Compara i comenta breument les dues cites següents a partir dels

Anuncio
Antropologia Cultural
Prof. Lluís Añó
Compara i comenta breument les dues cites següents a partir dels teus
coneixements sobre mètode etnogràfic, treball de camp i
funcionalisme.
Malinowski, B. (1986) [1922] Els argonautes del Pacífic Occidental. Barcelona:
Edicions 62. pp. 59-60.
A mesura que feia el meu passeig matinal pel poble, podia observar detalls
íntims de la vida de família, de la condícia personal, de la cuina i dels àpats;
podia veure els agençaments del treball quotidià, gent que anava a fer els
seus encàrrecs o grups d'homes i dones enfeinats en algunes de llurs
tasques productives. Baralles, acudits, escenes familiars, esdeveniments
generalment trivials, a vegades dramàtics, però sempre significatius,
constituïen l'ambient de la meva vida diària com de la llur. Cal fer avinent
que, com que els indígenes em veien constantment cada dia, deixaren
d'estar interessats o alarmats per la meva presència i de prestar-hi atenció, i
jo, per part meva, vaig deixar d'ésser un element de pertorbació de la vida
tribal que em disposava a estudiar alterant-la per la meva sola proximitat,
com sempre succeeix amb un nouvingut a tota comunitat salvatge. De fet,
com que sabien que ficaria el nas pertot, fins i tot on un indígena ben
educat no gosaria mai immiscuir-se, acabaren per considerar-me com a
formant part de llur vida, un mal o un estorb necessaris, mitigats pels meus
regals de tabac.
Més tard, ja entrat el dia, tot el que passava estava fàcilment a l'abast i no hi
havia cap mena de possibilitat que em passés inadvertit. Esveraments
davant la vinguda del fetiller al vespre, un o dos casos de bregues i altercats
grans i realment importants dins la comunitat, casos de malaltia, intents de
guariment i defuncions, ritus màgics que calia executar: no vaig haver d'anar
a llur encalç, temorós de perdre-me'ls, ans tingueren lloc davant els meus
ulls, enfront de casa meva, per dir-ho així. I cal destacar que, quan ocorre
quelcom dramàtic o important, és essencial investigar-ho en el mateix
moment en què esdevé, perquè els indígenes no poden deixar de parlar-ne,
estan massa esverats per a ser reticents o hi estan massa interessats per a
ser mentalment mandrosos a l'hora de donar-ne els detalls. Igualment, una
vegada i una altra, vaig cometre infraccions d'etiqueta, les quals, els
indígenes, que ja em coneixien prou bé, no s'estaven mai d'assenyalar-me.
Vaig haver d'aprendre com captenir-me i, fins a un cert punt, vaig adquirir la
"sensació" de les bones i males maneres indígenes. Amb això, i amb la
capacitat de gaudir de llur companyia i de compartir alguns de llurs jocs i
diversions, vaig començar a tenir la impressió que estava de veritat en
contacte amb ells, i aquesta és certament la condició preliminar per a poder
portar a terme un treball de camp reeixit.
CHAMBLISS, citat a HAMMERSLEY, M.; ATKINSON, P. (1994) Etnografía: métodos
de investigación. Barcelona: Paidós. pp. 84-85.
Vestido con ropas de camionero, fui a los barrios bajos, a las áreas
donde viven los japoneses, los filipinos y los negros de Seattle...
Sentado en la barra de un café, un día, me di cuenta de que gente
diversa entraba por una puerta que había dentro del local. Le
pregunté a la camarera, Millie –una esbelta ex prostituta cuarentona y
drogadicta ocasional con la que había entablado cierta amistad– a
dónde iba esa gente:
Millie: A jugar a las cartas.
Yo: Allí detrás?
Millie:Sí, es ahí donde se juega al póker
Yo: Y yo puedo jugar?
Millie:Claro, ve. Pero vigila tu bolsillo.
Así que prudentemente me dirigí hacia allí, a través de la puerta
trasera y me introduje en una amplia sala que tenía siete mesas
octogonales cubiertas por un tapete verde. El encargado de la sala de
juego, inmediatamente, con un gesto, me invitó a que me sentara.
Jugué –todo el rato vigilando mi bolsillo como me habían avisado.
Durante la semana siguiente volví todos los días... Conversando con el
encargado de la sala de juego y con otros jugadores descubrí lo que
algún taxista ya me había dicho: que la pornografía, el juego, la
prostitución y las drogas estaban prácticamente disponibles en
cualquier esquina de la calle. Así que empecé a frecuentar otros
cafés, salas de juego y bares. Mientras practicaba diversos juegos iba
reuniendo mucha información a partir de conversaciones casuales.
En una semana me convencí de que la ilegalidad estaba altamente
organizada. El problema era descubrir cómo y por quiénes. El día 30
de ese mes estaba sentado hablando con Millie cuando un hombre,
que identifiqué como policía, entró por la puerta y se introdujo en el
despacho del gerente. Le pregunté a Millie qué era lo que aquel
hombre estaba haciendo allí:
Millie: Es el recaudador.
Yo: El qué?
Millie:El recaudador. Recoge el dinero para la gente de abajo.
Yo: Ah.
Me pasé los dos meses siguientes hablando informalmente con la
gente que conocía durante las partidas de cartas, en las sex-shops o
por la calle. Pronto empecé a sentir que había llegado a un punto
muerto... Había descubierto los aspectos generales del crimen
organizado en Seattle pero el funcionamiento a un nivel más alto
seguía siendo un misterio. Decidí que era el momento de "revelar mi
identidad".
Invité al encargado de la sala de juego donde jugaba más a menuda
para que me acompañara a comer. Le llevé al club de la Facultad de
la Universidad de Washington. Ese día él me vio de modo distinto, yo
iba afeitado y llevaba camisa y corbata. Le hablé sobre la experiencia y
mis intereses "puramente científicos" y, como mejor pude, le expliqué
el porqué le había engañado al principio. Él se ofreció a ayudarme.
Pronto empecé a recibir llamadas telefónicas: "Entendí tu interés por
Seattle. ¿Aceptarías investigar al cuñado de Charles Carroll?". Y hubo
un encuentro verdaderamente clandestino en un almacen
abandonado del muelle.
Durante los siguientes diez años continué con esta investigación,
ampliando mis contactos y participando incluso en una gran variedad
de prácticas ilegales. Conforme se iba difundiendo mi interés por estos
temas y aumentaba mi credibilidad como alguien en quien se podía
confiar, recibía más ofertas para "hablar" de las que podía atender.
Descargar