UIB Universitat de les Illes Balears TÍTOL DEL CURS: «Expert Universitari en Llenguatge Oral i Escrit en l’Educació Infantil i el Primer Cicle de Primària: Parlar, Llegir, Escriure i Imaginar a la Primera Infància. Títol propi de postgrau de la UIB (10 crèdits)». Per a titulats universitaris. DIRECCIÓ I COORDINACIÓ Dr. Ramon Bassa i Martín Catedràtic d’escola universitària de l’àrea de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de les Illes Balears. Professor del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació des de l’any 1976. Doctor en Ciències de l’Educació. COORDINACIÓ TÈCNICA I ACADÈMICA Sra. Mar Rayó González. Diplomada en Educació Social. Tècnica en Formació Permanent de l’Institut de Ciències de l’Educació. JUSTIFICACIÓ DEL CURS I OBJECTIUS Aquest curs vol formar en la didàctica del llenguatge oral i escrit els mestres, pedagogs i educadors que treballin a l’etapa d’educació infantil i el primer cicle de primària o hi estiguin relacionats. Pretén aportar les darreres teories innovadores sobre el paper i la funció del mestre en la construcció de l’infant lector i escriptor i la importància dels diferents llenguatges (corporal, emocional, artístic, oral, escrit i de les TIC) per ajudar a formar un infant que pugui ser un parlant, lector i escriptor en el món del segle XXI, a partir de les aportacions interdisciplinàries de la psicologia, de l’educació emocional, de les neurociències, de la psicolingüística, de la lingüística i de la didàctica del llenguatge oral i escrit. També vol aportar el coneixement d’aquelles experiències escolars que segueixin una metodologia innovadora a les aules pel que fa als diferents llenguatges que necessita un infant per créixer com a persona i com a ésser de llenguatge a la nostra societat. D’acord amb aquestes premisses es desprenen els objectius següents: - Assolir coneixements teòrics i pràctics sobre les diferents disciplines que intervenen en el procés de la construcció d’una didàctica del llenguatge (0-7 anys), aportant una visió interdisciplinària. - Adquirir coneixements teòrics i pràctics sobre l’adquisició i el desenvolupament del llenguatge oral i escrit, i sobre les dificultats d’aprenentatge que puguin tenir els infants. - Conèixer i aplicar estratègies metodològiques i recursos per facilitar l’aprenentatge del procés lector i escriptor en l’etapa d’educació infantil i el primer cicle de primària (0-7 anys). 1 - Aprofundir en el coneixement de recursos didàctics i funcionals sobre el llenguatge en els aspectes orals i escrits. - Reflexionar sobre els processos cognitius, neurològics, lingüístics, psicolingüístics i didàctics que intervenen en l’apropiació i el desenvolupament cognitiu i lingüístic del llenguatge oral i escrit en la primera infància. PROGRAMA Lliçó inaugural: El cervell infantil, José Antonio Marina (2 h) (pendent de confirmar) Mòdul 1. Els primers llenguatges de l’infant: el cos i l’emoció, per Susana Volosín (10 h) Objectius: — Comprendre la importància del cos com un llenguatge de comunicació afectiva i de coneixement. — Destacar el seu valor essencial per al desenvolupament evolutiu de l’ésser humà integral. — Reconèixer que la capacitat de semiotització, base per a l’adquisició del llenguatge verbal, sorgeix d’una experiència rica emocionalment a través del llenguatge corporal des de les primeres experiències de la parella mare-bebè. — Fer que el mestre prengui consciència del valor tant del metamissatge com del missatge (forma i contingut) en la paraula oral i escrita, així com l’ús intencional del silenci per a l’escolta i el contacte amb l’altre. Continguts: 1.1. Introducció teòrica al llenguatge corporal com a llenguatge expressiu emocional i de comunicació. 1.2. Pensaments d’autors que en el camp de la psicologia evolutiva han fet ressaltar l’envergadura del llenguatge no verbal per a la construcció del psiquisme i el desenvolupament del llenguatge verbal: Boadella, Tomatis, Stern, Bick, Bion, Doltó, Winnicott i altres. 1.3. Aprofundir en els conceptes d’esquema corporal i imatge conscient del cos de F. Doltó amb exemples pràctics. 1.4. Sensibilitzar el grup en la comunicació no verbal, incloent el llenguatge del silenci. Mòdul 2. El que les neurociències aporten a la didàctica de la llengua, per Daniel Adrover (10 h) Objectius: — Oferir un marc teòric general sobre l’objecte d’estudi de les neurociències, la metodologia i les tècniques que utilitzen, i el tipus de dades que ofereixen. — Proporcionar un corpus organitzat quant als principals paradigmes d’estudi i troballes de les neurociències envers els processos de l’aprenentatge de segones llengües, de llengües artificials, i de la lectoescriptura. — Discutir-ne l’aplicabilitat: de quina manera les troballes comentades poden ser útils als mestres? Programa: 2.1. Introducció a les neurociències. Tècniques emprades en neurociències. Com ens aporten informació sobre el funcionament del cervell? 2.2. Metodologia i paradigmes utilitzats per les neurociències en el camp de l’aprenentatge de les llengües i de la lectoescriptura. 2 2.3. Principals aportacions de les neurociències a l’aprenentatge de les llengües i de la lectoescriptura. 2.4. Aplicacions i propostes didàctiques derivades dels estudis presentats. Mòdul 3. El llenguatge oral de 3 a 7 anys: desenvolupament. El perfil fonològic. Dificultats de parla, per Eva Aguilar (12 h) Objectius: — Conèixer el procés d'adquisició del llenguatge. — Ser capaç de realitzar el perfil fonològic de nens entre 3 i 7 anys. — Conèixer les principals dificultats de parla. Continguts: 3.1. L'adquisició del llenguatge. 3.2. Elaboració del perfil fonològic. 3.3. Les principals dificultats de parla. Mòdul 4. Pedagogia de la imaginació poètica, per Gabriel Janer Manila (4 h) Objectius: — Mostrar la incidència dels llenguatges poètics en les estructures que configuren la imaginació de l'infant. Propostes didàctiques sobre allò que ha de ser la pedagogia de la imaginació. Continguts: 4.1. El relat oral i el llenguatge poètic. 4.2. Les imatges poètiques. 4.3. L'activitat poètica. 4.4. L'etnopoètica. Propostes didàctiques. Mòdul 5. El llenguatge escrit: dificultats, per Begoña de la Iglesia (12 h) Objectius: — Saber identificar les possibles dificultats que poden aparèixer en el procés d’adquisició i ús de l’escriptura. — Conèixer com podem intervenir en les dificultats de l’escriptura des del context educatiu. — Reflexionar sobre els diferents enfocaments que s’adopten a l’hora de treballar les dificultats d’aprenentatge en l’escriptura. Continguts: 5.1. Les dificultats que poden aparèixer en les diferents etapes d’adquisició de l’escriptura: 5.1.1. Disortografia: concepte, tipus i propostes d’intervenció. 5.1.2. Disgrafia: concepte, tipus i propostes d’intervenció. 5.2. Anàlisi de textos escrits: 5.2.1. Identificació de capacitats i dificultats en l’escriptura. 5.2.2. Presentació i valoració de diferents estratègies d’intervenció. Mòdul 6. L’aprenentatge constructivista del llenguatge escrit, per Ana Teberosky (8 h) — Desenvolupar els darrers estudis sobre el llenguatge i el seu enfocament constructivista. — Reflexionar sobre les aportacions psicoeducatives per a l’educació infantil. 3 6.1. L'aprenentatge del llenguatge escrit. Un enfocament constructivista. Noves aportacions. 6.2. Proposta constructivista per aprendre de llegir i escriure. 6.3. Reflexions i aportacions psicoeducatives per a l'educació infantil. Mòdul 7. Didàctica del llenguatge. Què significa llegir i què és escriure, per Montserrat Fons (8 h) Objectius: — Aprofundir en el concepte de la lectura, l’escriptura i la persona alfabetitzada. — Desenvolupar la capacitat de reflexió i d’interpretació dels factors relacionats amb l’ensenyament de la lectura i l’escriptura a les primeres edats. — Observar i valorar la dimensió transversal de l’ensenyament de la lectura i l’escriptura des dels inicis d’aquest aprenentatge. — Dissenyar situacions d’ús real de la llengua escrita a l’aula per ensenyar i aprendre de llegir i d’escriure amb sentit. Programa: 7.1. Concepte de persona alfabetitzada en la societat de la informació i de la comunicació. 7.2. La lectura: processos implicats, usos i funcions. 7.3. L’escriptura: processos implicats, usos i funcions. 7.4. Situacions d’ús pràctic, ús científic i ús literari de la llengua escrita a l’aula d’infantil i de cicle inicial per desenvolupar el procés lector i escriptor. 7.5. La complexitat d’ensenyar de llegir i d’escriure. La interacció com a font d’aprenentatge. 7.6. L’escola, la família i els altres agents alfabetitzadors. Mòdul 8. L’apropiació cognitiva del codi ortogràfic, per Ramon Bassa (12 h) Objectius: — Presentar el procés d’apropiació del codi escrit per part de l’infant que comença a escriure, tenint com a referència de base la parla de l’infant. — Proporcionar elements de reflexió i d’intervenció didàctica als professionals de l’ensenyament que treballen amb infants que s’inicien en el codi escrit. — Analitzar mostres d’ortografia inicial dels infants (amb aportacions i mostres dels assistents). Continguts: 8.1. Dos paradigmes didàctics: desxifrar o atribuir significat. 8.2. Les neurones de la lectoescriptura. Cervell o cultura? El primat que aprengué de llegir. 8.3. La construcció de l’«escrividor». Les etapes constructivistes (les aportacions d’E. Ferreiro i A. Teberosky). Les fases cognitives de la construcció del lector (R. Bassa). 8.4. De la parla al codi escrit: 8.4.1. Oralitat i escriptura. Característiques del codi escrit fonogràfic (aplicació a la llengua catalana). El pas de l’estructura fonologicofonètica a l’escriptura. La utilització didàctica de la matriu sil·làbica. 8.4.2. L’ortografia intuïtiva o d’ús. Antecedents: el concepte d’ortografia natural d’Alexandre Galí. L’ortografia intuïtiva de Freinet. 8.4.3. Les hipòtesis de l’infant. Com es poden descobrir les grafies segures i insegures del codi ortogràfic català. Les errades cognitives d’ortografia inicial. Tipologies principals. 8.4.4. Anàlisi pràctica de produccions escrites dels infants. 4 Mòdul 9. Experiències escolars a l’educació infantil i al primer cicle de primària (16 h), per Maite Sbert, Cristina Sanjuan, Rosa Amengual, Jaume Albertí 9.1. El diàleg i la interrelació de sabers, per Maite Sbert Objectius: — Adonar-se de la importància del diàleg per aprendre, conviure i créixer: dotar de sentit el que es fa a l'escola. — Compartir situacions que permetin a l'alumnat establir relacions entre diferents branques del coneixement. Continguts: — El diàleg com a eina per al creixement personal i per a la construcció social del coneixement. — La intervenció educativa: cap a un equilibri en el tractament de les quatre capacitats, parlar, escoltar, llegir i escriure en diferents situacions d'ús i comunicació. 9.2. El llenguatge escrit: l’ensenyament-aprenentatge de la lectura i l’escriptura des d’una perspectiva constructivista, per Cristina Sanjuan Objectius: — Conèixer el plantejament teòric i pràctic del procés d’ensenyament-aprenentatge de la llengua escrita. — Compartir situacions que es produeixen a l’aula significatives per a l’alumnat. Continguts: 1. El procés d’adquisició de l’escriptura i de la lectura. 2. El diàleg com a instrument bàsic en la intervenció educativa. 3. Aprendre a escoltar, aprendre a intervenir. 4. Implicacions a l’aula: situacions comunicatives. 9.3. Del plaer d'ensenyar al plaer d'aprendre, per Rosa Amengual Objectius: — Reflexionar sobre què s’ha de fer amb alumnes d'un món amb abundant material imprès. — Anàlisi sobre la pràctica. — Conèixer diverses experiències escolars. Continguts: 1. Importància de l'aprenentatge de la lectura per a qualsevol infant. 2. Vincles de l'aprenentatge de la lectura a tota la tasca curricular, a la família i a l'entorn. 3. Quefers vers una lectura comprensiva i funcional. 4. Coneixement de diverses experiències escolars. 9.4. Obrir finestres creatives a l’ensenyament de la llengua, per Jaume Albertí Objectius: — A partir de la realitat, la proximitat, l’espontaneïtat i la creativitat de l’infant, treballar el llenguatge d’una manera planificada i constant. Continguts: 1. Altres vies que els nivells i els cicles, ensenyaments sense graus. 2. Autoaprenentatge de la lectura i l’escriptura. 3. A l’entorn del text lliure, Freinet. 4. Els jocs creatius de la paraula escrita. 5 5. 6. 7. 8. 9. Confeccionar i imprimir revistes i llibrets. Català Rock: primeres passes ortogràfiques amb cançons d’avui. Lectures d’esplai, espontànies i suggerides. La vida de les paraules: d’on vénen i on van. Escampant transversalitats: còmic, línia, evolució, medi local... Modul 10. El que els grans pedagogs ens aporten des de la història de l’educació, per Bernat Sureda (6 h) Objectius: — Donar a conèixer, des del punt de vista de la història de l'educació, les aportacions dels principals educadors sobre l'ensenyament de les primeres lletres (Pestalozzi, Montessori, Decroly, Freinet, Vigotsky, Galí...). Continguts: 1. Les aportacions dels principals educadors: Pestalozzi, Montessori, Decroly, Freinet... 2. El significat històric de l'ensenyament de les primeres lletres. 3. Reflexions i aportacions per a l'educador actual. METODOLOGIA La caracterització metodològica del curs segueix la multivarietat metòdica, la flexibilitat, la interrelació i la participació activa de l’alumnat, i es fonamenta en: — Classes magistrals amb suport audiovisual i documentació. — Tallers pràctics. — Treball individual o en grup d’aplicació dels continguts dirigits i tutelats pels professors/es. — Aprenentatge basat en la lectura, l’intercanvi d’experiències i la reflexió. PLACES Nombre màxim d'alumnes: 40 Nombre mínim d'alumnes: 30 Requisits: — Requisits d’accés al curs: diplomats en qualsevol de les especialitats dels estudis de Mestre (Infantil, Primària, Educació Especial, etc.); diplomats en Educació Social; llicenciats en Psicologia, Pedagogia i Psicopedagogia i estudis de Filologia. — Criteris de selecció dels alumnes: requisits d’accés al curs i per rigorós ordre d’inscripció. CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL CURS a) Percentatge d’assistència mínima al curs sobre el nombre d'hores lectives (requisit per ser avaluat): 80 per cent. b) Forma d’avaluació: assistència i treballs de classe. c) Convocatòries d'avaluació: — nombre de convocatòries: 2. — dates de la/les convocatòria/es: juny i setembre de 2012. Els alumnes que no hagin superat el curs en la primera convocatòria podran lliurar, per superar el curs en la segona convocatòria, els treballs i activitats que els hagin quedat pendents. d) Avaluació general del curs: l’avaluarà el SEQUA. Nota: No es realitzarà avaluació modular, sinó que l’avaluació final serà la del conjunt del curs. 6 PREINSCRIPCIONS I MATRÍCULA 7.1. Preu total del curs (matrícula): 570 euros 7.2. Forma de pagament: transferència bancària, en efectiu o amb targeta de crèdit. a) import de la preinscripció: ⎯ b) terminis de pagament: hi haurà 3 terminis de pagament de 190 € cada un. El primer pagament es realitzarà en formalitzar la matrícula entre el 27 i el 30 de setembre de 2011; el segon, entre l’1 i el 15 de desembre de 2011, i el tercer, entre l’1 i el 15 de febrer de 2012. c) preu dels mòduls o fórmules flexibles: ⎯ Preinscripció: del 5 al 16 de setembre de 2011. Llista provisional d’admesos: 19 de setembre de 2011. Reclamacions: del 20 al 23 de setembre de 2011. Llista definitiva d’admesos: 26 de setembre de 2011. Formalització de la matrícula: entre el 27 i el 30 de setembre de 2011. 7