Obesitat. Nutrici i salut 1. Obesitat i diabetis

OBESITAT. DIABETIS
1. Obesitat
• Introducció
• Epidemiologia descriptiva
• Factors implicats
• Complicacions
• Prevenció
2. Diabetis
• Epidemiologia
• Prevenció
Dr. Josep Vaqué
Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB
Gran expansió actual de l’Obesitat i
la Diabetis
•
Obesitat. La prevalença en la població adulta
espanyola és del 14,5% (IC 95%: 13,9-15,1%) (Med Clin
(Barc). 2003;120:608-612)
L’epidèmia de sobrepés i obesitat afecta a tots els
segments de la societat
• Diabetis.- La prevalença de Diabetis a tot el món
era del 2,8% el 2000 i s’estima serà del 4,4% el
2030 (Wild S. Diabetes Care. 2004;27:1047-1053)
1. Sobrepés i Obesitat:
Obesitat:
conceptes introductoris
• Sobrepés
– Augment de pes, en relació al pes
desitjable per la talla
• Obesitat
– Acumulació excessiva de greix en
l’organisme
Definició d’Obesitat segons l’índex
de massa corporal
IMC (Kg/m2)
Normopès
20 - 24,9
Sobrepés
25 - 29,9
Obesitat
30 - 34,9
Obesitat mòrbida
pes
IMC
2
(alçada)
35
• L’índex de massa corporal té bona correlació
amb el percentatge de teixit adipós del cos
• S’utilitza en estudis epidemiològics
Classificacions de l’Obesitat
Distribució
regional
Central
Perifèrica
Fàcio-troncular
Glúteo-femoral
Androide
Ginoide
Visceral
Subcutània
En poma
En pera
Histològica
Hiperplàsica
Hipertròfica
Edat d’inici
Infantil / puberal
Adulta
Classificació segons la distribució regional
Font: Ministerio de Sanidad y Consumo – Protección de la salud –Infancia - Alimentación
http://www.msc.es/ciudadanos/proteccionSalud/infancia/alimentacion/tema2.htm
Distribució regional de l’Obesitat
Obesitat androide
Obesitat ginoide
Haslam D, Sattar N, Lean M. Obesity – time to wake up. BMJ. 2006; 333: 640-2
Tipus d’Obesitat segons la raó
cintura/maluc
Raó cintura / maluc
Perímetre cintura
Perímetre maluc
• La raó cintura/maluc informa sobre la distribució
regional del greix corporal
– Perímetre de la cintura: es mesura en el punt
mitjà entre l’arcada costal inferior i l’espina ilíaca
anterosuperior. Informa sobre el greix visceral.
– Perímetre del maluc: es mesura en el punt més
ample del maluc
• També s’utilitza, de forma aïllada, el perímetre de
la cintura, en cm
Existeix una elevada correlació entre el
perímetre de la cintura i el greix visceral
Greix intra-abdominal en kg
Han TS et al. Int J Obes Relat Metab Disord 1997;21: 587-93
Perímetre de la cintura en cm
Han, T. S et al. BMJ 2006;333:695-698
Copyright ©2006 BMJ Publishing Group Ltd.
Index glucèmic, IG (1)
•
L’IG és un sistema numèric (%) que mesura la capacitat
d’un hidrat de carboni (glúcid) d’augmentar la glucèmia
•
A igual quantitat de glúcids en un aliment, la glucèmia serà
diferent segons la naturalesa d’aquest aliment. L’augment
depén de la proporció de glúcids absorbida que es
transforma en glucosa, p.e.:
Calories en una ració de
100 g de glúcid pur
Calories disponibles en l’organisme
en forma de glucosa després de l’absorció
IG
Xarop de gucosa
Patates fregides
Pa blanc
Llenties
400 kcal
400 kcal
400 kcal
400 kcal
400 kcal
380 kcal
280 kcal
120 kcal
--100%
380/400 = 95%
280/400 = 70%
120/400 = 30%
Index glucèmic, IG (2)
•
Un IG baix produeix un augment petit de la glucèmia; un
aliment amb un IG alt produeix un increment intens
•
L’IG de la glucosa és de 100, això significa que quan arriba
a l’intesti és absobida de forma completa (100%). L’IG de
les patates fregides és del 95%, el del sucre blanc 95%,
donut 75%, croissant 70%, pa blanc complet 65%, gelat
60%, tomàquet fregit 45%, sigrons 35%, llenties 30%,
taronja fresca 35%
•
Per evitar l’increment de pes, i per perdre’l, cal elegir de
forma preferent glúcids que tinguin un IG baix o molt baix
(igual o inferior a 35)
Aliments amb un IG baix: cereals complets, fruites
Aliments amb un IG molt baix: verdures, llegums
•
•
Foster-Powell K, Holt S, Brand-Miller JC. International table of glycemic index and glycemic load values: 2002. Am J Clin Nutr 2002;76:5-56
2. Epidemiologia descriptiva
• Espanya
– Adults
– Infants i joves
– Prevalença dels factors de risc
• Global
– L’Obesitat en el món
Prevalencia de la Obesidad en España:
resultados del estudio SEEDO 2000
Aranceta J, Pérez Rodrigo C, Serra L, Ribas Barba L y Grupo Colaborativo para el Estudio de
la Obesidad en España. Med Clin (Barc). 2003;120:608-12
FUNDAMENTO Y OBJETIVO: Se ha estimado la prevalencia de la
obesidad en España sobre la base de datos poblacionales de
mediciones del peso y de la talla en la población adulta de 25 a 60
años .
SUJETOS Y MÉTODO: Análisis de un pool de datos procedentes de
encuestas nutricionales transversales sobre muestras representativas
de población adulta. Se seleccionó una muestra aleatoria de
población de 25 a 60 años participante en las encuestas nutricionales
de [...] (n = 9.885), efectuadas entre 1990 y 2000.
RESULTADOS: La prevalencia de la obesidad fue del 14,5%
(intervalo de confianza [IC] del 95%, 13,93-15,07%).
CONCLUSION: La obesidad es un problema que afecta a una
importante proporción de la población adulta española.
Distribució de la prevalença d’Obesitat a Espanya
Med Clin (Barc). 2003;120:608-12
Prevalença de Sobrepés i Obesitat a Espanya
Med Clin (Barc). 2003;120:608-12
Indicador:
Ministerio de Sanidad.
Indicadores 2009
Prevalença global:
15,3%
Indicador:
Ministerio de Sanidad. Indicadores 2009
La prevalença puja molt amb
l’edat, però en el transcurs del
quinqueni 2001-2006/7 ha
augmentat més en els grups
d’edat més jove
Prevalença homes: 15,6%
Prevalença dones: 15,0%
Obesidad infantil y juvenil en España.
Resultados del Estudio enKid (1998-2000)
Serra Majem L, Ribas Barba L, Aranceta Bartrina J, Perez Rodrigo C
Med Clin (Barc). 2003;121(19):725-732
FUNDAMENTO Y OBJETIVO: [...]. La inexistencia de cifras de prevalencia
de obesidad a escala nacional motivó que el Estudio enKid, diseñado para
evaluar los hábitos alimentarios y el estado nutricional de la población
infantil y juvenil española (1998-2000), incluyera su valoración .
SUJETOS Y MÉTODO: Estudio epidemiológico transversal sobre una
muestra representativa de la población española de 2 a 24 años (n=3.534).
[...]
RESULTADOS: La prevalencia de obesidad en España es del 13,9% , [...].
La obesidad es mayor en varones (15,6%) que en mujeres (12%), y
también el sobrepeso.
CONCLUSIONES: España tiene, en relación con otros países, una
prevalencia intermedia de obesidad. Las tendencias indican un incremento
de la prevalencia de sobrepeso y obesidad infantil y juvenil en las últimas
décadas, más marcado en varones y en edades prepuberales.
Prevalença de l’obesitat infantil i juvenil a Espanya
Med Clin (Barc). 2003;121:725-732
Catalunya, 2013. Distribució de les categories de l’índex de
massa corporal (IMC) per a l’excés de pes en adults de 18 a
74 anys, per sexe
A Catalunya (2013), el 48,5% de la població adulta té excés de
pes, i el 14,2% obesitat (14,4% dels homes i 14,0% de les
dones)
Informe Salut de 2013. Departament de Salut, 2014
Catalunya, 2013. Distribució de les categories de l’índex de
massa corporal (IMC)* per a l’excés de pes en adults de 18 a
74 anys, per grup d’edat i sexe
“A la Unió Europea (2010), el 52% de la població adulta té excés
de pes, i el 16,6% obesitat (16,6% dels homes i 16,5% de les
dones)”*
*Informe Salut de 2013. Departament de Salut, 2014
Catalunya. Objectiu de salut nº 4 per a 2015.
Prevalença d’excés de pes (%): situar-se per
sota del nivell de 2010
Evolució 1994-2013
Homes
Dones
Total
Referencia 57,4%
41,5%
49,5%
2013
47,7%
48,5%
56,2%
Fita 2015 <56,6% <38,2% <47,4%
2013: El % de població amb excés de pes
ha disminuït (de 49,5% ha passat a 48,5%);
evolució favorable
Informe Salut de 2013. Departament de Salut, 2014
Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), 2013
Prevalença de l’Obesitat en el món
Haslam D, James WP. Lancet 2005;366: 1197-209
Homes
Dones
Haslam, D. et al. BMJ 2006;333:640-642
Overcoming obesity:
An initial economic
analysis.
McKinsey Global
Institute, Nov. 2014
3. Obesitat: factors implicats
• Causes de l’Obesitat
Causes de l’Obesitat (1)
1. Composició de la dieta: naturalesa i qualitat dels
aliments
• Dieta d’elevada densitat energètica (calories per
queixalada)
– Ingesta de grans quantitats de menjar i/o en
racions desproporcionades
– Excés de sucres (mono i disacàrids)
– Elevat % calòric procedent de greixos
– Consum preferent d’aliments d’index
d’index glucèmic
elevat
– Consum de menjars precuinats i “fast food”
• No hi ha evidència de que cap component aïllat o
simple de la dieta provoqui o eviti el guany de pes
Causes de l’Obesitat (2)
2. Comportament alimentari
•
La conducta alimentària varia de persona en
persona segons factors fisiològics i psicològics.
Les persones amb sobrepés tenen tendència a
infraestimar la seva ingesta d’aliments
•
La palatibilidad dels aliments afecta la conducta
alimentària. L’elevada palatibilitat dels productes
processats fa que n’augmenti el total consumit i,
per tant, el total calòric
•
•
La gent menja més, si se’ls ofereix escollir
“Ambient obesogènic
obesogènic”:
”: menjar fora de casa
Causes de l’Obesitat (3)
3. Despesa energètica: estil de vida inadequat
•
L’epidèmia d’obesitat va iniciariniciar-se fa uns 20 anys
quan el nivell d’activitat física de la gent va caure
per sota de cert dintell
dintell,, sota el qual la despesa
energètica és insuficient per regular l’apetit,
l’apetit, i de
forma paradoxal es va desenvolupar un
increment del consum d’aliments
•
•
Sedentarisme en el treball i/o en el temps lliure
Manca d’exercici físic
4. Factors socials desfavorables
•
Nivell sòcio
sòcio--econòmic baix
Causes de l’Obesitat (i 4)
5. Factors genètics (obesitat essencial)
• Famílies en què la majoria de membres són
obesos
• Síndromes que cursen amb obesitat
6. Factors neuroendocrins
• Predisposició a l’obesitat?:
l’obesitat?: es possible que hi hagi
persones amb una deficient termogenèsi induida
per la dieta,
dieta, o amb un baix matabolisme basal en
relació al pes
• Factors hormonals
7. Altres factors.
factors.
• P.e., en deixar de fumar es guanya pes
Indicador:
Ministerio de Sanidad.
Indicadores 2009
Total calories
% greixos
Indicador:
Ministerio de Sanidad.
Indicadores 2009
La ingesta total de glúcids ha de
suposar el 55-75% de l’energia
diària
La ingesta total de greixos ha de
suposar el 30-35% de l’energia
diària
Saturats
7-8%
Monoinsaturats 15-20%
Poliinsaturats
5%
La ingesta total de proteïnes ha
de suposar el 10-15% de l’energia
diària
Indicador:
Ministerio de Sanidad.
Indicadores 2009
% de població que no
realitza cap activitat
física de tipus moderat
<29%
>50%
37-50%
>50%
Pla de Salut de
Catalunya. Evolució
recent de diverses
variables
Informe Salut de 2013.
Departament de Salut, 2014
4. Complicacions de l’Obesitat
•
•
•
•
•
Complicacions
Obesitat i Hipertensió
Obesitat i Diabetis tipus II
Obesitat i AVC
Obesitat i Mortalitat
Complicacions de l’Obesitat
Símptomes físics
Cansament, Sensació d’ofec, Venes varicoses, Lumbago,
Edemes/cel·lulitis, Sudoració, Intertrigo, Incontinència d’estrés
C. Cardiovasculars
Hipertensió arterial, infart de miocardi, accident vascular
cerebral (AVC): la relació cintura/maluc n’és un factor indicador
C. Metabòliques
Diabetes mellitus tipus II i Hiperuricèmia (s’associen a
obesitat central), Hiperlipidèmia, Hipercoagulació
C. Neoplàsiques
Homes: Càncer de còlon, recte i pròstata
Dones: Càncer d’endometri, cèrvix, mama, ovari
C. Respiratòries
Síndrome d’obesitat-hipoventilació
C. Digestives
Litiasi biliar, Esteatosi hepàtica, Hèrnia de hiatus
C. Endocrines
Hirsutisme, Oligomenorrea/infertilitat
C. Psicològiques
Baixa autoestima, Imatge corporal distorsionada, Depressió,
Auto-decepció
C. Articulars
Agreuja l’artropatia artròsica
C. Socials
Aïllament, Agorafobia, Atur, Estrés familiar/marital, Discriminació
Risc de les complicacions de l’Obesitat
segons la mida de la cintura (en cm)
Homes
Dones
Risc de
complicacions*
< 94
< 80
Lleu (El propi individu ha
d’adoptar mesures)
94 -101,9
80 - 87,9
Augmentat (Necessita
102
88
Alt (Necessita ajuda
ajuda professional)
professional)
*Diabetis mellitus tipus II, cardiopatia isquèmica o hipertensió arterial
Han T S., et al. BMJ 2006;333:695-698
Obesitat i Hipertensió (1)
• L’IMC mostra una important correlació amb la
pressió arterial i la prevalença d’hipertensió
• El recent increment de sobrepés i obesitat a
Espanya, Europa i EEUU, en adults i infants, pot
explicar, en part, l’increment associat de la
prevalença d’hipertensió en la passada dècada
• En l’estudi NHANES-III, els homes i dones
obesos tenien una prevalença d’hipertensió que
anava del 49% al 64%. En els infants, l’obesitat i
el guany de pes s’han associat també a un
increment de la hipertensió
Obesitat i Hipertensió (2)
• Segons l’estudi Framingham un guany de pes del
5% s’associa a un increment de la incidència
d’hipertensió del 20-30%
• Els assajos clínics documenten que la reducció de
pes s’asocia a una disminució de la pressió arterial i
de la incidència d’hipertensió
• L’obesitat s’associa a la resistència a la insulina, i la
pèrdua de pes a l’increment de la sensibilitat a la
insulina. La constel·lació de resistència a la insulina,
augment dels triglicèrids sèrics, disminució del
colesterol HDL, i hipertensió, ha estat anomenat
“Síndrome X”
Obesitat i AVC
• L’Obesitat s’associa a risc d’AVC fatal i no fatal
amb un RR de 1,5-2,0
• Després d’ajustar per les diverses malalties cardiovasculars que acompanyen l’obesitat, s’ha vist que
de forma aïllada el sobrepés augmenta el risc
d’AVC
• Diversos estudis han associat:
–
–
–
–
el sobrepés en l’adult jove
els guanys de pes en l’adult
un elevat quocient cintura-cadera
un elevat gruix del plec cutani subescapular,
amb un elevat risc d’AVC
• Diversos estudis ha mostrat que l’increment de
l’activitat física protegeix contra el risc d’AVC
Excés de pes i mortalitat en homes no fumadors
Byers T. New Engl J Med. 2006;355:758-60
L’obesitat és letal en la gent gran (>65 a.)
Sobrepés, obesitat i mortalitat en una extensa cohort
prospectiva de persones de 50 a 70 anys
Adams KF, Schatzkin A, Harris TB, Kipnis V. New Engl J Med. 2006; 355(8): 763-78
BACKGROUND: […] the relation between overweight (a BMI of 25.0
to 29.9) and the risk of death has been questioned.
METHODS: We prospectively examined BMI in relation to the risk of
death from any cause in 527,265 U.S. men and women in the
National Institutes of Health-AARP cohort who were 50 to 71 years
old at enrollment in 1995-1996.
RESULTS: […] . Initial analyses showed an increased risk of death for
the highest and lowest categories of BMI among both men and
women, in all racial or ethnic groups, and at all ages[...].
CONCLUSIONS: Excess body weight during midlife, including
overweight, is associated with an increased risk of death.
Sobrepés, obesitat i mortalitat en una gran cohort prospectiva
de més de 500.00 persones de 50 a 70 anys
Adams KF, Schatzkin A, Harris TB, Kipnis V. New Engl J Med. 2006;355:763-78
Relació entre index de massa corporal (IMC o BMI) i RR de mort
Taxa crua de mortalitat: 13,6 per 1.000
RR
IMC
Homes
RR
Taxa crua de mortalitat: 8,9 per 1.000
IMC
Dones
5. Prevenció de l’Obesitat
• Promoció de la salut
• Prevenció primària
– Regla d’or
• Prevenció secundària
• Pla de Salut de Catalunya
Principis per a la prevenció de l’Obesitat
• Adequar la ingesta energètica a les necessitats
Dietètics:
individu
•
(s’emmagatzenen facilment i és cremen lentament)
• Consum d’aliments d’index glucèmic baix i molt baix
• Consum de proteines procedents de peix o de carn
•
De promoció
de la salut:
població
metabòliques individuals i l’activitat física
desplegada (Dieta equilibrada)
Reduir l’aport de calories a partir de greixos saturats
magra (pollastre, conill)
Augmentar el consum de fibra dietètica, dels 12-15
g/d recomanats a 30-40 g/d
• Estil de vida favorable a la salut: evitar el sedentarisme i
•
•
practicar exercici físic
Educació nutricional de la població
Recomanacions sobre continguts de sal, colesterol,…,
en el procés productiu d’alguns aliments
Tipus d’intervencions dietètiques per promoure la salut
Estratègia d’alt risc
• Cribratge per identificar les persones amb elevat risc de malaltia
• Consell dietètic i seguiment personal
Estratègies adreçades a la població
• Proposta de canvis a tota a la població o a grups seleccionats
sobre la composició dels aliments més comuns. Per tal de reduir el
nombre d’individus que arriben a la situació d’alt risc
• Proposta de canvis a determinats productors d’aliments. P.e., es va
recomanar als granjers de Finlàndia la diversificació de la
producció, en lloc de concentrarse en la llet, mantega i nata.
• Proposta de canvis adreçats a la indústria alimentària. P.e.,
reducció de la sal afegida (és el 80% de la sal consumida pels
individus!), o dels greixos trans
• Els gustos de la població canvien ràpidament. P.e., el gust de la llet
de baix contingut en greix s’ha acceptat àmpliament, cosa que
abans semblava improbable
• La informació adreçada als consumidors (guies, fulletons,
programes televisius,...) ha estat molt beneficiosa
Prevenció primària de l’Obesitat
• Promoció d’una alimentació variada, equilibrada i
saludable
• Augment del consum de fruita, verdura, cereals integrals
i llegums
• Moderació en el consum de greixos totals
• Moderació en el consum d’aliments preparats i dolços
• Promoció de l’exercici físic gratificant, armònic i continuat
• Promoció de l’educació nutricional en el medi escolar,
familiar i comunitari
• Sensibilització dels agents socials i educació per al
consum
Med Clin (Barc). 2000; 15: 587-597
Regla d’or:
5 al dia i 4 a la setmana
1.
Consum de fruita i verdures: 5
vegades al dia
2.
Exercici: 30 minuts, 4 dies a la
setmana
Consell preventiu: “Consumir fruita i verdures 5 vegades
al dia, diariàment, i fer exercici físic durant 30 minuts al
menys 4 dies a la setmana”
Prevenció secundària de l’Obesitat (1)
Prevenció 2ª
• Les persones amb sobrepés i obesitat poden presentar moltes
complicacions i tenen una reducció de l’expectativa de vida del
13-30% –Cal fer prevenció 2ª d’aquestes complicacions i de la reducció de l’expectativa• Cal identificar les persones amb sobrepés i obesitat (mitjançant
el càlcul de l’index de massa corporal, de la raó cintura-maluc, del
perímetre de la cintura, i altres)
• En aquestes persones cal vigilar i gestionar de forma
•
adequada els factors de risc (hipertensió, colesterol alt, ...)
Es important evitar que avançi el sobrepés i apareguin
complicacions, mitjançant:
–
La pèrdua de pes: Recomanar la reducció de la ingesta calòrica,
o el manteniment de la ingesta però amb augment de l’activitat
física (caldria molt exercici, és molt difícil)
Prevenció secundària de l’Obesitat (2)
•
Dietes per a la pèrdua de pes (d’aprimament)
– Anys 1960-70s: dietes de baix contingut en hidrats de carboni
i dietes basades en el recompte de calories
– Anys 1980s i actualitat: dietes de baix contingut en greix i
dietes de baixa ingesta calòrica (però diversificada) amb
elevat contingut de fibra
•
Ajudes dietètiques per a l’aprimament
•
–
–
–
Dietes substitutives “baixes en calories”
–
Productes substitutius de part de la dieta, pe, biscuits amb cereals,
carragenats, hemicel·lulosa,...
Reductors de la gana (amb glucosa, metil-hemicel·lulosa,...)
Productes de baixa energia que substitueixen aliments ordinaris:
sacarina, sopa i begudes de baix contingut calòric, llet descremada, ...
Mantenir la reducció del pes aconseguida amb un balanç
calòric equilibrat: calories consumides = calories ingerides
2. Diabetis
• Tipus I (diabetis mellitus)
– Trastorn autoimmune que destrueix les cèl·lules
• Tipus II (diabetis de l’adult)
– Resistència a la insulina
– Disfunció de les cèl·lules
– És la forma més freqüent (90% dels casos)
• Prediabetis
– Glucèmia basal alterada
– Tolerància alterada a la glucosa
Diagnòstic de la Diabetis
Glucèmia
basal (mg/dl)
Post sobrecàrrega oral
glucosa (2 hores)
Diabetis mellitus
126
Tolerància alterada
a la glucosa
-
140 –199
110 - <126
<140
Glucèmia basal
alterada
200
Diabetis: malaltia crònica que, segons les
projeccions, serà molt prevalent
S’ha estimat que als EEUU la prevalença de Diabetis
pràcticament es doblarà en el periode 2000-2030
35
Prevalença, EEUU (en millons)
30,3
30
25
17,7
20
15
10
5,76
5
0
1980
2000
2030
Wild S et al. Global prevalence of diabetes: estimates for the year 2000 and projections for 2030. Diabetes
Care 2004;27:1047–1053. CDC. Data and Trends, National Diabetes Surveillance System, 6 Oct. 2005,
http://www.cdc.gov/diabetes/statistics/prev/national/tablepersons.htm.
6
La diabetes: el genoma no ha cambiado,
pero si lo ha hecho nuestro estilo de vida
Prof. Arturo Rolla. Endocrinólogo. Universidad de Harvard. Boston, EEUU
•
•
•
•
•
“La diabetes tipo II en realidad no es nada más que un eufemismo
para decir obesidad: la principal fuerza que hace que avance la
diabetes es la obesidad.
El genoma no ha cambiado, pero si nuestro estilo de vida. El enemigo
somos nosotros. Es la naturaleza humana que nos lleva a comer cuando
no tenemos hambre, nos hace comer más de lo que necesitamos y nos
empuja a ser sedentarios.
Todos nacemos con adipocitos que acumulan grasa. A medida que la
acumulan se van distendiendo hasta que al no poder contener más
grasa, la liberan. Y, liberada, va a los músculos y al hígado. Un músculo
lleno de grasa no necesita azucar y se hace resistente a la insulina. Este
azúcar queda flotando en la sangre ... y eso es la diabetes.
El hígado, a medida que se llena de grasa comienza a producir azúcar y
también colesterol malo.
Al hacer el diagnóstico de diabetes, se hace el diagnóstico de una muerte
prematura. La diabetes no es sino un signo metabólico de que se avecina
un infarto o un AVC”. ...
Frases extretes de l’entrevista publicada a Medicosypacientes.com. Madrid, 17 nov. 2010
Població amb diabetis (%)
Prevalença de la Diabetis al Canadà
1994/95 – 2000/01
Edat
Global prevalence of diabetes:
estimates for the year 2000 and projections for 2030
Wild S, Roglic G, Green A, Sicree R, King H. Diabetes Care. 2004; 27(5):1047-53
Global prevalence of diabetes:
estimates for the year 2000 and projections for 2030
Wild S, Roglic G, Green A, Sicree R, King H. Diabetes Care. 2004; 27(5):1047-53
OBJECTIVE: The goal of this study was to estimate the prevalence of diabetes
and the number of people of all ages with diabetes for years 2000 and 2030.
RESEARCH DESIGN AND METHODS: Data on diabetes prevalence by age
and sex from a limited number of countries were extrapolated to all 191 World
Health Organization member states and applied to United Nations' population
estimates for 2000 and 2030. […].
RESULTS: The prevalence of diabetes for all age-groups worldwide was
estimated to be 2.8% in 2000 and 4.4% in 2030. The total number of people
with diabetes is projected to rise from 171 million in 2000 to 366 million in
2030. […].
CONCLUSIONS: These findings indicate that the "diabetes epidemic" will
continue even if levels of obesity remain constant. Given the increasing
prevalence of obesity, it is likely that these figures provide an underestimate of
future diabetes prevalence.
Global prevalence of diabetes:
estimates for the year 2000 and projections for 2030
Wild S, Roglic G, Green A, Sicree R, King H. Diabetes Care. 2004; 27(5):1047-53
Font: http://www.who.int/diabetes/actionnow/en/diabprev.pdf
Número de defuncions segons les principals causes
específiques de mort i segons sexe. Espanya, 2004
Total
Malalties isquèmiques del cor
Malalties cerebrovasculars
Insuficiència cardiaca
Càncer de bronquis i pulmó
Demències. Malaltia d’Alzheimer
Mal. cròniques de vies resp. inferiors
Diabetis
Càncer de còlon
Pneumònia i grip
Malaltia hipertensiva
Càncer de mama de la dona
Càncer de estòmac
Insuficiència renal
Cáncer de pròstata
Accidents de trànsit
Total
%
38.840 10,4
34.250
9,3
19.123
5,1
19.065
5,1
19.052
5,1
15.517
4,2
9.966
2,7
9.803
2,6
7.356
2,0
6.206
1,7
5.833
1,6
5.811
1,5
5.705
1,5
5.694
1,5
4.867
1,3
371.934 100,0
Homes
21.898
14.201
6.553
16.632
5.988
11.583
3.924
5.543
3.847
1.965
--3.611
2.808
5.694
3.730
194.928
Dones
16.942
20.049
12.570
2.433
13.064
3.934
6.042
4.260
3.509
4.241
5.833
2.200
2.897
-1.137
177.006
INE, 2004
Indicador:
Ministerio de Sanidad.
Indicadores, 2009
Incidència de la Diabetes tipus I a Catalunya
Edat
Incidència per
105 habitants
IC al 95%
0-4
4,4
3,4 – 5,7
5-9
9,9
8,5 – 11,4
10-14
17,5
15,7 – 19,4
15-19
11,4
9,9 – 13,0
20-24
11,3
9,7 – 13,1
25-29
8,5
7,2 – 9,9
Font: Registre de DMID de Catalunya, 1987-1990
Epidemiologia de la Diabetis tipus I
•
•
•
•
•
•
Inici abans dels 30 anys
Predomini del sexe masculí
Diferències geogràfiques importants
Característica de població caucasiana
La incidència canvia en emigrants
Epidèmies de nous casos
Factors de risc de la Diabetis tipus I
• Factors genètics
– Relacionats amb el sistema HLA
• Factors ambientals desencadenants d’un procés
autoimmune que destrueix les cèl·lules
– Toxicitat de nitrits i nitrosamines
– Reacció creuada amb proteïnes de la llet de vaca
– Infeccions víriques (Coxsackie B, citomegalovirus, rubèola)
– Temperatura ambiental (fred)
– Pubertat
• Sobrepés
Factors de risc de la Diabetis tipus II
Factors genètics
• Antecedents familiars (RR = 2)
• Concordança en bessons (90%)
Edat
Estil de vida
•
•
•
•
•
Obesitat
Obesitat visceral
Dieta rica en greix saturat, pobra en fibra
Manca d’activitat física (RR entre 2 i 4)
Tabaquisme
Diabetis i dieta: risc de begudes amb sucres afegits
• 9 estudis de cohorts
• 310.819 participants
• 15.043 casos de diabetis
• 4 a 20 anys de seguiment
• Enquestes nutricionals
Complicacions de la Diabetis
Risc relatiu de 2 en homes
Cardiovasculars Risc relatiu de 4 en dones
Retinopatia
Incidència del 80% als 20 anys de
malaltia (en tipus I)
Nefropatia
Incidència del 35% als 40 anys de
malaltia
Neuropaties
Prevalença del 60%
Prevenció de la Diabetis
Tipus I
Tipus II
Primària
-
Pèrdua de pes
Augment d’activitat física
Fàrmacs
Secundària
-
Detecció oportunista
Terciària
Control intensiu de la glucèmia
Prevenció primària de la diabetis tipus II
• Dos estudis en pacients amb intolerància a la
glucosa han demostrat que:
– La pèrdua de pes
– La reducció del consum de lípids i lípids saturats
– L’augment del consum de fibra
– L’augment de l’exercici físic
redueixen la incidència de diabetis tipus II
Prevenció de les complicacions en la Diabetis
• L’hemoglobina glicosilada i la glucèmia en dejú
serien predictors del risc de cardiopatia
isquèmica
• El control intensiu de glucèmia és clau per a
prevenir les complicacions tardanes de les
diabetis tipus I i II
• Els beneficis persisteixen força anys després de
finalitzar el control intensiu
Pla de salut de Catalunya per a l’any 2010. Diabetis
Objectius de salut i de disminució de risc
1. D’aquí a l’any 2010 cal disminuir en un 15% la letalitat
per malaltia isquèmica del cor en les persones amb
diabetis menors de 75 anys.
2. D’aquí a l’any 2010 cal retardar la mitjana d’edat dels
nous casos que presenten insuficiència renal crònica en
persones amb diabetis, tant tipus 1 (retardar 5 anys) com
tipus 2 (retardar 3 anys).
3. D’aquí a l’any 2010 cal reduir en un 50% les
amputacions en persones amb diabetis d’entre 45 i 74
anys.
4. D’aquí a l’any 2010 cal augmentar la proporció de
persones adultes diabètiques que coneixen que ho son
en un 20%.
Pla de salut de Catalunya per a l’any 2010.
Diabetis. Objectius operacionals
1. Cal haver mesurat la glucèmia en, almenys, el 90% de la
població de risc atesa pels equips d’atenció primària.
2. Més del 50% dels diabètics coneguts i atesos ha de tenir
revisat el fons d’ull en els darrers dos anys.
3. Cal que més del 60% de persones amb diabetis estiguin
en situació de control metabòlic acceptable (HbA1c <
8%).
4. S’haurà incrementat la proporció de diabètics atesos amb
bon control de la pressió arterial en un 70%.
5. S’haurà reduït la proporció de diabètics atesos fumadors,
per sota del 15% en totes les edats i per sota del 25% en
el menors de 65 anys.
Si us plau, preguntes
i dubtes
Moltes gràcies per la
vostra atenció