Cataleg El Vinyet.antologia De Literatura I Vinya

ElVinyet
Antologia de literatura i vinya de la comarca de la D.O. Binissalem
Edita:
Consell de Mallorca
Fotografies i selecció de textos:
Miquel Frontera Serra
Realització:
Frontera i Font S.L.
Disseny i maquetació:
Guillermo Orell / Miquel Frontera
Revisió lingüística:
Marga Font.
© de les fotografies: Miquel Frontera.
Impressió:
Gráficas Mundo
DL PM - 1621-2009
Agraïments i dedicatòria:
Als propietaris de cellers, de casetes
i vinyets que ens han permès fer
fotografies. Als treballadors de les
vinyes que s’ han deixat retratar.
Als autors dels textos.
Presentació 6
El vinyòvol
8
18
La dansa sagrada
El castell d’iràs i no tornaràs
L’esclau de Can Fuster
22
32
I per això tenim poc jocs...
Oracions per necessari
34
2
36
La formació del vi novell
Paisatge
44
petites elegies 50
58
passeig pels camps...
BIBLIOGRAFIA
4
38
62
Presentació
Com a vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, tenc el plaer de presentar-vos el catàleg de l’exposició
«El Vinyet. Antologia de literatura i vinya de la comarca de la D.O. Binissalem», de Miquel Frontera Serra, un maridatge excel·lent d’imatges i paraules amb denominació d’origen.
L’objectiu de Miquel Frontera ha captat els elements essencials de
la cultura vitivinícola i amb molt bon criteri fa l’inventari fotogràfic del component humà, registra la bellesa del paisatge canviant i deixa constància d’alguns dels elements més significatius del patrimoni etnològic.
El fotògraf ha combinat tot aquest material de primera qualitat amb
una selecció exquisida de literatura conreada a la mateixa terra on creixen les
vinyes i el vi de la D.O. Binissalem, per la qual cosa presenta una estructura
fina i harmoniosa, amb suaus tanins i aromes terciàries.
El resultat d’aquesta harmoniosa unió entre fotografia, literatura i
cultura vitivinícola és un esclat d’aromes i sabors, un plaer sensorial digne
dels déus. Us convid a tastar-lo.
Joana Lluïsa Mascaró i Melià
Vicepresidenta i consellera executiva de Cultura i Patrimoni
6
7
El Vinyòvol. El sen Marc, amb cassots i calçons de cànyom blanquejat, avarques en els
peus, i en el cap capell desmotllat de llana grisa coronat de pàmpol; els cabells curts i blancs
com la neu, afaitat de fresc, testa romana la
més pura, de cara i pit colrat, armat d’una massota llarga i estreta, dret com una estàtua davant la portadora, esclafa i pitja les panerades
de raïms que les veremadores li presenten.
Ben plenes i atapeïdes les portadores, dos jovençans de llenyam vermell, les treuen, amb
uns cimalers, a la camada, a on les carreguen
8
en els carros, que les s’enduen en el cup. Entre carretada i carretada, per descansar, vermadors i vermadores, s’encalcen, criden, gisquen i juguen, forcejant, a l’entorn del sen
Marc, que fent de Baco, contempla impassible aquell estol de sàtirs i bacants.
Joan Rosselló de Son Fortesa.
La veremada
Joan Rosselló Crespí (Alaró, 1854- Palma, 1935). L’any 1903
publica l’aplec titulat Manyoc de fruita mallorquina, que s’ha
considerat l’inici de la narrativa ruralista de Mallorca que va
inspirar Salvador Galmés.
Les narracions titulades La Vermada i Les trascolades de Son
Torrella, són d’aquest aplec.
9
10
11
12
13
14
15
16
17
El castell d’iràs i NO tornaràs (fragment).
Na Fadeta pega un siulo, i compareixen set estols d’homonets i donetes de colzada, i los diu:
— Homonets i donetes, hala tots a treballar: heu de fer
aqueix camp vinya, i avui mateix hi heu de coir es reims
i heu de fer es vi.
Aquella tracalada d’homonets i donetes ja són partits:
uns senya qui senya ses tires; altres amb xadetes cava qui
cava, i hala gavetes fetes! i ses dones a dur sarments. Al
punt en tornen carregades; les sembren, les tapen de terra; i venga gerretes d’aigua, i rega qui rega. Quan ses gavetes s’acabaven i sa vinya quasi estava sembrada, venia un
18
estol d’un pinar amb una partida de feixos de politxons.
Ho esbanquen i ho politxonen tot. Arriba un altre estol
d’un olivar, fent rodolar una partida de soques d’olivera.
Amb serres, aixes i destraletes les serren, les entaulen,
fan congrenys, dogues i fons. Mentre uns ja comencen a
vestir bótes congrenyades, altres ja tenen es clot d’es cup
llest, i altres ses pedres vives picades per forrar-lo, es manobres sa mescla feta i es ciment pastat; i es picapedrers
amb quatre grapades fan sa volta, i posen i clouen ses pedres. Quan posen sa darrera palada, es fusters peguen es
darrers cop a sa postissada des cup, i la tiren damunt sa
boca. Mentrestant, ets altres estols no s’aturen de regar
19
sa vinya i de bufar-hi per fer-hi fresca. Ells ses sarments
comencen a inflar, sa vesten de pàmpol, se carreguen de
borrons. Amb caliuets de foc ses donetes los encalenteixen, i tornen reïms, amb una rapa d’un forc i mig, amb
uns grans com a metlles. Un estol d’esparteretes ha fetes
senaies per tothom. Cadascuna pren sa seua, i ja són partits a vermar; i en tenir sa senaia plena, hala an es cup!
I es trepitjadors, ben arromangats, trepitja qui trepitja, i
bones cantades! Tot d’una que es cup és ple, amollen sa
xeta, i se posen a ompli bótes. Fan una partida de cupades, trascolen, umplen tot es botam.
Què me’n direu? Com començava a fer fosqueta i sortia
20
s’estel d’es porquers, es vi ja havia bullit i s’era estil·lat.
Na Fadeta obrí un parei de xetes, i sortí brunent un suc
escumós, negre, llampant i d’un bevent lo més exquisit.
Ets homonets i donetes begueren fins que el seu cos en
volgué; i amb un realet de plata que Na Fadeta los posà a
tots dins sa mà, fogiren fent bots i escaravits, i desaparegueren com s’ànima de Robert.
Recollida per Antoni Maria Alcover
Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó.
21
L’esclau de Can Fuster
Idò diuen que a Can Fuster, n’hi va haver un d’esclau, que hi
va romandre molts d’anys. I res s’hauria estrevengut, si un
diassa aquell homonet, cansat i redecansat d’estar a sota dels
senyors sense tenir-ne cap profit, no hagués provat de fugir.
Aquell revetler no va tenir cap altre pensament, en haver sucat l’all una bona estona, més que d’amagar-se dins el celler
de Can Fuster, que aleshores tenia un bon vinyet que donava un vi de pinyol vermell. Anau ara a encalçar que va fer
aquella animeta dins el celler, però per molt que remogueren no el trobaren per enlloc. Els senyors, quan varen veure
què havien perdut el quest del tot a l’esclau, el donaren per
ben perdut i no se n’empatxaren més.
Diuen que aquell any, el vi de Can Fuster va sortir d’allò més
bo, més dolç que sucre, i tothom que el tastava se’n llepava
22
els dits. Ja ho crec que va tenir pressa aquell vinet, la gent el
s’engolia com si fos malvasia de Banyalbufar.
Quin vinet més bo! — Deia tothom.
Ell va tenir tanta de pressa que aviat va mancabar i no n’hi va
haver per qui en va voler, d’aquell vi. Passà el temps i arribà
un dia que l’amo va donar ordre d’anar a fer net el cup i a dedins hi afinaren els ossos sense gens de popa d’aquell esclau
que havia fuit. Podeu fer comptes si hi romangueren més
blancs que la paret! Al punt ho entengueren per què havia
estat bo el vi aquell any.
Recollida per Mateu Morro
Llegendes i rondalles santamarieres.
23
24
25
26
27
28
29
negro
30
Callet
Moll o premsal blan
Manto
31
Venim de la vermada.
a posta tenim pocs jocs,
els raïms són petits i pocs
i mala nit que hem passada.
Presumida presumida
per què presumeixes tant?
Mira que ses presumides
solen sempre quedar en plant.
Ara m’ho acaben de dir,
sempre m’ho havia pensat:
qualque treball deus tenir
tan vell i no t’has casat.
Jo he cercat tavernera
per ses copes que em pot dar
però en haver-me de casar
tornaré a s’amor primera.
Gloses recollides per Josep Capó Juan
Corpus de toponímia de Mallorca
32
33
Oracions per necessari
Oració al patriarca Noè per plantar vinya
Noè, per sembrar la parra
vareu tenir prou esment
de posar-li a la sarment
politxó, garrot o barra.
Això l’Escriptura ho narra
sense equivocació.
Doncs a mi, que som senyor
que practic de vinyataire,
deixau-me aficar al meu aire,
molt sovint el politxó.
Llorenç Moyà
Oracions per necessari
Llorenç Moyà (Binissalem, 1916- Palma, 1981), juntament amb els joves del Club Atlant (Gabriel Fiol i Antoni Moyà, entre
d’altres), impulsà la Festa des Vermar de Binissalem l’any 1965. En la seva obra literària hi ha nombroses referències al seu
poble i a les vinyes. El caràcter festiu de part de la seva obra lluu en aquesta imitació burlesca d’una pregària titulada “Oració
al patriarca Noè per plantar vinya”, de l’obra Oracions per necessari, llibre que consolida el discurs irònic en la seva poesia.
34
35
La dansa sagrada
Mentre el déu del vi presideix la sevafesta, coronat de pàmpol, enmig
de les vinyes, els trepitjadors, sacerdots del temple hivernal, el celler,
ballen damunt el cup una dansa original i estrambòtica: aferrats a les
cordes fermades en el sostre, descalços i arremangats, trepitgen els
raïms i recullen llavors, tots a un temps, les rapes que llancen a un
costat, mentre el most i la molla couen en el fons del cup. Sense capell
ni barret, tenyits de roig braços i cames, continuen la dansa sagrada
voltant entorn de la premsa per extreure de la rapa el suc que tiren dins
el cup com a libació generosa, purificant al mateix temps el most amb
grapades de sal marina i de guix cristal·litzat.
Joan Rosselló de Son Fortesa
La veremada
36
37
38
39
40
41
42
43
P a i s a t g e .
e l s
c e p s
T a n t
u n a
e n
c o l u m n a
a r r e s t
d i n s
v a s t a
a n g l e
g r a n
l l a r g a
b a t a l l a
u n
c a s
s e p a r a n t - l o s
e x a c t a m e n t
d u r a n t
e n
l a
p e r
r e c t e .
g u e r r a ,
l e s
s e v e s
p l a n u r a
s ’ a r r e n g u e n ,
o n d u l a c i ó
c o m
d e
i
l a
e n
l ’ a l t r e ,
a l í n e a
[ d é u
d e
s e n d e r o n s
t a l l a t s
d u e s
h o s t s .
T a l m e n t ,
s o v i n t ,
t o t s
d ’ i g u a l s
l e g i ó
c o h o r t s ,
b r o n z e
l a
t e r r a
e l s
n o
g u e r r a ] ,
e n
p e r s p e c t i v a
f a
u n
p e r q u è
f r o n t s
d e
l e s
l ’ e x è r c i t
d e s c o b e r t a ,
t o t a
d e s p l e g a
l a
é s
r e s p l e n d e n t ;
s i n ó
n o
u n a
s ’ h a
Q u e
e l s
e s t e n d r e
i n t e r v a l s
d i m e n s i o n s ,
n o d r e i x i
a l t r a m e n t
m a t e i x e s
v a c i l · l a n t ,
l a
f o r c e s
d i n s
d ’ u n
t e r r a
i
l ’ a i r e
l e s
v a
e r r a n t
e n t r e
n o
c e p s
s o l a m e n t
p l a e r
n o
e l s
v a
e n t r e
s i g u i n
p e r q u è
l ’ e s p e r i t ,
f o r n i r à
b r a n q u e s
n o
a
l e s
c a d a
e s
l a
s i n ó
c e p
p o d r a n
l l i u r e . Virgili Geòrgiques Traducció de Miquel Dolç.
Miquel Dolç va traduir autors clàssics llatins com Ovidi, Catul, Marcial, Tàcit, etc. Va ser també un notable especialista i
estudiós de l’obra de Virgili, de qui va traduir al català gairebé la totalitat de la seva obra. A Les Geòrgiques, Virgili proposa un
nou ideal basat en el treball i en la cooperació entre l’home i la terra. Aquest fragment, a més, podria ser considerat com una
e n t a u l a t
44
e n c a r a
l ’ h o r r i b l e
e s c o m e s a ,
p e r ò
M a r t
de les primeres referències de la història i de la literatura a la idea de paisatge (“el plaer de la perspectiva”).
45
46
47
48
49
Petites elegies
Tribut
Les teves conques buides no veuran
més aquest món tan bell i tan inútil.
Entela la plugeta els vidres del balcó
i rossega les línies
dels ceps que et complaïes a podar,
d
els camins que t’enyoren al capvespre.
Miquel Dolç
Petites Elegies, 1958
Miquel Dolç (Santa Maria del Camí, 1912- Madrid, 1994) va tenir l’honor de ser el primer autor mallorquí que publicà un llibre en català
després de la Guerra Civil: El somni encetat, que va aparèixer l’any 1943. L’any 1948 publicà Elegies de guerra, i l’any 1958 Petites elegies.
50
51
52
53
54
55
56
57
Passeig pels camps amb vinyes rovellades, ametllers secs, caminois de fang
som els camps, les vinyes, els ametllers, el fang
nostalgie de la boue
això som
una grapada de pols voleiant com un estol de sebel·lins muts i negres dins
l’aire fred, humit.
Plagueta de Bord, 22 de novembre 2008
Biel Mesquida
Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947).
La seva Plagueta de Bord és un projecte literari que publica a Internet.
En la pàgina web, el text que citam va precedit del títol “T. S. ELIOT
M'ACOMPANYA”, un tríptic vermell i negre de la capella de Rothko
i els següents versos dels Quatre quartets (East Coker, V moviment):
TAN SOLS LA LLUITA PER RETROBAR EL QUE HA ESTAT PERDUT
I TROBAT I TORNAT A PERDRE UNA I ALTRA VEGADA: I ARA, EN CONDICIONS
QUE NO SEMBLEN FAVORABLES. PERÒ POTSER NI GUANY NI PÈRDUA.
PER A NOSALTRES, NOMÉS L'INTENT. LA RESTA NO ÉS COSA NOSTRA.
58
59
60
61
Bibliografia
ALCOVER, Antoni M. Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó.
MESQUIDA, Biel. Plagueta de bord.
Volum I. Editorial Moll, Palma, 1996.
http://blocs.mesvilaweb.cat/bielmengual
AAVV. Pregons i parlaments de les Festes des Vermar. Ajuntament de
MORRO I MARCÉ, Mateu. Pagesos. Edicions Documenta Balear.
Binissalem. Binissalem, 2006.
Palma, 2005.
DOLÇ DOLÇ, Miquel. Elegies de Guerra. Editorial Moll. Palma, 1991.
MOYÀ, Llorenç. Oracions per necessari. Llibreria Jovellanos.
Palma, 1983.
CAPÓ JUAN, Josep. La vila de Santa Maria del Camí. Edició de l’autor.
Palma 1980.
ORDINAS I MARCÉ, Gabriel. Un arrendament de les vinyes de Can Fuster.
Revista Coanegra, 160, Maig 1998.
CAPÓ JUAN, Josep. Santa Maria del Camí. Corpus de toponímia de Mallorca.
Tom V. J. Mascaró Pasarius. Palma, 1986.
PASCUAL, Aina. Casa i Estament social a la ruralia mallorquina. Ajuntament
de Binissalem, 1997.
CAPÓ JUAN, Josep, MORRO I MARCÉ, Mateu. Llegendes i rondalles
santamarieres. Ajuntament de Santa Maria del Camí, 2007.
ROSSELLÓ DE SON FORTESA, Joan. Obres Completes. Impremta
Politècnica, Palma, 1992.
JAUME MIRALLES, Juan. “Es Vinyòvol” (1931) a Cuentos, costumbres y
escenas de nuestra payesía vol 1. Edicions Cort, Palma 1978.
VIRGILI MARÓ, P. Geòrgiques. Traducció i revisió de Miquel Dolç. Fundació
Bernat Metge. Barcelona, 1963.
LLABRÉS, J. i VALLESPIR, J.: Els nostres arts i oficis d’antany. Vol. I-VII. Ed.
Estudis monogràfics del Museu de La Porciúncula. Palma, 1980-1987.
62
❧
63
Totes les fotografies s’han fet a la
comarca de la D.O. Binissalem durant
els anys 2008-2009.
Els catàleg s’ha imprès a la impremta
Mundo de Palma el mes de juny del 2009
amb motiu de l’exposició El Vinyet,
inaugurada el 7 de juliol a les sales del
centre de cultura de la Misericòrdia del
Consell de Mallorca.