Coses de la vida La Vall d’Hebron opera fetus amb espina bífida

34
Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
PAÍS: España
FRECUENCIA: Diario
PÁGINAS: 34-35
O.J.D.: 96515
TARIFA: 13612 €
E.G.M.: 566000
ÁREA: 1170 CM² - 110%
SECCIÓN: COSAS DE LA VIDA
Coses de la vida
9 Octubre, 2014
DIJOUS
9 D’OCTUBRE DEL 2014
societat
Lluita contra les malalties congènites
INTERVENCIÓ DE L’ESPINA BÍFIDA EN EL FETUS AMB ENDOSCÒPIA
En el primer mes de gestació es desenvolupa
el sistema nerviós, es forma la medul·la
espinal i la columna vertebral
PROCÉS DE FORMACIÓ DE L’ESPINA BÍFIDA
20 dies
21 dies
Placa
neural
Plegament de
la placa neural
28 dies
Tub neural
tancat
Tub neural
tancant-se
Es pot manifestar
en qualsevol punt
de la columna
vertebral
Quan no es tanca correctament el tub
neural, es produeix el desenvolupament
anormal de la columna i la medul·la espinal
TIPUS D’ESPINA BÍFIDA
Vèrtebra
i espina
dorsal normal
Espina bífida
oculta
OPCIONS ACTUALS DE TRACTAMENT
COMPLICACIONS
EN L’EMBARÀS
Myelomeningocele
Meningocele
Espina
dorsal
Espina
dorsal
A
El contacte
amb el líquid
amniòtic
produeix
danys
neuronals
Penjoll
miofascial
El cerebel
es pot
desplaçar
cap a l’interior
del canal
medular (hèrnia
de cerebel)
Vora
de la
pell
Placode
neural
Hidrocefàlia (líquid excessiu
a la cavitat cerebral)
SEQÜELES D’AQUESTA MALFORMACIÓ
Vèrtebra
Operar després del part
Reparació i tancament
del defecte per capes
Disfunció urinària
Anomalies motores
Disfunció fecal
Disfunció sexual
Dèficits sensitius
Dèficits motors
B
Tancament de
la duramàter
Cirurgia prenatal oberta
A les 25-30 setmanes de gestació
Es fa una
incisió a l’úter
per accedir al
fetus i col·locar-li
un pegat adhesiu
Font: Vall d’Hebron
La Vall d’Hebron opera
fetus amb espina bífida
mitjançant endoscòpia
La nova tècnica consisteix a
col·locar un pegat adhesiu a
les 20 setmanes d’embaràs
ANTONIO MADRIDEJOS
BARCELONA
U
n equip de l’Hospital de la
Vall d’Hebron de Barcelona ha aconseguit per
primera vegada al món
operar amb èxit fetus afectats d’espina bífida, una greu malformació
congènita que ocasiona alteracions
de l’aparell locomotor i, sovint, problemes neuronals i altres seqüeles,
amb una tècnica d’endoscòpia que
s’ha aplicat quan la mare estava embarassada de només 20 setmanes. La
fetoscòpia, com s’anomena la tècnica, consisteix a accedir a l’úter a través de dos petits orificis i corregir
amb un pegat adhesiu el quist que es
forma a la medul·la espinal quan no
es tanca bé el tub neural, que és el defecte responsable de la malaltia. La
Teresa, un bebè de vuit mesos que va
ser operada amb aquesta tècnica, va
assistir ahir a la presentació dels resultats juntament amb els seus pares. «Fa una vida pràcticament normal», van comentar satisfets Raquel
i Pedro, vinguts des de Madrid.
Els metges van explicar ahir que
Hospital Vall d'Hebron
Intervenir amb antelació
redueix les greus seqüeles
i la prematuritat del part
causa de discapacitat en la infància, amb una prevalença d’un cas
per cada 1.000 nascuts. Es tracta
d’un desordre congènit que afecta el sistema nerviós central i que
produeix la paràlisi de les extremitats inferiors. La variant més greu
i freqüent és l’anomenat mielomeningocele, que provoca dèficit
motor i sensitiu i anul·la el control
dels esfínters, cosa que causa disfuncions urinària, fecal i sexual.
en sis de les nou dones intervingudes amb aquesta nova tècnica, que
s’aplica des de fa un any, s’ha aconseguit reduir la prematuritat del part,
ja que els nens van néixer en el termini, i també s’han minimitzat les
greus seqüeles que acostumen a sorgir en el fetus durant l’embaràs.
El mateix equip de cirurgians pediàtrics i obstetres de la Vall d’Hebron, amb la col·laboració de la Unitat d’Espina Bífida de l’hospital, ja
va ser pioner el 2011 a l’operar amb
èxit diversos fetus amb el mateix diagnòstic d’espina bífida, malgrat
que en aquella ocasió es va tractar
d’operacions de cirurgia oberta. El
Pau i la Maria, dos dels nens beneficiaris d’aquelles operacions, molt riallers i amb ganes de moure’s, també van estar presents a l’acte d’ahir.
33 Peiró va explicar que l’espe-
FINS FA TRES ANYS /
Una greu causa de
discapacitat que
pateix un de cada
1.000 bebès nascuts
33 L’espina bífida és la segona
rança futura està en les cèl·lules
mare, però va lamentar que a Espanya no hi ha diners per investigar en aquesta línia. «L’avantatge
dels EUA és la consciència de mecenatge».
Abans del 2011,
l’única possibilitat per als fetus que
tenia espina bífida era esperar al
part per poder ser operat llavors. I
l’experiència demostra que com
més tard s’aborda aquest problema,
pitjor. Intervenir a les 20 setmanes
Tres dels nens operats d’espina bífida
en fase fetal, ahir a la Vall d’Hebron.
L’hospital ja va ser
pioner al realitzar
amb èxit les primeres
cirurgies fetals ara
fa tres anys
d’embaràs, quan el fetus pesa amb
prou feines 300 grams i l’obertura
de l’espina bífida es limita a uns tres
centímetres, permet evitar complicacions que sorgeixen amb posterioritat, van resumir els especialistes.
La coordinadora de la Unitat d’Espina Bífida, Empar Cuixart, va ser molt
clara en aquest aspecte: «No curem
la malaltia, però sí que podem evitar
malformacions que sorgeixen amb
posterioritat i frenar la pèrdua de la
funció motora», entre altres aspectes. Anticipar l’operació encara més
sembla difícil perquè, entre altres
FRECUENCIA: Diario
PÁGINAS: 34-35
O.J.D.: 96515
TARIFA: 13612 €
E.G.M.: 566000
gran barcelona 3 Una xarxa d’escoles
ensenya història amb elSECCIÓN:
seu patrimoni
r P. 38
ÁREA: 1170 CM² - 110%
COSAS DE LA VIDA
la Pro
d’auto
9 Octubre, 2014
LLL
C
ONS ACTUALS DE TRACTAMENT
REPARACIÓ FETOSCÒPICA
A les 20 setmanes de gestació
perar després del part
eparació i tancament
el defecte per capes
ode
al
PAÍS: España
Protuberància
de l’espina
bífida
1 Es fa una petita
incisió al placode, la
pel·lícula que recobreix
la protuberància
Penjoll
miofascial
1
2
2 S’introdueix un pegat
i es col·loca cobrint
el defecte neural
Placenta
Vora
de la
pell
Tancament de
la duramàter
irurgia prenatal oberta
les 25-30 setmanes de gestació
s fa una
cisió a l’úter
er accedir al
etus i col·locar-li
n pegat adhesiu
Líquid
amniòtic
Úter
Vagina
Pegat
elàstic
de col·lagen
3 La incisió es cobreix
amb un bioadhesiu
4 Al cap de dues
setmanes, el pegat
s’ha transformat
en pell
AVANTATGES
PER A
LA MARE
PER AL
NADÓ
Menys
complicacions
per a la mare
Els problemes
neuronals i altres
seqüeles es minimitzen
Es redueix la
prematuritat
Es redueixen els
problemes motors
CRISTINA CLAVEROL, FRANCINA CORTÉS I RAMÓN CURTO
ALBERT BERTRAN
tituint l’adhesiu i cobrint el pegat de manera que, quan el bebè
neix, el defecte ja està cobert per
la pell. L’instrumental és tan petit que el pegat s’introdueix amb
l’endoscòpia i es desplega a l’arribar a la zona desitjada.
/ José Luis
Peiró, metge en excedència de
l’Hospital de la Vall d’Hebron i actualment director de Cirurgia Fetal Endoscòpica de l’Hospital Infantil de Cincinnati, va explicar
que en sis dels nou casos tractats
es van reduir les complicacions.
Si amb cirurgia oberta els bebès
neixen a les 32 setmanes, amb la
nova tècnica s’està aconseguint
que sigui a les 36.
Al marge de ser una tècnica
poc invasiva, entre els avantatges
de l’endoscòpia fetal destaquen,
com va indicar Peiró, que s’evita el deteriorament dels nervis i
s’aprecia un gran canvi en les funcions motores. També sembla que
es redueix una de les principals
seqüeles de l’espina bífida, l’anomenada hidrocefàlia per Chiari
II, que sol comportar un deteriorament mental important. En
qualsevol cas, Cuixart va recordar que sempre es dóna llibertat
total als pares per interrompre
l’embaràs (és un dels supòsits inclosos en la llei de l’avortament) o
bé tirar endavant i operar durant
la gestació o al concloure.
Hi ha un parell de centres al
món que realitzen aquestes intervencions fetals, a Alemanya i
als Estats Units, però el de la Vall
d’Hebron és l’únic que està aplicant el pegat amb fetoscòpia. «Els
resultats preliminars són positius, encara que hem d’esperar
que la mostra sigui més gran per
extreure’n conclusions», va assumir Peiró. H
ALLARGAR LA GESTACIÓ
motius, l’anomalia no pot ser detectada gaire abans.
En un tractament amb cirurgia
s’ha d’obrir l’úter de la mare a la
meitat de la gestació com si fos una
cesària. L’equip de la Vall d’Hebron
ofereix ara com a alternativa la fetoscòpia, cosa que evita practicar la
cirurgia de l’úter i totes les complicacions que hi van associades. Després es tanca la zona del defecte amb
el pegat bioadhesiu que protegeix la
medul·la espinal del contacte amb el
líquid amniòtic. A mesura que el fetus va creixent, la pell acabarà subs-
Hospital Vall d'Hebron
anunci del guardó a eSTocolm
el nobel pr
visió dels n
Les tècniques de
fluorescència permeten
observar les cèl·lules
a un nivell mai vist
L’Acadèmia ha
distingit un alemany
d’origen romanès i
dos nord-americans
A. M.
BARCELONA
E
l físic alemany Ernst Abbe,
un dels pares de l’òptica
moderna, va arribar a la
conclusió el 1873 que els
microscopis mai podrien observar
objectes d’una mida inferior a les 0,2
micres –una micra és la mil·lèsima
part d’un mil·límetre– perquè ho
impedia una insalvable frontera física. I així es va considerar durant
molt temps fins que, ja en els anys 90
del segle passat, van sorgir primer
els anomenats microscopis de fluorescència i després, amb la mateixa
tècnica, sistemes avançats d’alta resolució. Ahir, l’Acadèmia de Ciències de Suècia va acordar concedir el
Nobel de química d’aquest any a tres
científics –curiosament, tres físics
de formació– que van contribuir de
forma destacada a superar el límit Abbe i obrir noves vies de recerca en el
món microscòpic.
L’alemany d’origen romanès Stefan W. Hell i els nord-americans Eric
Betzig i William E. Moerner, que hi
van aportar els seus respectius granets de sorra de forma independent,
es repartiran els vuit milions de corones sueques (874.000 euros) amb
què està dotat el guardó. Diu l’acta
de l’Acadèmia de Ciències que el desenvolupament de la fluorescència
d’alta resolució «ha portat la microscòpia a una nova dimensió, sense estructures massa petites per ser estudiades». Els guanyadors, insisteix,
«han establert les bases de la moderna nanoscòpia».
A Hell se li deu el desenvolupament de l’anomenada microscòpia
de depleció per emissió estimulada
(STED), mentre que Betzig i Moerner
van impulsar, cadascú pel seu compte, una altra tècnica anomenada microscòpia d’una sola molècula. Amb
els dos sistemes se supera el límit
tradicional de les 0,2 micres.
HALO QUE IMPEDEIX LA VISIÓ / El proble-
ma a l’avançar cap a resolucions
molt petites, com va observar Abbe
al segle XIX, és que amb la visió òptica «es forma una espècie d’halo que
no permet distingir dues molècules
eric b
a Ann Ar
Investig
Hughes
Stefan
a Arad (R
naciona
Max Pla
William
3Nascu
el 1953.
Universi