C El Pepet i la selva d’alumini Realització: Campaments i Més Disseny: Raúl Romano Il·lustracions: Mandy i Josep Maria (AEiG Fent Camí) i Marc Castelló Impressió: Cevagraf S.C.C.L Novembre de 2010 Prevencio_residus.indd 1 03/11/2010 11:53:08 1 6 La prevenció de residus El Pepet i la selva d’alumini La “prevenció de residus” inclou totes aquelles pràctiques de disseny, fabricació, adquisició o ús de materials (tant del producte com de l’envàs o embalatge) que tenen per objectiu reduir la quantitat i toxicitat dels nostres residus. Durant la Setmana Europea de la Prevenció de Residus (del 20 al 28 novembre del 2010) es realitzen accions descentralitzades a tota Europa organitzades per diversos actors -administracions públiques, xarxes associatives, escoles, universitats, empreses, ONG, etc.- i dirigides a diversos tipus d’audiència -públic general, treballadors, estudiants, etc. Aleshores el Pepet i els animals van baixar de les copes dels arbres i van cridar: Recursos per als agrupaments: boc’n’rolls, conte, guia i cartell Aprofitant la Setmana Europea, aportem recursos perquè als agrupaments pugem treballar aquesta temàtica i dur-la a la pràctica en les nostres activitats habituals. Aquests recursos són: Boc’n’rolls El Boc’n Roll és un producte per embolicar qualsevol aliment: entrepans, fruita... que podem fer servir tantes vegades com vulguem, per exemple a les sortides o als campaments. Podem aprofitar-los per conscienciar-nos sobre la quantitat de paper d’alumini que es gasta per portar l’esmorzar o el berenar al cau, a les sortides o als campaments, tot experimentant una alternativa viable. Conte “El Pepet i la selva d’alumini” Aquest conte explica el procés de fabricació de l’alumini i el seu impacte al medi i a la societat. Pretén aportar una versió senzilla i infantil a un element difícil d’explicar normalment dins del tema de residus. Trobareu una versió més llarga del conte, així com contes sobre altres materials, i una Guia dels Contes, al Rebost (http://elrebost.escoltesiguies.cat/). Llibre “Fem el primer el pas! Guia per a la reducció de residus” i cartell “Què pots fer a la teva entitat?” El Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius ha editat aquestes dues eines per a ajudar a reduir la producció abusiva i la toxicitat de residus, a nivell particular i associatiu. La guia inclou, a més de molta informació interessant, una proposta d’ecoauditoria de residus que podem aplicar a l’agrupament. Prevencio_residus.indd 4 - Esteu atrapats! Ara no podreu sortir d’aquí! Els homes van espantar-se molt, estaven atrapats dins d’una gàbia! Els indígenes, els animals i el Pepet van rodejar-los per fora de les barres d’alumini. Estaven molt contents perquè havien detingut als que venien a destrossar-ho tot! -No us moureu d’aquí mentre no quedi ben clar que no tornareu mai més a destrossar la terra! – va cridar la dona indígena. El capità no volia sentir a parlar de deixar d’extreure bauxita. Però els treballadors, en veure tot el panorama i adonar-se de la destrossa que estaven fent a la Natura, li van dir que no comptés amb ells per fer més làmines d’alumini. Així, el capità va haver d’acceptar la seva derrota i va prometre que no agafaria mai més bauxites de sota el terra. Quan en Pepet va arribar a casa seva, va trobar els seus pares desfets, plorant. Quan el van veure van esclatar d’alegria, i tot eren petons i abraçades i plors d’alegria. Els pares no van parar de demanar-li perdó per haver-lo oblidat amb les presses del viatge i també de preguntar-li si estava bé, si havia passat por o gana, què havia fet.... Després d’una bona estona d’alegries, carícies i festejos, el Pepet va veure que a la nevera totes les begudes estaven ara en ampolles de vidre, i que a sobre la taula hi havia uns boc’n’rolls.. El seu pare li va dir: -Ara ja no ens arriben llaunes ni paper d’alumini a la botiga, no sabem per què. Ho sento, perquè sé que a tu t’agradaven molt. El Pepet va somriure i li va dir: - No et preocupis, pare, ara m’agraden més les ampolles de vidre i els boc’n’rolls! Aquella nit van fer una festa de reconciliació per celebrar que ja mai més es destrossaria la selva d’aquella manera. L’endemà, els treballadors van encarregar-se d’acompanyar a en Pepet cap a Barcelona, amb el seu vaixell. 03/11/2010 11:53:10 5 El Pepet i la selva d’alumini - Vivíem a la terra dels indígenes - va dir una de les làmines -, allà on neix el riu Amazones. Però van venir uns homes d’una empresa amb unes màquines, i van treure’ns de sota terra. I per treure’ns, el primer que fan és fer fora a tots els animals, després cremem tots els arbres i després caven fins a trobar-nos. La terra que els sobra la llencen al riu. I els pobres peixos pateixen molt! - Ostres – va dir en Pep – què malament! Però no patiu, jo us ajudaré a tornar a casa! – va dir - Obriré la tapa del contenidor i saltarem al mar i, entre totes, agafareu la forma de vaixell! Oi que sou flexibles? - Ooooh! Què llest – van dir les làmines meravellades – i així podrem tornar al Brasil! Dit i fet. En silenci, les làmines es van llençar a l’aigua i el Pepet va pujar al petit vaixell que les làmines d’alumini van formar. Van estar viatjant tot un dia i una nit, per finalment arribar a les costes del Brasil. Un cop allà, van seguir aigües amunt el riu Amazones endinsant-se de nou dins la seva selva fins a arribar al lloc on vivien. Però van trobar tot cremat, la terra remoguda, el riu brut i l’aire ple de fum. No havia quedat res de res! En Pepet va fixar-se que al voltant encara hi havia selva amb arbres i animals, i que a prop d’allà hi havia una comunitat indígena. Després de pensar-hi una mica, va maquinar un pla... Prevencio_residus.indd 2 El vaixell amb els contenidors va arribar al port de Barcelona. - Com és que pesa tan poc aquest contenidor? – va dir un dels treballadors. Va obrirlo i ... oh, sorpresa! No hi havia res a dins! - Haurem de tornar a la selva i fer més làmines si no volem perdre tots els diners que pensàvem guanyar fent llaunes – va dir el capità desesperat. - Som-hi! Quan faltava poc perquè el vaixell arribés al lloc on feia uns dies havien tret la bauxita del terra, va aparèixer al mig del camí una dona indígena que vivia en aquella zona. Molt seriosa, els va dir: - Que no veieu que feu mal a la terra? Veniu a cremar-ho tot i embrutar més el riu? Aquest cop no podreu, estem ben preparats. - Com que no? I per què no? – va cridar el capità - Perquè aquesta doneta mig nua no vulgui?? Va home, va! Deixeu-vos de tonteries i anem per feina! Dit això, es va sentir la veu del Pepet que venia del capdamunt d’un dels arbres: - Ara és el moment! I van començar a caure les làmines d’alumini, que havien pres la forma d’uns barrots ben gruixuts. Els indígenes llençaven els barrots d’alumini i els clavaven a terra. Exemple de bones pràctiques: l’experiència d’un agrupament reduint residus Cau? Medi Ambient? Compatibilitat? Aquestes són les preguntes que ens fèiem al cau des de feia uns anys. Apliquem les 3R, però a les sortides amb només un contenidor, de què serveix? Podem comprar productes més ecològics, però ens podem permetre pegar-los més cars? I com aquestes, tantes preguntes que sorgien. Alguns caps van fer la proposta d’actuar en els hàbits individuals i el consell va prohibir les llaunes i el paper d’alumini, substituint-los per carmanyoles i cantimplores. Però ens vam adonar que la prohibició no servia de res si els nens/pares no sabien el perquè. D’aquí va sorgir la dinàmica del taller: a través d’un conte expliquem com s’obté el metall amb el que es fa l’alumini i les conseqüències de la seva explotació (desforestació, desertització, migracions de poblacions locals,...). Per assegurar-nos que havia calat, vam fer una sèrie de dibuixos en els que es veia la “vida” d’una llauna, i els nens havien d’ordenar les vinyetes, enganxar-les en cartulines (per fer un conte extensible), escriure el que passava en cada vinyeta, i pintar-les. Va tenir tant d’èxit que ara els nens que porten alumini passen vergonya i l’amaguen. També en vam fer un altre taller sobre com s’ha de realitzar el reciclatge, elaborant cubells de colors, tenint una sèrie de brossa i fent competicions en equips per reciclar correctament (ja que moltes vegades no és falta de voluntat de reciclar, sinó ignorància de com fer-ho bé). Finalment, hem desenvolupat un “banc de material”. Moltes famílies ens havien comentat que quan els nens es fan grans, el material que utilitzaven es sol quedar obsolet i no saben què fer-ne, i alhora hem tingut nens amb recursos més escassos; per tant se’ns va ocórrer fer un recull de material disponible (donat i en bon estat) per poder “prestar” a altres nens de l’Agrupament que ho necessitessin per sortides (lots, sacs, motxilles,...). AEIG Fent Camí R R R 03/11/2010 11:53:09 El cicle de vida de l’alumini El cicle de vida d’un producte és tot el procés ‘del bressol a la tomba’: des de l’obtenció de les matèries primeres, passant per la seva producció i posterior vida útil, fins a la seva mort com a residu, incloent-hi els processos de transport i altres que hi estiguin relacionats. Aquí teniu un petit resum sobre els impactes ambientals i socials del cicle de vida de l’alumini (excepte la fase de fabricació dels productes). Extracció de la bauxita. L’alumini no es troba a la natura en l’estat que el trobem a les llaunes. La bauxita, un òxid d’alumini, es troba a terres on plou molt, com els tropicals; la seva extracció es fa, sovint, a zones d’alt valor ecològic. La bauxita s’extreu, es tritura i renta. Els moviments de terres per a l’extracció provoquen una degradació quasi irreversible del paisatge, i es produeixen grans emissions de pols. El procés genera en aquest punt uns residus òxids insolubles anomenats fangs vermells que són sovint abocats als rius, provocant molta contaminació. Fabricació de l’alumini. El procés més impactant, però, és la fabricació a partir de l’alúmina (producte intermedi entre la bauxita i l’alumini), per l’elevada quantitat d’energia que es necessita. La generació de residus i el cost de l’energia (i de la ma d’obra) fa que els països industrialitzats, consumidors de l’alumini, es plantegin d’ubicar aquestes fàbriques als països tropicals empobrits, al costat de l’extracció de la bauxita. La fabricació d’alumini va associada per aquesta raó a la construcció d’infraestructures d’obtenció d’energia (plantes nuclears, grans preses hidràuliques, etc.). L’alumini com a residu. Una llauna d’alumini pot perdurar molts anys en un abocador d’escombraries, ja que és inoxidable. Si va a parar a una incineradora, es produeixen emissions de metalls pesats a l’atmosfera i una resta de cendres també riques en metalls pesats. Per sort, l’alumini és un metall 100% reciclable. El procés de reciclatge és molt menys impactant que el d’extracció de la bauxita, però tot i així genera pols i compostos de fluor i clor. A més, les restes brutes de l’alumini s’han de netejar amb sal abans de fondre-les: per a cada tona d’alumini reciclat se’n genera mitja de residus de sal. També cal tenir en compte que els envasos dels productes alimentaris (llaunes, paper d’alumini...) no poden, per llei, fer servir alumini reciclat, així que sempre requereixen de noves extraccions de bauxita. Prevencio_residus.indd 3 El Pepet i la selva d’alumini En Pepet anava a la unitat de Llops de l’agrupament. Quan anaven d’excursió, li agradava molt portar a la motxilla una llauna de beguda ben fresca i un entrepà ben embolicat en paper d’alumini. Un dia, en una de les llaunes li va tocar un premi fantàstic: un viatge per a tota la família a la selva de l’Amazones, al Brasil!! De cop i volta tot es va començar a moure. Estaven movent el contenidor! Ja l’estaven transportant cap a Barcelona! Dit i fet: aquell estiu la mare, el pare i en Pepet van fer el viatge de la seva vida: es van endinsar per la selva, i aquell bosc tan gran no acabava mai! Van veure micos cridaners, centenars d’ocells de colors... Un cop van sentir un jaguar, que cridava els seus fills. Tot allò mai ho havia vist a Catalunya, era tot tant diferent!. - Qui hi ha? – preguntà amb veu d’espantat. Però va arribar el moment de tornar a casa, així que van tornar a la ciutat on hi havia el port. Abans d’entrar al vaixell en Pepet va voler enfilar-se a la copa d’un arbre per poder veure la selva per darrera vegada... però es va entretenir tant que els seu vaixell va salpar!! Sí, els seus pares se l’havien oblidat!! Al principi, el Pepet es va posar a plorar: estava sol en aquell país! Però de sobte va veure, dins un vaixell molt gran, un contenidor amb unes lletres escrites que deien “Destinació: Barcelona”. Va decidir entrar d’amagatotis al contenidor. Va caure sobre una superfície dura, llisa i freda. - Au! M’estàs trepitjant! El Pepet es va espantar. Qui parlava dins de la el contenidor? Ell pensava que estava sol! - Nosaltres, les làmines que estem a sota teu!. Som d’alumini, del material del què estan fets el paper d’alumini, o les llaunes de begudes. Som més lleugeres que el ferro, i no ens oxidem. - Ah, ja sé quin material és! Jo sempre porto llaunes de beguda i “bocatas” amb paper d’alumini a les excursions del cau!. Les làmines i ell es van posar a parlar, i es van fer amics. Li van explicar que estaven molt tristes perquè abans elles no eren làmines, sinó unes pedretes que estaven a sota de la selva, amb les arrels dels arbres, i es deien bauxita. - Bauxita? Quin nom més estrany – va dir el Pepet - i on vivíeu? 03/11/2010 11:53:09 El cicle de vida de l’alumini El cicle de vida d’un producte és tot el procés ‘del bressol a la tomba’: des de l’obtenció de les matèries primeres, passant per la seva producció i posterior vida útil, fins a la seva mort com a residu, incloent-hi els processos de transport i altres que hi estiguin relacionats. Aquí teniu un petit resum sobre els impactes ambientals i socials del cicle de vida de l’alumini (excepte la fase de fabricació dels productes). Extracció de la bauxita. L’alumini no es troba a la natura en l’estat que el trobem a les llaunes. La bauxita, un òxid d’alumini, es troba a terres on plou molt, com els tropicals; la seva extracció es fa, sovint, a zones d’alt valor ecològic. La bauxita s’extreu, es tritura i renta. Els moviments de terres per a l’extracció provoquen una degradació quasi irreversible del paisatge, i es produeixen grans emissions de pols. El procés genera en aquest punt uns residus òxids insolubles anomenats fangs vermells que són sovint abocats als rius, provocant molta contaminació. Fabricació de l’alumini. El procés més impactant, però, és la fabricació a partir de l’alúmina (producte intermedi entre la bauxita i l’alumini), per l’elevada quantitat d’energia que es necessita. La generació de residus i el cost de l’energia (i de la ma d’obra) fa que els països industrialitzats, consumidors de l’alumini, es plantegin d’ubicar aquestes fàbriques als països tropicals empobrits, al costat de l’extracció de la bauxita. La fabricació d’alumini va associada per aquesta raó a la construcció d’infraestructures d’obtenció d’energia (plantes nuclears, grans preses hidràuliques, etc.). L’alumini com a residu. Una llauna d’alumini pot perdurar molts anys en un abocador d’escombraries, ja que és inoxidable. Si va a parar a una incineradora, es produeixen emissions de metalls pesats a l’atmosfera i una resta de cendres també riques en metalls pesats. Per sort, l’alumini és un metall 100% reciclable. El procés de reciclatge és molt menys impactant que el d’extracció de la bauxita, però tot i així genera pols i compostos de fluor i clor. A més, les restes brutes de l’alumini s’han de netejar amb sal abans de fondre-les: per a cada tona d’alumini reciclat se’n genera mitja de residus de sal. També cal tenir en compte que els envasos dels productes alimentaris (llaunes, paper d’alumini...) no poden, per llei, fer servir alumini reciclat, així que sempre requereixen de noves extraccions de bauxita. Prevencio_residus.indd 3 El Pepet i la selva d’alumini En Pepet anava a la unitat de Llops de l’agrupament. Quan anaven d’excursió, li agradava molt portar a la motxilla una llauna de beguda ben fresca i un entrepà ben embolicat en paper d’alumini. Un dia, en una de les llaunes li va tocar un premi fantàstic: un viatge per a tota la família a la selva de l’Amazones, al Brasil!! De cop i volta tot es va començar a moure. Estaven movent el contenidor! Ja l’estaven transportant cap a Barcelona! Dit i fet: aquell estiu la mare, el pare i en Pepet van fer el viatge de la seva vida: es van endinsar per la selva, i aquell bosc tan gran no acabava mai! Van veure micos cridaners, centenars d’ocells de colors... Un cop van sentir un jaguar, que cridava els seus fills. Tot allò mai ho havia vist a Catalunya, era tot tant diferent!. - Qui hi ha? – preguntà amb veu d’espantat. Però va arribar el moment de tornar a casa, així que van tornar a la ciutat on hi havia el port. Abans d’entrar al vaixell en Pepet va voler enfilar-se a la copa d’un arbre per poder veure la selva per darrera vegada... però es va entretenir tant que els seu vaixell va salpar!! Sí, els seus pares se l’havien oblidat!! Al principi, el Pepet es va posar a plorar: estava sol en aquell país! Però de sobte va veure, dins un vaixell molt gran, un contenidor amb unes lletres escrites que deien “Destinació: Barcelona”. Va decidir entrar d’amagatotis al contenidor. Va caure sobre una superfície dura, llisa i freda. - Au! M’estàs trepitjant! El Pepet es va espantar. Qui parlava dins de la el contenidor? Ell pensava que estava sol! - Nosaltres, les làmines que estem a sota teu!. Som d’alumini, del material del què estan fets el paper d’alumini, o les llaunes de begudes. Som més lleugeres que el ferro, i no ens oxidem. - Ah, ja sé quin material és! Jo sempre porto llaunes de beguda i “bocatas” amb paper d’alumini a les excursions del cau!. Les làmines i ell es van posar a parlar, i es van fer amics. Li van explicar que estaven molt tristes perquè abans elles no eren làmines, sinó unes pedretes que estaven a sota de la selva, amb les arrels dels arbres, i es deien bauxita. - Bauxita? Quin nom més estrany – va dir el Pepet - i on vivíeu? 03/11/2010 11:53:09 5 El Pepet i la selva d’alumini - Vivíem a la terra dels indígenes - va dir una de les làmines -, allà on neix el riu Amazones. Però van venir uns homes d’una empresa amb unes màquines, i van treure’ns de sota terra. I per treure’ns, el primer que fan és fer fora a tots els animals, després cremem tots els arbres i després caven fins a trobar-nos. La terra que els sobra la llencen al riu. I els pobres peixos pateixen molt! - Ostres – va dir en Pep – què malament! Però no patiu, jo us ajudaré a tornar a casa! – va dir - Obriré la tapa del contenidor i saltarem al mar i, entre totes, agafareu la forma de vaixell! Oi que sou flexibles? - Ooooh! Què llest – van dir les làmines meravellades – i així podrem tornar al Brasil! Dit i fet. En silenci, les làmines es van llençar a l’aigua i el Pepet va pujar al petit vaixell que les làmines d’alumini van formar. Van estar viatjant tot un dia i una nit, per finalment arribar a les costes del Brasil. Un cop allà, van seguir aigües amunt el riu Amazones endinsant-se de nou dins la seva selva fins a arribar al lloc on vivien. Però van trobar tot cremat, la terra remoguda, el riu brut i l’aire ple de fum. No havia quedat res de res! En Pepet va fixar-se que al voltant encara hi havia selva amb arbres i animals, i que a prop d’allà hi havia una comunitat indígena. Després de pensar-hi una mica, va maquinar un pla... Prevencio_residus.indd 2 El vaixell amb els contenidors va arribar al port de Barcelona. - Com és que pesa tan poc aquest contenidor? – va dir un dels treballadors. Va obrirlo i ... oh, sorpresa! No hi havia res a dins! - Haurem de tornar a la selva i fer més làmines si no volem perdre tots els diners que pensàvem guanyar fent llaunes – va dir el capità desesperat. - Som-hi! Quan faltava poc perquè el vaixell arribés al lloc on feia uns dies havien tret la bauxita del terra, va aparèixer al mig del camí una dona indígena que vivia en aquella zona. Molt seriosa, els va dir: - Que no veieu que feu mal a la terra? Veniu a cremar-ho tot i embrutar més el riu? Aquest cop no podreu, estem ben preparats. - Com que no? I per què no? – va cridar el capità - Perquè aquesta doneta mig nua no vulgui?? Va home, va! Deixeu-vos de tonteries i anem per feina! Dit això, es va sentir la veu del Pepet que venia del capdamunt d’un dels arbres: - Ara és el moment! I van començar a caure les làmines d’alumini, que havien pres la forma d’uns barrots ben gruixuts. Els indígenes llençaven els barrots d’alumini i els clavaven a terra. Exemple de bones pràctiques: l’experiència d’un agrupament reduint residus Cau? Medi Ambient? Compatibilitat? Aquestes són les preguntes que ens fèiem al cau des de feia uns anys. Apliquem les 3R, però a les sortides amb només un contenidor, de què serveix? Podem comprar productes més ecològics, però ens podem permetre pegar-los més cars? I com aquestes, tantes preguntes que sorgien. Alguns caps van fer la proposta d’actuar en els hàbits individuals i el consell va prohibir les llaunes i el paper d’alumini, substituint-los per carmanyoles i cantimplores. Però ens vam adonar que la prohibició no servia de res si els nens/pares no sabien el perquè. D’aquí va sorgir la dinàmica del taller: a través d’un conte expliquem com s’obté el metall amb el que es fa l’alumini i les conseqüències de la seva explotació (desforestació, desertització, migracions de poblacions locals,...). Per assegurar-nos que havia calat, vam fer una sèrie de dibuixos en els que es veia la “vida” d’una llauna, i els nens havien d’ordenar les vinyetes, enganxar-les en cartulines (per fer un conte extensible), escriure el que passava en cada vinyeta, i pintar-les. Va tenir tant d’èxit que ara els nens que porten alumini passen vergonya i l’amaguen. També en vam fer un altre taller sobre com s’ha de realitzar el reciclatge, elaborant cubells de colors, tenint una sèrie de brossa i fent competicions en equips per reciclar correctament (ja que moltes vegades no és falta de voluntat de reciclar, sinó ignorància de com fer-ho bé). Finalment, hem desenvolupat un “banc de material”. Moltes famílies ens havien comentat que quan els nens es fan grans, el material que utilitzaven es sol quedar obsolet i no saben què fer-ne, i alhora hem tingut nens amb recursos més escassos; per tant se’ns va ocórrer fer un recull de material disponible (donat i en bon estat) per poder “prestar” a altres nens de l’Agrupament que ho necessitessin per sortides (lots, sacs, motxilles,...). AEIG Fent Camí R R R 03/11/2010 11:53:09 1 6 La prevenció de residus El Pepet i la selva d’alumini La “prevenció de residus” inclou totes aquelles pràctiques de disseny, fabricació, adquisició o ús de materials (tant del producte com de l’envàs o embalatge) que tenen per objectiu reduir la quantitat i toxicitat dels nostres residus. Durant la Setmana Europea de la Prevenció de Residus (del 20 al 28 novembre del 2010) es realitzen accions descentralitzades a tota Europa organitzades per diversos actors -administracions públiques, xarxes associatives, escoles, universitats, empreses, ONG, etc.- i dirigides a diversos tipus d’audiència -públic general, treballadors, estudiants, etc. Aleshores el Pepet i els animals van baixar de les copes dels arbres i van cridar: Recursos per als agrupaments: boc’n’rolls, conte, guia i cartell Aprofitant la Setmana Europea, aportem recursos perquè als agrupaments pugem treballar aquesta temàtica i dur-la a la pràctica en les nostres activitats habituals. Aquests recursos són: Boc’n’rolls El Boc’n Roll és un producte per embolicar qualsevol aliment: entrepans, fruita... que podem fer servir tantes vegades com vulguem, per exemple a les sortides o als campaments. Podem aprofitar-los per conscienciar-nos sobre la quantitat de paper d’alumini que es gasta per portar l’esmorzar o el berenar al cau, a les sortides o als campaments, tot experimentant una alternativa viable. Conte “El Pepet i la selva d’alumini” Aquest conte explica el procés de fabricació de l’alumini i el seu impacte al medi i a la societat. Pretén aportar una versió senzilla i infantil a un element difícil d’explicar normalment dins del tema de residus. Trobareu una versió més llarga del conte, així com contes sobre altres materials, i una Guia dels Contes, al Rebost (http://elrebost.escoltesiguies.cat/). Llibre “Fem el primer el pas! Guia per a la reducció de residus” i cartell “Què pots fer a la teva entitat?” El Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius ha editat aquestes dues eines per a ajudar a reduir la producció abusiva i la toxicitat de residus, a nivell particular i associatiu. La guia inclou, a més de molta informació interessant, una proposta d’ecoauditoria de residus que podem aplicar a l’agrupament. Prevencio_residus.indd 4 - Esteu atrapats! Ara no podreu sortir d’aquí! Els homes van espantar-se molt, estaven atrapats dins d’una gàbia! Els indígenes, els animals i el Pepet van rodejar-los per fora de les barres d’alumini. Estaven molt contents perquè havien detingut als que venien a destrossar-ho tot! -No us moureu d’aquí mentre no quedi ben clar que no tornareu mai més a destrossar la terra! – va cridar la dona indígena. El capità no volia sentir a parlar de deixar d’extreure bauxita. Però els treballadors, en veure tot el panorama i adonar-se de la destrossa que estaven fent a la Natura, li van dir que no comptés amb ells per fer més làmines d’alumini. Així, el capità va haver d’acceptar la seva derrota i va prometre que no agafaria mai més bauxites de sota el terra. Quan en Pepet va arribar a casa seva, va trobar els seus pares desfets, plorant. Quan el van veure van esclatar d’alegria, i tot eren petons i abraçades i plors d’alegria. Els pares no van parar de demanar-li perdó per haver-lo oblidat amb les presses del viatge i també de preguntar-li si estava bé, si havia passat por o gana, què havia fet.... Després d’una bona estona d’alegries, carícies i festejos, el Pepet va veure que a la nevera totes les begudes estaven ara en ampolles de vidre, i que a sobre la taula hi havia uns boc’n’rolls.. El seu pare li va dir: -Ara ja no ens arriben llaunes ni paper d’alumini a la botiga, no sabem per què. Ho sento, perquè sé que a tu t’agradaven molt. El Pepet va somriure i li va dir: - No et preocupis, pare, ara m’agraden més les ampolles de vidre i els boc’n’rolls! Aquella nit van fer una festa de reconciliació per celebrar que ja mai més es destrossaria la selva d’aquella manera. L’endemà, els treballadors van encarregar-se d’acompanyar a en Pepet cap a Barcelona, amb el seu vaixell. 03/11/2010 11:53:10 C El Pepet i la selva d’alumini Realització: Campaments i Més Disseny: Raúl Romano Il·lustracions: Mandy i Josep Maria (AEiG Fent Camí) i Marc Castelló Impressió: Cevagraf S.C.C.L Novembre de 2010 Prevencio_residus.indd 1 03/11/2010 11:53:08