Sé que no sé res

Cultura | José María Naharro-Calderon | Actualitzat el 22/01/2014 a les 10:49
Sé que no sé res
En la recent pel·lÃ-cula de John Crowley, Closed Circuit (2013), el personatge del fiscal general
del Regne Unit, en un cas de conspiració de les clavagueres de l'estat, intenta explicar a un
advocat que, al cap i a la fi, existeixen forces exògenes que s'escapen a tota posibilitat de
control humà i estatal. Dit d'una altra manera, és aquest sé que no sé res del dubte socrà tic que
Occident, a través de la seva modernitat cibernètica, hauria intentat de superar. Sobretot en una
época en què amb l'accés a aquestes xarxes tant podem abastar grans espais de coneixement
com ser controlats (ciutadans ordinaris, capitostos polÃ-tics o económics) per un Gran Germà que
deixa en gairebé no res la premonició orwelliana d'un univers maligne i de vigilancia superior: sé
que ho sé tot.
Però si pensem en les recents revelacions sobre espionatges massius, etc... advertim que la
societat de control absolut sense fieures també sembla que pateix una sèrie de descontrols més
relacionats amb l'atzar clà ssic que amb el funcionament remot i estancat al qual aspiren els
sistemes globalizats d'espionatge actuals. En la societat gutenbergiana, els focus de resistència
davant de sistemes antidemocrà tics operaven en petits illots propers a les fonts d'informació i de
seguiments oficials. El seu éxit depenia de la seva capacitat per desviar, denunciar o evadir-se
dels abusos de poder a través de l'accés, control, manipulació i/o divisió d'informació
classificada però limitada: Daniel Ellsberg, en fotocopiar uns papers secrets de la Guerra de
Vietnam, o les xarxes partisanes davant de la bota nazi o soviètica, que falsificaven i/o filtraven
documents oficials per accedir a vies de denúncia o fugida.
Endemés, en la nostra societat lÃ-quida, la simple manipulació perifèrica de les xarxes de
comunicació intersticials permeten que tot prement un botó (des)controlar i (des)cobrir
simultà niament grans espais secrets dels sistemes de control o repressió. I aquests granets de
sorra que alteren temporalment el metronòmic funcionament d'aquesta maquinà ria expliquen
també la capacitat humana per a la ficció, l'expressió narrativa de la imaginació. En realitat,
preserva la tradició d'una cultura mÃ-tica que en els seus relats mostrava a través del fat els
comportaments humans de les deïtats o el seu involucrament en esdeveniments terrenals que
arrossegaven els homes a grans catà strofes (Troya).
AixÃ- mateix, aquella esfera clà ssica d'allò sobrenatural on residien els capriciosos desitjos de
l'Olimp, i que teòricament s'escapaven a la intervenció humana (SÃ-sif) és la que sembla seguir
ordenant el caos relatiu en què es mouen alguns dels esdeveniments més recents del moment
actual. Per exemple, la guerra civil de SÃ-ria, en la qual s'han violat ja tots els trets d'humanitat i
drets humans que en aparença defensem des de l'adveniment de les Llums i que, no obstant
això, les nacions deposità ries dels mites de llibertat, igualtat o fraternitat no han mogut un sol
múscul dels seus arsenals, excepte per permetre la venda, per les seves indústries, d'amplis
carregaments d'armes que segueixin alimentant el conflicte i la destrucció.
Alguns clamen que tot plegat explica el cinisme dels nostres governants, que la raó d'estat
occidental ha arribat als seus més baixos nivells d'infà mia, sense recordar altres episodis similars
en la història en els quals la no intervenció va possibilitar que es dessagnessin tercers amb
fatals consequències ulteriors per a les nacions arrepapades (per exemple, la Guerra Civil
Espanyola amb l'abandonament de la Segona República i el favor a les potencies totalità ries de
llavors). D'altres semblen desconèixer que la complexitat d'interessos entre els participants de la
baralla, fratricida (diferents étnies i religions) i internacional (Occident nordamericà i franco-brità nic
enfront de l'antic eix del mal xino-soviètic), no permet delimitar un clar partit o tendència que
garanteixi que qualsevol ajuda no acabi en mans diabòliques de les ja sotjades fins ara.
Per això, la polÃ-tica de braços caiguts ma non tropo sembla ser el mal menor a una matança
en la qual s'ha tornat a travessar la lÃ-nia de demarcació de les garanties mÃ-nimes establertes
http://www.naciodigital.cat/opinio/7516/no/res
Pàgina 1 de 4
per les convencions internacionals contra l'ús d'armes de destrucció massiva, malgrat la teòrica
i posterior eliminació d'aquestes per part d'Assad. Al cap i a la fi, l'opinio pública nordamericana,
tantes vegades moguda pel carà cter mesià nic del seu text d'independència (life, liberty and the
pursuit of happiness) ha preferit ara mirar-se el seu esgotat melic, sense estómac financer per
deglutir un altre tiberi de sang, malgrat les errà tiques crides al para bellum del seu mà xim dirigent,
premi Nobel de la Pau. Tanmateix, en el seu perÃ-metre nacional, més de 300 milions d'armes de
tota mena desafien protegides rera la segona esmena de la constitució qualsevol intent de
control o prohibició, mentre els titulars espectaculars dels mitjans de comunicació segueixen
consumint morts, assassinats i matances en una mitjana de gairebé una centena dià ria.
Per tant, davant de la teoria de la societat conspiratoria i implacable conformada per banquers
depravats i polÃ-tics rastrers, complexos armamentÃ-stics i industrials imparables, apareixen, de
vegades, episodis correctius i desacralitzadors del poder omnipotent en els quals es combinen la
capacitat de resistència col·lectiva vinculada al mateix atzar amb què les suposades
estructures neototalità ries intenten controlar-nos fins als més mÃ-nims detalls. Estrany destÃ-,
potser per als que un detentor de secrets com Snowden es trobi ara sota la protecció d'un estat
hereu del Gulag alimentat per la KGB enfront dels interessos benpensants d'una democracia
excepcional com la dels EUA.
D'altra banda, potser ens salvem encara del control definitiu del Gran Germà perquè les nostres
consciències, a diferència de la de Winston a 1984, poden, de vegades, resistir per la
imaginació, pels mites i la ficció, els intents de classificació d'allò impensable: aquesta
capacitat per al record i la invenció humanes que apel·len, precisament, a la seva inassolible
permanència, a la seva lÃ-quida materialitat... Perquè la infinita percepció del firmament, els
lÃ-mits descosits de les galà xies, malgrat les sondes exploradores a tocar el nostre sistema solar,
encara els podem solament imaginar amb l'emoció del rayo de luna que feia vibrar els humors
de Manrique, el personatge de la llegenda de Bécquer. Avui, els poetes reveladors del més enllÃ
cibernètic no han invocat les paraules incomprensibles de l'arcà sinó que han realitzat gestos
simples davant les pantalles insondables de les nostres xarxes socials que teòricament s'obren
als confins de les galaxies i ens han recordat que la suposada llibertat d'aquests dispositius, en
les nostres democrà cies, están tan limitats com la pròpia vida.
El riu de l'existència flueix cap a la mort del sentit, girant inexplicablement a la roda d'una
capriciosa fortuna, a la qual podem rellegir ara fascinats però cohibits les taules del nostre
quotidià ja escrit i gravat per un deux ex machina que ha col·leccionat les nostres comunicacions
i pensaments més Ã-ntims, desvetllats voluntà riament per nosaltres mateixos davant la por de
trobar-nos sols en el fons de la nostra insondable consciència. Atrapats en aquestes xarxes
d'Arachné, que ara teixim dins del nostre propi ésser, el conformisme dels nostres gestos de
massa està captiu i minorità riament fascinat per eines que ens esclavitzen i ens alliberen a la
vegada. Com ja va anticipar Ortega, entre la nostra satisfacció servil, també pot sorgir un impuls
il·luminador. En la lògica de l'autocontrol cibernètic existeix l'arbitrà ria posibilitat de la tirada de
daus que abolirà tot atzar grà cies a aquests nous romà ntics, pirates en vaixells infomà tics que en
denunciar i exposar els excesos de les escoltes, seguiments o abusos, il·luminen també
l'escrutat pou del nostre destÃ-.
..................................................................................
(versió en castellà )
Sé que no sé nada
Un personaje de Closed Circuit (2013), la reciente pelÃ-cula de John Crowley, el fiscal general del
Reino Unido en un caso de conspiración en las cloacas del estado, intenta explicar a un
abogado que al fin y al cabo existen fuerzas exógenas que se escapan a toda posibilidad de
control humano y estatal. En otras palabras, ese sé que no sé nada de la duda socrática que
http://www.naciodigital.cat/opinio/7516/no/res
Pàgina 2 de 4
Occidente a través de su modernidad cibernética habrÃ-a intentado superar. Sobre todo en una
época en que con acceso a esas redes  podemos tanto abarcar grandes espacios de
conocimiento como ser controlados (ciudadanos ordinarios y jerifaltes polÃ-ticos o económicos)
por unos Gran Hermanos que dejan en mantillas la premonición orwelliana de un universo de
vigilancia superior y maligno: sé que lo sé todo.
Pero, si pensamos en las recientes revelaciones sobre espionajes masivos, etc.… advertiremos
que la sociedad de control absoluto sin fisuras también parece sufrir una serie de descontroles
más relacionados con el azar clásico que con el funcionamiento remoto y estanco al que aspiran
los sistemas globalizados de espionaje actuales. En la sociedad gutenbergiana, los focos de
resistencia ante sistemas antidemocráticos, operaban en pequeños islotes cercanos a las
fuentes de información y de seguimiento oficiales. Su éxito dependÃ-a de su capacidad para
desviar, denunciar o evadirse de los abusos de poder a través del acceso, control, manipulación
y/o difusión de información clasificada pero limitada: Daniel Ellsberg al fotocopiar unos papeles
secretos de la Guerra del Vietnam, o las redes partisanas ante la bota nazi o soviética, que
falsificaban y/o filtraban documentos oficiales para acceder a vÃ-as de denuncia o de escape. Â
Mas en nuestra sociedad lÃ-quida, la simple manipulación instantánea y periférica de las redes
de comunicación intersticiales permiten con la pulsión de una tecla (des)controlar y (des)cubrir
simultáneamente vastos espacios secretos de los sistemas de control o de represión. Y estos
granos de arena que alteran temporalmente el metronómico funcionamiento de esta maquinaria
explican también cómo la capacidad humana para la ficción, la expresión narrativa de la
imaginación, preservan la tradición de una cultura mÃ-tica que en sus relatos mostraba a través
de los hados los comportamientos humanos de las deidades o su involucración en
acontecimientos terrestres que arrastraban a los hombres a grandes catástrofes (Troya).
Asimismo, aquella esfera clásica de lo sobrenatural donde residÃ-an los caprichosos deseos del
Olimpo y que teóricamente se escapaba a la intervención humana (SÃ-sifo), es la que parece
seguir ordenando el caos relativo en que se mueven algunas de los acontecimientos más
recientes de nuestro presente. Por ejemplo, la guerra civil de Siria, en la que se han violado ya
todos los atisbos de humanidad y derechos humanos que en apariencia defendemos desde el
advenimiento de las Luces y que, sin embargo, no han movido a las naciones depositarias de los
mitos de la libertad, igualdad o fraternidad, a mover un solo músculo de sus arsenales, excepto
para permitir la venta por sus industrias de vastos cargamentos de armas que sigan alimentando
el conflicto y la destrucción.
Algunos claman que todo ello explica el cinismo de nuestros gobernantes, que la razón de
estado occidental ha llegado a sus niveles más bajos de infamia, sin recordar otros episodios
similares en la historia en donde la no intervención posibilitó el desangrarse de terceros, con
fatales consecuencias ulteriores para las naciones apoltronadas (por ejemplo, la Guerra Civil
española con el abandono de la Segunda República y el favor a las potencias totalitarias de
entonces). Otros parecen desconocer que la complejidad de intereses entre los participantes de
la contienda fratricida (diferentes etnias y religiones) e internacional (occidente estadounidense y
francobritánico frente al antiguo eje del mal chino-soviético) no permite delimitar un claro partido
o tendencia que garantice que cualquier ayuda no acabe en manos más diabólicas de las ya
atisbadas hasta ahora.
Por ello, la polÃ-tica de brazos caÃ-dos ma non troppo parece ser el mal menor a una matanza en
la que se ha vuelto a cruzar la lÃ-nea de demarcación de las garantÃ-as mÃ-nimas establecidas
por las convenciones internacionales contra la utilización de armas de destrucción masiva, a
pesar de la teórica y posterior eliminación de éstas por parte de Assad. Al fin y al cabo, la
opinión pública estadounidense, tantas veces movida por el carácter mesiánico de su texto de
independencia (life, liberty and the pursuit of happiness) ha preferido ahora mirar su exhausto
ombligo sin estómago financiero para deglutir otro banquete de sangre, a pesar de las erráticas
llamadas al para bellum de su máximo dirigente, premio Nobel de la Paz. Sin embargo, en su
perÃ-metro nacional, más de 300 millones de armas de todas clases, desafÃ-an, parapetadas tras
http://www.naciodigital.cat/opinio/7516/no/res
Pàgina 3 de 4
la segunda enmienda de la constitución cualquier intento de control o de prohibición, mientras
los titulares espectaculares de los medios de comunicación siguen consumiendo muertes,
asesinatos y matanzas a una media de casi un centenar diarios.
Por tanto, frente a la teorÃ-a de una sociedad conspiratoria e implacable, conformada por
banqueros depravados y polÃ-ticos serviles, complejos armamentÃ-sticos e industriales
imparables, aparecen a veces, episodios correctivos y desacralizadores del poder omnÃ-modo en
los que se combinan la capacidad de resistencia colectiva ligada al mismo azar con que las
supuestas estructuras neototalitarias intentan controlarnos hasta en los más mÃ-nimos detalles.
Extraños hados quizás por los que un detentor de secretos como Snowden se encuentre ahora
bajo la protección de un estado heredero del Gulag alimentado por la KGB frente a los intereses
bienpensantes de una democracia excepcional como EE. UU.
Por otro lado, quizás nos salvamos todavÃ-a del control definitivo del Gran Hermano porque
nuestras conciencias, a diferencia de la de Winston en 1984, pueden, a veces, resistir por la
imaginación, por los mitos y la ficción, a los intentos de clasificación de lo impensable: esa
capacidad para el recuerdo y la invención humanos que apelan, precisamente, a su inasible
permanencia, a su lÃ-quida materialidad… Porque la infinita percepción del firmamento, los
lÃ-mites descosidos de las galaxias, a pesar de las sondas exploradoras al borde de nuestro
sistema solar, todavÃ-a los podemos sólo imaginar con la emoción del rayo de luna que hacÃ-a
vibrar los humores de Manrique, el personaje de la leyenda de Bécquer. Hoy, los poetas
reveladores del más allá cibernético no han invocado las palabras incomprensibles del arcano
sino que han realizado gestos simples ante las pantallas insondables de nuestras redes sociales
que teóricamente se abren a los confines de las galaxias y nos han recordado que la supuesta
libertad de esos dispositivos, en nuestras democracias, están tan limitados como la propia vida.
El rÃ-o de la existencia fluye hacia la muerte del sentido, girando inexplicablemente en la rueda
de una caprichosa fortuna en la que ahora podemos releer fascinados pero cohibidos las tablas
de nuestro cotidiano ya escrito y grabado por un deus ex machina que ha coleccionado nuestras
comunicaciones y pensamientos más Ã-ntimos,  desvelados voluntariamente por nosotros
mismos ante el miedo de encontrarnos solos en el fondo de nuestra insondable conciencia.
Atrapados en esas redes de Arachne que ahora tejemos dentro de nuestro propio ser, el
conformismo de nuestros gestos de masa está cautivo y minoritariamente fascinado por
herramientas que nos esclavizan y liberan a la vez. Como lo anticipó Ortega, entre nuestra
satisfacción servil, también puede surgir el impulso iluminador. En la lógica del autocontrol
cibernético existe la arbitraria posibilidad del golpe de dados que abolirá todo azar gracias a
estos nuevos románticos, piratas en bajeles informáticos que al denunciar y exponer los excesos
de escuchas, seguimientos o abusos, iluminan también el escrutado pozo de nuestro destino.
http://www.naciodigital.cat/opinio/7516/no/res
Pàgina 4 de 4