Districte Universitari de Catalunya Comentari de text Sèrie 2

Maig 2012
Comentari de text
Sèrie 2
Fase general
Suma
de notes
parcials
1.1
1.2
2.1
2.2
3.1
3.2
4.1
4.2
Total
Qualificació
Etiqueta identificadora de lʼalumne/a
Districte Universitari de Catalunya
Proves dʼAccés a la Universitat per a més grans de 25/45 anys
Aquesta prova consisteix a comentar dos textos, l’un en llengua catalana i l’altre en llengua
castellana. Cadascun dels textos va acompanyat dels exercicis corresponents.
Cada pregunta es pot contestar en català o en castellà, indistintament. Les incorreccions d’ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi, tant en català com en castellà, restaran 0,1 punts per falta. Si la falta es repeteix, només es descomptarà una vegada. En el conjunt de l’examen, el descompte per faltes serà com a màxim de 2 punts.
Esta prueba consiste en comentar dos textos, uno en lengua catalana y otro en lengua
castellana. Cada uno de los textos va acompañado de los ejercicios correspondientes.
Las preguntas pueden responderse en catalán o en castellano, indistintamente.
Las incorrecciones de ortografía, de léxico, de morfología o de sintaxis, tanto en catalán como en castellano, restarán 0,1 puntos por falta. Si una falta se repite, solo se descontará una vez. En el conjunto del examen, el descuento por faltas será como máximo
de 2 puntos.
EL DESCRÈDIT DE LA PERFECCIÓ
Està desacreditada la perfecció? Algunes imatges inserides d’una manera natural i
imperfecta en un context determinat comporten un sobresalt, un estremiment, a condició que, aquestes seqüències, no es mostrin tergiversades, retocades per semblar més
reals. No han conegut gent tan ocupada a ser perfecta que no han tingut temps per a res
més? El món no ha estat mai perfecte però la humanitat s’ha envanit d’intentar-ho. Però
amb la globalització informativa, les noves tecnologies i la realitat virtual, l’home es
difumina en una allau de dubtes i s’anestesia davant qualsevol cruesa. La retransmissió
en directe de la guerra de l’Iraq va ser el paradigma de la gran mentida dels mitjans d’informació. I de la perversió propagandística d’una determinada política. Aquesta guerra
es va vendre com un espectacle. Fins i tot bell. Tot el drama bèl·lic ocult per una pirotècnia en verd. I era d’esperar: algun dia ens tocaria triar entre la veritat o l’estètica
manipulada. Entre la mentida i la perfecció. Sembla una revenja còsmica. S’ha acabat
aquella estupidesa del «val més una imatge que mil paraules». Segons per a qui.
Avui les imatges es distorsionen, es manipulen, es perverteixen, es fa servir el
Photoshop, mentre les paraules, amb un bon argument, amb raons, poden ser més veraces. Fins i tot emocionalment. Les imatges de vídeos anònims, tremolosos, furtats a la
por o amb l’única voluntat de donar a conèixer tal cosa o tal altra, terrible o curiosa, són
més creïbles. Us imagineu, per exemple, les imatges de l’ajusticiament de Gaddafi en HD
o realitzades amb tots els avantatges tècnics dels sistemes actuals? No tindrien cap fiabilitat. Tornem enrere? Potser no. O no del tot. Però el cert és que cada vegada ens creiem
més els arguments de qualitat i veracitat antics que ja semblaven periclitats: «fet a mà»,
«manufactura artesanal»… O sigui, la imperfecció, l’inacabat; la lentitud. Passa una cosa
semblant amb la informació visual, imperfecta, entretallada, vacil·lant, pulsativa… Però
terriblement creïble. Algú era allà, on els professionals no podien o no els deixaven arribar. Avui amb les xarxes socials el món és més petit. I la criatura humana, com sempre,
té necessitat de narrar o autonarrar la vida, la pròpia i l’aliena. És la imperfecció una
manera de ser més lliures?
Adaptació feta a partir del text de
Joan-Pere VILADECANS. «El descrèdit de la perfecció». La Vanguardia (18 novembre 2011)
2
1. Exercici de comprensió
1.1. Resumiu el contingut de l’article de Joan-Pere Viladecans en un text que tingui
entre seixanta i noranta paraules.
[1,5 punts]
1.2. Expliqueu el significat de la frase «Tot el drama bèl·lic ocult per una pirotècnia en
verd», que podeu trobar a la part final del primer paràgraf de l’article de Joan-Pere
Viladecans.
[1 punt]
3
2. Exercici de redacció
2.1. Escriviu una reflexió, d’entre cent i cent vint paraules, a partir de la frase de la part
final del primer paràgraf de l’article de Joan-Pere Viladecans «Algun dia ens tocaria triar entre la veritat o l’estètica manipulada».
[2 punts]
2.2. Poseu un títol adequat al vostre text.
[0,5 punts]
4
——————————————————
MEDIO PAN Y UN LIBRO
A ver cómo les suena esto: «No sólo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y
estuviera desvalido en la calle no pediría un pan, sino que pediría medio pan y un libro.
Y yo ataco desde aquí violentamente a los que solamente hablan de reivindicaciones económicas sin nombrar jamás las reivindicaciones culturales, que es lo que los pueblos
piden a gritos. Bien está que todos los hombres coman, pero también que todos los hombres sepan. Que gocen todos los frutos del espíritu humano porque lo contrario es convertirlos en máquinas al servicio del Estado, en esclavos de una terrible organización
social. Yo tengo mucha más lástima de un hombre que quiere saber y no puede, que de
un hambriento. Porque un hambriento puede calmar su hambre fácilmente con un pedazo de pan o con algunas frutas, pero un hombre que tiene ansia de saber y no tiene
medios sufre una terrible agonía porque son libros, libros, muchos libros los que necesita y ¿dónde están esos libros?
»¡Libros! ¡Libros! He aquí una palabra mágica que equivale a decir: “Amor, amor”, y
que debían los pueblos pedir como piden pan o como anhelan la lluvia para sus sementeras. Cuando el insigne escritor ruso Fiódor Dostoievski, padre de la revolución rusa
mucho más que Lenin, estaba prisionero en Siberia, alejado del mundo, entre cuatro
paredes y cercado por desoladas llanuras de nieve infinita, y pedía socorro en carta a su
lejana familia, sólo decía: “¡Enviadme libros, libros, muchos libros para que mi alma no
muera!” Tenía frío y no pedía fuego, tenía terrible sed y no pedía agua; pedía libros, es
decir, horizontes, es decir, escaleras para subir la cumbre del espíritu y del corazón.
Porque la agonía física, biológica, natural, de un cuerpo por hambre, sed o frío, dura
poco, muy poco, pero la agonía del alma insatisfecha dura toda la vida.»
¿Saben que todo lo que han leído hasta aquí son palabras de 1931, pronunciadas en
la inauguración de una biblioteca en Fuente Vaqueros? Las dijo un joven poeta, Federico
García Lorca. Las volví a recordar ahora gracias a Maria Paola Coda, que puso la conferencia en su muro de Facebook. No me he resistido a compartir la alocución casi íntegra,
pues estremece por su actualidad, en plena crisis económica global de cifras y bolsas.
Tampoco hoy se habla demasiado de educación y cultura. FGL acababa reclamando la
cultura como lema: «Cultura, porque sólo a través de ella se pueden resolver los problemas en que hoy se debate el pueblo, lleno de fe, pero falto de luz.»
Adaptación realizada a partir del texto de
Xavier ANTICH. «Medio pan y un libro». La Vanguardia (13 julio 2011)
3. Exercici de comprensió
3.1. Resumiu el contingut de l’article de Xavier Antich en un text que tingui entre seixanta i noranta paraules.
[1,5 punts]
5
3.2. Indiqueu un sinònim dels mots sementeras, desoladas i alocución, que podeu trobar subratllats en l’article de Xavier Antich.
[1 punt]
6
4. Exercici de redacció
4.1. Escriviu una reflexió, d’entre cent i cent vint paraules, sobre la necessitat de la lectura.
[2 punts]
4.2. Poseu un títol adequat al vostre text.
[0,5 punts]
——————————————————
7
Etiqueta identificadora de lʼalumne/a
Etiqueta del corrector/a
LʼInstitut dʼEstudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de lʼedició dʼaquesta prova dʼaccés