“El Pepet i la selva d’alumini”

C
El Pepet i la selva d’alumini
Realització: Campaments i Més
Disseny: Raúl Romano
Il·lustracions: Mandy i Josep Maria
(AEiG Fent Camí) i Marc Castelló
Impressió: Cevagraf S.C.C.L
Novembre de 2010
Prevencio_residus.indd 1
03/11/2010 11:53:08
1
6
La prevenció de residus
El Pepet i la selva d’alumini
La “prevenció de residus” inclou totes aquelles pràctiques de disseny, fabricació,
adquisició o ús de materials (tant del producte com de l’envàs o embalatge) que
tenen per objectiu reduir la quantitat i toxicitat dels nostres residus. Durant la
Setmana Europea de la Prevenció de Residus (del 20 al 28 novembre del 2010) es
realitzen accions descentralitzades a tota Europa organitzades per diversos actors
-administracions públiques, xarxes associatives, escoles, universitats, empreses,
ONG, etc.- i dirigides a diversos tipus d’audiència -públic general, treballadors,
estudiants, etc.
Aleshores el Pepet i els animals van
baixar de les copes dels arbres i van
cridar:
Recursos per als agrupaments: boc’n’rolls, conte, guia i cartell
Aprofitant la Setmana Europea, aportem recursos perquè als agrupaments pugem
treballar aquesta temàtica i dur-la a la pràctica en les nostres activitats habituals.
Aquests recursos són:
Boc’n’rolls
El Boc’n Roll és un producte per embolicar qualsevol aliment: entrepans, fruita...
que podem fer servir tantes vegades com vulguem, per exemple a les sortides
o als campaments. Podem aprofitar-los per conscienciar-nos sobre la quantitat
de paper d’alumini que es gasta per portar l’esmorzar o el berenar al cau, a les
sortides o als campaments, tot experimentant una alternativa viable.
Conte “El Pepet i la selva d’alumini”
Aquest conte explica el procés de fabricació de l’alumini i el seu impacte al medi
i a la societat. Pretén aportar una versió senzilla i infantil a un element difícil
d’explicar normalment dins del tema de residus. Trobareu una versió més llarga
del conte, així com contes sobre altres materials, i una Guia dels Contes, al Rebost
(http://elrebost.escoltesiguies.cat/).
Llibre “Fem el primer el pas! Guia per a la reducció de residus”
i cartell “Què pots fer a la teva entitat?”
El Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius ha editat aquestes dues eines per a
ajudar a reduir la producció abusiva i la toxicitat de residus, a nivell particular i
associatiu. La guia inclou, a més de molta informació interessant, una proposta
d’ecoauditoria de residus que podem aplicar a l’agrupament.
Prevencio_residus.indd 4
- Esteu atrapats! Ara no podreu sortir
d’aquí!
Els homes van espantar-se molt,
estaven atrapats dins d’una gàbia!
Els indígenes, els animals i el Pepet
van rodejar-los per fora de les barres
d’alumini. Estaven molt contents
perquè havien detingut als que
venien a destrossar-ho tot!
-No us moureu d’aquí mentre no quedi ben
clar que no tornareu mai més a destrossar
la terra! – va cridar la dona indígena.
El capità no volia sentir a parlar
de deixar d’extreure bauxita. Però
els treballadors, en veure tot el
panorama i adonar-se de la destrossa
que estaven fent a la Natura, li van
dir que no comptés amb ells per fer
més làmines d’alumini. Així, el capità
va haver d’acceptar la seva derrota i
va prometre que no agafaria mai més
bauxites de sota el terra.
Quan en Pepet va arribar a casa seva,
va trobar els seus pares desfets,
plorant. Quan el van veure van
esclatar d’alegria, i tot eren petons i
abraçades i plors d’alegria. Els pares
no van parar de demanar-li perdó
per haver-lo oblidat amb les presses
del viatge i també de preguntar-li si
estava bé, si havia passat por o gana,
què havia fet.... Després d’una bona
estona d’alegries, carícies i festejos,
el Pepet va veure que a la nevera
totes les begudes estaven ara en
ampolles de vidre, i que a sobre la
taula hi havia uns boc’n’rolls.. El seu
pare li va dir:
-Ara ja no ens arriben llaunes ni paper
d’alumini a la botiga, no sabem per què. Ho
sento, perquè sé que a tu t’agradaven molt.
El Pepet va somriure i li va dir:
- No et preocupis, pare, ara m’agraden més
les ampolles de vidre i els boc’n’rolls!
Aquella nit van fer una festa de
reconciliació per celebrar que ja mai
més es destrossaria la selva d’aquella
manera. L’endemà, els treballadors
van encarregar-se d’acompanyar a
en Pepet cap a Barcelona, amb el seu
vaixell.
03/11/2010 11:53:10
5
El Pepet i la selva d’alumini
- Vivíem a la terra dels indígenes - va dir
una de les làmines -, allà on neix el riu
Amazones. Però van venir uns homes d’una
empresa amb unes màquines, i van treure’ns
de sota terra. I per treure’ns, el primer
que fan és fer fora a tots els animals,
després cremem tots els arbres i després
caven fins a trobar-nos. La terra que els
sobra la llencen al riu. I els pobres peixos
pateixen molt!
- Ostres – va dir en Pep – què malament!
Però no patiu, jo us ajudaré a tornar a casa!
– va dir - Obriré la tapa del contenidor
i saltarem al mar i, entre totes, agafareu
la forma de vaixell! Oi que sou flexibles?
- Ooooh! Què llest – van dir les làmines
meravellades – i així podrem tornar al
Brasil!
Dit i fet. En silenci, les làmines es van
llençar a l’aigua i el Pepet va pujar al
petit vaixell que les làmines d’alumini
van formar. Van estar viatjant tot un
dia i una nit, per finalment arribar a
les costes del Brasil. Un cop allà, van
seguir aigües amunt el riu Amazones
endinsant-se de nou dins la seva
selva fins a arribar al lloc on vivien.
Però van trobar tot cremat, la terra
remoguda, el riu brut i l’aire ple de
fum. No havia quedat res de res!
En Pepet va fixar-se que al voltant
encara hi havia selva amb arbres i
animals, i que a prop d’allà hi havia
una comunitat indígena. Després de
pensar-hi una mica, va maquinar un
pla...
Prevencio_residus.indd 2
El vaixell amb els contenidors va
arribar al port de Barcelona.
- Com és que pesa tan poc aquest contenidor?
– va dir un dels treballadors. Va obrirlo i ... oh, sorpresa! No hi havia res a
dins!
- Haurem de tornar a la selva i fer més
làmines si no volem perdre tots els diners
que pensàvem guanyar fent llaunes – va dir
el capità desesperat. - Som-hi!
Quan faltava poc perquè el vaixell
arribés al lloc on feia uns dies havien
tret la bauxita del terra, va aparèixer
al mig del camí una dona indígena
que vivia en aquella zona. Molt
seriosa, els va dir:
- Que no veieu que feu mal a la terra?
Veniu a cremar-ho tot i embrutar més
el riu? Aquest cop no podreu, estem ben
preparats.
- Com que no? I per què no? – va cridar
el capità - Perquè aquesta doneta mig nua
no vulgui?? Va home, va! Deixeu-vos de
tonteries i anem per feina!
Dit això, es va sentir la veu del Pepet
que venia del capdamunt d’un dels
arbres:
- Ara és el moment!
I van començar a caure les làmines
d’alumini, que havien pres la forma
d’uns barrots ben gruixuts. Els
indígenes llençaven els barrots
d’alumini i els clavaven a terra.
Exemple de bones pràctiques:
l’experiència d’un agrupament reduint residus
Cau? Medi Ambient? Compatibilitat? Aquestes són les preguntes que
ens fèiem al cau des de feia uns anys. Apliquem les 3R, però a les sortides
amb només un contenidor, de què serveix? Podem comprar productes més
ecològics, però ens podem permetre pegar-los més cars? I com aquestes,
tantes preguntes que sorgien.
Alguns caps van fer la proposta d’actuar en els hàbits individuals i el consell
va prohibir les llaunes i el paper d’alumini, substituint-los per carmanyoles i
cantimplores. Però ens vam adonar que la prohibició no servia de res si els
nens/pares no sabien el perquè. D’aquí va sorgir la dinàmica del taller: a
través d’un conte expliquem com s’obté el metall amb el que es fa l’alumini i
les conseqüències de la seva explotació (desforestació, desertització, migracions
de poblacions locals,...). Per assegurar-nos que havia calat, vam fer una sèrie de
dibuixos en els que es veia la “vida” d’una llauna, i els nens havien d’ordenar les
vinyetes, enganxar-les en cartulines (per fer un conte extensible), escriure el que
passava en cada vinyeta, i pintar-les. Va tenir tant d’èxit que ara els nens que
porten alumini passen vergonya i l’amaguen.
També en vam fer un altre taller sobre com s’ha de realitzar el reciclatge, elaborant
cubells de colors, tenint una sèrie de brossa i fent competicions en equips per
reciclar correctament (ja que moltes vegades no és falta de voluntat de reciclar,
sinó ignorància de com fer-ho bé).
Finalment, hem desenvolupat un “banc de material”. Moltes famílies ens havien
comentat que quan els nens es fan grans, el material que utilitzaven es sol quedar
obsolet i no saben què fer-ne, i alhora hem tingut nens amb recursos més escassos;
per tant se’ns va ocórrer fer un recull de material disponible (donat i en bon
estat) per poder “prestar” a altres nens de l’Agrupament que ho necessitessin
per sortides (lots, sacs, motxilles,...).
AEIG Fent Camí
R
R
R
03/11/2010 11:53:09
El cicle de vida de l’alumini
El cicle de vida d’un producte és tot el procés ‘del bressol a la tomba’: des de
l’obtenció de les matèries primeres, passant per la seva producció i posterior
vida útil, fins a la seva mort com a residu, incloent-hi els processos de transport
i altres que hi estiguin relacionats. Aquí teniu un petit resum sobre els impactes
ambientals i socials del cicle de vida de l’alumini (excepte la fase de fabricació
dels productes).
Extracció de la bauxita.
L’alumini no es troba a la natura en l’estat que el trobem a les llaunes. La bauxita,
un òxid d’alumini, es troba a terres on plou molt, com els tropicals; la seva
extracció es fa, sovint, a zones d’alt valor ecològic. La bauxita s’extreu, es tritura
i renta. Els moviments de terres per a l’extracció provoquen una degradació
quasi irreversible del paisatge, i es produeixen grans emissions de pols. El procés
genera en aquest punt uns residus òxids insolubles anomenats fangs vermells
que són sovint abocats als rius, provocant molta contaminació.
Fabricació de l’alumini.
El procés més impactant, però, és la fabricació a partir de l’alúmina (producte
intermedi entre la bauxita i l’alumini), per l’elevada quantitat d’energia que es
necessita. La generació de residus i el cost de l’energia (i de la ma d’obra) fa
que els països industrialitzats, consumidors de l’alumini, es plantegin d’ubicar
aquestes fàbriques als països tropicals empobrits, al costat de l’extracció de la
bauxita. La fabricació d’alumini va associada per aquesta raó a la construcció
d’infraestructures d’obtenció d’energia (plantes nuclears, grans preses
hidràuliques, etc.).
L’alumini com a residu.
Una llauna d’alumini pot perdurar molts anys en un abocador
d’escombraries, ja que és inoxidable. Si va a parar a una
incineradora, es produeixen emissions de metalls pesats a
l’atmosfera i una resta de cendres també riques en metalls
pesats. Per sort, l’alumini és un metall 100% reciclable.
El procés de reciclatge és molt menys impactant que
el d’extracció de la bauxita, però tot i així genera pols
i compostos de fluor i clor. A més, les restes brutes de
l’alumini s’han de netejar amb sal abans de fondre-les:
per a cada tona d’alumini reciclat se’n genera mitja de
residus de sal. També cal tenir en compte que els envasos
dels productes alimentaris (llaunes, paper d’alumini...)
no poden, per llei, fer servir alumini reciclat, així que
sempre requereixen de noves extraccions de bauxita.
Prevencio_residus.indd 3
El Pepet i la selva d’alumini
En Pepet anava a la unitat de Llops
de l’agrupament. Quan anaven
d’excursió, li agradava molt portar a
la motxilla una llauna de beguda ben
fresca i un entrepà ben embolicat en
paper d’alumini. Un dia, en una de les
llaunes li va tocar un premi fantàstic:
un viatge per a tota la família a la
selva de l’Amazones, al Brasil!!
De cop i volta tot es va començar
a moure. Estaven movent el
contenidor! Ja l’estaven transportant
cap a Barcelona!
Dit i fet: aquell estiu la mare, el pare i
en Pepet van fer el viatge de la seva
vida: es van endinsar per la selva, i
aquell bosc tan gran no acabava mai!
Van veure micos cridaners, centenars
d’ocells de colors... Un cop van sentir
un jaguar, que cridava els seus fills.
Tot allò mai ho havia vist a Catalunya,
era tot tant diferent!.
- Qui hi ha? – preguntà amb veu
d’espantat.
Però va arribar el moment de tornar
a casa, així que van tornar a la ciutat
on hi havia el port. Abans d’entrar al
vaixell en Pepet va voler enfilar-se a
la copa d’un arbre per poder veure
la selva per darrera vegada... però
es va entretenir tant que els seu
vaixell va salpar!! Sí, els seus pares
se l’havien oblidat!!
Al principi, el Pepet es va posar
a plorar: estava sol en aquell país!
Però de sobte va veure, dins un
vaixell molt gran, un contenidor
amb unes lletres escrites que deien
“Destinació: Barcelona”. Va decidir
entrar d’amagatotis al contenidor.
Va caure sobre una superfície dura,
llisa i freda.
- Au! M’estàs trepitjant!
El Pepet es va espantar. Qui parlava
dins de la el contenidor? Ell pensava
que estava sol!
- Nosaltres, les làmines que estem a sota
teu!. Som d’alumini, del material del què
estan fets el paper d’alumini, o les llaunes
de begudes. Som més lleugeres que el
ferro, i no ens oxidem.
- Ah, ja sé quin material és! Jo sempre
porto llaunes de beguda i “bocatas” amb
paper d’alumini a les excursions del cau!.
Les làmines i ell es van posar a parlar,
i es van fer amics. Li van explicar que
estaven molt tristes perquè abans
elles no eren làmines, sinó unes pedretes que estaven a sota de la selva, amb les arrels dels arbres, i es
deien bauxita.
- Bauxita? Quin nom més estrany – va dir
el Pepet - i on vivíeu?
03/11/2010 11:53:09
El cicle de vida de l’alumini
El cicle de vida d’un producte és tot el procés ‘del bressol a la tomba’: des de
l’obtenció de les matèries primeres, passant per la seva producció i posterior
vida útil, fins a la seva mort com a residu, incloent-hi els processos de transport
i altres que hi estiguin relacionats. Aquí teniu un petit resum sobre els impactes
ambientals i socials del cicle de vida de l’alumini (excepte la fase de fabricació
dels productes).
Extracció de la bauxita.
L’alumini no es troba a la natura en l’estat que el trobem a les llaunes. La bauxita,
un òxid d’alumini, es troba a terres on plou molt, com els tropicals; la seva
extracció es fa, sovint, a zones d’alt valor ecològic. La bauxita s’extreu, es tritura
i renta. Els moviments de terres per a l’extracció provoquen una degradació
quasi irreversible del paisatge, i es produeixen grans emissions de pols. El procés
genera en aquest punt uns residus òxids insolubles anomenats fangs vermells
que són sovint abocats als rius, provocant molta contaminació.
Fabricació de l’alumini.
El procés més impactant, però, és la fabricació a partir de l’alúmina (producte
intermedi entre la bauxita i l’alumini), per l’elevada quantitat d’energia que es
necessita. La generació de residus i el cost de l’energia (i de la ma d’obra) fa
que els països industrialitzats, consumidors de l’alumini, es plantegin d’ubicar
aquestes fàbriques als països tropicals empobrits, al costat de l’extracció de la
bauxita. La fabricació d’alumini va associada per aquesta raó a la construcció
d’infraestructures d’obtenció d’energia (plantes nuclears, grans preses
hidràuliques, etc.).
L’alumini com a residu.
Una llauna d’alumini pot perdurar molts anys en un abocador
d’escombraries, ja que és inoxidable. Si va a parar a una
incineradora, es produeixen emissions de metalls pesats a
l’atmosfera i una resta de cendres també riques en metalls
pesats. Per sort, l’alumini és un metall 100% reciclable.
El procés de reciclatge és molt menys impactant que
el d’extracció de la bauxita, però tot i així genera pols
i compostos de fluor i clor. A més, les restes brutes de
l’alumini s’han de netejar amb sal abans de fondre-les:
per a cada tona d’alumini reciclat se’n genera mitja de
residus de sal. També cal tenir en compte que els envasos
dels productes alimentaris (llaunes, paper d’alumini...)
no poden, per llei, fer servir alumini reciclat, així que
sempre requereixen de noves extraccions de bauxita.
Prevencio_residus.indd 3
El Pepet i la selva d’alumini
En Pepet anava a la unitat de Llops
de l’agrupament. Quan anaven
d’excursió, li agradava molt portar a
la motxilla una llauna de beguda ben
fresca i un entrepà ben embolicat en
paper d’alumini. Un dia, en una de les
llaunes li va tocar un premi fantàstic:
un viatge per a tota la família a la
selva de l’Amazones, al Brasil!!
De cop i volta tot es va començar
a moure. Estaven movent el
contenidor! Ja l’estaven transportant
cap a Barcelona!
Dit i fet: aquell estiu la mare, el pare i
en Pepet van fer el viatge de la seva
vida: es van endinsar per la selva, i
aquell bosc tan gran no acabava mai!
Van veure micos cridaners, centenars
d’ocells de colors... Un cop van sentir
un jaguar, que cridava els seus fills.
Tot allò mai ho havia vist a Catalunya,
era tot tant diferent!.
- Qui hi ha? – preguntà amb veu
d’espantat.
Però va arribar el moment de tornar
a casa, així que van tornar a la ciutat
on hi havia el port. Abans d’entrar al
vaixell en Pepet va voler enfilar-se a
la copa d’un arbre per poder veure
la selva per darrera vegada... però
es va entretenir tant que els seu
vaixell va salpar!! Sí, els seus pares
se l’havien oblidat!!
Al principi, el Pepet es va posar
a plorar: estava sol en aquell país!
Però de sobte va veure, dins un
vaixell molt gran, un contenidor
amb unes lletres escrites que deien
“Destinació: Barcelona”. Va decidir
entrar d’amagatotis al contenidor.
Va caure sobre una superfície dura,
llisa i freda.
- Au! M’estàs trepitjant!
El Pepet es va espantar. Qui parlava
dins de la el contenidor? Ell pensava
que estava sol!
- Nosaltres, les làmines que estem a sota
teu!. Som d’alumini, del material del què
estan fets el paper d’alumini, o les llaunes
de begudes. Som més lleugeres que el
ferro, i no ens oxidem.
- Ah, ja sé quin material és! Jo sempre
porto llaunes de beguda i “bocatas” amb
paper d’alumini a les excursions del cau!.
Les làmines i ell es van posar a parlar,
i es van fer amics. Li van explicar que
estaven molt tristes perquè abans
elles no eren làmines, sinó unes pedretes que estaven a sota de la selva, amb les arrels dels arbres, i es
deien bauxita.
- Bauxita? Quin nom més estrany – va dir
el Pepet - i on vivíeu?
03/11/2010 11:53:09
5
El Pepet i la selva d’alumini
- Vivíem a la terra dels indígenes - va dir
una de les làmines -, allà on neix el riu
Amazones. Però van venir uns homes d’una
empresa amb unes màquines, i van treure’ns
de sota terra. I per treure’ns, el primer
que fan és fer fora a tots els animals,
després cremem tots els arbres i després
caven fins a trobar-nos. La terra que els
sobra la llencen al riu. I els pobres peixos
pateixen molt!
- Ostres – va dir en Pep – què malament!
Però no patiu, jo us ajudaré a tornar a casa!
– va dir - Obriré la tapa del contenidor
i saltarem al mar i, entre totes, agafareu
la forma de vaixell! Oi que sou flexibles?
- Ooooh! Què llest – van dir les làmines
meravellades – i així podrem tornar al
Brasil!
Dit i fet. En silenci, les làmines es van
llençar a l’aigua i el Pepet va pujar al
petit vaixell que les làmines d’alumini
van formar. Van estar viatjant tot un
dia i una nit, per finalment arribar a
les costes del Brasil. Un cop allà, van
seguir aigües amunt el riu Amazones
endinsant-se de nou dins la seva
selva fins a arribar al lloc on vivien.
Però van trobar tot cremat, la terra
remoguda, el riu brut i l’aire ple de
fum. No havia quedat res de res!
En Pepet va fixar-se que al voltant
encara hi havia selva amb arbres i
animals, i que a prop d’allà hi havia
una comunitat indígena. Després de
pensar-hi una mica, va maquinar un
pla...
Prevencio_residus.indd 2
El vaixell amb els contenidors va
arribar al port de Barcelona.
- Com és que pesa tan poc aquest contenidor?
– va dir un dels treballadors. Va obrirlo i ... oh, sorpresa! No hi havia res a
dins!
- Haurem de tornar a la selva i fer més
làmines si no volem perdre tots els diners
que pensàvem guanyar fent llaunes – va dir
el capità desesperat. - Som-hi!
Quan faltava poc perquè el vaixell
arribés al lloc on feia uns dies havien
tret la bauxita del terra, va aparèixer
al mig del camí una dona indígena
que vivia en aquella zona. Molt
seriosa, els va dir:
- Que no veieu que feu mal a la terra?
Veniu a cremar-ho tot i embrutar més
el riu? Aquest cop no podreu, estem ben
preparats.
- Com que no? I per què no? – va cridar
el capità - Perquè aquesta doneta mig nua
no vulgui?? Va home, va! Deixeu-vos de
tonteries i anem per feina!
Dit això, es va sentir la veu del Pepet
que venia del capdamunt d’un dels
arbres:
- Ara és el moment!
I van començar a caure les làmines
d’alumini, que havien pres la forma
d’uns barrots ben gruixuts. Els
indígenes llençaven els barrots
d’alumini i els clavaven a terra.
Exemple de bones pràctiques:
l’experiència d’un agrupament reduint residus
Cau? Medi Ambient? Compatibilitat? Aquestes són les preguntes que
ens fèiem al cau des de feia uns anys. Apliquem les 3R, però a les sortides
amb només un contenidor, de què serveix? Podem comprar productes més
ecològics, però ens podem permetre pegar-los més cars? I com aquestes,
tantes preguntes que sorgien.
Alguns caps van fer la proposta d’actuar en els hàbits individuals i el consell
va prohibir les llaunes i el paper d’alumini, substituint-los per carmanyoles i
cantimplores. Però ens vam adonar que la prohibició no servia de res si els
nens/pares no sabien el perquè. D’aquí va sorgir la dinàmica del taller: a
través d’un conte expliquem com s’obté el metall amb el que es fa l’alumini i
les conseqüències de la seva explotació (desforestació, desertització, migracions
de poblacions locals,...). Per assegurar-nos que havia calat, vam fer una sèrie de
dibuixos en els que es veia la “vida” d’una llauna, i els nens havien d’ordenar les
vinyetes, enganxar-les en cartulines (per fer un conte extensible), escriure el que
passava en cada vinyeta, i pintar-les. Va tenir tant d’èxit que ara els nens que
porten alumini passen vergonya i l’amaguen.
També en vam fer un altre taller sobre com s’ha de realitzar el reciclatge, elaborant
cubells de colors, tenint una sèrie de brossa i fent competicions en equips per
reciclar correctament (ja que moltes vegades no és falta de voluntat de reciclar,
sinó ignorància de com fer-ho bé).
Finalment, hem desenvolupat un “banc de material”. Moltes famílies ens havien
comentat que quan els nens es fan grans, el material que utilitzaven es sol quedar
obsolet i no saben què fer-ne, i alhora hem tingut nens amb recursos més escassos;
per tant se’ns va ocórrer fer un recull de material disponible (donat i en bon
estat) per poder “prestar” a altres nens de l’Agrupament que ho necessitessin
per sortides (lots, sacs, motxilles,...).
AEIG Fent Camí
R
R
R
03/11/2010 11:53:09
1
6
La prevenció de residus
El Pepet i la selva d’alumini
La “prevenció de residus” inclou totes aquelles pràctiques de disseny, fabricació,
adquisició o ús de materials (tant del producte com de l’envàs o embalatge) que
tenen per objectiu reduir la quantitat i toxicitat dels nostres residus. Durant la
Setmana Europea de la Prevenció de Residus (del 20 al 28 novembre del 2010) es
realitzen accions descentralitzades a tota Europa organitzades per diversos actors
-administracions públiques, xarxes associatives, escoles, universitats, empreses,
ONG, etc.- i dirigides a diversos tipus d’audiència -públic general, treballadors,
estudiants, etc.
Aleshores el Pepet i els animals van
baixar de les copes dels arbres i van
cridar:
Recursos per als agrupaments: boc’n’rolls, conte, guia i cartell
Aprofitant la Setmana Europea, aportem recursos perquè als agrupaments pugem
treballar aquesta temàtica i dur-la a la pràctica en les nostres activitats habituals.
Aquests recursos són:
Boc’n’rolls
El Boc’n Roll és un producte per embolicar qualsevol aliment: entrepans, fruita...
que podem fer servir tantes vegades com vulguem, per exemple a les sortides
o als campaments. Podem aprofitar-los per conscienciar-nos sobre la quantitat
de paper d’alumini que es gasta per portar l’esmorzar o el berenar al cau, a les
sortides o als campaments, tot experimentant una alternativa viable.
Conte “El Pepet i la selva d’alumini”
Aquest conte explica el procés de fabricació de l’alumini i el seu impacte al medi
i a la societat. Pretén aportar una versió senzilla i infantil a un element difícil
d’explicar normalment dins del tema de residus. Trobareu una versió més llarga
del conte, així com contes sobre altres materials, i una Guia dels Contes, al Rebost
(http://elrebost.escoltesiguies.cat/).
Llibre “Fem el primer el pas! Guia per a la reducció de residus”
i cartell “Què pots fer a la teva entitat?”
El Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius ha editat aquestes dues eines per a
ajudar a reduir la producció abusiva i la toxicitat de residus, a nivell particular i
associatiu. La guia inclou, a més de molta informació interessant, una proposta
d’ecoauditoria de residus que podem aplicar a l’agrupament.
Prevencio_residus.indd 4
- Esteu atrapats! Ara no podreu sortir
d’aquí!
Els homes van espantar-se molt,
estaven atrapats dins d’una gàbia!
Els indígenes, els animals i el Pepet
van rodejar-los per fora de les barres
d’alumini. Estaven molt contents
perquè havien detingut als que
venien a destrossar-ho tot!
-No us moureu d’aquí mentre no quedi ben
clar que no tornareu mai més a destrossar
la terra! – va cridar la dona indígena.
El capità no volia sentir a parlar
de deixar d’extreure bauxita. Però
els treballadors, en veure tot el
panorama i adonar-se de la destrossa
que estaven fent a la Natura, li van
dir que no comptés amb ells per fer
més làmines d’alumini. Així, el capità
va haver d’acceptar la seva derrota i
va prometre que no agafaria mai més
bauxites de sota el terra.
Quan en Pepet va arribar a casa seva,
va trobar els seus pares desfets,
plorant. Quan el van veure van
esclatar d’alegria, i tot eren petons i
abraçades i plors d’alegria. Els pares
no van parar de demanar-li perdó
per haver-lo oblidat amb les presses
del viatge i també de preguntar-li si
estava bé, si havia passat por o gana,
què havia fet.... Després d’una bona
estona d’alegries, carícies i festejos,
el Pepet va veure que a la nevera
totes les begudes estaven ara en
ampolles de vidre, i que a sobre la
taula hi havia uns boc’n’rolls.. El seu
pare li va dir:
-Ara ja no ens arriben llaunes ni paper
d’alumini a la botiga, no sabem per què. Ho
sento, perquè sé que a tu t’agradaven molt.
El Pepet va somriure i li va dir:
- No et preocupis, pare, ara m’agraden més
les ampolles de vidre i els boc’n’rolls!
Aquella nit van fer una festa de
reconciliació per celebrar que ja mai
més es destrossaria la selva d’aquella
manera. L’endemà, els treballadors
van encarregar-se d’acompanyar a
en Pepet cap a Barcelona, amb el seu
vaixell.
03/11/2010 11:53:10
C
El Pepet i la selva d’alumini
Realització: Campaments i Més
Disseny: Raúl Romano
Il·lustracions: Mandy i Josep Maria
(AEiG Fent Camí) i Marc Castelló
Impressió: Cevagraf S.C.C.L
Novembre de 2010
Prevencio_residus.indd 1
03/11/2010 11:53:08