Descarrega`t el programa - Europa 25

Ho
rvá
th
©E
rn ő
CASTELLANO
ENGLISH
1989: ONADA DE LLIBERTAT
A EUROPA
1989: OLEADA DE LIBERTAD
EN EUROPA
1989: A WAVE OF FREEDOM
IN EUROPE
Fa 25 anys, una onada de llibertat va recórrer el centre i l’est d’Europa: Polònia,
l’Alemanya Oriental, Letònia, Lituània, Estònia, Hongria, l’antiga Txecoslovàquia,
Romania i Bulgària. L’onada s’hi va quedar. Eren països que o bé pertanyien al
Pacte de Varsòvia o bé eren directament integrants de la Unió Soviètica. El
moment clau va ser la decisió del líder soviètic Mikhaïl Gorbatxov de no usar la
força militar en cap país satèl·lit arran de les eleccions poloneses del 4 de juny
de 1989, en les quals la victòria del sindicat lliure Solidarność (Solidaritat) havia
trencat per primera vegada el monopoli de poder dels partits comunistes. Es
va evidenciar que en un marc democràtic els pobles no poden ser sotmesos si
majoritàriament no ho volen.
25 años atrás, una oleada de libertad recorrió el centro y el este de Europa: Polonia,
la Alemania Oriental, Letonia, Lituania, Estonia, Hungría, la antigua Checoslovaquia,
Rumanía y Bulgaria. La oleada llegó para quedarse. Se trataba de países que o bien
pertenecían al Pacto de Varsovia o bien eran directamente miembros de la Unión
Soviética. El momento clave fue la decisión del líder soviético Mijaíl Gorbachov de
no emplear la fuerza militar en ningún país satélite a raíz de las elecciones polacas del
4 de junio de 1989, en las que la victoria del sindicato libre Solidarność (Solidaridad)
había roto por vez primera el monopolio de poder de los partidos comunistas. Se evidenció entonces que en un marco democrático los pueblos no pueden ser sometidos
si mayoritariamente no quieren.
Twenty-five years ago, a wave of freedom swept the centre and the east of Europe
– Poland, East Germany, Latvia, Lithuania, Estonia, Hungary, the former Czechoslovakia, Romania and Bulgaria –, bringing about a permanent change. These
countries either belonged to the Warsaw Pact or they formed an integral part of
the Soviet Union. The key moment was marked by the decision of the Soviet leader
Mikhail Gorbachev not to use military force in any satellite country following the
Polish elections of 4 June 1989, in which the victory of the free trade union Solidarity (Solidarność) broke the Communist parties’ monopoly of power for the first time.
It was made clear that, in a democratic framework, a people cannot be oppressed if
the majority will not stand for it.
A dalt de tot de l’onada hi havia, d’una banda, l’esperit de les revoltes de 1953 a
l’Alemanya Oriental, de 1956 a Hongria, de la Primavera de Praga el 1968 i del
naixement de Solidarność a Polònia el 1980; de l’altra, la Carta 77, impulsada per
l’escriptor i polític txec Václav Havel i l’alemany oriental Joachim Gauck, actualment
president de la República Federal d’Alemanya. El manifest, publicat a Praga el 1977,
es posicionava a favor de la consciència europea i contra el comunisme soviètic.
Václav Havel, Premi Carlemany 1991 i Premi Internacional Catalunya 1994, que des
del febrer de 2014 té un espai memorial al parc de la Ciutadella de Barcelona, va ser,
potser, el símbol personal més prominent de tota l’onada de llibertat i democràcia
de 1989. El final de la divisió d’Europa en dos blocs i el final de la guerra freda van
culminar el 1991 amb el desmembrament de l’URSS.
En la cresta de la ola se hallaba, por un lado, el espíritu de las revueltas de 1953 en la
Alemania Oriental, de 1956 en Hungría, de la Primavera de Praga de 1968 y del nacimiento de Solidarność en Polonia en 1980; por el otro, la Carta 77, impulsada por el
escritor y político checo Václav Havel y el alemán oriental Joachim Gauck, actualmente presidente de la República Federal de Alemania. El manifiesto, publicado en Praga
en 1977, se posicionaba a favor de la conciencia europea y contra el comunismo soviético. Václav Havel, Premio Carlemany 1991 y Premio Internacional Cataluña 1994,
que desde febrero de 2014 posee un espacio memorial en el parque de la Ciutadella
de Barcelona, fue, tal vez, el símbolo personal más prominente de toda la oleada de
libertad y democracia de 1989. El final de la división de Europa en dos bloques y el final
de la guerra fría culminaron en 1991 con el desmembramiento de la URSS.
On the crest of the wave was the spirit of the revolts of East Germany in 1953 and
of Hungary in 1956, of the Prague Spring of 1968 and of the birth of Solidarity in
Poland in 1980, together with the Charter 77, promoted by the Czech author and
politician Václav Havel and the East German Joachim Gauck, now president of the
Federal Republic of Germany. That manifesto, published in Prague in 1977, adopted
a position in favour of European awareness and against Soviet communism. Václav
Havel, winner of the Charlemagne Prize in 1991 and the Catalonia International Prize
in 1994, who has had a memorial place in Barcelona’s Ciutadella Park since February
2014, was perhaps the most prominent symbol of the whole wave of freedom and
democracy of 1989. The end of the division of Europe into two blocs and the end of
the Cold War culminated in 1991 with the dismemberment of the USSR.
L’any del diàleg
Els creadors del concepte van ser els polonesos, que el 6 de febrer de 1989 van inaugurar les negociacions de «taula rodona» a la Sala de les Columnes de Varsòvia. La
forma rodona de la taula servia per apropar els representants de les institucions del
règim comunista polonès als de l’oposició i la dissidència —especialment de Solidarność— per dialogar i arribar a acords sobre el futur del país. Polònia va obrir aquest
camí de diàleg com a via per facilitar canvis polítics sense caure en l’enfrontament i
la violència. Si deixem de banda les tres repúbliques bàltiques soviètiques, que tenien
una situació diferent (situades dins de l’URSS, no eren formalment sobiranes), la via
de diàleg de les «taules rodones» va fructificar a tots els països del Pacte de Varsòvia
excepte a Romania, que va protagonitzar l’esclat violent de la revolució de desembre
de 1989 i l’execució final de Nicolae Ceauşescu.
El año del diálogo
Los creadores del concepto fueron los polacos, quienes el 6 de febrero de 1989 inauguraron las negociaciones de «mesa redonda» en la Sala de las Columnas de Varsovia.
La forma redonda de la mesa servía para facilitar el acercamiento de los representantes
de las instituciones del régimen polaco con los de la oposición y la disidencia —especialmente de Solidarność— con el fin de dialogar y llegar a acuerdos sobre el futuro del
país. Polonia abrió este camino de diálogo como vía para facilitar cambios políticos sin
caer en el enfrentamiento y la violencia. Si dejamos de lado las tres repúblicas bálticas
soviéticas, cuya situación era distinta (situadas en la URSS, no eran formalmente
soberanas), la vía de diálogo de las «mesas redondas» fructificó en todos los países
del Pacto de Varsovia excepto en Rumanía, que protagonizó el estallido violento de la
revolución de diciembre de 1989 y la ejecución final de Nicolae Ceauşescu.
The year of dialogue
The creators of this concept were the Poles who, on 6 February 1989, inaugurated the
negotiations of the “round table” in Warsaw’s Hall of Columns. The table’s round shape
helped to bring the representatives of the Polish communist regime’s institutions closer
together with the representatives of the opposition and the dissidence – especially
including Solidarity – to talk and reach agreements on the country’s future. Poland
blazed this path of dialogue as a way of facilitating political changes without sinking into
confrontation and violence. If we leave out the three Soviet Baltic republics, which had
a different status (since they were situated within the USSR and were not formally
sovereign), the path of dialogue of the “round tables” bore fruit in all the countries of the
Warsaw Pact except Romania, which was the scene, by contrast, of the violent outbreak
of the December revolution in 1989 and the final execution of Nicolae Ceaușescu.
L’any de travessar fronteres – Hongria es fa porosa
i les dues Alemanyes es retroben
1989 va ser també l’any de travessar fronteres. N’hi havia molt, de filferro separador
—així com moltes torretes de vigilància i molts soldats armats amb metralletes i gossos—, entre l’Europa de l’Est i l’Europa occidental, des de la mar Bàltica fins al punt
més meridional de la frontera entre Hongria i Àustria. N’hi havia molt, per tant, de
l’anomenat teló d’acer que separava les dues Alemanyes i, fins i tot, els dos Berlins
—amb mur i tot. No va ser fins al 4 de maig de 1989 que les autoritats hongareses
van emprendre la retirada del filferro amb punxes que tancava la frontera d’Hongria
amb Àustria i separava el món comunista de l’occident democràtic en aquell sector
del territori. Fins al setembre, uns 30.000 alemanys de l’Alemanya Oriental, l’únic
poble partit a una banda i a l’altra de la tanca, havien travessat la frontera austrohongaresa fugint cap a l’oest, via Hongria i Àustria, fins a l’Alemanya Occidental.
El año de cruzar fronteras – Hungría se vuelve porosa y
las dos Alemanias se reencuentran
1989 fue también el año de cruzar fronteras. Había gran cantidad de alambre separador —como también muchas torres de vigilancia y muchos solados armados con
metralletas y perros— entre la Europa del Este y la Europa occidental, desde el mar
Báltico hasta el punto más meridional de la frontera entre Hungría y Austria. Por tanto,
había mucho telón de acero que separaba las dos Alemanias, e incluso los dos Berlines,
muro incluido. No fue hasta el 4 de mayo de 1989 cuando las autoridades húngaras
iniciaron la retirada del alambre de púas que cerraba la frontera de Hungría con Austria
y separaba el mundo comunista del occidente democrático en aquel sector del territorio. Hasta el mes de septiembre, unos 30.000 alemanes de la Alemania Oriental, el
único pueblo dividido a un lado y otro de la valla, habían cruzado la frontera austrohúngara, huyendo hacia el oeste, vía Hungría y Austria, hasta la Alemania Occidental.
The year of crossing borders – Hungary grew porous
and the two Germanies reunited
1989 was also the year of crossing borders. There was lots of barbed wire separation
– and lots of surveillance towers and soldiers equipped with machine guns and dogs –
between Eastern Europe and Western Europe, from the Baltic Sea to the southernmost
point of the border between Hungary and Austria. Consequently, there was a great deal
of the so called iron curtain separating the two Germanies and even the two Berlins
– with the Wall. It was not until 4 May 1989 that the Hungarian authorities began to
remove the barbed wire that sealed off the border between Hungary and Austria and
separated the Communist world from the democratic West in that part of Europe. Up
to September of that year, some 30,000 persons from East Germany, the only divided
people on one side and the other of the fence, had crossed the Austro-Hungarian
border, fleeing to the west through Hungary and Austria to West Germany.
«Wir sind das Volk!» («Nosaltres som el poble!»)
L’any 1989 va ser, sobretot, l’any de les grans mobilitzacions populars. El 19 d’agost
d’aquell any excepcional es va celebrar a la frontera austrohongaresa el Pícnic
Paneuropeu, una demostració de caràcter pacifista. Quatre dies després, dos milions
d’habitants d’Estònia, Letònia i Lituània van formar una cadena humana de més de
600 km —la Via Bàltica— que va unir les tres capitals, Tallinn, Riga i Vílnius. L’esperit
de mobilització va passar a l’Alemanya Oriental. El 4 de setembre, a la ciutat saxona
de Leipzig, 1.200 manifestants van optar per donar voltes a la Nikolaikirche. La policia va carregar i va practicar detencions mentre els manifestants cridaven «Wir sind
das Volk!» («Nosaltres som el poble!»). A partir de llavors, cada dilluns es convocava
una nova manifestació. Havia començat una espiral reivindicativa que apuntava al
moll de l’os dels règims comunistes que s’atribuïen la representació essencial del
poble. El «Nosaltres som el poble» reclamava, doncs, una dignitat col·lectiva que
havia estat segrestada pels partits comunistes de l’Europa de l’Est. Els «dilluns de
Leipzig» van anar creixent i van portar la situació a punt d’ebullició. El Berlín Oriental
va prendre el relleu: a la seva plaça més espaiosa i més cèntrica, l’Alexanderplatz, el
dissabte 4 de novembre s’hi va aplegar mig milió de persones.
«Wir sind das Volk!» («¡Nosotros somos el pueblo!»)
1989 fue, sobre todo, el año de las grandes movilizaciones populares. El 19 de agosto
de aquel año excepcional se celebró en la frontera austrohúngara el Picnic Paneuropeo, una demostración de carácter pacifista. Cuatro días más tarde, dos millones de
habitantes de Estonia, Letonia y Lituania formaron una cadena humana de más de
600 km —la Vía Báltica— que unió las tres capitales, Tallinn, Riga y Vilnius. Alemania
Oriental se contagió de este espíritu de movilización. El 4 de septiembre, en la ciudad
sajona de Leipzig, 1.200 manifestantes optaron por dar vueltas a la Nikolaikirche. La
policía cargó y practicó detenciones mientras los manifestantes gritaban «Wir sind das
Volk!» («¡Nosotros somos el pueblo!»). A partir de entonces, cada lunes se convocaba
una nueva manifestación. Había empezado una espiral reivindicativa que apuntaba a
la médula de los regímenes comunistas que se atribuían la representación esencial del
pueblo. El «Nosotros somos el pueblo» reclamaba, pues, una dignidad colectiva que
había sido secuestrada por los partidos comunistas de la Europa del Este. Los «lunes
de Leipzig» fueron creciendo y llevaron la situación al punto de ebullición. Berlín
Oriental tomó el relevo: el sábado 4 de noviembre, más de medio millón de personas
se congregó en su plaza más espaciosa y más céntrica, la Alexanderplatz.
“Wir sind das Volk!” (“We are the people!”)
1989 was above all the year of the big popular mobilisations. On 19th August of that
exceptional year, the Pan-European Picnic, a peace rally, was held at the AustroHungarian border. Four days later, two million inhabitants of Estonia, Latvia and
Lithuania formed a human chain – the Baltic Way – stretching for over 600 km and
joining the three capitals, Tallinn, Riga and Vilnius. The mobilisation spirit spread to
East Germany. On 4th September, in the Saxon city of Leipzig, 1,200 demonstrators decided to walk in circles around St Nicholas Church. The police charged
and made arrests while the demonstrators cried out “Wir sind das Volk!” (“We are
the people!”). After that, a new demonstration was called every Monday. A spiral
of demands had begun that was pointed towards the very heart of the Communist
regimes, which claimed to hold the essential representation of the people. So the
affirmation “We are the people!” was a clamour for the collective dignity that had
been hijacked by the Communist parties of Eastern Europe. The “Leipzig Mondays”
began to grow, drawing the situation to the boiling point, and East Berlin picked up
the baton on Saturday, 4th November, when a half million people assembled at its
biggest and most central square, Alexanderplatz.
La caiguda del Mur
Els primers dies de novembre de 1989, les manifestacions i la riuada d’alemanys
orientals en trànsit cap a l’oest van ser d’una intensitat i una pressió tan grans que
finalment el dia 9 del mateix mes les autoritats de l’Alemanya Oriental van optar per
l’inevitable: autoritzar el pas directe des del Berlín Oriental al Berlín Occidental i a
l’Alemanya Federal. L’anunci vespertí de l’obertura, televisat, va llançar milers i milers
de berlinesos orientals cap als punts de pas, davant la sorpresa dels agents armats
que, tot i no haver-ne estat informats, van romandre inactius. Centenars de persones enderrocaven parts del Mur. Les imatges il·lustren el final de la divisió d’Europa
i de la guerra freda. La major part de les persones que aquella nit van creuar el Mur
van tornar a casa a dormir, ara que sabien que l’obertura seria definitiva. El seguit
d’esdeveniments a l’Alemanya Oriental va desembocar en unes eleccions lliures que
es van celebrar el 18 de març de 1990 i que va guanyar la Unió Democratacristiana de
l’Est. El 3 d’octubre de 1990 es va produir la reunificació d’Alemanya en un sol país.
La caía del Muro
Los primeros días de noviembre de 1989, las manifestaciones y la multitud de
alemanes orientales en tránsito hacia el oeste fueron de una intensidad y una presión
tan grandes que finalmente el día 9 del mismo mes las autoridades de la Alemania
Oriental optaron por lo inevitable: autorizar el paso directo de Berlín Oriental a
Berlín Occidental y a la Alemania Federal. El anuncio vespertino de la apertura, televisado, lanzó a miles y miles de berlineses orientales hacia los puntos de paso, ante
la sorpresa de los agentes armados, quienes, a pesar de no haber sido informados de
la medida, permanecieron inactivos. Centenares de personas derribaban partes del
Muro. Las imágenes ilustran el final de la división de Europa y de la guerra fría. La
mayoría de los que aquella noche cruzaron el Muro regresaron a dormir a sus casas,
sabedores de que la apertura iba a ser definitiva. La serie de acontecimientos acaecidos en Alemania Oriental desembocó en unas elecciones libres que se celebraron
el 18 de marzo de 1990 y que ganó la Unión Democratacristiana del Este. El 3 de
octubre de 1990 tuvo lugar la reunificación de Alemania en un solo país.
The Fall of the Wall
In the opening days of November of 1989, the demonstrations and the flood of
East Germans on their way to the West reached such a great intensity and pressure
that finally, on the 9th of that month, the East German authorities accepted the
inevitable and authorised direct passage from East Berlin to West Berlin and Federal
Germany. The televised evening announcement of the opening drew thousands
and thousands of East Berliners to the passage points, to the surprise of the armed
guards who, despite not having been informed of the measure, remained passive.
Hundreds of people demolished parts of the Wall. The pictures illustrate the end of
the division of Europe and the Cold War. Most of the people who crossed the Wall
that night returned home to sleep since they knew that the opening was for good.
The chain of events in East Germany led to free elections on 18 March 1990, which
were won by the East Christian Democrat Union. On 3 October 1990 Germany
was reunified as a single country.
CATALÀ
25è aniversari
de la caiguda del mur
PROGRAMA
de setembre de 2014
a gener de 2015
D.L. B.17806-2014
Tota la informació a:
bcn.cat/europa25
Els casos diferenciats de Letònia, Estònia i Lituània
En comparació amb els països satèl·lits de l’URSS, les tres nacions bàltiques van
seguir un ritme diferent, més gradual i més pausat, sempre en sintonia amb els esdeveniments a l’interior de l’URSS. Mentre que l’est d’Europa va viure en alguns casos
un esclat democràtic molt concentrat en el temps que va culminar el 1989, a les
repúbliques bàltiques el procés va ser més perllongat, ja que no només lluitaven per
la democràcia, sinó també per la independència. La van declarar entre el 1990 i el
1991, encara que no van aconseguir ser reconegudes internacionalment fins després
del cop d’estat contra Gorbatxov de l’agost de 1991.
cu
ves
. Sa
©E
La revolució romanesa
La situació a Romania apuntava cap a un final de règim més traumàtic que a la resta
de satèl·lits de la Unió Soviètica, i amb menys possibilitats de fer una transició pactada cap a unes eleccions lliures i una nova fase democràtica. La revolució contra la
dictadura de Nicolae Ceauşescu, iniciada a la ciutat de Timişoara el 16 de desembre
de 1989, va culminar el 22 de desembre amb la detenció de Ceauşescu i la seva dona
Elena, que van ser executats tres dies després, el dia de Nadal de 1989. El govern
despòtic de Ceauşescu i del seu clan familiar va ser l’únic que, en la seva desfeta, va
respondre amb violència contra la població, causant més d’un miler de morts durant
la revolució i fins a la consolidació del nou govern democràtic.
Los casos diferenciados de Letonia, Estonia y Lituania
En comparación con los países satélites de la URSS, las tres naciones bálticas
siguieron un ritmo distinto, más gradual y más pautado, siempre en sintonía con los
acontecimientos desarrollados en el seno de la URSS. Mientras que el este de Europa
vivió en algunos casos un estallido democrático muy concentrado en el tiempo que
culminó en 1989, en las repúblicas bálticas el proceso fue más dilatado, ya que no
solo luchaban por la democracia, sino también por la independencia. La declararon
entre 1990 y 1991, si bien no consiguieron ser reconocidas internacionalmente hasta
después del golpe de estado contra Gorbachov de agosto de 1991.
The special case of Latvia, Estonia and Lithuania
In comparison with the satellite countries of the USSR, the three Baltic nations advanced at a different, more gradual and slower pace, in keeping at all times with the
events taking place inside the USSR. While in some cases Eastern Europe underwent sudden bursts of democracy in a process that culminated in 1989, in the Baltic
republics the process took longer because they were not only fighting for democracy
but also for independence. Specifically, they declared their independence between
1990 and 1991, even though they did not come to be recognised internationally until
after the coup d’état against Gorbachev in August of 1991.
La revolución rumana
La situación en Rumanía apuntaba hacia un final de régimen más traumático que en el
resto de satélites de la Unión Soviética, y con menos posibilidades de realizar una transición pactada hacia unas elecciones libres y una nueva fase democrática. La revolución
contra la dictadura de Nicolae Ceauşescu, iniciada en la ciudad de Timişoara el 16 de
diciembre de 1989, culminó el 22 de diciembre con la detención de Ceauşescu y su
mujer Elena, quienes fueron ejecutados tres días más tarde, el día de Navidad de 1989.
El gobierno despótico de Ceauşescu y de su clan familiar fue el único que, en su derrota, respondió con violencia contra la población, causando más de un millar de muertos
durante la revolución y hasta la consolidación del nuevo gobierno democrático.
The Romanian revolution
The situation in Romania augured a more traumatic end to the Communist regime
than in the rest of the Soviet Union’s satellites, with fewer possibilities of achieving
a negotiated transition towards free elections and a new democratic system. The
revolution against Nicolae Ceaușescu’s dictatorship, which began in the city of
Timişoara on 16 December 1989, culminated on 22nd December of that year with
the arrest of Ceaușescu and his wife Elena, who were executed 72 hours later, on
Christmas day. The despotic government of Ceaușescu and his family clan was the
only Communist regime that responded to its imminent overthrow with violence
against the people, producing over a thousand deaths in the revolution and the phase
leading up to the new democratic government’s consolidation.
MARTÍ ANGLADA
Comissari
MARTÍ ANGLADA
Comisario
MARTÍ ANGLADA
Curator
© Ernő Horváth
Desembre de 1989, Alemanya. La caiguda del mur de Berlín
Diciembre de 1989, Alemania. Caída del muro de Berlín
December 1989, Germany. The fall of the Berlin Wall
© E. Savescu
22 de desembre de 1989, Romania. La revolta romanesa als carrers de Bucarest
22 de diciembre de 1989, Rumanía. La revolución rumana en las calles de Bucarest
22 December 1989, Romania. The Romanian revolution in the streets of Bucharest
Ho
rvá
th
©E
rn ő
CATALÀ
EXPOSICIONS
RomAnia FLASHBACK
CATALÀ
L’Ajuntament de Barcelona proposa un cicle d’exposicions a la
ciutat amb motiu del 25è aniversari dels esdeveniments que
l’any 1989 van canviar la història d’Europa. Els canvis polítics
esdevinguts a l’Europa central i oriental arran de la caiguda del
mur de Berlín, el 9 de novembre de 1989, van representar una
profunda transformació per a molts països europeus.
Amb la voluntat de promoure el coneixement d’aquells fets
i des de la perspectiva que representen 25 anys, diversos
actes explicaran de quina manera van tenir lloc aquells
esdeveniments i com han canviat la vida de moltíssims europeus.
L’Ajuntament de Barcelona ha preparat aquest programa en col·
laboració amb diversos centres culturals i consolats de la ciutat.
CASTELLANO
El Ayuntamiento de Barcelona propone un ciclo de exposiciones en la ciudad con motivo del 25 aniversario de los acontecimientos que en 1989 cambiaron la historia de Europa. Los
cambios políticos acontecidos en la Europa central y oriental a
raíz de la caída del muro de Berlín, el 9 de noviembre de 1989,
supusieron una profunda transformación para muchos países
europeos.
Con la voluntad de promover el conocimiento de aquellos hechos y desde la perspectiva que aportan 25 años, varios actos
explicarán de qué modo se desarrollaron los acontecimientos y
cómo han cambiado la vida de un gran número de europeos.
El Ayuntamiento de Barcelona ha preparado este programa
en colaboración con varios centros culturales y consulados de
la ciudad.
EXPOSICIONES
RUmAnÍa FLASHBACK
ENGLISH
ExhibitionS
RomAnia FLASHBACK
Castell de Montjuïc
De l’1 d’octubre de 2014 a l’11 de gener de 2015
Organitzen: Castell de Montjuïc, Consolat de Romania a
Barcelona, Institut Cultural Romanès a Madrid
Castillo de Montjuïc
Del 1 de octubre de 2014 al 11 de enero de 2015
Organizan: Castillo de Montjuïc, Consulado de Rumanía en
Barcelona, Instituto Cultural Rumano en Madrid
Montjuïc Castle
1 October 2014 to 11 January 2015
Organised by: Montjuïc Castle, Romanian Consulate in Barcelona,
Romanian Culture Institute in Madrid
Exposició estructurada al voltant de les obres dels fotògrafs Florin Andreescu i Andrei Pandele, que mostren un retrat de la societat romanesa durant els darrers anys
de la dictadura de Nicolae Ceauşescu a partir de diverses escenes de la vida quotidiana, així com d’imatges dels esdeveniments de la revolució de desembre de 1989.
Exposición estructurada alrededor de las obras de los fotógrafos Florin Andreescu y Andrei Pandele, que muestran un retrato de la sociedad rumana durante los últimos años de
la dictadura de Nicolae Ceauşescu a partir de varias escenas de la vida cotidiana, así como
de imágenes de los acontecimientos de la revolución de diciembre de 1989.
This exhibition will be structured around works by the photographers Florin Andreescu and Andrei Pandele, which present a portrait of Romanian society in the
last years of Nicolae Ceauşescu’s dictatorship based on scenes of everyday life, and
around pictures of the events of the revolution of December 1989.
El ocaso del Imperio. Ryszard Kapuściński
The twilight of the Empire. Ryszard Kapuściński
L’ocàs de l’Imperi. Ryszard Kapuściński
25è aniversari
de la caiguda del mur
CASTELLANO
La Virreina Centre de la Imatge
Del 23 de setembre al 23 de novembre de 2014
Organitza: La Virreina Centre de la Imatge
La Virreina Centro de la Imagen
Del 23 de septiembre al 23 de noviembre de 2014
Organiza: La Virreina Centro de la Imagen
Les fotografies de Ryszard Kapuściński que integren l’exposició «L’ocàs de l’Imperi»
van ser trobades fa uns anys a l’arxiu privat del famós reporter. Daten del període 1989-1991, quan l’autor va recórrer les repúbliques de l’antiga Unió Soviètica. Ryszard Kapuściński tenia el projecte d’organitzar una exposició amb les imatges
procedents d’aquells viatges; va seleccionar personalment les fotografies i els
enquadraments i va guardar els negatius en sobres marrons, on van romandre durant
diversos anys.
Las fotografías de Ryszard Kapuściński que integran la exposición «El ocaso del
Imperio» fueron halladas hace unos años en el archivo privado del famoso reportero.
Datan del período 1989-1991, cuando el autor recorrió las repúblicas de la antigua
Unión Soviética. Ryszard Kapuściński proyectaba organizar una exposición con las
imágenes procedentes de aquellos viajes; seleccionó personalmente las fotografías y
los encuadres y guardó los negativos en sobres marrones, donde que permanecieron
durante varios años.
“Wir sind das Volk” (Nosaltres som el poble)
“Wir sind das Volk”
(Nosotros somos el pueblo)
“Wir sind das Volk!” (We are the people!)
El mur que va dividir la ciutat de Berlín entre el 13 d’agost de 1961 i el 9 de novembre
de 1989 és, segurament, un dels símbols més destacats de la història política i cultural europea del segle xx. Amb la participació d’Ignasi Blanch, l’únic artista català
que encara avui té un mural a les restes del mur de Berlín, i Thierry Noir, artista
berlinès que ha vetllat per la memòria artística i visual del mur els darrers anys, el
centre Fabra i Coats proposarà diverses activitats per posar en relleu aquest símbol
cultural i polític. Consistiran en una acció artística que pretén recordar el símbol
més important de la guerra freda a Europa, una taula rodona per recuperar el que va
significar, així com una projecció sobre la memòria visual del Mur.
El muro que dividió la ciudad de Berlín entre el 13 de agosto de 1961 y el 9 de noviembre de 1989 es, seguramente, uno de los símbolos más destacados de la historia política y cultural europea del siglo xx. Con la participación de Ignasi Blanch, el único artista
catalán que todavía hoy tiene un mural en los restos del muro de Berlín, y Thierry Noir,
artista berlinés que ha velado por la memoria artística y visual del muro durante los
últimos años, el centro Fabra i Coats propondrá varias actividades para poner de relieve
este símbolo cultural y político. Consistirán en una acción artística que pretende recordar el símbolo más importante de la guerra fría en Europa, una mesa redonda para
recuperar lo que significó, así como una proyección sobre la memoria visual del Muro.
The wall that divided the city of Berlin between 13 August 1961 and 9 November 1989
is doubtless one of the most prominent symbols of the European political and cultural
history of the 20th century. With the participation of Ignasi Blanch, the only Catalan
artist who still has a mural on the remains of the Berlin Wall, and Thierry Noir, a Berlin
artist who has watched out for the artistic and visual memory of the Wall in recent years,
Fabra i Coats will propose various activities to highlight the cultural and political symbol
that the Wall entailed. These activities will include an artistic action aimed to recall
the Berlin Wall as the foremost symbol of the Cold War in Europe, a round table
to remember what that symbol meant, and the showing of a film on the visual
memory of the Wall.
Fabra i Coats - Fàbrica de Creació
Novembre de 2014
Organitza: Fabra i Coats - Fàbrica de Creació
Letònia. La llUIta per la llibertat
Fabra i Coats - Fábrica de Creación
Noviembre de 2014
Organiza: Fabra i Coats - Fábrica de Creación
Letonia. La lucha por la libertad
La Virreina Image Centre
23 September to 23 November 2014
Organised by: La Virreina Image Centre
Ryszard Kapuściński’s photographs, which form the “The Twilight of the Empire” exhibition, were found a few years ago in the famous reporter’s private archive. They date from
the period 1989-1991, when the author travelled around the republics of the former
Soviet Union. Ryszard Kapuściński had the intention of organising an exhibition with the
photographs from those travels: he personally selected the pictures and the compositions, putting the negatives into manila envelopes, where they remained for several years.
Fabra i Coats - Art Factory
November 2014
Organised by: Fabra i Coats - Art Factory
Latvia: The fight for freedom
Capella de Santa Àgata
Del 15 d’octubre de 2014 a l’11 de gener de 2015
Organitzen: Institut de Cultura de Barcelona, Museu de l’Ocupació
de Letònia a Riga
Capilla de Santa Ágata
Del 15 de octubre de 2014 al 11 de enero de 2015
Organizan: Instituto de Cultura de Barcelona,
Museo de la Ocupación de Letonia en Riga
Saint Agatha Chapel
15 October 2014 to 11 January 2015
Organised by: Barcelona Culture Institute, Museum of the Occupation of Latvia in Riga
Exposició que a través de diversos objectes i imatges explica el procés que va portar
la República de Letònia a recuperar la seva independència l’any 1991. L’exposició
presenta un repàs a la història del país des de 1918, amb un esment molt particular
als esdeveniments de l’any 1989, que van suposar un tomb per al futur de Letònia,
principalment la Via Bàltica, que va unir Riga, la capital, amb Tallinn i Vílnius.
Exposición que a través de varios objetos e imágenes explica el proceso que condujo
a la República de Letonia a recuperar su independencia en 1991. La exposición es
un repaso a la historia del país desde 1918, con una mención muy particular a los
acontecimientos del año 1989, que representaron un giro para el futuro de Letonia,
principalmente la Vía Báltica, que unió Riga, la capital, con Tallinn y Vilnius.
By means of various pictures and objects, this exhibition will explain the process by
which the Republic of Latvia recovered its independence in 1991. More specifically,
the exhibition will review the country’s history from 1918, with special attention to
the events of 1989 – mainly including the Baltic Way, which linked the Latvian capital Riga to Tallinn and Vilnius. These events marked a turning point in Latvia’s future.
Hongria: L’esquerda al teló d’acer.
FOTOGRAFIES D’Ernő HORVÁTH
Hungría: La grieta en el telón de acero. FOTOGRAFÍAS DE Ernő HORVÁTH
Hungary: The crack in the Iron
Curtain. PHOTOGRAPHS BY Ernő HORVÁTH
El Born Centre Cultural
Del 28 d’octubre de 2014 al 4 de gener de 2015
Organitzen: Consolat d’Hongria a Barcelona, El Born Centre
Cultural
El Born Centre Cultural
Del 28 de octubre de 2014 al 4 de enero de 2015
Organizan: Consulado de Hungría en Barcelona,
El Born Centre Cultural
El Born Centre Cultural
28 October 2014 to 4 January 2015
Organised by: Hungarian Consulate in Barcelona,
El Born Centre Cultural
L’exposició fa un repàs als esdeveniments que entre 1988 i 1989 van motivar
un canvi de règim polític a Hongria. Amb el suport del Ministeri d’Afers Exteriors hongarès, s’exposen per primera vegada imatges d’una de les primeres
revolucions que van dur el canvi polític a l’Europa central i oriental. Aquesta proposta
es complementarà amb la presència a Barcelona de l’exposició itinerant que recull
els testimonis d’aquells fets i que enguany recorre diverses capitals europees, entre
elles Barcelona.
La exposición realiza un repaso a los acontecimientos que entre 1988 y 1989
motivaron un cambio de régimen político en Hungría. Con el apoyo del Ministerio
de Asuntos Exteriores húngaro, se exponen por primera vez imágenes de una de
las primeras revoluciones que comportaron el cambio político en Europa central
y oriental. Esta propuesta se complementará con la presencia en Barcelona de la
exposición itinerante que recoge los testimonios de aquellos hechos y que este año
recorre varias capitales europeas, entre ellas Barcelona.
This exhibition reviews the events that took place between 1988 and 1989 and
transformed Hungary’s political system. With the support of the Hungarian Ministry
of Foreign Affairs, pictures of one of the first revolutions that brought a political
change to Central and Eastern Europe will be displayed for the first time. Moreover,
this proposal will be supplemented by the presence in Barcelona of the travelling exhibition featuring the testimony of witnesses to those events, which is visiting
various European cities including our own this year.
SEMINARI
SEMINARIO
Seminar
ENGLISH
Barcelona City Council proposes a cycle of exhibitions in the
city on the occasion of the 25th anniversary of the events that
changed Europe’s history in 1989. The political changes that
took place in Central and Eastern Europe as a result of the fall
of the Berlin Wall on 9 November 1989 entailed far-reaching
transformations for many European countries.
Wishing to foster the knowledge of what happened, with the
perspective of the 25 years that have passed since then, various activities will explain how those events took place and how they changed so many Europeans’ lives.
Barcelona City Council has prepared this programme in collaboration with various cultural centres and consulates in the city.
Europa 25
Europe 25
El Born Centre Cultural
Miércoles 3 y jueves 4 de diciembre de 2014
El Born Centre Cultural
Wednesday, 3 and Thursday, 4 December 2014
El seminari constarà de diverses taules rodones en què experts i historiadors explicaran la transcendència d’aquells fets i abordaran el context social i polític que
els va forjar, així com les seves conseqüències per a molts països de l’Europa central i
oriental. Les taules rodones s’organitzaran conjuntament amb els consolats i instituts
culturals d’aquests països, i donaran veu als protagonistes que van viure en primera
persona aquells moments transcendentals.
El seminario constará de varias mesas redondas en las que expertos e historiadores explicarán la trascendencia de aquellos hechos y abordarán el contexto social
y político que los motivó, así como sus consecuencias para muchos países de la
Europa central y oriental. Las mesas redondas se organizarán conjuntamente con los
consulados e institutos culturales de estos países, y darán voz a los protagonistas que
vivieron en primera persona aquellos momentos trascendentales.
The seminar will include various round tables in which experts and historians will
explain the importance of the events that took place 25 years ago and discuss the
social and political context that forged them, as well as their consequences for many
of the countries of Central and Eastern Europe. The round tables will be organised together with the consulates and cultural institutes of those countries, and they will
give a voice to the people who experienced those historic moments firsthand.
ESPAI
ESPACIO
Place
Espai Havel a Barcelona
©Ernő Horváth
31 de maig de 1989, Hongria. Retirada de l’estàtua de Lenin de la plaça Felvonulási de Budapest
31 de mayo de 1989, Hungría. Retirada de la estatua de Lenin de la plaza Felvonulási de Budapest
31 May 1989, Hungary. Removal of the statue of Lenin from Budapest’s Felvonulási Square
Europa 25
El Born Centre Cultural
Dimecres 3 i dijous 4 de desembre de 2014
Espacio Havel en Barcelona
Barcelona Havel’s Place
Organitzen: Biblioteca Havel de Praga, Arts for Amnesty Foundation, Ajuntament de Barcelona
Organizan: Biblioteca Havel de Praga, Arts for Amnesty Foundation, Ayuntamiento de Barcelona
Organised by: Václav Havel Library in Prague, Arts for Amnesty
Foundation, Barcelona City Council
Al parc de la Ciutadella, als entorns del Parlament de Catalunya, s’hi ubica des del
passat mes de febrer l’escultura dedicada a l’expresident de la República Txeca i
escriptor Václav Havel. L’escultura, anomenada Espai Havel, és la mateixa peça que
ja s’ha col·locat a Washington, Dublín i Praga, i constitueix un homenatge a una
de les figures claus que des de la dissidència, i més tard des de la presidència de la
República, van forjar el canvi polític a Txèquia i a Eslovàquia.
El pasado mes de febrero se instaló en el parque de la Ciutadella, en los alrededores
del Parlamento de Cataluña, una escultura dedicada al expresidente de la República Checa y escritor Václav Havel. La escultura, denominada Espacio Havel, es la
misma pieza que ya se ha colocado en Washington, Dublín y Praga, y constituye un
homenaje a una de las figuras claves que desde la disidencia, y más tarde desde la
presidencia de la República, forjaron el cambio político en Chequia y Eslovaquia.
A sculpture dedicated to the former president of the Czech Republic and prominent
author, Václav Havel, has been located near the Catalan Parliament building in
Ciutadella Park since last February. This sculpture, called Havel’s Place, is the same
piece that was previously installed in Washington D.C., Dublin and Prague. It is a
tribute to a key figure who, as a dissident and later as the president of the republic,
helped to forge political change in the Czech Republic and Slovakia.