Apología; Sócrates

APOLOGIA DE SÒCRATES
1ª PART
Tal com indica el seu nom, l'Apologìa tracta sobre el discurs que narra Sòcrates al tribunal ateniense per
defensar−se de les acusacions d'Ànitos, Lincó, i Meletos. Tot el llibre es basa en el discurs de Sòcrates i de la
manera com intenta demostrar la seva inocència i desfer−se de les calumnies que han infundat sobre ell, les
principals de les quals són corrompre a la joventut i qüestionar els déus de l' Estat.
L'Apologia segueix una clara línia d'argumentació. El llibre es podria dividir en diferents parts. La primera
seria el discurs de defensa on Sòcrates explica l'inici de totes les aquestes acusacions, els seus orìgens, quan
l'oracle diu que Sòcrates és l'home més savi del món i ell comença a investigar i a intentar esbrinar per quin
motiu el déu havia dit això. Un dels moments claus de l'obra és quan Sócrates relatava la manera de com
s'havia guanyat les seves enemistats degut a demostrar−li a la gent la seva ignorància. En aquesta part
Sòcrates es defensa del delicte d'investigar qüestions divines(sobre el cel y de sota la terra), perquè segons els
seus acusadors no creu en els déus i perquè transforma els arguments més débils en contra seva a favor seu
mitjançant la seva facilitat de paraula amb la qual corrompia a la joventut.
Durant aquesta part Sócrates intenta convèncer els jutges parlant únicament amb la veritat demostrant que les
persones que l'acusen no tenen cap fundament.
La segona part de l'Apologia és quan Sòcrates es condemnat per més de la meitat dels jutges que creuen que
Sòcrates és culpable. La pena imposada per Meletos, el seu acusador, és la pena de mort. El moment clau
d'aquesta argumentació és quan Sòcrates s'auto imposa la pena de ser tractat com un atleta de les carreres
d'Olimpia amb una casa a la costa, sense tenir en compte altres possibles penes que l'haurien salvat com la
pressó o el desterrament.
L'última part de l'Apologia és el comiat de Sòcatres davant dels jutges. Prediu als seus acusadors què després
de la seva mort els succeirà alguna cosa terrible i acaba reflexionant sobre la mort i el seu significat. El
moment clau d'aquesta part arriba quan Sòcrates demana als jutges que quan el seus fills siguin majors els
turmentin com han fet amb ell si es que estimen la riquessa més que la virtut o creuen que són alguna cosa i en
realitat no ho són pas que els renyin i els facin veure els seus errors tal i com ha fet Sòcrates durant la seva
vida.
APOLOGIA DE SÒCRATES
L'Apologia de Sòcrates planteja una sèrie de problemes filosòfics com la saviesa . Què és la saviesa? Quan
diem què un persona és sàvia? Sòcrates cerca la resposta a aquestes preguntes y afirma que una persona es
sàvia quan sap el què no sap, es a dir, quan es conscient de la seva pròpia ignorància. Un dels altres problemes
que planteja és el de la virtut i la veritat. Per Sòcrates la veritat és una manera de parlar amb la qual preten
demostrar als atenesos (jutges) què és totalment innocent, i si és culpable per la seva manera de pensar i de
veure les coses està disposat a patir el càstig. Un altre reflexió que fa Sòcrates és sobre la mort.Sobre el seu
significat.Per Sócrates la mort podia significar dues coses o bé el descans absolut de manera que podria
descansar eternament o el pas a una altre estat on trobaria a totes aquelles ànimes deesaparescudes amb les
que podria parlar amb jutges veritables que van morir predicant la justicia veritable i amb d'altres condemnats
amb judicis injustos amb els quals podria comentar i comparar els seus casos.
Personalment hi han hagut algunes situacions que m`han semblat molt interesants, sobre tot quan Sòcrates es
acusat de qüestionar els déus i de imposar la seva doctrina al joves i planteja el tema de tal manera que amb
les seves reflexions i la seva manera d'argumentar li dona la volta a l'assumpte i planteja als acusadors la seva
1
pròpia acusació d'una manera indirecta. És sorprenent la capacitat de reflexió que té Sòcrates, que li permet
plantejar−se la vida des d'un altre punt de vista molt diferent a com es la plantejaven els habitants d'Atenes, i
anava totalment en contra de moltes de les creences que eren normals a l'època seguint sempre el camí de la
virtut i del bé.
APOLOGIA DE SÒCRATES
2ª PART
... I troben, em penso, una munió de gent que es pensen saber alguna cosa, quan en realitat saben molt poc o
res.I aleshores els examinats per ells s'irriten, no contra ells, sinó contra mi, i parlen d'un tal Sòcrates que és
un home repugnant i que fa malbé la joventut (...) Perquè la veritat, jo crec, no la voldrien dir, i és que han
estat posats en evidència, com a gent que saben sense saber res.
Aquest paràgraf és un dels que m'han semblat més interesants perquè he vist reflectida l'actitud que acostumen
a tenir les persones hopòcrites.En aquesta part, Sòcrates explica que es guanyava l'enemistat de totes aquelles
persones a qui demostrava la seva ignorància i fins i tot quan no era Sòcrates qui feia les demostracions era ell
qui s'emportava la pitjor part, perquè era acusat de fer malbé la joventut. Què pasa quan demostres algú que
no es cap sabi i prèviament s'enorgullia de ser−ho? El què succeeix quan fas veure algú que està equivocat, li
recrimines la seva actitud o tan sols li demostres la seva ignorància en públic acostuma a arremetre en contra
teva. Això mateix li pasava a Sòcrates, la gent que es sentia ridiculitzada, i, irritades i odioses criticaven i
culpaven a Sòcrates en compte de reconèixer les seves pròpies limitacions i al punt on arribava la seva
ignorància.
Actualment, aquesta actitut encara existeix i és força freqüent. Igualment què Sòcrates va anar a examinar i a
investigar a gent que en teoria havien de ser sàvies(perquè es consideraven savis i la gent les considerava
sàvies) com polítics, poetes o genis artesans especialistes en els seus oficis, avui dia podem fer aquesta mena
de prova. Un cop a la meva familia ens va pasar una cosa de semblant, en quant en demostrar a la gent la seva
ignorància vull dir. Quan el meu germà es va trencar el lligaments del genoll fent esport el metge de la mútua
va veure de seguida el problema i va aconsellar que l'operesin el més aviat possible. Però com que a casa hi
tenim experts en medicina van decidir consultar abans amb algun altre doctor per veure que solucions ens
donava perquè no havien sortit molt convençuts del metge de la mútua. Quan una altre metge va atendre al
meu germà ens va donar una pila de consells i solucions que podrien millorar molt l'estat del genoll i ens va
comentar aspectes de l'operació que l'altre metge ni tan sols havia nombrat. Quan vam tornar al metge de la
mútua vem treure el tema de les altres solucions que ens havien comentat, però com l'home no feia ni la més
mínima idea de saber de què parlavem li vem dir que ho havien comentat amb un altre
APOLOGIA DE SÒCRATES
metge i ens havia donat aquest seguit de solucions. L'home en assabentar−se, es va emprenyar i va començar a
criticar els consells de l'altre metge i per si fos poc va començar a arremetre contra el meu germà i ha dir−li
que feia molta comèdia i que si no era cap esportista d'èlit no calia que li quedés el genoll perfecte. Com és
lògic ens va sentar molt malament(sobretot a la meva mare) i no em tornat aquest metge, i ara és un altre
doctor qui porta el meu germà.Suposo que el metge de la mútua quan va adonar−se'n que no sabia aquelles
possibilitats que en va comentar l'altre doctor i més quan la medicina esportiva era la seva especialitat, li va
sentar molt malament i va respondre amb aquesta actitut.
L'actitut del metge es podria comparar amb l'actitut de aquelles persones que acusaven a Sòcrates de fer malbé
2
el jovent. Com deia Sòcrates eren els seus acusadors antics i igualment que aquest metge s'irritaven en
conèixer les seves pròpies limitacions i el punt fins on arribaven els seus coneixements i la seva saviesa.
Per tant, podem dir que moltes de les qüestions que es plantegen a L'Apologia de Sòcrates continuen vigents
avui dia, però no tan sols aquesta de saber fins on arriba la saviesa de les persones sinóaltres problemes molt
més filosòfics com els entit i elsignificat de la mort,sobre la veritat o de la justicia perquè el problemes
filosòfics no tenen solucions, tan sols es poden respondre amb respostes provisionals i sempre es poden tornar
a plantejar, per això diem que els problemes filosòfics són atemporals.
CONCLUSIÓ: Què has après amb la lectura del llibre?
Llegint l'Apologia de Sòcrates he après a plantejar−me els problemes d'una manera diferent. Tot i que és una
opinió personal crec que és important saber defensar−nos i argumentar adequadament davant de les
acusacions que ens puguin fer. He après que és important saber fins on arriben les nostres limitacions. Com
deia Sòcrates: Només sé que no sé res. Per tant cadascú ha de conéixer les coses de les quals no sap i pensar
que sempre hi hauràalgú que ens superarà en algun aspecte. Gràcies al judici de Sòcrates he pogut veure de
quina manera poden influir les calúmnies sobre les persones. També he pogut llegir una reflexió sobre la mort,
que fins ara, tot i que sempre es tenen dubtes mai no havia llegit cap argumentació ni reflexió sobre el tema. I
un altres dels aspectes que més m'han sobtat és com Sòcrates exposava i defensava les seve idees, dient la
veritat i disposat a morir sense canviar la seva manera de pensar.
3