntuals no facin prendre decisions equívoques. Pel que fa la
donació en viu, ha aconsellat “vigilar
DIA DEL DONANT
les pressions familiars” i evitar ingerències en la voluntat pròpia del possible
donant. Entenent, fins i tot, negatives
que, alhora, poden tenir raonaments
absolutament comprensibles. “No hi ha
el deure de donar perquè aquest és un
acte meritori. Per això té sentit un dia
com avui”, ha reblat.
En la seva qualitat de president de la Societat Catalana de Trasplantaments, Josep
Maria Campistol ha dit que la paraula
del dia era “agraïment” tant als donants
vius com als familiars que cedeixen els
òrgans de l’ésser estimat. De fet, en la resta del discurs ha volgut posar l’èmfasi en
aquests darrers, als quals ha professat una
“tremenda admiració” perquè l’acte que
fan és molt difícil; “l’acte de major generositat que poden fer en aquesta vida”.
Uns mèrits que també ha reconegut en
el cas del donant viu, però en el qual ha
observat que aquest també es beneficia
d’aspectes col·laterals de la donació: haver
d’estar menys pendent del malalt, treure’s
els maldecaps que comporta tenir al càrrec algú que no està sa, etcètera.
La següent participant, la coordinadora
mèdica de programes de donació i trasplantaments de l’Hospital Universitari Vall
d’Hebron, Teresa Pont, ha fet un seguit de
referències a les conclusions que havia
extret en tots els anys que duia a terme
la seva tasca. Per a il·lustrar el seu discurs,
i tal com ella mateixa ha reconegut, s’ha
D’esquerra a dreta. A la Vall d’Hebron Maternal, la nostra sòcia Maria Antònia Pastor, a la taula d’informació;
a l’Estació de Sants, les també sòcies d’ADER Dolores Marín i Rosa Acién; i a l’Hospital del Mar, Mari Luz
Neira, una altra sòcia d’ADER
servit de la frase que un dia li va dir un pacient i que la va impressionar: “La vida és
un regal per a regalar”. Tot fent un seguit
de referències de diferent naturalesa sobre les bondats de la donació, ha remarcat
que “és tan important avançar en tècniques i ciència com en humanitat”. La seva
presentació de diapositives ha ofert una
de les imatges del dia, de tan enginyosa.
Es tracta d’un cel amb núvols, símbol del
paradís de la vida eterna, en el qual hi ha
instal·lat un senyal que diu: “Penseu a deixar els òrgans a baix”.
El testimoni viu i emotiu de la jornada
l’ha aportat Maria Pera Benet, una mare
que, davant un accident d’automòbil que
va patir la seva filla i que li va causar la
7
mort, es va trobar en la situació d’haver
de decidir sobre la donació. La seva reacció va ser consultar a la parella de la seva
filla que, sense pensar-s’ho dues vegades,
en va donar l’aprovació. “Ella, que sempre
mirava més pels altres que per a sí mateixa ho hauria volgut així”, li va dir. Maria
Pera, amb la perspectiva del temps pensa
que “si hagués dit que no, m’hauria sabut
greu tota la vida”.
Finalment, la clausura de l’acte ha corregut a càrrec de Roser Vallès, directora general d’Ordenació i Regulació Sanitàries,
que ha demanat “a la societat i als mitjans
de comunicació que ajudin a reforçar la
imatge de la donació perquè molta gent
la necessita i l’espera”.
DIA DEL DONANT
ADER, present a la carpa informativa
del Dia del Donant a la Catedral
A
banda de l’acte oficial organitzat per l’OCATT i el
departament de Salut de la Generalitat, el Dia del
Donant també va tenir el seu focus d’atenció en
els diversos punts d’informació que es van muntar a Barcelona.
Entre les nou del matí i les dues del migdia, va haver-hi
taules d’informació al carrer i als principals hospitals de
Catalunya, i també va haver-hi, per primera vegada una
carpa informativa de la Federació d’Associacions de Trasplantats de Catalunya, FATCAT, ara a la plaça de la Catedral de Barcelona. ADER hi va participar activament des
de les deu del matí fins a les set de la tarda, hora en què
va començar la tradicional missa a la Catedral.
ADER vol agrair als socis que van participar en l’esdeveniment la dedicació i l’entusiasme que van mostrar en
aquesta tasca encomiable.
El Vallès fa la seva celebració
del Dia del Donant
A
DER Vallès va ser un any més fidel a la cita amb
el Dia del Donant, com fa cada any ja des què es
deia ADER Terrassa. Per tal d’apropar a la població
de les dues comarques vallesanes les qüestions relacionades amb la donació i el trasplantament, els nostres
consocis van muntar dues taules informatives en dos
dies diferents.
ADER vol agrair expressament als nostres socis del Vallès la dedicació que van tenir a fi de que les dues jornades fossin un èxit.
La primera es va establir a l’hospital de Terrassa el mateix Dia del Donant, és a dir el dimecres 4 de juny, entre
les nou del matí i la una del migdia. Amb un horari més
ampli, ara de nou del matí a nou del vespre, ADER Vallès
va ubicar també una taula informativa a la plaça Vella
de Terrassa el dissabte 7 de juny. Tal com veiem a la foto,
en aquesta taula hi va col·laborar personal de l’hospital
de Terrassa, Francesc Uroz i Joan Torrents (tercer i últim,
respectivament) de la delegació d’ADER Vallès i la col·
laboradora del’entitat Alba Montes (segona) En ambdós
casos, va haver-hi un constant degoteig de visitants que
es van interesar per la donació i el trasplantament i que,
en alguns casos, també van omplir el seu carnet de donant.
8
DIA DEL DONANT
Agraint es fa camí
J
a ho deia el poeta, allò que “es fa camí en caminar”. Però caminar també pot servir per altres coses, com cada
any demostren els socis d’ADER i alguns dels seus familiars i amics que s’apunten a la Caminada d’agraïment
als donants. Aquest any, l’esforç es va repetir, conjuntament amb la Federació d’Associacions de Trasplantats
de Catalunya, FATCAT i tot i que en dies anteriors s’havia anunciat la possibilitat de pluges, la meteorologia no
va arronsar voluntats. I és així com a dos quarts d’onze del matí del diumenge 15 de juny es concentrava davant
l’edifici de La Pedrera el gruix de socis d’ADER i també d’altres associacions de trasplantats que estaven disposats
a fer de la caminada el símbol d’agraïment a qui els havien donat vida; els seus donants. Després de l’habitual repartiment del signe distintiu -que aquest any tornaven a ser samarretes- els participants van enfilar cap a la plaça
de la Sagrada Familia. Un cop davant del monument al donant i després dels parlaments habituals, els presidents
de les associacions que formen la FATCAT van enlairar un centenar de globus en un ambient festiu i gratificador.
Volem agrair a Aigues San Narcís, a Aigues San Narcís, a Vichy Catalán i a Ferrero Roché Ibérica la seva col·laboració
en la donació dels seus productes per a aquest esdeveniment.
9
SALUT
Enfermedad renal crónica
en el anciano
L
a mejora en los cuidados sanitarios
ha contribuido a un incremento en
la esperanza de vida humana. Así, en
la Unión Europea, los adultos de 60 años
o más suponen el 21% de la población
y se estima que supondrán el 33% en
el año 2050. Por tanto, este incremento
progresivo de la población geriátrica tendrá no sólo impactos médicos sino también sociales y económicos.
renal crónica desde sus estadios más precoces, instaurar medidas para frenar su
progresión, reducir la morbimortalidad y,
en su caso, preparar a los pacientes para
diálisis. Esta clasificación se considera
que es aplicable a toda la población.
Recientemente, uno de los problemas de
salud pública reconocidos es la enfermedad renal crónica, que se considera como
una “epidemia”. Este reconocimiento ha
sido posible desde la aplicación y el modelo conceptual establecido por las Guías
KDOQI/NKF3 (Guías de resultados cualitativos de la enfermedad renal, de la Fundación Nacional del Riñón estadounidense). Esta clasificación viene definida por
la presencia de daño renal (hematuria,
proteinuria, alteraciones en las pruebas
de imagen) o por un filtrado glomerular
menor a 60 ml/min durante tres o más
meses, y se estratifica en cinco estadios.
La finalidad de esta clasificación es identificar a los pacientes con enfermedad
a) pérdida de la función del riñón: desarrollo de enfermedad renal crónica terminal que requiera terapia renal sustitutiva
b) aparición de complicaciones asociadas
con el descenso del filtrado glomerular y
c) incremento del riesgo cardiovascular
El pronóstico de la enfermedad renal
crónica lo marcan los siguientes aspectos:
Sin embargo, las implicaciones pronósticas de la enfermedad renal crónica en la
población anciana no son tan claras y son
menos conocidas:
a) la edad conlleva unos cambios morfológicos en el riñón y un descenso de la
función renal, que deben tenerse en cuenta a la hora de interpretar la enfermedad renal crónica en el anciano
10
b) ¿cómo es la progresión de la enfermedad renal crónica en los ancianos?
c) ¿es frecuente el desarrollo de enfermedad renal crónica terminal que precise
tratamiento renal sustitutivo?
d) ¿cuál es el pronóstico de la enfermedad renal crónica respecto a la mortalidad en la población anciana?
En esta revisión incluimos los cambios
estructurales y funcionales que se producen en el riñón del anciano; analizamos
los métodos de estimación del filtrado
glomerular (filtrado glomerular estimado) en el anciano y su influencia en la
prevalencia de enfermedad renal crónica.
También analizamos el significado clínico
y pronóstico de la ERC en este grupo poblacional.
Cambios en el riñón del anciano
Los cambios funcionales y estructurales
en el riñón del anciano son.
-Cambios funcionales:
El descenso del filtrado glomerular relacionado con la edad se asocia con un
descenso en el flujo sanguíneo renal,
SALUT
daño en la capacidad de concentración
urinaria, hallazgos patológicos de esclerosis glomerular global, esclerosis vascular,
atrofia tubular y disminuciones tanto en
la cortical como en el tamaño renal.
El estudio longitudinal de Baltimore
demostró un descenso de filtrado glomerular (estimado por aclaramiento de
creatinina) a un ritmo de 0,75 ml/min/
año entre 254 voluntarios ‘normales’,
durante un seguimiento entre los años
1958 y 1981, aunque una tercera parte
de los sujetos mantuvieron la estabilidad
de aclaración de creatinina. Así, el declive de la función renal con la edad per se
puede no ser clínicamente significativo,
a no ser que se superpongan otras enfermedades agudas/crónicas que afecten a la reserva o a la función renal: en
los ancianos es muy común la presencia
de otras comorbilidades asociadas con la
enfermedad renal crónica como la hipertensión arterial, la diabetes mellitus tipo
2, la insuficiencia cardíaca congestiva o el
deterioro cognitivo. Entre las alteraciones
de la función tubular relacionadas con la
edad cabe destacar: la limitación de la capacidad para retener el sodio, siendo más
susceptibles los ancianos a la depleción
(Disminución de la cantidad de líquidos,
especialmente de la sangre contenida
en la economía animal o bien acumulada en un órgano) de volumen ; la alteración de la capacidad para la excreción del
potasio, lo que explica la predisposición
de los ancianos a desarrollar hiperpotasemia relacionada con fármacos; la capacidad para concentrar o diluir la orina
disminuye con la edad, lo que explica la
frecuente nicturia en estos pacientes, así
como la predisposición a la deshidratación y a la hipernatremia y la hiponatremia si se administra un exceso de fluidos.
Algunos de los cambios renales de la edad
relacionados con la función endocrina incluyen la reducción en la producción de
eritropoyetina renal, así como un descenso en la producción de renina, disminuye la conversión de vitamina D 25OH a
1,25OH, y se produce un descenso en el
aclaramiento de insulina asociado también con el descenso de la función renal en
el anciano.
-Cambios estructurales:
El peso del riñón disminuye progresivamente después de la quinta década de
vida, con mayor afectación de la corteza
que de la médula renal . De igual manera,
a medida que aumenta la edad, el número de glomérulos disminuye, con un incremento del porcentaje de glomérulos
con esclerosis global. Se ha indicado que
la glomerulosclerosis ‘patológica’ podría
considerarse cuando el número de glomérulos con esclerosis global excede el
número calculado por la fórmula (edad
del paciente/2) . La atrofia tubular y la
fibrosis intersticial pueden relacionarse
con la edad o pueden ocurrir por infla-
mación crónica o enfermedad vascular.
Además, existe una fibrosis de la íntima
de las arterias interlobulares asociada
con la edad, que puede agravarse por la
presencia de hipertensión arterial y diabetes mellitus.
Estimación del filtado
glomerular en el anciano
Se acepta que el filtrado glomerular es
el mejor marcador de la función renal.
Uno de los beneficios de conocer el filtrado glomerular es el correcto ajuste
de dosis de fármacos excretados por el
riñón. Otra utilidad más reciente ha sido
para definir la enfermedad renal crónica
en sus diferentes estadios. La medición
exacta del filtrado glomerular, mediante el uso de marcadores exógenos
como la inulina o el iothalamate, no se
hace habitualmente en la práctica clínica (por laboriosos y por su alto coste).
Recientemente se están empleando fórmulas matemáticas derivadas de la creatinina sérica para conseguir el filtrado
glomerular estimado, atendiendo a la
clasificación de enfermedad renal crónica
de las Guías KDOQ (de resultados cualitativos de la enfermedad renal).
La fórmula de Cockcroft-Gault ha sido
validada frente a la aclaración de creatinina como el ‘patrón oro’ y ha sido el
método tradicional de estimación del filtrado glomerular para ajustar las dosis de
fármacos.
La fórmula Modification of Diet in Renal
Disease (Modificación de la Dieta en la
Enfermedad Renal) ha sido desarrollada
en una población con función renal alterada
Sin embargo, ninguna de estas fórmulas
de estimación del filtrado glomerular han
sido validadas en ancianos: el uso de la
Modificación de Dieta en la Enfermedad
Renal en la población sana (sin enfermedad renal crónica) puede infraestimar el
filtrado glomerular (las personas sanas tienen más masa muscular y mayor ingesta proteica y, por tanto, más generación
de creatinina que las personas con enfermedad renal crónica); por tanto, podremos catalogar a ancianos ‘sanos’ como
afectados de enfermedad renal crónica
por el hecho de obtener un filtrado glomerular estimado disminuido al utilizar
11
SALUT
la fórmula Modificación de la Dieta en la
Enfermedad Renal de forma sistemática.
Diversos estudios encuentran variaciones
significativas en el grado de filtrado glomerular estimado obtenido en un mismo
grupo de pacientes según la fórmula empleada: la fórmula Modificación de Dieta
en la Enfermedad Renal en general sobrestima el filtrado glomerular respecto
a la fórmula de Cockroft-Gault. El uso de
Modificación de Dieta en la Enfermedad
Renal en lugar de Cockroft-Gault para el
ajuste de fármacos puede conducir a que
pocos pacientes requieran ajuste de dosis
y producir una toxicidad farmacológica
inesperada. Por esta razón, algunos trabajos llegan a la conclusión de que puede
ser preferible el uso de Cockroft-Gault
para el ajuste farmacológico.
Por otro lado, el empleo de estas fórmulas puede producir estimaciones discordantes con el consiguiente error en
la estadificación de la enfermedad renal
crónica. Gill et al. encuentran que menos
de un 40% de los pacientes eran clasificados en el mismo estadio atendiendo a
la fórmula empleada.
Prevalencia de la enfermedad
renal crónica
La presencia de un filtrado glomerular
estimado disminuido (inferior a 60 ml/
min) es suficiente para diagnosticar a
un paciente como afectado de enfermedad renal crónica, al menos en estadio 3, con la clasificación actual. Sin
embargo, la edad es uno de los principales factores que afectan a la función del riñón. Por tanto, la prevalencia
de enfermedad renal crónica varía de
manera importante con la edad. Zhang
y Rothenbacher han realizado una revisión sistemática de 26 estudios, en
diferentes poblaciones, para conocer
la prevalencia de enfermedad renal
crónica, con un rango de participantes en los estudios de 237 a 65.181
y llegan a las siguientes conclusiones:
a) la prevalecía media de enfermedad renal crónica es del 7,2% en la población más joven, mientras que en
la población anciana oscilaba entre el
23,4% en el estudio de Manjunath y un
35,7% en el estudio de Hemmelgarn ;
b) la prevalencia varía según el método de estimación de filtrado glomerular utilizado: en un estudio finlandés,
la prevalencia de enfermedad renal
crónica basándose en un filtrado glomerula estimado inferior a 60 ml/min
usando la Modificación de la Dieta en
la Enfermedad Renal es del 35,8%, mientras que si en los mismos pacientes
12
se utiliza la fórmula de Cockcroft-Gault,
esta prevalencia aumenta a un 58,5%;
c) la detección exacta de enfermedad
renal crónica en grupos especiales, particularmente en ancianos, es inadecuada.
Implicaciones pronósticas
de la erc en ancianos
Las guías recomiendan que los mismos
criterios de la clasificación de los resultados cualitativos de la enfermedad renal se apliquen para detectar la enfermedad renal crónica tanto en los jóvenes como en la población anciana . Así,
todos los pacientes, con independencia
de su edad, se considera que presentan
una enfermedad renal crónica moderada si tienen un filtrado glomerular estimado inferior a 60 ml/min/1,73 m2.
Sin embargo, en los ancianos hay que
tener en cuenta que el descenso del
filtrado glomerular estimado es muy
común (asociado con la edad) y que
las fórmulas utilizadas para estimar el
filtrado glomerular en esta población
no han sido validadas. El pronóstico de
la enfermedad renal crónica lo marca
la pérdida de la función renal que requiera tratamiento renal sustitutivo.
La tasa de descenso de la función renal es
variable entre los pacientes; una progresión rápida se define por un descenso de
SALUT
filtrado glomerular estimado superior a 4
ml/min/año.
La aceptación y la prevalencia de
tratamiento renal sustitutivo ha aumentado en la mayoría de los países
desarrollados: uno de los principales
factores ha sido la aceptación del tratamiento renal sustitutivo en los ancianos. Sin embargo, según los datos
del Estudio Nacional de Salud y Examen Nutricional de los Estados Unidos
(NANHES III), se considera que de 20
millones de pacientes afectados de
enfermedad renal crónica, sólo cerca
de un 2% reciben tratamiento renal
sustitutorio con diálisis o trasplante.
Por otra parte, la introducción sistemática en los laboratorios de la fórmula Modificación de la Dieta en la Enfermedad Renal para conocer el filtrado
glomerular estimado de la población,
atendiendo a estas Guías de resultados
cualitativos de la enfermedad renal está
provocando un aumento considerable
de derivaciones a las consultas de Nefrología, particularmente de pacientes
ancianos con un filtrado glomerular estimado disminuido, pero sin otras manifestaciones habituales del fallo renal
(anemia, proteinuria, etc.), lo cual ha
generado preocupación y debate entre
los profesionales sanitarios acerca de
la conveniencia de aplicar sistemáticamente esta clasificación en los ancianos
y de su significado pronóstico.
¿Cómo progresa la enfermedad
renal crónica en el anciano?
El descenso del filtrado glomerular estimado en los ancianos sanos es muy
común, debido a los cambios en la estructura renal asociados con la edad. Se
han realizado numerosos estudios para
conocer la prevalencia de enfermedad
renal crónica en la población. En cambio,
pocos trabajos han analizado la tasa de
progresión de la enfermedad renal en el
anciano. Hallan et al.33 estudian las estrategias para detectar la enfermedad renal crónica en la población general mayor
a 20 años, con un seguimiento prospectivo de 8 años; valorando el curso natural
de la enfermedad renal crónica encuentran que el riesgo de progresión a enfermedad renal terminal es especialmente
bajo en pacientes sin diabetes ni hipertensión arterial, en mujeres y en los pacientes con una edad de más de 70 años
Puntos clave
1. La presencia de un filtrado glomerular estimado disminuido es muy común en los ancianos ‘sanos’ asociado con el ‘efecto edad’.
2. La prevalencia de enfermedad renal crónica varía de forma importante con la edad y con el método de estimación del filtrado
glomerular: la prevalencia aumenta al utilizar el método de Cockcroft-Gault respecto al de Modificación de la Dieta en la Enfermedad Renal.
3. Los niveles de filtrado glomerular estimado obtenidos por Modificación de la Dieta en la Enfermedad Renal son superiores a los
obtenidos por el método de Cockcroft-Gault, con repercusión en la estadificación de la enfermedad renal crónica y a la hora de
ajustar los fármacos en la insuficiencia renal.
4. La progresión de la enfermedad renal crónica en los ancianos sin proteinuria es lenta.
5. En los ancianos existe más riesgo de mortalidad que de llegar al ‘fallo renal’ que requiera tratamiento renal sustitutorio.
6. Sólo una pequeña proporción de ancianos con enfermedad renal crónica precisarán tratamiento renal sustitutorio: ancianos
con proteinuria, diabéticos y con filtrado glomerular estimado menor a 30 ml/min de forma basal. Estos pacientes son los que se
beneficiaran de la asistencia a las consultas de nefrología.
7. En todos los ancianos con enfermedad renal crónica se deberá llevar a cabo una terapia intensiva para reducir el riesgo cardiovascular.
8. Las Guías de resultados cualitativos de la enfermedad renal, de la Fundación Nacional del Riñón estadounidense deben aplicarse
con cautela en los ancianos.
13
SALUT
o con filtrado glomerular estimado entre
45 y 59 ml/min en el cribado. Entre los
pocos estudios específicos realizados en
la población anciana, cabe reseñar el de
Hemmelgarm , en el que se describe, en
una población mayor de 66 años, la progresión de la enfermedad renal crónica a
lo largo de 2 años de seguimiento, y se
observa que ésta es lenta, excepto en los
pacientes diabéticos y en aquellos casos
que tienen un filtrado glomerular inferior
a 30 ml/min. De acuerdo con estos resultados, en nuestro estudio de enfermedad
renal crónica en 80 ancianos en el Hospital General de Segovia también detectamos una estabilidad en la función renal al
cabo de 24 meses de seguimiento.
Pronóstico de la enfermedad
renal crónica: terapia renal
sustitutiva y mortalidad
En la mayoría de estudios que realizan
un seguimiento prospectivo de pacientes diagnosticados de enfermedad renal
crónica, se encuentra que el desarrollo
de enfermedad renal crónica terminal
que requiere tratamiento renal sustitutivo es un pronóstico menos común que
la mortalidad. O’Hare et al. observan un
patrón similar en un estudio realizado
en 209.622 veteranos americanos, en
estadios 3-5 de enfermedad renal crónica y con un seguimiento de 3,2 años, y
describen el “efecto modificador de la
edad” en la enfermedad renal crónica:
entre los pacientes con niveles de filtrado
glomerular estimado basal equiparables,
a medida que se incrementa la edad los
pacientes presentan mayores probabilidades de morir que de llegar a presentar
una enfermedad renal crónica terminal
que requiera tratamiento renal sustitutivo, respecto a los pacientes más jóvenes.
Conway et al. analizan, en una cohorte de
pacientes diagnosticados de enfermedad
renal crónica en estadio 4, los factores
predictores de mortalidad y de necesidad
de tratamiento renal sustitutivo, y encuentran que el riesgo de supervivencia
que precisa de diálisis disminuye a medida que se incrementa la edad, en parte
debido a la baja tasa de descenso de la
función renal en los ancianos, e incluyen
como factores de riesgo predictores de
tratamiento renal sustitutivo la presencia
de proteinuria, la alta tasa de descenso
del FGe (más de 4 ml/min/año), los bajos niveles basales de filtrado glomerular
y los niveles de hemoglobina inferiores
a 10 g/dl . Así, los pacientes fallecen por
otras causas antes de desarrollar el fallo
renal.
14
Respecto a las causas de mortalidad, la
enfermedad cardiovascular es la causa
más frecuente en los pacientes en diálisis
y trasplante. En un reciente estudio, Roderick et al. demuestran que en personas
mayores de 75 años existe un riesgo de
mortalidad aumentado independiente
de todas las causas y de la cardiovascular
en concreto. En el estudio de Keith et al.,
los pacientes que fallecieron presentaban
una mayor prevalencia de enfermedad
coronaria, de insuficiencia cardíaca congestiva, de diabetes mellitus y de anemia
respecto a los vivos. En el estudio de ancianos en el Hospital General de Segovia,
aunque la causa final predominante del
fallecimiento es el deterioro progresivo,
al analizar la presencia de antecedentes
cardiovasculares previos se encuentra
también que los fallecidos tienen significativamente más porcentaje de antecedentes previos de insuficiencia cardíaca,
cardiopatía isquémica y arteriopatía periférica respecto a los vivos.
Artículo original publicado en la Web
de la Enfermedad Renal Crónica (http://
medicablogs.diariomedico.com/jluisr/)
ACTIVITATS
15
NOTÍCIES
L’OCATT, distingida
amb la Creu de Sant Jordi
2
014 ha estat l’any en què, finalment, s’ha fet efectiva una aspiració compartida per diversos col·lectius de malalts relacionats amb el trasplantament i de persones del seu entorn que, fins i tot, havien demanat firmes demanant el reconeixement.
I així, aquest any ha estat quan l’Organització Catalana de Trasplantament (OCATT) ha estat distingida amb la Creu de Sant
Jordi, que atorga el govern de la Generalitat de Catalunya. I ho ha estat tot coincidint amb els seus primers 30 anys de vida.
La raó esgrimida par aital distinció ha estat “la feina que realitza gràcies a la generositat dels donants i les seves famílies, als
professionals que fan possible el procés de donació i trasplantament, als malalts i a les associacions de pacients que els aglutinen”.
El comunicat de la Generalitat també palesa que “des que es va crear l’OCATT a l’any 1984, s’han realitzat més de 19.000 trasplantaments d’òrgans i més de 70.000 de teixits”.
El guardó va ser lliurat el dia 22 d’abril i va ser recollit per Montserrat Collado, una pacient trasplantada de fetge fa 28 anys, i el
cap de la Unitat de Trasplantament Renal de l’Hospital Clínic de Barcelona, Frederic Oppenheimer.
Consejo para los pacientes con ERC
Andar para evitar enfermedades
cardíacas e infecciones
Así lo certifica un estudio de Journal of the American Society of Nephrology
R
ealizar un poco de ejercicio podría ayudar a reducir el riesgo de los pacientes con enfermedad renal crónica (ERC) de
desarrollar enfermedades cardiacas e infecciones, según un
estudio publicado en Journal of the American Society of Nephrology. João Viana y Nicolette Bishop, de la Universidad de Loughborough (Reino Unido) y Alice Smith, de la Universidad de Leicester
(Reino Unido) y sus compañeros han diseñado un estudio para
analizar el impacto del ejercicio en un rango de parámetros inmunes o inflamatorios en pacientes con ERC.
En un estudio de ejercicio intenso realizado en 15 pacientes,
caminar durante 30 minutos mejoraba la capacidad de respuesta
de los neutrófilos ante un aumento de bacterias durante el periodo postejercicio. También generaba un entorno sistémico antiin-
flamatorio en el organismo.
En otro estudio sobre ejercicio regular, seis meses de caminatas regulares (unos 30 minutos diarios, cinco veces a la semana)
redujeron la activación de las células inmunes y los marcadores
de inflamación sistémica en 20 pacientes que no aumentaron los
niveles de su actividad física habitual durante este periodo.
“Esto significa que el ejercicio tiene efectos antiinflamatorios
en pacientes con ERC y, de esta forma, podría reducir el alto riesgo
que tienen de padecer enfermedades cardiovasculares. Nuestro
trabajo tampoco encontró ninguna prueba de que estos niveles
de ejercicio pudiesen ser perjudicial para el sistema inmune en estos pacientes”, explica Viana.
FUENTE: DIARIO MÉDICO
16
NOTÍCIES
Según un estudio JAMA presentado en el congreso
de la Asociación Renal Europea de Diálisis y Trasplantes
Una mejora del método de medición
de la filtración glomerular puede
acelerar la implantación de terapias
U
na nueva evaluación de la enfermedad renal puede ayudar a
implantar terapias más temprano, según un estudio JAMA (siglas que
corresponden a Journal of American
Medical Association) presentado en el
congreso de la Asociación Renal Europea
de Diálisis y Trasplantes. Así, nuevos estudios están encaminados a conseguir el
objetivo mejorando la metodología de
medición de índices de filtración glomerular (IFG)
En el campo de la enfermedad renal
crónica (ERC) se cuenta con test para
identificar a los enfermos en etapas
tempranas, pero se realizan menos ensayos clínicos de esta patología que de
otras enfermedades. Una razón importante puede ser la progresión estable-
cida de la ERC requiere un seguimiento
largo y una muestra grande, lo que limita
la realización de ensayos clínicos asociados con la nefrología.
La mejora de la metodología empleada para medir el índice de filtración glomerular permitiría utilizar disminuciones
menores de IFG para valorar la progresión de ERC.
El equipo de investigadores examinó
la relación entre la caída en la estimación de IFG con su riesgo posterior de
enfermedad renal en etapa terminal. La
muestra para el estudio contó con 1,7
millones de individuos con 12.344 casos
de enfermedad renal en etapa terminal y
223.944 que murieron tras varias mediciones de la función renal, en un periodo
17
aproximado de 1 a 3 años. La recogida de
datos se hizo entre 1975 y 2011.
Los científicos determinaron que
la caída en la estimación de IFG, más
pequeña que la duplicación de la concentración de creatinina sérica, era más
consistente y se asociaba con un mayor
riesgo de progresión de la enfermedad
renal a etapa terminal. En un periodo de
entre 1 y 3 años, una duplicación de la
concentración de creatinina sérica estuvo presente en menos de un uno por
ciento de los sujetos. Por otro lado, una
disminución del 30 por ciento en la estimación de IFG, que fue 10 veces más
frecuente y se relacionó con un aumento
5 veces mayor de riesgo de enfermedad
renal en etapa terminal.
FUENTE: DIARIO MÉDICO
NOTÍCIES
Seis pacientes renales trasplantados
de vivo intervienen en la cadena más
larga de España
Son un donante samaritano, cinco parejas donante/receptor incompatibles
entre sí y un receptor de la lista de espera de donante fallecido
E
spaña ha realizado la cadena de trasplantes renales de vivo más larga en nuestro país, con un total de seis pacientes trasplantados. En ella han participado un donante samaritano, cinco parejas donante/receptor incompatibles entre sí y un receptor de
la lista de espera de donante fallecido, que ha cerrado el ciclo.
La cadena, que se ha realizado en tres tiempos, comenzó a primeros de marzo y ha finalizado a principios de abril. Tanto los donantes
como los receptores ya han sido dados de alta.
Para lograr esta serie de trasplantes encadenados, la ONT ha recurrido por primera vez en nuestro país a la figura del donante puente’, aprobada por la Comisión de Trasplantes del Consejo Interterritorial de Salud en 2013. El ‘donante puente’ es aquel que permanece a la espera de hacer efectiva la donación, cuando su pareja ya ha sido trasplantada, con el fin de facilitar un mayor número
de trasplantes.
Hasta ahora, este tipo de trasplantes se han efectuado de forma simultánea en el tiempo para evitar interrupciones en la cadena.
Para la ONT, hacer las intervenciones en días diferentes ha permitido aumentar el número de pacientes que pueden beneficiarse de
esta nueva modalidad, al incorporar a la cadena nuevas parejas de donante/ receptor.
De las cinco parejas de la cadena, tres tenían una relación paterno/materno filial y las otras dos, cónyuges.
El donante samaritano, el quinto que se registra en nuestro país desde que se puso en marcha el programa de donante altruista, es
una persona joven con un alto grado de compromiso social.
En el proceso han participado los hospitales de Puerta del Mar de Cádiz, Clínic de Barcelona, 12 de Octubre, y Ramón y Cajal de
Madrid y Cruces de Bilbao.
En todos los pasos de esta cadena, las nefrectomías se han realizado en el hospital donde se ha estudiado al donante. El transporte
de los órganos hasta el hospital del receptor se ha realizado en ambulancias y vuelos regulares del grupo Iberia, empresa que colabora desinteresadamente con la ONT.
La cadena de trasplantes renales de donante vivo es una modalidad del trasplante renal cruzado, que la ONT puso en marcha en
2009. Este tipo de trasplante, basado en el intercambio de órganos de donantes de vivo entre 2 o más parejas, tiene como objetivo
ofrecer a los pacientes con insuficiencia renal crónica la posibilidad de recibir un injerto gracias a la generosidad de su pareja cuando
ésta no es compatible.
Para la puesta en marcha de este programa, la ONT ha desarrollado el Registro Nacional de parejas donante-receptor y una aplicación informática que permite agilizar las posibilidades de intercambio entre las parejas del registro. Varias veces al año se evalúan las
posibles combinaciones entre los candidatos con el fin de conseguir nuevas parejas compatibles.
En total, 77 pacientes se han beneficiado de esta modalidad terapéutica, que ya representa el 11 por ciento de todos los trasplantes
renales de vivo. De los 382 trasplantes renales de donante vivo que se hicieron en España en 2013, 41 fueron cruzados.
FUENTE: DIARIO MÉDICO
18
NOTÍCIES
Avance en la regeneración de los huesos
Investigadores norteamericanos desarrollan
tejido óseo en primates no humanos
L
a terapia con células de pluripotencialidad inducida
(iPS) ha dado un importante salto hacia su empleo en
la práctica clínica. Un equipo del Instituto Nacional del
Corazón, el Pulmón y la Sangre de Estados Unidos, dirigido
por Cynthia Dunbar, ha logrado desarrollar tejido óseo en
primates no humanos con iPS generadas a partir de células
de piel de los animales. Los resultados del trabajo se publicaron el pasado 18 de mayo en Cell Reports.
El estudio también revela que existe cierto riesgo de que
las iPS fomenten la aparición de tumores, pero el peligro es
mucho menor de lo que se desprende de los estudios llevados a cabo en ratones inmunodeficientes.
La investigadora ha expuesto que la relevancia de sus
resultados radica en que han logrado “diseñar un modelo animal para probar las terapias con células madre
pluripotentes utilizando el macaco rhesus, un pequeño
mono cuya similitud fisiológica con los humanos ha
sido validada”.
Dunbar ha confirmado que este modelo “demuestra que la
formación del tipo de tumor denominado teratoma a partir
de iPS indiferenciadas autólogas ocurre; sin embargo, la formación tumoral es muy lenta y requiere la administración
de grandes cantidades de iPS”.
Los investigadores emplearon, en primer lugar, una ‘receta’
estándar para reprogramar las células de piel de los monos y,
de esta manera, indujeron la formación de las primeras células pluripotentes. A continuación, obtuvieron células con un
mayor potencial para actuar de forma más específica como
progenitores óseos, que fueron colocados en matrices cerámicas. El resultado final fue la generación de nuevo tejido óseo.
Este tratamiento podría ser útil en defectos óseos congénitos o lesiones por traumatismos. Los autores recalcan que
se trata, sobre todo, de un paso fundamental en la senda de
la medicina regenerativa.
FUENTE: DIARIO MÉDICO
In memoriam:
El soci Francisco Garriga, que tenia 84 anys en el moment de la seva mort tampoc és
entre nosaltres, la seva defunció es va produir el 6 de març d’aquest 2014. D’en Francisco
es pot recordar entre altres coses, el seu entusiasme, de com gaudia de la companyia de
familiars i amics i la bona disposició en que participava en els viatges, excursions i altres
activitats d’ADER.
Francisco Garriga
Sis dies més tard, el 12 de març, qui ens deixava als 77 anys era Joan Vilalta, un dels socis
més antics d’ADER, ja que ho va ser pràcticament des dels primers temps d’aquesta associació. En Joan sempre va estar molt vinculat i participatiu en tots els actes i activitats
de l’associació.
Joan Vilalta
Per la seva banda, el soci José Ortega falta des del 5 de juny d’aquest any. En Josep va
morir a l’edat de 67 anys i a ADER sempre se’l recordarà com una persona amb iniciativa
i molt participatiu, perquè era d’aquells que continuament estaven donant idees per a
activitats diverses. Algú, doncs, sempre disposat a implicar-se per omplir el gaudi d’altres.
Per a tots ells volem tenir un record des d’ADER i expressar el nostre condol als seus familiars i amics.
José Ortega
19
NOTÍCIES
Cirujanos debaten sobre
el acceso vascular en pacientes con IRC
U
no de los problemas más importantes que comparten cirujanos
vasculares y nefrólogos es el del
acceso vascular en pacientes con insuficiencia renal crónica (IRC) que van a comenzar a ser tratados con hemodiálisis.
Esta intervención, que consiste en unir
una arteria con una vena, generalmente la arteria radial con la vena cefálica en el brazo, es “una operación pequeña pero importante, indicada por
el nefrólogo y realizada por el cirujano
vascular que, si se realiza bien, puede
llegar a durar toda la vida”, ha explicado Rosa Sánchez, una de las coordinadoras del primer encuentro entre
estos dos colectivos profesionales que
se ha celebrado en el marco del 60º
Congreso de la Sociedad Española de
Angiología y Cirugía Vascular (SEACV),
celebrado en Madrid.
Durante su celebración, Agustín Arroyo
Bielsa, también coordinador del encuentro, ha asegurado que “está demostrado que en los centros hospitalarios
donde existe un buen entendimiento
entre todos los profesionales que intervienen, el porcentaje de fístulas nativas es mayor, reduciendo el número
de fístulas protésicas y catéteres, que
siempre acarrean más complicaciones
para el paciente”. Para Arroyo, lo ideal
sería que existiera una correcta coordinación entre nefrología, cirugía vascular, radiología vascular y enfermería.
Una coordinación que, de no existir,
puede ocasionar problemas. “Si el paciente no se dializa bien, eso limita
mucho su vida”, ha subrayado Sánchez.
El capítulo español de Flebología y Lin-
fología de la SEACV ha aprovechado
la celebración del Congreso para presentar dos importantes documentos.
En primer lugar, estos expertos han
editado el primer libro blanco sobre
patología venosa y linfática en habla
hispana. La obra consta de 92 capítulos
y ha contado con la colaboración de 72
expertos de toda España.
Además, este capítulo de la SEACV ha
presentado también el primer documento de consenso sobre trombosis
venosa en atención primaria que recoge recomendaciones sobre profilaxos,
diagnostico y tratamiento de la patología en diferentes contextos.
FUENTE: GACETA MÉDICA
Donantes y no donantes de edad avanzada
tienen una esperanza de vida similar
U
n estudio publicado en The
American Journal of Transplantation realizado por investigadores de la Universidad de
Pensilvania (EE.UU.) afirma que los
donantes de riñón de edad avanzada
(a partir de 55 años) presentan una
esperanza de vida y una salud cardiovascular similar a la de adultos sanos que no han donado ninguno de
sus riñones.
El equipo de investigación estudió a
3.368 donantes de 55 años junto a
un mismo número de no donantes.
Los pacientes fueron sometidos a seguimiento durante una media de 7,8
años. Cada donante fue relacionado
con un adulto sano de la misma raza,
sexo y de una edad aproximada.
Tanto los donantes como los no do-
nantes presentaron una esperanza
de vida similar. Los investigadores
relacionaron los resultados del estudio de población con la base de
datos de Medicare. En comparación
con el grupo perteneciente al seguro
Medicare, los donantes y no donantes mostraron índices similares de
cardiopatías y diabetes.
“Hasta ahora no disponíamos de
demasiada información sobre los
efectos de la donación de riñón en
pacientes de este grupo de edad, lo
cual ha limitado nuestra capacidad
para aconsejarles sobre los posibles
riesgos”, explica Peter Reese, de la
Universidad de Pensilvania.
Los nuevos datos deben ser considerados junto con la información
procedente de otros estudios sobre
20
los resultados obtenidos tras la donación de riñón.
“Nuestros resultados proporcionan
nuevos datos que pueden ser utilizados en los centros de trasplante y
pueden intervenir en la decisión de
considerar la donación”, afirma Reese. “Se necesitan más estudios para
entender mejor los resultados para
donantes potenciales con problemas
crónicos como la hipertensión y la
obesidad, comunes en la población
de edad avanzada”.
FUENTE: Diario Médico
NOTÍCIES
La Fundación Jiménez Díaz de Madrid
identifica siete marcadores que permitirán
detectar la ERC precozmente
I
nvestigadores de la Fundación Jiménez Díaz de Madrid, dirigidos por el jefe
asociado del servicio de Inmunología
de dicho hospital, Fernando Vivanco, han
logrado identificar siete marcadores que
permitirán detectar precozmente la enfermedad renal crónica, que afecta al 11 por
ciento de la población española.
La importancia de este hallazgo, publicado
en la revista Kidney International y refrendado por un grupo de investigadores del
Centre Universitaire des Saints Pères de
Paris, radica en el hecho de que la enfermedad renal crónica se suele presentar sin
síntomas, por lo que cuando los pacientes logran obtener un diagnóstico ya han
perdido hasta un 50 por ciento su función
renal.
En este sentido, el actual estudio ha determinado un panel de 7 metabolitos que
responden directamente a la presencia de
esta patología. No obstante, Vivanco ha
asegurado que lo “más importante” de la
investigación es que se ha comprobado
que dichos marcadores no sólo responden
en estadios avanzados sino que, también,
se muestran alterados en etapas iniciales,
en las que el diagnóstico clínico es “difícilmente abordable” en la actualidad.
Este descubrimiento ha sido posible gracias a la aplicación de las ‘ómicas’ -proteómica y metabolómica- ya que, tal y
como ha explicado la doctora del servicio
de Inmunología de la Fundación, Gloria
Álvarez-Llamas, esta técnicas permiten un
estudio “completo y sin sesgos” de los fluidos biológicos.
“El hecho de que los siete metabolitos
relacionados con la presencia de enfermedad renal crónica puedan estudiarse
a través de una muestra de orina simplificaría y mejoraría los procesos actuales,
porque evitaremos hacer una biopsia del
riñón y todo lo que eso supone en cuanto
a tiempo, molestias o recursos. Además, si
gracias a estos marcadores detectamos de
forma precoz la enfermedad renal crónica, podremos instaurar un tratamiento y,
mediante el seguimiento de estos siete
metabolitos, comprobar si la terapia es
eficaz y si, con ella, se detiene el avance de
la patología a estadios más avanzados”, ha
apostillado el nefrólogo en el centro madrileño, Alberto Ortíz.
Finalmente, y además de confirmar en
cohortes más amplias de pacientes los resultados de este primer estudio, el grupo
de la Fundación Jiménez Díaz está dirigiendo sus esfuerzos a crear un ‘chip’ que
permita analizar de forma automatizada
las alteraciones de los 7 metabolitos y que
sea fácilmente trasladable a la bioquímica
clínica rutinaria.
“Confiamos en que este test pueda estar
implantado en la práctica clínica rutinaria
en unos 5 años. Es importante seguir la
tendencia, cada vez mayor, a ajustar las líneas de investigación básicas a las necesidades clínicas diarias”, ha zanjado Vivanco.
FUENTE: INFOSALUS.COM
LOTERIA DE NADAL 2014 ADER
El número és:
90.342
90342
Tenim a la vostra disposició
les butlletes de participació.
MOLTA SORT!
El preu de la butlleta es de 3€
21
L’ENTREVISTA
L’ENTREVISTA
Víctor M. Amela:
“La vida és igual que la tele!”
Per Pau Valero
Per a dones... i homes, també
A Víctor Amela el coneixem bàsicament per ser, juntament amb Ima Sanchis i Lluís Amiguet, un dels tres entrevistadors de la Contra de La Vanguardia, l’entrevista diària que
acompanya molts cafès matutins. També, per les seves aparicions a l’Arucitys de 8tv o a
les tertúlies matinals de RAC-1. Però l’any passat ens va sorprendre com a novel·lista
amb El càtar imperfecte, text revelador que desvela les peripècies poc conegudes dels
darrers càtars que van poblar territoris dels anomenats Països Catalans. I la continuïtat en aquest camp literari s’ha fet avinent amb la seva recent Amor contra Roma, una
mirada sobre l’Imperi Romà, amb gotes de misteri interactiu. Quan tenia escrit gairebé
tot el llibre, l’arxiu se li va esborrar, Amela hi va veure la mà de l’emperador August!.
Un llibre molt interessant per a les dones i per als homes, també: si llegiu la novel·la,
entendreu perquè.
22
L’ENTREVISTA
Amb la Contra de La Vanguardia
hem creat un hàbit de lectura
D’entrevistador a entrevistat... Com
et sents en aquest canvi de papers?
He vingut al món per entrevistar.
Però m’està agradant això de ser entrevistat.
Ho dic perquè sembla que no t’agrada gaire ser el centre d’atenció, si
ens atenem al teu primer dia a la
tertúlia de l’Arús...
M’agrada molt la solitud i trobar-me
sol amb l’ordinador i escriure... Però
també he descobert una vessant
meva exhibicionista gràcies a la ràdio
i, sobre tot, la televisió. I m’ho passo
molt bé, és molt plaent! Però després
m’amago.
a tu... i tenir la sort que agradin a
moltes altres persones. Afortunadament, l’oferta és variadeta, i sempre
pots trobar alguna coseta que et plagui com a teleespectador..., per molt
que moltes altres et desagradin. La
vida és igual que la tele!
Pilar Rahola, fa unes quantes entrevistes, venia a dir que no creia
que això que s’ha anomenat tele
porqueria marqués pautes de conducta, que influís en la gent. Què
n’opines?
Per molt miserables que siguin les
persones i situacions de la tele, la
De fet, vas estar a punt d’anar-te’n
a casa, tot just quan et tocava aparèixer en directe.
És veritat, em feia vergonya trobar-me sota els focus, em preocupava
la imatge que podria donar, no sabia
si dominaria els meus recursos... que
manego còmodament quan escric.
Totes aquestes pors les he superades,
ha estat terapèutic sortir a la tele.
Com definiries aquesta tertúlia
d’Arucitys? Ho dic en comparació
amb el to que es fa servir en altres
espais.
Per a nosaltres és una trobada amb
ganes de conya i diversió per a nosaltres, i amb l’objectiu d’entretenir els
teleespectadors.
Una mica sense voler, estem entrant
en un tema que comporta debat,
com és el del panorama televisiu
actual. Tu, com a degà de la crítica
televisiva, com veus la televisió que
es fa ara?
És un negoci complex i arriscat, que
passa per fer les coses que t’agraden
23
gent bona seguirà sent bona i la idiota, idiota. Afortunadament, la tele no
canvia ningú, si un no vol. Qui mata
ho fa perquè vol, no per culpa de ningú, ni de la tele ni del cine ni de la
literatura. Qui és incult ho és perquè
li està bé ser-ho, no val inculpar la
resta de les persones ni la tele.
Començàvem fent esment de la
teva faceta d’entrevistador, sobretot, a la Contra de La Vanguardia.
Són 16 anys i escaig des d’aquell
13 de gener de 1998 en què va començar el periple de la secció. Què
creus que heu aportat tant tu com
L’ENTREVISTA
L’ENTREVISTA
L’èxit de la novel·la històrica és fruit d’un
sistema educatiu insatisfactori
la Ima Sanchis i el Lluís Amiguet?
Hem ampliat límits mentals, fronteres de la entrevista, arriscant
amb perfils -sobretot personatges
anònims- que no tenien abans lloc
a les planes del diari, i menys una
plana sencera i amb tanta visibilitat com la Contra I hem creat un
hàbit de lectura. N’estem molt satisfets!, però continuem treballant
cada dia com si fos el primer dia, al
menys jo.
A banda d’un format original, al
principi. Allò de buscar coincidències entre la imatge de l’entrevistador i l’entrevistat. Com anava, això?
Això va ser idea de la Ima, que havia
treballat a revistes femenines i tenia
la convicció que jugar amb la nostra
pròpia imatge seria cridaner i atractiu. Va ser fort per a La Vanguardia de
llavors... A mi em feia una mica de
vergonya, però li vaig trobar la gràcia,
i ens ho vam passar bé fent-ho durant el primer any i escaig. Després és
va convertir en un llast, era tota una
feinada... i vaig proposar deixar-ho
córrer i suplir-ho per la columneta
personal, el bitllet del mig, que abans
no hi era.
I tu vas debutar amb Alberto
Fernández Díaz, després que la secció la inaugurés l’Amiguet el dia
abans. Què en recordes d’aquella
entrevista?
Vàrem pactar amb el director, Joan
Tapia, fer aquesta nòmina de tots els
caps de partits polítics catalans del
moment, per quedar alliberats després i no fer cap entrevista política
en el futur, perquè ens feia pànic que
la Contra és convertís en una pàgina més de la brega de Política. Va ser
una jugada bona per guanyar lliber-
tat, un peatge barat, i ho vam aconseguir.
De quin personatge en tens el millor record i de quin el pitjor?
Difícil respondre, sobretot el pitjor,
perquè a tots els hi trobo alguna
gràcia. Heribert Barrera va defensar
la pena de mort, i li vaig estar molt
agraït. Enzensberger em va boico-
24
tejar cada pregunta, i li vaig estar
mot agraït. Entrevistes especials...
M’agrada la sorpresa, la raresa. I
també els personatges que m’enriqueixen vitalment. Com Alexandre
Jollien, paraplèxic que em va ensenyar la alegria de ser viu.
O Sampedro que em va dir que “se
vive para vivir”.
L’ENTREVISTA
Ara hem descobert una nova faceta de novel·lista. Ja has escrit dues
novel·les històriques en un moment
en que aquest gènere sembla tenir
força demanda. A què creus que es
deu aquest interès sobtat del públic?
A que no hem tingut un sistema educatiu satisfactori, amb professors que
ens expliquessin històries amb gràcia
i passió seductora, que ens enamoressin. Per això tenim tantes llacunes
que hem descobert que una bona
manera d’omplir-les és llegint novel·
les històriques, una manera de gaudir
i aprendre a la vegada. I somiar, cadascú amb el període que el sedueixi
més: de tots els períodes hi ha novel·
les atractives, avui!
El càtar imperfecte i Amor contra
Roma ens presenten dues èpoques
històriques diferents, però quins
punts de connexió hi podríem trobar en les dues obres?
Són dos períodes apassionants, que
van generar conflictes que perduren
fins avui dia, d’una manera o altra.
Sigui en les relaciones sentimentals
i eròtiques -des de els dies d’Ovidi
i August, que explico a Amor contra
Roma- o en la defensa de visions del
món alternatives -com els càtars a
l’edat mitjana europea, que explico a
El càtar imperfecte-.
Tens ja en preparació una tercera
novel·la? I si és així, ens pots avançar de què tractarà?
Estic pensant d’escriure’n una altra aquest estiu, però... ara toca
silenci.
“Crec que en el futur avançarem en la prevenció de les malalties”
Com a entrevistador has pogut parlar amb molts metges i científics. Creus que els avenços científics podran algun
dia acabar amb malalties com la insuficiència renal crònica?
Estic convençut que cada dia avançarem més en una integració de la medicina alopàtica tecno-científica amb la
medicina holística, de manera que previndrem moltes patologies abans que es manifestin en malaltia, i aprendrem a
auto-guarirnos, amb la complicitat i mestratge dels metges, que ho seran també de l’ànima i les emocions. Els casos
greus d’insuficiència renal crònica se solucionaran amb aparells de diàlisi portàtil integrats al cos del pacient.
Des d’associacions com la nostra, creiem que les polítiques comunicatives de promoció de la donació d’òrgans no
acaben de donar els seus fruits. Què ens podries aconsellar perquè fossin més efectives?
Animaria els possibles donants explicant-los casos reals, històries de generositat i amor de donants vers els malalts
amb final feliç.
25
ACTIVITATS
L’ENTREVISTA
Transplant Run, un valor en alça
A
poc a poc, es va consolidant la
Transplant Run, que té vocació de ser una de les principals
cites en el calendari esportiu barceloní de cada any. I és que en aquesta
edició de 2014, la segona d’aquest
esdeveniment, es va superar àmpliament el nombre de participants de
la de l’any 2013. Així, si llavors van
ser més de 2.200 corredors, ara la
xifra ha superat els 3.500.
Com és sabut, la Transplant Run és
una cursa solidària de 5 quilòmetres
la recaptació de la qual té com a be-
neficiaris els pacients trasplantats.
Aquest any, l’esdeveniment va tenir
lloc el diumenge 9 de març i a l’igual
que l’any passat el recorregut es va
circumscriure al Parc del Fòrum de
Barcelona.
campiona d’Europa de veterans de
curses de muntanya, l’any 2010.
Ara té com a objectiu recuperar la
forma física per tornar a competir
com abans de patir la insuficiència
hepàtica.
La imatge de la prova d’aquest any
ha estat l’atleta María José Moscoso, que ha rellevat Nani López,
que ho va ser l’any passat. Ambdues són trasplantades hepàtiques
i Moscoso havia estat l’any 2011
subcampiona d’Espanya de veterans de 1.500 i bronze de 5.000, i
Entre els assistents a aquesta edició de la Transplant Run hi havia el
director de l’Organització Catalana de Trasplantaments, Jaume Tort,
i el director de l’Institut Clínic de
Nefrologia i Urologia de l’Hospital
Clínic de Barcelona, Josep Maria
Campistol.
26
ACTIVITATS
ADER Vallès celebra
el Dia Mundial de la Salut
L
a delegació d’ADER al Vallès es va sumar a les celebracions d’aquestes dues comarques per a commemorar
el Dia Mundial de la Salut d’aquest any 2014. Si bé l’efemèride en qüestió era, com sempre, el dia 7 d’abril,
la celebració al Vallès es va fer el dia abans, perquè coincidia amb diumenge. Els actes van tenir com a epicentre l’àrea de Torrebonica i van estar plens d’activitats. ADER Vallès hi va muntar un estand informatiu des
d’on va informar els assistents sobre la donació i el trasplantament.
Agraïm des d’aquí als delegats d’ADER Vallès i a tots els socis voluntaris que hi van col·laborar la seva tasca.
La celebració del Dia Mundial de la Salut al Vallès va aplegar força gent, com per exemple l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, que es va fer donant.
ADER us proposa
“escoltar-vos” els ronyons
E
l que desconeix la major part
de la població és que la insuficiència renal no fa soroll.
És a dir, és una disfunció que, en
els seus inicis, es pateix sense
provocar cap mena de molèstia
física ni mostrar
cap símptoma.
L’única
manera
de detectar-la a
temps és anar al
metge i fer-se les
proves pertinents,
perquè no avisa.
Així que cal buscar
la manera d’escoltar els ronyons
perquè aquests ens diguin si estan sans o no.
I precisament, per a conscienciar
d’aquesta necessitat, l’any passat es va engegar la campanya
“Escucha a tus riñones”. Aquest
any, es va aprofitar el Dia Mundial del Ronyó, que va tenir lloc
el 14 de març, per a fer-la una
mica més visible. ADER va contribuir a aquesta difusió instal·lant
sengles estands als dos centres
de diàlisi de
la firma Diaverum
a
Barcelona,
l’Emilio Rotellar i el
Palau (Foto
de dalt i de
baix, respectivament).
La campanya fa incidència en la
manca d’evidència de la malaltia,
la necessitat de la diagnosi precoç i les malalties més susceptibles d’associar-se a una posterior
insuficiència renal.
27
ACTIVITATS
L’ENTREVISTA
Tossa i la màgia de Santa Cristina
d’Aro en un viatge primaveral
d’ADER durant tota la visita i no va dubtar a fer-se tantes fotos o atendre tantes vegades com va caler els nostres socis. Un detall que ADER vol agrair especialment a
aquest polifacètic artista que, a banda de portar la seva
màgia durant més de 40 anys arreu del món -i haver rebut nombrosos premis internacionals-, és també actor,
escriptor i participant en diversos programes de ràdio i
televisió.
Encara al·lucinats amb tot el que havien vist, els membres del grup tornaven a l’hotel, a sopar i participar del
ball i animació posteriors, que encara quedava l’endemà per a fer una visita a Tossa. Aquesta és una antiga
població de pescadors, a mig camí entre Barcelona i la
frontera amb França, amb un gran bagatge històric. Com
dèiem al principi, la imatge de Tossa que sempre ens ve
al cap és la del seu castell. La fortificació va ser construïda en els primers temps feudals al cim del mont Guardi,
també conegut com cap d’Or. Tossa és, també, des de fa
mig segle, una destinació turística emblemàtica de la
Costa. Tot, segurament, arran de la filmació a la localitat
de la pel·lícula Pandora y el holandés errante, protagonitzada per James Mason, Ava Gardner i Mario Cabré, i
que va comportar un airat viatge de Frank Sinatra, llavors parella de la protagonista, en veure que aquesta
tenia un embolic amb Cabré.
L
a Costa Brava és plena de racons tan encisadors
que fins i tot podríem dir que són màgics. En tenim
un exemple a Tossa de Mar, amb el seu característic castell. Però potser, si hi ha una població de la
zona que mereixi especialment l’adjectiu aquesta sigui
Santa Cristina d’Aro. I ho és per un detall que encara Havent dinat i desprès d’una mica de ballaruca, tornada
no desvetllarem. Ho farem més endavant, per mantenir a Barcelona amb un bon record i amb ganes de repetir
el misteri. I és que, què és la màgia sinó això: misteri? l’experiència.
Bé, anem a pams: el darrer cap de setmana de sortida turística que ADER ha organitzat fins al moment ha
tingut -com ja anunciàvem- Tossa de Mar com a destinació principal. Va ser dissabte 17 de maig, quan els
autocars recollien en els llocs habituals els socis que
s’hi havien apuntat, i que en aquest cas van ser 70. Com
que hi havia temps per a tot, al llarg del recorregut es
va fer la lògica parada per a esmorzar i arribar amb forces a l’hotel. Un cop allà, fets els tràmits de protocol i,
sobretot, ben dinats, tocava acostar-se a Santa Cristina
d’Aro.
Allà, el Mag Xevi hi té la Casa Màgica, un museu enlluernador que apropa el món de la màgia i l’il·lusionisme
als seus visitants. L’edifici data del 1850 i té una capella, on s’exposen pòsters i estris d’il·lusionisme de diferents èpoques, així com autòmats, pintures, antiguitats, objectes curiosos i records i premis obtinguts per
l’amfitrió. I li diem ‘amfitrió’ al Mag Xevi amb propietat,
ja que va tenir la deferència d’acompanyar l’expedició
28
ACTIVITATS
Uns calçots ben documentats
U
na de les tradicions d’ADER, pel que fa les excursions, és la calçotada que cada any organitza i que, per allò
de que cal variar d’àmbit, a vegades, té lloc en poblacions poc associats a aquest àpat. Però no per això en
disminueix la qualitat. Per exemple, aquest any el destí era Os de Balaguer, a la comarca de la Noguera.
L’excursió es va fer el diumenge 2 de març i el temps va ser, per sort, esplèndid. La primera parada que van fer els
més de 80 participants va ser a la localitat de Vilagrassa, a l’Urgell, per a esmorzar. Després, l’expedició va continuar fins a Os de Balaguer, on vam fer una visita guiada al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.
S’emplaça a la carretera que va de Balaguer a Àger i va ser la primera abadia de mongos premonstratencs, o sigui
seguidors i reformadors de l’ordre de sant Agustí. El monestir data del segle XII i està envoltat d’un entorn relaxant de boscos i vinyes.
Després de la visita, que va ser molt interessant, el grup va passar a degustar l’àpat i a gaudir de l’ambient i la
companyia durant la sobretaula quan, com és habitual, hi va haver una estona de ball, prèvia a la tornada cap a
casa, tot esperant una nova ocasió de retrobament viatger.
29
ACTIVITATS
L’ENTREVISTA
Paella de germanor
amb tocs modernistes
N
o és aquest titular l’anunci de cap recepta de
cuina, d’aquestes tan habituals avui en dia, sinó
més aviat podria dir-se que és el resum del que
va ser l’excursió que va organitzar ADER per a la celebració de la paella de germanor d’aquest any: la sisena que
es feia des que es va instaurar tan saborosa i altruista
tradició. El diumenge dia 29 de juny, 65 membres de la
nostra associació van gaudir d’una jornada gastronòmica que va tenir un aperitiu -visual, això sí- modernista.
I és que la primera escala del recorregut que els duria
fins a l’àpat a Santa Margarida i els Monjos va ser la població de Santa Coloma de Cervelló. Allà hi ha la Colònia
Güell, un complex obrer modernista, típic de l’època en
què va començar a ser desenvolupat, l’any 1890. Aquesta colònia és un exemple d’un tipus de grup d’habitatges que va estar força implantat arran de la revolució
industrial i que servia per allotjar els obrers que treba-
llaven a la fàbrica tèxtil propietat d’Eusebi Güell. Potser
l’element més significatiu d’aquesta Colònia Güell és
la cripta, encarregada a Antoni Gaudí i que vam visitar.
Allà, el geni de Reus -o de Riudoms, que no se sap ben
bé- va unificar per primera vegada totes les seves innovacions arquitectòniques.
Un cop amarats d’història, els nostres expedicionaris
es van dirigir cap a Santa Margarida i els Monjos, on
els esperava una suculenta paella. Després una mica
de ball a càrrec del nostre animador habitual, en Figueres. A més, encara n’hi va haver a qui la fortuna va
somriure: el soci Francisco Rodríguez, que va aconseguir un pernil que es va sortejar, i el soci José Flores
a qui li va tocar un formatge. Tot desitjant-se mútuament un bon estiu, en arribar a Barcelona els membres
d’ADER que van fer l’excursió es van acomiadar fins a
la propera trobada.
30
31
INFORMACIÓ
L’ENTREVISTA
ADER renueva su colaboración
con Diaverum
A
DER ha renovado para este 2014 el convenio de colaboración
que estableció el año pasado con la firma Diaverum. La firma
del documento, que se hizo efectiva el pasado dia xxx de xxx,
supone la continuidad de los acuerdos a que llegaron ambas entidades en 2013, en el sentido de que la firma multinacional dedicada
al tratamiento de la hemodiálisis ofrezca sus mejoras constantes a
los pacientes renales y colabore en servicios y actividades de ADER.
Por parte de esta asociación, al acto de la firma asistió su presidente, Antoni Tombas, y en representación de Diaverum, la gerente de
la firma, Marie Sjödahl; Roberto Fernández, del àrea de Desarrollo
Comercial; y Emilia Palacio del Area Manager de Cataluña.
La fotógrafa Luna Coppola hace un
autorretrato con su propia experiencia
A
la fotoperiodista Luna Coppola le detectaron la enfermedad
renal en el año 2004. En octubre de 2011 empezó la diálisis
peritoneal y en julio de 2012 fue trasplantada por primera
vez. De la experiencia quiso hacer un testimonio y para ello eligió
la opción del autorretrato, basado en el método The Self Portrait
Experience de la también fotógrafa Cristina Núñez, mediante el
cual se transforman las emociones en arte a través de la fotografía.
Los objetivos del autorretrato son el reforzamiento de la propia
identidad y el sacar a la luz las emociones. En el caso de Luna fue,
evidentemente, una autoafirmación como enferma renal y una exposición de sus emociones en un proceso que culmina en la alegría
del trasplante. Y Luna vino a la sede de ADER para explicar cómo
había sido esta experiencia artística y también animó, con todo
detalle de explicaciones, a los congregados en el acto a que tomasen iniciativas paralelas. El encuentro tuvo lugar el 13 de marzo y
suscitó el interés de un buen número de socios de ADER.
Fresenius abre un centro en Terrassa
F
resenius Medical Care tiene un nuevo centro de diálisis en Catalunya, concretamente en Terrassa, desde finales junio. El centro, que
fue inaugurado por el conseller de Salut, Boi Ruiz, y el alcalde de
Terrassa, Jordi Ballart, se ubica en la avenida Can Jofresa y ocupa unos
terrenos de 2.185 metros cuadrados. El área de cobertura asistencial
es de 420.000 habitantes del Vallès Occidental y está concebido para
atender a 270 pacientes. Por otra parte, el nuevo centro es el primero de
estas características ecosostenible del estado español y uno de los pocos
en Europa que tienen una certificación energética clase A. En el acto de
inauguración también participaron el director general de Fresenius Medical Care España, Ricardo Arias, y el vicepresidente de la firma, Andrea
Stopper.
32
INFORMACIÓ
L’ENTREVISTA
Perquè el trasplantament és cosa de tothom
EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA 2014
“Trasplantament vida i societat. Una fotografia, una història”
Participants
El concurs està obert a professionals, aficionats i tots aquells apassionats de la fotografia que vulguin participar-hi.
Termini d’admissió
La data límit d’admissió serà les 23.59 del dia 1 de setembre de
2014
Autoria i drets
Totes les fotografies presentades han de ser preses pel mateix autor. Cada autor es responsabilitzarà totalment dels drets de la imatge així com de qualsevol possible reclamació.
Jurat
Estarà format per tres membres de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Trasplantament i tres membres representants
de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, l’Associació Fotogràfica de Sants i la Federació Catalana de Fotografia.
Tema
El trasplantament d’òrgans. I tot allò que envolta el transplantament com ara donar, rebre, generositat, esforç, investigació...
Tècnica Lliure / Obres
Cada autor podrà presentar fins a un màxim de tres obres. Aquestes
obres seran inèdites, és a dir, no hauran d’haver estat presentades
ni publicades amb anterioritat en altres concursos o exposicions.
Les obres presentades podran anar acompanyades d’un text de 30
paraules com a màxim, tot i que incloure text no és un requisit
obligatori.
Mides i arxiu
Les obres es presentaran en arxiu jpg i totes hauran de tenir orientació horitzontal.
Criteris de valoració
Les obres es valoraran tenint en compte el seu nivell d’impacte
visual, creatiu i tècnic i, alhora, la seva relació amb el tema de
l’exposició i el missatge “El trasplantament és cosa de tothom”.
Veredicte
El resultat es comunicarà per correu electrònic als autors de les
fotografies seleccionades no més tard de les 23.59 del dia 10 de
setembre de 2014.
Exposició
Del total de fotografies rebudes, les 30 obres que obtinguin la
millor puntuació seran les escollides per formar l’exposició itinerant “Trasplantament vida i societat. Una fotografia, una història”.
Les mides hauran de ser de 3000dpp x 2000dpp.
Les obres seleccionades seran exposades en els deu hospitals de
referència en trasplantament inclosos a l’ICS. La Societat Catalana de Trasplantament es reserva el dret de modificar l’itinerari
i les seus de l’exposició segons convingui.
Tramesa
Les obres s’enviaran per correu electrònic a:
[email protected].
Presentació
Totes les imatges s’enviaran en format digital i per correu electrònic. No s’acceptarà cap obra enviada per qualsevol altre mitjà.
Identificació
Tots els arxius de les imatges enviades s’hauran d’identificar seguint el format: Cognom1Cognom2_Nom
Així mateix, en el correu de presentació caldrà d’incloure la informació següent:
- Nom
- Cognoms
- Adreça
- Telèfon de contacte
- Correu electrònic
La impressió de les imatges per exposar-les serà a càrrec de
l’organització.
Altres aspectes
L’autor, mitjançant la presentació de les seves obres, autoritza
la Societat Catalana de Trasplantament a fer ús de les imatges
en els diferents suports amb què es puguin editar amb motiu de
l’exposició, així com a publicar-les a la pàgina web de la Societat.
Imprevistos
Qualsevol cas no previst en aquestes bases serà resolt de forma
conjunta per tots els membres del comitè organitzador representat pels membres del jurat.
El fet de participar en l’enviament de les fotografies comporta
l’acceptació d’aquestes bases.
33
BUTLLETA
ADER
L’ENTREVISTA
Hágase socio de Ader
Colabore con nosotros en la captación de nuevos socios. Podrán disfrutar de las ventajas que supone pertenecer
a nuestra asociación.
Socio Numerario
1
Socio Colaborador
D.N.I.
Nombre y apellidos
Domicilio
C.P.
Población
Tel.
letra:
Fecha de nacimiento
Firma
Recomendado por el socio:
ADER garantiza la total privacidad de los datos que figuran en este cupón, por lo cual los mismos no serán cedidos ni vendidos a terceros
bajo ningún concepto.
Socio Numerario
Socio Colaborador
Nombre y apellidos
Domicilio
C.P.
E-mail:
Orden de pago domiciliación bancaria
Titular
Población
Código de entidad
Domicilio de la entidad bancaria
Cuota anual
38 euros
45 euros
D.N.I.
Población
Tel.
letra:
Fecha de nacimiento
Domicilio
Caja o Banco
Oficina
DC
50 euros
otros
Número de Cuenta
Población
Firma
ADER garantiza la total privacidad de los datos que figuran en este cupón, por lo cual los mismos no serán cedidos ni vendidos a terceros
bajo ningún concepto.
Socio Numerario
2
Socio Colaborador
D.N.I.
Nombre y apellidos
Domicilio
C.P.
Población
Tel.
letra:
Fecha de nacimiento
Firma
Recomendado por el socio:
ADER garantiza la total privacidad de los datos que figuran en este cupón, por lo cual los mismos no serán cedidos ni vendidos a terceros
bajo ningún concepto.
Socio Numerario
Socio Colaborador
Nombre y apellidos
Domicilio
C.P.
E-mail:
Orden de pago domiciliación bancaria
Titular
Población
Código de entidad
Domicilio de la entidad bancaria
Cuota anual
38 euros
45 euros
D.N.I.
Población
Tel.
letra:
Fecha de nacimiento
Domicilio
Caja o Banco
Oficina
50 euros
otros
DC
Número de Cuenta
Población
Firma
ADER garantiza la total privacidad de los datos que figuran en este cupón, por lo cual los mismos no serán cedidos ni vendidos a terceros bajo ningún
concepto.
SERVEIS
ADER
SERVEIS ADER
Gràcies per donar vida
Per a donar els teus òrgans només cal que vagis a la pàgina web de l’OCATT i, al marge esquerre, sota
l’epígraf Ciutadania, cliquis a l’apartat La donació. Un cop hi entris, a la dreta hi trobaràs l’enunciat
Destaquem, que inclou la possibilitat de descarregar el carnet del donant i imprimir-lo.
1
Què és Ader
Assistència Laboral
i jurídica
Dies de visita i horari: a convenir
Cal concertar visita prèviament
Truqueu a ADER al Tel. 93 440 88 00
3
Psicologia clínica
Dies de visita: a convenir
Horari: a convenir
Cal concertar visita prèviament
Truqueu a ADER al Tel. 93 440 88 00
5
Quiromasatge i
reflexologia podal
Dies de visita: de dilluns a divendres
Horari: de 9.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.00h
Tractaments cervicals, cames, esquena
i espatlles
Sessions de 45 minuts
2
Altres Serveis
Informació, reserva i gestió de places
d’hemodiàlisi a altres províncies
i a l’estranger
4
Ioga
Sessions: dimarts
Horari: de 9.30 a 11.00 h
Preu: 7,20 euros/mes
ADER, Associació de Malalts del Ronyó de Catalunya, és la representant de les persones amb insuficiència
renal crònica. És una entitat privada, de caràcter benèfic, d’iniciativa social, fundada l’any 1976 i declarada
d’utilitat pública l’any 1987.Des de la seva fundació a l’octubre del 1976, han format part d’aquest col·lectiu
moltes persones i totes han tre-ballat per a reivindicar millores en les teràpies substitutives de la insuficiència renal, com l’hemodiàlisi, la diàlisi peritoneal i el trasplantament renal. En definitiva, de la qualitat de vida.
ader
Associació de
Malalts del Ronyó
ADER, Pintor Tapiró, 4 · 08028 Barcelona
Tel. 934 408 800 · Fax. 933 337 070 / e-mail: [email protected] / www.aderrenal.org
6
Dietètica i nutrició
Dies de visita i horari: a convenir
Cal concertar visita prèviament
Truqueu a ADER
al tel. 93 440 88 00
DEMANEU INFORMACIÓ AL CENTRE
ADER, Pintor Tapiró, 4 · 08028 Barcelona
Tel. 934 408 800 · Fax. 933 337 070 / e-mail: [email protected] / www.aderrenal.org
ader
112
Juliol 2014
Revista de l’Associació de Malalts del Ronyó
Dia del donant
Donació, dret o deure?
ader
Associació de
Malalts del Ronyó
C./ Pintor Tapiró, 4 - Barcelona
Tel. 934 408 800 - Fax. 933 337 070
e-mail: [email protected]
www.aderrenal.org
Ader elegeix una Junta de continuïtat