Seguretat de les instal·lacions 2 - Col·legi d`Enginyers Industrials de

Preguntes Més Freqüents
Normativa:
Seguretat de les
instal·lacions - 2
Instal·lacions de Protecció contra incendis
Instal·lacions elèctriques i il·luminació
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya [email protected]
Data: 01-11-2009 Versió 1
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Preguntes Més Freqüents
Normativa: Seguretat de les instal·lacions
Aquest document inclou informació sobre la normativa relativa a la seguretat en tot
tipus d’instal·lacions: elèctriques, de gas, d’abastament d’aigua, de combustibles,
d’aparells elevadors, de climatització i aigua calenta, de telecomunicacions, de
protecció contra incendis.... Aquesta informació s’ha extret dels informes elaborats pel
servei Consulta a l’Expert en resposta a les consultes efectuades pels usuaris del
servei.
La informació està actualitzada a la data indicada en cada cas. Cal tenir en compte
que existeix la possibilitat que posteriorment s’hagin publicat nous documents legals
que complementin o anul·lin els citats a les respostes.
Es recomana consultar els altres documents de Preguntes Més Freqüents que puguin
estar relacionats amb la temàtica d’interès, com ara Construcció i edificació o
Marcatge CE.
Instal·lacions de Protecció contra incendis
Cálculo y límites de estabilidades al fuego (EF) de vigas metálicas (05-022009)
Classificacions de reacció foc de materials de construcció diversos (26-052008)
Legislación aplicable a las instalaciones de detección de incendio de la
cocina de un local de pública concurrencia en Barcelona (09-06-2008)
Normativa de prevenció d’incendis que s’ha d’aplicar a una explotació
agropecuaria (16-07-2009)
Simultaneïtat d’operació i cabal en la utilització d’hidrants en un establiment
industrial tipus B de grau mig (17-10-2008)
Classe de risc per dissenyar una instal·lació de ruixadors (cas particular
clínica veterinària de 500 m2, possibilitat de classificar com a risc lleuger) i
possibilitat de muntar els ruixadors en un fals sostre (cas particular a 1,5 m
del sostre) (11-11-2008)
Condicions de protecció contra incendis (propagació interior, instal·lació
automàtica d’extinció) d’una sala de calderes de P = 70 kW (11-12-2008)
Condicions de protecció contra incendis (propagació interior, instal·lació
automàtica d’extinció) d’una cuina d’un establiment de venda de pollastres a
l’ast de P = 70 kW (11-12-2008)
Com han de ser els recorreguts d’evacuació d’edificis d’ús industrial amb
oficines? Es poden evacuar unes oficines situades a una nau industrial a
través de la pròpia nau industrial? (08-01-2009)
Com han de ser les portes de les places de pàrquings compartimentades?
(19-01-2009)
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
2
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Legislació aplicable en relació a la prevenció d’incendis que preval per a un
establiment de trasters (30-01-2009)
Quina és la RF d’una sala de màquines d’una instal·lació de calefacció i
ACS? (09-02-2009)
Cal demanar un permís per instal·lar extintors? (09-03-2009)
Justificación del cálculo de una red de bocas de incendio equipadas en un
edificio de oficinas conforme a la normativa vigente (24-03-2009)
Legislació aplicable a la prevenció d’incendis en galeries subterrànies de
cables elèctrics d’alta tensió (15-04-2009)
Consideracions respecte al compliment del codi d’accessibilitat i dels
recorreguts d’evacuació en cas d’incendi d’un local destinat a la formació de
minusvàlids (25-5-2009)
Característiques d’un sistema de pressió diferencial en una escala protegida
(05-06-2009)
Dades sobre el comportament al foc dels teixits de fibra de vidre (08-062009)
Aplicació de pintures intumescents sobre estructures de ferro: cal que les
empreses que les realitzen estiguin acreditades? (15-07-2009)
Legislació aplicable a la legalització d’un extintor d’explosió (31-08-2009)
Traster en local sense ús en un edifici d’habitatges plurifamiliar. Cal detecció
i alarma d'incendis? (04-09-2009)
Recorreguts d’evacuació en un pavelló poliesportiu (28-09-2009)
Instal·lació d’un equip de detecció d’incendis en un local de pública
concurrència a Badalona (05-10-2009)
Instal·lacions elèctriques i il·luminació
Requisits sobre protecció contra sobretensions o sobreintensitats als
quadres elèctrics de comandament. Quan entren en vigor? (24-01-2008)
Càlcul de la resistència ohmmica als centres de transformació (14-02-2008)
Es posible instalar un grupo electrógeno en el sótano de un edificio? (05-032008)
Els armaris elèctrics per a processos industrials han de tenir algun dispositiu
de seguretat respecte a l’obertura de la seva porta? (27-05-2008)
¿Es obligatorio hacer algún tipo de mantenimiento/revisión en instalaciones
de más de 100kW en viviendas? (13-06-2008)
És obligatori posar una arqueta de registre a les instal·lacions de posta a
terra? (17-06-2008)
Trámites necesarios para la legalización de un grupo electrógeno (17-072008)
Valor de referència de Resistència de posta a terra i fórmula per calcular la
resistència a terra d’un elèctrode mixte (4 piquetes amb conductor de coure
nu) (21-07-2008)
Com han de ser els dipòsits de recollida d’oli en centres de transformació?
(06-10-2008)
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
3
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Per portar a terme un canvi d’ubicació del quadre elèctric, és necessària
l’elaboració de projecte? (23-02-2009)
Legislación aplicable a un cuadro eléctrico instalado en un recinto con agua
(19-03-2009)
Elaboración de la Memoria Técnica Simplificada para legalizar una
instalación eléctrica antigua de más de 100 kW (24-03-2009)
Una sala de balls de saló necessita projecte elèctric? (08-04-2009)
Requisits per les instal·lacions domòtiques. Tràmits i documentació
necessària (18-06-2009)
Com han de ser les preses de terra d’un grup electrogen i d’un parallamps?
A quina distància han d’estar? Quina resistència han de tenir? (20-7-2009)
Com han de ser les arquetes d’uns transformadors per il·luminació? (20-082009)
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
4
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Instal·lacions de Protecció contra incendis
Cálculo y límites de estabilidades al fuego (EF) de vigas metálicas (05-022009)
Los métodos de cálculo de la Estabilidades al Fuego (EF) los encontrará descritos
en manuales sobre estructuras y tal vez en normas técnicas, como las que
indicamos a continuación:
UNE ENV 1090-1: 1997 Ejecución de estructuras de acero. Parte 1: Reglas
generales y reglas para edificación.
UNE-ENV 1993-1-1:1996 Eurocódigo 3: Proyecto de estructuras de acero. Parte
1-1: Reglas generales y reglas para edificación. (+ UNE-ENV 1993-1-1/A1:1996)
PNE-EN 1993-1-2 Eurocódigo 3: Proyecto de estructuras de acero. Parte 1-2:
Estructuras expuestas al fuego
En cuanto a la legislación (límites de EF aceptables), dependerá de si es un
entorno industrial o no. Para el caso de los establecimientos industriales es de
aplicación el RSCIEI, para el resto el CTE:
Real Decreto 2267/2004, de 3-12, por el que se aprueba el Reglamento de
Seguridad contra incendios en los establecimientos industriales
BOE Nº 303 de 17-12-2004
Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico
de la Edificación (CTE).
BOE.Nº 74 de 28-03-2006
(en concreto el Documento Básico DB SI Seguridad en caso de incendio)
Classificacions de reacció foc de materials de construcció diversos (26-052008)
La classificació espanyola: M0, M1, M2, M3 y M4 (UNE 23727) era:
- M0 - Incombustibles.
- M1 - No inflamables.
- M2 - Difícilmente inflamables.
- M3 - Medianamente inflamables.
- M4 - Fácilmente inflamables.
Fins ara cada país disposava de diferents mètodes d’assaig i sistemes de
classificació i no existia un sistema de correspondència o reconeixement mutu
dels resultats dels assaigs, ni de les classificacions obtingudes pels materials en
diferents països, ni tan sòls quan s’aplicava el mateix assaig. Això implicava que un
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
5
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
fabricant que volgués exportar els seus productes els havia de sotmetre als
assaigs exigits a cada país en el que volia vendre. En l’actualitat, l’aplicació de la
Directiva 89/106/CEE de 21-12-1988 relativa a la aproximación de las
disposiciones legales, reglamentarias y administrativas de los Estados miembros
sobre los productos de construcción (DOCEE.L-40. 11-02-1989) ha fet canviar
aquesta situació. A nivell europeu s’ha aprovat una classificació de reacció al foc
homogènia per a tots els països de la Unió Europea. A Espanya s’ha publicat a
través del:
Real Decreto 312/2005, de 18-03-2005, por el que se aprueba la clasificación de
los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus
propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego
BOE.Nº 79 de 02-04-2005
Ha estat modificat per:
Real Decreto 110/2008, de 01-02-2008, por el que se modifica el Real Decreto
312/2005, de 18-03-2005, por el que se aprueba la clasificación de los productos
de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades
de reacción y de resistencia frente al fuego.
BOE 37 de 12-2-2008
Al seu “Anex IV: Adaptación de las exigencias reglamentarias de reacción al fuego”
consta un apartat “Adaptación de las clases de reacción al fuego” on hi han unes
taules que relacionen les antigues classificacions de la norma UNE 23727 amb les
noves classes i explica les possibilitats d’adaptació entre les dues classificacions.
Legislación aplicable a las instalaciones de detección de incendio de la
cocina de un local de pública concurrencia en Barcelona (09-06-2008)
La legislación aplicable a las instalaciones de detección de incendios de una
cocina de un local de pública concurrencia es la siguiente:
Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico
de la Edificación (CTE).
BOE.Nº 74 de 28-03-2006.
Encontrará el texto completo en: http://www.codigotecnico.org
En el “Documento Básico SI Seguridad en caso de incendio” dice:
“Sección SI Evacuación de ocupantes”
...
8 Control del humo de incendio
1 En los casos que se indican a continuación se debe instalar un sistema de control del
humo de incendio capaz de garantizar dicho control durante la evacuación de los
ocupantes, de forma que ésta se pueda llevar a cabo en condiciones de seguridad:
a) Aparcamientos que no tengan la consideración de aparcamiento abierto;
b) Establecimientos de uso Comercial o Pública Concurrencia cuya ocupación exceda de
1000 personas;
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
6
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
c) Atrios, cuando su ocupación en el conjunto de las zonas y plantas que constituyan un
mismo sector de incendio, exceda de 500 personas, o bien cuando esté previsto para ser
utilizado para la evacuación de más de 500 personas.
2 El diseño, cálculo, instalación y mantenimiento del sistema pueden realizarse de acuerdo
con las normas UNE 23585:2004 (de la cual no debe tomarse en consideración la
exclusión de los sistemas de evacuación mecánica o forzada que se expresa en el último
párrafo de su apartado “0.3 Aplicaciones”) y EN 12101-6:2005.
Para el caso a) puede también utilizarse el sistema de ventilación por extracción mecánica
con aberturas de admisión de aire previsto en el DB-HS 3 si, además de las condiciones
que allí se establecen para el mismo, cumple las siguientes condiciones especiales:
a) El sistema debe ser capaz de extraer un caudal de aire de 120 l/plazas y debe
activarse automáticamente en caso de incendio mediante una instalación de detección,
cerrándose también automáticamente, mediante compuertas E600 90, las aberturas de
extracción de aire más cercanas al suelo, cuando el sistema disponga de ellas.
b) Los ventiladores deben tener una clasificación F400 90.
c) Los conductos que transcurran por un único sector de incendio deben tener una
clasificación E600 90. Los que atraviesen elementos separadores de sectores de
incendio deben tener una clasificación EI 90.
Por otra parte, será necesario tener presente las Ordenanzas relativas a incendios
que puedan existir en el término municipal dónde se ubique el local, ya que suelen
ser más restrictivas.
En Barcelona:
Ordenanza del Ayuntamiento de Barcelona reguladora de las condiciones de
protección contra incendios.
BOPB.Nº 83 de 05-04-2008
El Col·legi d’Enginyers industrials de Catalunya ha publicado el siguiente
documento que puede resultar de su interés:
Guia de disseny per a l’enginyer projectista. Instal·lacions en establiments de
restauració. Ventilació i protecció contra incendis.
Dossier d’Acció Profesional, núm 9. COEIC, 2007
Normativa de prevenció d’incendis que s’ha d’aplicar a una explotació
agropecuaria (16-07-2009)
Segons l’article 2.1 del CTE, el qual indica l’àmbit d’aplicació d’aquest marc
normatiu, diu textualment el següent:
Artículo 2. Ámbito de aplicación.
1. El CTE será de aplicación, en los términos establecidos en la LOE y con las limitaciones
que en el mismo se determinan, a las edificaciones públicas y privadas cuyos proyectos
precisen disponer la correspondiente licencia a autorización legalmente exigible.
Si consultem la LOE (Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de Ordenación de la
Edificación), en concret l’article 2, llegim el següent:
Artículo 2. Ámbito de aplicación.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
7
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
1. Esta Ley es de aplicación al proceso de la edificación, entendiendo por tal la acción y el
resultado de construir un edificio de carácter permanente, público o privado, cuyo uso
principal esté comprendido en los siguientes grupos:
a) Administrativo, sanitario, religioso, residencial en todas sus formas, docente y cultural.
b) Aeronáutico; agropecuario; de la energía; de la hidráulica; minero; de
telecomunicaciones (referido a la ingeniería de las telecomunicaciones); del transporte
terrestre, marítimo, fluvial y aéreo; forestal; industrial; naval; de la ingeniería de
saneamiento e higiene, y accesorio a las obras de ingeniería y su explotación.
Per tant, una explotació agropecuaria ha de seguir el CTE en quant a la prevenció
d’incendis. (En concret, el DB SI - Seguridad en caso de incendio).
Però per una altra banda, al “DB SI - Seguridad en caso de incendio” no es parla
en cap moment a les explotacions agropecuàries. Per tal de resoldre aquest
problema d’interpretació del Documento Básico “DB SI - Seguridad en caso de
incendio” del CTE, hem consultat l’arxiu “Consultas sobre los documentos básicos
DB SI - Seguridad en caso de incendio y DB SU – Seguridad de utilización”,
elaborat pel Ministeri de Vivienda a partir de consultes dirigides a la Dirección
General de Arquitectura y Política de Vivienda. En una de les consultes, es llegeix
això:
¿Es exigible el cumplimiento de las condiciones del DB SI cuando un incendio no
suponga riesgo para las personas?
La aplicación del DB SI tiene por objeto cumplir las exigencias básicas de SI y con ello
satisfacer el requisito básico SI, el cual tiene por objetivo “… reducir a límites aceptables el
riesgo de que los usuarios de un edificio sufran daños derivados de un incendio de origen
accidental …(Parte I, art. 11.1)
Por tanto, la aplicación de las condiciones del DB SI es exigible en la medida en que exista
riesgo para las personas y voluntaria si únicamente existe riesgo para los bienes.
A título de ejemplo, en un edificio de uso agropecuario, garaje o almacén, de poca
superficie, una planta, ocupación mínima y ocasional, suficiente separación respecto de
otros edificios, etc. pueden no ser exigibles las condiciones de:
- propagación interior (sección SI 1)
- propagación exterior (SI 2)
- instalaciones de protección contra incendios (SI 4)
- intervención de los bomberos (SI 5)
- resistencia al fuego de la estructura (SI 6)
siendo suficiente aplicar las condiciones de evacuación (SI 3) que realmente puedan
resultar necesarias para la seguridad de las personas.
Simultaneïtat d’operació i cabal en la utilització d’hidrants en un establiment
industrial tipus B de grau mig (17-10-2008)
Segons la Regla Técnica para instalaciones de columnas hidrantes al exterior de
edificios (R.T.2-CHE) i així ens ho confirmat un expert consultat, es considera que
el cabal a considerar per a una sortida de 70 mm en servei és de 500 l/m.
Aplicant la Taula corresponent a l’apartat 7.3 de l’Annex III del RSCIEI per a nau
tipus B i risc mig, s’interpreta que cabal indicat es tracta de cabal total = 1000 l/m i
per tant el nº de sortides a utilitzar simultàniament ha de ser de 2 amb un cabal de
500 l/m per a cada una.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
8
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Donat que el cabal total = 1000 l/m i d’acord amb la citada taula, cal garantir-lo
durant 60 minuts, el dipòsit de reserva d’aigua ha de ser de com a mínim 60.000 l.
També, pot ser interessant consultar els següents documents tècnics, editats per
CEPREVEN:
- Regla Técnica abastecimientos de agua contra incendios (R.T.0-ABA),
- Regla Técnica para instalaciones de columnas hidrantes al exterior de edificios
(R.T.2-CHE)
Classe de risc per dissenyar una instal·lació de ruixadors (cas particular
clínica veterinària de 500 m2, possibilitat de classificar com a risc lleuger) i
possibilitat de muntar els ruixadors en un fals sostre (cas particular a 1,5 m
del sostre) (11-11-2008)
1. Classe de risc per dissenyar una instal·lació de ruixadors (cas particular clínica
veterinària de 500 m2, possibilitat de classificar com a risc lleuger)
Per determinar la classe de risc per dissenyar una instal·lació de ruixadors s’ha de
partir del Reglament d’Instal·lacions de Protecció contra incendis (RIPCI), aprovat
mitjançant el Real Decreto 1942/1993, i modificat mitjançant la Orden 16-04-1998,
que estableix les condicions que han de complir el sistemes de extinció per
ruixadors automàtics d’aigua, mitjançant el compliment de diverses normes
tècniques.
Concretament, la Orden 16-04-1998 estableix en el seu apartat 3er que:
“Tercero. Los sistemas de extinción por rociadores automáticos de agua, sus
características y especificaciones, así como las condiciones de su instalación, se ajustarán
a las normas UNE 23590 y UNE 23595 que anulan y sustituyen a las citadas en el
apartado 9 del apéndice 1 del Reglamento de Instalaciones de Protección contra
Incendios.”
En l’actualitat, la norma UNE 23590 està anul·lada per la norma UNE-EN
12845 :2005 que estableix la classificació d’usos i les classes de risc.
Aquesta norma estableix en el seu apartat 6.2 de classes de risc, entre d’altres
tipus de risc, els següents:
“6.2.1. El risc lleuger inclou els usos amb baixa càrrega de foc i combustibilitat baixa
i que no tinguin cap superfície > 126 m2 amb resistència al foc d’almenys 30 minuts.
6.2.2.
El risc ordinari inclou els usos a on es processen i fabriquen materials
combustibles amb càrrega de foc i combustibilitat mitjos.
...
La norma inclou un Annex A de consulta amb alguns exemples per cada tipus de
risc.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
9
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Concretament, dintre de risc lleuger s’inclouen els següents exemples:
− Escoles i altres centres d’ensenyament (algunes zones)
− Oficines (algunes zones)
− Presons
Conclusió: Per poder classificar com a risc lleuger un edifici, local o àrea a protegir
és necessari complir les condicions indicades en la norma UNE-EN 12845 :2005
per a risc lleuger.
2. Possibilitat de muntar els ruixadors en un fals sostre (cas particular a 1,5 m del
sostre)
La norma anteriorment citada estableix, en el seu apartat 12.4 de posició dels
ruixadors respecte elements estructurals:
“12.4.12. Techos suspendidos. No se admite el uso de techos suspendidos por debajo de
los rociadores a no ser que se haya demostrado que el material del techo no perjudica la
protección.
Si se instalan rociadores por debajo de techos suspendidos, el material del techo
debe ser de un tipo cuya estabilidad en los inicios del incendio haya sido
demostrada. “
Condicions de protecció contra incendis (propagació interior, instal·lació
automàtica d’extinció) d’una sala de calderes de P = 70 kW (11-12-2008)
Propagació interior
Segons la Taula 2.1 de la Secció SI 1 del DB de seguretat en cas d’incendi del
Codi Tècnic de l’Edificació, es classifica com a Risc Baix una sala de calderes
quan aquesta té una potència útil nominal: 70 < P ≤ 200 kW, per tant les
condicions que ha de complir el local són les de la Taula 2.2, que no contempla
l’existència d’un vestíbul d’independència del local amb la resta de l’edifici.
Instal·lació automàtica d’extinció
Per saber si es necessari disposar d’instal·lació automàtica d’extinció, així com
d’altres tipus d’instal·lacions de protecció contra incendis, cal consultar la Taula 1.1
de la Secció SI 4 del DB citat.
NOTA:
Si la potencia hagués estat > 70 kW caldria, a més, haver tingut en compte el Reglament
d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE), aprovat pel Real Decreto 1027/2007
(BOE.Nº 207. 29-08-2007), concretament la IT 1.3.4.1.2 Sales de màquines.
Segons s’indica en instrucció citada, les sales de màquines amb generadors de calor a gas
han de complir la norma UNE 60601:2006 que, entre d’altres, estableix requisits de
seguretat contra incendis.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
10
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Condicions de protecció contra incendis (propagació interior, instal·lació
automàtica d’extinció) d’una cuina d’un establiment de venda de pollastres a
l’ast de P = 70 kW (11-12-2008)
Propagació interior
Segons la Taula 2.1 de la Secció SI 1 del DB de seguretat en cas d’incendi del
Codi Tècnic de l’Edificació, es classifica com a Risc Alt una cuina quan aquesta
té una potència útil nominal: P > 50 kW, per tant les condicions que ha de
complir el local són les de la Taula 2.2, amb la possibilitat que en el cas de cuines
que no es troben en edificis d’us hospitalari o residencial públic es pugui
instal·lar un sistema automàtic d’extinció, amb la qual cosa, el local deixa de
ser de risc especial i no cal complir els requeriments de la Taula 2.2.
Instal·lació automàtica d’extinció
En consultar la Taula 1.1 de la Secció SI 4 del DB citat, i amb coherència amb
l’indicat anteriorment es necessari disposar d’instal·lació automàtica d’extinció
quan P > 50 kW.
El tipus d’agent extintor ha utilitzar és el CO2, amb activació manual per tal que la
gent que està a la cuina marxi abans de que actuï el sistema d'extinció, donat que
el CO2 és tòxic per a les persones i per altra banda aigua nebulitzada (o
polvoritzada, terminologia del Reglament d’Instal·lacions de Protecció contra
incendis (RIPCI), aprovat mitjançant el Real Decreto 1942/1993, i modificat
mitjançant la Orden 16-04-1998) que no és tòxica com el CO2, però que tot plegat
és més cara, instal·lació i agent extintor.
Com han de ser els recorreguts d’evacuació d’edificis d’ús industrial amb
oficines? Es poden evacuar unes oficines situades a una nau industrial a
través de la pròpia nau industrial? (08-01-2009)
1. Com han de ser els recorreguts d’evacuació d’edificis d’ús industrial amb
oficines?
L’Annex II del RSCIEI “Requisitos constructivos de los establecimientos
industriales según su configuración, ubicación y nivel de riesgo intrínseco”
especifica els recorreguts d’evacuació dels edificis industrials en funció del tipus
d’edifici de que es tracti (en el cas d’aquesta consulta, desconeixem de quin tipus
d’edifici es tracta).
Recomanem la lectura de la “Guía Técnica de aplicación: Reglamento de
seguridad contra incendios en los establecimientos industriales”, editada por el
Ministerio de Industria, Turismo y Comercio l’Octubre de 2007, que indica que quan
el RSCIEI cita la NBE/CPI96, donat que està derogada, s’ha d’aplicar el CTE SI.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
11
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Així, i segons el tipus d’edifici que es tracti, recomanem seguir les indicacions que
aporta la citada Guia pel que fa a l’evacuació d’edificis industrials:
Edifici
Edifici
Edifici
Edifici
tipus A, Punt 6.2, pagina 88
tipus B, Punt 6.3, pagines 88-101
tipus C, Punt 6.4, pagines 101-102
tipus D i E, Punt 6.5, pagina 102
2. Es poden evacuar unes oficines situades a una nau industrial a través de la
pròpia nau industrial?
Donat que de la legislació consultada no es dedueix de manera directa si es
possible evacuar unes oficines a través de la nau industrial on estan situades,
recomanem que facin la consulta directament a Bombers, ja sigui als de Barcelona
o als de la Generalitat:
Bombers de Barcelona
C/ Provença 178
08036 Barcelona
Tel: 93-291-53-01
http://www.bcn.es/bombers/ca/prevencio_quefem_incendis.html
Bombers de la Generalitat
Carrer Diputació, 355
08009 Barcelona
Tel: 93 551 20 00
http://www.gencat.net/interior/emergencies/bombers/index.htm
[email protected]
Com han de ser les portes de les places de pàrquings compartimentades?
(19-01-2009)
El “CTE Documento Básico Seguridad en caso de Incendio” no especifica les
característiques de les portes de les places de pàrquings compartimentades pel
que fa al seu calat. Únicament, a la “Tabla 1.2 Resistencia al fuego de las paredes,
techos y pertas que delimitan sectores de incendio” diu el següent:
Puertas de paso entre sectores de incendio: EI2 t-C5 siendo t la mitad del tiempo de
resistencia al fuego requerido a la pared en la que se encuentre, o bien la cuarta parte
cuando el paso se realice a través de un vestíbulo de independencia y de dos puertas”
La TINSCI va elaborar un document, que adjuntem, DT-5 Aparcaments en places
tancades, que corrobora lo anterior:
1. Antecedents
...
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
12
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
En aparcaments integrats en edificis d’habitatges també s’està donant la tipologia de places
tancades amb zona d’accés comú, per millorar la seguretat enfront de possibles
intrusismes.
Aquestes tipologies singulars no queden contemplades de forma específica a la normativa i
és per això que cal tenir presents les següents consideracions:
- Normalment les places tancades no constitueixen un sector d’incendi ja que les portes de
vehicles no acostumen a ser resistents al foc, de manera que s’estudiarà les places i zones
de circulació de forma conjunta a efectes d’establir les condicions de seguretat en cas
d’incendi. També s’haurà de garantir uns recorreguts generals d’evacuació per zones
comunes, ja que aquests no es poden resoldre a través de les places tancades que, per
definició, no són accessibles a les persones que no són les propietàries o llogateres.
- Alternativament, es podria optar perquè cada plaça tancada fos un sector d’incendi
complint els requeriments que estableix el Document Bàsic ”Seguretat en cas d’incendi”,
DB SI, del Codi Tècnic de l’Edificació (RD 314/2002) per als locals de risc d’incendi baix.
En aquest cas, caldrà tenir en compte especialment que en cada plaça tancada la porta
de vehicles ha de ser resistent al foc EI2 60 C5 i que ha d’haver una sortida d’evacuació
– bé directa a l’habitatge en cas d’habitatges en filera, o bé a través d’un porta de vianants
insertada en la porta de vehicles- . La zona comú de circulació i la resta de places no
tancades s’estudiaran de forma conjunta, tal i com s’explica en l’apartat anterior.
Hem estat buscant si existeixen normes UNE que especifiquin les característiques
de calat de les portes de les places de pàrkings compartimentades, però no hem
trobat cap norma UNE que tracti d’aquest tema.
Recomanem que facin la consulta directament, ja sigui a Bombers de Barcelona si
l’aparcament està situat a aquesta ciutat, o bé als de la Generalitat.
Legislació aplicable en relació a la prevenció d’incendis que preval per a un
establiment de trasters (30-01-2009)
Els bombers apliquen els següents criteris:
•
Si un edifici/local està dintre de l'àmbit d'aplicació del RSCIEI: preval el RSCIEI
per sobre del “Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i
de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91” en
el seu interior (càrrega de foc, instal·lacions de protecció contra incendis, etc..) i a
fora (accessibilitat de bombers, necessitat d'hidrants, etc...) el Decret 241/1994.
• Si un edifici/local NO està dintre de l'àmbit d'aplicació del RSCIEI: cal aplicar el
Decret 241/1994 si li aplica.
En el cas que ens ocupa, si el RSCIEI permet aquesta activitat en els baixos d'un
edifici de vivendes, sempre que compleixi el que marqui el RSCIEI, els bombers ho
accepten encara que el Decret 241/1994 no ho permeti. Ara bé, si els requisits
d'accessibilitat, hidrants, etc.. que marca el Decret 241/2994 no es compleixen,
consideren que l'activitat en aquell local no pot tenir lloc, principalment perquè es
tracta d'una activitat de risc a la que no poden accedir amb el cotxe de bombers, o
no tenen hidrant per connectar-se, etc.. . Per exemple, aquesta activitat en els
baixos d'un edifici de vivendes en un casc antic, difícilment es podria portar a
terme.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
13
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Quina és la RF d’una sala de màquines d’una instal·lació de calefacció i
ACS? (09-02-2009)
Està elaborant un projecte d’instal·lació de calefacció i ACS per una escola i vol
saber quina RF es requereix als tancaments de la sala de màquines. Utilitza el
RITE 98 per fer el projecte.
En primer lloc ha de tenir en compte que el RITE 98 està derogat pel RITE 2007
que, en el seu article 2 diu el següent:
Artículo 2. Ámbito de aplicación.
1. A efectos de la aplicación del RITE se considerarán como instalaciones térmicas las
instalaciones fijas de climatización (calefacción, refrigeración y ventilación) y de producción
de agua caliente sanitaria, destinadas a atender la demanda de bienestar térmico e higiene
de las personas.
2. El RITE se aplicará a las instalaciones térmicas en los edificios de nueva construcción y
a las instalaciones térmicas en los edificios construidos, en lo relativo a su reforma,
mantenimiento, uso e inspección, con las limitaciones que en el mismo se
determinan.
3. Se entenderá por reforma de una instalación térmica todo cambio que se efectúe en ella
y que suponga una modificación del proyecto o memoria técnica con el que fue ejecutada y
registrada. En tal sentido, se consideran reformas las que estén comprendidas en alguno
de los siguientes casos:
a) La incorporación de nuevos subsistemas de climatización o de producción de agua
caliente sanitaria o la modificación de los existentes;
b) La sustitución por otro de diferentes características o ampliación del número de equipos
generadores de calor o de frío;
c) El cambio del tipo de energía utilizada o la incorporación de energías renovables;
d) El cambio de uso previsto del edificio.
És a dir, creiem que ha d’utilitzar el RITE 2007. No obstant, exposem a continuació
ambdós casos.
RITE 98
A la ITE 02.7 Salas de máquinas diu el següent:
Las salas de máquinas se diseñaran de forma que se satisfagan unos requisitos mínimos
de seguridad para las personas y los edificios donde se emplacen y en todo caso se
faciliten las operaciones de mantenimiento y conducción. En especial se tendrá en cuenta
lo dispuesto en UNE 10002 en los aspectos relativos a ventilación....
La UNE 100020: 2005 diu el següent:
4. Locales
Los locales que alojan los equipos de producción de frío o calor deben cumplir las
siguientes prescripciones:
...
Las clases de resistencia al fuego de los elementos delimitadores serán EI 180 para la
particiones y REI 180 para los elementos constructivos portantes.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
14
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
RITE 2007
La IT 1.3.4.1.2 Salas de máquinas remet a la Sección SI-1 del CTE.
De la Sección SI-1 del CTE: Propagación interior , punt 2. Locales y zonas de
riesgo especial ha de consultar les taules:
2.1 Clasificación de los locales y zonas de riesgo especial integrados en edificios i
2.2 Condiciones de las zonas de riesgo especial integrados en edificios, on, en
funció dels usos previstos de l’establiment es troba la classificació de risc especial
de l’edifici i els valors de resistència al foc que li corresponen.
Pot consultar el CTE a:
http://www.mviv.es/es/index.php?option=com_content&task=view&id=552&Itemid=
226
Cal demanar un permís per instal·lar extintors? (09-03-2009)
Per les indicacions facilitades a la seva consulta, entenem que es tracta d’un edifici
destinat a ús residencial (vivendes). És important aclarir aquest punt ja que si es
tractés d’un edifici d’ús industrial estaria afectat pel RSCIEI, i si l’ús de l’edifici
estigués destinat a alguna activitat econòmica podria estar afectat per la LIIA.
Entenem que es tracta d’un edifici d’habitatges, i que per tant, està afectat pel
CTE.
Si per llei un edifici o establiment no està obligat a instal·lar certs equips, i encara
així els titulars i/o propietaris els volen instal·lar, no estan obligats a notificar
l’Administració. Només cal notificar quan la instal·lació sigui obligatòria i quan
aquest tràmit apareixi com a requisit en el text de la disposició.
A més, les condicions d’instal·lació i manteniment de tots els equips i mitjans de
seguretat contra incendi estan regulades pel Reglamento de Instalaciones de
Protección contra Incendios, (Reial Decret 1942/1993, de 5-11, i posteriors
modificacions per l’Ordre de 16-04-1998).(veure arxius adjunts), i en aquest RD, en
el seu article 10, llegim que:
És a dir, la instal·lació d’extintors portàtils és la única que no cal que la faci un
instal·lador autoritzat. No obstant, per instal·lar extintors igualment s’han de seguir
les indicacions establertes al DB-SI-4 (sobretot les referents a les distàncies
mínimes entre extintor i extintor i que ha d’haver extintors a totes les
plantes).(consultable a http://www.codigotecnico.org/ )
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
15
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Per últim, cal tenir en compte que encara que la instal·lació no té perquè fer-la un
instal·lador autoritzat, si que és obligatori que el manteniment dels extintors sigui
realitzat per un mantenidor autoritzat (art.13 del RIPCI):
Si vol ampliar informació, pot trucar al Servei de Prevenció de la Generalitat:
93 586 79 07
Justificación del cálculo de una red de bocas de incendio equipadas en un
edificio de oficinas conforme a la normativa vigente (24-03-2009)
Conforme a lo indicado en el apartado 1 del DB-SI 4 del CTE aprobado mediante
Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico
de la Edificación (CTE). BOE.Nº 74. 28-03-2006:
- “El diseño, la ejecución, la puesta en funcionamiento y el mantenimiento de dichas
instalaciones, así como sus materiales, componentes y equipos, deben cumplir lo
establecido en el “Reglamento de Instalaciones de Protección contra Incendios”, en
sus disposiciones complementarias y en cualquier otra reglamentación específica que le
sea de aplicación”.
El Reglamento de Instalaciones de Protección contra Incendios (RIPCI) fue
aprobado mediante el:
Real Decreto 1942/1993, de 05-11-1993, por el que se aprueba el Reglamento de
Instalaciones de Protección contra Incendios (RIPCI). BOE.Nº 298. 14-12-1993
Modificado por:
Corr.err. Real Decreto 1942/1993. BOE. Nº 109. 07-05-1994.
Orden 16-04-1998 sobre normas de procedimiento y desarrollo del Real Decreto
1942/1993, de 05-11, que aprueba el Reglamento de Instalaciones de Protección
contra Incendios y se revisa el anexo I y los apéndices del mismo. BOE.Nº 101. 2804-1998. Modifica los apartados 5, 7 y 9 y el Anexo del Apéndice 1 y las tablas I y
II del Apéndice 2.
Concretamente, por lo que respecta al cálculo de la red de tuberías, el apartado 7
del Apéndice 1 del RIPCI, establece:
“7 . Sistemas de bocas de incendio equipadas.
...
3. ...
La red de tuberías deberá proporcionar, durante 1 hora, como mínimo, en la hipótesis
de funcionamiento simultáneo de las 2 BIE hidráulicamente más desfavorables, una
presión dinámica mínima de 3 bar en el orificio de salida de cualquier BIE.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
16
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Las condiciones establecidas de presión, caudal y reserva de agua deberán estar
adecuadamente garantizadas.
...”
Asimismo, se recomienda aplicar la Regla Técnica para instalaciones de bocas de
incendios equipadas (R.T.2-BIE) editada por CEPREVEN
Legislació aplicable a la prevenció d’incendis en galeries subterrànies de
cables elèctrics d’alta tensió (15-04-2009)
El mes de març de 2009 es va publicar el següent Reglament sobre línies d’alta
tensió:
Real Decreto 223/2008, de 15-02-2008, por el que se aprueban el Reglamento
sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta
tensión y sus instrucciones técnicas complementarias ITC-LAT 01 a 09.
BOE.Nº 68 de 19-03-2008
És d’obligat compliment a partir dels 2 anys de la seva entrada en vigor (19-92008), i es considera d’aplicació voluntària a partir del 19-9-2008.
Hem parlat amb un expert de la Subdirecció d’Indústria del Departament
d’Innovació, Universitats i Empresa, qui ens ha comentat que moltes empreses
instal·ladores ja l’estan aplicant, tot i que encara no és d’obligat compliment. En cas
de no voler estar al que diu aquest Reglament, i donat que no hi ha cap altre
legislació vigent, haurien de demanar indicacions a Bombers de la població on es
fa la instal·lació, per si tenen alguna especificació al respecte.
El Real Decret 223/2008 diu el següent, a la seva Instrucció tècnica
complementària ITC-LAT 06 Línies subterrànies amb cables aïllats:
4. INSTAL·LACIÓ DE CABLES AÏLLATS
...
4.3 En galeries
...
Galeries de longitud superior a 400 m
Les galeries de longitud superior a 400 m, a més de les disposicions anteriors han de
disposar d'il·luminació fixa, d'instal·lacions fixes de detecció de gas (amb sensibilitat mínima
de 300 ppm), d'accessos de personal cada 400 m com a màxim, enllumenat de
senyalització interior per informar de les sortides i referències exteriors, envans de
sectorització contra incendis (RF120) amb portes tallafocs (RF 90) cada 1.000 m com a
màxim i les mesures oportunes per a la prevenció contra incendis.
Consideracions respecte al compliment del codi d’accessibilitat i dels
recorreguts d’evacuació en cas d’incendi d’un local destinat a la formació de
minusvàlids (25-5-2009)
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
17
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
En l’elaboració d’un projecte per a un local destinat a la formació de minusvàlids,
han de tenir en compte que s’han d’aplicar, de forma independent, la legislació
sobre accessibilitat i la legislació sobre seguretat en cas d’incendi.
1. Codi d’accessibilitat
Segons el Decret 135/1995, el seu article 20.1 diu que una de les entrades des de
la via pública ha de ser accessible. En el seu cas, ens indica que l’ascensor de
l’edifici que dóna a l’interior del local és practicable. Però ha de tenir en compte
que tot el recorregut des de la via pública ha de ser practicable, i les escales
han de complir el que diu l’apartat 20.5.
Respecte a l’entrada al local des del carrer, si es posa un elevador a les escales
d’accés, ja s’acceptaria com a recorregut practicable.
2. Protecció contra incendis - Recorregut d’evacuació.
A la vista del plànol del local que ens facilita, hem de fer diverses consideracions
respecte al recorregut d’evacuació que proposa a través de l’accés de l’escala
comunitària.
Si el recorregut d’evacuació considerat inicialment (el marcat en el plànol) supera
en poc la distància de 25 m, s’ha de consultar amb l’Administració ja que podria ser
admès com a vàlid.
En cas contrari, si es vol considerar com a recorregut d’evacuació el que porta a la
sortida per l’escala comunitària, cal tenir en compte que el recorregut haurà de
complir amb el següent:
- Complir tots els requeriments que marca el CTE en quan a distància màxima
de recorregut, amplades, portes (que han d’obrir cap a l’exterior), escales, etc.
-
Una sala tècnica no pot formar part d’un recorregut d’evacuació.
- Segons el CTE, si el quadre elèctric, és un quadre general de distribució del
local, es considera el local a on s’ubica el quadre ha de ser de risc baix, i per tant
ha de complir les condicions del CTE per aquest tipus de local (CTE SI 1, punt 2
“Locals i zones de risc especial”, taula 2.1). Aquest requeriment va ser incorporat al
CTE mitjançant el Real Decret 1371/2007. Hem consultat amb un expert que ens
ha dit que l’administració consideraria vàlid si el quadre estigues tancat en un
armari de EI 90. Però com a conseqüència, la sala tècnica podria perdre amplada, i
no assolir l’amplada mínima que requeriria un recorregut d’evacuació.
- La condició de que un quadre elèctric qualsevol, de potència igual o superior de
50 kW s’ha d’emplaçar en un local de risc especial baix, es troba indicada a
l’Ordenança de protecció contra incendis de Barcelona i per tant, es vàlida per
aquest municipi, la qual cosa no exclou del compliment del paràgraf anterior.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
18
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Recordar-li que la distància màxima de recorregut d’evacuació de 25 m, es pot
ampliar a 50 m si es disposa de 2 sortides d’evacuació, i els corresponents
recorreguts d’evacuació compleixen els requeriments marcats pel CTE.
Recomanem, no obstant, que faci la consulta directament a Bombers, ja sigui de
Barcelona o de la Generalitat segons correspongui.
Característiques d’un sistema de pressió diferencial en una escala protegida
(05-06-2009)
El Codi Tècnic de la Edificació, al seu “Anejo SI A: Terminología” remet a la norma
UNE EN 12101-6 pel que fa als sistemes de pressió diferencial en una escala
protegida. Diu el següent:
Escalera protegida
Escalera de trazado continuo desde su inicio hasta su desembarco en planta de salida del
edificio que, en caso de incendio, constituye un recinto suficientemente seguro para
permitir que los ocupantes puedan permanecer en el mismo durante un determinado
tiempo. Para ello debe reunir, además de las condiciones de seguridad de utilización
exigibles a toda escalera (véase DB-SU 1-4) las siguientes:
1 Es un recinto destinado exclusivamente a circulación y compartimentado del resto del
edificio mediante elementos separadores EI 120. Si dispone de fachadas, éstas deben
cumplir las condiciones establecidas en el capítulo 1 de la Sección SI 2 para limitar el
riesgo de transmisión exterior del incendio desde otras zonas del edificio o desde otros
edificios.
En la planta de salida del edificio las escaleras protegidas o especialmente protegidas para
evacuación ascendente pueden carecer de compartimentación. Las previstas para
evacuación descendente pueden carecer de compartimentación cuando sea un sector de
riesgo mínimo.
2 El recinto tiene como máximo dos accesos en cada planta, los cuales se realizan a través
de puertas EI2 60-C5 y desde espacios de circulación comunes y sin ocupación propia.
Además de dichos accesos, pueden abrir al recinto de la escalera protegida locales
destinados a aseo, así como los ascensores, siempre que las puertas de estos últimos
abran, en todas sus plantas, al recinto de la escalera protegida considerada o a un
vestíbulo de independencia.
En el recinto también pueden existir tapas de registro de patinillos o de conductos para
instalaciones, siempre que estas sean EI 60.
3 En la planta de salida del edificio, la longitud del recorrido desde la puerta de salida del
recinto de la escalera, o en su defecto desde el desembarco de la misma, hasta una salida
de edificio no debe exceder de 15 m, excepto cuando dicho recorrido se realice por un
sector de riesgo mínimo, en cuyo caso dicho límite es el que con carácter general se
establece para cualquier origen de evacuación de dicho sector.
4 El recinto cuenta con protección frente al humo, mediante una de las siguientes opciones:
a) Ventilación natural mediante ventanas practicables o huecos abiertos al exterior con una
superficie útil de ventilación de al menos 1 m² en cada planta.
b) Ventilación mediante dos conductos independientes de entrada y de salida de aire,
dispuestos exclusivamente para esta función y que cumplen las condiciones siguientes:
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
19
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
- la superficie de la sección útil total es de 50 cm² por cada m3 de recinto en cada planta,
tanto para la entrada como para la salida de aire; cuando se utilicen conductos
rectangulares, la relación entre los lados mayor y menor no es mayor que 4;
- las rejillas tienen una sección útil de igual superficie y relación máxima entre sus lados
que el conducto al que están conectadas;
- en cada planta, la parte superior de las rejillas de entrada de aire está situada a una altura
sobre el suelo menor que 1 m y las de salida de aire están enfrentadas a las anteriores y su
parte inferior está situada a una altura mayor que 1,80 m.
c) Sistema de presión diferencial conforme a EN 12101-6:2005
La norma UNE EN 12101-6 diu que els sistemes de pressió diferencial estan
dissenyats per activar- se de forma automàtica mitjançant la presència de detectors
de fum:
UNE- EN 12101-6:2006 Sistemas para el control de humo y de calor. Parte 6:
Especificaciones para los sistemas de diferencial de presión. Equipos.
Dades sobre el comportament al foc dels teixits de fibra de vidre (08-062009)
Per tal de localitzar dades relatives a la densitat de carga de foc dels teixits de
fibra de vidre hem consultat l’arxiu de disposicions legals i diversos manuals: de
Mapfre, de Itsemap, del INSHT i de la National Fire Protection Association (NFPA).
A cap disposició legals hem trobat les dades requerides. Únicament al següent
manual de la NFPA hem localitzat informació sobre els teixits no combustibles, que
inclouen els de fibra de vidre i que reproduïm a continuació:
Fire Protection Handbook
NFPA, 1991
Capítol 3 Materials. Products and environments 3-33 Fibers and Textiles
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
20
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Aplicació de pintures intumescents sobre estructures de ferro: cal que les
empreses que les realitzen estiguin acreditades? (15-07-2009)
El “Reglamento de Instalaciones de protección contra incendios” (Real Decret
1942/1993) té per objecte regular les condicions que han de complir els aparells,
equips i sistemes de protecció contra incendis, així com la seva instal·lació i
manteniment. Però, efectivament, en cap cas parla de les pintures intumescents, ni
tampoc indica que les empreses que es dediquen a l’aplicació d’aquests pintures
s’hagin d’inscriure al “Registre d’Empreses Instal·ladores i Mantenidores d’aparells,
equips
i
sistemes
de
protecció
contra
incendis”
(veure
http://www.gencat.cat/oge/tramits/incendis/index.html)
La ENAC, Entidad Nacional de Acreditación, no disposa de cap sistema
d’acreditació de les empreses que apliquen pintures intumescents. Tampoc hem
localitzat cap altre sistema d’acreditació per aquestes empreses.
Hi ha dues normes UNE que especifiquen els requisits i les condicions d’aplicació
de les pintures intumescents:
UNE 48287-1:1996 Sistemas de pinturas intumescentes para la protección del
acero estructural. Parte 1: Requisitos.
UNE 48287-2:1996 Sistemas de pinturas intumescentes para la protección del
acero estructural. Parte 2: Guía para la aplicación.
No hem trobat cap disposició legal que faci obligatòries aquestes normes.
No obstant, sí que hi ha normes tècniques d’assaigs que el CTE DB SI fa
obligatòries, per tal de determinar la resistència al foc de les proteccions aplicades
a elements d’acer:
UNE-ENV 13381-4:2005 Ensayos para determinar la contribución a la resistencia
al fuego de los elementos estructurales. Parte 4: Protección aplicada a elementos
de acero.
UNE-ENV 13381-6:2004 Ensayos para determinar la contribución a la resistencia
al fuego de los elementos estructurales. Parte 6: Protección aplicada a columnas
de acero huecas rellenadas de hormigón.
Legislació aplicable a la legalització d’un extintor d’explosió (31-08-2009)
Els extintors d’explosió, segons un tècnic de l’Àrea d’Indústria i Energia de la
Delegació del Govern d’Espanya a Catalunya, donat que la finalitat de l’extintor
d’explosió és apagar incendis, ha de ser tractat com a extintor i no com a explosiu.
Per tant, els extintors d’incendis han complir amb els requisits expressats al:
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
21
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Real Decreto 1942/1993, de 05-11-1993, por el que se aprueba el Reglamento de
Instalaciones de Protección contra Incendios (RIPCI).
BOE.Nº 298 de 14-12-1993
APENDICE 1. CARACTERISTICAS E INSTALACION DE LOS APARATOS. EQUIPOS Y
SISTEMAS DE PROTECCION CONTRA INCENDIOS
Los aparatos, equipos y sistemas, así como sus partes o componentes y la instalación de
los mismos, deben reunir las características que se especifican a continuación:
....
6. Extintores de incendio .
1 . Los extintores de incendio, sus características y especificaciones se ajustarán al
“Reglamento de aparatos a presión” y a su Instrucción técnica complementaria MIE-AP5.
2. Los extintores de incendio necesitarán, antes de su fabricación o importación, con
independencia de lo establecido por la ITC-MIE-AP5, ser aprobados de acuerdo con lo
establecido en el artículo 2 de este Reglamento a efectos de justificar el
cumplimiento de lo dispuesto en la norma UNE 23.110.
Les normes UNE 23110 vigents actualment son les següents:
UNE 23110-3:1994 Extintores portátiles de incendios. Parte 3: construcción,
resistencia a la presión y ensayos mecánicos.
UNE 23110-6:1996 Extintores portátiles de incendios. Parte 6: Procedimientos
para la evaluación de la conformidad de los extintores portátiles con la Norma EN
3, Partes 1 a 5.
UNE 23110-15:2002 Lucha contra incendios. Extintores portátiles de incendios.
Parte 15: Documento de interpretación de la Norma Europea EN 3.
Les altres parts de les normes UNE 23110 han estat reemplaçades per la següent
norma:
UNE-EN 3-7:2004+A1:2008 Extintores portátiles de incendios.
Características, requisitos de funcionamiento y métodos de ensayo.
Parte
7:
Els extintors d’explosió no són aparells a pressió, per la qual cosa no han de
complir la ITC-MIE-AP5, ni han de portar el Marcatge CE.
Una vegada que l’extintor compleix les normes UNE 23110 esmentades, el
següent pas és que un organisme de control ho certifiqui (art. 2 del RIPCI). A
Catalunya, els organismes de control que porten a terme aquestes inspeccions son
ECA (http://www.eca.es) i ICICT (http://www.icictsa.com/defaultesp.html)
Traster en local sense ús en un edifici d’habitatges plurifamiliar. Cal detecció
i alarma d'incendis? (04-09-2009)
Tant els bombers de la Generalitat com els bombers de l’Ajuntament de Barcelona
apliquen el document consensuat per la Taula d’Interpretació de Normativa de
Seguretat Contra Incendis (TINSCI), DT-7. Trasters.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
22
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Concretament, en el DT-7, s’indica:
1. Trasters en edificis normalment d’habitatges, ubicats en qualsevol planta, vinculats als
membres de la comunitat de propietaris de l’edifici i que el seu accés es realitza des
d’espais comuns de l’edifici:
Es consideren zones de risc especial i es regulen amb els criteris del Document Bàsic
“SI Seguretat contra incendis” del Codi Tècnic de l’Edificació (RD 314/2002), del
document de la TINSCI DT-8 “Trasters en Aparcaments” i altres normatives que els
correspongui.
I al DT-8 “Trasters en Aparcaments, s’indica:
CONDICIONS DELS TRASTERS (*)
NIVELL DE RISC ESPECIAL
D’INCENDI
REDUÏT
SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA (S )
c
SECTORITZACIÓ
ACCÉS A SECTOR
BAIX
2
2
100 < S ≤ 500 m
EI 90
EI 90
EI 90
EI 120
EI 180
Porta EI 45-C5
Porta
EI 45-C5
Porta
EI 45-C5
Vestíbul previ
2 x EI 30-C5
Vestíbul previ
2 x EI 45-C5
SI
(1)
-
(2)
SI
-
CONTROL DE FUM DE
L’INCENDI
c
SI
(1)
SI
Extintor
21A/113B
(3)
SI
(3)
-
c
2
SI
2
(1)
SI
SI
Extintor
21A/113B
SI
-
-
2
SI
SI
Extintor 21A/113B
(3)
SI
-
(3)
(4)
SI, en recorreguts d’evacuació
El sistema de detecció serà adequat al tipus de foc previsible (habitualment es col·loquen detectors òptics de fum) i
compliran la normativa UNE 23007-1:1996 i EN 54-1:1996.
(2) Al municipi de Barcelona es col·locarà extinció automàtica (UNE 23590) a les plantes inferiors al soterrani primer
(OMB CPI vigent)
(3) Sempre que l’aparcament disposi d’instal·lació de BIES els trasters quedaran coberts per aquesta instal·lació.
(4) En base a la Secció HS 3 Qualitat de l’aire interior del DB HS Salubritat, els trasters han de disposar d’un sistema
de ventilació que es considera que en determinades situacions ja garanteix unes condicions mínimes de control de
fums. Tanmateix, no es considera suficient per als trasters de risc mig i alt en els que caldrà disposar d’un
sistema de control de fums que garanteixi les següents condicions de seguretat en cas d’incendi, a més de les
específiques del sistema de ventilació definides al DB HS 3:
- Cabal mínim de 3 renovacions/hora
- Cal garantir una aportació d’aire. En cas de que hi hagi aportació mecànica d’aire, en cas d’incendi s’aturarà
i només funcionarà l’extracció.
90
90 si transcorren per un únic sector; EI90 si travessen elements separadors d’incendi
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
SI
Extintor
21A/113B
SI
2
600
(1)
BIE-25
Sc > 500 m -segons CTE DB SI 4- comptabilitzant el conjunt de l’aparcament i els trasters que es consideren
locals de risc dins d’aquest sector).
- Conductes E
c
(1)
(1) Es col·locarà un sistema de detecció d’incendi quan l’aparcament n’hagi de tenir (Superfície construïda del sector
400
S > 500 m
c
SI
ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA
- Ventiladors F
2
50 < S ≤ 100 m
EXTINCIÓ
BOQUES
D’INCENDI
2
10 < S ≤ 50 m
c
2
DETECCIÓ
2
ALT
S ≤ 10 m
2
INSTAL·LACIONS
DE PROTECCIÓ
D’INCENDIS
MIG
23
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
(4)
Pot consultar el text complet del documents TINSCI indicats a través de la web del
Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya:
http://www.gencat.cat/interior/esc/docs/esc_prevencio_06.htm
Recorreguts d’evacuació en un pavelló poliesportiu (28-09-2009)
La definició que fa el CTE (DB SI – Annex SI A – Terminologia) de recorregut
d’evacuació:
Recorrido que conduce desde un origen de evacuación hasta una salida de planta,
situada en la misma planta considerada o en otra, o hasta una salida de edificio.
Conforme a ello, una vez alcanzada una salida de planta, la longitud del recorrido posterior
no computa a efectos del cumplimiento de los límites a los recorridos de evacuación.
En el cas concret de la consulta per excloure la rampa en el còmput total del
recorregut d’evacuació, l’inici de la rampa s’hauria de poder considerar sortida de
planta.
Segons la definició que fa el CTE (DB SI – Annex SI A – Terminologia), una sortida
de planta, ha complir algun dels següents requeriments:
Es alguno de los siguientes elementos, pudiendo estar situada, bien en la planta
considerada o bien en otra planta diferente:
1. El arranque de una escalera no protegida que conduce a una planta de salida del
edificio, siempre que el área del hueco del forjado no exceda a la superficie en planta de la
escalera en más de 1,30 m². Sin embargo cuando, en el sector que contiene a la escalera
la planta considerada o cualquier otra inferior esté comunicada con otras por huecos
diferentes de los de las escaleras, el arranque de escalera antes citado no puede
considerase salida de planta.
2. El arranque de una escalera compartimentada como los sectores de incendio, o una
puerta de acceso a una escalera protegida, a un pasillo protegido o a un vestíbulo de
independencia de una de una escalera especialmente protegida.
Cuando se trate de una salida de planta desde una zona de hospitalización o de
tratamiento intensivo,.... En el caso de escaleras, dicha superficie se refiere a la del rellano
de la planta considerada, admitiéndose su utilización para actividades de escaso riesgo,
como salas de espera, etc.
3. Una puerta de paso, a través de un vestíbulo de independencia, a un sector de incendio
diferente que exista en la misma planta, siempre que:
- el sector inicial tenga otra salida de planta que no conduzca al mismo sector alternativo.
- el sector alternativo tenga una superficie en zonas de circulación suficiente para albergar
a los ocupantes del sector inicial, a razón de 0,5 m²/pers, considerando únicamente los
puntos situados a menos de 30 m de recorrido desde el acceso al sector. En uso
Hospitalario ...
- la evacuación del sector alternativo no confluya con la del sector inicial en ningún otro
sector del edificio, excepto cuando lo haga en un sector de riesgo mínimo.
4. Una salida de edificio.
En cas contrari, si la rampa no es pot considerar sortida de planta, i ha de formar
part del recorregut d’evacuació, la seva amplada s’ha de dimensionar d’acord amb
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
24
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
el que s’indica a la taula 4.1 del DB SI 3. Altres consideracions venen definides
dintre de la definició que fa el CTE sobre el que es considera recorregut
d’evacuació:
La longitud de los recorridos por pasillos, escaleras y rampas, se medirá sobre el eje de los
mismos. .. Las recorridos por rampas y pasillos móviles se consideran válidos cuando no
sea posible su utilización por personas que trasladen carros para el transporte de objetos y
estén provistos de un dispositivo de parada que pueda activarse bien manualmente, o bien
automáticamente por un sistema de detección y alarma.
Los recorridos que tengan su origen en zonas habitables o de uso Aparcamiento ....
En uso Aparcamiento ...
En establecimientos de uso Comercial ..
En establecimientos comerciales ..
En los establecimientos en los que no esté previsto el uso de carros...
Excepto en el caso de los aparcamientos, de las zonas de ocupación nula y de las zonas
ocupadas únicamente por personal de mantenimiento o de control de servicios, no se
consideran válidos los recorridos que precisen salvar, en sentido ascendente, una
altura mayor que la indicada en la tabla que se incluye a continuación.
Máxima altura salvada
Uso previsto y zona
En general, exceptuando los casos que se indican
a continuación
Hospitalario, ... docente ...
Hasta una salida
de planta
Hasta el espacio
exterior seguro
4m
6m
Les mateixes consideracions anteriors es poden aplicar a l’altre sortida.
Si el problema és que els recorreguts d’evacuació superen la distància màxima
permesa, una alternativa és disposar d’una zona que es pugui considera “sortida
de planta” com ja s’ha plantejat i l’altra alternativa és acollir-se a la consideració
feta en l’anotació (1) a la taula 3 del DB-SI 3 segons la qual:
(1) La longitud de los recorridos de evacuación que se indican se puede aumentar un 25%
cuando se trate de sectores de incendio protegidos con una instalación automática de
extinción.
En qualsevol cas, es recomana consultar el cas concret amb el servei de bombers
competent per tal estudiar si és possible implementar mesures de seguretat
alternatives, cas de no poder complir exactament el que marca el CTE.
En aquest sentit el propi CTE contempla aquesta possibilitat en l’apartat b) del seu
article 5:
b) soluciones alternativas, entendidas como aquéllas que se aparten total o parcialmente
de los DB. El proyectista o el director de obra pueden, bajo su responsabilidad y previa
conformidad del promotor, adoptar soluciones alternativas, siempre que justifiquen
documentalmente que el edificio proyectado cumple las exigencias básicas del CTE porque
sus prestaciones son, al menos, equivalentes a los que se obtendrían por la aplicación de
los DB.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
25
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
També, es pot consultar el document elaborat per la Direcció General de
Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments que resumeix els requeriments de
protecció contra incendis en el cas de pública concurrència:
http://www.gencat.cat/interior/esc/docs/jornades/Us_Publica_Concurrencia_CTEdbSI.pdf
I el text refós de DB SI:
http://www.codigotecnico.org/fileadmin/Ficheros_CTE/Documentos/CTEabr09/DB%
20SI%20abril%202009.pdf
Instal·lació d’un equip de detecció d’incendis en un local de pública
concurrència a Badalona (05-10-2009)
La instal·lació d’equips per la prevenció i detecció d’incendis ha de seguir les
especificacions mencionades a les següents disposicions:
Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico
de la Edificación (CTE). BOE.Nº 74, de 28-03-2006.
Concretament el DB-SI: Documento Básico SI Seguridad en caso de incendio.
Consultable a: http://www.codigotecnico.org
Real Decreto 1942/1993, de 05-11-1993, por el que se aprueba el Reglamento de
Instalaciones de Protección contra Incendios (RIPCI). BOE.Nº 298, de 14-12-1993.
En quant a la normativa local, a Badalona ara mateix no existeix Ordenança de
Prevenció d’Incendis, ja que ha estat derogada el passat dia 06-08-2009.
Per una altra banda, s’ha de demanar llicència d’obres menors o presentar
comunicació d’assabentat a l’Ajuntament per portar a terme la instal·lació dels
equips. El procediment serà un o altre segons el tipus d’obra que comporti instal·lar
l’equip de detecció. El procediment es molt més senzill si es presenta només
assabentat que si es demana la llicència d’obra menor. En el cas d’assabentat,
normalment només cal presentar una comunicació a l’Ajuntament. En canvi, si s’ha
de demanar llicència d’obres menors, l’Ajuntament pot demanar la presentació de
croquis, manifestació de residus, projectes visats, etc., segons el que es pretengui
fer.
Entenem que en aquest cas caldria només presentar un assabentat d’obres, ja que
no comporta augment de superfície, ni modificació de volums, estructura o
distribució interior, ni afecta parts generals de la finca. De totes maneres, com
desconeixem exactament que comportarà fer la instal·lació de detectors dins del
local, aconsellem que es posi en contacte amb l’Oficina d’Informació Urbanística de
l’Ajuntament de Badalona:
Oficina d'Informació Urbanística
Plaça Assemblea de Catalunya, 9-12
Telèfon: 93 483 26 80
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
26
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Fax: 93 389 58 39
Horari: de dilluns a divendres de 9 a 13'30 hores
A/e: [email protected]
Ja una vegada feta la instal·lació, és important que l’instal·lador autoritzat que l’ha
portat a terme aporti tota les certificacions necessàries dictades al RIPCI, ja que
quan s’hagin de passar les inspeccions a les quals estan sotmeses les
instal·lacions de prevenció d’incendis per part de les ECAs, es sol·licitarà aquesta
documentació.
Instal·lacions elèctriques i il·luminació
Requisits sobre protecció contra sobretensions o sobreintensitats als
quadres elèctrics de comandament. Quan entren en vigor? (24-01-2008)
Els requisits aplicables a les proteccions contra les
sobreintensitats de les instal·lacions elèctriques es troben al:
sobretensions
o
Real Decreto 842/2002, de 02-08 por el que se aprueba el Reglamento
Electrotécnico para Baja Tensión (REBT) (BOE.Nº 224. 18-09-2002).
En concret, a les seves instruccions: ITC-BT 22 – Instalaciones interiores o
receptoras. Protección contra sobreintensidades i ITC-BT 23 Instalaciones
interiores o receptoras. Protección contra sobretensiones
També el REBT determina que és d’obligat compliment la norma:
UNE-EN 60439-1 Conjuntos de aparamenta de baja tensión.
No hem trobat enlloc que la data d’aplicació d’aquestes proteccions sigui el 1 de
gener de 2008. Al contrari, el REBT va entrar en vigor a l’any de la seva publicació,
és a dir que està vigent des de el 18-9-2003.
Càlcul de la resistència ohmmica als centres de transformació (14-02-2008)
La legislació que afecta als centres de transformació és la següent:
Real Decreto 3275/1982, de 12-11, Reglamento sobre Condiciones Técnicas y
Garantías de Seguridad en Centrales Eléctricas y Centros de Transformación.
BOE.Nº 288 de 01-12-1982
Orden 06-07-1984 por la que se aprueban las Instrucciones Técnicas
Complementarias del Reglamento sobre Condiciones Técnicas y Garantías de
Seguridad en Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de Transformación.
BOE.Nº 183 de 01-08-1984
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
27
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Orden 18-10-1984 complementaria de la Orden 06-07-1984 que aprueba las
Instrucciones Complementarias del Reglamento sobre Condiciones Técnicas y
Garantías de Seguridad en Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de
Transformación.
BOE.Nº 256 de 25-10-1984
Orden 27-11-1987 por la que se actualizan las Instrucciones Técnicas
Complementarias MIE-RAT 13 y MIE-RAT 14 del Reglamento sobre Condiciones
Técnicas y Garantías de Seguridad en Centrales Eléctricas, Subestaciones y
Centros de Transformación.
BOE.Nº 291 de 05-12-1987 (+ corr errors)
Orden 23-06-1988 se actualizan diversas Instrucciones Técnicas Complementarias
MIE-RAT del Reglamento sobre Condiciones Técnicas y Garantías de Seguridad
en Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de Transformación.
BOE.Nº 160 de 05-07-1988. (+ corr errors)
Orden 16-04-1991 por la que se modifica el punto 3.6 de la Instrucción Técnica
Complementaria MIE-RAT 06 del Reglamento sobre Condiciones Técnicas de
Seguridad en Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de Transformación.
BOE.Nº 98 de 24-04-1991
Orden 10-03-2000 de modificación de las Instrucciones Técnicas
Complementarias MIE-RAT 01, MIE-RAT 02, MIE-RAT 06, MIE-RAT 14, MIE-RAT
15, MIE-RAT 16, MIE-RAT 17, MIE-RAT 18, MIE-RAT 19 del Reglamento sobre
Condiciones Técnicas y Garantías de Seguridad en Centrales Eléctricas,
Subestaciones y Centros de Transformación.
BOE.Nº 250 de 18-10-2000
Si a aquestes disposicions no consta la manera de realitzar els càlculs de
resistència ohmmica, li suggerim que consulti manuals tècnics, o bé normes
particulars de empreses, com les de Fecsa (que vostè ja coneix) o Iberdrola, que
pot consultar a:
http://www.aven.es/legislacion/normas_particulares_iberdrola.html
Pel que fa a normes UNE:
UNE 157751:2006. Criterios generales para la elaboración de proyectos de centros
de transformación e instalaciones análogas de recepción, maniobra y medida en
alta tensión, superior a 1 kV y hasta 66 kV inclusive.
Es posible instalar un grupo electrógeno en el sótano de un edificio? (05-032008)
Hemos consultado con ingenieros expertos en instalaciones y nos han dicho que sí
que es posible, (y de hecho se está haciendo) instalar grupos electrógenos en el
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
28
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
sótano de un edificio. Para ello se deberá tener en cuenta lo que específica el
Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión:
Real Decreto 842/2002, de 02-08, por el que se aprueba el Reglamento
Electrotécnico para Baja Tensión y sus Instrucciones Técnicas complementarias
(ITC) BT 01 a BT 51.
BOE núm. 224 de 18-09-2002.
Ver: ITC-BT 40 Instalaciones generadoras de baja tensión.
El espacio donde se instale el grupo electrógeno, tal como dice el artículo 3 de la
mencionada ITC, deberá tener en cuenta la legislación correspondiente a las
instalaciones de almacenamiento de combustibles y en concreto la MI-IP 03, y de
protección contra incendios, debiendo disponer de una ventilación adecuada:
Real Decreto 1427/1997 de 15-09, por el que se aprueba la Instrucción Técnica
Complementaria MI-IP03 'Instalaciones petrolíferas para uso propio'.
BOE.Nº 254 de 23-10-1997
Real Decreto 1523/1999 de 01-10-1999 por el que se modifica el reglamento de
instalaciones petrolíferas, aprobado por el Real Decreto 2085/1994 de 20-10 y las
Instrucciones Técnicas Complementarias MI-IP03, Real Decreto 1427/1997, de 1509-1997 y MI-IP04, Real Decreto 2201/1995 de 28-12-1995.
BOE.Nº 253 de 22-10-1999
Els armaris elèctrics per a processos industrials han de tenir algun dispositiu
de seguretat respecte a l’obertura de la seva porta? (27-05-2008)
Segons la opinió d’un expert consultat, s’han de tenir en compte dos aspectes: la
prevenció de riscs elèctrics als llocs de treball i el marcatge CE de la instal·lació
conjuntament amb l’aplicació del REBT.
Pel que fa a la prevenció de riscs elèctrics:
Real Decreto 614/2001 de 08-06 sobre disposiciones mínimas para la protección
de la salud y seguridad de los trabajadores frente al riesgo eléctrico.
BOE.Nº 148 de 21-06-2001
RESUM= Legislación aplicable a las instalaciones eléctricas de los lugares de
trabajo y a las técnicas y procedimientos para trabajar en ellas o en sus
proximidades para garantizar la seguridad de los trabajadores.
Diu que l’empresari ha de prevenir els possibles riscs elèctrics. En concret:
Artículo 4. Técnicas y procedimientos de trabajo.
1. Las técnicas y procedimientos empleados para trabajar en instalaciones eléctricas, o en
sus proximidades, se establecerán teniendo en consideración:
a) La evaluación de los riesgos que el trabajo pueda suponer, habida cuenta de las
características de las instalaciones, del propio trabajo y del entorno en el que va a
realizarse.
b) Los requisitos establecidos en los restantes apartados del presente artículo.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
29
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
2. Todo trabajo en una instalación eléctrica, o en su proximidad, que conlleve un riesgo
eléctrico deberá efectuarse sin tensión, salvo en los casos que se indican en los apartados
3 y 4 de este artículo.
Para dejar la instalación eléctrica sin tensión, antes de realizar el trabajo, y para la
reposición de la tensión, al finalizarlo, se seguirán las disposiciones generales establecidas
en el anexo II.A y, en su caso, las disposiciones particulares establecidas en el anexo II.B.
Per prevenir els riscs elèctrics, l’expert consultat ha apuntat dues possibilitats:
- per tal de poder obrir la porta de l’armari amb seguretat, es pot disposar d’un
mecanisme que tregui la tensió abans de poder obrir la porta. Això s’aconsegueix
instal·lant una palanca a l’exterior de l’armari, que connecti amb el seccionador de
tensió que hi ha dins l’armari. S’ha d’accionar la palanca, obrint així el seccionador
(és a dir, treure la corrent) per poder obrir la porta.
- impedir l’accés als treballadors, és a dir tancar l’armari amb clau, i que la clau la
tingui el personal de manteniment de l’empresa
Pel que fa al marcatge CE i al REBT:
Els armaris elèctrics han de complir amb les especificacions de seguretat
contemplades a la Directiva de baixa tensió i elaborar l’expedient tècnic indicat,
així com incorporar el marcatge CE als aparells. La legislació aplicable és::
Directiva 73/23/CEE del Consejo de 19-02-1973 relativa a la aproximación de las
legislaciones de los Estados miembros sobre el material eléctrico destinado a
utilizarse en determinados límites de tensión.
DOCE.L-77 de 26-03-1973
(Derogada per la Directiva 2006/95/CE)
Directiva 2006/95/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 12-12-2006,
relativa a la aproximación de las legislaciones de los Estados miembros sobre el
material eléctrico destinado a utilizarse con determinados límites de tensión
(versión codificada).
DOUE.L-374 de 27-12-2006
La transposició de la Directiva 73/23/CE és (la Directiva 2006/95/CE encara no ha
estat transposada):
Real Decreto 7/1988 de 08-01-1988 relativo a las exigencias de seguridad del
material eléctrico destinado a ser utilizado en determinados límites de tensión.
BOE.Nº 12 de 14-01-1988
Real Decreto 154/1995 de 03-02-1995 por el que se modifica el Real Decreto
7/1988 de 08-01-1988 por el que se regula las exigencias de seguridad del
material eléctrico destinado a ser utilizado en determinados límites de tensión.
BOE.Nº 53 de 03-03-1995 (corr. errores BOE nº 69. 22-03-1995)
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
30
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Les normes aplicables als armaris elèctrics són les de la sèrie “EN 60439
Conjuntos de aparamenta de baja tensión” (harmonitzades segons la directiva de
baixa tensió) i citades també al REBT:
UNE-EN 60439-1:2001 Conjuntos de aparamenta de baja tensión. Parte 1:
Conjuntos de serie y conjuntos derivados de
serie. (+UNE-EN 604391:2001/A1:2005)
UNE-EN 60439-3:1994 Conjuntos de aparamenta de baja tensión. Parte 3:
Requisitos particulares para los conjuntos de
aparamenta de baja tensión
destinados a estar instalados en lugares accesibles al personal no cualificado
durante su utilización. Cuadros de distribución. (+UNE-EN 60439-3/A1:1997 +
UNE-EN 60439-3/A2:2002)
UNE-EN 60439-4: 2005 Conjunto de aparamenta de baja tensión. Parte
requisitos particulares para conjuntos para obras (co)
4:
UNE-EN 60439-5: 2007 Conjuntos de aparamenta de baja tensión. Parte 5:
Requisitos particulares para los conjuntos destinados a ser instalados al exterior en
lugares públicos. Conjuntos de aparamenta para redes de distribución (CRD)
¿Es obligatorio hacer algún tipo de mantenimiento/revisión en instalaciones
de más de 100kW en viviendas? (13-06-2008)
En el artículo 20 del Real Decreto 842/2002, de 2 de agosto, por el que se aprueba
el Reglamento electrotécnico para baja tensión, se indica lo siguiente:
Artículo 20. Mantenimiento de las instalaciones.
Los titulares de las instalaciones deberán mantener en buen estado de funcionamiento sus
instalaciones, utilizándolas dé acuerdo con sus características y absteniéndose de
intervenir en las mismas para modificarlas Si son necesarias modificaciones, éstas deberán
ser efectuadas por un instalador autorizado.
Por otro lado, en el artículo 4.2 de la Instrucción Técnica Complementaria para
Baja Tensión: ITC-BT-05 Verificaciones e inspecciones, se establece:
4.2. Inspecciones periódicas.
Serán objeto de inspecciones periódicas, cada 5 años, todas las instalaciones eléctricas en
baja tensión que precisaron Inspección inicial, según el punto 4.1 anterior; y cada 10 años,
las comunes de edificios de viviendas de potencia total instalada superior a 100 kW.
Por tanto, el Real Decreto 842/2002 indica que toda instalación se ha de mantener
en buen estado, y la Instrucción Técnica ICT-BT-05 indica que a las instalaciones
comunes de viviendas de más de 100kW se les realizará inspección cada 10 años.
Por último, el Decreto 363/2004, de 24-08-2004, por el que se regula el
procedimiento administrativo para la aplicación del Reglamento electrotécnico para
baja tensión (DOGC núm.4205, de 26-08-2004), se indica en su artículo 8:
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
31
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Artículo 8. Inspecciones periódicas
8.1 Serán objeto de inspecciones periódicas, cada cinco años, todas las instalaciones
eléctricas de baja tensión que requirieron inspección inicial, según el artículo anterior, así
como las instalaciones de alumbrado exterior con potencia máxima admisible inferior o
igual a 5 kW, y cada diez años, las comunes a edificios de viviendas de potencia máxima
admisible superior a 100 kW.
8.2 Las inspecciones periódicas serán efectuadas por una entidad de inspección y control,
concesionaria de la Administración de la Generalidad de Cataluña, de acuerdo con la
posibilidad establecida en el artículo 6.2 del presente Decreto.
Y en el artículo 9 del mismo Decreto 363/2004, se lee:
9.1 Los titulares de instalaciones eléctricas sujetos a inspecciones periódicas contratarán
su mantenimiento con una empresa instaladora de la categoría que corresponda
debidamente inscrita, y tendrán que disponer de un libro de mantenimiento que contendrá
como mínimo el registro y el resultado de las revisiones e inspecciones correspondientes.
Por tanto, siguiendo al Real Decreto 842/2002, de 2 de agosto, por el que se
aprueba el Reglamento electrotécnico para baja tensión, y al Decreto 363/2004, de
24-08-2004, por el que se regula el procedimiento administrativo para la aplicación
del Reglamento electrotécnico para baja tensión, si se ha de realizar
mantenimiento a las instalaciones comunes de más de 100kW en viviendas.
És obligatori posar una arqueta de registre a les instal·lacions de posta a
terra? (17-06-2008)
Segons la ITC-BT 18: Instalaciones de puesta a tierra, del Reglamento de Baja
Tensión:
12. REVISION DE LAS TOMAS DE TIERRA
Por la importancia que ofrece, desde el punto de vista de la seguridad cualquier instalación
de toma de tierra, deberá ser obligatoriamente comprobada por el Director de la Obra o
Instalador Autorizado en el momento de dar de alta la instalación para su puesta en marcha
o en funcionamiento.
Personal técnicamente competente efectuará la comprobación de la instalación de puesta a
tierra, al menos anualmente, en la época en la que el terreno esté mas seco. Para ello, se
medirá la resistencia de tierra, y se repararán con carácter urgente los defectos que se
encuentren.
En los lugares en que el terreno no sea favorable a la buena conservación de los
electrodos, éstos y los conductores de enlace entre ellos hasta el punto de puesta a tierra,
se pondrán al descubierto para su examen, al menos una vez cada cinco años.
A les instal·lacions de posta a terra, per tal de poder realitzar aquestes revisions
anuals de la bona conservació dels elèctrodes de forma correcta i segura, el que
es fa és posar una arqueta de registre. Si bé no és obligatori segons aquesta ITC,
sí que és una pràctica habitual segons ens ha confirmat un expert en instal·lacions
elèctriques.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
32
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Trámites necesarios para la legalización de un grupo electrógeno (17-072008)
Hemos calculado que 220KVA son más o menos 187kW . Para hacer el cálculo
hemos utilizado la siguiente fórmula:
Potencia activa = Potencia aparente x cos φ
187 kW = 220 KVA x 0,85
En la página web de la Oficina de Gestió Empresarial (OGE), de la Generalitat (ver
http://www.gencat.net/oge/tramits/aigua/electricitat/installacions/baixa_tensio/classi
ficacio/index.html se encuentran indicados los trámites necesarios para legalizar
una instalación eléctrica. Se puede comprobar que los generadores de potencia
superior a 10 kW son instalaciones de clase c, y requieren proyecto.
Reproducimos a continuación el texto de la OGE:
Les noves instal·lacions elèctriques, segons la seva importància i risc d’accident, es
classifiquen en les dues classes següents en relació amb els tràmits administratius que
requereix la seva execució:
a) Instal·lacions amb projecte
Instal·lacions complexes o d’alt risc que necessiten projecte per identificar-les i per
justificar sense ambigüitats el compliment de la reglamentació de seguretat vigent, i també
una certificació de direcció i acabament d’obra que garanteixi que concorda amb el
projecte i que s’adapta a l’esmentada reglamentació.
b) Instal·lacions amb memòria tècnica de disseny
Instal·lacions senzilles que necessiten per a la seva identificació una memòria tècnica de
disseny (MTD) amb l’objecte de proporcionar les principals dades i característiques de
disseny de les instal·lacions. Aquesta memòria que ha de permetre constatar el
compliment de la reglamentació de seguretat vigent en els aspectes essencials o bàsics.
Les instal·lacions receptores elèctriques noves amb projecte s’agrupen segons el tipus
d’instal·lació, el local on s’instal·len, la tensió i la potència. Són les següents (reproducció
parcial de la taula):
Grup
Tipus d’instal·lació
Límits
c
Les corresponents a:
- P > 10 kW
-Locals mullats
-Generadors i convertidors
-Conductors aïllats per caldejament, exclosos els
habitatges
P = Potència prevista en la instal·lació, considerant el que s’estipula a la ITC–BT-10. És la
potència màxima admissible de la instal·lació.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
33
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Es de aplicación el REBT. En caso de que el grupo electrógeno en cuestión sea
una instalación generadora destinada a transformar cualquier tipo de energía no
eléctrica en energía eléctrica, ha de cumplir la instrucción ITC-BT-40
“Instalaciones generadoras de baja tensión”.
En Cataluña, el procedimiento administrativo para la aplicación del Reglamento
electrotécnico para baja tensión está regulado por las siguientes disposiciones:
Decreto 363/2004, de 24-08-2004, por el que se regula el procedimiento
administrativo para la aplicación del Reglamento electrotécnico para baja tensión.
DOGC.Nº 4205 de 26-08-2004
Decreto 74/2007, de 27-03-2007, por el que se modifica el artículo 13.1 del
Decreto 363/2004, de 24-08-2004, por el que se regula el procedimiento
administrativo para la aplicación del Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión.
DOGC.Nº 4852 de 29-03-2007
También hay que tener en cuenta que, en el caso que la instalación de este grupo
electrógeno cuente con un depósito de gasoil, antes de poner en marcha la
instalación es necesario presentar delante de las Entidades de inspección y control
la documentación que justifique el cumplimiento de las condiciones técnicas y
administrativas establecidas, y que a la vez determine las personas responsables
que han intervenido. La instrucción técnica a cumplir es la MI-IP03 “Instalaciones
de almacenamiento para su consumo en la propia instalación”:
Real Decreto 1427/1997 de 15-09, por el que se aprueba la Instrucción Técnica
Complementaria MI-IP03 'Instalaciones petrolíferas para uso propio'.
BOE.Nº 254 de 23-10-1997 (+ corr.errores BOE.Nº 21 de 24-01-1998
Real Decreto 1523/1999 de 01-10-1999 por el que se modifica el reglamento de
instalaciones petrolíferas, aprobado por el Real Decreto 2085/1994 de 20-10 y las
Instrucciones Técnicas Complementarias MI-IP03, Real Decreto 1427/1997, de 1509-1997 y MI-IP04, Real Decreto 2201/1995 de 28-12-1995.
BOE.Nº 253 de 22-10-1999 (+ corr.errores BOE.Nº 54 de 03-03-2000)
Orden 20-11-1998 sobre el procedimiento de actuación de las empresas
instaladoras, de las entidades de inspección y control y de los titulares en las
instalaciones petrolíferas para uso propio reguladas por la instrucción técnica
complementaria ITC MI-IP03 Instalaciones Petrolíferas para uso propio, del
Reglamento de instalaciones petrolíferas.
DOGC.Nº 2782 de 09-12-1998
Orden 27-06-2000 modifica la Orden 20-11-1998 para adaptarse al Real Decreto
1523/1999 de 01-10-1999 que modifica el Reglamento de instalaciones petrolíferas
y sus Instrucciones Técnicas Complementarias MI-IP03 y MI-IP04.
DOGC.Nº 3182 de 13-07-2000
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
34
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Orden TRI/395/2005 de 04-08-2005 de modificación de la Orden 21-01-2003
referente a la regulación de instalaciones existentes sin autorización o inscripción
en el Registro industrial de almacenamiento de carburantes y combustibles
líquidos para su consumo en la propia instalación, reguladas por la instrucción
técnica complementaria MI-IP03.
DOGC.Nº 4484 de 06-10-2005
Valor de referència de Resistència de posta a terra i fórmula per calcular la
resistència a terra d’un elèctrode mixte (4 piquetes amb conductor de coure
nu) (21-07-2008)
- Valor de referència de Resistència de posta a terra:
Certament, aquest valor no apareix a l’actual REBT. S’ha consultat amb un tècnic
de projectes i ens ha comentat que es fa servir l’antic REBT.
Concretament, s’aplica el valor indicat a l’apartat 4.1.d) de la MIE-BT 023 de 37 Ω
(Veure Orden 31-10-1973, por la que se aprueban las Instrucciones
Complementarias denominadas MI BT del Reglamento Electrotécnico de Baja
Tensión. BOE.Nº 310 a 313. 27-12-1973).
- Fórmula per calcular la resistència a terra d’un elèctrode mixte (4 piquetes amb
conductor de coure nu):
S’aplica la fórmula d’associació de resistències en paral·lel:
1/Req = Σ (1..n) 1/Rn
Req: Resistència del conjunt
Rn: Resistència elèctrode
Com han de ser els dipòsits de recollida d’oli en centres de transformació?
(06-10-2008)
La legislació aplicable als dispositius de recollida d’oli en centres de transformació
es troba a la MIE-RAT 14, punt 4.1. Per tal de buscar més especificacions sobre
com ha de ser el llit de grava, i on s’ha de situar el dipòsit de recollida d’oli, hem
realitzat una cerca sobre normes tècniques aplicables i altres disposicions, i
únicament hem localitzat el següent:
Resolución ECF/4548/2006, de 29-12-2006, por la que se aprueba a FecsaEndesa las Normas técnicas particulares relativas a las instalaciones de red y a
las instalaciones de enlace (exp. EE-104/01). DOGC.Nº 4827 de 22-02-2007
Diu el següent:
5.4.3 Recogida de aceite
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
35
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
En la MIE RAT-014 apartado 4.1, se indica que cuando se utilicen aparatos o
transformadores que contengan más de 50 litros de aceite mineral, se dispondrá de un
foso de recogida de aceite de capacidad adecuada, con revestimiento estanco y con
dispositivo cortafuegos. El depósito de recogida de aceite tendrá una capacidad de 800
litros, adecuada al volumen de aceite que pueden tener los transformadores del CT.
En la figura se muestra un diseño de pozo de recogida de aceite ubicado bajo el
transformador.
Per portar a terme un canvi d’ubicació del quadre elèctric, és necessària
l’elaboració de projecte? (23-02-2009)
A l’article 3.2 de la “ITC-BT-04 Documentación y puesta en servicio de las
instalaciones” del REBT es llegeix que:
La definició d’ampliació i modificació d’importància es troba a l’article 2 de
l’articulat del REBT:
Els edificis verticals destinats a oficines sí que són instal·lacions assenyalades a
l’article 3.2, però entenem que el canvi d’ubicació del quadre elèctric no afecta a la
potència instal·lada ni tampoc a línees completes de processos productius.
Seguint l’article 4 de la “ITC-BT-04 Documentación y puesta en servicio de las
instalaciones”, es llegeix el següent:
Per tant, per a canviar la ubicació del quadre electric general d’una empresa s’ha
de realitzar Memòria Tècnica de Disseny.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
36
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Legislación aplicable a un cuadro eléctrico instalado en un recinto con agua
(19-03-2009)
Un cuadro eléctrico que esté colocado en un lugar húmedo deberá cumplir con las
especificaciones indicadas en el REBT, en concreto debe cumplir la ITC-BT 24
“Instalaciones interiores o receptoras. Protección contra los contactos directos e
indirectos” y la ITC-BT 30 “Instalaciones en locales de características especiales”
Además, para proteger la salud de los trabajadores, deberá cumplir:
Real Decreto 614/2001 de 08-06 sobre disposiciones mínimas para la protección
de la salud y seguridad de los trabajadores frente al riesgo eléctrico.
BOE.Nº 148 de 21-06-2001
El Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo ha publicado una Guía
de Aplicación de este Real Decreto:
Guía Técnica para la Evaluación y Prevención del Riesgo Eléctrico
INSHT, 2003
Se puede descargar en:
http://www.insht.es/portal/site/Insht/menuitem.1f1a3bc79ab34c578c2e8884060961
ca/?vgnextoid=c4f09b4085ea5110VgnVCM100000dc0ca8c0RCRD&vgnextchanne
l=25d44a7f8a651110VgnVCM100000dc0ca8c0RCRD
Elaboración de la Memoria Técnica Simplificada para legalizar una
instalación eléctrica antigua de más de 100 kW (24-03-2009)
Su empresa debe hacer una Memoria Técnica Simplificada para legalizar una
instalación eléctrica antigua, según indica el Decret 363/2004 y la “Instrucció
10/2005 de la Direcció General d’Energia i Mines, per la qual es fixa un Termini
provisional per a la inscripció d’instal·lacions d’energia elèctrica de baixa tensió ja
existents, sotmeses al règim d’inspecció periòdica.” La instalación tiene más de
100 kW y una antigüedad anterior al 18 de septiembre 1998.
Hemos consultado con los ingenieros responsables de los visados en el COEIC, y
nos han comentado que ya han visado numerosas memorias técnicas
simplificadas de estas características, y todas ellas difieren mucho en su
contenido. No tienen noticia de que la Administración haya desestimado ninguna
de ellas. Recomiendan que la memoria que realicen sea descriptiva, incluyendo
por ejemplo las protecciones, las secciones de los cables, las caídas de tensión, el
esquema... Pueden utilizar como modelo lo que indica el REBT del año
correspondiente a cuando se hizo la instalación, y se pueden basar en la
siguiente publicación del COEIC:
Guió de continguts per a projectes d’instal·lacions elèctriques de Baixa Tensió (BT)
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
37
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Una sala de balls de saló necessita projecte elèctric? (08-04-2009)
Una sala de balls de saló de 90 metros útils, segons la “ITC BT 28 Instalaciones en
locales de pública concurrencia” entenem que està considerada com a un “local de
reunión”, sempre i quan la seva ocupació prevista superi les 50 persones:
1. CAMPO DE APLICACIÓN
La presente instrucción se aplica a locales de pública concurrencia como:
Locales de espectáculos y actividades recreativas:
- Cualquiera que sea su capacidad de ocupación, como por ejemplo, cines, teatros,
auditorios, estadios, pabellones deportivos, plazas de toros, hipódromos, parques de
atracciones y ferias fijas, salas de fiesta, discotecas, salas de juegos de azar.
Locales de reunión, trabajo y usos sanitarios:
- Cualquiera que sea su ocupación, los siguientes: Templos, Museos, Salas de
conferencias y congresos, casinos, hoteles, hostales, bares, cafeterías, restaurantes o
similares, zonas comunes en agrupaciones de establecimientos comerciales,
aeropuertos, estaciones de viajeros, estacionamientos cerrados y cubiertos para más
de 5 vehículos, hospitales, ambulatorios y sanatorios, asilos y guarderías
- Si la ocupación prevista es de más de 50 personas: bibliotecas, centros de
enseñanza, consultorios médicos, establecimientos comerciales, oficinas con
presencia de público, residencias de estudiantes, gimnasios, salas de exposiciones,
centros culturales, clubes sociales y deportivos
La ocupación prevista de los locales se calculará como 1 persona por cada 0,8 m2 de
superficie útil, a excepción de pasillos, repartidores, vestíbulos y servicios.
Desconeixem si els 90 metres quadrats útils que indica a la seva consulta són
estrictament de la sala de balls o inclou els passadissos, repartidors, etc. Haurà de
procedir a realitzar el càlcul d’ocupació prevista per valorar si supera les 50
persones indicades.
Veiem a la “ITC BT 04 Documentación y puesta en servicio de las instalaciones”,
punt “3 Instalaciones que necesitan proyecto” que las instal·lacions de pública
concurrència es consideren del grup “i” i necessiten projecte sense límits de
potència.
Volem remarcar que en el cas que no sigui una instal·lació inclosa en algun grup
del punt 3 citat anteriorment, requerirà memòria tècnica de disseny, tal com
indica el punt 4 de la ITC BT 04.
Podeu consultar el REBT i les seves Guies Tècniques a:
http://www.ffii.nova.es/puntoinfomcyt/rebt_guia.asp
Requisits per les instal·lacions domòtiques. Tràmits i documentació
necessària (18-06-2009)
Les instal·lacions domòtiques han de seguir les especificacions indicades al REBT i
en particular a la ITC-BT 51:
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
38
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
REBT ITC-BT-51 Instalaciones de sistemas de automatización, gestión técnica de
la energía y seguridad para viviendas y edificios
Diu el següent:
4. REQUISITOS GENERALES DE LA INSTALACIÓN
Todos los nodos, actuadores y dispositivos de entrada deben cumplir, una vez instalados,
los requisitos de Seguridad y Compatibilidad Electromagnética que le sean de aplicación,
conforme a lo establecido en la legislación nacional que desarrolla la Directiva de Baja
Tensión (73/23/CEE) y la Directiva de Compatibilidad Electromagnética (89/336/CEE). En
el caso de que estén incorporados en otros aparatos se atendrán, en lo que sea aplicable,
a lo requisitos establecidos para el producto o productos en los que vayan a ser integrados.
Todos los nodos, actuadores y dispositivos de entrada que se instalen en el sistema,
deberán incorporar instrucciones o referencias a las condiciones de instalación y uso que
deban cumplirse para garantizar la seguridad y compatibilidad electromagnética de la
instalación, como por ejemplo, tipos de cable a utilizar, aislamiento mínimo,
apantallamientos, filtros y otras informaciones relevantes para realizar la instalación. En el
caso de que no se requieran condiciones especiales de instalación, esta circunstancia
deberá indicarse expresamente en las instrucciones.
Dichas instrucciones se incorporarán en el proyecto o memoria técnica de diseño,
según lo establecido en la ITC-BT-04.
Toda instalación nueva, modificada o ampliada de un sistema de automatización, gestión
de la energía y seguridad deberá realizarse conforme a lo establecido en la presente
Instrucción y lo especificado en las instrucciones del fabricante, anteriormente citadas.
La citada ITC concreta quines son les instal·lacions que necessiten projecte o bé
memòria tècnica de disseny i diu el següent pel que fa al certificat d’instal·lació,
que l’ha d’emetre el instal·lador autoritzat:
REBT ITC-BT- 04 Documentación y puesta en servicio de las instalaciones
5. Ejecucion y tramitacion de las instalaciones.
...
5.5 Antes de la puesta en servicio de las instalaciones, el instalador autorizado deberá
presentar ante el Organo competente de la Comunidad Autónoma, al objeto de su
inscripción en el correspondiente registro, el Certificado de Instalación con su
correspondiente anexo de información al usuario, por quintuplicado, al que se acompañará,
según el caso, el Proyecto o la Memoria Técnica de Diseño, así como el certificado de
Dirección de Obra firmado por el correspondiente técnico titulado competente, y el
certificado de inspección inicial con calificación de resultado favorable, del Organismo de
Control, si procede
Podeu trobar unes Guies d’aplicació d’aquestes dues ITC-BT a les següents
adreces del “Punto de Información sobre Reglamentación de Seguridad Industrial”:
http://www.ffii.nova.es/puntoinfomcyt/Archivos/rbt/guias/guia_bt_51_feb07R1.pdf
http://www.ffii.nova.es/puntoinfomcyt/Archivos/rbt/guias/guia_bt_04_sep03R1.pdf
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
39
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Com han de ser les preses de terra d’un grup electrogen i d’un parallamps?
A quina distància han d’estar? Quina resistència han de tenir? (20-7-2009)
Es tracta d’una instal·lació on hi ha un grup electrogen (GE) amb un neutre
connectat a terra. També hi ha un parallamps amb una presa de terra.
Pregunta 1: Les preses de terra del GE i del parallamps són independents? A
quina distància s’han de posar?
Resposta
Les dues preses de terra han de ser independents. Segons la ITC BT 40, punt
8.2.1.:
8.2 Características de la puesta a tierra según el funcionamiento de la instalación
generadora respecto a la Red de Distribución Pública.
8.2.1 Instalaciones generadoras aisladas conectadas a instalaciones receptoras que son
alimentadas de forma exclusiva por dichos grupos.
La red de tierras de la instalación conectada a la generación será independiente de
cualquier otra red de tierras. Se considerará que las redes de tierra son independientes
cuando el paso de la corriente máxima de defecto por una de ellas, no provoca en la otra
diferencias de tensión, respecto a la tierra de referencia, superiores a 50 V.
En las instalaciones de este tipo se realizará la puesta a tierra del neutro del generador y
de las masas de la instalación conforme a uno de los sistemas recogidos en la ITC-BT 08.
Pel que fa a les distàncies, pot fer servir com a guia el que diu la ITC BT 18, punt
11 on es defineix la distància entre preses de terra en cas d’un centre de
transformació. Remet a una formula, on un dels components és “intensidad de
defecto a tierra”, que no sempre és possible conèixer-lo.
Hem consultat amb un expert en temes d’instal·lacions elèctriques i ens ha dit que
el que s’acostuma a fer és deixar una distància de entre 15m i 20 m entre les dues
postes a terra (del parallamps i del GE).
Pregunta 2: La presa de terra del neutre del GE ha de tenir necessàriament un
valor < 5 ohms? I si no es pot assolir?
Resposta
Com a regla general, l’expert consultat ens ha dit que s’utilitzen valors < ó = a 10
ohms en la posta a terra dels parallamps (segons la UNE 21186:1996 Protección
de estructuras, edificaciones y zonas abiertas mediante pararrayos con dispositivos
de cebado. I la NTE-IEP 1973 Instalaciones de puesta a tierra). Aquest valor li pot
servir de referència a l’hora de tenir en compte la posta a terra del GE, donat que el
valor de 5 ohms que indica a la consulta només és obligatori en el cas de que es
tracti d’un règim TN (ITC-BT 08, punt 2).
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
40
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
També ens ha dit que per disminuir la resistència de posta a terra, en cas que sigui
necessari, es poden utilitzar elèctrodes de sals minerals o de grafit, o també
augmentar el nombre d’elèctrodes.
Per ampliar aquesta informació pot consultar les Guies d’aplicació del REBT a la
plana web: http://www.ffii.nova.es/puntoinfomcyt/rebt_guia.asp
Com han de ser les arquetes d’uns transformadors per il·luminació? (20-082009)
La ITC-BT 09 del Reglament de Baixa Tensió, cobreix els aspectes relatius a les
“Instalaciones de Alumbrado”.
La Guia Tècnica d’aplicació d’aquesta ITC ( consultable a
http://www.ffii.nova.es/puntoinfomcyt/Archivos/rbt/guias/guia_bt_09_sep04R1.pdf)
descriu les característiques de les arquetes registrables necessàries per incloure
els empalmes, derivacions o dispositius de protecció, indicant que s’han de poder
drenar fàcilment. Si bé no facilita indicacions respecte als transformadors, podem
suposar que les seves arquetes corresponents han de tenir unes característiques
similars:
5. REDES DE ALIMENTACIÓN
5.1 Cables
....
5.2 Tipos
5.2.1 Redes subterráneas
Se emplearán sistemas y materiales análogos a los de las redes subterráneas de
distribución reguladas en la ITC-BT-07.
.....
Los empalmes y derivaciones deberán realizarse en cajas de bornes adecuadas, situadas
dentro de los soportes de las luminarias, y a una altura mínima de 0,3 m sobre el nivel del
suelo o en una arqueta registrable, que garanticen, en ambos casos, la continuidad, el
aislamiento y la estanqueidad del conductor.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 01-11-2009 Versió 1
41
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.