ElCorreu70_EixCurs.pdf

Eix del curs
L’eix del curs
2009-2010:
el servei
Text: Anna Jaumot (Coordinadora de projectes)
Il·lustracions: Judit Frigola
La voluntat de servei a la comunitat que ens envolta és un dels principis
de l’escoltisme i el guiatge des dels seus inicis
Durant aquest curs mantindrem com a eix
temàtic l’idea del servei, però, què és SERVEI?
L’Enciclopèdia Catalana diu que el SERVEI és,
entre d’altres accepcions:
“Acció de servir o d’ésser útil a algú o a algun ús
[...]; Conjunt de treballs, d’operacions, etc, que serveixen a un ús determinat [...]; Avantatge que hom
procura a algú intervenint personalment [...]”1
I SERVIR
“Ésser útil a algú [...]; Procurar a algú un avantatge intervenint-hi personalment”2
La voluntat de servei a la comunitat que ens
envolta és un dels principis de l’escoltisme i el
guiatge des dels seus inicis. Com a moviment
educatiu, cal tenir en compte que hi ha un valor fonamental de l’escoltisme i el guiatge que
està en el substrat del servei, es tracta de la
fraternitat. Aquest dinamisme empeny a fer
comunitat més enllà de les parets del local.
Aquest dinamisme
empeny a fer comunitat
més enllà de les parets
del local
El servei de MEG, que és una pràctica que
sempre té un inici i un final, disposa d’unes
característiques que faciliten la identificació
de les persones que l’executen d’altres grups
(que també es poden dedicar al lleure i/o a
l’educació). Aquests trets són: voluntari, gratuït, transformador, amb intenció de fer comunitat, exigeix compromís i útil socialment.
Fem gresca i xerinola amb els avis de la residència...
1
http://www.enciclopedia.cat
i aprenem de la seva gran experiència
2
http://www.enciclopedia.cat/
Eix del curs
La tercera i darrera part que identifica al servei
del MEG és l’objectiu final que persegueix:
la transformació de l’individuo i de l’entorn.
Aquest objectiu es diferencia de la beneficència (fer sense aprendre) i de la descoberta
(aprendre sense fer).
Valor que fonamenta
el servei: la fraternitat
Ara ho descriurem gràficament per a que l’explicació sigui més aclaridora i que l’eix d’aquest
any ens el fem nostre i el pensem i repensem
per a fer servei en els nostres agrupaments.
Esbrinar les necessitats de l’entorn.
LA DEFINICIÓ DE SERVEI:
El valor en què es fonamenta, la
caraterització i l’objectiu final
1
Detecció de realitats socials externes
a les parets del local (cau).
Tria de l’àmbit d’incidència. Exemples2:
◦ “Animació infantil
◦ Avis
◦ Defensa a la natura
◦ Drets humans
◦ Educació en el lleure
◦ Esport de base
◦ Malalts
◦ Marginació
◦ Moviment veïnal
◦ Promoció cultural al barri o poble (sic)
◦ Solidaritat
◦ Tercer Món (sic)
Caracterització del servei
Una pràctica que sempre té un inici
i un final. Voluntària, gratuïta, transformadora, amb intenció de fer comunitat,
exigeix compromís, útil socialment.
Objectiu final
La TRANSFORMACIÓ3 de l’individu
i de l’entorn, ni la beneficència (fer sense aprendre) ni la descoberta (aprendre
sense fer).
1
Batlle, Roser: “Infants, adolescents i APS” a:
Estris, nº 164, nov/des 2008, pp 10-11.
El Mètode TRUC, revisió 1996, p.14.
3
Revisió mètode de truc 2008.
2
Incidència positiva en l’entorn, en la comunitat, en la realitat social triada i en el
mateix individu.
5
Eix del curs
Aprenentatge Servei (APS):
Una metodologia innovadora
Text: Gemma Andreu (tècnica de projectes)
Foto: PiC demarcació de Vic i il·lustracions: Judit Frigola
Enguany, que des de MEG ens hem proposat treballar en profunditat el tema del servei, no podíem
deixar de parlar de l’APS. Aquesta metodologia
innovadora, fomentada pel Centre Promotor de
l’Aprenentatge Servei (del qual MEG n’és entitat
membre) us pot ser una eina útil si esteu pensant
posar en marxa un projecte de servei a la vostra
unitat o a l’Agrupament. Us expliquem com.
6
QUÈ ÉS L’APRENENTATGE SERVEI?
“L’aprenentatge servei és una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge
i de servei a la comunitat en un únic projecte
ben articulat en el qual els participants aprenen alhora que treballen en les necessitats reals de l’entorn amb la finalitat de millorar-lo.”1
Ens preguntareu: “Això no és el que ja fem a
l’Agrupament?” En bona part, sí que ho és. En
els dinamismes de l’escoltisme, com hem vist a
l’article anterior, hi és implícit el servei. No obstant, sovint posem en marxa projectes de servei planificant només les activitats que realitzarem en l’entorn, oblidant concretar quins han de
ser els beneficis educatius del projecte i sense
concretar com es desenvoluparà l’aprenentatge al llarg del procés. L’APS és la metodologia
que ens permet maximitzar l’impacte del
nostre projecte per als seus beneficiaris: la
comunitat (que rep el servei) i els joves que el
duen a terme (que reben l’aprenentatge).
L’APS I EL TREBALL EN XARXA
Una característica essencial de la metodologia
de l’Aprenentatge Servei és el treball en xarxa.
1
L’APS ens obre les portes de moltes entitats socials del nostre entorn que treballen en àmbits
molt diferents, des de la tercera edat al quart
món o la solidaritat internacional. Aquesta
obertura no només enriquirà els participants en
el projecte, sinó que pot ser un primer pas per a
que el nostre Agrupament iniciï relacions a llarg
termini amb aquesta, oferint-nos una quantitat
inesgotable de possibilitats de cooperació i de
construcció comunitària del nostre entorn.
COM CREEM UN PROJECTE D’APS?
Dur a terme un projecte d’APS és un procés complex que consta de diverses fases. Un element
important del procés és anar introduint, abans
i després de cada fase, un espai de reflexió i
interiorització. Aquest exercici d’avaluació contínua permetrà als participants assimilarçtots els
aprenentatges de cadascuna de les etapes, des
del disseny fins a l’execució del projecte, alhora
que millorar-lo constantment i corregir els errors
que hàgim pogut cometre en el disseny inicial.
De fet, aquest element és present també en
la Pedagogia del Projecte, pròpia del nostre
mètode, que ja contempla l’avaluació com una
fase més de l’aprenentatge i el desenvolupament personal. El projecte permet l’educació
progressiva a partir d’un procés actiu en què
cadascuna de les fases té una significança
en el procés d’aprenentatge. Aquestes fases,
són molt properes a les etapes que proposa
l’APS. Recordem que la Pedagogia del Projecte proposa cinc fases diferenciades: Proposta
– Elecció – Planificació – Realització – Revisió.
Guia de butxaca: Aprenentatge Servei. Centre Promotor APS. www.aprenentatgeservei.org
Eix del curs
Vegem a continuació les etapes d’un projecte APS i la seva correspondència amb les fases de la Pedagogia del Projecte:
1) PLANIFICAR EL PROJECTE
Abans de res, hem de preguntar-nos “què podem fer?”
Els caps o animadors haureu de treballar amb la vostra unitat
l’anàlisi de l’entorn, per tal que els infants o joves diagnostiquin
quines problemàtiques té la nostra comunitat i quines responen
més als seus interessos i motivacions. Un cop trobat l’àmbit
d’actuació (servei ambiental, cultural, cooperació al desenvolupament...), podem fer una pluja d’idees per trobar un servei
necessari i del qual puguem treure’n un rendiment pedagògic
elevat. Correspon a les fases de PROPOSTA i ELECCIÓ, en
la Pedagogia del Projecte, en què cada persona del grup exposa als companys els seus interessos, s’elaboren propostes
d’actuació i s’elegeix per consens el projecte a desenvolupar.
Podem utilitzar el dinamisme del Petit Grup per a generar idees.
cercarem una entitat del nostre entorn que ens posi en contacte amb la realitat en la què volem treballar. Amb aquesta,
haurem d’arribar a un consens per harmonitzar els interessos
del nostre servei i els objectius de la seva activitat quotidiana
i deixar ben clar per escrit els compromisos que assumeix cadascuna de les parts.
Abans de dissenyar el projecte, cal buscar complicitats!
Un cop sabem el tipus de servei que volem desenvolupar,
Disseny del projecte
Un cop sabem què volem fer i amb qui, caldrà que deixem per
escrit els objectius del nostre projecte i la planificació detallada de l’organització del treball: Què volem aprendre? Com volem transformar la nostra realitat social? Quines accions realitzarem per satisfer aquests objectius? Com ens organitzem
per realitzar-les? Quines responsabilitats assumeix cadascú?
Com ja heu d’imaginar, aquesta etapa de l’APS es correspon
amb la fase de PLANIFICACIÓ de la Pedagogia del Projecte.
2) EXECUCIÓ DEL PROJECTE
Donant suport continu als infants i joves
Com que es tracta d’un projecte en el què hem de tenir en
compte tant la qualitat de l’aprenentatge com la qualitat del
servei. Cal fer un acompanyament exhaustiu de l’aprenentatge,
perquè la seva vivencialitat i immediatesa de vegades ens fan
passar per alt experiències significatives de les quals en podem
aprendre molt. És la fase de la REALITZACIÓ en la Pedagogia del Projecte, que exigeix una constant presa de decisions
col·lectiva i repartiment de les responsabilitats.
Registrem i difonem el projecte! Potser algú s’anima a posar en marxa un altre APS!
Una experiència d’APS és rellevant no només per als seus
beneficiaris directes, els receptors del servei i els seus executors, sinó per a tota la nostra comunitat, per al moviment, per
a d’altres grups de joves que busquin idees per a realitzar un
projecte d’APS... Val la pena que el nostre projecte no passi
desapercebut i les nostres idees, experiències i reflexions puguin inspirar algú altre. Al capdavall, estem creant coneixement!
3) CLOENDA I AVALUACIÓ
Toca fer balanç
Finalment, cal que fem memòria dels objectius que ens havíem plantejat inicialment, tant pel que fa al servei com a
l’aprenentatge. Podem valorar l’aprenentatge des de 3 dimensions: l’aprenentatge de conceptes, de procediments i habilitats i d’actituds i valors, i recollir una reflexió final personal i
grupal sobre aquesta experiència adquirida. És la fase de REVISIÓ en la Pedagogia del Projecte, en què pren especial protagonisme el dinamisme del Progrés Personal, ja que ens permet
l’autocrítica i la implementació de canvis en projectes futurs.
Implicar la comunitat en l’avaluació
Ja que hem treballat en xarxa de principi a fi, val la pena que
també l’avaluació sigui conjunta amb l’entitat que ens ha emparat al llarg del projecte. De fet, l’ideal seria poder fer participar
els beneficiaris directes del nostre servei en aquesta avaluació.
Què en pensen els avis de la residència de les activitats que
els hem muntat? I els veïns del barri, sobre la restauració de
l’antiga placeta dels pins?
I aquest conte... s’ha acabat?
Quina millor manera de finalitzar el projecte que amb una celebració? Podem exposar amb una xerrada, una mostra de fotos
o un sopar, el resultat de la nostra experiència. Podem celebrarho amb la nostra entitat acollidora i perpetuar el vincle. Podem
assumir un compromís permanent amb el projecte i implicarnos-hi de valent... Hi ha tantes possibilitats!
Fonts:
Centre Promotor APS (www.aprenentatgeservei.org)
EL MÈTODE, El mètode escolta i guia. Publicacions pedagògiques per a caps d’unitat. MEG. Valldoreix, 2005.