998

RESUM
Es descriu l'evolució dels estudis de contaminació des d'un punt de vista biològic des dels
anys 1970 fins a l'actualitat (2004), prenent com a model els realitzats a la Càtedra de Zoologia
(Vertebrats) de la Facultad de Biologia de la Universidad de León, fins l'any 1975, i
posteriorment a la Càtedra de Zoologia (Vertebrats) de la Facultat de Biologia de la Universitat
de Barcelona. S'observa que a la dècada dels 70 els treballs realitzats versen sobre l'impacte
de la gestió del medi ambient en els organismes -cas de l'Encanyissada i del botulisme a
Doñana- . Posteriorment es valora l'efecte dels contaminants sobre el medi intentant, en
aquests estudis, independitzar l'efecte d'un determinat nivell de contaminació de l'estat
fisiològic dels animals, analitzant aquest contingut en els ous de les aus i determinant el seu
efecte sobre la closca.
En estudiar l'absorció de DDT a través de la mucosa intestinal de pollets de Gallus, per així
posteriorment intentar disminuir-la a través de l'intestí de les aus, s'observà que la distribució
d'aquest contaminant en la Natura no depèn tant del coeficient de repartiment com de la seva
velocitat d'absorció a través de les membranes cel·lulars.
A més, es va seguir l'efecte de la contaminació atmosfèrica produïda per la central tèrmica
de Cercs sobre aus, certs mamífers petits i un conjunt d'artròpodes, en els quals es va analitzar
també el contingut de metalls pesants.
La preocupació pel possible efecte genotòxic de la contaminació ens impulsà a abordar
l'estudi de la contaminació ambiental sobre la línia germinal dels organismes mitjançant la
tècnica de l'electroforesi de cèl·lules individuals en gels d'agarosa (comet test o SCGE) i
mitjançant el test de micronuclis, en els abocadors de Garraf i La Seu d'Urgell (Bellestar).
Darrerament s'ha estudiat la contaminació considerant els organismes d'Apodemus
sylvaticus com a ecosistemes, valorant els nivells de metalls pesants (Pb, Cr, Cd) tant en
diferents òrgans com en els seus paràsits intestinals i esbrinant a més el seu efecte sobre la
flora microbiana del cec intestinal. Un dels paràsits intestinals Skrjabinotaenia lobata s'ha
comportat com un bon segrestador de Pb.
RESUMEN
Se describe la evolución de los estudios de contaminación desde un punto de vista biológico
desde los años 1970 hasta la actualidad (2004) tomando como modelo los realizados en la
Cátedra de Zoología (Vertebrados) de la Facultad de Biología de la Universidad de León, hasta
1975, y posteriormente en la Càtedra de Zoología (Vertebrats) de la Facultat de Biología de la
Universitat de Barcelona. Se observa que en la década de los 70 los trabajos realizados versan
sobre el impacto de la gestión del medio ambiente sobre los organismos -caso de la
Encanyissada y del botulismo en Doñana-. Posteriormente se valora el efecto de los
contaminantes sobre el medio intentando, en estos estudios, independizar el efecto de un
determinado nivel de contaminación del estado fisiológico de los animales, analizando este
contenido en los huevos de aves y determinando su efecto sobre la cáscara de los mismos.
Al estudiar la absorción de DDT a través de la mucosa intestinal de pollitos de Gallus, para así
posteriormente intentar disminuirla a través del intestino de las aves, se observó que, la
distribución de este contaminante en la Naturaleza no depende tanto del coeficiente de reparto
como de la velocidad de absorción del mismo a través de las membranas celulares.
Además se siguió el efecto de la contaminación atmosférica producida por la central térmica de
Cercs sobre algunas aves, ciertos pequeños mamíferos y un conjunto de artrópodos,
analizándose en ellos también el contenido de metales pesados.
La preocupación por el posible efecto genotóxico de la contaminación nos impulsó a abordar el
estudio del efecto de la contaminación ambiental sobre la línea germinal de los organismos
mediante la electroforesis de células individuales en geles de agarosa (comet test o SCGE) y
mediante el test de micronúcleos, en los vertederos de Garraf y La Seu d'Urgell (Bellestar).
Últimamente se ha estudiado la contaminación considerando a los organismos de
Apodemus sylvaticus como un ecosistema, valorando los niveles de metales pesados (Pb, Cr,
Cd) tanto en distintos órganos como en sus parásitos intestinales y averiguando además su
efecto sobre la flora bacteriana del ciego intestinal. Uno de los parásitos intestinales,
Skrjabinotaenia lobata, se ha comportado como un buen secuestrador de Pb.
ABSTRACT
The evolution of studies on contamination is described, from a biological point of view, from
1970's to the present day (2004). Those carried out by the Department of Zoology (Vertebrates)
of the Faculty of Biology of University of Leon, till 1975, and later in the Department of Zoology
(Vertebrates) of Faculty of Biology of University of Barcelona were used as a model. It is seen
that in 1970's studies dealt with the impact of the environmental process on organism (for
example, Encanyissada and botulism in Doñana National Park, Huelva, Spain). Later, the
effects of determined amounts of contaminants on the physiological state of animals, analisyng
their content in the eggs of the birds and determining the effects on their shells.
By studying the absorption of DDT through the intestinal mucosa of Gallus chicks, and
subsequently attempting to reduce it through the intestine of these birds, it was seen that the
distribution of this contaminant in Nature was not as dependent on the coefficient of distribution
as on is rate of absorption through cell membranes.
Also the effects of the atmospheric contamination produced by the coal-fired power station at
Cercs on some birds, certain small mammals and a collection of arthropods, were studied,
including measuring their levels of heavy metals (Pb, Cr, Cd).
Concern for possible genotoxic effects of contamination prompted the study of the
environmental effects from the waste dumps of Garraf and La Seu d'Urgell (Bellestar), on the
germinal line of the organisms by using agar gel electrophoresis of individual cells (comet test
or SCGE) and the micronuclear test.
Finally contamination was studied, considering the organism Apodemus sylvaticus as an
ecosystem, by evaluating the levels of heavy metals (Pb, Cr, Cd) in its different organs as well
as in its intestinal parasites. Its effect on the bacterial flora of caecum intestine was also
established. One of intestinal parasites, Skrjabinotaenia lobata, behaved as a good
sequestrator of Pb.