Seguretat aliment ria
Anuncio
7 Oct. 2014 SEGURETAT ALIMENTÀRIA 1. Malalties transmeses per aliments 2. Marc europeu per a la seguretat alimentària 3. Perills associats als aliments Perills químics Perills biològics 4. Control de la indústria alimentària Dr. Lluís Armadans Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB Seguretat alimentària 1. Oferta i disponibilitat d’aliments adequats 2. Estabilitat de l’oferta, sense fluctuacions en funció de l’estació de l’any 3. Accés als aliments, o capacitat d’adquirir-ne 4. Bona qualitat i inocuïtat dels aliments 1. Malalties transmeses per aliments • Acostumen a presentar-se en forma de brots epidèmics d’àmbit comunitari o familiar • Donen símptomes predominantment digestius • La causa pot ser: – Un microorganisme patogen – Una substància tòxica d’origen químic no bacterià, o produïda per microorganismes que proliferen en l’aliment • També s’anomen toxi-infeccions alimentàries Classificació de les malalties transmeses per aliments • Infeccions Per ingestió d'aliments contaminats amb patògens: – Salmonella, Escherichia coli, Shigella – Les alteracions orgàniques són fruit de la colonització i multiplicació del microorganisme • Intoxicacions alimentàries pròpiament dites. Per ingestió d'aliments que contenen substàncies tòxiques (d’origen microbià o no microbià): – Enterotoxina estafilocòcica, botulisme, toxina de Bacillus cereus Brots epidèmics declarats a Catalunya l’any 2011 Butlletí Epidemiològic de Catalunya. 2013; XXXIV(4): 1-19 1. Marc europeu per a la seguretat alimentària • Consideració de tota la cadena alimentària – Principi “de la granja a la taula” – Traçabilitat • Millora dels serveis de les administracions públiques – Separació entre funcions d’avaluació i de gestió dels riscos – Regulació de la Xarxa d’alerta alimentària • Impuls dels sistemes d’avaluació dels riscos • Impuls dels sistemes de comunicació del risc – Aconseguir la confiança dels consumidors • Implicació de tots els participants en la cadena – Exigència de sistemes d’autocontrol Font: Butlletí Epidemològic de Catalunya 2006; XXVII (ext 3r trim): 125-131 Context internacional • Globalització del comerç alimentari • Reducció dels obstacles aranzelaris • Risc d’un ús arbitrari dels obstacles no aranzelaris al comerç internacional • El codex alimentarius (FAO/OMS,1962) referència internacional en seguretat alimentària Anàlisi del risc • Perill: agent biològic, químic o físic existent en l’aliment, i que té la potencialitat de produir efectes adversos en la salut • Risc: probabilitat que es doni un efecte advers en la salut de la població i de la pròpia gravetat de l’efecte, com a conseqüència de l’exposició a un perill Metodologia d’anàlisi del risc • Avaluació del risc (impacte) – – – – Determinar el perill Relació dosi-resposta Quantificar l’exposició Caracterització del risc • Gestió del risc • Comunicació del risc Comunicació del risc Agència Catalana de Seguretat alimentària http://www.gencat.net/salut/acsa/Du12/html/ca/Du12/ Agencia española de consumo, seguridad alimentaria y nutrición http://www.aesan.msc.es/ Regulació del principi de precaució • Les mesures basades en el principi de precaució s’han de prendre de forma transparent i han d’ésser – – – – – Proporcionals al nivell de protecció escollit Coherents amb mesures similars ja adoptades Basades en l’anàlisi de costos i beneficis No discriminatòries Subjectes a revisió Font: Butlletí Epidemològic de Catalunya 2002; XXII (ext 2n trim): 117-120 Xarxa d’alerta alimentària • Rapid Alert System for Food and Feed – Regulat pel Reglament (CE) n.º 178/2002 • A Espanya el sistema es gestiona a través del Sistema de Comunicación e Intercambio Rápido de Información (SCIRI) http://aesan.msssi.gob.es/AESAN/web/alertas/alertas.shtml • Tres nivells d’informació – Alertes: necessitat immediata d’actuació – Informacions: interès preventiu – Notícies: informació d’interès Perills físics • Cossos estranys • Radioactivitat Clasificación de los riesgos químicos detectados en las notificaciones de alerta – Año 2013 Motivo Número de notificaciones Contaminantes Metales pesados Migración de materiales Toxinas fúngicas HAP's Aditivos Fitosanitarios Medicamentos Veterinarios Otros 46 6 8 1 7 5 7 3 TOTAL 83 Font: Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición. Memoria Anual del SCIRI - 2013 2. Perills químics • Contaminants ambientals – Metalls pesants • Mercuri, plom, cadmi – Contaminants orgànics persistents: • Dioxines, bifenils policlorats, plaguicides • Tòxics naturals presents als aliments • Residus de productes sanitaris – Medicaments en la producció animal • Antibiòtics, agents anabolitzants – Fitosanitaris (plaguicides) – Nitrats, nitrits, nitrosamines • Compostos generats en processar els aliments – Acrilamida, hidrocarburs aromàtics policíclics Font: Agencia Catalana de Seguridad Alimentaria. Perills químics de la cadena alimentària http:// ://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir1351/index.html Metalls i metal·loïdes tòxics Arsènic As3+ i As5+ s’acumulen en organismes marins El peix contribuiria a un 90% de la ingesta diària Cadmi Absorbit per vegetals, retingut per moluscs La ingesta diària d’un adult prové dels cereals Mercuri Els aliments d’origen marí n’aporten més quantitat Plom Contaminació de vegetals per fums de combustió de gasolina (d’automòbils) i per aigua de regadiu La ingesta diària prové majoritàriament de cereals Canonades d’aigua i de botes de vi Envasos de llauna per a aliments Font: Butlletí Epidemològic de Catalunya 2003; XXIV (12): 173-174 Contaminants relacionats amb el tractament tèrmic dels aliments • Hidrocarburs aromàtics policíclics – En aliments cuinats a temperatures elevades o fumats en calent (>450 ºC) • Exemple: benzo(a)pirè • Acrilamida – Es forma en aliments rics en hidrats de carbó, durant, en processos com el fregit o el fornejat – Classificada com un probable carcinogen Dioxines i PCB • Compostos orgànics persistents en el medi ambient i solubles en greixos • Subproductes de processos industrials i combustions (incineració de residus) • El terme dioxines engloba: – Les dioxines pròpiament dites (Dibenzodioxines policlorades - PCDD) – Els furans (Dibenzofurans policlorats - PCDF) • Els policlorobifenils coplanars (PCB) es consideren substàncies amb un efecte dioxina • Més d’un 90% de l’exposició és deguda a aliments Efectes de les dioxines • Inducció enzimàtica • Exposicions a dosis elevades: – Alteracions dermatològiques – Simptomatologia general inespecífica – S’han relacionat amb sarcomes, limfomes, malformacions i trastorns de la reproducció • Potencialment cancerígenes Potencial tòxic del contingut de dioxines i PCB dels aliments • Els aliments contenen mescles complexes de dioxines i PCB • El potencial tòxic del contingut de dioxines i PCB d’un aliment depèn de la toxicitat de cada compost (expressada pel factor d’equivalència tòxica - TEF) com de la seva quantitat. • Els resultats analítics s’acostumen a expressar en quantitat d’equivalent tòxic (TEQ), que s’obtenen del sumatori dels productes de – la quantitat de cada compost de la mostra, i – els seus factor d’equivalència tòxica Dioxines i PCB en aliments. Conclusions • És tan important conèixer el contingut de dioxines i PCB d’un aliment com la freqüència amb què la població general el consumeix. • Els nivells en estudis recents a Catalunya no serien preocupants, tret de mostres de pollastre i bonítol. • Com que es tracta de substàncies bioacumulables, els seus efectes es poden manifestar com a conseqüència d’una exposició prolongada. • La millor manera d’evitar una ingesta excessiva de dioxines i PCB (i també d’altres contaminants) és diversificar la dieta al màxim possible. Font: Butlletí Epidemològic de Catalunya 2006; XXVII: 29-36 Additius alimentaris • Substàncies incorporades intencionalment als aliments i begudes, amb la finalitat de modificar–ne les característiques • Se’n coneix la toxicitat aguda i subaguda • Se n’estudia la toxicitat crònica • S’han regulat per a evitar acumulacions Classificació dels additius • Modificadors de característiques organolèptiques (modificadors del color) • Colorants azoics: poden derivar a amines aromàtiques (del tipus anilina, -naftilamina i bencidina) • Estabilitzadors • Substàncies que impedeixen alteracions (antioxidants, conservants) • Correctors de qualitats plàstiques (dissolvents, neutralitzadors, clarificadors) • Enzims Melamina • Component químic industrial que s’utilitza per a la fabricació de plàstics • El seu consum pot provocar càlculs renals • A la Xina es va barrejar amb llet per a emmascarar la dilució prèvia de la llet amb aigua – La melamina permet que en els controls de qualitat de la llet no es detecti l’excés d’aigua • Fora de Xina se n’ha detectat en productes xinesos que contenien llet o llet en pols (caramels, galetes) Agencia española de seguridad alimentaria y nutrición: http://www.aesan.msc.es/AESAN/web/notas_prensa/melamina.shtml Fitosanitaris (plaguicides) • Productes tòxics molt regulats – Interval entre aplicació i recol·lecció • Riscos de les aplicacions incorrectes – Dosis abusives, accidents, mal ús • Insecticides organoclorats (DDT) – Producte estable que s’acumula en el greix – En el càncer de pàncreas, nivells elevats de DDT s’han associat a mutacions en gen k-ras Presència de plaguicides organoclorats en els aliments de Catalunya • La presència d’aldrín, dieldrin, clordà, endrina, heptaclor, hexaclorobenzè i mirex als aliments de tots els grups produïts i consumits a Catalunya seria indetectable. • S’ha detectat la presència de DDT en peix i productes de la pesca. • La ingesta de DDT provinent dels aliments de Catalunya no hauria de comportar cap risc per a aquells grup de població que segueixin una dieta estàndard. Font: Butlletí Epidemològic de Catalunya 2004; XXVI (11): 137-143 Nitrosamines • Productes de la reacció dels nitrits amb les amines secundàries i terciàries dels aliments • Carcinògens en models experimentals • El processat d’aliments com el peix (salat, fumat) contribueix a incrementar els nivells de nitrosamines Medicaments veterinaris • Substàncies utilitzades en terapèutica i producció animal – Antibiòtics – Agents anabolitzants • Hormones • ... Clasificación de los riesgos biológicos detectados en las notificaciones de alerta – Año 2013 Perills Salmonella Escherichia coli Listeria monocytogenes Histamina Biotoxines marines Fongs Nematodes (Anisakis) Norovirus Altres Total Notificacions 18 8 10 8 11 1 2 4 2 64 Font: Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición. Memoria Anual del SCIRI - 2012 3. Perills biològics • Bacteris i toxines bacterianes – Bacteris zoonòtics – Bacteris no zoonòtics • Paràsits – Protozous: Toxoplasma – Helmints: Trichinella, Anisakis • Virus – Norovirus, virus de l’hepatitis A, rotavirus • Micotoxines – Aflatoxina, ocratoxina • Algues unicel·lulars i toxines marines • Agents no convencionals: prions Font: Agencia Catalana de Seguridad Alimentaria. Perills biològics de la cadena alimentària http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir1350/index.html Bacteris zoonòtics Salmonella sp Carns, ous, ovoproductes (salses), llet i productes lactis Escherichia coli Carn de vacú (picada), llet, productes lactis, brots de soja Listeria monocytogenes Aliments preparats i de llarga vida útil (envasats al buit o refrigerats): patès, formatges, peix fumat en fred, etc... Campylobacter jejuni Carn d’aus (pollastre) Yersinia enterocolitica Carn de porc i derivats; productes lactis Cadena epidemiològica de les gastroenteritis per Salmonella sp Reservori Animals productors de carn i aus de corral Pollastre i derivats, porcs, bovins Altres animals domèstics i salvatges Els portadors crònics són escassos Font de contagi Contaminació d’aliments d’origen animal Endògena (provenen d’animals infectats) Exògena (manipulació no higiènica d’aliments) Mecansime de transmissió Consum d’aliments contaminats (ous, maionesa) Transmissió fecal-oral en humans, sobretot si hi ha diarrea Gastroenteritis per Salmonella sp Presentació • Alguns brots d’àmbit col·lectiu i, sobretot, força brots petits d’àmbit familiar Període d’incubació • De 6 a 72 hores, usualment de 12 a 36 Període de transmissibilitat • Durant tot el curs de la infecció. Un 1% de casos excreten Salmonella més d’un any • L’administració d’antibiòtics prolonga el període de transmissibilitat Prevenció i control de les gastroenteritis per Salmonella • Diagnòstic de les infeccions en els animals • Mesures d’higiene de mercats, escorxadors i indústries alimentàries • Ús d’ovoproductes pasteuritzats • Manipulació higiènica dels aliments • Educació dels manipuladors d’aliments • Aïllament de contacte dels pacients amb menys de 6 anys i incontinents • Declaració del brot a l’autoritat sanitària Tipus de llets • Certificada: de vaques sense malalties transmissibles (no cal higienització prèvia) • Natural: cal escalfar-la a 75 ºC per a higienitzar-la • Higienitzada pasteuritzada: escalfada 30 minuts a 62-65 ºC, o 15 minuts a 71,5 ºC – Destrucció de patògens i de gran part de sapròfits • Esterilitzada: per calor Enteritis per Escherichia coli enterohemorràgic (EHEC) • O157:H7 • Enteritis hemorràgica afebril (diarrea sanguinolenta afebril) • Síndrome hemolítica-urèmica • Reservori: bovins • Per consum de carn, llet o formatge contaminats • PI: 12-60 h, mitjana: 48 hores Epidemic Profile of Shiga-Toxin–Producing Escherichia coli O104:H4 Outbreak in Germany. Frank C, Werber D, Cramer JP, et al. N Engl J Med. 2011; 365:1771–1780. BACKGROUND: We describe an outbreak of gastroenteritis and the hemolytic-uremic syndrome caused by Shiga-toxin-producing Escherichia coli in Germany in May, June, and July, 2011. The consumption of sprouts was identified as the most likely vehicle of infection. METHODS: We analyzed data from reports in Germany of Shiga-toxin-producing E. coli gastroenteritis and the hemolytic-uremic syndrome and clinical information on patients presenting to Hamburg University Medical Center (HUMC). An outbreak case was defined as a reported case of the hemolytic-uremic syndrome or of gastroenteritis in a patient infected by Shiga-toxin-producing E. coli, serogroup O104 or serogroup unknown, with an onset of disease during the period from May 1 through July 4, 2011, in Germany. RESULTS: A total of 3816 cases (including 54 deaths) were reported in Germany, 845 of which (22%) involved the hemolytic-uremic syndrome. The outbreak was centered in northern Germany and peaked around May 21 to 22. Most of the patients in whom the hemolytic-uremic syndrome developed were adults (88%; median age, 42 years), and women were overrepresented (68%). [..]. CONCLUSIONS: In this outbreak, caused by an unusual E. coli strain, cases of the hemolyticuremic syndrome occurred predominantly in adults, with a preponderance of cases occurring in women. The hemolytic-uremic syndrome developed in more than 20% of the identified cases. Cadena epidemiològica del brot per Escherichia coli agregatiu enterohemorràgic de l’any 2011 • Font: – Fenigrec germinat – Llavor procedent d’Egipte i germinada a Alemanya – A França s’observen 12 enteritis hemorràgiques associades a fenigrec • Transmissió: – Consum d’amanides amb fenigrec germinat Bacteris no zoonòtics Bacillus cereus Aliments vegetals (arròs bullit, especies) Enterobacter sakazakii Preparats de llet en pols per a lactants Clostridium perfringens Aliments preparats que no es refreden adequadament Clostridium botulinum Conserves vegetals casolanes i altres aliments envasats al buit Staphylococcus aureus Reservori humà (contaminació exògena d’aliments preparats) Vibrio cholerae, Productes de la pesca (retenció pel marisc) V. parahaemolyticus Protozous Giardia lamblia Vegetals regats amb aigües amb Entamoeba histolytica contaminació fecal Cyclospora cayetanensis Aliments manipulats per portadors Cryptosporidium parvum Toxoplasma gondii Quistos disseminats per gat Carn poc cuita d’animals que n’hagin ingerit els ooquistos Helmints Taenia sollium Taenia saginata Echinococcus granulosus Anisakis simplex Carn poc feta de porc o de bovins Productes contaminats amb femtes de gos Peix cru o poc cuinat, fumat, semiconserves, plats preparats a base de peix cru Trichinella spiralis Carn de porc, senglar, caça i cavall Anisàkids • Paràsits nematodes les larves vives dels quals poden produir malaltia • Les larves es poden localitzar a: – Tracte digestiu – Cavitat peritoneal (lliures) – Vísceres i musculatura (enquistades) • Poden produir – Reaccions al·lèrgiques – Anisakidosi Font: Departament de Salut. Els paràsits dels peixos: els anisàkids. [Consulta 1 Oct 2011]. Disponible a URL: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2155/csamani.htm Anisakidosi • En consumir peix cru (o fumat o lleugerament salat) infectat, les larves poden penetrar la paret del tracte digestiu – Lesions granulomatoses • Augment dels casos: – Increment comerç mundial – Més consum de peix cru? • Clínica: – Dolor abdominal – Nàusees i vòmits Font: Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Anisaki. [Consulta 1 Oct 2011]. Disponible a URL: http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir3052/doc11351.html Perills químics d’origen biològic Grup Exemple Histamina Peixos amb un contingut elevat d’histidina (es forma després de morts, per descarboxilació bacteriana de la histidina a histamina) Biotoxines marines Toxines produïdes per algues dinoflagel·lades (que provoquen les “marees vermelles”) Retingudes per moluscs filtradors Poden provocar diversos síndromes: neurotòxica paralítica, diarreica, amnèsica, etc... Aflatoxines, produïdes pel fong Aspergillus flavus Micotoxines Gran proliferació en països de clima càlid Potents hepatocarcinògens Brots epidèmics declarats a Catalunya l’any 2011 Butlletí Epidemiològic de Catalunya. 2013; XXXIV(4): 1-19 Gastroenteritis per norovirus Epidemiologia Causa més freqüent de gastroenteritis a l’Europa occidental. Causen brots en tots els grups d’edat, però afecten especialment els adults Transmissió Persona a persona Per aliments Per aigua Dosi infectant: <100 partícules víriques Toxiinfección alimentaria por Norovirus debida al consumo de bocadillos Godoy P, Izcara J, Bartolome R, Bach P, Escobar A, Pal M, Codina G, Torres J, Dominguez A. Med Clin (Barc) 2005;124:161-4 FUNDAMENTO Y OBJETIVO: Se ha investigado un brote de toxiinfección alimentaria que afectó a los clientes de un hotel y en el que la epidemiología analítica y el análisis microbiológico permitieron determinar que el agente etiológico fue Norovirus y la fuente de infección, los manipuladores de alimentos. PACIENTES Y MÉTODO: El día 26 de junio de 2002 se detectó un brote de gastroenteritis que afectaba a un grupo de 59 alumnos y profesores de un colegio alojados en un hotel de Espot (Lleida). […]. RESULTADOS: […]. De los 4 tipos de agua y de los 13 alimentos estudiados, el único que resultó implicado fue el consumo de bocadillos […]. En el análisis por reacción en cadena de la polimerasa, 12 de las 14 muestras de heces de enfermos resultaron positivas a Norovirus. También se obtuvo un resultado positivo al mismo virus en 2 de los 4 manipuladores. Ninguno de ellos había presentado síntomas clínicos. CONCLUSIONES: Los manipuladores deben ser investigados sistemáticamente en los brotes por Norovirus [...] . Perills químics d’origen biològic (1) Grup Histamina Exemple Peixos (tonyina) amb un contingut elevat d’histidina (es forma després de morts, per descarboxilació bacteriana de la histidina a histamina) Aflatoxines, produïdes per fongs del gènere Aspergillus Micotoxines Gran proliferació en països de clima càlid Potents hepatocarcinògens Perills químics d’origen biològic (2) Grup Biotoxines marines Exemple Toxines produïdes per algues dinoflagel·lades (que provoquen les “marees vermelles”) Retingudes per moluscs filtradors Poden provocar diversos síndromes: neurotòxica paralítica, diarreica, amnèsica, etc... Prions • Agents infecciosos d’estructura proteica, resistents als procesos que modifiquen els àcids nucleics • En humans causen malaties neurodegeneratives transmissibles – Kuru, Malaltia de Creutzfeldt-Jakob, etc... • En els animals són els agents causals de les encefalopaties espongiformes transmissibles – Encefalopatia espongiforme bovina, Scrapie en ovelles,... • Provoquen malalties amb pronòstic letal, període d’incubació llarg, i símptomes neurològics Encefalopatia espongiforme bovina (EEB) • Clínica: alteracions del comportament (“vaques boges”), sensorials i motores • Descrita l’any 1986 al Regne Unit – Després de canvis en el pinso per a les vaques • Atribuïda al consum de restes ovines afectades per Scrapie (encefalopatia espongiforme transmissible de les ovelles) – El prió de l’Scrapie s’hauria transmès d’ovella a vaca Nova variant de la malalatia de Creutzfeldt-Jakob (nvMCJ) • Encefaloptia espongiforme que afecta a humans • Diferent de la malaltia clàssica – – – – – Descrita l’any 1996 Afecta pacients joves (30 anys) Debuta amb símptomes psiquiàtrics Durada més llarga de la malaltia No presentaven els complexos periòdics a l’EEG • Associació temporal i geogràfica amb l’EEB • Atribuïda al consum de bovins afectats d’EEB Risc de la nova variant de la MCJ • Al Regne Unit, uns 750.000 animals infectats haurien entrat a la cadena alimentària humana • No és possible fer prediccions prou precises sobre l’evolució de la nvMCJ • Se’n desconeixen el període d’incubació i la dosi infectant Prevenció de la transmissió de prions • Elminació de la cadena alimentària dels teixits bovins en què s’ha detectat prions: – Amígdales, timus, crani (encèfal i ulls), columna, medul·la espinal, melsa, intestí (del duodè al recte) i mesenteri • Investigació de l’agent causal de l’EEB en els animals sacrificats als escorxadors – Es disposa de proves de diagnòstic ràpid • Control de la carn procedent d’altres països 4. CONTROL DE LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA • Model tradicional: – Inspecció externa – Controls de matèries primeres, dels punts del procés i sobretot dels productes finals • Model alternatiu: – Adoptat en el Codex alimentarius – Autocontrol de la indústria alimentària – S’aplica a tot el procés de producció Metodologia d’anàlisi del risc • Avaluació del risc (impacte) – – – – Determinar el perill Relació dosi-resposta Quantificar l’exposició Caracterització del risc • Gestió del risc • Comunicació del risc Brots epidèmics declarats a Catalunya l’any 2011 Butlletí Epidemiològic de Catalunya. 2013; XXXIV: 1-19 Brots epidèmics declarats a Catalunya l’any 2011 Butlletí Epidemiològic de Catalunya. 2013; XXXIV: 1-19 Anàlisi de perills i punts de control crític (1) 1. Realitzar una anàlisi dels perills – Per a cada etapa del procés d’elaboració d’un aliment, valorar la possibilitat • • 2. Que els productes es puguin contaminar Que els microorganismes perillosos es multipliquin Identificar punts de control crític dels perills – 3. Fases o etapes en què es pot aplicar un control, i que és essencial per a prevenir, eliminar o reduir un risc Establir un límit o límits crítics – Criteris que permeten valorar si es produeix un aliment segur o perillós Anàlisi de perills i punts de control crític (2) 4. Establir un sistema de vigilància dels punts de control crític – 5. Establir les mesures correctives a adoptar quan la vigilància d’un punt crític (apartat 3) indica una desviació respecte al límit crític (apartat 4) – 6. Ex: accions si la temperatura de cocció és insuficent Establir procediments de verificació per a confirmar el funcionament del sistema – 7. Exemple: medició de la temperatura Exemple: auditories del sistema Establir un sistema de documentació i registre Seguretat alimentària • L’estratègia de seguretat alimentària ha de – Tenir en compte tota la cadena de producció – Contemplar els perills físics, químics i biològics – Aplicar la metodologia d’anàlisi del risc • La preparació adequada dels aliments permet prevenir la majoria de toxi-infeccions alimentàries Bibliografia • • • • • • • • Álvarez-Dardet Díaz C, et al. Peligros y riesgos sanitarios asociados a los alimentos. En: Piédrola. Medicina Preventiva y Salud Pública. 11ª ed. Sierra A, Sáenz MªC, Fernández Crehuet J, et al, eds. Barcelona: Elsevier, 2008; 411-422. Baengas Banegas JR, et al. Seguridad alimentaria. Control de los alimentos. En: Piédrola. Medicina Preventiva y Salud Pública. 11ª ed. Sierra A, Sáenz MªC, Fernández Crehuet J, et al, eds. Barcelona: Elsevier, 2008; 423-450. Un nou marc per a la seguretat alimentària a Catalunya: la Llei de seguretat alimentària. Butlletí Epidemiològic de Catalunya 2002; XXIII (extr. 2n trim): 117-120. Ingesta de metalls pesants a partir de la dieta a Catalunya. Part II (el mercuri i el plom). Butlletí Epidemiològic de Catalunya 2004; XXV (extr. 2n trim): 105-108 La planificació estratègica en seguretat alimentària. Butlletí Epidemiològic de Catalunya 2006; XXVII (extr. 2n trim): 125-131 Avaluació de la ingesta diària estimada de dioxines i bifenils policlorats de la població de Catalunya (2000-2005). Butlletí Epidemiològic de Catalunya 2009; XXX (2): 24-29. Brots epidèmics declarats a Catalunya l’any 2011. Butlletí Epidemiològic de Catalunya. 2013; XXXIV(4): 1-19. Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición. Memoria Anual del Sistema Coordinado de Intercambio Rápido de Información (SCIRI) – 2013.
