"Nova estratègia de Vall d'Hebron per als càncers de mama més agressius".

O.J.D.:
E.G.M.:
Tarifa:
Área:
179285
816000
12644 €
907 cm2 - 80%
Fecha: 22/05/2013
Sección: TENDENCIAS
Páginas: 27
LA VANGUARDIA 27
T E N D È N C I E S
DIMECRES, 22 MAIG 2013
Nova estratègia de Vall d’Hebron per
als càncers de mama més agressius
Una combinació de dos fàrmacs innovadors promet millorar-ne el tractament
JOSEP CORBELLA
Barcelona
Una investigació de l’Institut
d’Oncologia de Vall d’Hebron
(VHIO) per millorar el tractament d’un ampli grup de càncers
de mama que solen tenir mal pronòstic rebrà els 70.000 euros de
la beca científica anual de la Fundació Fero, concedida ahir en
una gala celebrada al Museu Nacional d’Art de Catalunya
(MNAC).
En el mateix acte es va anunciar també la concessió de la primera beca J.P. Morgan Private
Bank, dotada amb 40.000 dòlars
(uns 31.000 euros), a una altra investigació del VHIO per millorar
els assajos clínics de teràpies
personalitzades per a càncers
avançats.
La nova estratègia de tractament contra els càncers de mama
anomenats triple negatius consisteix a combinar dos tipus de fàrmacs innovadors. Els investigadors preveuen que la combinació
reduirà les possibilitats de les
cèl·lules tumorals de tornar-se resistents al tractament. Amb això,
esperen impedir o retardar la progressió de la malaltia.
Els triple negatius representen
al voltant del 20% dels càncers
de mama. El seu nom s’explica
perquè els falten tres elements
que es poden atacar amb fàrmacs
específics –concretament, són negatius per a receptors d’estrògens, receptors de progesterona i
receptors HER2–. Es tracta, per
tant, del grup de càncers de mama per al qual les opcions de tractament són més limitades.
El projecte d’investigació que
ha rebut la beca Fero està destinat a omplir aquest buit desenvolupant un tractament adaptat als
tumors triple negatius. El tractament combinarà dos tipus de fàrmacs: un que inhibeix els enzims
PI3K, que afavoreixen la ràpida
proliferació de les cèl·lules tumorals; i un altre que inhibeix la molècula PARP, que repara l’ADN
d’aquestes cèl·lules.
“Quan s’administren aquests
fàrmacs per separat, la seva eficàcia dura poc perquè el tumor evoluciona i apareixen cèl·lules que
són resistents a ells”, explica Yasir Ibrahim, investigador a qui
s’ha concedit la beca Fero en la
PERFILS
BECA FERO
La investigació busca
evitar que els tumors
es tornin resistents
a les teràpies
BECA J.P. MORGAN
Finança un projecte
per millorar els
assajos clínics de
fàrmacs oncològics
El Col·lectiu Carta per la Ciència
ha anunciat mobilitzacions per al
14 de juny amb l’objectiu de reivindicar un canvi en la política
científica del Govern espanyol.
La política actual, adverteix el
col·lectiu en un document difós
dilluns, “pot derivar en la ruïna
del sistema científic espanyol”.
En una nova carta que reme-
Ibrahim va demostrar el potencial de combinar inhibidors de
PI3K i de PARP en cultius cel·lulars i en animals en els quals s’havien implantat cèl·lules tumorals
de pacients. Amb el finançament
de la beca Fero, aportada per un
donant que ha demanat que no
es divulgui el seu nom, podrà estendre aquests estudis amb l’objectiu que la combinació dels dos
fàrmacs es pugui assajar en el fu-
dels Estats Units, França i Israel
i ha dissenyat una prova pilot en
què participaran 200 pacients
amb càncers avançats dels quatre països.
Es farà una anàlisi genètica
dels tumors dels pacients per
veure si tenen alguna alteració
per a la qual ja hi hagi algun fàrmac. Si n’hi ha algun, rebran
aquest fàrmac. Si no n’hi ha cap,
es compararà el perfil genètic
del tumor amb el de teixit sa del
mateix pacient, s’introduiran les
dades en un ordinador i es decidirà, per mitjà d’un algoritme,
quin fàrmac pot ser el més adequat per a ell. Per tant, seran les
dades de cada pacient les que determinaran el fàrmac que s’assajarà, en lloc de ser cada fàrmac el
que determini en quin pacient es
provarà.
La concessió de les beques als
investigadors del VHIO va aplegar ahir més de 600 persones a la
gala celebrada al MNAC. Entre
els assistents hi havia l’oncòleg
Josep Baselga, director mèdic de
l’hospital Memorial Sloan-Kettering de Nova York i president
del patronat de la Fundació Fero; l’empresària Sol Daurella,
presidenta de Cobega i vicepresidenta de la fundació esmentada;
l’alcalde de Barcelona, Xavier
Trias, i el conseller de Salut, Boi
Ruiz.c
dècades de crear”, fet que pot
dur a abandonar “línies d’investigació i de desenvolupament tecnològic que són capdavanteres”.
El col·lectiu que denuncia
aquesta situació reuneix la Confederació de Societats Científiques
d’Espanya (Cosce); la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles (CRUE); la Federació
de Joves Investigadors (FJI/Precarios); la Plataforma Investigació Digna; i els sindicats CC.OO. i
UGT.
Una carta anterior del col·lectiu enviada l’any passat al president del Govern central –que ja
advertia del deteriorament de
l’R+D a Espanya– va reunir
150.000 firmes, però no va aconseguir modificar gens la política científica de l’Executiu. En aquesta
ocasió, com a mesura de pressió,
el Col·lectiu Carta per la Ciència
ha anunciat que convocarà mobilitzacions el proper 14 de juny.
“Encara no hem decidit quines
mobilitzacions es faran”, va informar ahir un portaveu
d’FJI/Precarios. Madrid és, ara
per ara, l’única ciutat on s’ha
confirmat que s’organitzaran actes per denunciar l’actual situació de l’R+D. A Barcelona, va informar el portaveu, “encara no està confirmat, tot i que la intenció
és que també s’hi pugui fer alguna mobilització”.c
Yasir Ibrahim i Jordi Rodon, ahir a l’Institut d’Oncologia de Vall d’Hebron
MANÉ ESPINOSA
YASIR IBRAHIM: BECA FERO
JORDI RODON: BECA J.P. MORGAN
]Nascut als Estats Units el 1980, de pare
]Com a investigador principal o coautor
“Vaig venir per Baselga”
egipci i mare jordana, Yasir Ibrahim investigava la biologia del càncer de mama a la
Universitat de Minnesota (EUA), però tenia
la sensació que no tenia manera de fer arribar els resultats de la seva feina a les pacients i poder-les ajudar. Va descobrir que a
Vall d’Hebron es treballava amb la filosofia
de traslladar la ciència del càncer als pacients i va quedar impressionat en sentir
com Josep Baselga, llavors cap d’oncologia
a l’hospital barceloní, defensava aquesta
idea en els congressos. “Vaig arribar fa quatre anys; vaig venir per ell”, reconeix.
seva cinquena edició. “Però si els
fàrmacs s’administren al mateix
temps, esperem dirigir l’evolució
del tumor de manera que puguem controlar la malaltia”.
Una estratègia similar va ser la
que va permetre que la sida passés de ser una malaltia mortal a
una infecció crònica per a un elevat percentatge d’afectats. Mentre les teràpies es van limitar a
una única família de fàrmacs, el
Líder en assajos clínics
de més de vuitanta assajos clínics de fase 1
(aquells en què un tractament experimental s’administra per primera vegada), Jordi
Rodon és una referència en estudis de nous
fàrmacs contra el càncer. Format a l’Institut Català d’Oncologia (ICO), va ampliar la
seva formació durant tres anys als EUA i es
va incorporar a Vall d’Hebron el 2008. Actualment dirigeix els estudis de fase 1 a la
unitat d’investigació de teràpies moleculars
de l’hospital, activitat que combina amb
l’assistència a pacients afectats per tumors
del sistema nerviós.
virus les esquivava. Quan es van
introduir les teràpies combinades, es va aconseguir controlar la
infecció.
“Els càncers de mama triple
negatius són un tipus de tumors
que necessiten atenció científica
preferent”, declara Carlos López-Otín, investigador de la Universitat d’Oviedo i president del
jurat de la beca Fero. En una investigació publicada l’any passat,
Els científics anuncien mobilitzacions
contra les retallades el 14 de juny
BARCELONA Redacció
tur en pacients, destaca LópezOtín.
Aquesta combinació s’assajarà
previsiblement a la unitat d’investigació de teràpies moleculars de fase 1 que dirigeix Jordi
Rodon, guanyador de la beca J.P.
Morgan Private Bank, també
atorgada ahir. El projecte proposa un canvi de 180 graus en la manera d’estudiar els nous fàrmacs
contra el càncer. Si fins ara els estudis parteixen dels fàrmacs i a
partir d’aquí es busquen els pacients que se’n poden beneficiar,
Rodon proposa partir dels pacients i a partir d’aquí buscar els
fàrmacs que els puguin ser més
útils.
Per provar aquesta idea, el
VHIO s’ha unit a investigadors
tran al Govern central, el col·lectiu adverteix dels errors estratègics en la política científica d’Espanya i planteja deu mesures per
corregir-los.
Els errors inclouen –entre altres– “una retallada del 40% des
del 2009” en inversió pública en
R+D; “la negativa del Ministeri
d’Hisenda de transferir fons” a
comunitats autònomes que incompleixen l’objectiu de reduc-
ció de dèficit”; la “mort per inanició de grups i centres d’investigació als quals es nega el finançament de projectes que ja estaven aprovats”; la “pèrdua accelerada de capital humà”, o la falta
d’accés al crèdit de les empreses
innovadores.
La indiferència del Govern espanyol per l’R+D suposa, segons
els científics, “el desmantellament d’un sistema que ha costat