Envelliment i salut

ENVELLIMENT i PREVENCIÓ
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Característiques de la gent gran
Dimensió poblacional
El procés de l’envelliment
Estudi de la salut en les persones
grans
Política de salut en les persones grans
Estratègies preventives
Dr. Josep Vaqué
Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB
La llarga història de la medicina
preventiva de l’envelliment
Higiene, de Galé (130-216); s’usà fins el segle XIV
Regimen Sanitatis Salernitatum, escrit en els segles XII-XIII
Regimen Sanitatis ad regum Aragonum, d’Arnau de Vilanova, escrit
entre 1305 i 1307
Discorsi della Vita Sobria (1558), de Luigi Cornaro (1467-1566)
Liber de longa vita (1560), de Paracels (1493-1541)
...
Experiments de Ch. Brown Sequard (1817-1894)
Gerovital de la Dra. Ana Aslan (1897-1988)
...
Medicina anti-aging
Intervencions preventives d’eficàcia provada
Gran expansió de la longevitat per
endarrerariment de l’edat de la mort
87 a.
82 a.
Edat mitjana en el
moment de la defunció.
Dones: 87 anys.
Homes: 82 anys.
Molt escasses
defuncions en
infants i joves
Dones i homes: notable
endarreriment de l’edat de la
mort → increment de la
longevitat
Anàlisi de la mortalitat a Catalunya, 2011. Departament de Salut.
Supervivencia
estimada a los 90 años
(A) y 100 años (B) para
las cohortes de
nacimiento 1900–1999,
según sexo. EEUU.
Probabilitat de supervivència fins els 90 anys
(% estimat)
Newman AB.The
epidemiology of
longevity and
exceptional survival,
Epidemiol Rev 2013
Probabilitat de supervivència fins els 100 anys
(% estimat)
1. LA GENT GRAN. CARACTERÍSTIQUES
“Older people” OMS*, 2002:
60 y más años
Gent gran, persones grans:
Vells, ancians:
Molt vells, ancians fràgils:
de 65 a 74 anys
de 75 a 84 anys
de 85 anys i més
EL CICLE DE LA VIDA SOCIAL i L’EDAT
• Primera edat: L’edat de la infància i de la socialització
• Segona edat: L’edat del treball remunerat i de
l’elevació d’una família
•
Tercera edat: L’edat d’una vida activa, més enllà del
treball i dels deures parentals
•
Quarta edat: L’edat de l’eventual dependència
* WHO. Health and ageing: a discussion paper. Geneva: WHO/NMH/HPS/2001.
Edat, envelliment i malaltia
Cal diferenciar:
• envellir: pas cronològic del temps
• envelliment normal
senescència
envelliment amb èxit
envelliment saludable (OMS)
envelliment actiu (OMS)
• malaltia
 senilitat
El problema més significatiu de
l’envelliment
• És la pérdua d’autonomia que desemboca en
la dependència
• Dependència (Consell d’Europa,1997): “Estat
en que es troben les persones que por raó de
la seva manca o pérdua d’autonomía física,
psíquica o intelectual, tenen necessitat d’ajuda
o d’assistència important per a la realització
de la vida quotidiana”
Reserva d’òrgan i homeòstasi interna
•
•
•
Segons Fries, l’existència de una reserva d’òrgan
permet restaurar la homeòstasi cuando ha estat
alterada per amenaces externes.
La vida pot definir-se com la homeòstasi interna
mantinguda pels mecanismes compensadors entre
òrgans. Aquesta capacitat funcional entre òrgans per a
sustentar la vida, es molt extensa en els joves i limitada
en els ancians.
En disminuir marcadament tal reserva, de manera que
no pugui mantenir-se la homeòstasi, de forma
inevitable es produeix la mort natural, fins i tot en
absència de malaltia.
Fries JF. Aging, natural death, and the compression of morbidity. N Engl J Med. 1980;303:130-135
Efecte “dominó”
Impacte dels esdeveniments de risc segons l’edat
25 anys
65 anys
95 anys
Sistemes orgànico-funcionals: cardiovascular,
osteo-muscular, immunitari, hormonal, …
Fragilitat
• L’envelliment és un procés heterogeni que transforma l’adult
sa en un individu fràgil
• Són fràgils el 10-20% de més de 65 anys i més del 50% dels
de més de 85 anys
• Sindrome de fragilitat: quadre de manifestacions clíniques
típiques (fatiga general, sarcopènia, osteopènia, anorexia,
pèrdua de pes, deteriorament de la resposta immune,
alteracions de la marxa i l’equilibri)
• Els pacients fràgils són els principals consumidors de
recursos sanitaris; empren fins un 50% del temps dels
metges i un 62% de la despesa en medicaments
• Són els pacients propis de la Geriatria
Trets característics de la gent gran
(Alex Kalache, 1996) (1)
• Heterogeneitat
• Vulnerabilitat: elevat risc de malaltia
• Comorbiditat: sovint hi ha presents
múltiples patologies i repercusió d’unes
sobre les altres (efecte dominó)
• Iatrogènia: són comuns els problemes
iatrogènics que moltes vegades passen
desapercebuts
• Precarietat: freqüents dèficits socials
Trets característics de la gent gran
(Alex Kalache, 1996) (i 2)
• Reduida adaptabilitat als canvis (socials,
ambientals i biològics)
• Una intervenció prematura pot desencadenar
la dependència
• Els esterotips negatius creats per la societat
alimenten actituds negatives vers la gent
gran (de la societat, dels professionals i dels
propis individus)
2. PERSONES GRANS: DIMENSIÓ
POBLACIONAL
• Disminució de la Mortalitat i augment de
l’Expectativa de Vida: augment de la
Longevitat
• Augment de la proporció de gent gran (%)
• Augment de la Morbiditat
• Augment de les Discapacitats
• Augment de la Despesa Sanitària
Evolució del percentatge de població de 65 i més
anys d’edat a Espanya i altres paísos (1960-1997)
19
Suècia
Percentatge de població %
17
R.U.
Suècia
15
Itàlia
Regne Unit
13
11
Espanya
EEUU
Itàlia
Japó
Estats Units
9
Espanya
7
Japó
5
1960
1965
1970
1975
1980
1985
1990
1995
1997
Font: Eco-Salud OCDE, 1999
Gràfico de la Mortalidad
Tasa por 100.000 h
25.000
Mortalidad según edades
España, 1985
10.000
5.000
1.500
Edad
1 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 Años
Mortalidad según edad para todas las causas. Población
de los 12 países de la Unión Europea, en millones, 1992
20
16
12
8
Hombres
4
Mujeres
0
0
10
25
40
55
70
85
Esperanza de vida al nacer. España, 2013
82,8 años
Mujeres
80
70
60
Edad (años)
50
Hombres 80,0
45 años
40
30
20
10
0
1900
2013
85,6
INE, 2014
Fuente: INE, 2002
Expectativa de vida amb salut als 65
anys en diversos països d’Europa, 2005
www.euphix.org/object_document/o5180n27073.html
Estructura de la població
catalana: 1991, 1996 i 2000
Grup
d’edat
1991
Població (%)
1996
Població (%)
0-14
1.076.276 (17,8)
892.431 (14,7)
885.481 (14,3)
15-64
4.115.896 (67,9)
4.205.903 (69,1)
4.190.093 (67,9)
867.322 (14,3)
991.706 (16,2)
1.098.774 (17,8)
6.059.494 (100,0)
6.090.040 (100,0)
65 i més
Total
2000
Població (%)
6.174.348 (100,0)
Evolució de la població de gent gran a
Catalunya (1975-2003)
1975
1986
40%
Index de envelliment
1996
2003
60%
114%
120%
5,6%
7%
10%
11%
-
19%
24%
25%
Index de sobreenvelliment
Index de dependència senil
Index d’envelliment: (Població +65 anys / Població <15 a.) x 100
Index de sobreenvelliment: (Població +85 / Població +65) x 100
Index de dependència senil: (Població +65 / Població 16-65) x 100
Font: Idescat
Razón de dependencia (65+/15-64) en los países de la OCDE
Japón
Unión Europea 14
Alemania
USA
25%
OCDE 13
Fuente: Naciones Unidas, 2001
Despesa sanitaria total mitjana per
grup d’edat i sexe. Espanya, 1999
2.500
2.250
2.000
1.750
1.500
1.250
1.000
750
500
250
hombres
mujeres
76 y más
71 a 75
66 a 70
61 a 65
56 a 60
51 a 55
46 a 50
41 a 45
36 a 40
31 a 35
26 a 30
21 a 25
16 a 20
11 a 15
6 a 10
1a5
0
<1
Euros
total
Ahn N, Alonso Meseguer J, Herce JA. Gasto sanitario y envejecimiento de la población en España. Fundación BBVA, Nov. 2003
3. EL PROCÉS DE L’ENVELLIMENT
Capacitat
funcional
Màxima
capacitat
funcional
Nivell de
discapacitat
25 anys
75 anys
Edat
Font: Juan Sabater Tobella. Nota Informativa 51. Envejecimiento.
Declivi de la funció i “fitness gap”
Capacitat
funcional
Màxima
capacitat
funcional
Nivell de
discapacitat
25 anys
"Fitness gap“
(desacondicionament)
75 anys
Edat
Els temps més ràpids en la marató de Nova
York segons l’edat del corredor
Temps en
hores
4
3
2
10
20
30
40
50
60
70
80
Edat
Walford, 1994
La disfunció prematura dels òrgans
s’inicia amb el desús, no per massa ús
• Segons Fries, la disfunció prematura dels òrgans s’inicia
amb el desús, no per un excés d’ús. En aquest sentit, ell
mateix, al demanar als pacients que facin exercici els hi diu,
en relació a un òrgan: “usa’l o perd-lo” . Es dir, si la pèrdua
de la reserva d’òrgan representa l’envelliment, l’exercici dels
òrgans és una estratègia per modificar l’envelliment.
• Un altre concepte notable és la modificabilitat o plasticitat de
l’envelliment. Amb l’exercici el rendiment dels òrgans pot
mantenir-se i millorar-se, amb resultats sorprenents.
Fries JF. Aging, natural death, and the compression of morbidity. N Engl J Med. 1980;303:130-135
Població amb diabetes (%)
Prevalença de diabetis al Canadà
1994/95 – 2000/01
Increment de les
patologies amb l’edat
Edat
Prevalença d’hipertensió arterial en persones de
18 anys i més. Estats Units
Percentatge amb hipertensió (%)
80
72%
Increment de les
patologies amb l’edat
66%
60
51%
38%
40
18%
20
9%
3%
0
18-29
30-39
40-49
50-59
60-69
70-79
80+
Edat
Basat en l’estudi NHANES III (fase 1 i 2)
Hipertensió definida com TA 140/90 mmHg o tractament
JNC--VI. Arch Intern Med 1997;157:2413JNC
1997;157:2413-2446
Els elements clau de la longevitat
• Factors cardiovasculars
• Estil de vida
• Edat: factors biològics
• Factors genètics
Newman AB.The epidemiology of longevity and exceptional survival, Epidemiol Rev 2013
Herència genètica i longevitat
Cournil & Kirkwood, 2001
Estudis en bessons
• McGue et al (1993)
• Herskind et al (1996)
• Ljungquist et al (1998)
22%
25%
<33%
Estudis tradicionals de famílies
• Philippe (1978)
• Bocquet-Appel & Jakobi (1990)
• Mayer (1990)
• Gavrilova et al (1998)
• Cournil et al (2000)
0-24%
10-30%
10-33%
18-58%
27%
Els gens expliquen fins un 25% de la longevitat
4. ESTUDI DE LA SALUT EN LES
PERSONES GRANS
Aspectes a estudiar:
1.
Mortalitat
2.
Morbiditat
3.
Sindromes geriàtriques
4.
Estat funcional i discapacitats
5.
Factors de risc
4.1 Mortalitat
ESPANYA
INE, 2014
2012
%
8,6
7,3
5,3
4,6
4,1
4,0
Rectangularització de la corba de supervivència
Percentatge de població supervivent (%)
Fries J. New England Journal of Medicine 1980; 303: 130-135
100
Corba ideal
75
1980
1900
50
25
0
10
20
30
40
50
Edat (anys)
60
70
80
90
Percentatge de població (%)
Corbes de població lliure de factors de risc,
morbiditat i discapacitats i corba de supervivència
Supervivència /
Mortalitat
100
Discapacitats
75
Morbiditat
50
25
Factors
de risc
0
10
20
30
40
50
Edat (anys)
60
70
80
90
4.2 Morbiditat
Població general que pateix alguna malaltia o problema
de salut crònic, per grup d’edat i sexe. Catalunya, 2013
“El 38,6% de la població general pateix alguna malaltia o problema de salut crònic (el
35,4% dels homes i el 41,7% de les dones). El % que pateix algun trastorn crònic
augmenta a mesura que els grups són de més edat, i és superior en dones en tots els
grups d’edat, llevat del grup de 0 a 14 anys. El % de població adulta que pateix alguna
malaltia o problema de salut crònic és gairebé idèntic a Catalunya (42,6%; el 39,0% dels
homes i el 46,1% de les dones) i a Espanya (42,5%; el 37,8% dels homes i el 46,9% de les
dones; ENSE 2011-2012)”
Informe Salut de 2013. Departament de Salut
Principals trastorns crònics que pateix o ha patit la població
de 15 anys i més, per grup d'edat i sexe (%). Enquesta de
Salut de Catalunya (ESCA), 2013
- S’entén per problema crònic aquell que ha tingut o s’espera que tingui una durada de 6 mesos o més (mòdul mínim europeu de salut).
- L’ESCA pregunta sobre el fet de “patir o haver patit algun trastorn crònic” a partir d’una llista de 28 problemes de salut.
Informe Salut de 2013. Departament de Salut
Prevalença de Demència Senil en 5 estudis
Prevalença (%)
30
EUA, 1978
Inglaterra, 1970
Dinamarca, 1963
20
Finlàndia, 1985
10
Nova Zelanda, 1983
0
Edat
60
65
70
75
80
85
90 anys
Mortimer JA, 1985
Incidència de les fractures osteoporòtiques
més frequents (de maluc, vertebral)
Incidència per 100.000
persones/any
4000
Homes
Dones
Vertebral
3000
2000
Maluc
Maluc
1000
0
35-39
85
35-39
85
EDAT
anys
Riggs BL. NEJM 1985
Percentatge de població
Prevalença d’accident vascular cerebral per
edat i sexe Estats Units. NHANES III: 1988-94
Homes
Dones
Edat
CDC/NCHS, 2003
Cáncer de Colon y Recto: tasas de
incidencia y mortalidad según edad y sexo
EEUU, 1993-1997
Número por 100.000
600
Incidencia varón
500
Incidencia mujer
400
Mortalidad varón
300
Mortalidad mujer
200
100
0
30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84 85+
Grupo de edad
Cancer Statistics Review, 1973-1997
Incidència específica per edat de Malaltia
Invasiva per Pneumococ
Incidència per 100.000 h.
Inglaterra Gales, taxa per 100.000 habitants
Grup d’edat (anys)
Taxa
Taxa per 1.000.000 h.
Taxa mitjana anual de morts associadas a la calor, atribuides
a les condicions climàtiques i a l’exposició a un excessiu calor
natural, per grups d’edat. EEUU, 1979–1999
Grups d’edat (anys)
Grups d’edat (anys)
MMWR 2002;51:567-570
120
Visitas médicas / 100 habitantes
100
Mortalidad por neumonía y gripe / 100.000 hab.
Tasa
80
60
40
20
0
<5
5-9
10-14
20-24
35-44
55-64
15-19
25-34
45-54
≥65
Grupo de edad en años
Tasas de visitas médicas por gripe y mortalidad por neumonía y gripe,
en las temporadas gripales de 1978 a 1989. Houston (EEUU)
Fuente: Glezen WP. Epidemiol Rev 1996;18:73
4.3 Sindromes geriàtriques
Són l’expresió clínica de la fragilitat
Principals síndromes:
• la immobilitat
• caigudes
• síndrome confusional agut
• depressió
• desnutrició
• úlceres per pressió
• incontinència urinària
• iatrogènia
• l’abús dels ancians
• la sobrecàrrega dels cuidadors
4.4 Estat funcional i discapacitats
Estat de salut percebut, discapacitats
i malaltia crònica
Homes (%)
Dones (%)
Bona salut ( 65 anys)
54,6
41,9
Salut dolenta ( 65 a.)
9,9
14,7
Salut dolenta (població global)
4,3
Alguna discapacitat ( 65 a.)
33,2
43,6
Alg. malaltia crònica ( 65 a.)
91,7
96,2
Enquesta de salut de Catalunya, 2002
Estimació de la prevalença i del nombre de casos amb discapacitat,
per grup d’edat i sexe. Catalunya, 2013
* Població de referència a 1 de gener de 2013
Representació de
la prevalença amb
discapacitat, per
grup d’edat i sexe.
Catalunya, 2013
Informe Salut de 2013. Departament de Salut
5. ENFOC GLOBAL PER A LA SALUT
EN LA TERCERA EDAT
 Política social: pensiones dignas; facilitar la autonomía
personal: vivienda, transporte
 Reforzamiento del capital social de las personas mayores.
Más valoración del capital humano
 Promoción de la salud: propiciar les formas de vida saludable:
ejercicio, nutrición equilibrada, …
 Atención primaria: atención sanitaria y social en el entorno
habitual; valoraciones repetidas
 Atención hospitalaria: consultas de geriatría; énfasis en la
rehabilitación; hospital de dia; visitas a domicilio
 Soporte/asistencia en la dependencia
 Atención residencial de larga estancia
Oficina Europea de l’OMS (anys 90):
“Envellir de forma saludable”
Objetivo para el siglo XXI:
“De ahora al año 2020, las personas
mayores de 65 años de edad deberán
tener la posibilidad de gozar de todo su
potencial de salud y jugar un papel
activo en la sociedad”
OMS (2000): Envelliment actiu
(“active ageing”)
Si envejecer debería ser una experiencia positiva, una larga
vida debería ir acompañada de una multiplicidad de
oportunidades para la independencia, la salud, la productividad
y la protección.
El “envejecimiento activo” es el proceso de optimización de
oportunidades para el bienestar físico, social y mental durante
la vida, con objeto de ampliar la expectativa de vida en salud,
la productividad y la calidad de vida, de la gente mayor.
Permite que la gente mayor optimice su potencial para la
independencia, la salud y la productividad, a la vez que
proporciona la adecuada protección y asistencia cuando lo
requieran.
WHO. Health and ageing: a discussion paper. Geneva: WHO/NMH/HPS/01.
Intervencions per a mantenir el nivell més elevat possible de
capacitat funcional, d’acord amb la fase del cicle vital
Capacitat funcional
A
Canvi cap a
l’envelliment
saludable
Dintell de discapacitat
*
B
0
10
15
20
25
30
35 40 45 50
Edat (anys)
55
60
65
70
75
Corba de la màxima capacitat funcional: desenvolupament fisiològic i declivi
adequats (envelliment saludable)
Corba amb declivi accelerat que arriba al dintell de discapacitat (envelliment amb
dependencies)
Postposició del declivi per les pràctiques preventives i l’exercici físic
* Canvis en l’entorn poden fer que el dintell de discapacitat sigui més baix
Promoció de la salut en la tercera edat
Objectius principals
•
Prevenir els deteriorament físic, psicològic i
iatrogènic
A
B
• Prolongar el periode de vida independent
• Mantenir l’individu en la seva llar i entorn
• Mantenir i potenciar la qualitat de vida
Els atacs de cor han de ser
tractats precoçment. O sigui, 50
anys abans de que succeixin
Problemes de les activitats de promoció de
la salut (estil de vida) en les persones grans
• Hàbits de vida molt consolidats
• Poca motivació dels metges: “es pot fer
massa poc i ja és massa tard”
• Poca motivació dels individus: resistència a
modificar els estils de vida
• Cal aprofitar els moments de canvi: jubilació,
viudetat, malaltia aguda, inici d’una
dependència
Expectativa de vida versus Expectativa de vida amb salut
Expectativa de vida versus Expectativa de vida independent
Expectativa de vida en anys
Amb salut
Independent
Amb malaltia
Dependent
Els programes de promoció de la salut adreçats a
la gent gran s’han de dirigir a augmentar els anys
de vida independent.
Els programes en edats prèvies s’han d’adreçar a
evitar els factors de risc i la malaltia.
6. ESTRATEGIES PREVENTIVES EN
LES PERSONES GRANS
Medicina Preventiva
- Prevenció Primària
- Prevenció Secundària
- Prevenció Terciària
Estratègies front a les malalties cròniques
- De població (adreçada a la població)
- D’alt risc (adreçada als individus que presenten riscos)
Activitats preventives en les persones grans
segons els tres nivells preventius clàssics
Prevenció Primària: reducció
del risc
Prevenció Secundària: avaluació
i tractament preventiu
Infeccions (grip, pneumònia)
Hipertensió
Prevenció dels accidents
Hiperlipidèmia
Atenció a les reaccions
adverses als medicaments
Osteoporosi
Nutrició equilibrada
Malaltia cardiovascular
Exercici físic
Càncer
Consum d’alcohol
EPOC
Tabaquisme
Incontinència
Prevenció Terciària:
Oida, Visió
intervencions de posposicio i
pal·liatives
Salut bucodental
Rehabilitació
Depressió
Soport geriàtric
Demència
Activitats preventives en les persones
grans segons l’esquema de la USPSTF
Estil de vida i consell
preventiu
Cessació del tabaquisme
Exercici físic
Nutrició
Visió
Oida
Salut bucodental
Cribratges
Hipertensió
Hiperlipidèmia
Osteoporosi
Malaltia cardiovascular
Càncer colorectal
Càncer de mama
Càncer cervical
Immunizacions
Càncer de pròstata ?
Grip
Càncer d’úter
Pneumococ
Càncer d’ovari ?
Tetanus
Càncer de pulmó ?
Vacunes en viatjes
Càncer cutani
USPSTF: US Preventive Services Task Force. Fuente: Takahashi P et al. Preventive health care in the elderly
population: A guide for practicing physicians. Mayo Clin Proc. 2004;79:416-27
L’exercici físic en les persones grans
BENEFICIS
1. Redueix el risc cardiovascular
2. Produeix canvis favorables en el
perfil lipídic
3. Redueix la massa corporal i els
EFECTES DE L’EXERCICI
VIGORÓS EN LA LONGEVITAT
(Paffenbarger, 1986)
Grup d’edat
Guany
50--54 anys
50
2,11 anys
55--59
55
2,02
60--64
60
1,75
5. Redueix la pressió arterial en repós
65--69
65
1,35
6. Augmenta la capacitat funcional
70--74
70
0,72
7. Augmenta la flexibilitat
75--79
75
0,42
greixos
4. Augmenta la sensibilitat a la
insulina
Paffenbarger RS, Jr, Hyde RT, Wing AL, Hsieh CC. Physical activity, all-cause mortality, and longevity of college alumni. N Engl J Med. 1986;314:605-613.
Mortalitat ajusatda per edat / 1000 anys-persona
Exercici físic i taxes de mortalitat ajustades per
edat
30
23
4311 barons, de 52-72 anys, sense malaltia cardiovascular o
sense problemes de salut, seguits durant 4 anys
25
20
15
Nombres en les línies = nº de morts
78
13
48
10
10
42
27
30
23
18
36
5
21
16
12
7
0
Inactiu
(205)
Ocasional
(1116)
Lleuger
(1011)
Moderat
(747)
Moderadament
vigorós
(736)
17
10
7
Totes les causes
No cardiovascular
Cardiovascular
Vigorós
(496)
Tipus d’exercici físic (Nº individus)
Goya et al. Lancet 1998;351:1603-1608
AGEING
AND ENERGY
EXPENDITURE
Envelliment
i despesa
energètica
4000
Als 25 anys
Als 70 anys
Exercici intens
Discrecional
Kcal/dia
Activitat laboral
Sentar-se, prendre
café, fumar, ...
2000
2000
Termogènesi
induïda per la
dieta
Kcal/dia
Metabolisme basal
0
0
70 kg
70 kg
James, Ralph, Ferro-Luzz. 1989
ACTIVITATS PREVENTIVES RECOMANADES A
LES PERSONES DE 65 ANYS i MÉS (1)
Tema
Activitat
Periodicitat
Vacunacions
Tétanus i diftèria
Dosi de record (Td)
Cada 10 anys
Grip
Vacunació
Anual
Infecció pneumocòccica
Vacunació
Dosi única
Excés de pes i desnutrició
Hipercolesterolèmia
Registre de pes i talla
Determinació Colesterol
Anual
Cada 2 anys
Hipertensió arterial
Registre de la pressió
arterial
Cada 2 anys
Càncer de mama
Exploració mamària
Mamografia
Bianual (dels 65 a
69 anys)
Cribratges
Activitats preventives recomanades (2)
Càncer de coll d’úter
Citologia vaginal
1 vegada
Càncer colorectal
Detecció de sang oculta en
femta
Anual (50-75 anys)
Transtorns visuals
Agudesa visual
Anual
Transtorns auditius
Agudesa auditiva
Canal auditiu (tap de cera)
Anual
Anual
Salut bucodental
Examen físic
Anual
Valoració geriàtrica
Valoració clínica,
funcional, mental i social
Anual (a partir
dels 75 anys)
Activitats preventives recomanades (i 3)
Consells preventius
Consell alimentari
Consell específic
Anual
Activitat física
Consell específic
Anual
Consell antitabac
Consell específic
Anual
Consum d’alcohol
Consell específic
Anual
Accidents i caigudes
Consell específic
Anual
Si us plau, preguntes
i dubtes