El paisatge perdut. Cartes del Japó

«El paisaje perdido. Cartas de Japón»
Con motivo del primer aniversario del terremoto, el posterior tsunami y el accidente de la central nuclear de Fukushima que golpearon Japón el pasado
año, Casa Asia y Fundación Japón Madrid presentan un ciclo de cine con diez películas, realizadas entre 2011 y 2012, en las que se reflexiona sobre
los desastres naturales más recientes y sobre la necesidad de buscar alternativas al exceso de confianza en la cultura científica y en las economías
de mercado. La amplitud del siniestro ha sido una lección para todo el planeta. El progreso tiene un límite como lo tienen también los recursos naturales
hasta ahora a nuestro alcance. Las películas que se podrán ver en Casa Asia recogen historias particulares, miradas locales y globales y paisajes de
la desolación, sin renunciar a los atisbos de esperanza que también se hacen perceptibles a pesar de todo. Con este ciclo, se trata tanto de informar
al público en general sobre los riesgos a los que estamos expuestos de no adoptar una ecología preventiva, como de mostrar la capacidad de
reconstrucción de un país como Japón.
PROGRAMACIÓN
Sábado, 24 de marzo de 2012, a las 19.30 h
3.11 A Sense of Home Films · Dir.: Victor Erice, Ariel Rotter, Isaki Lacuesta, Apichatpong Weerasethakul, Jia Zhang-ke, Catherine Cadou, Kaori Momoi,
Shunji Dodo, Jonas Mekas, Kazuhiro Soda, Zhao Ye, Takushi Nishinaka, Wisut Ponnimit, Leslie Kee. Joon-Ho Bong, So Yong Kim, Toyoko Yamasaki,
Mohd Naguib Razak, Pedro González Rubio, Steven Sebring/ Patti Smith y Naomi Kawase. (2011. 75’, VOSE)
Tras el desastre del 11 de marzo de 2011, mucha gente perdió su casa y su hogar. Con el azote del gran terremoto, sentimos de pronto que todos
podemos ser despojados repentinamente de nuestra vida cotidiana. Estos acontecimientos nos hicieron reflexionar sobre interrogantes tan elementales
como «¿Qué es la familia?», «¿Qué significa nuestra tierra natal?» o «¿Qué es la patria?». La directora de cine Naomi Kawase quiso compartir esta
pregunta y propuso un proyecto en el marco del Festival Internacional de Cine de Nara, en calidad de directora ejecutiva. El proyecto fue presentado
en el Festival Internacional de Cine de Cannes y consiguió la participación de veintiún cineastas de todo el mundo, encabezados por Víctor Erice.
Sábado, 31 de marzo de 2012, a las 19.30 h
Fukushima: Memories of the Lost Landscape · Dir.: Yojyu Matsubayashi. (2011, 111’, VOSE)
Las verdaderas causas de los accidentes en la central nuclear de Fukushima fueron el exceso de confianza en la cultura científica y en el modelo
capitalista de progreso. Como nos demuestra la historia, y tras lo sucedido a raíz de este terremoto, el poder de la naturaleza es algo por lo que
debemos tener respeto. Así opina el director, el cual hizo el siguiente comentario sobre su experiencia durante el rodaje: «El día 3 de abril, conocí a
Kyoko Tanaka. Nació en el barrio de Enei, en el distrito Haramachi, ubicado a menos de 20 Km de la central nuclear Fukushima. La mayoría de los
habitantes de esta zona fueron evacuados, no porque les afectase el tsunami, sino a causa de las fugas radioactivas. Comprobé también en qué
circunstancias se desarrollaba la vida cotidiana en esta región en el pasado, e ignoro cuanto tardarán en volver a tener una vida normal en un lugar
arrasado como este. La situación es desesperanzadora, porque el accidente nuclear despojó a la tierra de su historia. Si esta tierra continúa sin sus
habituales pobladores, pronto perderá no sólo su cultura sino también las palabras que conserven su memoria».
Sábado, 14 de abril de 2012, a las 19.30 h
Light Up Nippon · Dir.: Kensaku Kakimoto. Música: Ryuichi Sakamoto (2011, 28’, VOSE)
Esta es la historia de un viaje con un solo objetivo: el lanzamiento de fuegos artificiales como símbolo conmemorativo de las víctimas del desastre
de Tôhoku. Pero también pretende ser un mensaje de ánimo para los afectados. El proyecto se llevó a cabo simultáneamente el 11 de agosto de 2011,
solo cinco meses después de la tragedia, en diez de los municipios afectados por el gran terremoto del este de Japón. Varios jóvenes empresarios
de Tokio se reunieron para embarcarse en este viaje en busca de voluntarios, donativos, patrocinadores, queriendo contar con la aprobación de los
habitantes de las zonas afectadas, con los cuales trataron personalmente en las diez localidades correspondientes. El documental abarca el proceso
de desarrollo del proyecto, acompañando a su representante, Yoshitake Takada.
Snow After the Day · Dir.: Akatsuki Otake. (2011, 60’, VOSE)
Miyuki Hatanaka es una profesional del esquí acrobático que ha participado dos veces en las Olimpiadas de Invierno. Al cabo de un tiempo, adoptó
otra modalidad de este deporte, con la intención de participar en sus terceras Olimpiadas. Sin embargo, su vida cambió el 11 de marzo de 2011. Su
ciudad natal fue alcanzada por el tsunami, y ocho días después del terremoto, encontró el cuerpo sin vida de su tío. Desde entonces, a pesar de su
rabia y su tristeza, visita los lugares afectados por el desastre para proporcionar víveres a sus habitantes, con el afán de prestar ayuda a los damnificados.
Ha recogido donativos y suministros, trabajado también como monitora para niños y ancianos. Completa su tarea animando a los que fueron obligados
a abandonar sus hogares, hablándoles en su dialecto local. Esta es la historia de una deportista de élite que ha hecho todo lo posible para la recuperación
de su pueblo en el litoral de la prefectura de Miyagi.
Sábado, 21 de abril del 2012, a las 20.00 h
Tokyo Drifter · Dir.: Tetsuaki Matsue (2011, 72’, VOSE)
Mayo 2011. Ciudad de Tokio con los neones apagados, tras el gran terremoto. El músico Kenta Maeno deambula por las calles, bajo la lluvia, cantando
y gritando por las calles asfaltadas de Shinjuku, Shibuya, y en las afueras de la ciudad, dejando ver su humor cínico y su melancolía. Tras dirigir su
opera prima en 1999, Annyon Kimuchi, Tetsuaki Matsue ha hecho un cine comprometido con su época, como se puede ver en la película dedicada a
la generación Zero de Japón. No es de extrañar que quisiera registrar las imágenes de Tokio tras el desastre, a pesar de las lluvias torrenciales que
se sucedieron en aquellos días. Matsue decía a propósito: «Seguimos sobreviviendo inquietos y preocupados en esta ciudad, con el miedo a la
radioactividad, pero la noche de Tokio amanecerá junto con Tokyo Drifter».
Sábado, 28 de abril de 2012, a las 19.30 h
The Sound of the Waves · Dir.: Ryusuke Hamaguchi, Kou Sakai. (2011, 156’, VOSE)
Serie de entrevistas realizadas a personas que habitan a lo largo de la costa donde las consecuencias del tsunami fueron más duras. Con este proyecto,
se trataba de registrar el testimonio de las reacciones de la gente ante la crisis, para conocer como actuaron en tales circunstancias. Ambos directores
querían dar continuidad a las grabaciones que se hicieron del tsunami, con la convicción de que estos testimonios debían conservarse para las futuras
generaciones. Más que hablar del pasado lo que se pretendía era referirse al futuro, haciendo que estas historias se entendieran como un producto
del presente en reconstrucción permanente. No se trataba sólo de registrar en imagenes los escombros y los estragos causados por este suceso,
sino de reconstruir la historia de los individuos y de la comunidad a la que pertenecen.
Sábado, 5 de mayo del 2012, a las 19.30 h
Fukushima Hula Girls · Dir.: Masaki Kobayashi. (2011, 100’, VOSE)
Este es un retrato de la capacidad de superación ante la adversidad. La ciudad de Iwaki, muy afectada por el gran terremoto del este de Japón, posee
un complejo hotelero con bellas instalaciones llamado Spa Resort Hawaiians. La ciudad está situada muy cerca de la central nuclear de Fukushima, y
no casualmente las consecuencias del desastre han sido particularmente duras en este lugar. El hotel, cuya historia es muy conocida en Japón, fue
el escenario de una película de éxito que también se ha incluido en este ciclo por cuanto muestra la capacidad de recuperación de la gente de la región
de Tôhoku. Tras el desastre, todos, incluidas las bailarinas «Hula Girls», en el Hawaiians, han intentado superar la adversidad y reconstruir el complejo
hotelero como un primer paso para la recuperación de Fukushima. La película, a través de la narración de Yu Aoi, una de las más populares estrellas
del cine y la televisión japonesa, cuenta como los empleados de este hotel afrontaron su vida cotidiana con todos los problemas asociados al desastre
y como se esforzaron para reabrir el Spa Resort Hawaiians.
Sábado, 12 de mayo de 2012, a las 19.30 h
Wanko-The Story of Me, My Family and My Dog · Dir.: Isamu Nakae. (2011, 123’, VOSE)
La familia Noyama tiene un hostal pequeño en Miyakejima. El padre, Matsuo Noyama, siempre recibe a los visitantes que llegan en ferry. Es una
persona honesta y un poco despistada, pero es sincero, apasionado y cariñoso. La madre, Takako, es alegre, abierta y amante de la diversión. Shin
Noyama estudia en la escuela primaria y vive con su familia, rodeado de la belleza natural de la isla. Cuando el perro, Hana, de su abuela Fusako tiene
cachorros, Shin adopta uno y lo nombra Rock. En agosto de 2000, entra en erupción un volcán devastado en la isla. La familia debe huir de la isla
rápidamente y Rock desaparece. Empieza una nueva vida en Tokio, pero echa de menos su casa en Miyakejima. Deseando que Rock siga vivo, un
día milagrosamente se encuentra al perro en un centro de rescate de animales, pero Rock no puede vivir con la familia, en la casa donde han sido
evacuados. El perro se debilita día a día y la familia sigue sin saber cuando podrá volver a su casa en Miyakejima. En estas circunstancias Shin toma
una decisión.
Sábado, 19 de mayo de 2012, a las 19.30 h
Quartet! · Dir.: Junichi Mimura. (2012, 118’, VOSE)
Producida durante el pasado terremoto de marzo de 2011, más de 700 voluntarios civiles apoyaron la realización de la película con la esperanza de
que se produjera una rápida recuperación. El filme comienza con la celebración de los 30 años de la ciudad de Urayasu. Kai Nagae espera convertirse
en una violinista profesional. Vive en Urayasu con sus padres y su hermana mayor. La familia tocaba música clásica unida, pero dejaron de preocuparse
tanto por la música para solidarizarse unos con otros. Con la intención de volver a estar juntos, Kai decide formar un cuarteto con los miembros de
su familia.
Sábado, 26 de mayo de 2012, a las 19.30 h
Eclair · Dir.: Akio Kondo. (2011, 107’, VOSE)
Tras perder a sus padres en edad temprana, Akio fue enviado a un orfanato. Es un perdedor y nunca será capaz de permanecer en un lugar. Intenta
escapar muchas veces y al final acaba en un reformatorio. La historia transcurre en 1943, cuando la sombra oscura de la guerra da pie al destino
dramático de tanta gente. En los momentos difíciles encuentra a mucha gente como el detective Toyama que lo salvó del hambre con un dulce, el
Satán Blanco en el reformatorio y su madre adoptiva Fusano, entre otros, pero la única cosa que le permite continuar su camino es Dulces y niñas,
la canción que le cantaba Yoko, una maestra del orfanato. Pase lo que pase, con esta canción consigue seguir vivo incluso en los peores momentos.
Del 24 de marzo al 26 de mayo de 2012
Casa Asia · Auditorio Tagore
Av. Diagonal, 373
08008 Barcelona
Entrada libre · Aforo limitado
Organizado por:
Con la colaboración de:
AÑOS
www.casaasia.cat · www.casaasia.es · www.casaasia.eu
Consorcio Casa Asia:
Alto Patronato:
«El paisatge perdut. Cartes del Japó»
Amb motiu del primer aniversari del terratrèmol, el posterior tsunami i l’accident de la central nuclear de Fukushima que van colpejar el Japó l’any
passat, Casa Àsia i la Fundació Japó Madrid presenten un cicle de cinema amb deu pel·lícules, realitzades entre el 2011 i el 2012, on es reflexiona
sobre els desastres naturals més recents i sobre la necessitat de buscar alternatives a l’excés de confiança en la cultura científica i en les economies
de mercat. L’amplitud del sinistre ha estat una lliçó per a tot el planeta. El progrés té un límit com el tenen també els recursos naturals fins ara al nostre
abast. Les pel·lícules que es podran veure a Casa Àsia recullen històries, particulars, mirades locals i globals i paisatges de la desolació, sense renunciar
als indicis d’esperança que també es fan perceptibles malgrat tot. Amb aquest cicle, es tracta tant d’informar el públic en general sobre els riscos a
què estem exposats en cas de no adoptar una ecologia preventiva com de mostrar la capacitat de reconstrucció d’un país com el Japó.
PROGRAMACIÓ
Dissabte, 24 de març del 2012, a les 19.30 h
3.11 A Sense of Home Films · Dir.: Victor Erice, Ariel Rotter, Isaki Lacuesta, Apichatpong Weerasethakul, Jia Zhang-ke, Catherine Cadou, Kaori Momoi,
Shunji Dodo, Jonas Mekas, Kazuhiro Soda, Zhao Ye, Takushi Nishinaka, Wisut Ponnimit, Leslie Kee. Joon-Ho Bong, So Yong Kim, Toyoko Yamasaki,
Mohd Naguib Razak, Pedro González Rubio, Steven Sebring/ Patti Smith i Naomi Kawase (2011. 75’, VOSE)
Després del desastre de l’11 de març del 2011, molta gent va perdre la casa i la llar. Amb la fuetejada del gran terratrèmol, sentim de cop que tot som
susceptibles de ser despullats de sobte de la nostra vida quotidiana. Aquests esdeveniments ens van fer reflexionar sobre interrogants tan elementals
com «Què és la família?», «Què significa la nostra terra natal?», o «Què és la pàtria?». La directora de cinema Naomi Kawase va voler compartir aquesta
pregunta i va proposar un projecte en el marc del Festival Internacional de Cinema de Nara, com a directora executiva. El projecte va ser presentat en
el Festival Internacional de Cinema de Cannes i va aconseguir la participació de vint-i-un cineastes d’arreu del món, encapçalats per Víctor Erice.
Dissabte, 31 de març del 2012, a les 19.30 h
Fukushima: Memories of the Lost Landscape · Dir.: Yojyu Matsubayashi. (2011, 111’, VOSE)
Les veritables causes dels accidents a la central nuclear de Fukushima van ser l’excés de confiança en la cultura científica i en el model capitalista
de progrés. Com ens demostra la història, i després del que va passar a partir d’aquest terratrèmol, cal tenir respecte pel poder de la naturalesa. Així
opina el director, que va fer el comentari següent sobre la seva experiència durant el rodatge: «El dia 3 d’abril, vaig conèixer Kyoko Tanaka. Va néixer
al barri d’Enei, al districte Haramachi, situat a menys de 20 Km de la central nuclear de Fukushima. La major part dels habitants d’aquesta zona van
ser evacuats, no perquè els afectés el tsunami, sinó a causa de les fugues radioactives. Vaig comprovar també en quines circumstàncies es desenvolupava
la vida quotidiana en aquesta regió en el passat i no sé quant tardaran en tornar a tenir una vida normal en un lloc arrasat com aquest. La situació és
descoratjadora, perquè l’accident nuclear va desposseir la terra de la seva història. Si aquesta terra continua sense els seus pobladors habituals, ben
aviat perdrà no només la seva cultura sinó també les paraules que conserven la seva memòria».
Dissabte, 14 d’abril de 2012, a les 19.30 h
Light Up Nippon · Dir.: Kensaku Kakimoto. Música: Ryuichi Sakamoto (2011, 28’, VOSE)
Aquesta és la història d’un viatge amb un sol objectiu: el llançament de focs artificials com a símbol commemoratiu de les víctimes del desastre de
Tôhoku. També pretén, però, ser un missatge d’ànim per als afectats. El projecte es va portar a terme simultàniament l’11 d’agost del 2011, tan sols
cinc mesos després de la tragèdia, a deu dels municipis afectats pel gran terratrèmol de l’est del Japó. Diversos joves empresaris de Tòquio es van
reunir per embarcar-se en aquest viatge a la recerca de voluntaris, donatius, patrocinadors, i volien tenir l’aprovació dels habitants de les zones afectades,
amb els quals van tractar personalment a les deu localitats corresponents. El documental abasta el procés de desenvolupament del projecte alhora
que acompanya al seu representant, Yoshitake Takada.
Snow After the Day · Dir.: Akatsuki Otake. (2011, 60’, VOSE)
Miyuki Hatanaka és una professional de l’esquí acrobàtic que ha participat dues vegades als Jocs Olímpics d’Hivern. Al cap d’un temps, va adoptar
una altra modalitat d’aquest esport, amb la intenció de prendre part a les Olimpíades per tercera vegada. Però la seva vida va cambiar l’11 de març
del 2011. La seva ciutat natal fou arrasada pel tsunami i, vuit dies després del terratrèmol, va trobar el cos sense vida del seu oncle. Des d’aleshores,
malgrat la ràbia i la tristesa, visita els llocs afectats pel desastre per proporcionar aliments als seus habitants, amb l’afany d’ajudar els damnificats.
Ha recollit donatius i subministrament, treballat com a monitora per a nens i vells. Completa la seva tasca animant els qui es van veure obligats a
abandonar les seves llars, i els parla en el dialecte local. Aquesta és la història d’una esportista d’elit que ha fet tots els possibles per a la recuperació
del seu poble en el litoral de la prefectura de Miyagi.
Dissabte, 21 d’abril del 2012, a les 20.00 h
Tokyo Drifter · Dir.: Tetsuaki Matsue (2011, 72’, VOSE)
Maig 2011. Ciutat de Tòquio amb els neons apagats, després del gran terratrèmol. El músic Kenta Maeno vagareja pels carrers, sota la pluja, cantant
i cridant pels carrers asfaltats de Shinjuku, Shibuya i pels afores de la ciutat, deixant veure el seu humor cínic i la seva malenconia. Després de dirigir
el 1999 l’opera prima Annyon Kimuchi, Tetsuaki Matsue ha fet un cinema compromès amb la seva època, com es pot veure a la pel·lícula dedicada a
la generació Zero del Japó. No és estrany que volgués enregistrar les imatges de Tòquio després del desastre, malgrat les pluges torrencials que van
caure aquells dies. Matsue deia en aquest sentit: «Sobrevivim inquiets i preocupats en aquesta ciutat, amb la por a la radioactivitat, però la nit de
Tòquio cercarà el dia amb Tokyo Drifter ».
Dissabte, 28 d’abril de 2012, a les 19.30 h
The Sound of the Waves · Dir.: Ryusuke Hamaguchi, Kou Sakai. (2011, 156’, VOSE)
Sèrie d’entrevistes realitzades a persones que viuen al llarg de la costa, on les conseqüències del tsunami van ser més dures. Amb aquest projecte,
es tractava d’enregistrar el testimoni de les reaccions de la gent davant la crisi, per conèixer com van actuar en aquestes circumstàncies. Ambdós
directors volien donar continuïtat a les gravacions que es van fer del tsunami, amb el convenciment que aquests testimonis havien de conservar-se
per a les generacions futures. Més que parlar del passat, el que es pretenia era referir-se al futur, per tal que aquestes històries s’entenguessin com
un producte del present en reconstrucció permanent. No es tractava només d’enregistrar en imatges les runes i els estralls, sinó de reconstruir la
història dels individus i de la comunitat a la que pertanyen.
Dissabte, 5 de maig de 2012, a les 19.30 h
Fukushima Hula Girls · Dir.: Masaki Kobayashi. (2011, 100’, VOSE)
Aquest és un retrat de la capacitat de superació davant de l’adversitat. La ciutat d’Iwaki, molt afectada pel gran terratrèmol de l’est del Japó, té un
complex hoteler amb unes precioses instal·lacions anomenat Spa Resort Hawaiians. La ciutat està situada molt a prop de la central nuclear de Fukushima
i, no per casualidad, les conseqüències del desastre han estat particularment dures en aquest indret. L’hotel, amb una història molt coneguda al Japó,
va ser l’escenari d’una pel·lícula d’èxit que també s’ha inclòs en aquest cicle perquè mostra la capacitat de recuperació de la gent de la regió de Tôhoku.
Després del desastre, tots, incloses les ballarines “Hula Girls”, al Hawaiians, han intentat superar l’adversitat i reconstruir el complex hoteler com un
primer pas per a la recuperació de Fukushima. La pel·lícula, a través de la narració de Yu Aoi, una de les estrelles del cinema i la televisió més populars
del Japó, explica com els treballadors d’aquest hotel van fer front a la seva vida quotidiana amb tots els problemes associats al desastre i com es
van esforçar per reobrir l’Spa Resort Hawaiians.
Dissabte, 12 de maig del 2012, a les 19.30 h
Wanko-The Story of Me, My Family and My Dog · Dir.: Isamu Nakae. (2011, 123’, VOSE)
La família Noyama té un petit hostal a Miyakejima. El pare, Matsuo Noyama, sempre rep els visitants que arriben en ferry. És una persona honesta i
una mica despistada, però és sincer, apassionat i afectuós. La mare, Takako, és alegre, oberta i amant de la diversió. Shin Noyama estudia a l’escola
primària i viu amb la família, envoltat de la bellesa natural de l’illa. Quan el gos, Hana, de l’àvia Fusako, té cries, Shin n’adopta una i l’anomena Rock.
L’agost del 2000, entra en erupció un volcà devastat a l’illa. La família ha de fugir de l’illa ràpidament i Rock desapareix. Comença una nova vida a
Tòquio, però troba a faltar casa seva. Esperant que Rock segueixi viu, un dia, miraculosament, es troba el gos en un centre de rescat d’animals, però
Rock no pot viure amb la família a la casa d’on han estat evacuats. El gos s’afebleix cada dia més i la família segueix sense saber quan podrà tornar a
casa. En aquestes circumstàncies Shin pren una decisió.
Dissabte, 19 de maig del 2012, a les 19.30 h
Quartet! · Dir.: Junichi Mimura. (2012, 118’, VOSE)
Produïda durant el passat terratrèmol de març del 2011, més de 700 voluntaris civils van donar suport a la realització de la pel·lícula amb l’esperança
que es produís una ràpida recuperació. La cinta comença amb la celebració dels 30 anys de la ciutat d’Urayasu. Kai Nagae espera convertir-se en una
violinista professional. Viu a Urayasu amb els pares i la germana gran. La família tocava música clàssica unida, però van deixar de preocupar-se tant
per la música per tal de solidaritzar-se amb els altres. Amb la intenció de tornar a estar junts, Kai decideix format un quartet amb els membres de la
seva família.
Sábado, 26 de mayo de 2012, a las 19.30 h
Eclair · Dir.: Akio Kondo. (2011, 107’, VOSE)
Després de perdre els pares de ben jove, Akio va ser enviat a un orfenat. És un perdedor i mai no serà capaç de romandre en un sol lloc. Intenta fugir
diverses vegades i finalment acaba en un reformatori. La història transcorre el 1943, quan l’ombra fosca de la guerra dóna peu al destí dramàtic de
tant gent. En els moments difícils troba molta gent, com el detectiu Toyama, que el va lliurar de la fam amb un dolç, el Satanàs Blanc, i la seva mare
adoptiva Fusano, entre d’altres, però l’única cosa que el permet continuar el seu camí és Dolços i nenes, la cançó que li cantava Yoko, una mestra de
l’orfenat. Passi el que passi, amb aquesta cançó aconsegueix seguir viu fins i tot en els pitjors moments.
Del 24 de març al 26 de maig del 2012
Casa Àsia · Auditori Tagore
Av. Diagonal, 373
08008 Barcelona
Entrada lliure · Aforament limitat
Organitzat per:
Amb la col·laboració de:
ANYS
www.casaasia.cat · www.casaasia.es · www.casaasia.eu
Consorci Casa Àsia:
Alt Patronat: