PECAB 2011 - Ajuntament de Barcelona
Anuncio
Pecab PLA ESPECIAL D’EQUIPAMENT COMERCIAL ALIMENTARI DE BARCELONA ORDENANÇA D’ESTABLIMENTS I CENTRES DE COMERÇ ALIMENTARI DE BARCELONA 2011 Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona ÍNDEX MEMÒRIA 1. MARC DE LA REVISIÓ DEL PECAB_ __________________________________________________________ 10 1.1. Antecedents___________________________________________________________________________ 10 1.2. Un nou marc sociodemogràfic i econòmic___________________________________________________ 14 2. ALGUNES CONSTATACIONS SOBRE EL COMERÇ ALIMENTARI A LA CIUTAT DE BARCELONA_ ___________ 17 2.1. Formats comercials_____________________________________________________________________ 17 2.2. Distribució desigual de l’oferta pel territori de la ciutat_______________________________________ 19 2.3. La proximitat com a hàbit clau del consumidor_ _____________________________________________20 2.4. Incidència dels diferents formats comercials a la ciutat_ ______________________________________ 21 3. INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS______________________23 3.1. Mercats municipals_____________________________________________________________________24 3.2. PECAB_ ______________________________________________________________________________25 3.3. Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona__________________________26 4. PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB_________________________________________________27 4.1. Criteris marc de la revisió________________________________________________________________27 4.2. Principis del PECAB_ __________________________________________________________________ 28 4.3. Objectius del PECAB____________________________________________________________________29 4.4. Xarxa de la distribució comercial alimentària________________________________________________30 4.5. Formes i tècniques de distribució_________________________________________________________30 4.6. Expressió territorial del PECAB___________________________________________________________ 31 ÍNDEX TEXT NORMATIU CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS_ ________________________________________________________38 Secció 1a. Disposicions generals_ ____________________________________________________________38 Article 1. Objecte del Pla especial_____________________________________________________________38 Article 2. Documentació del PECAB_ __________________________________________________________38 Article 3. Vigència del PECAB_ _______________________________________________________________38 Article 4. Revisió del PECAB: Circumstàncies que la justifiquen_ ___________________________________38 Article 5. Modificació del PECAB______________________________________________________________38 Article 6. Caràcter vinculant del PECAB_ _______________________________________________________38 Article 7. Interpretació del PECAB_____________________________________________________________39 Secció 2a. Definicions______________________________________________________________________39 Article 8. Definició d’activitats, usos i establiments comercials alimentaris___________________________39 Article 9. Superfície neta de venda____________________________________________________________39 Article 10. Tipologia d’establiments comercials amb venda d’alimentació____________________________39 Article 11. Superfícies mínimes_______________________________________________________________40 CAPÍTOL II. ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES___________________________ 41 Secció 1a. Criteris generals__________________________________________________________________ 41 Article 12. Divisió del terme en perímetres_ ____________________________________________________ 41 Article 13. Admissió d’usos i activitats comercials alimentàries_ ___________________________________ 41 Article 14. Precisió dels límits de perímetre_____________________________________________________ 41 Secció 2a. Perímetre d’influència de polaritat comercial en funcionament____________________________ 41 Article 15. Definició_ _______________________________________________________________________ 41 Article 16. Objecte_ ________________________________________________________________________ 41 Article 17. Condicions d’ús_ _________________________________________________________________ 41 Article 18. Perímetres_______________________________________________________________________42 Article 19. Remodelació de mercats___________________________________________________________42 Secció 3a. Perímetre de centre comercial en funcionament________________________________________42 Article 20. Definició________________________________________________________________________42 Article 21. Condicions d’ús_ _________________________________________________________________42 Article 22. Perímetres de centres comercials en funcionament_____________________________________43 Secció 4a. Perímetres per a la ubicació del comerç de proximitat___________________________________43 Article 23. Definició________________________________________________________________________43 Article 24. Condicions d’ús__________________________________________________________________43 ÍNDEX TEXT NORMATIU Secció 5a. Perímetres amb prohibició d’instal·lació de comerç alimentari____________________________44 Article 25. Definició________________________________________________________________________44 Article 26. Condicions d’ús__________________________________________________________________44 SECCIÓ 6a. PERÍMETRES DE ZONIFICACIÓ ESPECIAL_____________________________________________44 Article 27. Definició________________________________________________________________________44 Article 28. Condicions d’ús comercial alimentari a les zones d’entorn portuari________________________44 Article 29. Condicions d’ús comercial alimentari a les estacions d’FGC_ _____________________________44 Article 30. Condicions d’ús comercial alimentari a les zones industrials (clau 22a PGM)________________44 Secció 7a. Venda o distribució d’aliments als establiments polivalents definits en l’article 10.2__________45 Article 31_________________________________________________________________________________45 Article 32. Condicions d’ús comercial alimentari_________________________________________________45 Article 33. Venda alimentària en botigues de conveniència________________________________________45 CAPÍTOL III. INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ I LA REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES___________________________________________________ 45 Article 34. Llicències municipals i comunicacions________________________________________________45 Article 35. Plans especials per realitzar en els perímetres de polaritat comercial ______________________45 Article 36. Contingut_ ______________________________________________________________________45 Article 37. Tramitació_______________________________________________________________________46 Disposicions transitòries____________________________________________________________________46 Primera__________________________________________________________________________________46 Segona_ _________________________________________________________________________________46 Tercera_ _________________________________________________________________________________46 Disposicions addicionals____________________________________________________________________46 Primera__________________________________________________________________________________46 Segona_ _________________________________________________________________________________46 Disposició final____________________________________________________________________________46 Disposició derogatòria_____________________________________________________________________46 ÍNDEX CARTOGRAFIA DELS PERÍMETRES DEFINITS AL PECAB PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT_ _______________________________49 ENTORN DE PERÍMETRE DE POLARITAT EN FUNCIONAMENT: LIMITACIÓ D’OBERTURA DE SUPERMERCATS______________________________________________66 PERÍMETRES DE CENTRES COMERCIALS EN FUNCIONAMENT_________________________________ 71 ORDENANÇA CAPÍTOL I. OBJECTE I DEFINICIONS___________________________________________________________ 80 Article 1. Objecte_ ________________________________________________________________________ 80 Article 2. Concepte________________________________________________________________________ 80 Article 3. Superfície neta de venda___________________________________________________________ 80 Article 4. Tipologia d’establiments comercials amb venda d’alimentació____________________________ 80 Article 5. Establiments no compresos_ ________________________________________________________ 81 CAPÍTOL II. CONDICIONS DE DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT______________________________________ 82 Article 6. Condicions sanitàries______________________________________________________________ 82 Article 7. Horari comercial__________________________________________________________________ 82 Article 8. Preu de venda al públic____________________________________________________________ 82 Article 9. Documentació_ __________________________________________________________________ 82 Article 10. Normativa específica_ ____________________________________________________________ 82 Article 11. Fulls de reclamacions_____________________________________________________________ 82 Article 12. Farmaciola______________________________________________________________________ 82 CAPÍTOL III. CONDICIONS DELS LOCALS COMERCIALS____________________________________________83 Article 13. Condicions generals_______________________________________________________________83 Article 14. Ventilació_______________________________________________________________________83 Article 15. Desnivells. Escales i rampes_ _______________________________________________________83 Article 16. Ascensors i muntacàrregues_______________________________________________________ 84 Article 17. Escales mecàniques______________________________________________________________ 84 Article 18. Escombraries_ __________________________________________________________________ 84 Article 19. Comptadors i quadres de comandament_ ____________________________________________ 84 Article 20. Zones de càrrega i descàrrega_ ____________________________________________________ 84 Article 21. Magatzems i cambres frigorífiques__________________________________________________ 84 Article 22. Serveis sanitaris i vestidors_ ______________________________________________________ 84 Article 23. Aparcament_ ____________________________________________________________________85 Article 24. Estació transformadora____________________________________________________________85 ÍNDEX ORDENANÇA CAPÍTOL IV. ESTABLIMENTS DE CARÀCTER COL·LECTIU___________________________________________85 Article 25. Identificació_____________________________________________________________________85 Article 26. Condicions especials dels CPA_ _____________________________________________________85 Article 27. Definició de lloc de venda__________________________________________________________85 Article 28. Condicions dels llocs de venda______________________________________________________85 Article 29. Relacions entre superfícies________________________________________________________ 86 Article 30. Passos per al públic______________________________________________________________ 86 Article 31. Neteja_ ________________________________________________________________________ 86 Article 32. Desguassos_ ___________________________________________________________________ 86 Article 33. Règim intern dels CPA i GPA_ ______________________________________________________ 86 Article 34. Administració___________________________________________________________________ 86 Article 35. Classes de llocs de venda__________________________________________________________87 Article 36. Titularitat de magatzems i cambres frigorífiques_ ______________________________________87 Article 37. Control de pesades_ ______________________________________________________________87 CAPÍTOL V. ESTABLIMENTS INDIVIDUALS_ _____________________________________________________87 Article 38. Especialistes_ ___________________________________________________________________87 Article 39. Superfícies______________________________________________________________________87 Article 40. Polivalents alimentaris_ __________________________________________________________ 88 Article 41. Autoserveis_____________________________________________________________________ 88 Article 42. Superservei_ ___________________________________________________________________ 88 Article 44. Establiments polivalents__________________________________________________________ 89 Article 45. Condicions_ ____________________________________________________________________ 89 Article 46. Altres formes de venda de productes alimentaris______________________________________ 89 Article 47. Expositors______________________________________________________________________ 89 CAPÍTOL VI. MÀQUINES EXPENEDORES D’ALIMENTS_____________________________________________90 Article 48. Definició________________________________________________________________________90 Article 49. Característiques__________________________________________________________________90 Article 50. Prohibicions_____________________________________________________________________90 CAPÍTOL VII. BOTIGUES DE PLATS PREPARATS_ _________________________________________________90 Article 51. Definició_ _______________________________________________________________________90 Article 52. Característiques__________________________________________________________________90 Article 53. Productes a la venda______________________________________________________________90 Article 54. Comercialització__________________________________________________________________90 Article 55. Envasos_________________________________________________________________________90 ÍNDEX ORDENANÇA Article 56. Ubicació d’aparells_ ______________________________________________________________ 91 Article 57. Classes de cuinats________________________________________________________________ 91 Article 58. Repartiment_____________________________________________________________________ 91 Article 59. Degustació______________________________________________________________________ 91 CAPÍTOL VIII. INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ I REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES________________________________________________________________ 91 Article 60. Intervenció municipal_ ____________________________________________________________ 91 Article 61. Remissió________________________________________________________________________ 91 Article 62. Particularitats____________________________________________________________________ 91 CAPÍTOL IX. INSPECCIÓ DE COMERÇ I CONSUM_ ________________________________________________92 Article 63. Funcions________________________________________________________________________92 Article 64. Actuacions inspectores____________________________________________________________92 Article 65. Actes___________________________________________________________________________92 Article 66. Prospecció del mercat_____________________________________________________________92 CAPÍTOL X. RÈGIM SANCIONADOR____________________________________________________________92 Article 67. Definició________________________________________________________________________92 Article 68. Infraccions ______________________________________________________________________92 Article 69. Sancions________________________________________________________________________94 Article 70. Graduació_______________________________________________________________________94 Article 71. Competència_____________________________________________________________________94 Article 72. Procediment_____________________________________________________________________94 CAPÍTOL XI. MULTES COERCITIVES I ALTRES MESURES SANCIONADORES____________________________94 Article 73. Multes coercitives_ _______________________________________________________________94 Article 74. Procediment_____________________________________________________________________94 Article 75. Reiteració_______________________________________________________________________94 Article 76. Altres mesures no sancionadores____________________________________________________94 Disposicions transitòries____________________________________________________________________94 Disposició derogatòria_____________________________________________________________________95 ANNEX 1_ _______________________________________________________________________________ 96 Grups d’especialitats alimentàries___________________________________________________________ 96 ANNEX 2________________________________________________________________________________ 99 Quadre de resum del capítol v (art. 38-47)_ ___________________________________________________ 99 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona MARC DE LA REVISIÓ DEL PECAB 1. MARC DE LA REVISIÓ DEL PECAB 1.1. Antecedents El Consell Plenari del 28 d’abril de 1999 va aprovar la revisió del Pla especial de l’equipament comercial alimentari de la ciutat de Barcelona (PECAB) vigent des de l’any 1986. Els objectius d’aquella revisió van ser adaptar el PECAB: a) als canvis en els comportaments del consum; b) als nous fenòmens comercials, i c) a la superació de les distorsions existents en l’aparell de l’equipament comercial. L’article 3 del PECAB ja establia la necessitat de revisar el grau d’acompliment de les seves determinacions un cop transcorreguts quatre i vuit anys des de l’aprovació a fi de procedir, si escau, a una revisió. L’article 4 de la normativa detallava què calia entendre per revisió del PECAB i quines eren les circumstàncies que n’aconsellaven la revisió: Article 4. Revisió del PECAB: Circumstàncies que la justifiquen 1. S’entén per revisió del contingut del PECAB una alteració substancial de les seves determinacions de manera que afecti la xarxa de distribució alimentària, la definició conjunta de les polaritats comercials o qualsevol altre dels elements fonamentals del Pla especial. 2. Són circumstàncies que justifiquen la revisió del PECAB, i que en tot cas hauran d’ésser esmentades i conegudes en l’acord d’inici dels treballs de revisió: a) Variacions de població per sobre d’un 33 % respecte a la xifra del padró de 1996 o canvis en els comportaments de consum que signifiquin una alteració substancial de la demanda de productes alimentaris. b) Canvis significatius en la distribució de les quotes de mercat entre les distintes formes comercials de la distribució alimentària. c) Aparició de nous fenòmens comercials que suposin canvis en la xarxa definida pel Pla. d) Aparició de distorsions en l’aparell de l’equipament comercial que es produeixin i manifestin amb motiu de l’aplicació del Pla. e) Una revisió del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials que afecti de forma substancial les previsions del PECAB. 10 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona MARC DE LA REVISIÓ DEL PECAB Del conjunt de les cinc circumstàncies que justifiquen la revisió, com a mínim una (la que fa referència al Pla territorial sectorial d’equipaments comercials) resulta determinant, tenint en compte que el PTSEC ha desaparegut del nostre ordenament jurídic com a conseqüència del nou marc legislatiu representat per: ■■ La Directiva europea de serveis del mercat interior (2006/123/CE). ■■ La Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici. ■■ La Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials. Per la seva importància i repercussió en els continguts del Pla especial del comerç alimentari de Barcelona, a continuació es resumeixen els principals trets d’aquestes normatives: 1.1.1. A finals de l’any 2006, el Parlament Europeu i el Consell de la Unió van aprovar conjuntament la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, relativa als serveis en el mercat interior. Entre molts altres aspectes, la Directiva europea de serveis en el mercat interior (DESMI) destinava tot un capítol (el III) a la llibertat d’establiment dels prestadors dels serveis, als règims d’autorització i a la regulació de les condicions per a la concessió de les autoritzacions (o llicències d’establiment). De forma resumida, aquestes condicions requereixen que les llicències o autoritzacions: ■■ Persegueixin finalitats que no puguin aconseguir-se mitjançant procediments menys restrictius. ■■ Apliquin uns criteris que no siguin arbitraris ni discriminatoris. ■■ Apliquin uns criteris clars, inequívocs i predictibles, a més d’objectius, públics i transparents. ■■ Responguin a raons d’interès general, i que les mesures i els criteris d’autorització siguin proporcionals als objectius generals.1 Per la seva transcendència posterior, convé recordar2 que les raons d’interès general es refereixen, entre d’altres, a temes com ara l’ordre públic, la seguretat i la protecció civils, la protecció dels consumidors, la protecció del medi ambient i els entorns urbans, la conservació del patrimoni, etc. Finalment, els articles 14 i 15 fixen determinats aspectes que resulten incompatibles amb els tractats de la Unió, i per tant queda prohibit considerar-los per als procediments d’autorització, o bé cal avaluar-los i justificar-los de forma estricta. Entre els primers (condicions prohibides en l’article 14) hi figuren: ■■ L’aplicació cas per cas d’una prova econòmica destinada a avaluar una demanda del mercat. ■■ L’avaluació del impactes econòmics previstos per a l’activitat. ■■ El sotmetiment de l’autorització a la programació econòmica (però no a la planificació urbanística, per exemple). 1 Article 10 de la Directiva 2006/123/CE. 2 Vegeu l’article 4.8 de la Directiva. 11 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona MARC DE LA REVISIÓ DEL PECAB I entre els condicionants per avaluar i justificar per raons d’interès general (article 15) hi figuren: ■■ Límits quantitatius o territorials. ■■ Límits fixats en funció de la població o distàncies entre establiments. Cal tenir en compte aquesta regulació tant en les lleis i els procediments existents en el moment de la plena entrada en vigor de la Directiva (desembre de 2009), com en aquelles lleis, procediments, reglaments, plans, etc. que es puguin aprovar des de la promulgació de la norma europea. 1.1.2. La Directiva europea establia que els estats membres (en tots els seus àmbits administratius) havien de revisar (i transposar a l’ordenament jurídic nacional) tota la seva normativa pròpia en aquest termini de tres anys, fins a finals del desembre del 2009. En l’àmbit de l’Estat espanyol, la norma més important és la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, que té caràcter de legislació bàsica a l’empara de l’article 149 de la Constitució espanyola. A grans trets, aquesta Llei transposa molt directament el contingut de la Directiva mitjançant una redacció més acurada de l’articulat i una ordenació possiblement més entenedora. En aquest sentit, la llibertat d’establiment es regula en el capítol II de la Llei, on es reprodueixen les mateixes condicions que fixa el capítol III de la DESMI esmentats en l’apartat anterior. També es reprodueixen en l’article 9 de la Llei les condicions generals que han de tenir les autoritzacions (art. 10 de la DESMI), i en els articles 10 i 11 els requisits prohibits i excepcionals, que equivalen a allò que regulen els articles 14 i 15 de la DESMI, respectivament. Amb anterioritat, l’article 3.11 defineix les raons d’interès general en els mateixos termes que l’article 4.8 de la Directiva. 1.1.3. En aquest context, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el Decret llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials, convalidat posteriorment pel Parlament de Catalunya. Aquesta nova Llei fa referència concreta a la Directiva europea, marc en el qual cal inscriure les modificacions dels procediments d’ordenació de les activitats comercials. Els principis i objectius expressats per la nova Llei catalana per a l’ordenació de les activitats comercials es fonamenten en el principi general de la llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat dins una lleial competència. 12 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona MARC DE LA REVISIÓ DEL PECAB Més concretament, el mateix article 4 de la Llei assenyala els principis que han d’informar el planejament de les activitats comercials, i aquest és el cas específic del Pla especial del comerç alimentari de Barcelona (PECAB): En la planificació dels equipaments comercials s’han de tenir en compte les diverses necessitats i expectatives del conjunt de la ciutadania, avaluar-ne la possibilitat de desplaçament [...] Aquests principis generals es concentren en l’article 4.2 en els següents objectius per a aquesta nova política comercial: a)L’afavoriment de la cohesió social, entesa com un dels elements que, juntament amb la cohesió ecològica, econòmica i institucional, conformen de manera conjunta i indissoluble la sostenibilitat pretesa, la qual implica necessàriament la prossecució d’equilibris econòmics en lloc del tradicional creixement lineal i acumulatiu; per garantir, en aquest context, l’aprovisionament, la diversitat d’oferta i la multiplicitat d’operadors en un model de ciutat que ofereixi les mateixes possibilitats per a tots els ciutadans i ciutadanes i tots els sectors socials, incloent en aquest objectiu la integració de les situacions de dependència. [...] b)La potenciació d’un model de ciutat compacta en què l’ús residencial s’harmonitza amb les activitats comercials i de serveis, per enfortir les estructures comercials com a valors de la cultura mediterrània. c) La reducció de la mobilitat per evitar els desplaçaments innecessaris que congestionen les infraestructures públiques i incrementen la contaminació atmosfèrica derivada del trànsit de vehicles. [...] Resulta d’especial significació el que es regula en la disposició addicional primera del Decret llei en relació amb les competències del municipi de Barcelona: En el municipi de Barcelona, ateses les especials característiques que es deriven de la capitalitat del país i atès el que estableixen els articles 11.1.n, 58.1, 59 i 71 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona és competent per atorgar les llicències comercials corresponents als establiments amb una superfície de venda inferior a 5.000 metres quadrats, d’acord amb les ordenances i la planificació comercial pròpies. En definitiva, el Decret llei permet establir el marc general que ha de tenir la planificació urbanística de les activitats i els usos comercials, i reconeix de forma molt més precisa la plena autonomia de la ciutat de Barcelona, en funció de la seva Carta municipal en el marc de les seves ordenances i la planificació comercial pròpia. 1.1.4. En el mateix procés d’incorporació de la Directiva europea al dret espanyol d’ordenació de les activitats comercials, el març de 2010 es va aprovar la Llei 1/2010 de reforma de la Llei 7/1996 d’ordenació del comerç al detall. En la seva disposició final segona, s’estableix que aquesta Llei permet la incorporació de la Directiva a la legislació espanyola. La disposició final primera estableix, a l’empara de l’article 149 de la Constitució espanyola, el caràcter bàsic de la Llei reformada d’ordenació del comerç al detall. 13 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona MARC DE LA REVISIÓ DEL PECAB Els aspectes més significatius que s’introdueixen en aquesta modificació tenen relació amb: ■■ Una definició més acurada del que cal entendre per establiment comercial. ■■ La generalització de la llibertat d’establiment sense estar subjecte a règims d’autorització específica, excepte en aquells casos en què puguin considerar-se raons d’interès general, definides segons el que s’estableix tant a la Directiva com a la Llei 17/2009 sobre el lliure accés. ■■ La prohibició de sotmetre les llicències o autoritzacions a proves de caràcter econòmic. ■■ L’atorgament a les comunitats autònomes de la regulació dels procediments d’autorització per a la implantació dels equipaments comercials. ■■ Diversos aspectes relacionats amb formes de venda específiques, com ara la venda de saldos, la venda a distància, la venda en màquines automàtiques, la venda ambulant, etc. ■■ La necessitat de sotmetre el conjunt de les administracions públiques al dret comunitari europeu. ■■ L’avaluació dels impactes ambientals i les condicions d’accessibilitat. ■■ L’establiment de criteris generals sobre la planificació dels usos comercials en relació amb els problemes derivats de la mobilitat, les compres en l’entorn de proximitat, etc. 1.2. Un nou marc sociodemogràfic i econòmic En els prop de vint-i-cinc anys que han transcorregut des que Barcelona es va dotar del primer pla d’ordenació de les activitats comercials, la ciutat ha viscut un intens procés de transformació que ha comportat alteracions substancials en el marc de referència de la distribució comercial alimentària a la ciutat, així com processos importantíssims de transformació urbanística, iniciats a finals dels anys vuitanta amb el conjunt d’obres necessàries per a la celebració dels Jocs, i que han continuat amb importants processos de transformació i reforma interior a tots els districtes de la ciutat. Aquests canvis ja van suposar l’any 1999 una primera revisió del PECAB. Els principals canvis que s’apuntaven en la memòria de la revisió de l’any 1999 s’han consolidat, i fins i tot accelerat, i es poden sintetitzar en els següents: ■■ Acceleració en el procés de concentració, amb disminució del nombre d’establiments tradicionals i augment de la superfície total de venda en el que podríem anomenar “nou comerç”. ■■ Aparició de nous formats comercials (especialment els discounts) i consolidació de determinades empreses operadores del sector de la distribució alimentària (des de cadenes locals fins a la implantació d’empreses multinacionals). ■■ Obertura de noves superfícies comercials, tant en les àrees de nova centralitat com en localitzacions perifèriques. ■■ Canvis en l’estructura urbana de la ciutat, com a conseqüència de les obres d’infraestructura viària i d’operacions de reforma interior, que han permès una major mobilitat de la població i l’aparició de noves possibilitats edificatòries. ■■ Consolidació de la política de reestructuració dels mercats municipals i d’operacions urbanístiques sobre els seus entorns. ■■ Canvis en l’estructura demogràfica de la ciutat. 14 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona MARC DE LA REVISIÓ DEL PECAB Aquests canvis configuren un conjunt de modificacions importants d’ordre econòmic, urbanístic, demogràfic i legislatiu que tindran repercussió sobre la localització del sector comercial alimentari a la ciutat. 1.2.1. Variacions de la població Durant el període 1986-1996, en què el PECAB va estar vigent en la seva versió inicial, la ciutat de Barcelona va experimentar un decreixement poblacional en xifres absolutes proper als 200.000 habitants. Durant el segon període, en canvi, la població resident a Barcelona ha experimentat creixements importants (de l’ordre del 7,5 % i 112.000 persones). QUADRE 1 EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ RESIDENT A BARCELONA 1986 1996 2010 VARIACIÓ % VARIACIÓ % 86-96 96-10 Ciutat Vella 101.264 83.829 107.426 -17.435 -17,2 23.597 28,1 Eixample 288.512 248.777 266.874 -39.735 -13,8 18.097 7,3 Sants-Montjuïc 183.250 167.390 182.395 -15.860 -8,7 15.005 9,0 Les Corts 89.668 81.864 82.952 -7.804 -8,7 1.088 1,3 Sarrià-Sant Gervasi 151.878 129.573 143.911 -22.305 -14,7 14.338 11,1 Gràcia 133.605 115.753 123.383 -17.852 -13,4 7.630 6,6 Horta-Guinardó 192.022 169.832 171.186 -22.190 -11,6 1.354 0,8 Nou Barris 197.228 170.849 168.181 -26.379 -13,4 -2.668 -1,6 Sant Andreu 147.575 135.579 146.528 -11.996 -8,1 10.949 8,1 Sant Martí 216.810 205.359 228.701 -11.451 -5,3 23.342 11,4 1.701.812 1.508.805 1.621.537 -193.007 -11,3 112.732 7,5 BARCELONA 1.2.2. Canvis en la demanda alimentària La recuperació demogràfica de la ciutat ha suposat una certa rectificació en l’envelliment de la població que es posava de manifest l’any 1996. L’aparició de nous fenòmens migratoris i la tendència al “reagrupament familiar” comporta el reforçament, per baix, de la piràmide demogràfica, amb les repercussions que això té sobre la demanda en alimentació. En un altre ordre d’idees, si bé és cert que el pes de la despesa en alimentació sobre el total de la despesa familiar es continua reduint, els augments de renda dels darrers anys (amb la interrupció per la crisi del 2009-2010) fan presagiar un augment significatiu del volum global de les compres en alimentació a la ciutat de Barcelona. 15 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona MARC DE LA REVISIÓ DEL PECAB Les dades més recents sobre la freqüència de compra i la quota de mercat dels diferents formats comercials, i que es reprodueixen en els apartats següents, mostren canvis en les dietes alimentàries que han de reforçar el paper dels establiments especialistes i dels mercats municipals, per un repunt clar del consum de productes frescos. 1.2.3. Nous formats comercials i implantació territorial en els àmbits urbà i metropolità de Barcelona Des de 1986, el sector de la distribució comercial alimentària ha experimentat, a Barcelona i a Catalunya, canvis radicals pel que fa als formats i les estructures empresarials en el camp de la distribució. Una part d’aquests canvis són, al seu torn, resultat de canvis importants en els hàbits de consum i compra de la societat, arrelats en fenòmens que han estat analitzats a bastament. Una altra part dels canvis són resultat de modificacions de la lògica econòmica amb la qual havia operat tradicionalment el sector, i que contribueixen a l’aparició d’uns nous formats comercials. Pel que fa a Barcelona ciutat i el seu entorn metropolità, a partir de l’aprovació de la Llei d’equipaments comercials de la Generalitat de 1987, principalment a partir de 1990, es produeix una verdadera explosió de grans formats instal·lats en la corona immediatament exterior al municipi. També dintre del terme municipal hi ha algunes instal·lacions significatives (Glòries, l’Illa, Vall d’Hebron, Diagonal Mar, la Maquinista, etc.), que van aprofitar en la majoria dels casos operacions de regeneració urbanística d’àrees concretes, a les quals l’Ajuntament volia donar un paper de centralitat rellevant (en el mapa adjunt es localitzen les principals implantacions comercials de l’àrea metropolitana). Cal dir que, malgrat la potència de la corona exterior d’equipaments comercials en gran format i les facilitats per als desplaçaments que suposen els nous eixos viaris, la fuga de compra (mesurada com a percentatge de compra de residents efectuada fora del terme municipal) pel que fa a l’alimentació ha tingut un creixement significatiu però encara té una magnitud limitada. Aquesta pràctica es concentra en els districtes més perifèrics i propers a les àrees d’influència d’aquests formats metropolitans: fonamentalment, Les Corts, HortaGuinardó, Sants-Montjuïc i Nou Barris. Pel que fa als formats d’autoserveis (des dels petits fins als supermercats), hi ha hagut dos canvis rellevants. Per una banda, la consolidació a l’alça de la quota de mercat dels supermercats en el conjunt de la distribució alimentària i el creixement en m2 dels establiments individuals d’aquest format, la qual cosa els ha comportat un guany en la quota de mercat en el subsector de l’alimentació fresca. El segon fenomen significatiu en aquest bloc ha estat l’aparició de nous formats comercials, els establiments de descompte o hard-discounts, i els establiments especialistes, principalment en fruita i verdura, amb una forta estructura empresarial. 16 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona ALGUNES CONSTATACIONS SOBRE EL COMERÇ ALIMENTARI A LA CIUTAT DE BARCELONA 2. ALGUNES CONSTATACIONS SOBRE EL COMERÇ ALIMENTARI A LA CIUTAT DE BARCELONA Tant l’Àrea de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona com l’Institut Municipal de Mercats elaboren estudis sobre els comportaments de compra de les famílies barcelonines, ja sigui amb caràcter específic o bé dintre d’investigacions més generals, per tal d’incloure’ls en l’anomenat Òmnibus municipal. 2.1. Formats comercials El tret més característic de l’estructura de formats comercials pel que fa a la compra d’alimentació fresca és la presència dels mercats municipals i els supermercats. En el gràfic adjunt es pot analitzar l’evolució de les quotes de mercat des de l’any 2000 fins a l’actualitat per al conjunt de l’alimentació. Si bé és cert que els supermercats tenen la màxima quota de mercat en la compra d’alimentació i altres productes quotidians, la situació s’inverteix quan s’analitza en concret els establiments on es compra l’alimentació fresca. Per a aquests sectors, el mercat municipal és el format preferit de les famílies barcelonines. GRÀFIC 1 EVOLUCIÓ DE LA QUOTA DE MERCAT SEGONS EL FORMAT COMERCIAL 60% 56 49 50% 41 40% 10% 0% 49 43 34 44 33 29 30% 20% 44 29 4 2001 18 5 4 14 22 5 3 5 2002 3 17 16 4 5 2 2003 Al supermercat Al mercat municipal A la botiga de barri / especialtizada 80 70 52 52 2004 57 52 60 54 47 31 27 16 52 44 25 16 51 55 25 16 4 27 13 4 27 13 4 2005 A l’hipermercat Altres 29 25 15 16 5 3 4 3 2006 24 24 16 15 16 3 4 2 5 3 22 2007 2008 27 22 13 4 3 15 4 3 2009 17 15 4 3 17 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona ALGUNES CONSTATACIONS SOBRE EL COMERÇ ALIMENTARI A LA CIUTAT DE BARCELONA QUADRE 2 ESTABLIMENT ON ACOSTUMA A COMPRAR L’ALIMENTACIÓ FRESCA % 60% 50% Juny 09 Des 09 Al mercat municipal 41,9 46,1 Al supermercat 33,6 28,0 A la botiga de barri/especialitzada 18,9 22,1 A l’hipermercat 49 Als grans magatzems 41 40% 30% 20% 10% 0% 2,5 44 43 49 44 51 52 52 44 Als centres comercials 34 Altres29 29 N 4 5 4 31 27 25 14 22 5 3 5 52 0,8 55 57 52 54 16 17 3 4 25 16 16 5 2 4 27 27 0,1 13 13 4 4 15 (1000) 5 3 60 0,5 29 25 1,1 1,8 0,5 47 1,1 33 Cap/no compra/ns-nc 18 16 56 22 24 24 16 16 15 16 4 3 3 4 2 5 3 27 22 13 4 3 0,1 0,9 15 (1000) 4 3 17 15 4 3 Si aproximem per grups de productes, la fruita, 2006 la verdura i2007 el peix fresc són els elements determinants 2001 2002l’anàlisi2003 2004 2005 2008 2009 de les compres dels diferents tipus de formats especialistes i mercats municipals, mentre que els supermerAl supermercat l’hipermercat cats són els establiments preferits per als Aproductes secs i productes de consum quotidià no alimentari. Al mercat municipal A la botiga de barri / especialtizada Altres GRÀFIC 2 QUOTA DE MERCAT DELS DIFERENTS FORMATS 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Cansaladeria, formatge... Fruita i verdura Pesca salada, conserves Mercat Altres establiments 100% 80% 86 85 87 Peix fresc marisc Altres productes alimentació Altres productes NO alimentació Supermercat del mercat Establiments del voltant 82 85 84 83 81 83 82 80 83 83 86 80 82 82 84 18 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona ALGUNES CONSTATACIONS SOBRE EL COMERÇ ALIMENTARI A LA CIUTAT DE BARCELONA 2.2. Distribució desigual de l’oferta pel territori de la ciutat El comerç alimentari a Barcelona constitueix una xarxa territorialment molt descentralitzada. A diferència d’altres branques, el comerç alimentari no genera grans eixos que ocupen zones centrals del territori de la ciutat, sinó que forma aglomeracions (pols) ubicades en les proximitats dels llocs on resideix la població. L’esquema de polaritats comercials dissenyat pel PECAB original ha tingut, en termes generals, un èxit important en la configuració dels mercats municipals com a animadors de nuclis comercials quotidians al territori. Complementàriament a aquest paper de distribuïdors territorials de les polaritats comercials, el mercats municipals són equipaments públics i, en els objectius municipals, són el format que permet exercir amb més garanties per al consumidor la comparació de qualitat i preus en producte no estandarditzat. Tanmateix, la situació dintre i al voltant d’aquests mercats no és uniforme, per diferents raons: ■■ Diferències importants en equipament i servei al comprador: no-obertura a les tardes, qualitat de les instal·lacions, mix comercial regenerat o no. ■■ Les variacions de població durant el període 1986-2010 han afectat de forma diversa: en termes generals, la població resident en entorns de nuclis històrics (Ciutat Vella, Sants, Sant Andreu) ha tingut un millor comportament que no pas altres districtes de la ciutat que també disposen d’aquest equipament, com ara l’Eixample o Gràcia. ■■ La densitat i coherència comercial de l’oferta quotidiana situada dins de les respectives àrees de polaritat no és la mateixa en tots els casos. Al mateix temps, l’origen de la clientela dels diferents mercats assenyala clarament que es tracta d’equipaments de proximitat. Abaceria 100 Horta 100 Mercè 100 0,5 100 6,1 59,7 Sants 100 0,5 Concepció 100 0,5 Les Corts 100 0,5 71,9 17,1 1,5 0,5 0,5 1 0,5 0,5 0,5 2,5 18,9 0,5 65,3 30,1 3,1 3 1 6,2 13,9 49,5 22,7 4,6 3,5 2,6 2,1 0,5 0,5 0,5 0,5 0,5 4,2 85,2 4,8 0,7 0,6 8,3 2,1 2,1 1,1 1,1 0,5 1,6 1,6 6,2 4,1 7,9 6,9 5,3 10,1 Altres dist. 10 1,5 2,1 72,8 24,1 0,5 0,5 1,5 94,4 St. Martí Provençals Altres dist. 9 0,5 0,5 36,5 60,4 1,5 7 Altres dist. 8 0,5 0,5 13,3 0,5 Vilapicina i la Torre Llobeta Altres dist. 7 Horta Altres dist. 6 Vila de Gràcia Altres dist. 5 Sarrià Altres dist. 4 Les Corts Sants Altres dist. 3 0,5 0,5 Santa Caterina 100 71,4 100 1 0,5 100 100 1 0,5 81,8 10,1 Provençals Sarrià Altres dist. 2 1 Sant Antoni Total Dreta Eixample Sant Antoni Altres dist. 1 St. Pere, Sta Caterina, Ribera Total QUADRE 3 ORIGEN DEL CLIENT EN FUNCIÓ DEL MERCAT 1,5 8,4 0,5 1,6 2,1 0,5 1,6 7,6 2,1 9,1 2,9 1 0,5 0,5 3,6 1,6 5,3 2,9 0,9 7,3 3 19 70 60 50 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona 40 ALGUNES CONSTATACIONS SOBRE EL COMERÇ ALIMENTARI A LA CIUTAT DE BARCELONA 30 20 10 0 Cansaladeria, formatge... Fruita i verdura Pesca salada, conserves Peix fresc marisc Altres productes alimentació 2.3. La proximitat com a hàbit clau del consumidor Altres productes NO alimentació El tercer element característic de les compres d’alimentació és la proximitat de les compres respecte del domicili. Mercat Supermercat del mercat Altres establiments Establiments del voltant Aquesta demanda de proximitat es posa de manifest per diferents dades dels estudis municipals. Per una banda, com es mostra al gràfic següent, al llarg dels darrers deu anys el mitjà de transport majoritari per accedir a les compres d’alimentació són els viatges a peu, amb una gran estabilitat entre el 80 i el 87 %. GRÀFIC 3 SISTEMA DE TRANSPORT UTILITZAT PER FER LES COMPRES 100% 86 85 87 9 2 10 4 10 3 82 85 84 83 81 83 82 80 10 4 11 5 10 5 12 6 11 5 13 5 13 5 80% 83 83 11 5 12 5 86 80 82 82 84 15 14 12 12 4 4 4 4 60% 40% 20% 0% 2001 2002 A peu Transports privats 11 6 2003 2004 2005 2006 2007 9 4 2008 2009 Transports públics Altres Aquesta voluntat de preferència per la proximitat encara es fa més palesa en el cas dels mercats municipals. El temps de recorregut per desplaçar-se fins al mercat municipal és, en més del 80 % dels casos, inferior a 10 minuts. Finalment, els motius per no comprar als mercats municipals, tal com reflecteix el gràfic següent, estan determinats per elements importants de proximitat: el mercat queda lluny, té més a prop altres establiments, manca de temps. 20 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona ALGUNES CONSTATACIONS SOBRE EL COMERÇ ALIMENTARI A LA CIUTAT DE BARCELONA GRÀFIC 4 MOTIU PEL QUAL NO ES COMPRA AL MERCAT MUNICIPAL LI QUEDA LLUNY 25,6 PREFEREIX UN ALTRE TIPUS D’ESTABLIMENT 22,7 TÉ MÉS A PROP ALTRES ESTABLIMENTS 12,1 PER MANCA DE TEMPS 10,6 PER COMODITAT 9,5 L’HORARI ÉS MÉS RESTRINGIT 7,7 ÉS CAR 5,5 MANCA DE COSTUM 3,7 COMPRA PER INTERNET / LI PORTEN LA COMPRA A CASA 2,6 MOLTA GENT I CUES 1,8 PEL TIPUS DE PRODUCTES QUE NECESSITA 1,1 POCA OFERTA / POQUES PARADES 1,1 ALTRES 3,3 NS/NC 2,2 0 5 10 15 20 25 30 % El consumidor de Barcelona vol fer la compra quotidiana a prop de casa seva. La resistència a abandonar els llocs immediats de residència per dur a terme les compres quotidianes és un hàbit de localització que pot tenir diverses lectures. Per una banda, pot resultar explicatiu de les quotes de mercat de determinats formats mitjans, que s’adeqüen més a la trama urbana que avui concentra el gruix dels 100 % residents de la ciutat. I per una altra, des del punt de vista de la gestió municipal, és coherent amb l’objectiu 80 % de minimitzar els desplaçaments interiors en vehicle privat i afavorir una pluralitat d’usos de l’espai dins del teixit60urbà, % enfront d’altres opcions que proposen una especialització per àrees. 40 % 2.4. Incidència dels diferents formats comercials a la ciutat 20 % 2.4.1. Les dues 0 % versions anteriors del PECAB formulaven una xarxa d’equipament comercial alimentari jerarquitzada, Tradicional Supermercat Hipermercat en la qual els nòduls d’articulació eren el mercats municipals. La xarxaDiscount de mercats municipals ha crescut amb la ciutat des de 1836 (construcció de la Boqueria). L’annexió de nous municipis (St. Andreu de Palomar, St. Martí Mobilitat Emissions CO2St. Vicenç de Sarrià...) Actes compra de Provençals, Horta,x any Corts de Sarrià, Gràcia, Sants, va significar, també, la incorporació dels respectius mercats a la xarxa de Barcelona. En l’actualitat, aquesta xarxa està integrada per quaranta-cinc mercats zonals, que apleguen un total de 2.929 establiments comercials (el 68 % dels quals estan dedicats al comerç alimentari). Pel que fa al subsector de l’alimentació fresca, com hem vist abans, la xarxa de mercats detecta una quota de mercat hegemònica que en alguns productes, com ara el peix, arriba al 60 % del total. Tanmateix, l’evolució dels formats presents en la distribució alimentària en els darrers deu anys ha situat els formats mitjans de distribució en un nivell de presència territorial i de valor de l’oferta amb una situació jeràrquica molt similar a la dels mercats municipals. 21 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona ALGUNES CONSTATACIONS SOBRE EL COMERÇ ALIMENTARI A LA CIUTAT DE BARCELONA Cal tenir present que els formats mitjans i mitjans/grans proporcionen actualment, en l’àmbit urbà, una varietat d’oferta i preus equiparable —i, a voltes, superior— als grans formats, per la qual cosa esdevenen instruments ideals per al desenvolupament de polítiques de comerç de proximitat. LI QUEDA LLUNY 25,6 PREFEREIX UN ALTRE TIPUS D’ESTABLIMENT Els grans formats, vinculats a operacions22,7 àmplies de regeneració urbanística de Barcelona, tenen també una 12,1 MÉS A PROP ALTRES presènciaTÉdestacada en el ESTABLIMENTS proveïment quotidià de determinades àrees i, tot i que no formen part del model 10,6 de la ciutat, tenen una presència significativa en l’oferta de la PER MANCA DE l’estructura TEMPS comercial més compatible amb PERencara COMODITAT ciutat i una quota de mercat baixa9,5respecte a la capacitat teòrica de les implantacions actuals. L’HORARI ÉS MÉS RESTRINGIT 7,7 Per aquestes raons s’incorporenÉSaCAR l’estructura del comerç alimentari de la ciutat, de la qual el PECAB n’és 5,5 3,7 en definitiva, permeten combinar el comerç de proximitat amb la l’expressió, aquest conjunt deDEformats MANCA COSTUM que, necessitat de facilitar laLAincorporació gammes completes d’alimentació. COMPRA PER INTERNET / LI PORTEN COMPRA A CASAde 2,6 2.4.2. MOLTA GENT I CUES 1,8 PEL TIPUS DE PRODUCTES QUE NECESSITA 1,1 POCA OFERTA / POQUES PARADES 1,1 ALTRES 3,3 Els diversos formats comercials incideixen de forma diferent sobre paràmetres urbans. 2,2 Estudis recents duts a terme perNS/NC l’Institut Sardà posen de manifest aquesta diferent incidència sobre tres % 5 actes10de compra 15 20 25de CO2) 30 per a quatre tipus de paràmetres (mobilitat generada al llarg0de l’any, i emissions format (comerç tradicional, supermercats, discounts i hipermercats). En el gràfic adjunt s’analitza el comportament conjunt d’aquestes variables: GRÀFIC 5 100 % 80 % 60 % 40 % 20 % 0% Tradicional Mobilitat x any Supermercat Emissions CO2 Discount Hipermercat Actes compra Així, mentre que el nombre d’actes de compra és decreixent des dels formats tradicionals fins als supermercats, els impactes sobre la mobilitat i les emissions de CO2 tenen un comportament pràcticament invers. De forma resumida, podríem expressar que el comerç de més proximitat (formats tradicionals i supermercats) concentra la majoria dels actes de compra i, en canvi, genera el mínim d’emissions i mobilitat. El comerç de més gran format, en la mesura en què el nombre d’establiments és més reduït i no se situa en entorns de proximitat, malgrat concentrar menys actes de compra, genera molts més viatges i, en conseqüència, més emissions de CO2. 22 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS 3. INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS Amb uns o altres motius i finalitats i a partir de diversos instruments, les autoritats municipals han intervingut tradicionalment en l’ordenació i la regulació de les activitats comercials i de la distribució alimentària. A la legislació del règim local, tant en la seva formulació dels anys 20 i 50 (des de l’anomenat Estatut de Calvo Sotelo fins a la Llei de règim local de 1985), s’atorga als ajuntaments competències en matèria de proveïments, mercats i, en general, “control d’informació i orientació als consumidors”; s’obliga els ajuntaments a dotar de serveis de “control d’aliments i begudes” i de “mercat de proveïments” i, en tot cas, s’arriba a fer una reserva expressa en favor de les entitats locals en matèries “d’escorxadors, mercats i llotges centrals”. Les motivacions de la formulació originària d’aquesta intervenció eren, entre d’altres: ■■ Assegurar les millors condicions de consum pel que fa a varietat, qualitat i preu en els productes alimentaris. ■■ Permetre el control sanitari dels aliments. ■■ Assegurar el proveïment físic en condicions de mercat clar i transparent. ■■ Impedir pràctiques que persegueixin beneficis aliens a les activitats comercials (pràctiques especulatives, etc.). ■■ Assegurar un equilibri adequat entre les necessitats de consum i la rendibilitat professional del comerç d’alimentació. Els instruments en mans del poder local tenen, però, un abast limitat pel que fa a la capacitat efectiva d’intervenció en la distribució comercial. La Llei 7/1996, de 15 de gener, d’ordenació del comerç al detall, atorga als municipis únicament la facultat d’ordenació urbanística de la implantació d’equipaments comercials, mentre que a les comunitats autònomes els concedeix àmplies facultats, inclosa la de desplegar una política comercial d’ordenació territorial de les implantacions de grans establiments comercials. El desenvolupament legislatiu fet a Catalunya, el Decret llei 1/2009 d’ordenació dels equipaments comercials, estableix elements de cooperació entre les administracions i, com ja s’ha assenyalat en l’apartat primer d’aquesta memòria, recull la singularitat del municipi de Barcelona, especialment les possibilitats de planificació que li atorga la Carta municipal. 23 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS Les intervencions efectuades des de l’Ajuntament de Barcelona s’han centrat fins ara en els següents tipus generals d’instruments: ■■ Les ordenances municipals, reguladores de les condicions d’exercici de les activitats comercials, entre les quals cal citar expressament les ordenances municipals de 1947, l’ordenança municipal d’aliments i establiments alimentaris, i l’ordenança municipal de galeries i centres privats d’alimentació. ■■ Foment d’un mercat majorista al més complet i transparent possible (a través de la Unitat Alimentària de Barcelona a Mercabarna). ■■ Creació i manteniment d’una àmplia xarxa de mercats municipals. ■■ Elaboració i aplicació del Pla especial de l’equipament comercial alimentari de la ciutat de Barcelona (PECAB), en les seves versions de 1986 i 1999. ■■ Aprovació del Pla especial de l’equipament comercial i els usos no alimentaris de Barcelona (PECNAB), aprovat pel Consell Plenari l’any 2007, que recull els principis i objectius de la planificació urbanística municipal pel que fa a la proximitat i les àrees de centralitat. En aquest punt té especial rellevància el fet que les àrees de zonificació del PECNAB recullen els centres comercials en funcionament que, en la majoria dels casos, inclouen usos i establiments alimentaris. 3.1. Mercats municipals El mercat municipal zonal, “la plaça”, ha estat tradicionalment el principal instrument d’intervenció municipal en tant que permetia cobrir fonamentalment tres tipus d’objectius: ■■ Concentrar l’oferta en un marc físic que faciliti la compra als consumidors. ■■ Actuar de mecanisme de regulació i coneixement dels preus per part dels consumidors, amb possibilitat de comparar i escollir entre ofertes alternatives. ■■ Concentrar establiments per facilitar la funció inspectora sanitària dels aliments peribles. Els mercats municipals són el format que permet exercir amb més garanties per al consumidor la comparació de qualitat i preu en productes no estandarditzats. Malgrat la pèrdua de quota de mercat de la xarxa de mercats municipals a Barcelona en el subsector de l’alimentació fresca, el qual constitueix el gruix de la seva xifra de negoci, s’observa que aquest format continua essent l’hegemònic del subsector, amb una àmplia diferència respecte a la resta. D’altra banda, aquest format comercial, per les mateixes característiques de la trama urbana de la ciutat, s’adapta perfectament als requeriments dels consumidors pel que fa a proximitat i a gamma d’oferta en la compra alimentària. Els mercats municipals han exercit, amb èxit, el paper —assignat en el PECAB original— de locomotores de polaritats comercials descentralitzades al llarg de tots els barris de la ciutat, la qual cosa ha permès que més del 84 % dels barcelonins facin la seva compra alimentària en l’entorn immediat de la seva residència. Cal recordar, a més, que la política de mercats municipals no és “intervencionista” o “publificadora”, en el sentit de menyspreu que des de determinats sectors es dóna a aquestes expressions. Els mercats municipals són una forma de suport públic a la concentració d’unitats econòmiques privades, per tal d’assegurar-ne les 24 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS millors condicions de funcionament. Des de l’Institut Municipal de Mercats, s’han elaborat plans d’actuació en mercats com a instruments orientadors de la política municipal d’inversions en els mercats, que descansa en els principis de concertació i de cofinançament de les intervencions entre els sectors públic i privat. Aquesta plans han constituït, fins ara, els eixos bàsics de la política de modernització dels mercats municipals. En el marc d’aquestes intervencions, s’han incorporat formats de supermercat a l’interior dels mercats per reforçar el paper d’aquests equipaments en l’estructura territorial del comerç de la ciutat, amb la voluntat d’acostar l’oferta a la residència i minimitzar així la necessitat de desplaçaments. 3.2. PECAB Tant en la versió de 1986 com en la de 1999, es va assignar al PECAB com a missió fonamental la de referir sobre el territori de la ciutat de Barcelona les polítiques municipals de distribució alimentària, és a dir, ordenar i regular el comerç d’alimentació en l’espai urbà de la ciutat. Això es concretava en tres àmbits de planificació: ■■ Localitzar i ordenar les polaritats comercials. ■■ Dimensionar l’equipament comercial fins a un nivell suficient. ■■ Regular els usos i formes comercials permesos en cada zona de la ciutat. A aquests tres àmbits caldria afegir-ne un quart, consistent a dimensionar i distribuir l’equipament comercial de manera que no es produeixin concentracions que puguin suposar una major càrrega circulatòria a la ciutat. El PECAB manté el caràcter de tot plantejament urbanístic d’intervenció, en regular les activitats privades i programar les actuacions públiques. Les actuacions públiques de caràcter directe són, en general, de dos tipus: ■■ Construcció de nous mercats zonals, o bé reforma o rehabilitació d’algun dels existents. ■■ Actuacions en circulació i infraestructura urbanística, que hem anomenat polaritats comercials (creació d’eixos o illes de vianants al voltant de mercats, etc.). La regulació continguda en el PECAB harmonitzava diferents llibertats i drets recollits en el text constitucional. Allà on la nostra Constitució reconeix la llibertat d’empresa (art. 38), es garanteix la intervenció dels poders públics per protegir, en el seu exercici, la defensa de la productivitat, fins i tot mitjançant la planificació. La mateixa Constitució obliga els poders públics a defensar els drets dels consumidors (art. 51) i a ajudar en la modernització i el desenvolupament de tots els sectors econòmics (art. 130). És, doncs, en aquest marc constitucional que cal veure el PECAB com l’instrument per oferir unes perspectives més segures a l’activitat privada, en un intent de garantir una major productivitat, un servei més adequat al consumidor, i el coneixement dels objectius i les actuacions del sector públic en l’àmbit de la distribució alimentària. Aquesta interpretació és la que adopta la sentència amb data 19.02.88 de l’antiga Audiència Territorial de Barcelona (ratificada per la sentència del Tribunal Suprem de 28.09.93), que desestimà el recurs contenciós administratiu interposat contra el PECAB per la Generalitat de Catalunya. Aquesta sentència esmenta, també, la idoneïtat de l’instrument utilitzat (el Pla especial) ateses les finalitats d’ordenació urbanística de la normativa. 25 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS El PECAB com a resum d’instruments legals ben diferents (Llei de règim del sòl i ordenació urbana, ordenances municipals, reglamentació tecnicosanitària, etc.) ha estat exemple de la voluntat municipal en una línia d’actuació de millora constant del comerç i la distribució com a servei als consumidors i com a equipament social i col·lectiu. En aquest context, cal reprendre l’argumentació que ja s’ha expressat en el primer punt d’aquesta memòria pel que fa a la necessitat d’adaptació del PECAB als principis i criteris que es deriven de la Directiva europea de serveis del mercat interior, la Llei de lliure accés a les activitats de serveis i la Llei d’equipaments comercials de 2009. 3.3. Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona El PECAB de 1986 era una norma amb un contingut divers que aplegava elements de caràcter urbanístic (divisió de la ciutat en perímetres) amb els de caire regulador de l’activitat comercial alimentària amb independència de la seva ubicació en la ciutat. La revisió de 1999 va establir la separació d’aquests dos elements, de manera que el nou PECAB contenia exclusivament els de caràcter urbanístic, i la resta d’elements s’afegien al contingut d’una nova ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari. En el procés actual s’ha seguit el mateix criteri, i es produeix també una revisió de l’ordenança que permet unificar i actualitzar les diferents normatives municipals i de rang superior que afecten els comerços alimentaris en aspectes relacionats amb la configuració física dels establiments, les autoritzacions municipals i els productes a la venda. 26 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB 4. PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB 4.1. Criteris marc de la revisió En el procés actual de revisió del PECAB s’ha establert un marc de quatre criteris inicials que han orientat els treballs de revisió: ■■ Com s’ha posat de manifest, la revisió actual del PECAB, a més de constituir un esforç per adaptar-se i actualitzar-se als canvis socials, territorials i de pautes de consum esdevinguts en els darrers deu anys, està motivat fonamentalment per la necessitat de respectar el nou marc legislatiu, conformat per la Directiva europea de serveis del mercat interior (2006), la Llei de lliure accés a les activitats de serveis (2009) i la Llei d’ordenació dels equipaments comercials (2009). ■■ Assegurar la continuïtat amb el model normatiu i els esquemes reguladors generals dels anteriors PECAB, la pertinència dels quals ha estat convalidada per l’evolució del sector comercial alimentari a la ciutat i que, com s’ha exposat abans, ha assolit l’èxit en nombrosos aspectes. Aquests fets assenyalen la validesa de l’opció presa d’entrada de descartar altres models (com ara l’establiment de sostres màxims de creixement de superfície comercial alimentària per àrees), que no només haurien representat una discontinuïtat substancial respecte dels models anteriors, sinó que presenten l’inconvenient d’una adaptació difícil a un teixit de continuïtat urbana com és la ciutat de Barcelona, i elements importants de seguretat jurídica pel que fa a la seva possible col·lusió en les lleis esmentades en el criteri anterior. ■■ Simplificar la gestió i el desplegament de la normativa: en el moment d’iniciar els treballs, l’aprovació dels plans especials estava sotmesa a un procediment que dificultava la gestió i el desplegament de determinats aspectes previstos en la normativa original del PECAB (singularment, la creació de focus de polaritat en les àrees de nova polaritat). Així mateix, i com s’assenyala en l’apartat 2.3, el contingut divers de la normativa del PECAB aconsellava aplicar una separació d’alguns elements (les superfícies mínimes i els grups d’especialitzats) que no havien de tenir, forçosament, tractament en un instrument urbanístic. L’aprovació i entrada en vigor de la Llei de la Carta municipal de Barcelona, que dóna a la Corporació la competència d’aprovar íntegrament els plans especials que afectin només el terme municipal de Barcelona, va significar un canvi important pel que fa al primer dels aspectes esmentats. ■■ Homogeneïtzar els conceptes i la terminologia amb els de la resta de l’ordenament comercial vigent: en aquest sentit, la definició de termes com ara “superfície neta de venda” o la nova tipologia d’establiments alimentaris incorporada en la revisió transposen directament les definicions anàlogues de l’ordenament autonòmic. 27 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB 4.2. Principis del PECAB Els principis que van inspirar, originàriament, la regulació i l’ordenació de les activitats comercials que s’estableixen en el Pla especial podrien resumir-se en dos: ■■ Assegurar al consumidor els nivells òptims de servei i equipament comercial alimentari. ■■ Dotar els comerciants d’un marc de referència per a l’exercici de les activitats suficient per a la prestació del servei amb els nivells òptims a què és refereix el paràgraf anterior. A aquests principis originals, la revisió n’ha afegit dos de nous: ■■ Fomentar la modernització de les estructures empresarials del sector. ■■ Afavorir el principi de la proximitat, facilitant l’existència d’estructures comercials modernes a la ciutat que minimitzin la necessitat de desplaçaments. Aquests quatre principis inspiradors contenen algunes qüestions que cal desenvolupar, tant des de la perspectiva històrica com des de la perspectiva dels elements que hi intervenen i que justifiquen la revisió. Pel que fa als consumidors, les activitats comercials, en particular el comerç alimentari, es conceptuen com a servei, en el sentit d’activitat econòmica que ha de donar satisfacció a unes necessitats del consumidor: el proveïment d’aliments. Un nivell de servei adequat a les necessitats significa que, en cada zona de la ciutat, els habitants disposin, en condicions de bona accessibilitat, de superfícies comercials suficients i equilibrades entre els diferents sectors. Això vol dir superfícies comercials d’acord amb la població i amb una proporció adequada de cadascun dels subsectors comercials alimentaris (productes frescos —carn, peix, fruita, hortalisses—, productes secs i alimentació en general, etc.). El comerç alimentari té, a més, i des d’una perspectiva urbanística, alguns aspectes que permeten conceptuar-lo com a equipament. El Pla general metropolità de Barcelona, en la definició de l’ús comercial (art. 278) —l’ús que correspon a locals oberts al públic destinats al comerç a l’engròs o al detall—, el descriu com una activitat que es correspon amb la que es permet exercir dintre dels equipaments comunitaris, definits en l’apartat e) de l’art. 212 com “equipaments de proveïments i subministraments [...] mercats i altres centres de proveïment, sempre de titularitat pública, encara que de possible gestió privada, i àrees de servei”. En altres paraules, el comerç alimentari exercit en mercats i altres centres de proveïment de titularitat pública té caràcter d’equipament. D’altra banda, el Decret llei 1/2009, de 29 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials, defineix els establiments com “els locals, construccions i instal·lacions en espais coberts o sense cobrir en els quals es desenvolupen activitats comercials”. El caràcter d’equipament del comerç alimentari, almenys en l’exercici de les activitats comercials en centres públics de proveïments, fa que aquests darrers puguin ocupar sòls classificats pel Pla metropolità com a 28 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB equipaments comunitaris (clau 7). El Pla especial, en referir-se a l’equipament comercial alimentari, ho fa en el doble sentit de pla d’equipaments, d’acord amb l’art. 214 de les normes del Pla general metropolità (PGM), és a dir, determinar amb detall el tipus d’equipament a les zones 7 i el pla de protecció dels equipaments per regulació dels usos. Aquest doble caràcter de servei i equipaments dels comerços d’alimentació i proveïments permet fer-ne un tractament urbanístic pel que fa a la localització, l’ordenació i el paper en l’estructuració de la ciutat, etc. En relació amb els comerciants, el PECAB mira de regular el suport físic que serveix de base per a les seves activitats; suport físic que fa referència a quatre nivells diferents: ■■ El sòl (localització, usos, incidència sobre els preus, titularitat del sòl, etc.). ■■ L’edificació (intensitat d’ús en els locals comercials, els mercats municipals, els centres alimentaris, etc.). ■■ L’entorn comercial (accessibilitat als centres comercials, mercats i centres privats, tipologies edificatòries que permeten els usos comercials, etc.). ■■ L’accessibilitat en transport privat i les necessitats d’aparcament lligades a determinats formats. 4.3. Objectius del PECAB A partir dels principis detallats en els apartats anteriors, el Pla es proposa un objectiu prioritari que ja ha estat present des dels seus inicis: Afavorir les diverses formes comercials en una xarxa de distribució territorialment apropada als consumidors i fer-ho en una forma articulada. Per tal d’assolir aquest objectiu, el PECAB es mou en tres tipus d’esquemes reguladors, que s’han tingut en compte també en la seva revisió. a)La tipologia d’establiments: es definia una tipologia d’establiments comercials alimentaris amb una acotació dels productes autoritzats a la venda per als diferents especialistes i polivalents petits. b)De forma coordinada amb el PECAB, l’ordenança fixa unes superfícies mínimes —i, en alguns casos, també màximes— dels establiments comercials, per tal de combatre un dels problemes que tenia —i en part conserva— l’estructura comercial barcelonina: el minifundisme. c) Es defineix una plasmació espacial i territorial de la política comercial alimentària de l’Ajuntament. Això té un doble component: en primer lloc, identificar i delimitar àrees específiques, en el territori de la ciutat, en funció del seu paper en l’equipament comercial alimentari, polaritats i centres comercials en funcionament; i, en segon lloc, regular els usos i les formes comercials que es permeten en cada zona de la ciutat. Per les raons esmentades, només la plasmació espacial i la tipologia s’han incorporat al text del PECAB revisat, mentre que les superfícies mínimes han estat objecte de desplegament en l’ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari. 29 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB La regulació continguda en el Pla es concentra en uns objectius i criteris pel que fa als següents aspectes: ■■ La xarxa de la distribució comercial alimentària. ■■ Les formes i tècniques de distribució. ■■ El dimensionament de la xarxa i els establiments. ■■ La vigència del Pla i les situacions transitòries. ■■ L’expressió territorial del PECAB. En els següents apartats es desenvoluparan els elements referits als quatre primers aspectes, i es deixarà per a la secció 5 de la memòria la revisió d’alguns aspectes del desplegament espacial del Pla. 4.4. Xarxa de la distribució comercial alimentària El PECAB original s’enfrontava a una situació de dispersió dels punts de venda, que es localitzaven arreu de la ciutat de forma desestructurada, seguint pautes fonamentades en la disponibilitat de locals més que no pas en els requeriments de la demanda expressada per la població. El Pla es proposa integrar el conjunt de punts de distribució en una xarxa racional i estructurada, les característiques més rellevants de la qual poden resumir-se en les següents: ■■ Jerarquia de la xarxa en funció de la capacitat de donar resposta en cada punt a la població servida i l’especialització. ■■ Jerarquia de la xarxa en funció del nivell de freqüentació setmanal en l’acte de compra familiar. ■■ Els nòduls de la xarxa són els mercats municipals i alguns establiments privats als quals, per la seva ubicació i volum d’oferta alimentària, els són aplicables els criteris anteriors. ■■ Articulació a la xarxa dels establiments especialistes i d’alimentació general, per evitar els problemes derivats del minifundisme. 4.5. Formes i tècniques de distribució El Pla especial, en la seva normativa, defineix les formes i els tipus d’establiment comercial i d’equipament de proveïment fent atenció als següents criteris: ■■ Localització, concentració o no de punts de venda. ■■ Gamma de productes venuts, especialització dels establiments i assortiment. ■■ Superfície dels establiments. La revisió actual ha creuat aquests criteris originals amb la tipologia comercial que es deriva de la Llei 1/2009 d’ordenació dels equipaments comercials. El PECAB donà un tractament diferenciat a cadascun dels formats comercials presents en el mercat en funció del grau respectiu d’adequació als principis i criteris relacionats abans, tot respectant, però, la coexistència i 30 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB la pluralitat de fórmules. Les característiques de cada tipus d’establiment, que en determinen la consideració dintre del Pla, són: ■■ El nivell de servei al consumidor i la incidència sobre les condicions de consum. ■■ L’aportació a la millora i la consolidació de la xarxa de comerç alimentari present a la ciutat. ■■ El nivell de productivitat del format. ■■ L’adaptació a la trama urbana de la ciutat. ■■ La gamma de productes en oferta. ■■ El respecte del teixit comercial tradicional. ■■ La generació més o menys gran de mobilitat i les necessitats d’aparcament que aquesta mobilitat genera. En definitiva, l’article 10 de la normativa del PECAB estableix la tipologia d’establiments, que poden ser les següents: ■■ Establiments especialistes. ■■ Polivalents alimentaris. ■■ Autoserveis de fins a 149 m2. ■■ Superserveis d’entre 150 i 399 m2. ■■ Supermercats petits d’entre 400 i 1.299 m2. ■■ Supermercats grans d’entre 1.300 i 2.500 m2. ■■ Hipermercats. ■■ Grans magatzems. ■■ Galeries i centres privats d’alimentació. ■■ Mercats municipals. ■■ Botigues de productes quotidians no alimentaris. ■■ Botigues de conveniència. ■■ Botigues annexes a benzineres. 4.6. Expressió territorial del PECAB El PECAB, com a instrument bàsic de la intervenció municipal en l’ordenació de les activitats comercials alimentàries, ha de recollir un tractament específic de les diferents realitats territorials del teixit comercial de la ciutat. La solució adoptada és la divisió de la ciutat en zones o perímetres amb unes característiques determinades pel que fa al seu equipament comercial alimentari, i que té una expressió gràfica en la documentació del Pla. En la terminologia del Pla, aquests perímetres són: ■■ Els perímetres d’influència de les polaritats comercials en funcionament. ■■ Els perímetres dels centres comercials en funcionament. ■■ Els perímetres per a la ubicació del comerç de proximitat. ■■ Els perímetres per a la prohibició d’instal·lació d’establiments. ■■ Els perímetres de zonificació especial. 31 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB A cadascun d’aquests perímetres se li assigna una funcionalitat que delimita els tipus i les característiques dels usos comercials autoritzables en cada àrea. La delimitació concreta dels diferents perímetres es troba en els plànols d’ordenació a escala 1/5000 i 1/10000 que acompanyen la normativa. El plànol síntesi que s’adjunta a aquesta memòria, a escala 1/20000, ofereix una visió del conjunt de la ciutat i la localització relativa dels perímetres sense caràcter normatiu. 4.6.1. Mercats municipals i àrees de polaritat en funcionament Hem assenyalat el fet que ja ara —i en un futur, com a voluntat de política municipal— els mercats municipals, els mercats zonals de proveïment, constitueixen els nòduls o focus principals de la xarxa de distribució alimentària a la ciutat de Barcelona. El perquè de la voluntat, i objectiu del Pla especial, de fer del mercat municipal el centre de la xarxa de distribució de fresc, a més de les dades quantitatives que acabem d’exposar, és clar: l’agrupació de punts de venda privats en el recinte únic del mercat públic és l’opció que permet la màxima eficiència en la distribució i la que ofereix millors garanties per al consumidor en producte no estandarditzat pel que fa als següents aspectes: ■■ Permet la comparació de qualitats. ■■ Permet l’agrupació d’una oferta variada per als consumidors. ■■ Afavoreix la competència i agrupa la demanda per als comerciants, fet que optimitza la productivitat. ■■ Facilita la formació transparent de preus. ■■ Faculta al màxim les obligacions inspectores del sector públic. L’actuació municipal en mercats persegueix, doncs, establir el proveïment d’aliments sobre bases comercials equilibrades, concretades en els següents objectius operatius: ■■ Tendir a una concepció del mercat zonal no aïllada, sinó com a nucli d’una polaritat comercial que n’enforteixi l’atracció, i donar als comerciants de la zona l’oportunitat d’integrar-s’hi. ■■ Afavorir la modernització de l’aparell comercial, en el sentit de promoure parades de venda més grans amb un nivell d’oferta suficient i serveis adaptats a l’evolució dels hàbits de compra del consumidor. ■■ Afavorir la modernització de l’aparell comercial i promoure la formació del comerciant. ■■ Ampliar i racionalitzar l’àmbit de productes dels llocs de venda als mercats zonals. A més, s’ha tingut present la distribució territorial dels mercats pel conjunt de la trama urbana, la qual afavoreix al màxim la voluntat del criteri de proximitat que s’ha esmentat profusament amb l’avantatge de distribució dels desplaçaments necessaris. En la sistemàtica del PECAB, els mercats municipals actuen com a nòduls de la xarxa de distribució i esdevenen el focus d’unes àrees o perímetres de concentració comercial que anomenem àrees de polaritat. A partir de l’atracció que representa el nòdul comercial del mercat, s’hi concentren un bon nombre d’establiments aïllats, fora del recinte del mercat, però en la seva proximitat física. Els establiments que juntament amb el mercat formen l’àrea de polaritat complementen l’oferta del mercat municipal, més que no pas la substitueixen. 32 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB Dintre d’aquestes àrees de polaritat, es pot parlar del fet que els consumidors hi duen a terme un acte únic de compra. És a dir, en el desplaçament amb origen o destí al domicili, el comprador es desplaça al mercat i, a més de la compra que fa en el recinte, adquireix altres productes en els comerços concentrats en l’àrea de polaritat. En els casos d’accés al mercat per mitjà mecànic, individual o col·lectiu, els desplaçaments dintre del perímetre de polaritat es fan a peu. Les polítiques previstes per a les àrees de polaritat comercial existents són: ■■ Potenciar el focus comercial, en principi el mercat municipal, enfortint els processos de reforma i rehabilitació i potenciant en el seu interior nous formats comercials, i dotar el conjunt de noves infrastructures d’accessibilitat. ■■ Concentrar i potenciar els comerços complementaris, especialment pel que fa a l’alimentació en sec i al comerç quotidià no alimentari. ■■ Proveir l’entorn d’una infraestructura urbanística adequada i de dotacions per tal de facilitar l’acte de compra, fonamentalment accentuant-ne el caràcter per a vianants. Al voltant dels mercats municipals es delimiten els respectius perímetres d’influència. De fet, en vuit casos (mercats de Lesseps, Marina, Sud-Oest del Besòs, Vall d’Hebron, Núria, Ciutat Meridiana, Fort Pienc i Canyelles) el Pla no estableix un perímetre d’influència en sentit estricte sinó que refereix les determinacions a una àrea geogràficament definida. La trama urbana que envolta aquests vuit mercats o les seves pròpies característiques fan difícil que el mercat generi al seu voltant la concentració d’establiments comercials que caracteritza l’existència d’una polaritat més enllà del nucli o centre estricte. Els plànols d’ordenació a escala 1/5000 indiquen la delimitació física dels perímetres i permeten observar els diferents criteris que, en cada cas concret, s’han tingut en compte per a aquesta delimitació. Entre aquests criteris podem citar: els establiments comercials alimentaris i no alimentaris existents; l’accessibilitat a la zona; i les possibilitats de reserva d’espai per a la circulació de vianants, per tal d’impedir la generació de mobilitats indegudes amb el consegüent problema mediambiental i de congestió del tràfic. L’aplicació d’aquests criteris dóna resultats diferents segons el tipus de trama urbana en el qual el mercat està localitzat. Sense ànim de ser exhaustius, val la pena fer-hi les observacions següents: ■■ Als mercats que corresponen a antics municipis agregats a Barcelona o a barris consolidats des de fa anys i amb tipologies edificatòries que es corresponen a barri antic, els perímetres de polaritats estan centrats respecte al barri i el mercat ocupa una posició central (Sants, Hostafrancs, Sant Andreu, Sagrera, Unió —al Poblenou—, Clot, Carmel i Llibertat). ■■ Els perímetres d’influència dels mercats situats a l’Eixample no són concèntrics al mercat; l’existència de buits urbans o equipaments, o la proximitat de carrers d’alta circulació, configuren àrees de polaritat que s’entenen molt més clarament a partir de certs eixos (carrer Mallorca i Villarroel al mercat del Ninot; Girona i València al de la Concepció; Padilla al de la Sagrada Família) o, en sentit contrari, la barrera que suposa el carrer Urgell i sobretot les rondes al mercat de Sant Antoni. ■■ L’existència d’equipament, parcs urbans o trames i tipologies d’edificació inadequades per al comerç tradicional fa que molts mercats siguin excèntrics en relació amb el seu perímetre d’influència, o que fins i tot en quedin fora. És el cas dels mercats de barris o zones perifèriques com ara el de Sant Martí, Verneda, Bon Pastor, Montserrat, Les Corts i Felip II. 33 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB ■■ La situació d’alguns mercats en relació amb carrers de circulació tradicional ha generat àrees de polaritat que s’estenen al llarg d’aquests eixos (Proveïdora o Abaceria a Gràcia, Sarrià, Estrella, Horta, Guineueta i Sant Gervasi). ■■ Els mercats situats a Ciutat Vella (Boqueria, Santa Caterina, Carme i Barceloneta) generen uns perímetres d’influència, i així els recull el Pla especial, tant en relació amb la pròxima trama com amb tradicions de compra dels residents en aquests barris. ■■ Els mercats situats als eixamples menors (Galvany, Tres Torres i Guinardó) determinen àrees o perímetres d’influència d’acord amb els potencials de la trama respectiva. Molt limitada en el cas de Tres Torres; en projecció cap a eixos importants —i que actuen de barrera al mateix temps— com ara Muntaner i el passeig Maragall en els altres dos casos. 4.6.2. Centres comercials en funcionament La implantació de grans equipaments comercials a la ciutat, derivada del desenvolupament de les àrees de nova polaritat recollides en el PECAB, els centres direccionals vinculats a les àrees de nova centralitat i altres instruments de planejament urbanístic, ha configurat un seguit de polaritats comercials de titularitat privada amb un volum d’oferta unitària variable. Aquestes polaritats complementen la xarxa bàsica de comerç alimentari de la ciutat, la integrada pels mercats municipals, i donen servei a zones diverses de la ciutat que, en la majoria dels casos, si no fos per això estarien en una situació de dèficit d’oferta alimentària. En el moment de l’elaboració inicial del PECAB (1986), aquests centres no existien o se n’havia iniciat la implantació molt recentment, per la qual cosa una de les necessitats principals detectades en la revisió de 1999 era la d’integrar-los en la xarxa jerarquitzada de polaritats de comerç alimentari. Persisteix aquesta voluntat amb el manteniment de la figura dels perímetres de centres comercials en funcionament, que tenen com a objecte assignar, als equipaments actuals, uns usos autoritzables que garanteixin el manteniment futur del seu paper com a polaritat prestadora d’oferta i servei a la seva zona d’influència. I això sense interferir en els possibles canvis d’ensenyes comercials, derivats de la gestió empresarial privada, no en la modulació final de la grandària dels formats instal·lats, que haurà de ser, si escau, objecte d’autorització de llicència comercial de la Generalitat. La revisió del PECAB proposa onze perímetres d’aquest tipus, descrits de forma detallada en els plànols d’ordenació a escala 1/5000: C1 C2 C3 C4 C5 C6 C7 C8 Meridiana - Escòcia Plaça dels Països Catalans Plaça de les Glòries Illa Diagonal Vila Olímpica Porta Nord (La Maquinista) Diagonal Mar Maremagnum C9 C10 C11 C12 C13 Diagonal - Carles III Can Dragó Las Arenas Plaça Catalunya Francesc Macià 34 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB 4.6.3. Comerç de proximitat A més dels mercats municipals, els centres comercials en funcionament i les concentracions d’establiments individuals al voltant dels focus que els mercats representen, trobem en el conjunt del sentit urbà de la ciutat un comerç dispers, al qual el PECAB assigna la funció de comerç de proximitat, en el sentit que es tracta d’establiments on completar els proveïments que, un nombre reduït de vegades a la setmana, tenen lloc en polaritats o centres comercials. Es tracta d’un comerç urbà de diferents formats que permet la compra de proximitat i minimitza la necessitat de desplaçaments. Aquesta política hauria de permetre: ■■ Evitar el minifundisme mitjançant les superfícies mínimes dels establiments. ■■ Potenciar la transformació dels establiments actuals mitjançant l’augment de superfícies. ■■ Fer aparèixer, amb les degudes condicions d’accessibilitat i aparcament, determinats formats (supermercats) que tenen un paper important sense que això suposi disfuncions en la mobilitat general. En el període transcorregut des de l’aprovació del PECAB de l’any 1986, cal destacar l’important esforç del sector per reestructurar els establiments especialistes i altres formats de petites dimensions. Ara bé, el principal canvi produït en l’àrea establerta per al comerç de proximitat ha estat la implantació de formats comercials de tipus supermercat amb un elevat grau de competitivitat, no tan sols amb els establiments tradicionals, sinó també amb els formats més grans (hipermercats, etc.). Aquests equipaments, com s’ha exposat anteriorment, han contribuït de forma decisiva a la ciutat de Barcelona en afavorir la proximitat al domicili i, per tant, eliminar la necessitat de desplaçaments cap a la perifèria o cap als centres comercials en funcionament dels residents que es troben fora de les seves àrees d’influència. Per acabar, cal tenir en compte que en algunes àrees de la ciutat (fonamentalment al centre històric de l’Eixample i Ciutat Vella) el comerç dispers juga un doble paper: de comerç de proximitat per als habitants de la zona i de botiga superespecialitzada al servei del conjunt de Barcelona. 4.6.4. Àrees especials Al terme municipal de Barcelona hi ha algunes àrees o zones que reuneixen característiques especials pel tipus d’activitats que s’hi desenvolupa i que, per tant, originen una demanda comercial molt específica. Es tracta de zones no residencials (industrials), de zones verdes i dotacions en les quals el PGM prohibeix explícitament l’ús comercial (parcs, etc.) i de zones de dotacions o infraestructures (el port, les estacions de FGC) on es genera una demanda atípica que el Pla especial haurà de regular de forma específica. Al llarg dels darrers anys, les grans àrees de sòl industrial del municipi han experimentat una transformació profunda derivada, en part, de la implantació fora d’ordenació d’habitatges, i també de la necessitat de replantejar les solucions d’ordenament en algunes d’aquestes àrees. Singularment, les dues àrees industrials de Poble Nou, qualificades com a 22@, han experimentat un procés de redefinició dels paràmetres urbanístics de la seva ordenació, que aconsellen una modificació de les estructures comercials fins ara autoritzades, amb la incorporació de formats comercials més adaptables i moderns dintre dels formats no excessivament grans; en concret, amb la incorporació de les botigues especialistes i els superserveis. 35 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB 4.6.5. Vigència del Pla i situacions transitòries El PECAB, en tant que instrument de planejament urbanístic, té vigència indefinida, si bé la seva pròpia normativa preveu la possibilitat de modificació i revisió. Les causes de la revisió general del Pla són: ■■ Variacions de població per sobre del previst. ■■ Canvis en les pautes de comportament de consum. ■■ Aparició de fenòmens comercials nous que suposin canvis en la xarxa definida del Pla. ■■ Aparició de distorsions en l’aparell de l’equipament comercial que es produeixin i manifestin amb motiu de l’aplicació del Pla. El Pla estableix com a termini màxim l’any 2015 perquè els establiments existents puguin adaptar-se als preceptes que diu la nova normativa. Finalment, el Pla estableix que el planejament urbanístic derivat del PGM i, en especial, les operacions urbanístiques integrades desenvolupin les determinacions del Pla en les seves àrees de influència, seguint els criteris generals que fixa el PECAB. 36 Text normatiu del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona Aprovat pel Plenari del Consell Municipal el 25 de febrer de 2011 Publicat al BOP el 23 de març de 2011 Text normatiu del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona DISPOSICIONS GENERALS CAPÍTOL I Disposicions generals SECCIÓ 1a DISPOSICIONS GENERALS Article 1. Objecte del Pla especial 1. És objecte del Pla especial de l’equipament comercial alimentari de la ciutat de Barcelona l’ordenació urbanística i la regulació dels usos i les activitats comercials alimentàries en el terme municipal de Barcelona. 2. El Pla especial de l’equipament comercial alimentari de la ciutat de Barcelona (en endavant, PECAB) es fonamenta en el que disposen els articles 55 i 67 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova la refosa de la normativa urbanística vigent a Catalunya, i l’article 67.2 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona. 3. El PECAB desenvolupa i especifica els articles següents de la normativa del Pla general metropolità: ■■ Art. 212.1 e), relatiu als equipaments de proveïments i subministraments. ■■ Art. 278, relatiu als usos comercials. ■■ Art. 302-313, relatius a la reglamentació detallada d’usos en el sòl urbà. Article 2. Documentació del PECAB Formen la documentació del PECAB la memòria justificativa, la present normativa urbanística i els plànols d’ordenació a escala 1/5000 i 1/10000 que s’incorporen com a annexos. Article 3. Vigència del PECAB 1. El Pla especial de l’equipament comercial alimentari entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i té una vigència indefinida. 2. Un cop transcorreguts quatre i vuit anys des de l’aprovació del Pla, o coincidint amb la tramitació dels programes d’actuació urbanística del Pla general metropolità, l’Ajuntament de Barcelona revisarà el grau d’acompliment de les seves determinacions i procedirà, si escau, a l’inici dels treballs de revisió. Article 4. Revisió del PECAB: Circumstàncies que la justifiquen 1. S’entén per revisió del contingut del PECAB una alteració substancial de les seves determinacions de manera que afecti la xarxa de distribució alimentària, la definició conjunta de les polaritats comercials o qualsevol altre dels elements fonamentals del Pla especial. 2. Són circumstàncies que justifiquen la revisió del PECAB, i que en tot cas han d’ésser esmentades i conegudes en l’acord d’inici dels treballs de revisió: a) Variacions de població per sobre d’un 33 % respecte a la xifra del padró de 1996 o canvis en els comportaments de consum que signifiquin una alteració substancial de la demanda de productes alimentaris. b) Aparició de nous fenòmens comercials que suposin canvis en la xarxa definida pel Pla. c) Aparició de distorsions en l’aparell de l’equipament comercial que es produeixin i manifestin amb motiu de l’aplicació del Pla. Article 5. Modificació del PECAB 1. S’entén per modificació del PECAB l’alteració del contingut d’alguna de les determinacions del Pla especial sense que l’afecti en el seu conjunt. 2. A diferència de les causes de la revisió, les que motivin la modificació del PECAB han d’afectar només zones comercials individualitzades de la ciutat o bé un nombre reduït d’establiments comercials alimentaris. 3. Es consideren causes de modificació del PECAB, entre d’altres, la desaparició o el trasllat del focus d’una polaritat en funcionament o les alteracions substancials de la trama urbana, en els perímetres de polaritats comercials en funcionament, derivades de l’execució del planejament urbanístic. Article 6. Caràcter vinculant del PECAB 1. Les determinacions del PECAB vinculen l’administració i els particulars. 2. La vinculació respecte a l’administració s’entén com la necessitat de compliment dels programes requerits per a l’execució de les determinacions que el Pla fixa com d’iniciativa pública municipal. 3. La vinculació respecte als particulars s’entén com la necessitat que els nous establiments alimentaris que s’obrin en el territori de Barcelona compleixin amb les determinacions del Pla especial, i tot això sense detriment del que estableixi la disposició transitòria tercera. 38 Text normatiu del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona DISPOSICIONS GENERALS 4. Seran nul·les de ple dret les reserves de dispensació que es puguin concedir al marge de les determinacions del PECAB. Article 7. Interpretació del PECAB Article 10. Tipologia d’establiments comercials amb venda d’alimentació 1. Establiments basats en la venda de productes d’alimentació Les determinacions d’aquest Pla s’han d’interpretar segons el seu contingut, el d’aquestes normes i els plànols corresponents, i d’acord amb els objectius i principis de planejament expressats en la memòria justificativa. En cas de dubte d’interpretació, preval la norma escrita sobre el plànol, i el criteri general sobre el particular. Definició: Establiments del ram de l’alimentació, combinada o no amb gammes limitades d’altres productes quotidians, que tenen un únic titular, una sola direcció comercial i administrativa, caixa o caixes centralitzades i una sola llicència o comunicació. SECCIÓ 2a DEFINICIONS Tipologia: 1.1. Sistema de venda personalitzada: establiments comercials, generalment ubicats a la trama urbana, on el venedor atén individualment cada comprador. 1.1.1. Especialistes: són establiments especialistes aquells que es dediquen a la venda d’un sol grup d’especialitat alimentària, dels fixats en l’annex 1 de l’OM d’establiments i centres de comerç alimentari de 26-3-1999. 1.1.2. Polivalents alimentaris: són polivalents alimentaris aquells establiments que combinen la venda de dos o més grups d’especialitats, dels fixats en l’annex 1 de l’OM d’establiments i centres de comerç alimentari de 26-3-1999. Article 8. Definició d’activitats, usos i establiments comercials alimentaris 1. Tenen la condició d’usos i activitats comercials alimentaris els de venda o distribució al detall d’aliments en establiments alimentaris. 2. Tenen la consideració d’establiments i centres comercials alimentaris els que es defineixen com a tals en l’article 4 de l’Ordenança municipal (OM) d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona. 1.2. Sistema de venda en règim d’autoservei. Article 9. Superfície neta de venda S’entén per superfície neta de venda dels establiments, d’acord amb allò que estableix la Llei 1/2009, la suma de les magnituds següents: ■■ Els espais dels establiments comercials on s’exposen les mercaderies, inclosos els espais interns pels quals pot transitar el públic, els espais en els quals s’efectua el cobrament dels articles o serveis, i la superfície destinada a prestar serveis complementaris relacionats amb els productes adquirits i a la qual pot accedir el públic. ■■ La superfície de venda ocupada per les caixes, la destinada a prestar serveis relatius a informació i pagament, així com els espais dedicats a l’atenció al públic i a serveis de reparació o manipulació, en general, dels productes adquirits. ■■ En els establiments que disposin de seccions de venda personalitzada, s’inclou en aquest còmput la zona ocupada pels venedors darrere del taulell a la qual no té accés el públic. 1.2.1. Autoserveis: establiments que ofereixen productes de consum quotidià, predominantment alimentació, i que tenen fins a 149 m2. 1.2.2. Superserveis: establiments amb característiques similars als autoserveis i que tenen entre 150 i 399 m2. 1.2.3. Supermercats: establiments que ofereixen productes de consum quotidià i altres, com ara parament de la llar. Es classifiquen en dos grups: Petits: entre 400 i 1.299 m2. Grans: entre 1.300 i 2.500 m2. 2. Establiments polivalents 2.1. Hipermercats: establiments que ofereixen en règim d’autoservei un ampli conjunt de productes de consum quotidià i no quotidià, amb una superfície de venda superior als 2.500 m2. 2.2. Gran magatzem: establiment organitzat per seccions, amb caixes de cobrament independents de les sortides, amb un assortiment ampli i profund, que ofereix al públic, amb sistema de venda personalitzada i d’autoservei, diferents productes d’equipament de la persona, d’equipament de la llar, lleure i cultura, automoció, i articles i serveis diversos; també s’hi poden incloure productes d’alimentació. La superfície de venda és, generalment, igual o superior a 10.000 m2. 39 Text normatiu del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona DISPOSICIONS GENERALS 3. Equipaments comercials alimentaris de caràcter col·lectiu Definició: Agrupacions de llocs de venda independents del ram de l’alimentació o relacionats amb aquest, instal·lats en un sol recinte, en nombre variable, disposats en forma de compartiments separats, agrupats per especialitats, segons la seva activitat, però que constitueixen una unitat funcional, amb serveis comuns. Tipologia: 3.1. Galeria comercial: conjunt de llocs de venda independents que comparteixen un espai comú de circulació i determinats serveis; aquestes agrupacions poden formar part d’un altre equipament comercial col·lectiu. Se’n distingeixen dos tipus: 3.1.1. Galeries privades d’alimentació (GPA): comprenen entre deu i trenta llocs de venda de productes alimentaris. 3.1.2. Centres privats d’alimentació (CPA): comprenen més de trenta llocs d’aquesta classe. 3.2. Mercats municipals: conjunt d’establiments detallistes independents, fonamentalment d’alimentació alterable, agrupats en un edifici de titularitat pública i normalment d’ús exclusiu, que tenen serveis comuns i que requereixen una gestió de funcionament també comuna, segons les fórmules jurídiques establertes en la legislació de règim local. 4. Altres formes de venda de productes alimentaris 4.1. Botigues de producte quotidià no alimentari: establiments comercials classificats per l’article 2 del Decret 378/2006 (o norma que el substitueixi) que venen qualsevol tipus de producte quotidià —com ara perfumeria, drogueria o parament de la llar—, en els quals l’alimentació, que ha d’estar envasada i que en cap cas pot comprendre aliments de caràcter fresc —és a dir, productes peribles que per les seves característiques conserven les seves qualitats aptes per al consum durant un període inferior a trenta dies o que requereixin condicions de temperatura regulada per a la seva comercialització i transport—, ocupa un percentatge petit, amb un màxim del 20 % de la superfície neta de venda. Aquestes botigues han d’ajustar l’exercici de l’activitat a la normativa tecnicosanitària de la forma que expressa l’article 6 de l’Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari. 4.2. Botigues de conveniència: establiments comercials amb una superfície neta de venda no superior als 500 m2 i que distribueixen la seva oferta, de manera similar, entre els articles següents: llibres, diaris i revistes; productes d’alimentació; discos i vídeos; joguines, regals i articles diversos. Aquests establiments han d’estar oberts al públic un mínim de divuit hores diàries. 4.3. Botigues annexes a gasolineres: establiments comercials ubicats dins del terreny ocupat per una gasolinera o estació de servei. La seva oferta comercial s’estructura a partir de dos o més de les gammes previstes per a les botigues de conveniència i amb la gamma de productes accessoris de l’automòbil, distribuïdes en proporció variable. 4.4. Qualsevol altre tipus d’establiment comercial que inclogui aliments entre els seus productes de venda queda subjecte a les prescripcions d’aquesta norma pel que fa a la secció alimentària. En cas de presentar-se un equipament comercial alimentari no recollit en la relació anterior, hi queda inclòs, tenint en compte i per aquest ordre, els criteris de superfície, forma d’agrupació dels establiments, tipologia i forma de venda. Article 11. Superfícies mínimes Els establiments comercials alimentaris de Barcelona han de tenir la superfície mínima que es determina en els articles 39-46 de l’OM d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona. 40 Text normatiu del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES CAPÍTOL II. Ordenació de les activitats comercials alimentàries SECCIÓ 1a CRITERIS GENERALS Article 12. Divisió del terme en perímetres 1. D’acord amb la regulació de l’ús comercial alimentari que estableix aquest Pla especial, el terme municipal de Barcelona es divideix en els tipus de perímetres següents: ■■ Perímetres d’influència de polaritat comercial en funcionament (identificables amb la clau P en els plànols d’ordenació). ■■ Perímetres de centres comercials en funcionament (identificables amb la clau C en els plànols d’ordenació). ■■ Perímetres per a la ubicació de comerç de proximitat. ■■ Perímetres per a la prohibició d’instal·lació d’establiments comercials alimentaris. ■■ Perímetres de zonificació especial. 2. Els perímetres d’influència de polaritats existents (clau P) de centres comercials en funcionament (clau C) estan definits com a tals sobre els plànols d’ordenació. b) En tot cas, i en aquelles zones de sòl urbà on així ho autoritzin les ordenances d’edificació, l’establiment pot ocupar la totalitat de la planta baixa però ha de tenir una obertura al carrer, practicable per al públic, només en aquell vial que formi part del perímetre en el qual pugui autoritzar-se l’establiment. A aquests efectes, les sortides d’emergència no tenen consideració d’obertures practicables per al públic. 2. Per a la resta de perímetres, cal seguir les determinacions del Pla general metropolità (PGM), pel que fa als límits entre zones i entre aquestes i els sistemes, i les dels respectius plans especials. SECCIÓ 2a PERÍMETRE D’INFLUÈNCIA DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT Article 15. Definició 1. Els perímetres d’influència de polaritat comercial en funcionament són perímetres delimitats al voltant d’un focus de polaritat o equipament comercial alimentari que genera al seu entorn una concentració d’establiments alimentaris. 3. Els altres perímetres als quals fa referència l’apartat 1 d’aquest article són agregació (contínua o no) d’unitats de zona del Pla general metropolità. 2. El focus de polaritat és l’element comercial (fonamentalment, mercat municipal) que actua com a element d’atracció de consumidors i genera la concentració al seu voltant. 4. La delimitació dels perímetres d’influència de polaritats existents s’estableix sense perjudici de les diverses unitats de zona i, àdhuc, dels sistemes establerts pel Pla general metropolità. Article 16. Objecte Article 13. Admissió d’usos i activitats comercials alimentàries El PECAB estableix la regulació dels usos i les activitats comercials alimentàries que s’admeten en cadascun dels perímetres definits en aquesta normativa. Article 14. Precisió dels límits de perímetre 1. En cas de dubte sobre la divisió dels perímetres representats en els plànols d’ordenació, cal tenir en compte el següent: a) Els perímetres d’influència de polaritat comercial en funcionament estan formats pel conjunt de parcel·les que configuren les façanes a vial regruixades en el dibuix dels plànols d’ordenació normatius d’aquest Pla especial a escala 1/5000. El perímetre d’influència de polaritats comercials en funcionament té per objecte ordenar les activitats comercials en la proximitat del focus de polaritat per fomentar l’acte de compra alimentària de proximitat, reduir la necessitat de transport privat i millorar la sostenibilitat de l’activitat comercial. Article 17. Condicions d’ús 1. En el perímetre de polaritat comercial de mercats en funcionament s’autoritza l’obertura de nous establiments comercials alimentaris dels tipus següents: a) Establiments especialistes. b) Polivalents alimentaris. c) Autoserveis. d) Superserveis. e) Botigues de conveniència. 41 Text normatiu del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES 2. Pel que fa als supermercats i les galeries i els centres privats d’alimentació existents en l’actualitat en els perímetres regulats en aquesta secció, se n’autoritza el funcionament i traspàs. S’autoritzen les obres de reparació i millora que no signifiquin un augment de superfícies. Queden prohibides les obres que suposin canvis en el tipus d’establiment, per fer-ne un altre no autoritzat. 3. En el cas que un establiment dels assenyalats en els apartats 1 romangui tancat per un període de més de sis mesos, l’Ajuntament iniciarà un expedient per declarar la caducitat de la llicència. D’aquest expedient se n’ha de donar vista a l’interessat. 4. Atesa l’estructura urbana i edificatòria de l’entorn dels següents perímetres de polaritat en funcionament: Núria, Besòs, Vall d’Hebron, Marina, Canyelles, Ciutat Meridiana, Fort Pienc i Lesseps; als efectes del PECAB, els focus d’aquestes polaritats constitueixen en si mateixos els perímetres. Les limitacions per a l’obertura de supermercats cal referir-les a la distància de 200 (dos-cents metres) de cada una de les façanes dels edificis en els quals s’ubiqui el focus de polaritat, seguint l’accés viari més directe. 5. Els mercats zonals existents en els perímetres regulats en aquesta secció queden exclosos de les determinacions anteriors. Article 18. Perímetres 1. Són perímetres de polaritat comercial en funcionament els següents: P1 Boqueria P2 Santa Caterina P3 Sant Antoni P4 Sagrada Família P5 Abaceria (Proveïdora) P6 Concepció P7 Sants P8 Sant Andreu P9 Estrella P10 Mercè P11 Les Corts P12 Ninot P13 Hostafrancs P14 Clot P15 Trinitat P16 Llibertat P17 Poble Nou P18 Sarrià P19 Galvany P20Barceloneta P21 Guinardó P22Tres Torres P23Horta P24Montserrat P25Bon Pastor P26Guineueta P27Sant Martí P28Felip II P29Sant Gervasi P30Carmel P31 Provençals Article 19. Remodelació de mercats En cas que fos necessària la remodelació d’alguns dels mercats municipals en funcionament que constitueixin focus de polaritat, serà preceptiva la redacció d’un pla especial. La remodelació pot suposar canvi d’emplaçament, redimensionament o desdoblament per constituir focus d’una nova polaritat. SECCIÓ 3a PERÍMETRE DE CENTRE COMERCIAL EN FUNCIONAMENT Article 20. Definició 1. Constitueixen els focus dels perímetres de centres comercials en funcionament aquells establiments (hipermercats i grans supermercats) que han estat projectats o implantats en desenvolupament d’àrees de nova polaritat, àrees de nova centralitat o instruments de planejament especial. 2. El focus de centre comercial en funcionament actua com a element singular d’atracció de consumidors. 3. Aquests perímetres s’identifiquen amb la clau C als plànols d’ordenació. Article 21. Condicions d’ús 1. En els perímetres de centre comercial en funcionament s’autoritzen els tipus d’establiment següents: a) Establiments especialistes. b) Hipermercats (existents). c) Galeries privades d’alimentació (existents). d) Centres privats d’alimentació (existents). e) Supermercats grans. 2. Es consideren hipermercats existents aquells que tinguin concedida la llicència comercial de gran equipament comercial en el moment d’entrada en vigor d’aquest Pla especial, amb independència de si han començat o no la seva activitat. 42 Text normatiu del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES Article 22. Perímetres de centres comercials en funcionament C1 Meridiana - Escòcia C2 Plaça dels Països Catalans C3 Plaça de les Glòries C4 Illa Diagonal C5 Vila Olímpica C6 Porta Nord (La Maquinista) C7 Diagonal Mar C8 Maremagnum C9 Diagonal - Carles III C10 Can Dragó C11 Las Arenas C12 Plaça Catalunya C13 Francesc Macià SECCIÓ 4a PERÍMETRES PER A LA UBICACIÓ DEL COMERÇ DE PROXIMITAT Article 23. Definició 1. S’entén per comerç de proximitat el comerç dispers en el teixit urbà que no s’agrupa en formes comercials de tipus mercat o centre o galeria privada ni es concentra en àrees de polaritat. Es tracta, doncs, de part dels usos definits pel PGM i el Decret 378/2006 com a «modalitats comercials d’articles o serveis quotidians». 2. Constitueixen perímetres per a la ubicació de comerç de proximitat aquelles àrees de la ciutat no incloses en els perímetres definits en les seccions anteriors, qualificades pel PGM i modificacions posteriors com a casc antic (claus 12 i 12b); de densificació urbana (13a, 13b i 13 E); de conservació de l’estructura urbana i edificatòria (15); subjectes a ordenació volumètrica específica (18); d’habitatge unifamiliar en ordenació en edificació aïllada (20 a 8; 20 a 9; 20 a 10; 20 a 11 i 20 a 12); d’habitatge plurifamiliar en ordenació en edificació aïllada (20 a 5; 20 a 7 i 20 a 9); de remodelació (14) i de rehabilitació (16). Article 24. Condicions d’ús 1. En els perímetres regulats en aquesta secció s’autoritza l’obertura de nous establiments dels tipus següents: ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ Especialistes. Polivalents alimentaris. Autoserveis. Botigues de conveniència. Botigues annexes a gasolineres. 2. Amb les limitacions que es derivin del PGM, s’autoritza l’obertura de nous establiments del tipus: ■■ ■■ ■■ ■■ Superserveis. Supermercats petits. Alimentació en grans magatzems. Supermercats grans (1.300-2.500 m2). Els supermercats grans: ■■ Han d’estar ubicats en carrers de més de 10 metres d’amplada. ■■ Han de disposar d’espai per a càrrega i descàrrega en la forma que regula l’Ordenança municipal per a càrrega i descàrrega als edificis. ■■ Han d’estar dotats de sis places d’aparcament per cada 100 m2 de superfície neta de venda. ■■ Han de disposar d’un estudi de mobilitat generada segons criteris del Decret 344/2006 amb informe favorable per part del servei municipal corresponent. 3. Sense perjudici d’allò que es disposa en aquest Pla especial, per a la instal·lació i l’obertura de superserveis de més de 250 m i supermercats es tenen en compte les limitacions fixades als articles del 302 al 313 del PGM: ■■ Casc Antic (clau 12): comerç en planta baixa d’edificis residencials amb una superfície màxima total de 600 m2. ■■ Conservació de l’estructura urbana i edificatòria (clau 15): comerç en planta baixa d’edificis residencials amb una superfície màxima total de 250 m2. ■■ Anterior ordenació volumètrica (clau 18): els límits establerts en cada ordenació. ■■ Unifamiliars en ordenació aïllada (claus 20a/9u, 20a/10, 20a/11 i 20a/12): superfície màxima de 250 m2. ■■ Plurifamiliars en ordenació aïllada (clau 20a/8): en planta baixa, 600 m2, i en planta pis, 250 m2. ■■ Plurifamiliars en ordenació aïllada (claus 20a/5, 20a/6, 20a/7, 20a/9 i 20a/9b): superfície màxima de 250 m2. 4. En àrees de remodelació (clau 14) i rehabilitació (clau 16), cal seguir allò que fixi el pla especial respectiu. En el cas específic de les àrees de rehabilitació (clau 16), les condicions per a l’autorització dels usos comercials establertes en els plans especials respectius han de tenir com a criteri dotar de més alts nivells de servei el barri d’acord amb els objectius generals del PGM. 43 Text normatiu del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES SECCIÓ 5a PERÍMETRES AMB PROHIBICIÓ D’INSTAL·LACIÓ DE COMERÇ ALIMENTARI Article 25. Definició Constitueixen perímetres amb prohibició d’instal·lació i obertura de comerç alimentari aquelles àrees de la ciutat no incloses en els perímetres anteriors pel fet de constituir el que el PGM anomena sistema portuari (1a i 1c); sistema ferroviari (3) —amb exclusió de les estacions—; serveis tècnics (4); vials (5); parcs i jardins (6); equipaments comunitaris (7) —amb exclusió dels destinats a proveïments i subministraments—; protecció de sistemes generals (9); parcs forestals (27, 28 i 29); cementiris (25); i el verd privat (8a). Article 26. Condicions d’ús 1. Queden prohibides, en els perímetres objecte d’aquesta secció, l’obertura i la instal·lació de qualsevol tipus d’establiment comercial alimentari. 2. Excepcionalment, es poden autoritzar els usos comercials per a la venda de productes de consum immediat en les condicions que fixi l’Ordenança sobre l’ús de les vies i els espais públics de Barcelona. 3. En les àrees amb qualificació de vials (5), equipaments comunitaris (7) —amb exclusió dels destinats a proveïments i subministrament— i protecció de sistemes generals (9), es poden autoritzar noves instal·lacions de: ■■ Botigues de conveniència. ■■ Botigues annexes a gasolineres. SECCIÓ 6a PERÍMETRES DE ZONIFICACIÓ ESPECIAL Article 27. Definició 1. Constitueixen perímetres de zonificació especial aquelles àrees de la ciutat que, atesa la seva funcionalitat urbana, requereixen un règim especial d’autoritzacions d’usos comercials alimentaris. 2. Són perímetres de zonificació especial als efectes d’aquest PECAB les àrees qualificades pel PGM com a: ■■ Entorn portuari: 1b ■■ Estació de FGC: (dintre clau 3) ■■ Industrial en sòl urbà: 22a Article 28. Condicions d’ús comercial alimentari a les zones d’entorn portuari 1. S’autoritza l’obertura i la instal·lació dels següents tipus d’establiments: ■■ Especialistes en les seves especialitats de: làctics, cellers, pastisseria, caramels, gelats, despatxos de pa. ■■ Polivalents alimentaris. ■■ Autoserveis. ■■ Superserveis. ■■ Botigues de conveniència. 2. En cas que un pla especial, o un altre planejament urbanístic, autoritzi la ubicació dels establiments polivalents recollits a l’article 11.2 en la zona de l’entorn portuari, pel que fa a la distribució alimentària, els serà d’aplicació el que disposa aquest Pla especial. Article 29. Condicions d’ús comercial alimentari a les estacions d’FGC S’autoritza l’obertura i la instal·lació dels següents tipus d’establiments: ■■ Especialistes en les seves especialitats de: làctics, cellers, pastisseria, caramels, gelats, despatxos de pa. ■■ Polivalents alimentaris. ■■ Autoserveis. ■■ Superserveis. ■■ Botigues de conveniència. Article 30. Condicions d’ús comercial alimentari a les zones industrials (clau 22a PGM) 1. En les zones industrials (clau 22a PGM) del districte de Sant Martí s’autoritza l’obertura i la instal·lació d’establiments de venda comercial alimentària al detall dels tipus següents: ■■ Especialistes. ■■ Autoserveis. ■■ Botigues de conveniència. ■■ Botigues annexes a gasolineres. 2. En la resta de zones de la ciutat qualificades amb la clau 22a, l’obertura i la instal·lació d’establiments comercials alimentaris s’ha de fer d’acord amb el que disposa l’article 311 de les normes urbanísitques (NU) del PGM. 3. En el cas de la Unitat Alimentària de Barcelona, els usos permesos són els fixats en el pla especial que al seu dia es redacti. 44 Text normatiu del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ I LA REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES SECCIÓ 7a VENDA O DISTRIBUCIÓ D’ALIMENTS ALS ESTABLIMENTS POLIVALENTS DEFINITS EN L’ARTICLE 10.2 Article 31 La forma com s’ha de desenvolupar la intervenció en els règims de comunicació amb o sense declaració responsable i de llicència comercial és l’establerta a la normativa de comerç, sens perjudici de l’establerta en la normativa ambiental d’activitats. 1. Per a l’autorització dels establiments polivalents unitaris definits en l’art. 10.2 d’aquesta normativa, cal seguir allò que disposa el Pla general metropolità, les ordenances municipals corresponents i, si escau, la normativa específica sobre medi ambient i la legislació de la Generalitat sobre equipaments comercials. Cal aportar un estudi de mobilitat generada, si escau. 2. Sense perjudici del que regula l’apartat anterior, l’exercici d’activitat de venda o distribució d’aliments en aquests establiments requereix llicència o comunicació per a aquesta venda. 3. Les llicències específiques a què fa referència l’apartat 2 s’han d’atorgar d’acord amb les disposicions de caràcter general que els siguin d’aplicació, la normativa general del PECAB i les condicions que es defineixen en aquesta secció. Article 32. Condicions d’ús comercial alimentari 1. En els grans magatzems, la superfície de venda de productes alimentaris no pot excedir del 30 % de la superfície total, amb un màxim de 2.500 m2. Article 33. Venda alimentària en botigues de conveniència La superfície de venda destinada a productes d’alimentació en les botigues de conveniència en cap cas no pot ser superior al 35 % de la superfície de venda total de l’establiment. CAPÍTOL III. Intervenció municipal en l’ordenació i la regulació de les activitats comercials alimentàries Article 34. Llicències municipals i comunicacions En els supòsits d’activitats en règim de comunicació, els efectes d’aquesta es difereixen pel termini d’un mes. Article 35. Plans especials per realitzar en els perímetres de polaritat comercial 1. L’assignació dels usos previstos i la modificació dels perímetres de polaritats comercials es fan mitjançant l’aprovació d’un pla especial. 2. És preceptiva la redacció dels plans especials recollits en l’apartat anterior d’aquest article quan es dugui a terme el planejament d’una operació de remodelació integral, de l’oferta o dels serveis del mercat que constitueix el focus de la polaritat comercial. Article 36. Contingut Els plans especials a què fa referència l’art. 35 han de tenir com a contingut mínim: a) Programa comercial del mercat o mercats que constitueixen el focus de polaritat: superfícies, nombre i tipus de parades o establiments de cada especialitat, horari d’atenció al públic i oferta complementària a l’oferta alimentària. b) Delimitació sobre plànols a escala adequada de l’àrea d’atracció potencial de clientela i quantificació de la demanda de la població de l’àrea a l’efecte de la delimitació de la nova polaritat. c) Plànol a escala 1/2000 de l’entorn immediat, amb indicació del següent: ■■ Establiments comercials alimentaris existents, amb distinció d’especialitat i forma comercial. ■■ Accessibilitat actual a la zona, parades de transport col·lectiu, aparcament i sentit dels carrers. ■■ Possibilitat de reserva per a la circulació de vianants i obra pública necessària. 45 Text normatiu del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ I LA REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES ■■ Solars i edificis que permetin la instal·lació de comerços en superfícies superiors als 400 m2. ■■ S’entén per entorn immediat el delimitat per una distància de 250 m a partir de la façana de l’edifici en què s’ubiqui el mercat. Article 37. Tramitació 1. La tramitació dels plans especials anteriors s’ha d’ajustar a la normativa urbanística vigent. 2. En aquesta tramitació és preceptiu, entre d’altres, l’informe previ del Servei Municipal de Comerç i Consum. Disposicions transitòries Primera Les disposicions d’aquest Pla especial són d’aplicació en la seva totalitat en els establiments i equipaments alimentaris per als quals se sol·liciti una llicència o es presenti una comunicació amb posterioritat a la seva entrada en vigor. Segona 1. Amb la finalitat de racionalitzar l’ocupació de sòl per a un ús comercial alimentari, l’Ajuntament estableix un règim específic de llicències que suposa l’autorització d’establiments amb superfícies superiors a les autoritzades amb caràcter general. 2. Les condicions per accedir-hi són: a) Tractar-se de supermercats i sales de venda d’aliments dintre dels establiments polivalents recollits a l’article 10.2 d’aquesta norma. b) Tenir una superfície superior a 150 m2. c) Renunciar a la llicència corresponent a l’establiment que cessarà la seva activitat. 3. El càlcul de la superfície màxima de venda s’efectua de la següent manera: a) Superfície màxima de venda permesa en cada supòsit concret més un percentatge del: ■■ 75 % dels primers 250 m2. ■■ 50 % de la superfície compresa entre 250 i 400 m2. ■■ 30 % de la superfície superior a 400 m2. b) La superfície de venda en productes alimentaris no pot ser superior a 2.500 m2. 4. L’establiment resultant d’una obertura acollida al règim especial recollit en aquesta disposició es classifica d’acord amb la tipologia de l’article 10 en funció de la seva superfície i forma de venda. Tercera 1. El termini màxim per adaptar-se als preceptes d’aquesta norma és l’any 2015. 2. Per quedar rellevats de l’adaptació, els establiments de comerç alimentari ja existents han de complir les condicions següents: ■■ Tenir autorització de posada en funcionament amb data anterior al 28 d’abril de 1999. ■■ Acreditar la impossibilitat física per adaptar-se a la normativa en vigor. ■■ No poder acollir-se a un pla de trasllat ni d’unió amb altres comerços de la zona per tal d’aconseguir una redefinició d’objectius comercials. 3. Poden acollir-se a l’excepció del punt anterior els tipus d’establiments següents: A. Comerç de venda personalitzada tant especialista com polivalent. B. Autoserveis. C. Botigues de conveniència i annexes a gasolineres. Disposicions addicionals Primera Les determinacions del pla especial d’ordenació d’una operació urbanística integrada que es refereixin a la regulació d’usos comercials alimentaris substitueixen les pròpies del present PECAB d’aplicació al corresponent perímetre per a la ubicació de noves polaritats comercials. Segona El Consell Ciutat i Comerç pot dur a terme un seguiment periòdic del desenvolupament i l’execució del PECAB per tal de determinar en quins moments i condicions es pot donar compliment al que estableixen els articles 4 i 5 d’aquesta norma. Disposició final 1. En el que no resulti contrari a les determinacions d’aquest Pla especial, són d’aplicació les ordenances municipals de mercats i l’OM d’establiments i centres de comerç alimentari. 2. L’Ajuntament de Barcelona procedirà a la protecció dels usos i establiments comercials d’interès mitjançant la seva inclusió en un catàleg complementari. Disposició derogatòria Es deroga el Pla especial de l’equipament comercial alimentari de la ciutat de Barcelona aprovat el 28-4-1999. 46 Cartografia dels perímetres definits al PECAB Perímetres de polaritat comercial en funcionament Boqueria Santa Caterina Sant Antoni Sagrada Família Abaceria (Proveïdora) Concepció Sants Sant Andreu Estrella Mercè Les Corts Ninot Hostafrancs Clot Trinitat Llibertat Poble Nou Sarrià Galvany Barceloneta Guinardó Tres Torres Horta Montserrat Bon Pastor Guineueta Sant Martí Felip II Sant Gervasi Carmel Provençals Ajuntament de Barcelona R Pl uit arç 7b C. V m6a l. es 7a 12 e P l r . r Cartografia dels perímetres definits C ar i ale PECAB id ll C P ny Is ne u 12b da S u 12b l. S o n PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT P N C. i Ca au es al i c a iv l P ús V e M d Ll u C C . e ui C. e la C lia s s d ad el ll om è M P r g n m ove C. ac 'A Fe iss al C. J Àn Au idà rr er M ou s P . er C í S l s im C . ta al d e aqu re de le . ig r. Jo iC ou el Ll al el D S D Ro r s m l úc t. v C. d e a R u de ia R r Sa af Ra ag s to s C nt t ae le . rd C oc en C. ue a ' B i e B . d d D q r l Ca da ar e V a de a . no . cí to S de ot C. Pl es C ip nj m an . el lN a l de at ell l Eg r . d e e a t e o t e i . d u e e s u t r ta e g e .B . o p l r a l g d Pe C C Pt os Pt í M Vo la u Pa l B Pe es de H re C. rd de tg rt C. d e rd i de nt C . ra C. Si na Av e r . a dí e e a S es s l C S B l P s e . . b de de S a ur Ll de C. an bl m ib í . ix rntge ïc a s t re am t re l u r u i F F e R d R P te tj e rl ra de Sa S la . M ts ri z on rm an ca aB r e g e en de nc de M Ca u t Pt it-c er do d s da . o m a e M N e es t C el b Ja . Vu is al d C. Ro en de or c us Pe um Llib C Fl M er . C 18 ol Pe re re J C . n o b( a t r e e f) er m e C m 18 d' Sa C. l b( 18 ia f) I b( ntS 'A de ç f) b C es er Bò ó ilvrc . br . m t ri a o es S Ca M . C c t de r C. 1 l C tr i e tjà A a . 8b d e r M G i C ) a Si o(fm G és C. . Sa lu dé nt L C b u Co J au C. nt a lo de e la Sa Sa ra nt m el e e d l u m . e n d t d C in u M t t . BCa. C in tí C es ó. en era Bo d F ar . d Ja ix C Cr nav us Mor C. lla Fo e laorn C. qu e ot Ag Bo tre n nd G o l e P t d è F ' e C er d r C. ou n e i o ne s a a o B g e a r rd ue la i P del S de tue C. C. rs er nt re qu Re de s Gí ta Sa crc M B lle C. rit Es ol s C. e ar a r s x i A d t e ' l . la C. qu be ss C.M tri sa ge o raà C. Pe de an ill as Pt gar r dels de res d' e C . es B C a ar Flo n a M C . C or C. R J G e uc Bro C. tine l ev ac d D ru P a a l C a u s s rd de Ba e in ers olí ny el se nt t C í l m C. . .R a ó de er os C del s la Cardenal C ro V i c Porta ng a a sa C. d et Un l ña Nou a a C. dels s ba lla an Petons ió A ix nt ' a ad r d a es . or nt v. Pi del ol C Comerç s C. Ra A C Ta Ar C. Cucurulla A C. C . . Sonto. S a S . m C C t. A So m ni t. an de b C Vi rc m b d nt . ce br re e o la cs ria ui C la s e er re ls nç Sa s Q e C. i c C u Nou re er r . e s s s b y l R St q C s s n at ra a a. de Ba de Bo e c c . i r i C C l Ma r et Pa la .M P Te r c i a de lla au ls at Pt R l'Ar làl C re de tN. e ge u l de . . S ri e He l C .E p . . d i a n C lt C el i e ta 6b 6b . Pl es uc 12b la de s cé 7a 6a de . 6b s et ab is El 7a 12b C. 7a e. 7a 12b 5 la 7a Xu 7a cà 12b l 12b 12b 12b í st e gu A an r d' r pe . u n C D Sa i l de 2b an s Jo de . Pl ma A 6a 12b La 12b 12b 12b . ge P l on an6a C 6b 12b 12b de C. a a Pl la eri al de qu t i p o os B l'H 12b 12 7a ina tx Pe 12b 12b/hs 12b . C Bdata Sanlàlia u E 12b 12b 12b l. P6b la nya ge. s Pt olom d e du C 12b/hs ar G 7b . VPric 6a Pl de e és r F ar . C M l. ipd P Fe l . t S . Pl nt . ria Pl l Pi Sa s6aep l Ma o e i o e J r Av d O 12b Ro de n s ca Pa mo u Ptge. a a R b 12b Amadeu a C Bagués 12b 12bg s in rd 7a Ja e d bió h 6au R luc 7a iL 12b 12b pr s 6b in r. rd D g a l J e 6a in d m 7a e Fl 7a 7a/R nat 12b 6b ei n irr Sa ic V 6a . . dr ge Pl al nt t P 12b G Sa . ep Pl os J 7a 12b eu Cr e ladr Lo L . Pl va o N 12b en d' 7a C. 12b 12b 12b 12b 12b s er VP 12b 12b 7a s le el m 12b sa C ris fer rta o P C. e rm Ca 12b ot a B . ll C. Pluru uc 12b de C. 12b 7a l de 5 12b ny rtu 12b Fo g Pt 6b pr 6a de 12b ls Ar 7a cs 7a 12b 12b C 6a C. 5b . Pl la e c es de la d rid 12b ranc i V6a ad C. F jols M Pu t e ro C. P ç ll ns en r e Bo ic C. V rt o s a 6a M 7a . cé Pl uc 7a 12b s on B 7a 12b C. 6b s t e 12b b d' a en is El 12b d' 7a or 12b nt Pi 12b C. s l l an pe Tallers 12b 50 12b S t. 12b 12b Ca la mb a R ls de 12b Boqueria E:1:5000 de 13a . ta12bi Pl l P de 12b ia uer Boq la 12b 12b 12b e d12b . Pl e d n6at tí 2b a s 12b S u de Barcelona P Ajuntament g 12b de 12b A ort van . 5b tg de la P 12b al t d 6alta l rç C T t 7a r Ri No el P e e Ho Velluters er 12b dm u a a ç 12c 7a o 13E B e 6a a 2b-hs d 12b aix C 7a3 7a Pl a 12d de t 12c R . e 6a 12d Pl anre d 12b m 13E S e lo P l 12b 12c-hs o e P C fa 12c 12b C 12b 12c-hs 12b . t Ra Oc C. Al ells de nt 12c 5 ca Sa 12c-hs l 12b 12ce a5b 12c 12b s 7a 12c B de s Pe C. Mé 12br C 12c C 6b 6b n Volta .d M . ed 12c-hs C. e a Sadel 7a6 12cid es sa 12c-hs la rga ntas Jueu 12c 12c 12d 12b r 12c o s rid 12c e e C S o z 12br 12c d e án g a d d . è a l 12b i 12c-hs 12br/elp . qu . a o u Ll 12b Pl12czq6b alb Pl a6blv Ori í rt ror às i 7a á t tic 18b a 12d O 17/7-1 S sep6*bgu 6a u 12b 12c-hs V on 12br ' . 12c A l e ' s o l l 12br/elp M oP ed tí 12b t6*bJ 7b S7b 6*a 12c 12d g12c-hs 12c . s an 12b 7b 12c C. en P l gu 7a1 7a . S 12c í 7a A l d m t S C 7b l g 12b r er 12b t. e 12c iradors e L 12b-hs 6b ar A T an V r . 6b ei . S a C 7 M 6*b M a C 18b(n) ca s 12d 12ht X t 12c e 12c 12c-hs ste 12b s i n t 6b . c 12b g a 12b-hs 18sa a a r 12/adtr a e l . C t l S a la . C. P s 12c(p) 12b-hs fo 12c i . 18b(r) PPl nn ià 12c ò 7a3 6a C 12b n A r 12c 6b d i st 18b(n) dde èm t 7a3 d' Mu 12c-hs s Cre C. aed 7b1-4 12/adtn 1 12b 12c M an7a c S 7b2 on de12c S G A 18b(n) a tan ' 12c l ya Mercat Municipal de la Boqueria Data: E 1:3000 C 15 6a 08/07/2011 7a1 12c 0 m. 30 60 90 ns 12c . HD/7-j 13a . 7b1-4 12c C. Ál del Pl 7b va G de 18b(n) 12c-hs et 12c f) b( C e . 18b(n) 18 r ill n C as ez 18b(r) 12c Fo M 13a . i 18b(n) no 12c tr d era Pl s h 12c o e l lla 6a 12c 12c 7a3 n c r 6a r o 12c e . P le 12c d 12c 18b(r) Pl nt at C12d-hs 12c 12c s 6a 6a a à C 7a C. 13a m S ug C . To res . al 12c C 5 12c-hs Sa Ce de u 12c t Mie13a Gi . nt c n C. 12c te l s 12c r t ra P u 12c C. d 12c C lt Po T rs P 12e ug e 7b3 el 12ci arròs St. Ne ià 13a 12d-h do La 7dh-5 13a ul e prP er Cuu d at ona J . s d 7a3 . tg ga e sa 12e a 12c Pl te l. Ca ellis eT 12c là l t As 13a r l a P r s r 12e 13a er 12c e HD/7-g ia ls o 12b an JC. S ve B 12e ng de C C. A ac 12ca 13a Jo HD/7-g le n 12c in nt 7a3 . C. ls C12c s ns a l e C t s 7a1 . o r a e s p 7a . . a d . Tr e d l t ú l G d o 12c 12c F c d e ésd 12c P ta in e lo . ix Co . ag P i l r 7a t . C Ll r 13a P 12be a a l m t e í t S ter 12e iri on hsP M C 12b C. m P 6aau ar 12c 12c e a 7a 7a6 nt 12c 12c Se C ç 7b .Rip re c J ab Pl.7a3 7a3n A ra e12cr an C . C Xi S u u m ç d' ol12b s de mo r a F . 12e a a 12c ol l an C i oq e i u12ce M M12c-hs la er e 12b l B t r a 7a3 d es a 12c R g 7a3 id ll ris 5br de 7a3 o 7b3 . Is ne Sag 12e a o de 12c N e a d f r 12e i C l r d l 13a e o . l C. . an 12b 12c Fe N C de a Pl LlC C12c Se 7b3 M 5 at 13a . G 12c 'Oli . de on C re ca l V 12c C la 12cad Po a . o t r en u a ca r C C 12c-hs lt a 5 P a a 7b2(p) a l a . . C. d B C 12c 7a3 r 12e . n a d Sa ol a 12c 12c 7a e lt tca 12c Pl o ue 7a o5m 12e n 12c P d rc n m t g n 13a a 7a 6aa in o 6a I Ba s 7a3 g12e Pl la R ren Gra 5b M na 12ees 7b2 5b ny v. u e l 12e l. a A si de Se C. s C. B P e 5b 12c s . 6a r . 7a u Pl l ov 13a Ve . Pl t I ns 12c N 12b lls de . de ei 7a 12c ta 7b2(p) aCn Pl e elC13a R a Ta S om Mi 7a 12c d g ig 12c ra V 12c n 7a 12c VP c lle t À i es 12b ' . r 15(p) Sentència r l l 12c s 6a 7a3 P de C. t c e s 7a ta P de tjuï l. a 12b 12b la Pie 12b Fr aré . Mon isbeP rig s 7a6 e l'Arg 12b C el B h r Fo d enteria l. a r ac M l. ipd d . 7a i l . l G eB 7a 12b P a. a 17/7-6 7a 7a P18b P Fe l Pl mi va t i 12c 12b S ar ev 12c Es E no ' t. S 12c pa M d ila S 12b 12b 17/7-6 P12c C.d le 12b 7a t. 12c be r6aV 12b 7a e la ga de S 12b is o 12c C rs re . id V tge oz P ad M ue lq ica 6a a bl m Ra uí Ll C. 7a 5 5 C . la V ic tò r ia ri ia d' en . M òn ec C 5 s de C . A r g en te r 5 de C. le s d de C. de C. 5 5 C iv ad er C. ns ella 5 Ta a ri ne pi N av ar ro ag ue ri a C. F C re C .Se ner . Ve go ia gu via er B de l . on Pa lla C an de le s p Ca is be or at tN. S e . p ri C eli ri F e N B la n qu er ia . M ar e D éu 5 C . C la de de l Pi la r 5 C C. a d s al el s s i MM e ar st t re o re s C ll d Ar . l e e e Pe Saness re n t 5 C. . r lte pa Es l de . C C ll Santa Caterina E:1:5000 /v br 12 i iar /v br 12 pr pr pr pr 5 Sant C a Ajuntament de Barcelona 12b l nt Sa 12 de r re 7a 13E 12b 13E ar 13E r re ar de pr 13E 5 . ge Pt 13E t an S 5 13E it m Ta 12b 7a 13E 12b 12b 13E 13E 13E 13E 17/6 Ajuntament de Barcelona 13E HD/7-g e. tg 13E 13E 13E a lM de eón 5 Pt P . ge C 13E C . Pl ls ts e de l 5 13E 13E P 5 l de e. tg de C 13E s a in rr rd tse g Ja n o oi R M 13E 13E L de 5 C . 7a aC nç s e lle ov te r n e P 5 P e. tg Data: P12/07/2011 E 1:3000 5 13E 0 m. 13E si ar 5 13E 7a 13E Ptge. Pau H ernán dez 13E de de n a17/6 . s Lo pla ta 5 a C 13E P 5 del Mercat Municipal de Sant Antoni l el ad 17/6 5 s uè rq D P C 18* 7b 13E 13E 7a 13E r re ar ag S 60 P 17/7 Pa 17/7 ss at ge 17/7 13E M P 13E Pt C 7a 7b 5 13E 30 de 90 . ge de 13E de 13E 5 C 13E r re ar C r re ar 13E 7b 13E ar 13E o lló mp s e Ca s o R de de t de s in 7a rd ls Ja de res bs 6E T m To 7 18* l r re la de 17/7 r re re Pe 13E 13E o C rad 17/7 17/6 C 13E ar C de rs de al 13E os 5 5 5 12b t an S 13E 5 am rl Pa 13E 5b s in s rd e 13E Ja d ria elle a M on n a M 7a C. t en 13E C. s 13E in rd e d a d di z Ja 6E àn re C Pé 7b 13E ar C 12b 5 M 13E pr t San de a Ab oni Ant u Pa l de de 5 5 rc lo l a 7a 7b 17/7 7b de17/7 P P 13E 13E Vi 13E 5 et P de lar 7a 13E 13E 13E de 13E 17/6 5 de n6Es ra i rd l o á n Ja F ist Tr 13E Pt dí au 13E de 5 G 5 C . ge 5 a aç Pl e d et ts U 5 5 ó i im S e 13E d r re ar 13E de 13E 13E ta de de 5 13E Avinguda 13E P 17/7 13E 13E de r . ge P de 13E E 5 de ls t Pt P ill of B C r re r a 13E 14a 17/6 13E 5 r re r a 13E 5 a ad ia r g il C de 7a n Fo Sagrada Família E:1:5000 7a 7a so an 5 13E 13E 12b 12b 7a C 12b s e en . dues Ce q R C. 13E Rier la de 12b Ronda t ba iA n o nt A 13E 13E C de 12b l C. de e . t 6bl P ub D 13E Sant Gil de C. C C 5 ar l de om 13E a cep de Vian C. del Prín Dulce C. Nou de a r nd Ce r la do de lv a Sa C. da ar ls gu de La . e C isb nt lB me de de tcli n . a de C S C. r C. e n Ja 5 13E 13E Sant Antoni E:1:5000 a un Ll C C. 51 . 13E de 13E 13E nç ce Vi s C. 7a in la 12b rd e 6b a è 12b J d rc dels t Cartografia perímetres definits al PECAB a e e 7a M ilar de12b nc V DE POLARITAT . FUNCIONAMENT la COMERCIALCEN PERÍMETRES b ndina de Ferla a . s C. id 12b Pl Pe lla r 12b l Pa 6a o de la Fl me as Er nt Sa C. de 13E 12b C. Card 12b 5 13E 17/6 Ajuntament de Barcelona 5 de de C. n il è a B Q 12 12 h ec de C . M de l de 12 C 13a 13g C 12 7b1 7a . 12 Pt . ge pr R òm B ul os c Ve13a nu h s 13E de 13E 13a 13E HD/7 13E 5 ns di ar e e 5 Data: 12/07/2011 E 1:3000 0 m. 30 60 13E 13E r re ar l de 13E 5 de C 5 13E 3E co Es s le C n ilè a B . ge Pt 5 13E 13E s in rd e a d fia t J 13E o S a ra B P er og R C l se n o 13E . ge or Pt ct ras e e R iv l O 13E 13E 7a 5 13E P P s in rd e tor s a d a J ec r R7b live 6b O P G 5 r re r a . ge Pt 7a . ge Pt 7a 7a de s le P P a on ir 13E a Pl 13E 5 C lM de P t ca er 13E 5 r re r a 13E 5 c ru B 7a 5 7a 6b 7a J 13E 17/7 13E z de én M 5 15 13E l de pr s in rd a Ja 6a l de 5 o ig V 13E 13E de es 13a 6b . 12 C . C B av on 12 d ore A Fl bdó 12 12 r re ar 12 ta is de 6b 12 de13E Fo 6 nt an Te rr C a . Te das r . ill 12 6b 12g Pe r r re r a C 12 12 C í st gu C. 13E er rr de C 5b 1 . uc de F èn 12g 12 an o J o sc i nc ra om an C. do ve e u C. C. C . n Pl sè r t os n e M aci agu J d er V . C 5b an Bl . de C D 12g a l12g 12 de . aC os en 7a . C l de r re ar g ez tín ar M i G de de . es C S er rr a C l M T d éu D de e ar M . C de r ne t ar oz M t an de C 12 t ta er b i Ll 12 12 12 5b 12g 5 12 i se s Pa . C de e r Pe 5 13E C. u ra 12 o a e 7a l P i r ue C R ue Mercat Municipal d'Abaceria 13E g de y an tm on de em es D ls de l la e ild at M r re ar de s . C es iv Je T ep z . s PlJoe ére d P to de Ga 13E 12 12 6b 6b 5b 12 s re or V 12 C 12 12 12 13E 6b 12 12 t ta ni er at Fr ia M 13E 5 C. de de a s le 12 yo n a a B ad al de . 12g Igu C d' C. 12 12 s ré og Pr ar 12 15 . 5 . 5 z ne tú An C ús C C12. s uí Ll tir àr 12 12 13E 7a l de 5 Concepció E:1:5000 3E 12 6E 12 . 6a 5 13E 7a C ba . C 5 13E vi 12 la M de sa Ro n ia ar a M ned C. Pi . C ts ra pa C. s et qu lls Xi Va . a C de de C . C. D ilu . ge Pt 12 12 de Al d' a a 12 er rd 12 To 12 12 i l . C 7b1 t en an de / C C. 13E C us ac de de 12 s dè ne e P 12 12g 12 7a . 13E tí ar gm i Pu 12 r 6b Si . Pl el le i C . n d b a Pr 7a 6a of Poom 12 RC . lel t l . P6a pa a e S 7b d am as 12 R Ajuntament de Barcelona só 12 C. . 12 Pl la el c de6a ila ed 12 e C. d n V è 13E 12 de cia 12 om 12 rà 12 D G 13E t 7b n a 12 Sa 12 7a oy de G 12 de 12g 12 12 5 C. 5b 12 12 . Pl hn on 6b Jo nn is Le am R de 12 C 12 12 7a 12 . C am g Ta 12 7b(p) 12 de 7a 13E ilà de 13E M M 12 7a 12 C. ns po as nó Ca Pl 5 13E 12 o . P l el 6a d ol S 12 C. C. e d C. To C. 12 13E V al G s le C. C. 12 de m Ra 12 de 12 . Pl la ció u e devol e br e d 6a m 68 R e et 18 S e d . a et an 12 12 ón 5 n la 12 12 de 12 C r Te 12 de O 12 2 lfo go na s rie lle ui t en rr t u rt Vi 12 ol 12 12 12 l de C. 17/6 5 C. 7b 5 la de y 12 . y en ts on 12 rla Pe 12 12 l ja 12 C M C. 12 6b Ca de 7a a ud Ci t el an a m ia 52 ic an Jo 7a 7a 12 12 12 12 . Pl 6b 12 12 de de Abaceria (Proveïdora) E:1:5000 Vi 7a r nt re or 12 l' O en s 6b 12g . Pl la a n de6a rei ir V al Re As d' r ie tú r ue PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT 12 iq n u Br e d d' 12 C. 12 an Jo le da eu Cr l de Cartografia dels perímetres definits al PECAB 12 12 5 7a s ijo rr To 7a 12 12 de C. ta ia an és S gl s C. E C. C. 2 12 ue riq ra n a La .M C de an n C M r re To í ob R 12/7 t 12 13E 90 d'Igna 12 12 de . Pl es s l re de6alme a P J 12 13b 12 J J de 12 6b J a d l Vel C. Pa ss ei g ll Güe n Joa de 5 S de an ts C. lles d'Olzindee dia làn Fin t gu n de Florals Pas s Fructuòrt G labe Florals C.Jocs C. Sa sars Panis es sten emò C. D dels de s J oc ar m Po C. Ba C. lta sa r ls de Toledo Passeig h artzenbusc l de C. de C. Fàbrica C. egre C. S nt Sa C. de C. 5 5 7b 6b 7 7 7b(p) 7b(p) de 7b(p) 6b HD/7(p) 12 17/6 12 12 7b 7b(p) 13b Odó VP 6b 12 12 12 5 6b 17/7(p) Sentència 12 Sòcrates . n Pl6a ó a m ra R ie R B r 7b(p) 17/7 13b 7a 6b 12 7a les Ptge. s òcrate C. a Rit 12 s 12 C. 90 6b Do cto 7b(p) 13b 13b C. 12 nda im aqu . Jo e g t J l'Abat 7a ec 12 de l 17/7 17/6 5 12 12 12 Monts 13b Iglésia Coroleu 13b del de si 60 VP de C. l Pont C. M U13br ode ge st ll Carre r 5 12 Neopàtria 13b 13b 12 C. Andreu de 12 Monges de J 12 12 d el 12 J 12 13b Pare C. C. 12 C. la 5 . a Pl fil r t d'O n me C. 13b nella Pero 13b 30 7b Darío 17/9 7a 0 m. 6b 7a 5 Sa nt 1 VP 12 P an de l. Fa br a Secchi 12 17/9 C. Segadors C 12 5 5 13a 13b 15 13b J Tena de 15 Rubé n 12 a nt Carrer ell Castell b 12 7a 17/6 5 12 12 Malats 5 6b Sant de 12 . t Pl So tesJoa l 6a le de Pa 13a ls C. de s are n a nz Ma 5 C. 12 C. Arc15del Merca t 12 . Pl el al Montpeller d7a cad 15 C. Mercat er 5 M 12 de de 12 13b 12 Ptge. Jacint Guardio de d'Otger 12 12 C. de 5 12 6b C. C. Comte Tallaferro 5 C. Cardenal Cisneros res 12 Creu 12 s 13b 7a 13a u Aj C. l. rç C. P Gallarza e om 12 12 C 12 12 17/6 Data: 08/07/2011 E 1:3000 i 1 5 12 Vintró 12 12 Pons de ra ie 12 pr 12 C 12 Ptge. Isabel Rib 12 Carrer Andreu 15s(p) Sentència de 12 Feliu 13b C. Mateu C. Cerdà Ferran C. Gordi 12 6b i 13b d'Andalu sia C. C. del JU d15(p) C. e SSentència Serv a n et ta 15(p) Sentència M a12rt a B12alia 13b rda Ptg12e. 13b Balia 13b 12 rda de Cabrera 12 C. S e garra ollés ura P t n e v Sant Bona ea dM rià alusia n d'And tge. ra de Riera G da C. de Fraga Renart Bascònia re r C. 15s(p) Sentència de de Ri R 17/6 de 7a s o t-r 5 C. D'And orra 12 6b r 5 C. Jorba 7b 12 3/6 12 18 6 13b lit . Pl rià a a s M os 13b r B 7a n Mo C. os rg Bu 13a 18 13a Còrdov a 12 3/6 5 12 12 3/6 7b de 13a Mercat 12 Municipal de Sants Mi 13a de 12 C. C. to ni 12 de 12 .5b Pl e d n BoM i 12 17/6 7 de rdet C. Ve 18 C. de C. C. 13a s d'Ar C. 13a C. d' An búc ie 13a 12 12 dez 12 18 6 Hipò 13b 5 5 12 13b . Mi C là 12 7a 7a 5 ana C. 13a 13a 18 13a 12 3/6 13a C. F er nán 12 5 Sant Andreu E:1:5000 s rà te s E d' 6 6 C. de 6 Guardio la C. 12 7b 6 7a 7b 7a 12 3/6 i C. M atd ealll ag s . ge Pt C13a . 13b Car rer C. l da Ba 17/5b San t de 13a 13a gu stí ) Mig C. Re ce sv int 12 13b 5 a de 13b 8(p) Sentència 17/5b de 6 18 7 5 d'A 17/5b C. X andr12 i . Pl n 13ai e13a r ' d nd a C X . C.T rem p bla Ram de 6b C. C. de Tram 13b 15(p) Sentència C. 13a 17/6 via 13b 6 3/6 18 13b ó ag C 5 a et 13b 13b 6 Ajuntament de Barcelona 13a 17/5b 13b vpr let ixa Pa Pa del 13b . Pl 7b Ca pm nt Tine de 13b 17/5b vpr Blanco ó ur s eja nal 13b 6 vpr D 5 Ca ra . Ser Ptge 13b 13b 13b 13b 13b la i Aro 12v 6b e Velard i Daoiz de 12 12 7a de 13b 17/5b de es Càcer 17/5b C. 53 18 rdi nt Jo de Sa 13a 13a 7a 13b t San ra Rie 5 de 13b 5b an C. y 13b 7b por . Va Ptge 6b 12 12 13b 13b C. s rà te s Ca C. C. 13b 13b 6b 12v d'en er ud sc E ' d 13b 17/5b C. 12 13v 13v 13b 17/5b 17/5b de T . Ca n Ma nteg a a 13b e .d ge Pt 13a í rd ca a B C. esta 17/5b 13a a del na oli 13b al Bad a nov asa iu C a l e F nov asa iu C l e F de C. 13a Be r gu 13a pr . 12 13b 17/5b de ó ard C. C r Rie C. 13v 12 C. Carrer 13a 13a M de so Tir Sants 7a er 12 Flom 13b 12 de Sants E:1:5000 13b bla Ram C. Guíx de nimes 12 ud sc d'E C. uez ríg Rod l. 5b P atuez la n r e l Pib n ge zq Me Vá 3b C. rs oco C. S 13b d 12 l de PERÍMETRES DE POLARITAT12v deEN COMERCIAL FUNCIONAMENT 12 13b s oler cle perímetres definitsMal iraPECAB C. de C. 12 Raj dels C. yola Cartografia dan dels Cer 12 13a 12v 12 13a 13b 13v 5b 12 e lcol d'A u Miq de 17/6 ir Med del C. Te r ge de 13b 15(p) Ramon 13b D 13b del Ajuntament de Barcelona de r de ka l E 13b de nt a ep C 0 m. 13b C. 13b 13b Passeig 13b 5 de . Pl l m de i A re ir V 60 ta Pl R 5 13b C. 13b v Serrano 6b Ptge.Espe C. lip Fe Borbó II 15(p) Sentència 15(p) Sentència v 13b C. 5 13b 18 13b i . C . ge Pt 30 Desfar C. Santanyí C. ia d de i 'H C. C. a ia at 13b 13b ld o .T lit pò 5 d'Esponellà aró d el B Ptge. 13b 7a Puig 14b* a lc A C. de de l de ro za Lá 5 C. del C. 7a 6 e s ué og N ló al nt e V 5 Pi d' An dr at x de C. 5 st de Ptge . Dr. Pi 13b Bolós Sant Ferran 13b Francesc C. 15(p) Sentència 5 s in rd l a E J d' tit ep Pe ínc Pr 6a 13b Ar té s 13b 13b Ca r lo Al ' d d' de 7a(p)B C. Miquel Ferrà d'Amílcar . C6 13b 5 13b 13b 5 s sa Ca P u No C. 5 13a l de a t or 13a 13b 13a 13a 7b z Data: 08/07/2011 E 1:3000 de 13b e Per de u ra .G e Pt g C. 13b o 7a(p)C 12(p)C 12(p)B 12(p)C . 13b C. de ez ín La 6a re Pa 18p 6b 13b C. C. Joan Alcover . cs Pl ul l mi e a A d . P u 13b sula C la C. Santa Úr C . l 17/7 P a. a St làli Eu 13b 13a 5 de D éu d e les Neus na pici 13b Santa 13b 12 5 Vila de au C. Arn 13b 12 5 e Matild de io sar Ro 6 5 13b 7b 13a 13a 18p a rt Po 13g . ge Pt 6a 5 5 C. Das 7b 13b 13b de de C. vpr 12 6b i 13b 6 5 18hs 5 13b 18hs de 18hs r cto Do C. S Pi 18 vpr C. 4 C. Pi de t an d' In ca C. C. C. la de vpr s in io rd e ac Ja d gn da I n sé re Jo U 5 13a 18 18 6b s an om deR r le ól S 5 13a 13b . ta de 6b Pg . 13b de 18p 13b s 13b . nal ge Ca Pt ard c Ri VP Pl 13a 13a 18p 6b 17/7 13b 13a 13a C. 18 17/7 ís lu nt 18 a S 13a 6a d Va lld em 13a a al a ira e C. L 7a 7a 18hs g D'Aristòtil 7a 13b 7a C. Peñalara 18 l de l de C. de 18hs Mercat Municipal de la Estrella 13b de 6b i Mo li Ca Be sib er ri ne to e rr To 12 12 18 18 18p 13b 13b 18 5 de 6b M de l 18hs 7a 7a 7a 13a 5 Mo nt 12 18 18 ma jor Tr Ca dí ig Re 18hs C. d'Orduña C. d' A de iB 17/7 ro ei qu 6b 5 la a de rin s a Pa M HD/7- 18p 6a 6a 6b de de l 12 na a nc 13a 6a 6a 7a C. av au Mo nt s Mercè E:1:5000 Ni Is cl e 18hs . Pl lof O6b e d' lm et P a n o 6b 5 6a 6a 13b C. 18 de 7a 6a 18 la lN il r ca En l' 18 13b 18p 6b 18 18hs 18hs de 13b 12 18 7a 13b t 18 ita l ga Le . ó ci . Ptla ge . C. 5 13g 13b nt et a a 13g 13b 13b 13g M az P7bl 13b Po rt a 5 b 18 U d 5 de C. Ajuntament de Barcelona 13b 13b de . ge Pt 13b 13b de C 13a 5 a M i 13a 5 13b l'E pr 13b a HD/7-j 13b . ge Pt 7a art Cux 5 n 7b 5 ov Pr é rin rtí Ma 7a ó 13b ci de a . arn s í c ó Pd'En ci l 7a e rna 13a d a s c17/7 Pa'En l 17/7 cia èn id 13b P pr 18 13b Pg. ó M 13b 13b M p n ae ol st a nc t P de . ge Pt 13b Sa l 'E un de d 13b m 'A ri ta e cr Se l 'A 13b de 13a er in ge ar . M La d fde'A t uen lfon te s o en r r l Ba 18 né Bo de e. g17/7 Pt Pt 15 15 13a lls ce 5 pr 13b de 15 13a es Marg all 15 13g 13b 5 ra ve e. ilOli g Pt am C 7b 2-3 5b 5 5 5 s . Pl ons i lf v A a d' el S T 7a del 5 ió ac rn 5 7a 13b ( Ro nd ad el Mig ) 5 6a(p) Sentència C. m Ca 13a s ie èl 5 6a 13b ya en d r Sa 5 a om l Co . ge Pt P Ronda s le 5 bd d'A o pt er rr a C 13b Estrella E:1:5000 13b C. 7a 7a P 5 18 es 13b 13a a ud g in Av 5 èl i m ut al 7a m de Re 6a 5 Ca e. tg S a 5 C C. Ba 20a/9 5 J a ro i H l es d' Cartografia dels lperímetres definits al PECAB ne ú T e 54 PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL c EN FUNCIONAMENT d la ira r Pa e ov d s R de s le üe ig A 13b r y . Pl leh l e an d S P F a ab r di la 5 6a 90 12 u lile Ga s lor Do de 12 C. 7a M C. 12 í art 13a 13a d de 18 e 13a 13a 7a 13a de l de 12 er rr a C 7a ir sp Ma sch P e s 13a d a 6a om 12 C ígraf qu Ta l de 12 12 13a 12 l. o iB r rre sfe C l 12 lle Va les 18 C. 12 C. 7a 7b 12 n J oa 6a c. J iC pàt de r 12 6a 12 7a a la rdi 6ae d cò on C 12 C. 18 ei re ar 12 ins Mol u im oa q 12 C. de ts Cor del Mig) 4 m Re 55 . 12 7a 12 7a no Fre 6a itut18 nst I . C D an P (Ronda ie lta lD . al de m as es na 18 à 12 12 C. 5 de 13a 5 7a l So Ib a 13a 18 7a 5 7b Les Corts E:1:5000 12 7b 7b rop COMERCIAL de PERÍMETRES EN FUNCIONAMENT 13a d'EDEuPOLARITAT 18 rer Car d' ez áñ 5 an Jo 6b 5 m la Vi . s rd lor ó Ja o6b all a D g r . 18 M a r er B iS Cartografia dels perímetres definits al PECAB vpr 18 C. y an st e b Ca or ct Pl Do C . 18 de r r Ja de ra 18 o la am C po am C C. ell Gü 6a i rd Ja d ug d'H rtí C. cabe o eR 13a 13a 18 5 ra 13E 13a 7a C. 7a 13a C r re ar 13E 13a 13E 13a 5 u ri at ós y 6E n n Pi ila M 7a C. 5 7a 5 ll de Mercat Municipal de Les Corts 13E 13E 18 Data: 08/07/2011 E 1:3000 r Ja n ie rr a B 6b 13E a let Sa la 5 5 0 m. 13a 30 60 90 r re ar ló 13E P C 7b 13E C C 5 as 7a 7a r re ar de 5 13E de os R lló se l at B 7b a ov n a 13E de . 7a 7a l de 5 lo al M 5 13E 17/6 13E 7a a nç e ov s Pr in a rc 5 ge Pt 13E P 13E 13E 13E 13E 7b a nd a d6b sse on r s Ja e as m c 17/6 r E ar ' C d 7a 13E de 6b/7b C 13E C C 17/7 a m Ro 13E 7a ll . Pl Ga l e d pr 6a 13E 5 5 13E 13E 13E a C r re ar ill V l de de 13E l oe r r 18 13E 5 18 . ge Pt om 5 13E r re ar C 13E 13E 13E gó ra A 13E r re r a 13E te 5 5 r re r a 13a s in rd ls Ja de ors t6b oc7a sa D ol D s to C. 7a 6a 7a de 5 13a 13E an let ur e Lil D a d r to oc D l de ns di 7a ols Fíg 7b 13E C. . Pl l ix d6be 13E Ba e d ns l di a So ar len ras J 'E 7b ee s d ad M ri va d'E 13a Ajuntament de Barcelona 5 C. 5 18 e Pi 13a C. r re r a C 6b vpr vpr Ninot E:1:5000 C. ls na ey iR Ca r rre 18 e G rd ra de 13a 13a C. 5 C 13E 13a 13a 18 d 13a ts or çà Llu V ia se ra 13a leu 18 s ve a Tr C. s in xa rdde rui a J B an C 13a Can de 5 6b de 7a de 18 ixa Bru 13a de ni ge Eu C. d' C. D C. s Or d' 5 a la bi o Nu inós Esp ri c ue or oct 13E El Z 13E er 5c Cartografia dels perímetres definits al PECAB rr l 13E de C a 56 PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT rre r de at ert Gerib al ir C. M an es C ao M la ic èx ilb B de Fr uc M de . C a Jo n sta 12 12 n bé Ru M de ls hi 0 m. de i Ed s en d a S 6a 7a 13a 5b 5 6b 18 13a ia V 7@ 5 a ci er 6b 6a C 6b C e tr en om 18* s e sa h P Les ion d Os or ic c L' en e w M d l.la en l. l ar C N l 60 b Po ou n le rc Pa el d t lo C 13b 13b-H 13b 30 . P l e tí l . n l s d le ira Pl e e a n ll d a7a V lm e o n A J a as 7a C 6a ors 6B* s bo ol i ur t on à erm tG an C. S de i Ve 7a Escu lt de C. Ca rre r C. p Ca C. uaita G e d 12 6a 7a 6b rer Car rós Clap e C. d el 7b(p) 6b 14b . C Data: 12/07/2011MuEnic 1:3000 ip 7a 7a 12 13b 6B 15* C 13b is Ca 5 Avinguda C de 12 15* . P a er rr 13a 15(p) C. C 12 o ro nel San feli C. u He rn án 12 Co rté s Carr er de e. tg P C 7a dels C . ó tr in V I 12 12 12 a 6a . P l nt é u Fo ag C. C aba iS . nya l Pl 7a t a c r e M C. Wa shin gto de n l C Meridiana a ny u or 7b Jo an 7b t en Ro ss C. ila 12 C. 6b iro s C. Esc o le s 12 v de ap 13E C. Meridional 12 13E 17/7 12 13a ls de s s ller C. F n 6ai e land es ar12dast 12 J C Co mt al C l rio er t Fer r n ar . Sa ta al 12 C P 13E Ro c del So 9 ler 13a iR ov l ae af 13a 13E t San D'Hostafrancs C. R 5 C. Sè qu ia 13a 5 13a 12 7b Pl . 5 7b 5 7a . 13a C. e rr To C. de Sió l'Àliga de . 12 6a ts or C 13a C 13a de l de en d' Ca l de 13a 13* 6B* l 6 13a de 6b 13b* ns6b ina x i13a t d s u ar e a Mercat Municipal d'Hostafrancs 13* 13a de 13b C. de i . on ta rc 6b l P a M H HD/7-g Ll 13a Vpr S 9 13a de 7a d e. . C yà s 5 13hs . C Cu 13b* 5 13a a A 13a lta . Pl l ge e d on ó an d C Ro g Pt a un c a C. Se ve r 5 17/6 C. 7* 13a 13a 18hs 18 5b 13* Alm enaP r 18 a det Bor 18 13a 13a 13b C. a Leiv 7a nt ns ia m a D o lla 5 à av 12 13a es d5b 13b o M dré 13a de An . e e 18 T er tg d 18 12 la 13b 5b 18hs 18 18hs 13a 6a de l 18hs 6a 12 13a . 13b 13b 12 d e ra CPor r . . tugalete P l Co . n a r M t a e unrrat Jo d Ct any se a nt s C 13a 5 5 12 riel Y G alán de 5 Coberta iol ol G idr C. V 1 18 18hs 12 7a 18 5 S 5 12 13b 12 6a 7a 13b i 18hs 18 Creu de Ajuntament de Barcelona 12 ord ep J rínc P . C ls de s 13b 13b 13b ic st Sa nt 2 liu 13b 13a de 13b Gab 13b Z ea ot or D C . . ta 13b 13b 7a 5 5c ll se No ba s C. Ar c 13b C. VP 13b* 13a be 12 de 13b 13b 13b l de C. 12 . Pl la 6b de 12 Vilardell 6a ll re Fa de 7a de 13b nt Ce 13b 13b C a i Ca la del 13b Si C. C. l de 13b 13b . Pl el r 13b d cto at o rr 6aD e S 7a C. de 13b 13b Z 13b li Ce n Co C. 13b J 12 12 7a 5 Avinguda ad ro n rn Fo C. 12 de V C. A i C. ntic dde ri eB raofarull ra a C. e u an og orç N g . C iba R gm 12 C. an ya 5 i r Pa 5 13b 13b 13b C. ui d t an S 13b . n Pl ren e 'H 6a o nt ba A C. P ' uigg d ene re r Pe í art 12 Moianès l rel rto Ma e Joanot C. d 13b 5b Miquel C. nt Sa 5 Vint-i-sis de Gener1641 C. 13b 2 Bleach 13b ist M de C. de C. Llobet C. de l Espanya Industrial C. Masnou 12 a rd ga en 12 12hs i ya . Pl ton Mo i n A6a z re . Pé Pl e6a n rí d a g 18 13b Joele P co Ni u la 5c 5 C. d' m Er 5c 12 18 HD/7-g 13b Z 12 7b 13b Clot E:1:5000 7a 7a Muntadas 12 or ct e R rc a Pa e d ny a al p ri s t s l'E du n I Hostafrancs E:1:5000 C. 18 m d'A 12 po d ia Tr ó C 6 5 Ajuntament de Barcelona Bé to An r re G ri lo 90 Cartografia dels perímetres definits al PECAB Ajuntament Barcelona PERÍMETRES DEde POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT ab la u 18t/3 de aró at M C C. 7b J 7b z ne tú n A 13a u h 12 de . C C oy ia ar 12 C. G de M 12 C. 12 . 12g u ra 12 ta6b t l o a l e i P an e . P R er u e S iqu C la d g . a M a C a rr de Pl Ri er Esp de lá a o ic N l a a z 12 S Ri a 12 r ec to n c è o S D C. . Pl r le e Ol t sc C. 13a G s Pl c de e èn om 12 D 12 an S dè ne nt Sa de 12 C. tir àr M 12 de n iá ul de 5 el Pe is 12 13a 12 C. n ia ar da e de C Lu 13a 5 12 M 90 . 60 t 12 30 a rv t ep N la7b nó Ca C. de Pe de C. To rt Vi l de nt Sa re 0 m. n po as P 12 7b(p) 12 12 de C. ra a aj al ad de 12 12 . 12 M de . C C. 5 C. 12 C ia e 12 13a 13a C. ui la 5 5 13a s ut l So m FlJooarq ida . f ra G av Tr 5 5 ir 9 12 a er ss a et de 12 12 12 ea m Ro 5 G 5 . Pl el 6a d ol S l de 6b n ra a nt 12 Sa an Pl 5 d cí la gè Eu 12 12 18 a ci rà C. 12 12 7a 7b do ol op e L C. rv eTn tera de Foí rm de C. C. . C 12 13b 13a rie r ni to An l ge n l'À 12 a ni C. e ild as Al de Pins al .la P às no la O 5 5 G R eg eu 13b . C 12 de de 12 13a 12 de 12 de n . o C ilt M 13a 12 ig 12 5 de C. el . C Pl. 7a de a l 6a 13a 12 13b 12 deN ic V . Pl e S rer Car s rit í de 7b 12 9 s Ro 12 12 C. y en 12 7a 12 de b Cu 5 m al B es 13a 12 d a de et 12 C. ren 'l O 12 7a 13b 5 C . 12 el ri 12 12 13b e Data: n08/07/2011 E 1:3000 C e l 3a . t d C. La fo rj a C 13a s 12 12 12 ta t 7a n n Sa de a st u g Au 7a 5 nc ol C 13b nt Sa 12 12 ú ta Mercat Municipal de la Trinitat 12 Li No u 12 . Pl l 13b de 9 ts C. 5b on P a Ve12 suv 7a Mi n nk . A a 6b Pl 6ae Fr d ou i s N rr a Bl 12 12 de la 12 . C 5 13b 13b 13b e ng l'À 12 7a 12 13b vp s Pa . Pl 12la .a Fl or o aCd 6bL l 12 ng c A 7a 13b ar 7a M 12 7a-1 de. l l 12 de deA gu s 13b 12 jo l R 5 t ne Be 13a a bl am er n a rg Be a ud ing v A 12 13b l de 5 dé ca er M Au as if de l Bl an qu es Po ns ge s de M 13a 17/5 atl Pr a 12 6a 7a 12 7a de de 7a 17/5 17/5 én Ja 12 7b-1 13b Sentència 12(p) 17/6 6b 12 vp 13b 13b 17/5 12 C13b. 9 HD/7-g 13b Dalt C 5 12 5 C. 5 13b 7a C. 7a t As d' Fieavència . úr 5 13b r ad oPoet a az M 5 13b 7a ón 13b C. 13a sa et Br C. 7a-1 e Iglesdias C. bi se Eu 12 7b-3 de Po u 5 7b-1-3 Pa bl o ià t les Au d' et 13a s Lo s ro re 13b r e H 13b 5 C. 7b-3 S ar ag os 7b a ab GLl ib er ijo Molíi P 5 7b-4-3 12 7b-4 12 os ta R San6b de 12 C 12 ar an 7a HD/7-g 7b 1 de C. 6b 12 13b vp HD/7-g 7a-3 C. 7b 2-3 cia Llibertat E:1:5000 6a s e Via l 6b a t e S7b na7b 3 C. d ale . Magd l a P ll 12 i Tr C. 6b 9 Ajuntament de Barcelona re Pe de l in ro Ca C 5 5 18 7b 5 Ca rre r C Prínce p 18 7b 6b C. d e S' Ag 6a 18 6b . ris 6a ca s le 18tHS/1 sa 18 lle ui G as Fos s et q u lls Xi Va . a C de La s la 18 t en rr m o r re ar 18 Pe dr o 7a C. d' Al hu ce C. V all d 'Aro r Ba ls na e F de 14a d' Empúries C. 18 7a de C. 7b C. P latja d'Ar 7a la 6a 18 18 6b de 18 C. 6a 5 L 6b C de 6a C. an o 6a e rr Ca br 18 de la 18tHS/3 de 5b 5 C.a Rond 6b C. 7b nt Sa Ma ria Za m 7a-2 12 18hp 18 6b 18tHS/3 6a nt Sa ol . tòf C is r C C. C. de 18tHS/3 m Ta ga t 7a Ch afa rin as 6a s 5 Po rt lli 5 4 e d18EL e Pl ir 'l A i ar de P6ba e a l d gü P18EL i 'l A 18tHS/3 C. Roquetes 27 lls ne 18tHS/2 6b 18tHS/3 d'A d' An to ni o í am C Trinitat E:1:5000 igu Cu 4 de 57 Pl la a 18EL e d e rr T 12 g Pt Ajuntament de Barcelona 5 s in inPERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIALdEN d r FUNCIONAMENT r a J Ja de ep i s ta de dh o J ue n a Tr G P de as C . ge Pt er qu i P 7b C. ac B 5 Pg . Pe re lló Po o Ca lv el l La be r C . de F i G t le so re C. C. 12 12 l de e à rd Jo er rr Ca uda l C . Cd e 15 7b 12 Cr la ó dr Pe d' ra 17/5 r o Iv u Dé e 12 . 5bdnet ge a Pt C 12 eu . ta Pl a C a G V 12 12 de C. 12 12 re C 12 de 6b et an de C. 20a 12 de de vpr . 6a de nt Sa e rm Ca 12 C. r 8a 6b vpr 12 e rr ez i di un M r 12 do r a va ue5/12 l e Sa 12d Figa 7b . Pl re err rt Pei S12 l'Ho 12 Ca guez Domín lle Mira í nt ta Se 12 de C. es 8a C. d e 5 8a . V J. 7a r vpr M de de 7a C. Escull í h rd rc Ja6b de Lla 6b an s Jo 5 12 ge 6a pr de 5 la la 18 sa en es de qu u l D ix Fo a ad ntc Mo a in e R Pt 6b . Pl e6a à r d rri eno à12 a M ri S C. Sar de ls de C. E 7a a nd e lis rr Ka 12 Fo ix 14a t Pl el 12 d 90 12 17/5 12 es e um Ja Pi et rn 5 5 t . C C. M 15 60 g . ll e Pl se ila . t n V C te12c s o 12 5b C la 12 s ui a 12 rq M 7a te C. 12 de A nis le Pa er v 12 12 e de gr 5b Ne e. fré C. e g o t l d P 15 al 12 C. M 12 12 7a on es t de 13b ei ss a P 7b 6a 7a 30 18 V or ct Re R o . C se r es 13b 13b 0 m. 12 12 12 da tca . on a sc ce an r F ir s mo Mi C. d' O rle an s 9 or C V. C. cia lmà Da C. 7a à olt t R s rré Ta ra ag 7a 13b re Pe S 13b on am 18 5 Co . C 12 . Pl t. 7a à t 13b 15(p) Sentència S ie are a C.7bPiq uel 13b(p) M arrià 12 GSentència 13b(p) Sentència de S 13b us ra G de 12(p) Sentència . C M l ue iq 13b de in 12 7a 7a . ge Pt de t ul a Fe rn an do 12 20a/8 i P s na la 18 12 20 M li So C. 12 a P Data: 12/07/2011 E 1:3000 C. 7b 20a/10 or aj 12 7a . ze rd20a/10 et J a S es s tg 6bp l E u6b ' rc d J 20a/10 20a/10* 12 ú N 17/5 i de 5 s or de . ch 6a Pl mi 18 A 12 d ' ' d or dr Pa 6b C. l Do 20a/10 7b 18 18 ís r ia C 6b . n Mo ta us ug A a nt a de SCa. alen . d CR g Ma Mercat Municipal de la Unió o del Poblenou 7a f So 7b Va llm itj an a Pt ge . 5 2 3 20a/10 c 6b 18 P de 7a l s Ma C 6b 7b 20a/10 ro ca rr i e rp te Eu . C 18 22@ 12PNa 6b de r ar 22@FC 6b 18 Fra n 20a/10 ce s J 20a/10 18 C. er 22@T 20a/10 Fe r os Cl 12PNa li 12PNa de . im l P r 12PNa Va P T le 18 op nc de ia e 12PNa te no ra udeel g i m or 18 12 22@HS de Ta 7a 12PNa t tu ià ti arr ns S I l ' de 6b de ic . C uím12PNa 18 de Q Pt 12PNa 12 ge 17/5 7b . 12 12 12PNa Sa nt 5 18 12 d12PNa el in rd Ja d s in 7b de rd e a l t a J d n n C. 6b/7subsòl Are va de . 6b el ns de l' Lle Pl fa ala a p la R Jo am i 18 nq C ue se 20a/10 s ra a 18 Vi da 12PNa à rr i Sa a et u Tr 22@ at de C. 18EL 6b 22@FC 22@T C . 12PNa C . 12PNa 12PNa 18 12PNa 12PNa 7a C. is Re C Fi . S l o an m t en a a C St . N a. ou Eu d là e lia de 22@T G l Ca rr er C. Tr es Sa rri à 22@T rc Pa e d an tós J o en 22@T ev R22@ de 18 12 12 e tg sa s Pa 5 12PNa 12(p) 22@ C. P Su on bi s i rà l de 12 7b a 18 7b 7a Vi ó rr u T 7a(p) Sentència de . Pl e t 7a lvo Ag erGa a ui . gu 7a lce d an t C ló e ra S a g sa 12PNa n n Pt as 12PNa r e M M B ar qu et 18 7b C. é 22@FC an ys de Al b 6b 12PNa 14 ez ál z on C 12PNa de . G Ll uill úr e ia m 18 Ajuntament de Barcelona C 12PNa . 12PNa C. 12 5b 7a C as t 12PNa 7a Is aa c 22@HS/ST de l 12PNa 12 12PNa C. is t 18hs lio Ju 5 . D Pl e eg SP 7a d a l ió olla n de da U SP 12 12PNa 6b SP HD/7-j . de SP l 'A m 12PNa 13a . Pl a bl m a R C 20a/11 6b de SP aj M V . C 6b 6b 13PNe SP Pl us r re ar 7b ar ià 13PNe 13PNe 7b U lt ra M 13a 13PNp P 6b 12 5 Sarrià E:1:5000 C r re ar de C o er en 12PNa 7b 6b 7 13PNe o sc ra r a et . ul Pl e a d er P a s l o de C R . de SP 12PNa SP 6b llà te ria l'E 6b/12PNa(s) P nc ar P br e 5 r To 13PNp Pu jo13PNe l Jo . Pt ge 12PNa(s) 12PNa m 6b s in SP e rd Ja 6bde on ir im e vo S d u ea B 12PNa(s) 12PNa de 12PNa C. de pr 12PNa C. P r re r a C P ga s 7a . J 13PNe oa qu i P P Sa la dr i 12PNa P 13b . ge Pt P et Na Pt ge B ilb ao de 13PNe vi ó Ll at ze r de l 13PNp 13PNe C . P A 5 e. 13PNp tg Ca r re r 12PNa 13PNe 13PNp a r re r 13PNp ol ri O 5 P Poble Nou E:1:5000 6a na ja it am er om l o C 13PNe Na 13b 6a pe Lo 13PNe C 7a P 5 ge13PNp at ss a P 5 58Ra 7a M Pt on ge t se . d rr e at 13PNp 14b1 Cartografia dels perímetres definits s al PECAB a ir ov R 13PNe Pt 13PNe 5b t. .S d Pl enç r r 6a ic a V S d C. 12 d Ajuntament de Barcelona de 13a 12 PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN 13a FUNCIONAMENT 17/ 13b 13a 13a 13b a Vi de de 13b 13a 13a 5 5 af al 7a de 13a 7a 13a 6b de 13a de 13a C. 13a m Ca 13a 13a 7a 7(p) 13a 7a 6a 5 . 7a 13a de 13a ló ul g A n C. 1 13a 13a C ls d l de 7a 7a 13a 5 8a 13a Ajuntament de Barcelona na celo Bar 13a 6b de 7b A1 A1 A3 A1 A3 A3 7b A1 A1 B1 B1 A1 C1 ia icar C1 C. VB1 a7a .l t B1 P6a a ne C1 l lo C2 ce der ar u c s B1 B A1 C. E . C. C. 7a St. A1 de 7a A1 7a A1 A1 A1 A1F vera F1 A1 A1F A1 de dels A1 A1 A1 A1hs A1 A1 A1 A1 A3F A3 ll A1F da AixA1a A1F A1 A1Fhs A1F A3F 6b 7a Dòr 7a 7b . Pl e da d ga ru B 7a F1 A1F 1B A1 A1 les Car A1F A1F A1 Cer . i P6bl lar ó i d H va ' d al S 90 A1 A1 A2 A1 de t San A1 A1 A1 A1 A1 A1 A2 B1 A1 A1-hs B2 5b t San A1 irall l'Alm A1 5a A3 A3 A1 A1 6b A1 B1 7a A1 13E 60 A3 A1 A2 30 A1 7a A2 A2 A1 de c ar B 5 A1 A1 A1 F1 A1 C. A1 A1 A1 F1 A3 A2 A1 A1 A1 del nça a r t Mes r Mee ra d teve Pon . C de C. C. . C de C. C. A1 C7a. A1 A1 la de C C . . 6b 13a A1 A1 A1 A1 A1 31.2 a er ss a gud n i Av a rd Balu irall l'Alm a C. dehurruc C A1 A1 5b a Tr 7b 18-hs 4 A1 A1 de te C om la l de M ol . Pl el d eta à c Po os B6b A1 A1 1.1 13 A Elm t San rs ad o c s Pe a Clar illa Se v ne celo Bar 5b del ta de 31.2 C ón Pinz de 7b D1 A1 1.1 G5 ve 5 D1 del C. 6b oa Balb 5 7b a ebr Ca Gin F4 13a a t sa is . la in ls E1 E1-hs P5cl e qu de d a 7a F4 M . . Pl Pl.Data: A112/07/2011 c Pl E 1:3000 F1 l 0 m. e t 6bd A1 5b d6ae gu A1 A1 a l a A1 t s L A2 uini eu A1 M aq p r A1 om ne A1 P6b e F4 A1 G A1 la A1 . ni à i s l D1 P to c na n 5cs i de A ne m e ro B1 A1 D1*/7b G o D1 C 7a A3 A1 drea D1* d'An ó Di pò sit A1 A1 r ecto C. R A1 6b 5b 7a E1 5 E1 E1 A1-hs . Pl el 13a d as G C Pa u rc Pa 13a 7b 13a A1 31.2 13a HD/7-g 7b G1 C. 5b G1 G4 G1 5 4 7a G4 G1 13a Ba rce lon et a G4 G5 C. 7b (2) Ca rr er r ina r òs la M Vina s d e g às s è a r u de r To arq Parta C. C. M i i o tert de meñ Guí u Cer a a r é s G Gin Joio Dr de nar C. Alca Vila la del ca man de Sala ió c a an m n Joa Bertr C. rocla arillac C. P tge.bell i M P e C. d ó m el at sa i ra p . Lluï rallBarc Salv oseralt M Sta e. J lmi de ria Ptgart i Gi ò C. l C. A l S o ll C. Ric erMa Pg. oe ngu era ere l Bo e C. B u iq Pa eria C.M onr ss C. C 5 5 13a dels 5 C. 6 c to Do 6b G4 .d e 6b 13a 13a G4 Av 5 13a l de C. l de rc Pa ró Tu r rre a C à er test rr Fon a C C. a aç de l C. a P de BVeil u ede Galvany Mercat Municipal Pa 7a 13a 6/18hs 18 l ra Pla tj C. 13a rez -Ca bre ro 5a o Lit 13a T ell bon l en Car . de or C Mar ra C. Vi gue de Bru ña el l . Miqu s s e Ptg onell ro rede s r a b a r P z i a P m C C. e z t aga C. C. M M onjo s es C. M rd què a Maruadra u . l tr a C n ia B Q a l e l errà a t de i S d . e Ni C s r M e rin a co M s C. és C. la reig a f a u agu a d C. S i nt à S l t l' A ep Jos ant C. S de 13a 13a 18hs 6b 9 . eit ass . Pap C de 18 3 5 3 6 de a ov n a as 7 rc P a el d ta e rd 6a Po ua ina Ed rqu 5B* a M 13a 13a 13a eig . C C 13a de an rr e F 13a 5 a 6a 13a de ó ig m A d' t e lv Ca ia òr ct 7(p) Be rtr an d 13a 13a ch Ba ar qu es C as ag 5 Vi 13a 13a or M M 7a 13a de 6a 13a er 13a r Ja n ta n u 5 a ust 3 el ec R 6a r to ns di p 13a 18 13a 13a 13a al 13a 12 d Vi C 5 Barceloneta E:1:5000 C. . C 13b . 12 VP 5 A 7 ba U 13a 13a ch . C 13b ug a 13a 5 s in rd e d an lló C st e a C Pl. de elló t as C p) Sentència a 13b 12 5 Galvany E:1:5000 C. Castelló eixa . 17/7 7a 13b C 59de 7a 13b n 'e 13b 12 13a d 13b 5 13a es D u ba 13b 13a 5 ri 'A 13b 13b C. 13a s te Cartografia dels perímetres definits al PECAB r ca as Matanz Puerto de ca is B is em 13b rt A d' 15 . ar M r re r a P P ll sa lo e tg 13b 15 ta To d 13b 13b Ru s 13b e ed . Ptg i 13b 13b 20a/8 5 s rra o T 7a 13b j Pu l 20a/8 13b 13b cini Gar 7a de (Ro n 13b 13b Ptge. 13b 13b i Tr 13b 13b 13b 7a t an x n 13b 20a/8 13b de 6b la 5 C . 18 18 s le na rd ó 13b G ui r at l Ca 20a/8 13b P 18hs ns ig di Ro13b s 18 ó ar 6a r J C. d13b cto ent eDo Rav i 18 pr 5 de 20a/8 ca ri y /7b de sen e t Fr on Fel M g 20a/8 iu ai M 13b de s or 18 Fl 20a/8 s C. lede e d . ge t P C. ció r e a r Xip C. cip er an rr rt m E a ' l la C .A lvo C. C Ca Vin ya do r a ca rr Ri Se de de i P d'E C. la ndtge. d' A sco ra loi no d r t n e r a . g P e l t i b g C e. C oBu r r ons e la ve de les e tàCncia pel o . a d c C s a l o C A R Ba de de l. ia s . P r n a lèg C. de rlr.a anc C p Ma i ra.f C lla Villa ir FeP bell t u se ad r r xJi o as en C eTa Ca r Vo d u d ez de rridàel lar do a Pa C. él ta t br a b V Sí o am on t cà C m Tr e.Mieta eren re ía r d c g r r P a r s o o Pt Ca Data: Mercat Municipal del Guinardó T 11/07/2011 E 1:3000 0 m. ct 30 i de Do as C C. t an .S l C de de s C. gó r Ve 5 C i a C. C. C tu lle t alt C. Teodor l al g a 6a e rent Llod A e e ar d M u l. Dé au P13b P e d la 20a/8 de 6a 18hs HD/7-j C C 6b 6b 13b 18 13hs 13b Ajuntament de Barcelona 13b 18 de s Ro 6b . 13b 13b 18hs 13hs 13b 13b Marag a de Pa re 7b 6b 13b 5 s in rd Ja d6be de 7b 7a Valls 13b 13b a . 13b C. Doctor 13b Ptge. d e Can Berdu ra . Pl 13b 13b 13b 7a Re na ixe nç C 6b it 13b Ca 13b de 5 13b bl l'O Campo 13b na ta dru 13b an Ve S a de . uim C q a vpr Jo Carrer da d el M ig) de 13b 13b 13b ió ub R 13b de P Rond a i de 13b rs O de 13b . ge t Pt rna llar e B no Fe 13b de 3b l' 13b t Ar C. Pe re de la e de . es 13b Pl arl rdó an C a ju C an S Sagi 13b 13b 13b 5 tr en lC de 17/7 C. St . 13b 13b 7a ig se s Pa C. 13b 13b Pinar 7b 13b C. ó C. d 'Ann a M. Mart ínez 13b 13b ldó Pa rd u a ls M d el l d de ar n ui G 13b 60 13b otxa Garr 5 13b ia ív Ll Pl C. Guinardó E:1:5000 a ny a nt de 13b 5 od ist es . 13b de de ls 13b C. 13b le XX la 13b 13b PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT Se g 13b de 7b 5 de 13b To rre 13b C. Gui 13b France 13b Cartografia dels perímetres definits al PECAB de l'A Ajuntament de Barcelona 13b 13b 20a/8 C 5 13b 13b 7b 17/7 20a/8 de 7a 20a/8 G pr C. e. ol de ià rr Sa 13b 7a 20a/8 20a/8 7a 20a/8 20a/8 7a 7b G 20a/8 ós ec in 13b 13b 20a/8 na ui 7a 13b 7a 6a 7a 8 20a/8 7a 20a/8 20a/8 20a/8 20a/8 7a C 20a/8 5 20a/8 7a r re ar or ct o D 13b de A d' 13b e 20a/8 4 de 13b de C. 20a/8 ó rd de a ic èr m 20a/8 Fl 13b 13b 13b r ie g au id ti r en m Ce 7a 13b 20a/8 13b 7b 4 13b 17/6 7a 20a/8 20a/8 t sa e n ila M l C. 20a/8 G 5 í rd J a e es d6b r T s res Le or T C. de Vila Arrufat 18 18 Augusta l r to oc 20a/8 20a/8 es Pi 6b lla ne o ir G 18 20a/8 g) de 18 20a/8 s le co s E Gu 20a/8 5 6b à er im 20a/8 Via 5 5 na ou lln . C d ri 5 13b . Pl el il d rr a C Ro 5 20a/8 . Pl e m d ui aq na Jo Pe C. l de 5 6a s sa a C . Pl e nt d ie r l'O 6b sa Ro 20a/8 ux 20a/8 20a/8 20a/8 Ge ne ra 20a/8 ls de 20a/8 da 20a/8 i lM de e er rr a C C. l de 7a er ux d an 20a/8 20a/8 C. Tres Torres E:1:5000 1 13b 20a/8 C 13b 13b . 20a/8 C 7a 60 90 l de an C Ve nt Al s ina de del 5 ro ue D Can Pe mera rdi se C . 90 7b e a aç Pl de uim a6aq rra Jo Se 7b Ca rre r C. Port de la Selva da Qu esa C. C. de O riol Ca m í de la Vell Pedre ra 7b 60 18 6b 5 18hp 7a Ronda 23 Via 5 1 6b HD/7-g 7b-4-3 7b-4 7b-3 7a-3 7b-1-3 . C de e ob Rd e R 13b 13b 13b 13b de de l 13b C. 7a-1 13b de l rt 18b 13b t er ob an a 7b-3 Bl an qu es Po ns ó G 18b a or ng 13b 7a Qu int C. 13b C. de Ptg e. rg es 13b Júli a 13b . s o Pl sú asc J e a rr C. C C. Bo 6 a ov an s 18b a 6 6/7 5 Torres 30 5 de de zC Lu ers 0 m. 13b el . C ín 13bR 18 6a 6a et ar M18b 7a-2 ia t ènc Fav Dal C. G C. ila A be nt rt on iBi on C. 18a 5 18 6b 18b C. i HD/7-j 5 6 i . Ptge Vila a .C e Ptg 18 de T. Molí cas Siman C. de C. C. de 13b RII M at eu 7a-3 18 Cir er 13b RII 13b RII 7a 6a 13b RII 13b RII Catas ús reciós l de 13b RII 13b RII 4 6a 20a/9-c Nou Al va ra 13b RII do 13b RII 5 7a 6a Vi la dr os a 14a les es de es C. nqu a Fr Carmel ge Pt s C. 13b RII 5 b ra Ca 13b/c 5 Data: 12/07/2011 E 1:3000 del s 13b RII 13b RII i Ro sell C. Maria Paretas Bri . e m C.del P la les 6b C. A rge ns o la 6b 13b RII 13b RII de lla 7b te Ti qu e ts Cantera de C. rí Ma a Pl 7a u Ja de ano rigli Pl. ls ires dels Camp ia t n e n Pi 13b 13b í an 7a(p) 5 Guasch 13b 13b C. de C. 13b RII 5 6a gó re 13b/c 18c rc Pa el d la P e lls d e rn Fo 5 7a lob deL 20a/9-c 5 7b C. l. er P d ta a r g 6b o ra u H na no B d' ia lle av t rs n 7a-ES A d' 7a-1 e. g Pt 6a C. de Llopi Forne sa n s s le ete de qu . o C R 13b RII m Ro 20a/9-c G 27 is d Vi la 18c 7a 13b al ge . 13b/c l de es de F 7a rs lle 20a/9-c rr Ba 13b RII de 20a/9-c 13b-RII i 5b 15 u Pl. 5(p) 5 s t Pg. ta t llo Ba C. 5 la 5(p) 13b RII l m6b aï la Santa s Ci 13b-RII 13b-RII ller 6b les C. C. de de ila ev pd tres C. Lle Cièncie l Carme . Bdal de egar r Ped T Caro 13b-RII de te no Gra Pt 13b RII o an Grmí a C 13b/c 18c 5(p) Mercat Municipal d'Horta a in M de C. 13b-RI 6b 7a 8(p) C. 5 de ar lo rigl 13b/c l ri to Es d' 13b-RI C. g ei Montserrat E:1:5000 13b/c 5 5 ra 6b 6b de 13b/c 5 27 6b 13b Ajuntament de Barcelona C. 13b/c 15(p) Sentè C. ieri Aligh 7a 13b/c 5 a nt Sa 13b/c er rr Ca Tossa P 13b de de atriu C. B e 13b/c 13 13b del Llo be 27 13b/c jo Ta 5 13b ieri 7b Aligh ig7a u 13b/c de P . or ch 13b/c 18 13b/c Pl 6a d ti ls 27 5b/18 18 a n ífo e d13b/ce6bEsca alv i A Gr t n S Llo les de Da 20a/9-c b 20a/9-c ra 5(p)rde.ra6b C. e b de r18ceda Can o l L 15(p) Ja 6bde ia ila f 27 a c 27 13b/c ar ev igu os M pd 18c 'A5b 8(p) 6b d l B 15(p) a 13b-RI 13b/c C 5 Ce. d 13b/c les 6b 13b P d'Hor ta . Pl tes s anreu S C 12 C. Mestre Serradesanferm 13b/c de C. 13b sa a. 13b/c 7a de 7b 5/7b 7b 5 C. C. 18 13b 7a . s Pl ivi E d' 13b 5 ss Pa 6b 12 12 12 Bd a e Toss Ptge.d 18 Pau e re de P 13b C. C. oa Lisb 5 d'Arc er 9 13b Castellbell 7a 13b 5 e C. d 12 Galla Po la rt ll Pujolet de Ca rr 6a 5 Plana et hu Cre 12 13b 13b C . de de 12 C. 5 s na Pla 12 9 5 12 la de C. d' H o er r 7b 13b de in ta 12 ar lt M A rta13b e s 13b C d . le Ho . ix 13b C e d' d Ba C. . es r . l le C P si ajo a C. de Sanpere i R M a Joan Plana l'E ut at st 5 Chapí 12 uel Miq dae a M 13b 12 12 13b 13b 12 nt Torre Rivero Bda. C. 12 Ptge. de C. Cur t P 12 de et r ne ri vpr 13b s al n Fe 12 12 12 Ptge. Galla Ber n i R de Ptge. iola Guard 12 12 5 hapí Ptge. C13b 13b 12 n s ro ve lto Fu C. San às 61 20a/8 C. Sa nte Creus s Tom 20a/8 5 C. t 13b 13b Bda. Mercat San de Bda. sor ts B Co d a C. m.d bi e na la ci ó C. Ma rtí C. Santa Olivia 12 . ge de r Pt lt ine A ar M 12 de de C. la Horta E:1:5000 Con 12 12 12 C. 12 Be r Sa nt C. 12 12 del s na bé de C. Pal afo x Fontanet C. de C. rin er 12 Ma C. 20a/8 . 20a/10 20a/8 12 C 7a 5 C. C. 13b ma da 20a/8 Sa Cartografia dels perímetres definits al PECAB ls es PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT 12 5b 20a/10 12 M m po am or 7a de l 20a/10 seig To 12 Ca rta 13b C. 7a Se rra 6/7 18 7a C. C. Mercat Municipal de Bon Pastor de 7a 7a 5b de 7a Marie l ra r ie Cu VP C. vpr C. vpr 18 vpr de 5 Pa ss eig vpr vpr VP 18 C. 18 vpr vpr vpr tia ru Po lle nç a vpr VP vpr vpr a Pl Las la o de 18 ay e d VPes M e r ad a d vpr vpr vpr vpr 6a r 13b C. vpr de ª 18 C. vpr 18 18 vpr er vpr 7a . Pl de cri o rt Po C. Fo rm vpr 6 vpr er C vpr vpr vpr vpr ut re C.E sca l 18 Lorena vpr i C . de 5 da ança l ' Av 5 vpr de list Mo a b al ill V lcai na ia C. Borg onya ls de spin a . Pl e r d sa o j é C alle V abr u Llaf ran c 5 Bel 18 C. et C. San Sa nt an de r VP vpr . r Pl jo a M de u s o i N arr B in ste Ein d'Albert A rc Ma tam ala çà 18 90 VP 7a d'U rru t d'E 14a sa 60 vpr 6 C. del de VP vpr vpr ou s N ri ar B 30 Vallda u 18 d'O gas e 7b 18 0 m. 5 7a s de . Pl n a a y C en s En C. r de l 18 C. C. 6 C. d' Alsàcia Marne 18 del 18 18 7a 13b ta la ue e n ui G Data: 08/07/2011 E 1:3000 18 5 5b la Ca çad o 18 5 6a r C. Mu 6a 18 18 C. de C. de C. 22a 18 18 18 Sentís a Tallad es Novell de C. C. Tell Llinars rc Pa e d 7a 18 18 7a C. 6b 6a 18 5 22a 6a 5 5 es tr del es 13b C. er 22a Fin 22a . P onc e d e pi z a g Le se p 22a nia esa t r lC'A Jo 7a C. d Voladeo l' Esquirol r ní p de 7a de C. 5 22a 18 22a 7a Ju Pl ssè as6a in o M ort 7ae C d n a Jo 6b 5 6a de 14a de o 6b. n an Pl oa oC J ie s n R Alo ón C. Le 7a es Cresqu n . C 14ba 9 C. 14bv 7b3 6a 22a 6a Vallès 14bv Passeig la 22a de 7b2 C C. 5 8 C. C. Follet Ajuntament de Barcelona V 18 18 C. Lore na e as della l'Esta C. G C. dels G c Fola 18 13b ic nar E ' C d R o e r be h a rt rd de 13b 6a 18 6a 22a 6b 6a rre C. r de Ram Fra bl a la Guin euet a 18 6a l. P 7a1 6a rrius C. d' O de l' Isard de 13b 14ba 14bv 7b1 del 13b les la de de C. Cretes ís n Sa Pl . Barri C. C. 6a 13b 13b 18 6a 7a 9 9 6b de z de lix ue Fé6aríg la e t od R de en 13b Fu Eterna 13b C. 14ba ch 7a del v Fa 18 14bv 18 13b Mare la de Carrer Carrer Flix ll Verme 6a rasa Adrià 5 5 5b Cama de 5b 5b 6a 18 5b 5b 18 unt Claram del de 18 C. Sant 5b 13b de C. C. de C. iguera ia Madr C. Sèqu 18 7b-PE 13b de l C. 13b 5b 6b de 13b 3b Guineueta E:1:5000 13b C. 13b 6a 6b 7b-PE 13b 18 a Tárreg 5b 18 5b de 5b 5b ta Flores Biosca Seròs nt Bellmu Barnola vol d'Ardè 5b 13b 18 22a 5b 18 5b 5barrer C 18 18 de r C. ma res a C Bon Pastor E:1:5000 6b 5b de Ptge. a g Tàrr18e jor Vilama della Grana de 22a 18 la 6b de e d P e t 18 d an C.18 l 6b S P6b o de de ar Carrer M a Bassell a aurald . Sas ll C. Adra r C . À ge 5b 62 PERÍMETRES5b DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT de spí C. G u às d'Alfarr Pg. ó Salom 7a 7a M 18 a d'Arbec Cartografia dels perímetres russa al PECAB olledefinits na C. Iso S er ra dino ar San Ajuntament de Barcelona d a r Fr6b ípe n Ju 5 Fe la 6b ni tx 6b 6b e de C e ad r nd A d' denal C P . C Pe re C. Rib t à rd e c s Filipine ig Pud e r les de Carrer Meridiana P 5 P 13a de l de e. g Pt 13a C llo oe 13a M 13hs 13a ia ar 13a 18 i on t n A 13a 5 18 an Ju s in rd e cè a a d J er ir M ov R s re u d de 5 . 15 ge Pt a 13a 13b . Pl 6ala da a de in a M 90 de 13a 18 an S t 5 4 13a 18 13a e 6a P 13b C. e lip Fe 13a Ptge. de la Com panyia 13b Pt 7a g 13a e . 7b 5 . s s P6al le ere devan a H C. r re ar is em rt A d' C II 6b 7a 13a 13b B ll ga 7a 18 de Jordi de a C. ai c is 13hs 18 7a . 6a Pl ls s de din r x Ja 'El d 5 18 7b 6a 60 7a es rr 13b Río O d' 30 13b 5 5 13b 5 C. sa le de 13a s in rd e nia a f d J gi l ir o V Wo 6a 6a Garay . C 13b Florido 5 13hs b 13b 18 18 0 m. C. To 13b 13b de Can rdura 13hs so 13b pr Campo 3b 18 22@ l 'I sid r. 13b HD/7 Data: 11/07/2011 E 1:3000 os 5 de Garcila 13b 13b 13b í C6b a 5 de s ra in Cla d r Ja illa V l de . m t Pl Ro ma18 6b re C 13b ú C. 22@T am vpr Cienfue g 13b del CC d'Ole sa 7a 13a 22@ 22@22@TB 22 . ea22@TA Pl6a bl 7@ m e ya e ss A 6a d lun a 6b t a C de 6b . 13a 18 s Antille 22@T/6b D Pinar vpr l de les C. de VP 13b de 13b 13a à VP 5 vpr Sant as de vpr 13a 13b . Pl ls ns de dia In Matanz Puerto Jordi 5 13b d er gc i Pu 18 s s in ele rd ng z a J Á pe ala d' Ló Ay VP de a Pl es n a al t a 13a 18 P e d C a bi ò n e Z 6a IV C Concepción 18 C 13b 13b de a M r re ar l . Pl n a n i e a r d r 18 uCea ogn ag ic C al 18 iliBp Bertran i Güell ó e iF ub 18 Rde 18 dCi . 13b . Pl de Ajuntament de Barcelona Tedesc 7a C. Pa 18 ai u g ra l . 18 18 Mercat Municipal de Sant Martí 6a sta s ep E C. Jo a C r re r a 18 a ed c n ro p Es d' . C r Jo 7a 18 5 18 C. Comtessa de Pardo Bazá n C ep . 5 r ar C 18 Príncipe C C a r re r Felip II E:1:5000 18 e sm e r C r re ar 18 . lella O n' l de à rd e gc ia br à t an de C 18 7a 5 l de 18 7a VP 7a 18 18 18 7a 6a M C 18 5 T o nt re t an í el id a Vi la 6a 7a t ar G ia 7b 18hs 7a . S e ad r nd A d' a r re r i Pu . Pl l a a de 6a er lm a e P d 6a 18 ça ça ol n D ve . C Pro 18 de 18 5 r re r a C Pl . r Pl tu ell r 18 A or d' art M . C . l de 7b 18 . Pl de a l u ra 18 t ul C 18hs VP am R o C a C ar re r 18 5 C 18 M 18 VP a a a e 18 5 re sm 18 de C ar re r 18 a 18 u ig A bl bl am R 18 uo da de a st 5 6a it rt 5 m . E l' 5 18 de 18 C t de a . rt as Pl ibe en Ll ò d R VP la u Pa 63 liv VP D del 18 VP 18 Ver ere C. P a r re r 5 on . B C PERÍMETRES DE POLARITAT a COMERCIAL EN FUNCIONAMENT c 18 s ce de an . ia Pl Fr . e Bad d C 18 ta xi 18 ili on C nc 18 C 7a Cartografia dels perímetres definits al PECAB n 18 18 Sant Martí E:1:5000 . Pl e d n so ai m e 18 C . ge Pt orca Men Cartografia dels perímetres definits al PECAB de as C. C. C. en o Gi m 7b C. S de i . C . ge Pt rí Ma d' He rc an rr eg ov in s Cièancie er ce go viarmel C na P u 13b de ino C. cass te les d' H del 20a/9- C de 7a 30 60 del Pt C. 7a-ES lls t e. Ptg abarne de G 13b/c C 20a/9(p) . ra Lau de ls 20a/9-c 13b/c e ud Ag ll ll 90 ie sp .E e g Agu de 0 m. l ne ú e T go d la ira Lu ov R Lluís de 20a/9-c rer Car 5 ls 13b/c de 13b/c 7a s Pas 13b/c 13b/c 6b/18 de d' Ar bó s ll ere 20a/9-c 13b/c 18c C. 6b l e. rel C. 5 del Pa a er C. la 13b/c 20a/9 5 13b/c ta San de C. ya C. 'Haorre d6a T . Pl la de Rambla a nc Co C. de Segi lls Va to r l iV id a l da Vi s te C. 13b/c onC. no B ll 13a 13b/c 7b 5 7b-ES de ra rn de 6b M del s C. Pi n C l de . C C. de ón er ld a C pr C. 6a sa re Te 6b 7b mea Zala e de lcald A l' e C. d . s ol r . tCe de 8a 4 la e rr Ca r . C 5 ge Pt r ue lg 6b l'A de M la de 13b/c de C. ró un M m de a de la xa an 6a s ri ua t an S es lb ua 5 13b/c l de imany C. 20a/9-c 7a 13b/c 13b/c 18c-r 18c 7a de rca Ba de . o 13b/c ta g Pl Lu6b C. 13b/c 5 e. C G 5 h nrat c ar 13b/c 5 13b/c 13b/c 13b/c e Fast 3b/c g Pt 7b 18c 13b/c 13b/c a. St 18c 20a/9-c 13b/c 5 l'H 13b/c Ll 6b 7a 13b/c G Pt13a ge . 20a/9-c s gó re o ug .L ge t P de l de C . 18c 13a s ler nol Gra 13a 6a 13b/c r Ja 6bde ia ila ar ev M pd 18c a 13b/c 8a C 8a . P 13a 13b/c 13b/c 8a 13a 8a p 5 s in rd e e Ja d m s y u a n Ja6a lan ma P le iA l ta or 13b/c 5 7b em 7a 7b d ton s Bo de C. 13b/c 13b/c 13b/c r o rill lT de . 13a C . P6al a 13b/c de 13b an ià tr s dr A Pa d' . Pl 13b/c 7a 13b/c 5 13b/c Tr vpr Data: 08/07/2011 ob E 1:3000 e. Ptg p em Tr C 18c a nz la el st 13b/c 5 on m Ra 6b 7b 13b 13a 13a Pt ge 13b/c ue aq dr a . J 13b/c C de Molló 13b C. 13a en fu Ci . C l fel ala üe Sig Ca 13b 13b/c 13b/c 13b/c lrà To C 5 si an Br 7b 13b/c 13b/c C. d' Il l as r n dó cep Modolell M itr e er rr a C R t na b/c za en ig Pu C. 1 Ca rre r 5 13b/c C. 3b/c 13b/c C. Prats 6b r Be 18c-p 13b de 7b 13b/c de 13b tín ra Mo 13b/c 13a 5 13b/c 13b/c Sa C. 13b 6b 13b 5 ís ll 'A Mercat Municipal de Sant Gervasi de e de . r C ar C. 5 13b/c iñ o 5 rià Ma Se Xi 13b nx ó M 13a 6b 5 5 de Pa n tà 18 18c 13a de 7a 13a . C. de 13a 13a ran 13a 6b de Ber t da C. Ber n l in . ès Pl e Ro 5 r ne ta de 13b/c Pt ge .d 'e n 7a C. de M ar iu s n lo al rr t Sa n 13b r rre Ct a n ca la 13b Musitu sc Bu on C. d' Ar im de 13a 18c d 13a C. de l Ajuntament de Barcelona 13a* 13b/c 13 13b 7b 5 13a 5 la .6a . Plgel Ptde p am 7b(p) C 5 C 13b/c b m os te in C. Vi la Si vi lla l jo Pu de l de C A d' 5 5 rer 13b 6a 13b ès 13a 7a 6b C. Ru bi ns C. Re us de d de t l ta iu e gr e S 13a 7a 13b de la . ro C. Pl u e de g Fi Ca ss ol Be es r li n l 13a 13b gu de s on ar s ere Fig u C. M un p m Ca Bi sb e 13a 13a 13a de 5 13b 13b Carmel E:1:5000 . c Pl eri 6a ed ler r F So de 5 13a 13b Ca rre r 7a i C. 13a . Pl e im a d qu er a u Jo 6a lg Fo Ta b ern er 13a 13a 13a 13b C. a l o del gn ri la laa os B 8a 13b 13a 13b a C. de Joan Ferrandiz 5 5 13a 7a Ge rv as 13b C. 13a d ri 13a 13b 13a ad m La 13a 7a 13a 7b 13b 7a 13a Sa nt 7a(p) s te r A r anye Cast 13a 13a 13b 8a Fita Fidel l Pare C. d e 13a 13a de b 7a ro le s de 13a de M . Pl Fo VP de sa e13ar lg Ro bat ue Sa de C. g 13a Te od or a 13a a C. 13a 5 de Sant Gervasi E:1:5000 or ag de 13a 64 13b . a DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT Pl iPERÍMETRES s c s ar ixa N re 13b F 13a C. R Ptg ge Pt Ajuntament de Barcelona 5 all or eT C. d Josep Dign e 7a 18 de l al nd o F r re ar ra tu l cu 7a l de Centre Social tí ar de Edifici us public M t an d e S 18 18 ar G ui Pt ge .d e de M C. a co s pú 5 18 6c C c 6c r re ar í M ar t Sa nt r Pa d 18 i gr 'l A San t M 7 5 t an S C. R Va ecto r llfo 8(p) Sentència go de na 18 18 5 18 ua G a ir da 18 à al lc A 5 18 5 18 . Pl e ia d r ia a n M tò lv18à n A Sa R VP r 18 l de Ju liá n 18 7a 18 18 6a 7a VP C 18 Be ste r re r a 7 6a iro Data: 08/07/2011 E 1:3000 5 Mercat Municipal de Provençals . Pl e è d rc i r VP e s M ap . ta Pl ele r n g rre A e d' F ad ed vo VP o l ta S us G VP 18 18 5 C r re r a 18 7a 5 5 . Pl de 13b C. 13b C . 7a de 18 de . C 18 D r to oc de 18 VP li ci n o C 7a* . C de u 5 VP 18 Fl 18 18 7a VP 18 de 18 de e ov Pr am Z f ho n e 18 6a l de 18 a nç ls VP r re ar v Pl de 8(p) Sentència T de VP r e ba l tí ar 6c l ue H 18 C p am C i . Pl as gn iol I l 7a(p) d' Sentència Ju 18 5 de l . Pl de uín aq rín Jo au M 8(p) Sentència rc Pa de VP 18 5 VP 18 8(p) Sentència Provençals E:1:5000 65 VP de Treb Se lva de 18 PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT18 18 6c C. A d' Cartografia dels perímetresC. definits al PECAB 5 Martí . Ptge. del C de Ajuntament de Barcelona Pont 0 m. 30 60 90 Entorn de perímetre de polaritat en funcionament: Limitació d’obertura de supermercats Núria Besòs Vall d’Hebron La Marina Canyelles Ciutat Meridiana Fort Pienc Lesseps Cartografia dels perímetres definits al PECAB 67 ENTORN DE PERÍMETRE DE POLARITAT EN FUNCIONAMENT: LIMITACIÓ D’OBERTURA DE SUPERMERCATS Ajuntament de Barcelona 0897 Agud es les es Núria E:1:8000 0897221 a t. Pl l ca de for a dr Pe de Ped rafo rc 0897202 de del 0897201 0897227 a s in er rd s gu Ja del Pe de os as R Ras os de oi lM a Per de 0897212 089 . Pl de cte du e qü l'A 0897164 de ls uda C. C. 0897174 C. C. 0897211 Aving 0897131 0897140 fita de 0897180 C. C. 0897224 l de l ul Br 0897163 de l Ajuntament de Barcelona C. d ' Orí s 1009582 nt Sa . Av Tren to C. nt Sa de Travessia de C. m er C . C . C t fo r ya en la sa ar M de r re ar m er l Pa . P C nt Sa R . de s aï in N C . re ip X C . C on C C . Te an st ia àl ss e bl no ti ir Ep . C A . C de ar C r re M ja or im Pr . ge Pt rs 1008264 Pa lla V a el çu e en1008244 on am B . C . C ia ro C 1008253 B nt e ev en ia àn lb de . C 1008252 C 1009240 d' og en t M l de ó st ri 1009160 G tr O de 1008251 l ba 1009560 em à ss ra 1009330 1009230 la or al de B r .1009170 e M 1009210 a C d 1009180 s m uí lo lip Ll da Pa 1009340 Fe 1009190 iu . ib C an e S o d J 1009320 . . C1009200 C 1009270 e . br C 1008534 Fa és e 1009540 1009280 u 1009550 m 1009310 u og tí N Ja r en 1009300 ie 1009360 1009350 al av1008520 V X n 1009290 . a C rr Fe 1008511 rim o 1009370 o l . P 1009380 de ej ns C 1009390m ul de l fo Ll er . B1009400e A ge t e r 1008513 t P d . es 1009410 C M . C 1009420 1008512 o 1008475 ej . 1008500 m C e er Pi B s de 1008490 e . de100950 d C a . C de uj de 1008542 . o Pl e ng d1008541 lo io eo cch Th Ba ll ui de 1009150 1009140 to an . C 1008100 1008243 la pi r le àl C . C r se às na si es M de 1008094 de . C de . C . C . C de c ro ar M 1008083 ns J lfo de A d' . S l Pa na si es M y an st ri O e d a ad ul Te C . l ol . ü ig A . C B . C el C y an ub de ix Fo s te or m es rs ie es C . C . C P . er 1008082 1008920 1008930 e S s 1008940 an r 1008950 ra m la lle er el ou G 1008960e O or r 1008780 M1009040 1009050 1009060 C e1008970 P . de de C 1008980 ls s oí de R 1008990 . 1009000 s . C C ue 1009070 1009080 ag or 1009030 M sa 1009010 a as 1008551 B re1009100 lb 1009090 1009260 e a 1009020 c P G . a l s 1009110 . x P ls n C ei a 1009250 R1009120 de rm ra . e r r e C d e a G Se rr er 1009130 . 1008552 Fe1009220 gr C a S 1008790 . C ug pr at s à ny i rp Pe u Pa . . C o ss ca ar C r Ta C ba na bo ar N na m da ra C Ctra. de Mataró C. im Pr um Ja a rr od es de ni nà ag M 1008562 e t um ue Ja ug 1008561H 120 R A e 1008800 . C 1008750 d au . C 1008760 rn A d' . 1008770 C e C . A lc am Tr o ap an i d' . Pl de 80 1008900 r er to br ar1008850Fe i M la u 1008860 B re e és r1008870 nd e A ' gu P d et ar . B 1008880 u a Pl e n1008820 d ia ll ug 1008910 l re H Ju o 1008890 M . . C D C C er de . 1008740 ll re to 40 C . T à re C . nt S al er n 1008081 B ar M 1008730 0 m. . et o B ia lív de de au lm ll a1008840 e at àn ia ur 1008072 . C M e . C1008570nat . . . Pl e1008580 d a e a l r ri a M zà rch a N Ma t re Fo 1008650 t n na er 1008670 Joa 1008660 i lo re A 1008680 e Pe tr . e s 1008690 C d e M 1008700C. s t uí rna e 1008710 Ll B1008830 1008610 Data: 11/07/2011 E 1:4000 1009570 1008640 B 1008720 71 ot cl es D C 1008600 C 1008625 C t na sa er B ge et 0897342 C . M To lo 1007933 1008590 C . Mercat Municipal de Núria 0897354 0897341 r Carre de . C Castellfoll Castellfollit C Besòs E:1:8000 0897353 de 0 a ef qu as M ja de Sa fa e irz Qu 0899321 e drad C 0899371 M l ul Br 0899322 le de C Ar èlix C. F e. Ptg ta or lat Vi C. C. Cartografia dels perímetres definits al PECAB 68 Ajuntament de Barcelona Val l ENTORN DE PERÍMETRE DE POLARITAT EN FUNCIONAMENT: Pas LIMITACIÓ D’OBERTURA DE SUPERMERCATS um d'Id C. la Nín ive de del S e sd ale ora Escn Bes Ca a m e. Ptg nys Are C ri sp í Sa nt . C ria ne l de í Ca rre r l de C. de C. Fo o nc ra rF F Ja i rd ns de C la o iad Av C. 0320842 ns or a l'A rt Po ns R om à 0320873 0322210 de F o er rr Fe Ja ig) lM i rd ns io d e èb S al 0320874 C 0322200 Ja s tiz í líe Or rd d'E C. Data: 08/07/2011 E 1:4000 de 03208 C. Ca rr er e ad nd o (R c Fo s in rd l de 0320872 Ja El oi i rd na le il de 0322336 de C C. Fortuna 0322051 an C l'U Mercat Municipal de la Marina 120 0322102 Ja ls de S 80 ura eg s lt l'E ni ra 0322338 40 A ny sta C. d r rre Ca 0 m. C . 0323242 rc ta P a ue re l C de l 0684042 m Ca de s lan 1:4000 0323241 0322318 m uan C. Jlera Va ale Esc s iol Pap C. Guadalquivir de l Polvorí ed eu a n io ed M de del Man lleu 0322011 n dor Dura l'Avia de C. C . de 0322031 l'A vi a 0322042 0322021do r Ru íz s de in rd Al da Ja la 0322220 ia n de rà r e it d e M 0322302 s in rd da Ja de ore rb 0322303 l 'A de de de 0784100 de C. Sa nt 0323252 r la del Castellbisb al Mare C. allcarca Déu C. F re ar 0322301 0784 0321902 la . Pl e 0322290 d nt fol a S stò ri C de r re Ca de la Iecla de C. la . P l rd o Ptge. de 0321981 lè Daró Ora ' d d ntu C. Fortuna . í Pl ave uti or 0321979 n rr lv Po 08/07/2011 E ue Du Data: l B de s le ca Es a in a r ts M n . a Pl e S d C ika rn C ze on Br l la de Ge de re ou de C. del . Guadalete 0321950 Pl a 0684032 rc o Ptge. del Ll Llobregat lou Pa e de t . sa n Pl re u m Te ra la C na Zo ne Ja o s s in an ls Ja de um H s t re D a nic cà Me C. S an0322230 de deC . . CTúria C. de . Pl la era n de xo Ta nta Sa 0784041 0322000 0322280 rd r rre Ca C C la de C. r on r alt dF'Heb ca an ams Add l'E t we So de d é at b a al r re ar C . Pra t l de ia rg ne C. Port sei g Pas ca si Fí a av at N fre de de C. San t O no en be rg sc ce o an p Fr Cam de i C.Boix C. da C. Ron de m Ra de C. C n cio na ter In tia Veciana de rc Pa e d C. 0784212 Ca rd ó de C. . C C. Gò a oz er C. del 0784151 C. de Ro ssell C. del0321945 Nerbión 0321983 Plutó ys ren d'A 0784200 de 0321901 a ur Ce.g S d en M r ar Mercat Municipal Vall d'Hebron is mn l'A Ariosto 0684003 C 0684080 de h rat ten Fas C. 0684330 0322270 0684070 oni Gold 0684340 de . al La Marina E:1:8000 0684350 la 0322260 P e el H k d' ran F 0784160 C. o i eg an l. rta am 0784211 de Ajuntament de Barcelona C. an er in M ia C. C. Can de aan C iq de àt . Pl tem a C.M de de . ns Pl fo e à l' d erd d C C. 0684061 I 0784190 Carre . Pl e d a l n l l ro a 0784220 V eb H del d' 0322250 S C. . ur Pl sop dels C. er en t s enc nad Ca de G 0784320 0784230 0784180 C. r 0784300 Seg ga Mu e la C.d eu de Coll ia Ga ra au ud Ri ar ny O ' l m Ro 0784241 Trueba C. C. án ern C. Fballero Ca Calleja de C. d'Iriarte de ia Samar de Je ric C. uc l Ds de iva C. e R d 0784270 de e n d0784260 . e Pl um tre s . f Pl dol ach N Me l l A i d ' rs a M t n Sa 0784310 de C. Saturnino la C. C an F igue ro t re za t a N C. 0784292 oia l'An de C. de 0784291 0728635 de arre CaC rre r r o ta Ca C. J d o ed Ll Tir C. Per ea gu C. Jud de ls rri ca o r er C. de . Pl 0784280a de stin le Sin Pa r aí C. dí ar el ne ar e del 0728634 Jo r dà ea de C. G et sem aní Lledoner 0784420 ve r de l les Pa rc l de 0784430 t ti Pe Basses C. a Sidó de M id ó de Haif Naïm 0784440 la Es pa r C. 0784451 de C. de Ca ta la ns C. C. Car rer de ls Av. 0728637 0729714 C. 9713 rt a Vall d’Hebron E:1:8000 d'H o ea de de d'Isadora C. Cartografia dels perímetres definits al PECAB 69 ENTORN DE PERÍMETRE DE POLARITAT EN FUNCIONAMENT: LIMITACIÓ D’OBERTURA DE SUPERMERCATS Ajuntament de Barcelona n Gui de Ca m í Alta 0896493 l ue Mig de r rre Ca V ill en a de 18 C an de de An to C. 13b 7a 13b 13b de i C. Ribot 13a 13a 1 C. de les Açores 13b allès VP s Antille . ea Pl6a bl m e e ya ss A 6a d lun a at C Cortit rin a Jam b Filipines les C. de del 13a C. de C. 13a 13a s s in ele rd g z Ja Án pe ala d' Ló Ay de les C. 13b 13a 'Oles a 18 13a . Comtessa de Pardo Bazán de lip Fe Concepción 18 nio Ric ard os de l 5 Carrer 5 l . Pl na ni de n a r a C cog i C Bertran i Gü ell 18 o as g Pe de C. 8(p) Sentència Tedeschini a la C. 13a Cardenal Rovir 6a 13a 6b(p) Sentència Marne C. rc Pa e d 18 6b 13b 6a 13a 18 C. e C. d cs de C. 18 6b C. ia nc a l tride o pà Ne . NadaCl C. de 0894815 de rà le To 13b Pe gà s 7b la Mari 13b C. de Ros de de 9 A Can . Pl 18 a ud g vin Arenal d'Horta 7a la C. ig ra Fa b 13b a ell rro To b C. Puig 5 0899412 rc l Pa tra 13b en C de rí ntg Mo 13a 13a de Guin euet a de 5 13b 13 d ou s ntillan N ri uès deSa C.. M aar rq B Pl e l 13b C d'A C d da Data: 08/07/2011 E 1:4000 6a a e d 40 80 120 N 0 m. Dublín C. i 0729290 i 13b Pa ss Pas seig 7a 0899411 Fabra eig il Fabra C. de Cam de ls de ou s N ri ar B 7a 0894845 13b 0894813 0729280 de d 0894846 13b 0794823 Un iv er sa l oc 13b i CarrePru del C. Fe liu i Codin a cs Ar C. di de 13b 6b b 0896380 13b uliana C. Le ta m en de C. D oc to 13b Mercat Municipal de Canyelles d'Escòcia Ramb la 13b rc l Pa tra en C de M el s Pi rin Ca mí eu d'E F s n Q ont uin tan a 18 5 C. de les Filatures pr 13b de l r Ptge. d'Escòcia 0729500 5 de 0729520 0729510 7b 5 C. d re ra Jota Ciutat Meridiana E:1:5000 13b 0896390 d gua Llen 13b 13b Rbla. de 7b 13b 0729544 13a 13b Passeig C. Po r Pardo 51 Barcelona x Ajuntament de 0896401 ar 0896402 M 12 d el . C l ra gats 13b 0896392 l ar 7 C. a nd Ro Via 5 A K 9641 uig de ila ev old sS rle a C C. er rr Ca . Pl er t-lle o C.C on 13b Con Dalt 0896403 to Vic de C. l . P l be a Is d' ia nc vè Fa0896391 0896495 Co din a Llà tz 08 de mí Ca Roqu etes Ro nd a Sa nt bron d'He Pa 0729650 ss ei g ura a d l l Va C. 0729552 o ad ch Ma io n o nt d'A 0896404 a C. ar rJ 0729670 0729660 7a de de í les ez én Jim ón am R n ua Vila lba am de rc0896497 a Pa e ari í d M t ar p M e s a Jo err S de C Ca m íd e de án C. rca J stí 0896498 0896494 de C. u Ag rn He Lo de o ric de 0896499 i as a de Fe gn d'I C. r cí Ga la Carretera ta e ue d'Aran C. Vall Canyelles E:1:8000 a Cub de Antic les Can tes Roque Cartografia dels perímetres definits al PECAB 0205364 M a C 0205310 de 0205370 0240470 . r de 0205363 1005404 r ar C a or m 0205340 c ar M ei B0205362 0240452 0205350 0531300 a ny de r a S . C C. rs . C s or Fl a ss ba Ra s en s as M l l'A C. de t 0 0681362 d rd de lla e fr la Vi a zin C. ca an de la . Pl el o N rtí de 0681300 è id ov Pr C. 0681310 0681010 0 de 0681260 de 0680980 l de 0682160 As d' C . 0682180 C. 0682170 u te 06824 0680990 0681000 ia és C. C. l de de C . a ad Bi . Pl e d a M T o R a nt Sa T i az op de 0681020 ta ga aÀ nt . Pl les s Sa e 6 de on l 3 D 0680730 de B 0681 eu Cr a nt Sa C. er llv Be m tle Be 0680840 l 0681340 Ma ta rn Ve ot Cl Josep n Sa C. Ll ir i l de . Av ja an Gr 0681361 C. 0681030 r rre Ca 0681350 de 0680860 de a in ar Meridiana t or on Eli ta . C C de ri au nt Sa M C. . de nt Sa e ild ez r Pé C 06 0681391 lla C de 0681380 de a de 0680850 Mo . C de r re ar de nt Sa n se os 0681392 i rd Ve C. l'O ic i ur Ma C. 0681450 0681400 0681050 0681060 m hi rra Se de C. de M de dela p se Jo o lC de C. te ce ba Al ia àc Gr 0680880 0681430 0681440 0681460 g) Mi de a br Fa 0680870 0680830 la 0681040 C. lis Avinguda on gt o na ia ar s ol àp N rr La d ar un M ll del Port ell lin el W r ar C de ó de Jacint Alegre s llè Va 80 120 0681500 de ia ad Xir l de da 0681080 la Tril n ss è Mo 0680890 s 0531320 C. . Pl l a de rre To u Dé de re cia M a G rà . e C d de rre To la és de í de l co an Fr ries stú d'A 0531331 C. 0531340 . Av e tll e rg Sa C. ós ld Ga C. nt Sa de C. 0531310 de ia àn l Ni 40 Cu ola Fríg s e. in Ptg rd el e Ja 0681070 d tr ls es el M lc a B ua èt rp Pe C. de C. tim a nt Sa 0681520 l de C. 0680900 0680910 ig -ro nt Mo p Se tre gí Ma r re ar C a An na er B 0531491 Mi rt 0 m. on (R ra sse 0681090 de C. a aç Pl0680922e ps d e ss Le 0681510 s r re ar C 0681410 s0681110 in rd ez J a de nd o é ay en M Pe l y Ba le t C. rc a llc a d Riera e Va n vi A da gu Pà du a 0680921 a nt Sa 31492 ve Tra 0681100 0680923 0531511 0681120 0680952 de C. del l Pasll de Co rtell Po C. i Av Ba lle s ci pi Es . Pl e a d t ur l 0531521 en o V ass G s è qu r Ma de er rr Ca e olin Car te r a ud ng ar 0680930 Ptge. Napoleó lív Bo l Ve ez qu áz t de rce Me 1040050 s .e aCd Pa re C. on ign Ma 0681130 j Pu de a íli 0681910 t ga ep s Jo t. nya S a e t .d n ge M u Pt la 0681470 de C. 0681140 0680941 . de ix re la 0681180 de de C. o lld Va n Sa e. Ptg m Fa 0681530 s de rce Me de de e ar M ls de 0680940 C 0681150 0681170 C. 530070 0681162 . ge 1040030 0681550 1040020 del 0681212 0680951 0680970 s so ge bi Al 0681200 0680960 ó es bl C. cia ar s . G ble ge o Pt i R a o iR de e. de g Pt 0681211 de ad ix Ba de 0681161 0681190 l de s ed e ia òr Gl la d rce Me de de es e . d 0681490 bla 0681480 Data:R08/07/2011 E 1:4000 r re 0683360 0683370 Pt 0681580 oz uñ M a da ra ag S 0681570 0681560 0140121 0683342 O C. R s ny pa m Ve i rd or tid r pa Re del u Dé B ai xa d ria a ós pí Es t ne Be C 1040110 0681590 n ue B 0681540 1040040 t lo 1040100 d' Co ll 0683390 0060 0683350 . r re ar C Municipal de Fort Pienc 0683380 t un 0140130 0683341 r tu en av C. de de ld no rg Ar e d' nb C. cho S B r l ga afa Tr 0241240 Fl v. A er a og tany 0681610 or ull s So z ri er Carr er C r re ar Turull de Tu r es tr re Pe0683510 0240140 del 0241250 0241260 am C r ar C d'Horta tiga Ctra. An de g ei ss a P ari go la Pa ss eig r re ar ls de ll üe G V 0240170 Av. Coll de 0681603 0681620 91 2 r re ar r re ar de er er og R de Pt ge . 1040090 Ajuntament de Barcelona 1040070 C va no P ila 1040080 ll . Pl dré x n au A0240152 r d' al M lm la ve 0240160 0683520 el ab0241270 Mercat gola s er àv g o A rc Pa de ció a st el l'E d ord N 0240154 0240180 e. 0240156 C 0240200 0240190 r ar C 0240153 . 0240270 0240260 1005520 C A d' 0683500 0205361 0240155 . t Pl or c F n e de Pi s ià us C Ribes de 0240210 0240280 Sa nt 0240350 u 0240290 de Avinguda s ar C s in rd e a Ja d 0240220 n a Li en d Ó 0240340 À de A d' a ri st lí 0240300 1005510 r re ar C 0240310 0240330 Lesseps E:1:8000 s le s rt A 0205330 de s gè Pa de s in s rd aï ón Ja 'An le o d 0240320 ap N de 51 C Ca rre as p r C 0240460 ts or la Fort Pienc E:1:8000 . Pl de 0205320 re ar C 490 m pl a on de S s in 0240480 rd e Ja d ilde t lo rdà C e C re ar C a C 70 Ajuntament de Barcelona ENTORN DE PERÍMETRE DE POLARITAT EN FUNCIONAMENT: LIMITACIÓ D’OBERTURA DE SUPERMERCATS M e s rie tú 0682130 0682140 . Pl l n t d a e 0682152 de Perímetres de centres comercials en funcionament Meridiana - Escòcia Plaça dels Països Catalans Plaça de les Glòries Illa Diagonal Vila Olímpica Porta Nord (La Maquinista) Diagonal Mar Maremagnum Diagonal - Carles III Can Dragó Las Arenas Plaça Catalunya Francesc Macià Cartografia dels perímetres definits al PECAB 72 de Ajuntament de Barcelona PERÍMETRES DE CENTRES COMERCIALS EN FUNCIONAMENT 0896413 de Puig d ne Pi 0896415 . Av Pg. Meridiana - Escòcia E:1:8000 0898193 0898194 de C. C. 13b 12 13b 13b Centre Comercial Plaça dels Països Catalans Pu j C. de Av . r na lzi l'A m Miquel 7a lità -so ona Ller s Carrera a Ll lau Pa C. de de de C. de dReip assatge ol le t C. Z i 13E 13E Z Bleach or ct e R au Z 13b 12 13b rn Fo C. C. 12 12 C. iC Ca 12 C en ni 6a . Pl ren e H d' nt Sa de C. 5 d' 12 l co Ni 5c 5 12 da ar 12 5c 12 de 12 ns ia m a D 12hs 12 120 r re ar l de C. C. g en m Er d' l de C. Masnou a nç Va ca r ja Bé dó ia r T 13b Llobet del 12 C. 12 Muntadas is El 18 12 i ya . Pl ton Mo i n A6a z re . Pé Pl e6a n rí d a g 18 13b Joele P de C. de C. e l'Espanya Industrial t at W 12 de de a 7a HD/7-g 80 13E 5c C. 7b 40 C 12 18 7a nomia 0 m. 5c o lla Ca Premià 12(p) Sentència a S a rc ll o a 6 6a C. C. d ' Orí s relles M s in rd a J e 18 d 0897270 0897280 18 . C rc a Pa e d ny a al ri sp t E s l' du n I a C C.Vacarisses Data: 08/07/2011 E 1:4000 de 0897152 l de de eli ll se on 1 13b 13b Data: 11/07/2011 E 1:3000 C C. n oa iró e P ant ld el st a on g a de rr a TTor Cà nc er 0897325 j fa ni to 6 i lap sco 0897326 0897233 o 5 da s el ef ris se s d' E 18 5 gu vin 18 liu Fe 6 5 An s el ef lld te ila V r C. de Pa u 5b de A 5 3/10/18 0899410 13E 0897231 0899321 13E C àn í ce r ra Avinguda 13E 5 l ul Br 0899322 6 5 C. C s Ca 13E rta e. Ptg ln.t s SPa l s de ïso. ns a v PaA tal Sa a irze a CQu Mercat Municipal de Ciutat Meridiana 6 5 l de 13a iat Vir Plaça dels Països Catalans de E:1:5000 r re ar l de l 13a 18 s ine re or í ar igg Pu 0897240 de 6a C. C. 7a . . Pl s s l tu de lip ca Eu de de r re r a CBrull 5 7b 0897095 o lat Vi C. és arg B c nri d' E de 17/7 d Co 18 ar re r 13a 0897163 ró xe C 7a u ala de del de oi P de 5 13E lM de 13a C 7b 0897105 . Pl de cte du e qü l 'A 13a r rCei ve ar Vallci Sa ba te N C. C. a ci àn um C 0 0897110 ar Ras os 18 0897164 de na ia id er de M at ra ut M Ro 0897174 0897131 0897140 al t de . Av a abon de a er gu l. a Pe PRoj la C Ped rafo rca Cost 0898150 0897123 13E 5b 08981 C. Ajuntament de Barcelona C. s a in al S d r sa ns di a de ag àl M6b* 0898160 to re lle s 5 o r ny Ja bre de C. 5 7b a s in er rd s gu Ja del Pe 6a de os as R le V de 0897132 pi o al lb on a les Agudes 0897202 0897201 14b Ta s le de 17/6 de 0898170 0897221 t. Pl l ca de for a dr Pe 14b* Torren t tte va Si 0897223 Ag ud es 0 m. 30 13b 60 90 Cartografia dels perímetres definits al PECAB 73 PERÍMETRES DE CENTRES COMERCIALS EN FUNCIONAMENT n ou n le 12 C. 13a ça en t n d'E u Pa de C. de 22@HS ll Ru al M 22@HS à de . 18* 0 m. P 60 5b a er 13a l el q l'E 7b a s m in rd e no Ja6b d Re à 7a et ai G de l s r do ua de s le Pi e. tg 13a P C. a oc P N 5 5 . Pl 17/6 de s le s rt d e rs 13hs 30 HD/7-g 13a ua àg r a ic iR ue iq C PlDoloiera 7a 13a ta is 18 at B C. oT B 6b 6b C. C. 13a 6a C. C. de 18 en d' at r P C. de ed gu r Be ns Co ci ia Av 13a t naes roorr m Ro C. 13a 13a 22@ s in rd e a J d R m ui q a 5b Jo 13hs M 7@ 7b 13a ó de de l de 12 12 de de an Jo d' A C. r to oc D . C 12 18 af gr í qu Ta 12 18 7a 22@T3 pr Pl 12 12 18(p) 18 Data: 11/07/2011 E 1:3000 6a 12 l de i 22@T 18h 12 5 2 18 7e 5b 7@ 5 ur m la i V ng l G es ol a r pe am 5 r re de 6b 7@ 6a 22@T 12 . Pl e sés 12 d o 6a R 15(p) Sentència an C 13a 18 18 u De 5 12 6a a la rdi de cò n o C 12 S t an éu D 13a de 12 de r a nç ta la vi À ' d 22@ an Jo de C 6a 18c 22@T2 s in rd Ja d e 7@ 22@ST 5 de là So 12 6a 22@T-R s in rd Ja de 6a 18 6a 18 22@ST 22@T1 7@ 22@T 7a l'A 5 7@ 6a HD/75 18d C. Gu a 6a 5b 5 ó ny ra G 6b r . la Pl eVP a 6b a eg d ivi S Centre Comercial Plaça de les Glòries d al V 7b n 12 Ca l. es P les eri l ll l d e ta n e 7a s ri la 12 C P a 7@-2 6a 12 6a C 18 6b la C. 22@T1 6b 6c 18d 18 6b 6c 12 C. ta 18d 7/6b 18 r Ja de 7@-1 22@T1 18 18 18d 7b Ja d' 18 5 vpr 18 18d 6a 22@T1 a ev 6b 6b C. . C de ia ív l o 6b B 13d Pl 18 13a 5 l ue n am an S6a 6a r. nem D ah H 6a 22@ 7a 13b Bor al gon s a i D n di s in rd l a J d6be VP s gu A C. 5 C. 18 5 Sa de 18 O L' en M 7/6b 12 . C b Po L VP a rd Ja Olg off d' har ac S vpr C. 7b 13d 5 5 da ngu i v A s in 18* ne ci r C re s ar e rie C d o l s de s a r G s o on l. h P L es i C ic e la c w en s d el . 6b n re i st C. de G JarddelCotonr ló 6a c . o el C D st a 6b C B la 7 18 e tr en s Pi . l . Pl ge ez n À6b ígu 18e ' r d d o R s in6b e rd re n a J 'I lo d Po 6b om 6a 7b a oj 7@ l c er ol S 7b a VP 6b 20a/8 ss go ra e VP 12 R 7@ 6b 7b u re 6b s desltici o m6b z jo a ad a G 18 vpr 6b 7a 6b ia ls de 6b Za n ra l.la Pinta 5 s in rd s e a J d an ri CVP tllo a B d ar ic 6a a tin P R e tg 6b/5 aria VP ta M San u a N Jo 18 5 Illa Diagonal E:1:5000 de p am 7b(p) v ara C. C 18 6b Ajuntament de Barcelona ia 6b Carr er C 18e .l el v ra Ca vpr t S d V de rd ca ña Ni VP . Pl la 6b de 5 5 18 S de t an 5 . Pl e d ard a r ic o R m 7b a Z 6b . ge Pt 18 18 13a Co rté s Ri de C. 7a 7a C 7a s ne de 6b 18 nel San feli u 7a ia el B 6b 5b 12 15(p) 6b 6b a ad n a r er He rn á 12 12 13a a un c la C. C oro 6a dels 12 C. Ro ss en C. C. Wa shin gto de n l 12 I 12 . P l nt é u Fo ag C. C aba iS . nya l Pl 7a t a c er M eridional an rc Pa el d t lo C Escu ltors de Co mt al . Pl e tí l . d en al s Pl e l r n lle Va mi d a7a e l A Jo an as 7a C de la vi de ap ia an No ba C èq u 7a ls 6a de rs s e l C. F n el 6ai land es ar12dast 12 J C 12 p ia àc l ae af Plaça de les Glòries E:1:5000 te m a Ajuntament de Barcelona 6a 13a de l 90 22@T1 7b Pt g de e. C M ar en lo a ta Cartografia dels perímetres definits al PECAB 22@FC 7b del 22@ po om a os R de STM 6 N r re ar . Pl ls ns o de pi am C Av in gu da C C. de Seul STM d STM STM Pg deAjuntament el de Barcelona l ra o t de Li m i ít ar M . re ar r de STM C l'E Pa d STM STM de V l'A rq u e .d C ec it STM d' . C. de Los Angeles C STM s e Fr 5b C C. d' Helsinki lm o C. de Munic c o t Es Saint Louis M i c ri de m STM A d' C. d' Anvers C. de Melbourne STM M 7b te . m da u t er S t sa en S er st de oc r to es J n oa 5b STM J . 6 Pl n t c ra n Ti Bla 6 Lo Bogatell 5b D 5b C . Vila Olímpica E:1:5000 er liv O C r re ar 6b 5 6b C 18 a r re r 7a C ta ue r T re r 22@T ar 6 7a on 22@ PERÍMETRES DE CENTRES COMERCIALS EN FUNCIONAMENT 22@T ge . G 22@FC 22@HS e 22@FC n er 22@T al 6b Ba 7@ 6b 22@ ss ol 7@ STM 22@T s 22@ pr 74 iv 22@-PMU Pt d' Ic àr ia STM am R ep os Ajuntament de Barcelona a Pl 6b P STM a tj la d 3 18 M C. a id ér Po s olt ega 18 9 3/6 e. a 18 G l ga e r ol M e ld O 22 22 22a 0 m. na va a l'H 60 90 la 22 Paulo 18 30 22a ista Maquin s de la C. Nau Sao de c 5 s in a rd a J a e l an a p d m la ist 22 a C de uin q C. Ma pi íl m Carrer 18 é usto C C. Aug 7b ta C. Co s a de de 6b 5 C. 22 Ca rre r 3/6 1c Data: 11/07/2011 Et 1:3000 C. Tr ens la 9 quesens al tr s e ista Maquin a de la Campan C. de la 6b ta aquinis de la M C. Ponts 3 inista M ar a in República Dominicana C. 6 6b O M im ít e r Potosí de d a ig se PasM l . ol Pg M STM M l de STM rt Po c pi 5 . is s Porta Nord (La Maquinista Pl ls tar s in nta ) r d r la e d e n ic Ja At E:1:5000 u p ad d' u ol ím V Olm ig lo ar A s Pa r e o t ad oc sc D a C Vila Olímpica el Comercial Centre 7b lím de 6b de la Maqu a C r r re r a de C 6 Fer ra C n rc ic Pa el mp í d l l O de rt o P Ciutat r re ar e l'And rr ana de de STM 5 ia 22a i . r 18LT ila V o j 6b e COMERCIALS EN FUNCIONAMENT PERÍMETRES DE CENTRES . re m C er er Pi 18LT B 18LT o de R 6b 6b . de s C ci r 18LTN a . N6b C de 5b/18LTN 6b ep s 7b 5b o de J 6b s us 5b/18LTN e 6b d in Po . d s 18LTN 6b r p C è Ja se ag 6b Jo i P X . C C Cartografia dels perímetres definits al PECAB vpr 18 75 M ar e .d d' C Ed ua rd c an Fr 6a 18P Av . C 18 a bl am R r re ar C r re r a Diagonal Mar E:1:5000 na B de c es 18 . Pl l e e m 6a d es ar M 6b ja or 5 'A .d C M 6a l ol s de a j Pu 18 5 HS/T ïs N in 18 ist an y P g Pt Ajuntament de Barcelona 2@T 6a de 6a 18 d de 6a 18 5 7a C 18 r re ar Di 6 C 18 nal ag o t an ev l L . Pl 11h 6b de Le 6a on 5 Ta ul at 6a a Pl 11c le r 5 11t 11a Ro nd a c ar de p am lC 6c 7z 1.1 6z Data: 08/07/2011 E 1:3000 0 m. 30 60 90 d' Íta 1a.31.1 1a.31.1 de Es pa ny a ll Mo r C sc Pe 1.1 1a.31.2 10 Balears 11 C Moll Ma 10 31.2 11 A bla Mo ll Ra m B 15 . Pl a d e ss e di l 'O 15 Pa ss ei g 6a C A P 15 7 15 A C M D Ro nd a Mo Centre Comercial Diagonal Mara lna o g ar 9 de o . ín e l P íta c 'Ic al r G ca 1.1 6 11t 1a.31.2 Moll de Mo 11a de l de 6a Tr am de 2 ll Bo la F u s st 16 ch A iA a lsi na i 5b ll ito r 6 6 r re ar 11a re r C. i el ac de in ed M 6b 5 5 Maremagnum E:1:5000 y ill t 6b W nd ra B 1.1 7a rc Pa 7/18D 6 la de cè C. . B d l er o 'e P M 7a(p)ltre n s C 12c 12b Br. Lo ai uis lle 12b ci Fa ria . Pl 6a dea any p s d' E 7a a Ol in V Ajuntament de Barcelona de 15 A 12b rr m ó de 6 m u r ò F da 7c p se Jo C. Si 12b ra ba ss a 7c do ar ta al . Pl on g ia ar 6a D M 5 re ar . Pl 6a . Pl t es n r 'E i M B a de C. d VP 18 e 6b C. 18 vpr F de VP t asa R C. de Cartografia dels perímetres definits al PECAB VP 18 7a 10 7a 76 Sar C. C. nila Ma PERÍMETRES DE CENTRES COMERCIALS EN FUNCIONAMENT VP vpr 6a 5 18 s VP in rd e r a J d ra 18 o la am C po am C 6a 6b 5 5 ts Cor les C. 11 5 Nin el nu Ma C. VP HD/7-j i Porc el C 13a de C. 7b C. del Pint Pi fe rr e ro r i e n 7b 5 12 Alsa mor a 13a 12 C. 5 13a 18 tat 6b 5 11 12 J 18 Ciu 12 VP 18 7a 11 7b de Mallorca 6b 11 ssei g a la 18 es C r C. 11 de 6a 18 6b C.Tr 13a 5 pr .d e de Pg 5 5 P Ciutat tge. de la de Mallo rca ig ó Ja Am 18 or 17 13a 5 VP C. i C. r c iu Pa ort p gó Es de ra D an C Arenal Avin 18 de t ia n l' E st ud gud a C. Ri al b 18 . ta Pl de ís el Lu ñu u B 11 5 6b ra ie R 18p Ca sa s Al sa m or a 18p 18 5 13a 18p 6b ià 90 . Pl e iel d br ar a G lom A Ros selló 6b 6b r elm de 7a 60 dian a u re d n A C. 30 Meri de 7a C. Baltasa r Samper C 0 m. C. D'And orra os sa C. Gar rofe rs t an S nto 6b d'An dreu em a Gu Data: 08/07/2011 E 1:3000 Rio C 13a 11 6b ri ti n e C n Joa 13b 13b 6b 5 iro 5 s Or d' Sa 5 Ar ni tàEuge d' 13a r cto Do C. hí s nc 13b 13b 13b ura Vallda 13a 5 13b dels 12 7a 13a Ja ne . ta Pl els d vis A C. 6b Can Dragó E:1:5000 12 A ns C. O rd óñ ez de uc Ll el va 13b Centre Comercial Av.Diagonal-G.V.Carles III er rr a C 13a rtí Ma la bio Nu inós Esp e qu e L 13b 7a de 5 5 er rr a C 12 h l. osc P e s 13a iB d a 6a rer r e om sf 12 Ajuntament de Barcelona C ígraf Ma s r qu o 12 l a o T D l de de 13a C. C. 18 g Passreicia C. 7a 12 12 on ta lde 7a 7b l de in s C. s 17/7 7c Mol la de cò n o C 6a 18 or itz lle 13b im aq u ei em er rn del Mig) C no 6a o c. J iC H i ab 7/6 7a pàt eno t Fr 6a titu 18 ns C. I 4 R 12 18 12 7a 12 7a 18 C D an P . (Ronda ie lta lD . al de m as es S na Ara Ca ny e 18 7b Pl 13a 5 Tu r me da 18 u lile Ga de 13a rer Car 7b 5 es ab ny ta 13a 5 s in rd Ja de me s u 6an Ja ice es V Viv i 7b a rop d'Eu 18 vpr 18 18 ur m la Vi e Gü ll 6a . VP de 6a 5 6a s in 18 rd a e J dVP ran ila r ev e F ld o 6b S de d. rs C. ar o6blo lló J D ga ra . 18 M a r er B iS or ct Do C 18 . Diagonal - Carles III E:1:5000 ng Avi . Pl eVP a d ivi d al V n a C l. P l es e ll de ta n s ri Pla C ez áñ Ib 8a 6a uda C. la de a . e6ain ia l P R ar na M isti r C esa and G de C. C. 18 C. 12 12 C. Voló J 12 C. m 5 C 13E r re ar 5 ila V r ar ar C C 13E Cartografia dels perímetres definits al PECAB 13E 13E 13E 18 13E rc Pa e iró or) d M d a an rx o o J sc (E 5 C PERÍMETRES DE CENTRES COMERCIALS EN FUNCIONAMENT r re r a s in 6b rd Ja eb6 S 77 7b 6b 5c Las Arenas E:1:5000 5 13E 13E de de l co au n Ce de 13E 5 5c is Cr C at al ria Ma 17/7 C . Pl 13b ct uó s e l Data: 08/07/2011 E 1:3000 a io rr Fe Centre Comercial Les Arenes Centre Comercial Corte Ingles Plaça Catalunya s Re 4 r ve ni 'l U 13a de ina Car c 7c i èx M de rer 7c 5 a Ajuntament de Barcelona 13a 5 18hs 18 5 Avinguda 5 a tin 7a 5 12 a det Bo r 18 r ar a ny a p Es d' 18hs 12 er C 13E an es 18 13E C. Ca rre r ert Gerib ir C. M t San 18hs 18 a Leiv 18 7a 13b 18hs r re r a C ing Av . Pl 5 6a 12 13E 10 5 l idrio C. V 7a 13E Coberta 13b 18hs 12 5 18 5 p Ca C. uaita G e d 13b G 13E n ra Creu 18 7a 5 C 7a 13b 13E de 18hs 18 13b i r re r a Jord ncep í r P C. 13b a 13a 13b 13b 12 7a 13E Z ll se 13E 13E 13E an Ll 13b t ça 13b e li Plaça Catalunya E:1:2000 5 Z Data: 30/11/2011 E 1:1000 0 m. 10 20 30 0 m. 30 60 90 Cartografia dels perímetres definits al PECAB PERÍMETRES DE CENTRES COMERCIALS EN FUNCIONAMENT Ajuntament de Barcelona Francesc Macià E:1:2000 Centre Comercial Corte Ingles Plaça Francsc Macia Data: 30/11/2011 E 1:1000 0 m. 10 20 30 78 Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona Aprovada pel Plenari del Consell Municipal el 29 d’abril de 2011 Publicada al BOP el 30 de maig de 2011 Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona OBJECTE I DEFINICIONS CAPÍTOL I Objecte i definicions Article 1. Objecte És objecte d’aquesta Ordenança la regulació de les condicions a què han de sotmetre’s els establiments i centres de comerç alimentari, així com la classificació d’aquests espais atenent criteris de superfície, productes que es poden vendre en cada establiment, sistema de venda i altres aspectes derivats de les potestats administratives de l’Ajuntament sobre l’activitat comercial alimentària. Article 2. Concepte A efectes d’aquesta Ordenança, tenen consideració d’establiments i centres de comerç alimentari tots aquells locals o edificis que estiguin regits per una persona natural o jurídica, que siguin accessibles per al públic i que dediquin la seva activitat a la venda, l’expedició o la distribució al detall d’aliments —inclosos els cuinats— o productes alimentaris. La classificació que s’efectua pot no coincidir amb epígrafs o classificacions que es recullen en altres normatives. Article 3. Superfície neta de venda S’entén per superfície neta de venda dels establiments, d’acord amb allò que estableix la Llei 1/2009, la suma de les magnituds següents: a) Els espais dels establiments comercials on s’exposen les mercaderies, inclosos els espais interns pels quals pot transitar el públic, els espais en els quals s’efectua el cobrament dels articles o serveis, i la superfície destinada a prestar serveis complementaris relacionats amb els productes adquirits i a la qual pot accedir el públic. b) La superfície de venda ocupada per les caixes, la destinada a prestar serveis relatius a informació i pagament, així com els espais dedicats a l’atenció al públic i a serveis de reparació o manipulació, en general, dels productes adquirits. c) En els establiments que disposin de seccions de venda personalitzada, s’inclou en aquest còmput la zona ocupada pels venedors darrere del taulell a la qual no té accés el públic. Article 4. Tipologia d’establiments comercials amb venda d’alimentació 1. Establiments basats en la venda de productes d’alimentació Definició: Establiments del ram de l’alimentació, combinada o no amb gammes limitades d’altres productes quotidians, que tenen un únic titular, una única direcció comercial i administrativa, caixa o caixes centralitzades i una sola llicència o comunicació. Tipologia: 1.1. Sistema de venda personalitzada: establiments comercials, generalment ubicats a la trama urbana, on el venedor atén individualment cada comprador. 1.1.1. Especialistes: són establiments especialistes aquells que es dediquen a la venda d’un sol grup d’especialitat alimentària, dels fixats en l’annex 1 d’aquesta Ordenança. 1.1.2. Polivalents alimentaris: són polivalents alimentaris aquells establiments que combinen la venda de dos o més grups d’especialitats, dels fixats en l’annex 1 d’aquesta Ordenança. 1.2. Sistema de venda en règim d’autoservei: establiments dedicats a la venda de productes de consum quotidià, bàsicament alimentació, dels quals el client es proveeix directament; també poden incloure seccions ateses amb el sistema de venda personalitzada. 1.2.1. Autoserveis: establiments que ofereixen productes de consum quotidià, predominantment alimentació, i que tenen fins a 149 m2 de superfície neta de venda. 1.2.2. Superserveis: establiments amb característiques similars als autoserveis i que tenen entre 150 i 399 m2 de superfície neta de venda. 1.2.3. Supermercats: establiments que ofereixen productes de consum quotidià i altres, com ara parament de la llar. Es classifiquen en dos grups: Petits: entre 400 i 1.299 m2 de superfície neta de venda. Grans: entre 1.300 i 2.500 m2 de superfície neta de venda. 2. Establiments polivalents: 2.1. Hipermercats: establiments que ofereixen en règim d’autoservei un ampli conjunt de productes de consum quotidià i no quotidià, amb una superfície neta de venda superior als 2.500 m2. Disposen d’una gran àrea d’aparcament pròpia. 80 Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona OBJECTE I DEFINICIONS 2.2. Gran magatzem: establiment organitzat per seccions, amb caixes de cobrament independents de les sortides, amb un assortiment ampli i profund, que ofereix al públic, amb sistema de venda personalitzada i d’autoservei, diferents productes d’equipament de la persona, d’equipament de la llar, articles i serveis diversos; també s’hi poden incloure productes d’alimentació. La superfície neta de venda és, generalment, igual o superior a 10.000 m2. 3. Equipaments comercials alimentaris de caràcter col·lectiu Definició: Agrupacions de llocs de venda independents del ram de l’alimentació o rams relacionats, instal·lats en un sol recinte, en nombre variable, disposats en forma de compartiments separats, agrupats per especialitats segons la seva activitat, però que constitueixen una unitat funcional, amb serveis comuns. Tipologia: 3.1. Galeria comercial: conjunt de llocs de venda independents que comparteixen un espai comú de circulació i determinats serveis; aquestes agrupacions poden formar part d’un altre equipament comercial col·lectiu. Se’n distingeixen dos tipus: de temperatura regulada per a la seva comercialització i transport—, ocupa un percentatge petit, amb un màxim del 20 % de la superfície neta de venda. Aquestes botigues han d’ajustar l’exercici de l’activitat a la normativa tecnicosanitària de la forma que expressa l’article 6 d’aquesta Ordenança. 4.2. Botigues de conveniència: establiments comercials amb una superfície neta de venda no superior als 500 m2 i que distribueixen la seva oferta, de manera similar, entre els articles següents: llibres, diaris i revistes; productes d’alimentació; discos i vídeos; joguines, regals i articles diversos. Aquests establiments han d’estar oberts al públic un mínim de divuit hores diàries. 4.3. Botigues annexes a gasolineres: establiments comercials ubicats dins del terreny o parcel·la ocupat per una gasolinera o estació de servei. La seva oferta comercial s’estructura a partir de dues o més de les gammes previstes per a les botigues de conveniència i amb la gamma de productes accessoris de l’automòbil, distribuïdes en proporció variable. 3.1.1. Galeries privades d’alimentació (GPA): comprenen entre deu i trenta llocs de venda de productes alimentaris. 4.4. Qualsevol altre tipus d’establiment comercial que inclogui aliments entre els seus productes de venda queda subjecte a les prescripcions d’aquesta norma pel que fa a la secció alimentària. En cas de presentar-se un equipament comercial alimentari no recollit en la relació anterior, hi queda inclòs, tenint en compte, i per aquest ordre, els criteris de superfície, forma d’agrupació dels establiments, tipologia i forma de venda. 3.1.2. Centres privats d’alimentació (CPA): comprenen més de trenta llocs d’aquesta classe. Article 5. Establiments no compresos 3.2. Mercats municipals: conjunt d’establiments detallistes independents, fonamentalment d’alimentació alterable, agrupats en un edifici de titularitat pública i normalment d’ús exclusiu, que tenen serveis comuns i requereixen una gestió de funcionament també comuna, segons les fórmules jurídiques establertes en la legislació de règim local. 4. Altres formes de venda de productes alimentaris: 4.1. Botigues de producte quotidià no alimentari: establiments comercials classificats per l’article 2 del Decret 378/2006 (o norma que el substitueixi) que venen qualsevol tipus de producte quotidià —com ara perfumeria, drogueria o parament de la llar—, en els quals l’alimentació, que ha d’estar envasada i que en cap cas pot comprendre aliments de caràcter fresc —és a dir, productes peribles que per les seves característiques conserven les seves qualitats aptes per al consum durant un període inferior a trenta dies o que requereixin condicions Aquesta Ordenança no s’aplica als mercats municipals, els quals es regeixen per la seva normativa específica. 81 Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona CONDICIONS DE DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT CAPÍTOL II. Condicions de desenvolupament de l’activitat Article 6. Condicions sanitàries Els establiments d’alimentació regulats per aquesta Ordenança han de reunir les condicions que estableix la normativa d’higiene alimentària, tant les reglamentacions tecnicosanitàries referides a alimentació en general com les referides a cada tipus d’aliment, relatives a les condicions dels aliments i als establiments alimentaris. Tot el personal que tingui alguna forma de contacte amb els aliments ha d’estar en possessió de la formació escaient. Article 7. Horari comercial Article 10. Normativa específica Les circumstàncies següents es regeixen per la seva normativa específica: 1. Instruments de pesatge de l’establiment. 2. Etiquetatge i retolació de tots els productes. 3. Publicitat relativa a aquests. 4. Factures o tiquets comprovants de les vendes realitzades. Article 11. Fulls de reclamacions El titular de l’establiment ha de tenir a disposició del públic fulls oficials de reclamacions. Cal que anunciï la disponibilitat d’aquests fulls mitjançant un cartell situat en un lloc visible. Als CPA i GPA, aquests fulls han d’estar sota la custòdia de l’administrador. L’horari de venda està subjecte a les disposicions vigents relatives a horaris comercials. Ha de figurar exposat en un lloc de l’establiment que sigui visible per al públic. Si el cartell de l’horari no resulta visible quan l’establiment romangui tancat, cal habilitar-ne un altre que pugui donar compliment a aquest requisit. Article 12. Farmaciola Article 8. Preu de venda al públic En el cas dels CPA, cal instal·lar-la en un recinte independent amb una superfície mínima de 10 m2. Els articles de l’establiment exposats per a la venda han d’indicar el seu import total. Si el preu es refereix a la unitat, i no està marcat sobre cada article, cal especificar aquesta circumstància de forma clara i visible en la retolació identificativa del producte. Si el preu fa referència al pes o el volum, s’ha d’indicar la unitat representada pel quilo o pel litre, respectivament. En tots dos supòsits, l’import ha d’anar precedit de les sigles PVP. Article 9. Documentació 1. El comerciant ha d’estar en possessió de tota la documentació relativa a l’exercici de l’activitat, és a dir: llicències o comunicacions, altes de la seguretat social, alta de l’impost d’activitats econòmiques, la referent al funcionament de l’establiment —com ara revisions i posada a punt de les instal·lacions— i la relativa a les transaccions comercials —com ara la procedència i la destinació dels productes. 2. Cal conservar, a disposició de la inspecció, una còpia de tota aquesta documentació a l’establiment. En tots els establiments alimentaris és obligatòria l’existència d’una farmaciola per a l’atenció als clients. Si l’establiment alimentari forma part d’un equipament col·lectiu, n’hi ha prou amb l’existència d’una farmaciola comuna per a tot l’equipament. Pot coincidir amb l’exigida per la normativa laboral per als treballadors, amb les adaptacions necessàries atès el nombre més gran de persones que ha d’atendre. 82 Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona CONDICIONS DELS LOCALS COMERCIALS CAPÍTOL III Condicions dels locals comercials 4. Amb independència de condicions de caràcter específic, l’alçada lliure mínima dels locals és de 2,50 m, que es pot reduir a 2,10 m en zones de magatzem, serveis sanitaris i altres dependències no utilitzades pel personal de l’establiment o pel públic de forma permanent. Article 13. Condicions generals 5. L’amplada mínima del passadís lliure entre prestatgeries s’ha d’ajustar a les especificacions del CTE per a l’ús comercial. 1. Els espais destinats a la venda al públic s’han d’instal· lar a la planta baixa dels edificis, si bé es poden emplaçar, a més, en d’altres plantes diferents, sempre que constitueixin amb aquests una unitat funcional i arquitectònica d’acord amb la normativa del PGM. La instal·lació de llocs de venda en els soterranis només està autoritzada quan el desnivell respecte a la planta és inferior al determinat pel Codi tècnic d’edificació (CTE) i l’Ordenança d’edificació. 2. Els accessos s’han d’ajustar a les normes següents: a) S’han de fer necessàriament per les façanes exteriors dels edificis, sense que en cap cas es puguin efectuar per portals o vestíbuls d’accés a habitatges, oficines o altres usos, ni a través de cap altre local. b) Es pot autoritzar l’accés a través d’una galeria o passatge comercial, sempre que la porta de comunicació entre l’establiment alimentari i la galeria hagi estat construïda d’acord amb la normativa d’incendis vigent, i que a més disposi d’un altre accés independent per alguna de les façanes de l’edifici. c) No obstant el que disposen els apartats anteriors, el nombre d’accessos als locals de venda ha de ser, com a mínim, l’assenyalat per la normativa estatal, autonòmica i municipal de seguretat i les condicions de protecció contra incendis. També s’han d’adaptar a la normativa sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques quan calgui. d) Les obertures d’entrada/sortida a l’establiment han d’estar proveïdes de portes, que han de romandre tancades. 3. Quan una part de la finca es destini a usos no comercials, l’establiment comercial alimentari amb una superfície neta de venda superior a 150 m2 ha d’estar incomunicat amb la resta de l’edifici, fins i tot amb els patis de parcel·la —propis i d’altri— que existeixin, dels quals solament pot rebre la claror, però en cap cas ventilació natural. 6. La zona compresa entre les caixes de cobrament i les portes de sortida no es pot utilitzar per a cap activitat comercial ni de serveis. Article 14. Ventilació 1. Si la ventilació és natural, les obertures corresponents han d’ocupar un percentatge del 12,50 % amb relació a la superfície en planta del local de vendes. Només es poden practicar aquestes obertures en façanes, en patis interiors d’illa, zenitalment o en patis de parcel·la exclusius, i han d’estar allunyades com a mínim 5 m d’altres d’alienes. 2. Si la ventilació natural no satisfà les exigències indicades en l’apartat anterior, cal dotar el local d’una ventilació mecanitzada que asseguri un mínim de cinc renovacions/hora, referides al volum total del local de vendes. 3. Si els locals estan dotats de ventilació forçada o de condicionament d’aire, cal instal·lar els equips corresponents —seguint la normativa tècnica aplicable a cada cas— en un recinte ad hoc degudament insonoritzat. Els equips s’han de col·locar damunt d’elements antivibratoris, i la totalitat de les connexions s’han de fer interposant-hi elements elàstics. 4. L’evacuació de l’aire a l’exterior s’ha d’efectuar en les condicions que assegurin un funcionament correcte, per conductes o altres mitjans, d’acord amb allò establert per la normativa general del medi ambient urbà. Article 15. Desnivells. Escales i rampes 1. En el cas que els passos hagin de salvar un desnivell, aquest es pot resoldre mitjançant una escala o una rampa. Les escales mecàniques no es computen en aquest paràgraf, ni es consideren vies d’evacuació. 2. Les escales i les rampes s’han d’ajustar a la normativa de condicions de protecció contra incendis i a la normativa d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques. 83 Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona CONDICIONS DELS LOCALS COMERCIALS Article 16. Ascensors i muntacàrregues Article 20. Zones de càrrega i descàrrega Es regeixen per allò que disposen les ordenances metropolitanes d’edificació (article 155 i següents), les ordres específiques en la matèria i la normativa d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques. Aquestes zones es regeixen per allò disposat a les ordenances que siguin d’aplicació. Article 17. Escales mecàniques Es regeixen per allò que disposen l’article 164 (i següents) de les ordenances metropolitanes d’edificació i la normativa específica en la matèria. Article 18. Escombraries 1. Cal que hi hagi un departament per al dipòsit de les escombraries i residus, que s’ha d’ajustar a allò que disposa la normativa del medi ambient urbà de Barcelona quant a capacitat, accessibilitat, condicions higièniques i ventilació. 2. Sense perjudici del que disposi l’esmentada normativa, en cas que el departament per a escombraries tingui comunicació amb el local de vendes, l’accés s’ha de fer de manera indirecta, a través d’un vestíbul de separació amb doble porta. 3. Els establiments comercials alimentaris han de fer una recollida selectiva dels residus que generin, si més no amb la diferenciació de les cinc fraccions següents: matèria orgànica, paper i cartró, vidre, envasos (metàl·lics, plàstics i, en particular, els brics) i rebuig. Per a cada una d’aquestes fraccions, els establiments han de disposar de contenidors de recollida independent. Article 19. Comptadors i quadres de comandament 1. Sense perjudici del compliment de les disposicions establertes pels reglaments generals dels diferents serveis i per les normes de les respectives empreses subministradores, cal establir cambres per a comptadors distintes per a cadascun dels serveis d’aigua, gas, electricitat, telefonia, etcètera. 2. En els establiments amb una superfície neta de venda superior a 150 m2 i en les galeries i centres privats d’alimentació, els quadres generals de comandament dels referits subministraments s’han de situar en llocs adequats fora de la zona accessible per al públic. La resta d’establiments han de complir amb les normes de seguretat de les diferents instal·lacions. Article 21. Magatzems i cambres frigorífiques 1. Els magatzems han d’estar situats en un local tancat i independent contigu (proper) a la zona de càrrega i descàrrega, relacionat funcionalment, de forma exclusiva, amb el lloc de venda. En els equipaments col·lectius aquestes, condicions es refereixen exclusivament als magatzems d’alimentació. 2. La superfície útil per a l’emmagatzematge, un cop deduïts els passos, escales, ascensors, etc., en els CPA i GPA no pot ser inferior en cap cas a la superfície total dels llocs de venda. S’hi poden fer compartiments mitjançant paraments massissos o calats en peces amb una superfície no inferior a 5 m2, on es poden instal·lar les cambres frigorífiques necessàries. En la resta d’establiments, la superfície útil és de 6 m2. 3. El paviment del local d’emmagatzematge, i també els seus passos i voreres, ha de ser antilliscant, però llis i amb el pendent necessari per facilitar el desguàs, si escau. Els entornpeus han de tenir forma còncava i han d’estar fets d’un material llis sense porositat. 4. Les cambres frigorífiques s’han d’ajustar a allò que disposa la normativa sobre condicions higienicosanitàries que han de complir els aliments i els establiments alimentaris. 5. Els magatzems ubicats al local es poden substituir per magatzems situats a curta distància de l’establiment de forma que, per a la distribució de les mercaderies, no calgui circular per la calçada. Article 22. Serveis sanitaris i vestidors Cal disposar de serveis sanitaris per al públic. Els locals amb una superfície neta de venda de fins a 400 m2 poden tenir-ne un de sol, proveït de lavabo i inodor. En empreses de fins a nou treballadors, els serveis sanitaris poden ser comuns per al personal de l’establiment i per al públic. Els locals amb una superfície neta de venda superior a 400 m2 han de tenir dos serveis sanitaris, independents per a homes i dones, que han d’estar proveïts de lavabo i inodor. A aquests cal afegir-ne dos més per cada 1.000 m2 de superfície o fracció. 84 Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona ESTABLIMENTS DE CARÀCTER COL·LECTIU Els serveis sanitaris i vestidors per al personal de l’establiment s’han d’ajustar a les normes laborals de seguretat i higiene. En cap cas els serveis sanitaris i vestidors poden estar comunicats directament amb el local de vendes, llevat que hi hagi un avantvestíbul amb doble porta. Els establiments alimentaris que formen part d’un conjunt de locals o equipament col·lectiu es poden agrupar, a l’efecte de la instal·lació de serveis sanitaris, sempre que la seva superfície neta de venda sigui inferior a 100 m2. Article 25. Identificació El nombre de serveis sanitaris d’un conjunt es calcula mitjançant la suma de la superfície corresponent als locals eximits, incrementada en un 50 % per excés. S’ha de tenir en compte allò disposat en la normativa d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques. Article 23. Aparcament Els aparcaments es regeixen, en cada cas, per les seves disposicions específiques. Article 24. Estació transformadora Sense perjudici d’allò que disposa la normativa general aplicable, les estacions transformadores només poden tenir accés des de la via pública. CAPÍTOL IV Establiments de caràcter col·lectiu 1. A les galeries i els centres privats d’alimentació, la denominació ha de figurar, amb caràcters destacats, en rètols col·locats damunt de les portes d’accés d’acord amb les disposicions de l’Ordenança de les instal· lacions i activitats publicitàries. 2. Els locals comercials annexos als esmentats CPA o GPA, instal·lats en el mateix immoble, però que són oberts a la façana exterior de la finca i no hi tenen comunicació interior, no es consideren integrats en els referits centres o galeries i es regeixen a tots els efectes per les normes d’aplicació general als comerços independents. Article 26. Condicions especials dels CPA Els CPA, incloses les seves zones d’accés, només es poden instal·lar en edificis dedicats exclusivament a un ús comercial i als seus serveis complementaris. La façana ha d’estar oberta a un vial amb una amplada igual o superior a 12 m. Article 27. Definició de lloc de venda S’entén per lloc de venda l’espai comercial limitat físicament a l’interior del qual el públic no hi té accés. Article 28. Condicions dels llocs de venda Els llocs de venda s’han d’ajustar a les condicions següents: a) La superfície construïda del lloc de venda, limitada per paraments i taulells, ha de ser de 10 m2 com a mínim, amb unes dimensions no inferiors a 3 m de front i 2,50 m d’ample. b) Els llocs de venda han de ser tancats, amb accés únicament per al personal empleat i amb un taulell adequat per a la venda al públic. c) Les parets que separen els llocs han de ser d’un material ajustat a la normativa contra incendis. d) El revestiment dels distints paraments interiors i exteriors, que defineixen el lloc, s’ha de fer amb un material impermeable, fàcil de netejar i de durabilitat i duresa garantides. e) El sòl del lloc s’ha d’aixecar a 0,20 m respecte al nivell del pas públic; ha de ser continu i ha d’estar fet d’un material impermeable, fàcil de netejar 85 Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona ESTABLIMENTS DE CARÀCTER COL·LECTIU i de durabilitat i duresa garantides. Els entornpeus han de tenir forma còncava i han d’estar fets d’un material llis sense porositat. Per a la neteja no es pot utilitzar el sistema de reg, tret que hi hagi un pendent del 2 % i en el punt més baix es disposi de l’embornal pertinent i d’una arqueta sifònica de connexió a la xarxa general de desguassos. f ) Si el personal empleat ha d’accedir a l’interior del lloc per la part frontal, l’accés s’ha de fer a través del taulell, que ha de tenir una part abatible. El girament de la porta ha de ser sempre cap a l’interior. g) Cap element no pot sobrepassar la línia que delimita els passos per al públic fins a l’altura de 2,20 m. Per damunt d’aquesta altura es permet que sobresurtin fins a 0,20 m els elements següents: barra per a ganxos, lluminàries, caixa del bombo de la persiana de tancament i rètols. h) En cada lloc hi ha d’haver una presa d’aigua potable i un subministrament elèctric d’una potència de 2,2 kW com a mínim. i) Cal que disposin d’un element de tanca metàl·lic enrotllable o similar. Article 29. Relacions entre superfícies La relació entre la superfície ocupada pels llocs de venda i la dels passos i llocs de permanència per al públic pot ser com a màxim la unitat, tal com es representa en l’expressió: Superfície dels llocs de venda/Superfície dels passos per al públic Article 30. Passos per al públic 1. L’amplada dels passos per al públic amb llocs de venda a tots dos costats no pot ser inferior a 3,50 m i, en els casos restants, a 2,50 m. En cas d’haver-hi rampes d’accés, han de ser d’aquesta mateixa amplada. 2. Els esmentats amples crítics no han d’estar interromputs per cap tipus d’element estructural, decoratiu ni instal·lacions. En els casos en què n’hi hagi algun, el mínim útil del pas a cada costat de l’obstacle ha de ser de 2,50 m. 3. Els CPA, sense perjudici d’allò que estableixen els paràgrafs anteriors, han de disposar de dos passos principals per al públic, d’ample no inferior a 4 m, amb origen en accessos diferents i que s’encreuin en algun punt. Si l’inici és en façanes oposades, els referits passos principals es poden trobar a continuació de l’altre, formant un sol carrer central. 4. No obstant el que es disposa en els números anteriors d’aquest article, els passos per al públic, quan constitueixin part de la xarxa de vies d’evacuació del local, s’han d’ajustar en les seves característiques, llargada i amplada a allò que estableixen les normes estatals, autonòmiques i locals relatives a seguretat i protecció contra incendis. 5. Els paviments de la zona de pas del públic han de tenir la duresa, porositat i resistència necessàries per garantir-ne la durabilitat i higiene i han de presentar els pendents necessaris per al desguàs, si escau. Article 31. Neteja L’establiment ha d’utilitzar els sistemes més adients a les característiques del local, ja sigui mitjançant maquinària o mitjançant reg, per tal de garantir la netedat necessària. Article 32. Desguassos 1. La xarxa de sanejament del local ha de ser independent de la de la resta de l’edifici, quan en aquest hi hagi usos diferents del comercial. 2. Ha de disposar de claveguerons i embornals en nombre i disposició adequada per garantir la netedat necessària. 3. Ha d’estar dotada de caixes registrables en cada canvi de direcció o secció i a intervals, que no poden excedir de 20 m. Si és indispensable una bomba d’elevació, cal instal·lar-la en el recinte tancat amb desguàs en el pou de recollida. 4. El clavegueró de sortida fins a la xarxa pública de clavegueram ha de tenir un diàmetre no inferior a 30 cm amb un pendent mínim del 2 %. Article 33. Règim intern dels CPA i GPA Els CPA i GPA poden adoptar el seu propi reglament de règim interior, que s’ha de sotmetre a l’aprovació de l’autoritat municipal competent. Article 34. Administració Al capdavant dels CPA o GPA hi ha d’haver un administrador que, amb el personal adequat, tingui al seu càrrec el compliment de les funcions que li assigni el reglament de règim interior, que com a mínim han de ser les següents: a) Romandre als CPA o GPA durant les hores d’obertura al públic, dirigir, inspeccionar o vetllar pel funcionament adequat dels serveis i instal·lacions, i mantenir l’ordre corresponent. 86 Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona ESTABLIMENTS INDIVIDUALS b) Facilitar la funció inspectora de l’autoritat competent i col·laborar amb els seus agents, tant per procurar el compliment de la normativa vigent com per orientar i instruir els usuaris dels seus drets i obligacions, si així es demanés. Cal comunicar a l’autoritat municipal competent, en un termini màxim de 24 hores, les anotacions que es consignin en el llibre de reclamacions. c) Garantir en tot moment la conservació, el decòrum i la netedat dels llocs de venda i de les instal·lacions i serveis comuns. Article 35. Classes de llocs de venda 1. En les GPA hi ha d’haver un mínim d’un lloc i en els CPA un mínim de dos llocs per a cadascun dels grups d’especialitats i especialistes següents: a) Ultramarins i comestibles. b) Llet i productes làctics. c) Fruites i verdures. d) Polleria i caça. e) Cansaladeria. f ) Xarcuteria. g) Carnisseria. h) Peix fresc i marisc. 2. La resta de llocs fins al nombre total dels que s’integren en la GPA o el CPA es poden destinar lliurement al comerç d’alimentació o relacionat amb l’alimentació que desitgin. CAPÍTOL V Establiments individuals Article 38. Especialistes 1. Els establiments especialistes es classifiquen d’acord amb el contingut del quadre que figura com a annex 1 d’aquesta Ordenança. 2. Poden vendre els productes propis d’una especialitat i els propis d’altres especialitats del mateix grup en les condicions que s’especifiquen en l’article següent. Article 39. Superfícies 1. La superfície neta mínima de venda dels establiments especialistes està en funció de l’especialitat elegida, segons es descriu en el quadre annex 1 de l’Ordenança. 2. Per a la venda d’altres productes no compresos en aquella especialitat, la superfície neta mínima de venda és la següent: El 75 % de la superfície total de les diferents especialitats pertanyents al mateix grup. 3. Per aplegar els productes de l’especialitat pesca salada i de l’especialitat peix i marisc, cal tenir una superfície neta mínima de venda de 45 m2. 3. Els llocs de venda del mateix grup d’especialitat han d’estar agrupats d’acord amb les exigències de les seves característiques específiques i convenientment separats d’aquells amb els quals hi hagi algun tipus d’incompatibilitat. 4. Els establiments especialistes poden vendre productes cuinats i precuinats que utilitzin com a base principal alguns dels aliments que estan autoritzats a vendre. També poden vendre els productes de la seva especialitat congelats i en altres formes de conservació. Article 36. Titularitat de magatzems i cambres frigorífiques 5. Els establiments especialistes de l’annex 1, amb les degudes garanties de compliment de la reglamentació tecnicosanitària i mediambiental, poden disposar d’una sala de degustació de les seves especialitats. En aquests supòsits, a la superfície de venda cal afegir-hi una superfície màxima de 20 m2. Solament poden ser titulars i utilitzar els magatzems i les cambres frigorífiques aquells que ho siguin del lloc de venda de la GPA o el CPA, i solament s’hi poden guardar i conservar productes propis de l’activitat comercial que es duu a terme en el lloc de venda. Article 37. Control de pesades 1. Les GPA i els CPA han de disposar de bàscules i balances oficials, en un lloc perfectament localitzable per al comprador, en les quals figuri, de manera destacada, la funció que han de complir: «Bàscula de repesatge a disposició del públic». 2. Les reclamacions per manca de pes han de ser sempre ateses si es formulen abans de sortir dels locals de les galeries o centres, i cal consignar les anomalies que es produeixin en el llibre de reclamacions corresponent. 6. Els establiments especialistes amb zona de degustació han de tenir serveis sanitaris per a ús dels seus clients. Cal seguir la normativa d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques i les mesures de seguretat adients a la superfície i aforament de la zona de degustació. 7. L’activitat de degustació consisteix en el consum, a l’interior de l’establiment, dels productes de l’especialitat que estan a la venda. La manipulació autoritzada per a la degustació dels productes consisteix en una presentació del producte a temperatura ambient o en fred, tallat o trossejat mitjançant elaboració pròpia a les mateixes instal·lacions de l’establiment, amb possibilitat 87 Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona ESTABLIMENTS INDIVIDUALS d’escalfar-lo en un petit forn microones o un altre sistema d’escalfament adequat. També s’hi pot tenir una màquina per preparar sucs i cafetera, ja que la degustació dels productes pot anar acompanyada de begudes refrescants i solubles. En cap cas no es poden servir o anunciar dinars, sopars, menús ni qualsevol altra forma de presentació que estigui legalment regulada per als establiments amb autorització de concurrència pública. Article 40. Polivalents alimentaris 1. La superfície neta mínima de venda dels establiments polivalents tradicionals és de 60 m2. 2. Els establiments polivalents tradicionals poden vendre: ■■ Totes les especialitats del grup 1 llevat de l’especialitat 1.3 (congelats), per a la venda dels quals cal afegir 15 m2 a la superfície neta mínima de venda. Els productes de graneria i congelats s’han de vendre envasats. ■■ Els productes de xarcuteria de l’especialitat de cansaladeria/xarcuteria del grup 2, si s’afegeixen 15 m2 a la superfície neta mínima de venda. Poden vendre, a més, ous sense necessitat de superfície afegida. ■■ Les especialitats del grup 3, si s’afegeixen 20 m2 a la superfície neta de venda. ■■ Caramels, bombons i gelats, aquest últims envasats. 3. També poden vendre altres productes de consum quotidià, si s’afegeixen 10 m2 a la superfície neta mínima de venda. 4. No poden comercialitzar els productes del grup 2 (carn), amb excepció dels ous i la xarcuteria; els productes del grup 4 (peix); ni els del grup 5 (pa i pastisseria), amb excepció de caramels i gelats. 5. Els aliments sense envasar han d’estar protegits per vitrines o similars per evitar contactes del públic. Article 41. Autoserveis 1. La superfície neta de venda dels autoserveis està compresa entre 60 i 149 m2. 2. Els establiments qualificats d’autoservei poden vendre: ■■ Totes les especialitats del grup 1 llevat dels congelats, per a la venda dels quals cal afegir 15 m2 a la superfície neta mínima de venda. Els productes de graneria i congelats s’han de vendre envasats. ■■ Els productes de xarcuteria de l’especialitat cansaladeria/xarcuteria del grup 2, si s’afegeixen 15 m2 a la superfície neta mínima de venda. Poden vendre ous sense necessitat de superfície afegida. ■■ Els productes carnis, si s’afegeixen 15 m2 a la superfície neta mínima de venda. Aquests productes s’han de vendre envasats. 3. Pel que fa a les especialitats del grup 5, poden vendre pastisseria i gelats, sempre que estiguin envasats, com també caramels i bombons. Per a la venda de pa, cal tenir en compte les disposicions establertes pel decret de la Generalitat sobre comercialització i venda de pa i les ordres de desplegament d’aquesta norma. 4. També poden vendre productes de drogueria, si s’afegeixen 10 m2 a la superfície neta de venda. 5. Si hi ha aliments sense envasar, han d’estar protegits per vitrines o similars per evitar contactes del públic i s’han de vendre en règim assistit. Article 42. Superservei 1. La superfície neta de venda dels superserveis està compresa entre 150 i 399 m2. 2. Els establiments qualificats de superservei poden vendre: ■■ Totes les especialitats del grup 1. ■■ Les especialitats de xarcuteria, cansaladeria, ous i carnisseria/polleria. Els productes d’aquest últim grup cal que es venguin envasats. Es poden vendre al detall en els establiments de més de 250 m2 de superfície neta de venda en recintes específicament delimitats. ■■ Les especialitats del grup 3. ■■ Altres productes de consum quotidià. 3. Pel que fa a les especialitats del grup 5, poden vendre pastisseria i gelats, sempre que estiguin envasats, i també caramels i bombons. Per a la venda de pa, cal tenir en compte les disposicions establertes pel decret de la Generalitat sobre comercialització i venda de pa i les ordres de desplegament d’aquesta norma. 4. No poden comercialitzar els productes de l’especialitat 4.1 (peix i marisc). 5. Els aliments sense envasar han d’estar protegits per vitrines o similars per evitar contactes del públic, i s’han de vendre en règim assistit. 88 Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona ESTABLIMENTS INDIVIDUALS Article 43. Supermercats 1. La superfície neta de venda dels supermercats petits està compresa entre 400 i 1.299 m2 i la dels supermercats grans, entre 1.300 i 2.499 m2. 2. Els supermercats, tant els grans com els petits, poden vendre tot tipus de productes de tots els grups d’especialitats alimentàries, com també altres productes de consum quotidià i productes de parament de la llar. 3. Per a la venda de pa, cal tenir en compte les disposicions establertes pel decret de la Generalitat sobre comercialització i venda de pa i les ordres de desplegament d’aquesta norma 4. Els aliments sense envasar han d’estar protegits per vitrines o similars per evitar contactes del públic. Article 44. Establiments polivalents b) També es poden vendre productes alimentaris i no alimentaris. De manera semblant, els diferents productes han d’estar col·locats amb separació suficient als mateixos efectes de l’apartat anterior. Article 46. Altres formes de venda de productes alimentaris 1. La superfície neta mínima de venda destinada als articles alimentaris en les botigues de conveniència és de 25 m2. Amb aquesta superfície mínima, aquests establiments poden vendre totes les especialitats del grup 1. 2. Per a la venda d’especialitats dels grups 2-4 cal afegir 8 m2 per cadascun dels grups. S’autoritza també la venda dels productes congelats de cadascun dels grups d’especialitats. Tots els productes de les especialitats 1-4 s’han de vendre envasats. La venda de productes alimentaris dintre del recinte d’aquests tipus d’establiments es pot fer de les maneres següents: 3. La superfície neta mínima de venda de les botigues annexes a gasolineres és de 30 m2. En aquesta superfície neta de venda poden vendre les especialitats del grup 1. a) En sales de venda específiques i físicament delimitades, normalment en règim d’autoservei. b) En botigues independents (amb caixa registradora independent i de titularitat diferent o no de la del centre comercial) situades en àrees singulars del recinte, amb tècnica de venda personalitzada. c) En punts de venda de productes específics, atesos pels seus productors directes o els seus agents. 4. Pel que fa a les especialitats del grup 5, tots dos tipus de botigues poden vendre pastisseria, gelats, caramels i bombons, sempre que estiguin envasats. Per a la venda de pa, cal tenir en compte les disposicions establertes pel decret de la Generalitat sobre comercialització i venda de pa i les ordres de desplegament d’aquesta norma. Article 45. Condicions Els establiments esmentats en l’article anterior han de complir les condicions següents: a) En un mateix local es poden expedir simultàniament productes alimentaris corresponents a autoritzacions diferents, sempre que el lloc reuneixi les condicions de superfície i instal·lacions que es requereixen per a cadascuna, i sense perjudici de les excepcions que per a productes determinats s’estableixin en aquesta Ordenança o en altres disposicions municipals, autonòmiques o estatals. Els diferents tipus de productes alimentaris han d’estar col·locats amb les separacions necessàries entre els uns i els altres de forma que no es puguin afectar ni influir recíprocament en llurs característiques físiques de qualsevol mena. Els aliments sense envasar han d’estar protegits mitjançant vitrines o similars per evitar contactes del públic i s’han de vendre en règim assistit. 5. Les botigues de producte quotidià no alimentari han de destinar a l’alimentació el 20 % de la superfície neta de venda. En aquesta superfície poden vendre productes de qualsevol especialitat alimentària sempre que estiguin envasats. Article 47. Expositors Es pot autoritzar la instal·lació d’expositors mòbils de fruites i hortalisses a les façanes dels establiments, sempre que s’ajustin a les característiques següents: ■■ Material: metàl·lic inoxidable amb capa de pintura no contaminant. ■■ Alçada mínima del primer prestatge respecte al sòl: 50 cm. ■■ Mampara de protecció a cada prestatge: 25-30 cm. ■■ Fons màxim: 30-50 cm. ■■ Amplada de la vorera: 1,80-2,50 m. ■■ Amplada de carrer: 5-7 m en carrers per a vianants de casc antic. El fons màxim de l’expositor està en funció de l’amplada del carrer per a vianants o la vorera on estigui situat. 89 Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona MÀQUINES EXPENEDORES D’ALIMENTS / BOTIGUES DE PLATS PREPARATS CAPÍTOL VI Màquines expenedores d’aliments CAPÍTOL VII Botigues de plats preparats Article 48. Definició Article 51. Definició Són tots aquells mecanismes automàtics que es poden emprar per obtenir qualsevol tipus d’aliment en qualsevol estat físic o de preparació. Són tots aquells comerços l’única activitat dels quals és la venda d’aliments d’origen animal i vegetal, cuinats o precuinats mitjançant mescla o condimentació, per ser consumits directament o després d’un tractament domèstic addicional. Article 49. Característiques 1. Tant si estan ubicades dins d’una botiga d’alimentació com si ho estan en un altre recinte com ara establiments de concurrència pública en general, centres de treball, estacions i similars, queden subjectes a les prescripcions d’aquesta ordenança que els resultin d’aplicació. 2. A més, han de reunir les condicions següents: ■■ Han d’estar ubicades en un espai diferenciat d’aquell on es duu a terme l’activitat específica del local (com ara sales de projecció, oficines, recintes d’entrenament o pràctica d’esports, etc.), excepte als bars i restaurants. ■■ Si estan ubicades en zones de pas, han de respectar les normes de seguretat i no poden reduir el pas necessari per a l’evacuació. No es poden ubicar en passadissos protegits, en escales d’evacuació (obertes, protegides o especialment protegides) ni en vestíbuls previs d’escala, d’ascensor o de comunicació entre sectors d’incendi. Tampoc no es poden ubicar en vestíbuls d’accés a serveis sanitaris. ■■ Sempre que estiguin proveïdes d’alguna font d’escalfament, han de disposar de protecció especial per evitar accidents. ■■ Tots els aliments s’han d’expendre envasats i amb informació relativa a denominació del producte, data de caducitat i denominació i domicili de l’expenedor. Se n’exceptuen els supòsits de begudes de preparació al moment. ■■ Aquestes instal·lacions han d’estar dotades dels mitjans adequats per a l’emmagatzematge i l’eliminació higiènica de material de rebuig. Article 50. Prohibicions Per motius sanitaris, no es permet la instal·lació d’aquestes màquines en botigues de venda de qualsevol producte que no sigui l’alimentari. Article 52. Característiques La superfície neta mínima de venda és de 30 m2 (la superfície neta de venda es defineix a l’article 3 d’aquesta Ordenança). Entre el mostrador i la porta de sortida ha de quedar un espai lliure mínim per a la circulació del públic de 15 m2 per evitar l’ocupació de la via pública per part dels clients de l’establiment. Article 53. Productes a la venda Poden vendre aliments dels grups d’especialitats 1.1, 1.2, 2, 3 i 4 de l’annex I d’aquesta Ordenança, sempre que hagin passat per un procés de transformació o d’elaboració del qual resulti un plat preparat. Així mateix, poden vendre gelats. Article 54. Comercialització Es poden comercialitzar productes elaborats pel mateix establiment o per un altre establiment proveït de l’habilitació pertinent. En el primer supòsit, el local ha de disposar d’un obrador per a la manipulació i preparació dels aliments. La superfície mínima és de 10 m2, i s’ha de situar en un espai annex a la botiga però independent d’aquesta i separat per portes. El tractament és el mateix que per a la cuina dels establiments de restauració en la normativa de concurrència pública i de medi ambient. En el segon supòsit, el comerciant ha de vetllar perquè a l’envàs dels productes figuri, especialment, el nom i domicili de l’elaborador, la data de preparació del producte i la data de caducitat. Article 55. Envasos Els envasos que utilitzi el comerciant per a la venda de menjar preparat al seu obrador han de portar una etiqueta on constin les dades següents: ■■ Identificació de l’empresa. ■■ Denominació de venda. 90 Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ I REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES ■■ Productes emprats en l’elaboració. ■■ Data límit de consum o data de caducitat. Aquesta informació pot figurar en cartells ubicats en el lloc de venda. Article 56. Ubicació d’aparells Qualsevol aparell utilitzat en el procés de preparació dels aliments (com ara rostidors, etc.) ha d’estar situat a l’obrador. Article 57. Classes de cuinats En els productes cuinats podem diferenciar dues situacions: ■■ El cuinat per a consum immediat s’ha de vendre el mateix dia de la preparació. ■■ El cuinat refrigerat, en un termini de cinc dies. CAPÍTOL VIII. Intervenció municipal en l’ordenació i regulació de les activitats comercials alimentàries Article 60. Intervenció municipal L’Ajuntament és qui exerceix la necessària intervenció administrativa sobre el comerç, la vigilància sanitària i totes les funcions que impliquin exercici d’autoritat i siguin de la seva competència, sense perjudici de les competències de la Generalitat de Catalunya sobre les esmentades matèries. Article 61. Remissió Article 58. Repartiment La forma com s’ha de desenvolupar aquesta intervenció en els règims de comunicació amb o sense declaració responsable i de llicència comercial és l’establerta per la normativa de comerç, sense perjudici de l’establerta per la normativa ambiental d’activitats. El repartiment a domicili de part dels productes que elaborin no modifica la classificació d’aquests establiments. En els supòsits d’activitats en règim de comunicació, els efectes d’aquesta es difereixen pel termini d’un mes. El repartiment a col·lectivitats obliga a tenir autorització de càtering. Article 62. Particularitats Article 59. Degustació En aquests establiments no està permesa la degustació dels productes a la venda. 1. A la sol·licitud de CPA i GPA s’ha d’adjuntar el plànol de planta, on cal fer-hi constar la distribució projectada per als llocs que s’han d’instal·lar en el recinte i cal assenyalar el nombre ordinal que correspongui a cadascun, la classe de comerç a què es destina, l’emplaçament de les cambres o magatzems respectius, la situació dels serveis i altres elements necessaris, amb expressió de les respectives superfícies o dimensions. En aquest plànol s’ha d’assenyalar la línia perimetral dels recintes corresponents als llocs de venda de forma que es determini exactament la superfície destinada a zona de pas i a venda. Així mateix, cal presentar un plànol on figuri la distribució de superfícies per a la resta d’establiments comercials alimentaris. 2. Els comerços obligats a tenir zona de càrrega i descàrrega que s’instal·lin en un local ja existent han de presentar un certificat de solidesa i idoneïtat signat per un facultatiu competent. 3. En el tràmit del procediment de llicència o de la comunicació que escaigui es demanarà, preceptivament, un informe dels òrgans municipals competents en matèria de comerç i consum. Aquest informe es refereix al compliment de la normativa que regula el comerç alimentari per a l’obertura d’establiments de superfície superior a 119 m2. 91 Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona INSPECCIÓ DE COMERÇ I CONSUM / RÈGIM SANCIONADOR CAPÍTOL IX Inspecció de comerç i consum CAPÍTOL X Règim sancionador Article 63. Funcions Article 67. Definició La inspecció de comerç i consum exerceix les tasques següents: 1. Controla l’adequació a la normativa vigent dels establiments regulats per aquesta Ordenança. 2. Investiga les infraccions que es puguin cometre i aixeca les actes corresponents. 3. Emet informes relatius a la seva actuació. 4. Informa els agents econòmics per aconseguir un millor compliment de la normativa que afecta l’objecte de la inspecció. 5. Duu a terme totes aquelles funcions que se li encomanin amb relació a les prescripcions d’aquesta Ordenança. Són infraccions administratives les accions i omissions tipificades per la legislació sectorial aplicable i, en particular, pel Decret llei 1/2009 d’ordenació dels equipaments comercials, pel Decret legislatiu 1/93 sobre comerç interior, per la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya, per la normativa ambiental d’activitats, per aquesta Ordenança o per qualsevol normativa que substitueixi la normativa esmentada i totes les altres infraccions que reculli la llei. Les infraccions es tipifiquen en lleus, greus i molt greus. Article 64. Actuacions inspectores 1. Les actuacions de la inspecció poden iniciar-se d’ofici o per denúncia pública o de part. 2. En l’exercici de la seva activitat, la inspecció podrà: 2.1 Accedir al local i a tot tipus de documentació industrial, mercantil i administrativa dels establiments. 2.2 Requerir tota la informació que consideri necessària per a l’aclariment dels fets objecte de la inspecció. 2.3 Assistir amb d’altres agents de l’autoritat al tancament o la clausura d’establiments. Article 65. Actes Les actes són els documents que estén la inspecció per recollir el resultat de les seves actuacions. En les actes d’inspecció es consignen totes les dades que poden servir per identificar l’actuació, com ara el lloc, la data, l’hora, les persones que intervenen, la relació de fets i altres. S’ha de lliurar una còpia de l’acta a l’establiment objecte de l’actuació inspectora. Article 66. Prospecció del mercat Quan es tracti de visites per a la prospecció de l’estat d’un sector del comerç, l’inspector aixecarà acta i, si detecta irregularitats, al mateix temps que n’informa advertirà de l’obligació d’esmenar-les en el termini adequat a la naturalesa de l’incompliment o irregularitat de què es tracti. Transcorregut el termini indicat, procedirà a fer una visita de comprovació i formalitzarà una altra acta on es recullin les esmenes efectuades. Article 68. Infraccions Són sancionables les conductes previstes en la legislació sectorial esmentada en l’article anterior i, en tot cas, les especificades a continuació: A) Del Decret llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials de Catalunya Són infraccions lleus: 1. La manca de comunicació preceptiva o de declaració responsable. 2. La manca de llicència d’ampliació fins al 25 % de la superfície neta de venda. Són infraccions greus: 1. La consigna de dades falses en qualsevol document aportat davant de l’administració. 2. La manca de comunicació en establiments de més de 1.300 m2 de superfície de venda. 3. La manca de llicència comercial en establiments de fins a 5.000 m2 de superfície de venda. 4. La manca de llicència en ampliacions fins al 50 % de la superfície de venda. Són infraccions molt greus: 1. La manca de llicència comercial en superfícies de venda superiors a 5.000 m2. 2. La manca de llicència comercial en ampliacions superiors al 50 % de la superfície de venda. 3. L’incompliment de l’ordre de tancament. 4. El trencament del precinte imposat a l’establiment. 5. La reincidència en la comissió d’infraccions greus. 92 Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona RÈGIM SANCIONADOR B)Del Decret legislatiu 1/1993, de 9 de març, sobre comerç interior de Catalunya Són infraccions lleus: 1. No estar donat d’alta a l’epígraf corresponent de l’impost d’activitats econòmiques. 2. L’incompliment del règim d’horaris comercials. 3. L’incompliment de la normativa relativa als cartells anunciadors dels horaris comercials. 4. No disposar de la comunicació/llicència municipal en l’establiment. 5. La manca de retolació o cartell amb denominació, preu i altres requisits segons producte. Són infraccions greus: 1. La venda de productes alimentaris sense envasar mitjançant màquines automàtiques. 2. La manca de consignació d’adreça on s’atenen les possibles reclamacions. 3. La negativa o resistència a subministrar dades o facilitar la informació requerida pels agents de l’autoritat. 4. La reincidència en la comissió d’infraccions lleus en un període de sis mesos. És infracció molt greu: 1. La reincidència en la comissió d’infraccions greus dins un període de dos anys. C) De la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya Són infraccions lleus: 1. La no-expedició de factura o comprovant de venda. 2. La manca de fulls de reclamacions o del cartell relatiu a la seva tinença. 3. Inexactituds en el funcionament de les balances i altres instruments metrològics. Són infraccions greus: 1. La venda de productes amb etiquetes que indueixin a engany o confusió o que amaguin la veritable naturalesa del producte o del servei o de la seva data de caducitat. 2. La venda d’articles o productes no autoritzats o la venda de productes fora de l’horari autoritzat. 3. La reincidència en la comissió d’infraccions lleus en un termini de sis mesos. És infracció molt greu: 1. La reincidència en la comissió d’infraccions greus durant un termini de cinc anys. D)Del Reial decret 202/2000, d’11 de febrer, pel qual s’estableixen les normes relatives als manipuladors d’aliments És infracció lleu: 1. No estar en possessió de la formació adient els empleats que mantinguin algun tipus de contacte amb els productes alimentaris. E) Del Reial decret 1334/1999, de 31 de juliol, pel qual s’aprova la norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat És infracció lleu: 1. La manca d’embolcall per als productes de l’establiment que ho requereixin. F) De la normativa tecnicosanitària És infracció lleu: 1. La inexistència de pinces o d’altres instruments adequats per servir els productes en venda personalitzada. Són infraccions greus: 1. Una greu mancança en les condicions higièniques. 2. La inexistència de separació reglamentària entre les diverses activitats dutes a terme al local o els diferents tipus de productes. G) De la normativa tecnicoindustrial És infracció greu: 1. No estar les instal·lacions en condicions de perfecte funcionament o no estar en possessió dels certificats de revisió. És infracció molt greu: 1. Un funcionament incorrecte de les instal·lacions susceptible d’afectar la seguretat de les persones. H) D’aquesta Ordenança Són infraccions greus: 1. L’existència d’obertures entre el taulell i les prestatgeries en les zones de venda personalitzada que permetin l’accés del públic. 2. La manca de superfícies mínimes establertes per a la venda dels diferents grups de productes o per a magatzems, cambres frigorífiques, congeladors, càrrega i descàrrega i aparcament. 93 Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona MULTES COERCITIVES I ALTRES MESURES SANCIONADORES Article 69. Sancions Les sancions que s’han d’imposar per les infraccions recollides en la present Ordenança i en la normativa indicada a l’article 68 són les establertes en aquella normativa. CAPÍTOL XI Multes coercitives i altres mesures sancionadores Article 70. Graduació Article 73. Multes coercitives Les quanties de les sancions es graduen en funció de la seva normativa sectorial i, en el seu defecte, per les següents circumstàncies: Els òrgans municipals poden imposar una multa coercitiva en els termes previstos a la llei. 1. El volum de vendes. 2. El nombre de consumidors o usuaris afectats. 3. La reincidència. 4. El caràcter dolós o culpós de la infracció. Article 71. Competència 1. L’alcalde és competent per incoar tota classe de procediments sancionadors, i pot delegar o desconcentrar les seves competències d’acord amb allò que estableix l’article 13.2 de la Carta municipal. 2. Quan la proposta de resolució del procediment sancionador contingui una sanció que, per la seva quantia o pel seu caràcter, no sigui de competència municipal, l’alcalde elevarà l’expedient a l’entitat competent de la Generalitat d’acord amb la legislació sectorial aplicable. Article 72. Procediment 1. El procediment sancionador és l’establert per la normativa sectorial. En el seu defecte, s’aplicarà allò que disposi l’Ajuntament de Barcelona. De forma supletòria, serà d’aplicació el procediment sancionador establert per la Generalitat i, si escau, l’establert en la legislació estatal. Article 74. Procediment L’òrgan competent ha de cursar el requeriment d’execució dels actes i les resolucions administratives destinades al compliment d’allò preceptuat en aquesta Ordenança. El requeriment ha d’assenyalar el termini concedit per a l’esmentat compliment i la quantia de la multa coercitiva que es pot imposar. El termini concedit ha de ser suficient. Article 75. Reiteració La imposició d’aquesta multa pot ser reiterada en els supòsits de persistència en l’incompliment d’allò ordenat, sota la condició de complir el procediment assenyalat en l’article anterior. La multa coercitiva és compatible amb la multa sancionadora i independent d’ella. Article 76. Altres mesures no sancionadores D’acord amb allò que disposi la normativa vigent, l’Ajuntament pot adoptar altres mesures administratives no sancionadores com a mesures provisionals amb o sense audiència, tancament d’establiments, publicitat de sancions o comís. Disposicions transitòries Primera Les sol·licituds de llicències d’instal·lació, ús o obertura que es trobin en tràmit a l’entrada en vigor de la present Ordenança s’han de resoldre d’acord amb les prescripcions d’aquesta. Els titulars d’aquelles sol·licituds de llicència urbanística que siguin denegades per aplicació d’allò que disposa la present Ordenança poden ser indemnitzats d’acord amb el que estableix el Decret legislatiu 1/2005 relatiu a la normativa en matèria urbanística. 94 Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona MULTES COERCITIVES I ALTRES MESURES SANCIONADORES Segona Pel que fa a l’adaptació dels locals ja existents a la normativa de barreres arquitectòniques, està subjecta a allò establert a la disposició addicional tercera de la Llei 20/1991. Tercera 1. El termini màxim per adaptar-se als preceptes d’aquesta Ordenança referents a superfícies dels locals amb relació als productes a la venda és l’any 2015. 2. Per quedar rellevats de l’adaptació, els establiments de comerç alimentari ja existents han de complir les condicions següents: a) Tenir autorització de posada en funcionament amb data anterior al 26-03-1999. b) Acreditar la impossibilitat física per adaptar-se a la normativa en vigor. c) No poder acollir-se a un pla de trasllat ni d’unió amb altres comerços de la zona per tal d’aconseguir una redefinició d’objectius comercials. 3. Poden acollir-se a l’excepció del punt anterior els següents tipus d’establiment: a) Comerç de venda personalitzada tant especialista com polivalent. b) Autoserveis. c) Botigues de conveniència i annexes a gasolineres. Disposició derogatòria Es deroguen les ordenances següents: ■■ Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de 1999. ■■ Ordenança de policia d’avituallament de fleques de 16 de juliol de 1963. 95 Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona ANNEX 1 ANNEX 1 Grups d’especialitats alimentàries GRUPS D’ESPECIALITATS ESPECIALITATS PRODUCTES SUPERFÍCIE MÍNIMA 1. Alimentació en general 1.1. Productes alimentaris diversos Arròs Farines i cereals Galetes, biscotes i magdalenes Pastes alimentàries Altres preparats cereals Conserves de peix Olives Verdura/fruita en conserva Llegum en conserva Mel, confitures Salses i condiments Margarina Sucre Fruita seca Llegum sec Llegum cuit Conserves Olis Pasta fresca Cafè Te Xocolata 40 m2 1.2. Productes làctics Llet fresca Llet conservada Làctics Iogurt Formatges Mantega 35 m2 1.3. Congelats 35 m2 1.4. Cellers: begudes alcohò- Aigües minerals liques i no alcohòliques Begudes no alcohòliques Licors Vi Cervesa Altres begudes alcohòliques Sucs de fruita 40 m2 1.5. Productes de règim i dietètica 35 m2 96 Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona ANNEX 1 ANNEX 1 Grups d’especialitats alimentàries GRUPS D’ESPECIALITATS ESPECIALITATS PRODUCTES SUPERFÍCIE MÍNIMA 2. Productes carnis 2.1. Carnisseria/polleria Carn de: Vaca Bou Toro de lídia Vedella Be Moltó Ovella Cabrit Cavall Aviram Caça Caça aus Conill Cargols Ous Despulles de les carns anteriors 35 m2 2.2. Cansaladeria/xarcuteria Carn de porc Fetge porcí Salsitxes i botifarres Tot tipus de despulles de porc Llard Pernils Embotits Altres productes de xarcuteria Foie gras Productes fumats Formatge Salses i condiments Mantega Margarina 35 m2 3.1. Fruites i hortalisses Fruita fresca Hortalisses i llegum fresc Patates 40 m2 3. Fruites i hortalisses 97 Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona ANNEX 1 ANNEX 1 Grups d’especialitats alimentàries GRUPS D’ESPECIALITATS ESPECIALITATS PRODUCTES SUPERFÍCIE MÍNIMA 4. Productes íctics 4.1. Peix i marisc Peix fresc Crustacis i mol·luscs Peix congelat Altres formes de conservació 35 m2 4.2. Pesca salada Bacallà salat Altres productes salats Conserves 35 m2 5.1. Pastisseria i rebosteria Brioixeria i pastes Pastisseria Farines i cereals Galetes, biscotes i magdalenes 30 m2 5.2. Caramels, bombons i gelats Confiteria i gelats 20 m2 5.3. Despatx de pa Pa Brioixeria Farines i cereals Galetes, biscotes i magdalenes 30 m2 5. Pa i pastisseria 98 Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona ANNEX 2 ANNEX 2 Quadre de resum del capítol v (art. 38-47) Productes carnis • +15 • • Autoservei (60-149 m2) • • +15 • • +15E Superservei (150-399 m2) • • • • • • (2) • (2) • Supermercat petit (400-1.299 m2) • • • • • • • • Supermercat gran (1.300-2.499 m2) • • • • • • • Botigues de conveniència (mínim 25 m2) • • • • • (4)E (4)E Botigues annexes a gasolineres (mínim 30 m2) • • • • • • • • • • Hipermercat (més de 2.500 m2) • Drogueria • Polivalents alimentaris (mínim 60 m2) Despatx de pa 35 Caramels, bombons i gelats 35 Pastisseria i rebosteria Carnisseria/polleria 40 Pesca salada Productes de règim i dietètica 35 Peix i marisc Cellers 35 Fuites i hortalisses Congelats 40 Especialistes Pastisseria i pa Cansaladeria/ xarcuteria Productes làctics Productes íctics Alimentació en general Alimentació en general 35 40 35 35 30 20 30 +20 E +10 +20 E E (1) +10 • E E (1) • • • • • (1) • • • • • • (1) • (4)E (4)E (4)E E E (1) E E (1) • • • (1) • +15 (x) +15 (x) • • • • Notes i claus d’interpretació: • Autoritzada la venda dels productes de l’especialitat. E Només s’autoritza la venda dels productes de l’especialitat envasats. X Només s’autoritza la venda dels productes de xarcuteria de l’especialitat. (1) Es tindran en compte les disposicions establertes pel Decret de la Generalitat sobre comercialització i venda de pa. (2)En establiments inferiors a 250 m2 només s’autoritza la venda dels productes de l’especialitat envasats. (3)Per a la venda en sistema d’autoservei dels productes de les especialitats de congelats i fruites i hortalisses s’aplicaran les limitacions de la normativa higienicosanitària. (4)Per cada grup d’especialitat s’hi afegiran 8 m2. 99 EDITA: Ajuntament de Barcelona Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació Direcció de Serveis de Comerç i Consum PRODUCCIÓ EDITORIAL: Disseny, maquetació i impressió: UAN•TU•TRI Dipòsit legal: B-17135-2012
