Història contemporània: examen titular

Convocatòria 2013
Història contemporània
Sèrie 3
Fase específica
Opció: Arts i humanitats
Opció: Ciències socials i jurídiques
Suma
de notes
parcials
1
2
3
4
5
6
Total
Qualificació
Etiqueta identificadora de l’alumne/a
Districte Universitari de Catalunya
Proves d’Accés a la Universitat per a més grans de 25 anys
PRIMERA PART: Llegiu els textos A i B i responeu a les tres preguntes següents.
[4 punts]
PRIMERA PARTE: Lea los textos A y B y responda a las siguientes tres preguntas.
[4 puntos]
Text A. Discurs inaugural de Salvador Allende sobre el subdesenvolupament a l’Amèrica
Llatina pronunciat en el XIV període de sessions de la CEPAL, el 27 d’abril de 1971, a Santiago
de Xile.
Any rere any, els inversors estrangers han obtingut utilitats molt més grans que la suma coŀlocada. […] El deute extern del nostre continent arriba a xifres astronòmiques, i cada vegada és més
gran la distància entre els països industrialitzats i els països en via de desenvolupament.[…] La mala
distribució de l’ingrés i la dependència econòmica i tecnològica han marxat juntes sota el model tradicional, i amb elles ha coexistit el fenomen de la marginació, l’exclusió de grans masses populars, de
milions de persones, de tota participació en la coŀlectivitat. N’hi ha prou que recordem que s’assegura
que més de quinze milions de llatinoamericans ni tan sols coneixen la moneda com a mitjà d’intercanvi. Aquesta és l’expressió concreta i viva del patró històric del nostre continent.
Traducció feta a partir del text de
Salvador ALLENDE. La vía chilena hacia el socialismo. Madrid: Editorial Fundamentos, 1973
Texto A. Discurso inaugural de Salvador Allende sobre el subdesarrollo en América Latina
pronunciado en el XIV período de sesiones de la CEPAL, el 27 de abril de 1971, en Santiago
de Chile.
Año tras año, los inversionistas extranjeros han obtenido utilidades mucho mayores que el monto
colocado. […] La deuda externa de nuestro continente alcanza cifras astronómicas, y cada vez es más
grande la distancia entre los países industrializados y los países en vías de desarrollo. […] La mala distribución del ingreso y la dependencia económica y tecnológica han marchado juntas bajo el modelo
tradicional, y con ellas ha coexistido el fenómeno del marginalismo, la exclusión de grandes masas
populares, de millones de personas, de toda participación en la colectividad. Bástenos recordar que se
asegura que más de quince millones de latinoamericanos ni siquiera conocen la moneda como medio de
intercambio. Ésta es la expresión concreta y viva del patrón histórico de nuestro continente.
Salvador ALLENDE. La vía chilena hacia el socialismo. Madrid: Editorial Fundamentos, 1973
2
Text B. L’Amèrica Llatina en l’actualitat.
Una bona part de la resposta que explicaria l’emergència de l’Amèrica Llatina com una àrea del
planeta que ha anat esdevenint un mercat d’expansió i desenvolupament de les economies més evolucionades tindria a veure més amb la geopolítica que amb una anàlisi estrictament financera. L’estirada
de la Xina com a nova potència mundial […] ha situat el continent americà en una franja estratègica,
entre el Pacífic i l’Atlàntic.
Però la centralitat de l’espai llatinoamericà no s’explica només ni principalment per factors
exògens, sinó també pels endògens: el dinamisme de les principals societats llatinoamericanes i les
profundes transformacions socioeconòmiques i polítiques de determinats països-capdavanters a la
regió. […]
A l’Amèrica Llatina, les nacions de la qual se senten plenament propietàries del seu futur,
rebutgen tractaments paternalistes, desafien aspiracions de tutela externa i es barallen per un estatut
internacional que reconegui les seves capacitats presents i les seves potencialitats futures, es dirimeix
una batalla essencial pel lideratge regional. A aquest lideratge, hi aspira l’immens Brasil, que ha de
competir amb Mèxic, però pel qual els Estats Units també valoren licitar després de la seva descoratjada retirada fa dues dècades. Per a l’Amèrica del Nord, el Con Sud americà ja no és el pati del darrere
que requeria solament vigilància i control. […]
Adaptació feta a partir del text de
José Antonio LLORENTE. «América Latina, la nueva centralidad». El País (15 juliol 2012)
Texto B. América Latina en la actualidad.
Una buena parte de la respuesta que explicaría la emergencia de América Latina como un área del
planeta que ha ido deviniendo en un mercado de expansión y desarrollo de las economías más evolucionadas tendría que ver más con la geopolítica que con un análisis estrictamente financiero. El tirón de
China como nueva potencia mundial […] ha situado al continente americano en una franja estratégica,
entre el Pacífico y el Atlántico.
Pero la centralidad del espacio latinoamericano no se explica solo ni principalmente por factores
exógenos, sino también por los endógenos: el dinamismo de las principales sociedades latinoamericanas y las profundas transformaciones socioeconómicas y políticas de determinados países-líderes en la
región. […]
En América Latina, cuyas naciones se sienten plenamente propietarias de su futuro, rechazan tratamientos paternalistas, desafían aspiraciones de tutela externa y pelean por un estatuto internacional
que reconozca sus capacidades presentes y sus potencialidades futuras, se dirime una esencial batalla
por el liderazgo regional. A él aspira el inmenso Brasil, que ha de competir con México, pero por el que
valora pujar también Estados Unidos tras su desalentada retirada hace dos décadas. Para Norteamérica,
el Cono Sur americano no es ya el patio trasero que requería solo vigilancia y control. […]
Adaptación realizada a partir del texto de
José Antonio LLORENTE. «América Latina, la nueva centralidad». El País (15 julio 2012)
3
1. Resumiu la situació de l’Amèrica Llatina que descriu el text A.
[1 punt]
1. Resuma la situación de América Latina que describe el texto A.
[1 punto]
2. Quina és la situació de l’Amèrica Llatina en l’actualitat segons el text B?
[1 punt]
2. ¿Cuál es la situación de América Latina en la actualidad según el texto B?
[1 punto]
4
3. Descriviu la divisió del món en països rics i pobres que s’ha fet al llarg de la història, l’origen del procés i el concepte de Tercer Món.
[2 punts]
3. Describa la división del mundo en países ricos y pobres que se ha hecho a lo largo de la
historia, el origen del proceso y el concepto de Tercer Mundo.
[2 puntos]
5
SEGONA PART: Responeu a TRES de les cinc qüestions següents.
[6 punts: 2 punts cadascuna]
SEGUNDA
PARTE:
Responda a TRES de las siguientes cinco cuestiones.
[6 puntos: 2 puntos cada una]
1. Expliqueu què significa l’afirmació «tots som iguals davant de la llei» i per quins motius el
liberalisme la va formular.
1. Explique qué significa la afirmación «todos somos iguales delante de la ley» y por qué motivos el liberalismo la formuló.
2. Enumereu cinc característiques compartides pel règim nazi alemany i el règim feixista
italià.
2. Enumere cinco características compartidas por el régimen nazi alemán y el régimen fascista
italiano.
6
3. Expliqueu breument la Guerra del Vietnam i relacioneu-la amb la guerra freda.
3. Explique brevemente la Guerra de Vietnam y relaciónela con la Guerra Fría.
4. Relacioneu cada personatge amb un dels fets històrics següents i escriviu el número corresponent en les caselles de la columna de la dreta.
4. Relacione cada personaje con uno de los siguientes hechos históricos y escriba el número
correspondiente en las casillas de la columna de la derecha.
1 Fidel Castro
Guerra de Secessió americana
[Guerra de Secesión americana]
2 Mikhaïl S. Gorbatxov
[Mijaíl S. Gorbachov]
Revolució Cubana
[Revolución cubana]
3 Charles De Gaulle
Independència de l’Índia
[Independencia de la India]
4 Abraham Lincoln
Perestroika
5 Mohandas K. Gandhi
Líder antiapartheid
6 Nelson R. Mandela
Cap de la resistència francesa
[Jefe de la resistencia francesa]
7
5. Enumereu quatre conseqüències de l’atemptat a les Torres Bessones del World Trade
Center de Nova York, l’11 de setembre de 2001, des del punt de vista de la política internacional.
5. Enumere cuatro consecuencias del atentado a las Torres Gemelas del World Trade Center de
Nueva York, el 11 de septiembre de 2001, desde el punto de vista de la política internacional.
Etiqueta identificadora de l’alumne/a
Etiqueta del corrector/a
L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés