Canto a libertad Cant a la llibertat

José Antonio Labordeta
Canto a libertad
Cant a la llibertat
Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga libertad. (bis)
Hi haurà un dia en que tots
a l’aixecar la vista
podrem veure una terra
on digui llibertat. (bis)
Hermano aquí mi mano,
será tuya mi frente
y tu gesto de siempre
caerá sin levantar
huracanes de miedo
ante la libertad.
Germà, la meua mà,
també teu el meu front
i aquell teu gest de sempre
caurà sense aixecar
els huracans de por
davant la llibertat.
Haremos el camino
en un mismo trazado,
uniendo nuestros hombros
para así levantar
a aquellos que cayeron
gritando libertad
Farem camí plegats
cap a un mateix destí
unint les nostres forces
per a poder aixecar
a tots els que van caure
cridant-ne llibertat.
Sonarán las campanas
desde los campanarios,
y los campos desiertos
volverán a granar
unas espigas altas
dispuestas para el pan
I sonaran campanes
de tots els campanars,
i els nostres camps deserts
tornaran a granar
unes espigues altes
madures per fer el pa.
Para un pan que en los siglos
nunca fue repartido
entre todos aquellos
que hicieron lo posible
para empujar la historia
hacia la libertad
El pa que en un passat
mai va ser repartit
a aquells hòmens i dones
que feren quan pogueren
per a empènyer l’història
cap a la llibertat.
También será posible
que esa hermosa mañana
ni tú, ni yo, ni el otro
la lleguemos a ver,
pero habrá que empujarla
para que pueda ser.
També hi sembla possible
que aquell matí tan bell,
ni tu, ni jo, ni l’altre
a veure arribarem.
Espentejar-lo hauríem
per a que pugui ser.
Que sea como un viento
que arranque los matojos
surgiendo la verdad,
y limpie los caminos
de siglos de destrozos
contra la libertad
Que sigui com un vent
que arrenqui la malesa
alçant-se la veritat,
i esborri dels camins
els segles de destrosses
contra la llibertat.
Traducció al català de Mari-Carmen Díaz i José Miguel Gràcia