manifest_vicki_bernadet.pdf

MANIFEST “ABÚS SEXUAL INFANTIL: UN PROBLEMA SOCIAL”
La Fundació Vicki Bernadet és una entitat que treballa des de l’any 1997 en l’atenció, prevenció
i sensibilització de l’abús sexual infantil dins de la família i de l’entorn de confiança del nen/a.
Durant aquests anys hem topat sovint amb la incredulitat, el rebuig i la manca de suport tant a
nivell social com d’algunes institucions, minimitzant així la incidència de l’abús i discriminant-lo
en relació a d’altres problemàtiques. (www.fbernadet.org)
Volem constatar que l’abús sexual infantil és un problema social:
Perquè afecta a les persones més fràgils, la infància, i la societat ha de vetllar per la
integritat de tots els nens i nenes, així com protegir-los de patir qualsevol tipus d’abús.
Perquè l’abús sexual infantil és un tipus de maltractament infantil greu, que es produeix
en totes les cultures i societats i en qualsevol estrat social.
Perquè les xifres de prevalença i incidència de l’Abús Sexual Infantil són alarmants. Els
estudis realitzats a Espanya i en altres països de la Unió Europea, EEUU i Canadà,
estimen que un 23-25% de les nenes i un 10-15% dels nens sofreixen abusos sexuals
abans dels 17 anys. Es tracta generalment d’abusos comesos per un familiar o algú de
l’entorn de confiança del nen. (Dr. Fèlix López, 1994. Ministerio de Asuntos Sociales.).
Perquè es tracta d’una forma activa de maltractament, afectant a la víctima no només
en el moment de l’abús sexual, sinó que els efectes poden continuar tenint un profund
impacte en l’edat adulta.
Constatem també que, sent un problema social, no s’està considerant com a tal:
Perquè la societat encara creu que això passa poc i que quan passa és en àmbits
allunyats de la seva realitat. D’altra banda, el tabú del sexe relacionat amb la infància,
implica un escàndol social que impedeix el seu reconeixement.
Perquè no s’estan aplicant suficients polítiques específiques i valentes, sobretot pel
que fa a la prevenció , en àmbits tan fonamentals com són Ensenyament i Salut, i no es
destinen els recursos necessaris.
Perquè hi ha una manca d’interès evident vers l’abús sexual infantil també pel que fa
als estudis realitzats. El coneixement i la sensibilització social referent a aquesta
problemàtica són aspectes gairebé inexistents a Espanya (Arruabarrena i De Paúl,
1999).
Perquè no sempre es té en compte l’interès superior del nen/a en els circuits socials,
sanitaris i sobretot judicials, on aspectes com la resposta i l’atenció que dóna el sistema
a la víctima, encara continuen afectant negativament als menors.
Perquè quan el sector privat desenvolupa la responsabilitat social corporativa,
concretament en relació a l’abús sexual infantil, sovint mostra escàs compromís
social, un marcat tabú i la percepció de què la temàtica pot perjudicar la seva imatge.
Perquè des d’alguns mitjans de comunicació no hi ha prou rigor alhora de tractar el
tema, provocant una major estigmatització de les víctimes i més rebuig social.
Els sotasignats demanem compromisos reals perquè l’abús sexual infantil sigui considerat
un problema social, sigui tractat com a tal i es treballi per trobar-hi solucions efectives.
Pensem que aquests compromisos ens impliquen a tots i totes i per això demanem:
Que els partits polítics prenguin consciència de l’existència de l’abús sexual infantil, li
atorguin la importància i la gravetat que li correspon i incloguin en el seu ideari
actuacions valentes i mesures concretes.
Que les institucions i administracions públiques creïn i apliquin polítiques especifiques
i les dotin de recursos suficients per incidir en la protecció dels infants, la investigació,
la formació dels professionals i la prevenció de l’abús sexual infantil.
Que tots els agents socials s’impliquin activament en la protecció, el benestar i les
necessitats dels infants, així com en la prevenció i sensibilització vers l’abús sexual
infantil.
Que les lleis, els protocols i els circuits d’actuació, vetllin sempre per l’interès superior
del nen/a.
Que els mitjans de comunicació compleixin la funció d’informar adequadament, però
sobretot, que esdevinguin un agent de canvi que generi opinió, que sensibilitzi i que
quan calgui, denunciï públicament qualsevol vulneració.
Que el sector privat participi i col·labori amb recursos personals i econòmics sense
por de mostrar públicament el seu recolzament a aquesta problemàtica.
Que la ciutadania obri els ulls a la problemàtica que representa l’abús sexual per a tota
la societat, per vèncer la por i el tabú que l’envolta.
I que ningú s’oblidi dels adults que van patir abús sexual a la seva infància, perquè han
estat durant molts anys les víctimes invisibles i necessiten sentir que tots i totes els
acompanyem en el camí de la seva recuperació.
La Fundació Vicki Bernadet necessita del vostre recolzament per fer-ho possible.
La suma de la solidaritat, l’esforç i el compromís de tota la societat és el que ens donarà
força per aconseguir canvis.
Necessitem el vostre suport perquè no sigui un argument sinó una evidència.
Adhereix-te al manifest
LINK