pla de desenvolupament directiu

Seminari
Comprendre les desigualtats socials
3a edició
SESSIÓ 3: Com influeix el context social en les desigualtats?
estats del benestar, famílies, mercats i xarxes socials
SÍNTESI DE LA SESSIÓ
1. Aprenentatges des de l’acció social
Pepín de la Rosa. Col·legi d’Educadores i Educadors de
Catalunya: L’Estat del benestar ha de fer la prestació dels serveis a
partir d’una fiscalitat suficient, progressiva i amb un accés en base a les
necessitats. Cal que garanteixi els drets de ciutadania i que potenciï els
serveis de proximitat.
Francesc Patricio. Fundació Social Filles de la Caritat: L’Estat de
Benestar funciona “per aluvión”, per pressió política dels grups, sense
una coherència en sí mateix. Això provoca que situacions iguals acabin
tenint un tractament diferent i provocant noves desigualtats. Es posen
diferents exemples.
2. Ponència de Sebastià Sarasa
A continuació es sintetitzen algunes idees expressades a la ponència:
Els règims de benestar tenen prioritats diferents. Els moments de màxima
fragilitat per les persones són la infància i la vellesa, perquè es depèn de
tercers. L’exclusió social és un conjunt de privacions relatives. Hi ha una
relació entre més pobresa i més desafecció política (Estudi Foesa 2009).
També hi ha una relació entre salut i desigualtat de renda, que té a veure amb
l’accés als serveis i un capital cultural diferent (menys conductes de risc
sanitari).
Cal preguntar-nos perquè hi ha persones que no volen estudiar: entre d’altres
elements incideix una oferta laboral precària, un entorn familiar que
desincentiva i un model educatiu concret. Si en una casa entren 2 ingressos,
hi ha menys pobresa, per tant, depèn dels ingressos econòmics.
La violència de gènere té diferents explicacions, totes tenint en compte que
estem en un model de patriarcat. D’una banda, que l’home vol dominar una
dona que no és autònoma, per tant, si augmenta la seva autonomia, la
violència disminueix. D’altra banda, les teories que parlen d’un conflicte
d’identitat de l’home com a sustentador familiar, que ha perdut i genera
tensions i violència.
1
Seminari
Comprendre les desigualtats socials
3a edició
Els augments de productivitat al sector serveis són més baixos que a la
indústria. El treballador industrial és el més organitzat, ara és el 20% i té els
salaris més alts. En canvi, els servies són més cars (tenen menys
productivitat) i fan reduir els salaris. Hi ha dos models extrems de regulació
del mercat dels serveis:
ƒ El model liberal: no hi ha salaris mínims, però hi ha una alta ocupació
encara que sigui amb salaris miserables.
ƒ El model nòrdic: els serveis els aporta l’estat, no tot el personal és
funcionari però està ben pagat.
A Espanya hi ha una molt baixa productivitat, baixos salaris i una
sobreeducació dels fills de classes treballadores, que han canviat títol
universitari per estabilitat...
Cal donar instruments per a l’organització col·lectiva i de la persona en
situació d’exclusió social.
3. Ponència de Pepe Adelantado
A continuació es sintetitzen algunes idees expressades a la ponència:
Sobre el Estado del Bienestar y las políticas sociales: La capacidad de
redistribución es muy limitada para el estado porque no tiene poder en la
propiedad privada. El Estado de Bienestar clásico hace una redistribución
horizontal (entre miembros de la misma clase social, por medio de la
solidaridad) no vertical. Actualmente, se ha pasado de un estado de bienestar
protector a activo, cada vez hay más complicaciones para cobrar el paro o la
pensión.
Las políticas sociales pueden reducir, aumentar o no afectar en las
desigualdades. Según el equilibrio de fuerzas, son un instrumento para la
gobernabilidad. El estado de bienestar es una estructura del centro política,
absorbe muchas contradicciones, significa derechos y crecimiento económico.
El estado de bienestar está pensado en las clases medias, donde tienen
legitimidad política. La política social sirve para gestionar un conflicto de
intereses, que conllevan desigualdades.
Hay una elevadísima fractura en la estructura social y también salarial. Los
que están arriba o en las clases medias son los que tienen más voz y votan
más, y han conseguido que no se suban los impuestos. Se tiende a reducir las
políticas redistributivas y se hacen políticas de reconocimiento, que no tienen
coste.
Sobre la formación: La formación no es la base de la situación laboral
actual. Ahora aparece como mecanismo de control social, no como mecanismo
de inversión social. El problema del 34% de fracaso escolar, tiene que
2
Seminari
Comprendre les desigualtats socials
3a edició
conllevar más inversión en el sistema educativo y también se debe a la
economía especulativa
Sobre el mercado de trabajo: Es el espacio de mayor desigualdad, que se
reproduce en el sistema de pensiones. El problema de las pensiones no es
demográfico es del mercado laboral. La mayoría de mujeres están en el sector
servicios, con menos productividad, no habrá contagios de los salarios.
Sobre los retos de futuro: hay viejas debilidades y nuevas amenazas, que
conllevan una contracción de las políticas sociales clásicas. Se quieren reducir
los funcionarios cuando en España y en Cataluña es donde menos hay por
población y PIB. La relación del estado con el tercer sector es gestionar los
recursos públicos de forma más barata. Deberían ser complementarios no
sustitutorios. Se deberían regular los paraísos fiscales y el capital
internacional.
El DEBAT va girar al voltant de les següents preguntes:
¿Qué podemos hacer para cambiar la situación a corto plazo? La
pregunta es quién puede hacer algo. Ha habido un giro a la derecha en la
correlación de fuerzas políticas. La tercera vía de Giddens ha redefinido el
estado de bienestar. Es necesario invertir en servicios más que en vales
descuentos. La rebelión de la ciudadanía es a escala global.
A nivel local, hay que objetivar los criterios, dar autonomía a las entidades.
Generar redes participativas de ciudadanos autónomos. Hay una
contaminación de términos entre derechas e izquierdas. La información tiene
que ser transparente. Es necesario un compromiso de las asociaciones y de las
personas para que haya autonomía hay que cambiar los mecanismos de
subvenciones a las asociaciones
Se puede competir en impuestos a la alta o a la baja entre CCAA, todo es a
medio largo término. Primero hay que hacer un análisis serio de la situación y
saber si nuestra práctica reduce o amplía las desigualdades. El copago aquí es
más del 40-45% en algunos casos, cuando es más fácil financiar los servicios
vía impuestos. La economía sumergida se calcula sobre el 25% del PIB.
La inclusión es una cuestión colectiva y hay que salir de la situación de
perplejidad. Hay una paradoja de la naturaleza del instrumento ¿no sería
mejor trabajar menos horas y trabajar todos? Ahora necesitamos menos horas
para producir lo mismo gracias a la tecnología. El pleno empleo no va bien a
los empresarios porque es mejor tener parados y tensar los salarios a la baja.
Los planes de inclusión no se cumplen si no son coercitivos. Serán positivos si
van ligados a las estrategias de empleo local y si se hacen desde el trabajo
transversal. Se tendría que obligar a trabajar en red.
¿Por qué no hay una revolución? Porque a algunos ya les va bien. También
hay clase trabajadora que vota a la derecha. Falta cultura de higiene
democrática, es necesario para la calidad democrática. Hay una degradación
3
Seminari
Comprendre les desigualtats socials
3a edició
democrática que va ligada a una mayor desigualdad y a más desafeción
política.
Hay un problema de incentivos colectivos para que las cosas se hagan bien, si
el modelo de bienestar nórdico ha funcionado puede ser mejor que un sistema
de renta básica universal (transferencia mensual independiente al nivel de
renta y a la participación en el mercado laboral). La izquierda siempre ha
preferido dar servicios que hacer transferencias en renta, que es más de
derechas porque se da soporte al mercado. Sobre la renta básica, el tema es
la reciprocidad, como derecho a la existencia, pero ¿cuál es la obligación? El
discurso de derecho-obligación, se utiliza para rebajar derechos.
Es una cuestión ideológica. Si no hay alternativas a corto plazo se desincentiva
el cambio. Hemos crecido por encima de la media, y no ha crecido el gasto
social, ni se han reducido las desigualdades. Es necesaria la repolititzación de
las políticas sociales.
¿Cuál debe ser el rol del tercer sector? Cal consensuar discursos i fer
propostes amb l’administració, falta participació i informació per fer xarxa
entre les associacions. ECAS participa a les taules organitzades des de
l’administració, com la Taula del Tercer Sector, on també hi ha empreses, tot i
que els plantejaments de base són diferents.
4. Conclusions de la sessió
Van centrar-se en els següents temes:
ƒ
Les diferents ideologies que hi ha darrera del mercat de treball:
Estem reformant a la gent que està al mercat de treball? Quan hi ha
precarietat laboral, hi ha exclusió. Fem accions d’inclusió social després
d’expulsar a les persones del mercat. Les pensions donen solucions
diferents que afecten a les desigualtats de gènere. Es volen transformar
desigualtats en diferències per a culpabilitzar al subjecte.
ƒ
Les diferents ideologies que hi ha darrera de les polítiques socials:
Hi ha una contaminació ideològica en els termes. Què estem fent
redistribució o reconeixement? Hem d’anar cap a la redistribució. La
fiscalitat és de gran importància en el tractament de les desigualtats. Els
diferents models i polítiques d’Estat del Benestar poden fer augmentar-les
o disminuir-les. Què estic fent a la meva feina? Els serveis socials públics
s’han de finançar amb altres activitats industrials i cal un augment
productivitat industria –serveis. La família ha estat tradicionalment el
garant del benestar, però en el context actual de desestructuració de les
famílies això és un risc.
4
Seminari
Comprendre les desigualtats socials
3a edició
ƒ
Els reptes de les entitats d’acció social:Estem atenent però no estem
fem res per a canviar l’estructura, cal reivindicar més, participar i
denunciar. Hem de lluitar és una realitat molt dura. Què fem amb aquelles
persones que no volen sortir de la situació marginal en que viuen o que
deixen la formació. Per què l’individu pren decisions que van en contra del
seu propi benestar? L’elevada fragmentació social debilita els instruments
de lluita col·lectiva i es posa l’èmfasi en la responsabilitat individual. Cal
mantenir la visió crítica i participar en xarxes, tot i que no es pot participar
sense abans apoderar. Cal organitzar-se com a entitats, per saber que fem
i unir esforços de cara a les administracions. La ideologia que hi ha darrera
de les entitats d’acció social no és la mateixa. Cal l’apoderament individual
però també col·lectiu per a la transformació social. S’aposta per l’educació,
pel compromís amb el saber i ampliar xarxes de treball conjunt.
5