Brochure Laboratoris CAw

Laboratoris Clínics
Vall d’Hebron
1
© Hospital Universitari Vall d’Hebron
Coordinació
Gerència, Unitat de Comunicació
i Direcció dels Laboratoris Clínics
Disseny
Gregori Sòria
Unitat de Comunicació
Fotografies
Gregori Sòria i Arxiu de l’Hospital
Impressió
Pereda Print Solutions, SL
Dipòsit legal: B 24279-2014
2
Índex
Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Estructura física . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Activitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
Catàleg. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Laboratori Central (Core Lab) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Model organitzatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Tecnologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Sistemes d’informació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
Serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
Anatomia Patològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Bioquímica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Genètica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Hematologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Immunologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Microbiologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
15
16
17
18
19
20
Professionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Docència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Recerca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Qualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
3
Introducció
Els laboratoris clínics han experimentat un gran canvi en els últims
anys amb importants evolucions
tecnològiques i de la cartera de
serveis. Això ha obligat a plantejar-se organitzacions basades
en processos d’alta qualitat que
aprofiten economies d’escala
sense perdre l’orientació cap al
coneixement. A la pràctica, això
comporta centralitzar el nombre
més gran de proves en el menor
nombre d’aparells, a fi de simplificar l’organització i el nombre de
mostres per manipular, gràcies
als avenços tecnològics en els
camps de la informàtica i l’automatització.
Seguint aquesta tendència, els
Laboratoris Clínics Vall d’Hebron
sorgeixen de la centralització de
tres laboratoris que donaven servei a l’àrea de Barcelona Ciutat:
d’una banda, Manso i Bon Pastor,
de l’àmbit d’atenció primària, i de
l’altra, els laboratoris de l’Hospital
Universitari Vall d’Hebron.
4
Amb una població de referència d’aproximadament 1.200.000
habitants, un volum de 6.000 pacients al dia i més de 16.000.000
de determinacions l’any, els Laboratoris Clínics Vall d’Hebron
esdevenen els més grans de
l’Estat espanyol i uns dels més
grans d’Europa. L’enorme volum
de tècniques que s’hi realitzen,
juntament amb el seu grau de terciarisme fan d’aquest innovador
laboratori un dels més complexos
d’Europa.
Dr. Ernesto Casis
Director clínic dels Laboratoris Clínics
3
2
1
Estructura física
Els Laboratoris Clínics Vall d’Hebron s’han dissenyat seguint les
últimes tendències d’organització
de laboratoris. Ocupen 8.780 m2
de superfície total distribuïda en
tres edificis adjacents on es troben els serveis de Bioquímica,
Hematologia, Microbiologia, Immunologia, Anatomia Patològica,
Genètica i el Core Lab.
Edifici 1
Bioquímica
Core Lab
Hematologia
Immunologia
Microbiologia
Edifici 2
Anatomia Patològica
Edifici 3
Genètica
Hematologia
5
Activitat
Als Laboratoris Clínics Vall d’Hebron es reben cada dia fins a
6.000 peticions, més de 15.000
mostres i es processen fins a
60.000 determinacions. Aquests
laboratoris, els més grans de
l’Estat espanyol per volum i
complexitat, realitzen més de
16.000.000 de determinacions.
Disposen de la tecnologia més
innovadora, que permet millorar
el temps de resposta i, també,
de les tècniques diagnòstiques
més avançades.
Aquests laboratoris disposen
d’un catàleg que comprèn més
de 1.000 proves.
Activitat en un dia
6.000
peticions
15.000 -18.000
mostres
> 60.000
proves
Activitat en un any
1.367.633
peticions
16.389.612
determinacions pròpies
6
Catàleg
Els Laboratoris Clínics Vall d’Hebron disposen d’un catàleg de
proves on s’ofereix una llista descriptiva de totes les proves que s’hi
realitzen de forma programada i
urgent, el codi ICS, el preu unitari
i el temps de resposta màxim. A
més, ofereixen aproximadament
1.000 proves que es duen a terme
en els diferents serveis que els
integren (Anatomia Patològica,
Bioquímica, Genètica, Hematologia, Immunologia i Microbiologia).
El 30% del catàleg es realitza en
el Core Lab del laboratori (proves totalment automatitzades) i el
70% es fa en àrees especials amb
diferents graus de complexitat.
Qualsevol prova que es vulgui
incloure en el catàleg ha de ser
avaluada per la Comissió de Diagnòstic in Vitro de l’Hospital. Un cop
avaluada, la Comissió d’Avaluació
de la Qualitat l’ha d’autoritzar. Si
la prova no està inclosa en el catàleg de l’ICS, se n’ha de sol·licitar
la inclusió al Centre Corporatiu.
Catàleg
F G H
I
A
B C D E
J
K
L M N O P Q R
S
T
U V W X
Y
Z
#
Cerca
7
Laboratori Central (Core Lab)
Amb la finalitat de facilitar els
fluxos de treball, els Laboratoris
Clínics Vall d’Hebron s’estructuren al voltant d’un gran laboratori
central anomenat Core Lab altament automatitzat, en el qual són
presents tots els serveis, excepte
Anatomia Patològica.
El sistema de treball establert en
el Core Lab es basa en la creació
d’àrees de treball per mostres:
Àrea Automatitzada d’Orines
On es processen aquestes
mostres, tant quantitativament
com qualitativament i, també,
es fa la selecció automatitzada
per a urocultiu.
Àrea d’Automatització
de Sèrum
Disposa d’un sistema de
cadenes d’automatització d’alta
capacitat que permeten la realització ràpida de tècniques de
bioquímica, immunoquímica i
serologia així com la resolució
ràpida de les proves urgents.
8
Àrea d’Automatització
d’Hematologia
Disposa de dues cadenes de
processament de gran capacitat,
tant de rutina com d’urgències,
així com d’un lector automàtic de
fórmules i classificadors
per a altres tècniques que
es realitzen amb la mateixa
mostra, com ara l’hemoglobina
glicosilada, la VSG, etc.
En l’escala d’organització següent
se situen les plataformes transversals multidisciplinàries, que
afecten diferents serveis; però amb
tècniques menys automatitzades,
com ara la plataforma d’enzimoimmunoassaig, de citometria de flux,
la plataforma d’anàlisi molecular
i genètica, i la plataforma de cromatografia i espectrometria de
masses.
Finalment, en l’esglaó organitzatiu següent es troben els serveis
d’Anatomia Patològica, Genètica,
Bioquímica, Hematologia, Immunologia i Microbiologia, cadascun
amb unes tècniques específiques
no compartides.
Àrea d’Automatització
d’Hemostàsia
Compta amb una cadena de
treball per al processament de
rutina, urgències i proves
especials de coagulació.
9
Model organitzatiu
En el marc de les tendències actuals dels laboratoris, en el nostre
projecte de fusió hem escollit un
model integrat en un gran laboratori ubicat a l’Hospital per facilitar
la relació amb els clínics.
Un sistema centralitzat d’àrees no
analítiques amb un facultatiu responsable de: Secretaria, Unitat de
Sistemes d’Informació, Preanalítica i Postanalítica, relacions amb
l’atenció primària i l’Hospital, i que
processa 15.000 mostres cada dia.
L’hem definit de la manera següent:
Un laboratori central amb una
gran automatització i integració
d’activitat (bioquímica, hematologia, immunologia i serologia).
Potenciem la generació del coneixement amb:
un increment de la transversalitat amb permeabilitat
entre serveis
creació de plataformes
transversals per aprofitar
recursos tecnològics i coneixements
optimització de l’ús de les
tecnologies de la informació
diferenciació entre gestió de
la producció i el valor afegit
10
Paral·lelament existeixen àrees
de coneixement específiques de
cadascuna de les diferents especialitats de laboratori, amb un
alt grau de terciarisme. Així, el
funcionament establert és que
totes les mostres hospitalàries i
extrahospitalàries arriben a l’Àrea
de Gestió Extraanalítica on són
preclassificades i enviades a les
diferents àrees de treball:
Bioquímica
Hematologia
Immunologia
Microbiologia
Core Lab
En el cas del Core Lab s’han establert unes àrees de treball per
tipus de mostra:
Orina
Les orines són carregades en les
gradetes de l’Àrea Preanalítica i
processades en l’Àrea d’Orines
per a sediments, tira reactiva,
bioquímica quantitativa i seleccionades per a urocultiu, en cas
necessari.
Sèrum
Els sèrums passen a les cadenes
d’automatització de sèrums on
són processats amb les tècniques
de bioquímica, immunoquímica i
serologia, posteriorment s’arxiven
automàticament en una nevera i,
si és necessari, es fraccionen per
a proves externes a la cadena,
com proteïnogrames, nefelometria, etc.
Sang EDTA
Els tubs de sang tractada amb EDTA passen a la
cadena d’hematologia, on es
processa l’hemograma i es classifiquen automàticament per a
proves externes a la cadena, com
ara la VSG o l’HbA1c i, posteriorment, s’arxiven automàticament.
Sang citrat
Els tubs de sang citratada passen
a la cadena de coagulació, on es
realitzen les diferents proves, tant
rutinàries com especials.
Temps de
resposta
30-45 minuts
Proves de pacients
urgents
2 hores
Proves de pacients
d’unitats crítiques
3 hores
Proves de pacients
hospitalitzats
11
Tecnologia
Els Laboratoris estan dotats de la
més avançada tecnologia de robotització i sistemes d’informació.
En el Laboratori Central s’ha
implementat tecnologia d’automatització capdavantera, el que
permet un millor control de les
mostres durant tot el procés, un
processament més ràpid i un increment de la capacitat de fins a
120.000 resultats diaris. Tot, amb
el doble objectiu de millorar el
temps de resposta i aconseguir
una millor gestió dels pacients.
El Laboratori disposa de cinc cadenes robotitzades per a sang
total i sèrum, amb les quals es
processen més del 80% de les
proves sol·licitades; a més, hi ha
instal·lades dues cadenes per a
l’anàlisi d’orina. Aquest engranat-
12
ge és capaç de processar cada dia
més de 12.000 tubs. La configuració de les cadenes per a sèrum i
per a Bioquímica i Immunoquímica és pionera al món, ja que es va
haver de dissenyar un nou braç
robòtic específic per connectar-les
amb els analitzadors de bioquímica, fet que converteix el sistema
en el més ràpid quant a velocitat
de processament, complint amb
els estàndards internacionals de
qualitat.
La gran robotització proporciona més seguretat i traçabilitat de
les mostres, i ha suposat una important inversió. La unificació de
l’activitat de tres laboratoris en
un gran laboratori central suposa
l’estalvi de diners del contribuent i
permet l’aprofitament de les economies d’escala.
Sistemes d’informació
Els nous models organitzatius tenen uns requeriments informàtics
molt importants. Així, s’ha hagut
de canviar el sistema informàtic
de laboratori (SIL) per integrar en
un sol sistema tots els serveis dels
laboratoris de l’Hospital i, també,
per suportar el gran volum de connexions necessàries dels aparells
amb els diferents sistemes informàtics intermedis (Middleware).
De fet, el SIL suporta i gestiona el
flux de dades de quatre sistemes
informàtics intermedis.
A més, es connecta amb el sistema informàtic hospitalari (SAP) i el
sistema informàtic d’atenció primària (ECAP), que permeten l’entrada
de les peticions electròniques i la
recepció automàtica dels resultats,
mitjançant una capa intermèdia
desenvolupada pel Servei d’Informàtica de l’Hospital. Aquesta capa
suporta actualment unes 6.000 peticions diàries i uns 80.000 resultats
que viatgen per la xarxa. A més,
el sistema informàtic permet tenir
establert amb l’atenció primària un
sistema automàtic d’alerta de resultats.
13
Serveis
Anatomia Patològica
Bioquímica
Immunologia
Genètica
Hematologia
Microbiologia
14
Anatomia Patològica
L’anatomia patològica té per funció
l’estudi de les malalties a partir de
l’observació amb el microscopi de
mostres de biòpsies i peces quirúrgiques, citologies i autòpsies,
per generar diagnòstics precisos i
adequats en el temps.
El Servei d’Anatomia Patològica
atén la patologia més especialitzada i complexa en totes les àrees
clíniques i quirúrgiques, i compta
amb professionals referents en
els diversos camps del diagnòstic
anatomopatològic.
Aquest servei és un referent en
tota la patologia lligada al trasplantament (Vall d’Hebron és
referent únic a Catalunya per al
trasplantament de pulmó d’adults
i dels pacients pediàtrics, per al
trasplantament hepàtic infantil i
per al trasplantament cardíac infantil) i, pel volum de patologia
oncològica amb què compta, treballa de forma estreta amb grups
punters de recerca translacional
en el camp de l’oncologia. També és un referent en patologia del
desenvolupament i dismorfologia
i compta, dins del Biobanc de
l’Hospital, amb el Banc de Teixits
Fetals.
Anatomia Patològica aplica al
diagnòstic morfològic de les
mostres, en els casos en què és
necessari, un ampli ventall de
recursos tecnològics (tècniques
complementàries) per garantir
l’assoliment de la màxima fiabilitat
del diagnòstic anatomopatològic.
En aquest sentit, disposa d’una
amplia gamma de tincions histoquímiques i immunohistoquímiques,
de microscòpia electrònica i de
tècniques de patologia molecular, que permeten completar el
diagnòstic morfològic amb dades
pronòstiques i amb la detecció
d’eventuals dianes terapèutiques,
que constitueixen la base de la
medicina personalitzada.
La disponibilitat d’aquestes tècniques complementàries fa possible
participar activament en múltiples
projectes d’investigació basats
en la col·laboració amb els altres serveis i unitats de recerca
hospitalaris i en estudis i assajos
multicèntrics nacionals i internacionals.
15
Bioquímica
Els Laboratoris de Bioquímica Clínica actuen com a laboratori de
referència, en alguns estudis, per
a altres Hospitals de Catalunya o
d’àmbit estatal, públics i privats.
L’activitat analítica genera aproximadament uns 6.000.000 de
proves anualment. S’hi atenen
ambulatòriament, a l’àrea d’extraccions, més de 180.000 pacients
cada any, més de 80.000 pacients
ingressats i unes 150.000 urgències.
En el camp assistencial disposen
d’un ampli ventall de sistemes
analítics d’alta tecnologia i ofereixen un extens catàleg de proves
d’alta complexitat, amb proves
úniques o funcionals per a l’estudi de malalties endocrinològiques
i metabòliques, nefrològiques i
16
cardiològiques, que cobreixen
les necessitats diagnòstiques
de totes les especialitats mèdiques i quirúrgiques. Cal destacar
els estudis que s’hi realitzen per
al monitoratge de fàrmacs, el
cribratge d’anomalies cromosòmiques prenatals, la quantificació
de la càrrega viral en les hepatitis,
els estudis dels errors congènits
del metabolisme, de les alteracions del metabolisme lipídic, etc.,
d’aplicació en pacients adults o
en infants.
Genètica
El Laboratori de Genètica forma
part de l’Àrea de Genètica Clínica
i Molecular. L’àrea de coneixement
de la genètica és responsable del
procés analític de diagnòstic d’un
nombre creixent d’anomalies genètiques. Aquestes anomalies
s’agrupen en dues categories: les
mutacions en gens humans causants de malalties minoritàries
d’origen genètic, mendelianes o
mitocondrials, i les reordenacions
cromosòmiques responsables de
la patologia prenatal i perinatal així
com dels defectes de desenvolupament.
rativa (aCGH) com a primera línia
en l’estudi dels pacients amb retard
mental, malformacions i autisme.
A més, aquest laboratori, en el qual
es fan anualment més de 3.000
proves, és referent a l’Estat per al
diagnòstic d’algunes malalties minoritàries (entre d’altres, càncer
de mama i d’ovari hereditaris, síndrome de deleció 22q11, malalties
mitocondrials, malaltia de McArdle
i algunes del metabolisme intermediari) i s’hi fa un abordatge integral
que inclou la seqüenciació de nova
generació. També és pioner en
l’aplicació de la tècnica de matriu de
DNA d’hibridació genòmica compa-
Citogenètica
Es dedica a la citogenètica constitucional, prenatal i postnatal. En
aquesta unitat s’assumeixen les
proves de cariotip i aneuploïdies
per quantitative fluorescence PCR
(QF).
Actualment el Laboratori de Genètica està organitzat en tres unitats:
manteniment de l’ADN mitocondrial (ADNmt)), càncer de mama
i d’ovari hereditaris, estudi de
cavernomatosis, patologia aòrtica, fibrosi quística, hiperplàsia
suprarenal, talla baixa idiopàtica,
amiloïdosi familiar, entre altres.
Unitat de Matriu de DNA d’Hibridació Genòmica Comparativa (aCGH)
S’hi realitzen matrius de DNA d’hibridació genòmica comparativa de
CGH, FISH i MLPAs per estudiar
canvis de dosis gèniques (delecions o duplicacions), trastorns de
metilació i altres reordenaments
estructurals.
Patologia Molecular
S’hi fa l’estudi genètic mutacional de patologies hereditàries
com ara la patologia mitocondrial (estudi de gens mitocondrials i
dels gens nuclears que afecten el
17
Hematologia
La gran diversitat i complexitat
de tècniques de diagnòstic hematològic fa que actualment el
Laboratori d’Hematologia, que
pertany al Servei d’Hematologia
de l’Hospital, no sigui únic, sinó
que estigui format per àrees tècniques ben diferenciades en funció
de les tècniques desenvolupades, la patologia hematològica
per estudiar o totes dues. Així,
aquests laboratoris es divideixen
en un laboratori d’hematologia
automatitzat, que forma part del
Laboratori Central, i els laboratoris
de diagnòstic hematològic especialitzat on s’apliquen tècniques
de diagnòstic més complexes i
especifiques en cada àrea de
coneixement. Precisament, els
grans avenços que s’han produït
en els darrers anys en el diagnòstic especialitzat han permès, no
18
només millorar els diagnòstics,
sinó també definir noves entitats i el seu pronòstic, afegir
valor a l’orientació i individualització de l’estratègia terapèutica i
contribuir decisivament en el desenvolupament de nous fàrmacs
en oncohematologia i altres malalties hematològiques.
Tots els laboratoris d’Hematologia tenen, a més de l’assistencial,
una important activitat docent i de
recerca, tant en l’àmbit de l’hematologia com en altres projectes en
curs a l’Hospital.
Immunologia
El Servei d’Immunologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron és
centre de referència per a proves
poc freqüents i compta amb una
consulta externa d’immunologia clínica on es fa el diagnòstic
i seguiment de pacients afectats
d’immunodeficiències de l’adult o
d’altres casos complexos en què
la valoració de la capacitat de
resposta del sistema immunitari
és crítica. A més, aquest servei
participa en xarxes nacionals i
internacionals per a la millora del
diagnòstic i investigació en immunologia, desenvolupa projectes de
recerca propis dels camps de les
immunodeficiències primàries i de
l’autoimmunitat, i assessora en el
disseny i l’execució de projectes
d’investigació d’altres grups de
l’Hospital, especialment de Pediatria, Medicina Interna i Nefrologia.
Com a servei acreditat per a la
formació sanitària especialitzada,
es formen residents d’immunologia i d’altres especialitats afins,
i s’imparteix docència als graus
de medicina i biomedicina així
com als cursos d’autoimmunitat,
immunodeficiències, immunopatologia i immunohematologia, i
HLA del Màster d’Immunologia
Avançada que s’organitza conjuntament amb la Universitat de
Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona.
19
Microbiologia
El Laboratori de Microbiologia de
l’Hospital Universitari Vall d’Hebron
realitza 275.000 determinacions
anuals per a l’Hospital, 300.000
per a l’àmbit d’atenció primària
de la ciutat de Barcelona i les del
Programa de malalties infeccioses
Vall d’Hebron-Drassanes, que és
el principal centre de Catalunya en
infeccions de transmissió sexual,
salut internacional i tuberculosi. A
més de les tècniques clàssiques
en microbiologia, disposa de totes les tècniques i metodologies
d’última generació, com ara la
seqüenciació massiva i l’anàlisi filogenètica, entre d’altres, per a la
caracterització genètica de microorganismes, estudi de marcadors
de virulència i resistència, estudis
de brots epidèmics i vigilància microbiològica.
El Servei de Microbiologia actua
com a laboratori de referència en
els aspectes següents:
Estudi de brots comunitaris de toxiinfecció alimentària a Catalunya
(Agència de Salut Pública de Catalunya)
20
Cribratge de la infecció pel virus
del papil·loma humà a Catalunya
(Institut Català d’Oncologia)
Com a membre de la Unió Internacional contra la Tuberculosi i
Malalties Respiratòries i de l’Organització Mundial de la Salut de
Laboratoris Supranacionals de
Referència, realitza el control de
qualitat extern anual per a les proves de sensibilitat antibiòtica als
micobacteris per a 16 laboratoris
de set comunitats autònomes de
l’Estat espanyol.
Laboratori de referència de la
Xarxa Espanyola de Laboratoris
de Tuberculosi (Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat) per
al control de qualitat extern per a
les proves de sensibilitat antibiòtica als micobacteris.
Finalment, el Servei de Microbiologia desenvolupa una important
activitat de recerca (pròpia i en
col·laboració) i docent (pregrau,
postgrau i formació d’especialistes
en microbiologia i parasitologia).
Professionals
VHLabs
VHLabs
VHLabs
VHLabs
Total
296
Director clínic
Als Laboratoris Clínics Vall d’Hebron
hi treballen gairebé 400 professionals altament qualificats en totes les
especialitats clíniques, que estan
avalats per la seva àmplia experiència i el seu bagatge docent i científic,
que es demostra en l’elevat nombre
de publicacions nacionals i internacionals.
77 373
011
055
Cap de secció
7 310
Facultatius especialistes
542377
Caps d’unitat
101
Tècnics titulars superiors
325
Supervisors d’infermeria
314
Diplomats d’infermeria
40 848
Auxiliars d’infermeria
808
Tècnics esp. grau sup. sanitari 143 17160
Administratius
10 010
Auxiliars administratius
27 835
Zeladors
099
Caps de servei
21
Docència
La docència és un dels eixos vertebradors dels Laboratoris i, per
aquest motiu, tenen una vasta activitat en formació universitària de
pregrau i postgrau, formació especialitzada i formació continuada
adreçada a professionals, interns
i externs. El desenvolupament i
la promoció de les competències dels mateixos professional és
un objectiu clau. El Comitè de
Formació Continuada dels Laboratoris té com a missió principal
l’assoliment d’aquests objectius
fonamentals.
22
Docència especialitzada
Cinc de les unitats docents de
formació especialitzada de l’Hospital Vall d’Hebron, un dels més
sol·licitats pels residents de
l’Estat espanyol, s’ubiquen als laboratoris d’Anatomia Patològica,
Bioquímica Clínica, Hematologia
i Hemoteràpia, Immunologia i Microbiologia. En un entorn formatiu
amb un predominant component
d’expertesa clínica, s’estimula
també la recerca en col·laboració
amb el Vall d’Hebron Institut de
Recerca (VHIR), i s’ofereix la possibilitat d’iniciar la tesi doctoral
durant el període de residència.
Docència Universitària
Els professionals de les àrees
diagnòstiques dels laboratoris imparteixen docència de pregrau i
postgrau de medicina i biomedicina de la Universitat Autònoma de
Barcelona (UAB). A tots dos graus
s’imparteixen les assignatures
troncals d’anatomia patològica,
microbiologia, immunologia. A
medicina, a més, hi ha l’optativa
de bioquímica clínica.
També es participa en un gran
nombre de màsters de diverses
universitats impartint contingut
teòric acollint mòduls pràctics. A
més, es dirigeixen tesis doctorals.
23
Recerca
Els Laboratoris Clínics Vall d’Hebron
desenvolupen tasques de recerca
i innovació com a part de la seva
missió, i constitueixen un instrument
indispensable per mantenir al màxim nivell de capacitat de diagnòstic.
A Vall d’Hebron la recerca està organitzada mitjançant el VHIR i compta
amb una àmplia infraestructura que
inclou laboratoris en què els investigadors de l’Hospital disposen
d’espais propis. El VHIR organitza la
recerca en àrees i grups.
Molts dels projectes de recerca que
sorgeixen als Laboratoris Clínics
van dirigits a resoldre o millorar problemes freqüents en el dia a dia de
la clínica, com ara millorar la sensibilitat d’unes proves o identificar
nous biomarcadors. També existeixen projectes de desenvolupament
i innovació que es fan conjuntament
amb empreses del sector per millorar equips, sistemes de diagnòstic
o programes informàtics. Els Laboratoris participen en publicacions
nacionals i internacionals amb un
elevat factor d’impacte.
24
Entre les principals línies de recerca dels Laboratoris Clínics
destaquen:
Hepatitis víriques
Infeccions per enterobacteris
Infecció en el pacients immunodeprimits i resistència als
antimicrobians
Gastroenteritis i toxiinfeccions alimentàries
Malalties de transmissió
sexual
Infecció respiratòria
Salut internacional
Càncer hereditari
Errors congènits del metabolisme
Caracterització d’anomalies
cromosòmiques críptiques i
complexes
Malalties mitocondrials i neuromusculars
Malalties minoritàries en
eritropatologia
Tolerància i autoimmunitat
Immunodeficiències
Trasplantament pulmonar
Estudi de nous gens implicats en la transformació i
progressió tumoral, especialment de factors centrals
o “embut” en las vies de
senyalització cel·lular
Factors moleculars pronòstics i de resposta al
tractament en càncer
Biologia i factors pronòstics
en leucèmia limfàtica crònica
Tractament del limfoma difós
de cèl·lules grans B
Trombofília en l’àmbit de la
dona. TEAM Project
Anticoagulants de nova generació en pediatria
Trasplantament de precursors hematopoètics
Trombofília i tromboprofilaxi
Banc de Teixits Fetals
Publicacions
i factor d’impacte
Any 2009
128
Factor impacte 590
Projectes
Total de
Recursos
projectes
en 5 anys
(milers €)
Microbiologia
9
958
Bioquímica
Any 2010
89
Factor impacte 435
Any 2011
100
Factor impacte 431
Any 2012
134
9
Genètica
9
23
3.537
Immunologia
3
Hematologia
Any 2013
4
Factor impacte 578
1.337
Anatomia patològica
Factor impacte 606
115
1.617
383
1.126
Dades corresponents a projectes competitius en els quals han participat els
Laboratoris Clínics en el període 20092013
25
Qualitat
Autoavaluació
i avaluació
Autoavaluació HUVH
Avaluació externa
1
100
9
2
75
50
8
3
25
0
4
7
6
5
1. Lideratge
2. Política i estratègia
3. Persones
4. Aliances i recursos
5. Processos
6. Resultats en els clients
7. Resultats en les persones
8. Resultats en la societat
9. Resultats clau
26
La gestió de la qualitat dels Laboratoris Clínics Vall d’Hebron es
basa en la norma ISO 9001 i el
model metodològic de gestió de la
qualitat total de l’European Foundation for Quality Management
(EFQM), de manera alineada amb
l’estratègia de qualitat de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i
constitueix una aposta ferma per
la millora contínua.
portar a terme un correcte diagnòstic i seguiment dels pacients.
El sistema de gestió de la qualitat
s’estructura en tres nivells: directiu, de suport i participatiu.
A més, participen en el procés
d’acreditació d’hospitals d’aguts
del Departament de Salut així
com en altres autoavaluacions internes impulsades per l’Hospital.
Els resultats del procés d’acreditació de Vall d’Hebron l’any 2013
van reflectir un alt nivell d’acompliment: el 92.27% dels estàndards
van ser aprovats. Aquesta puntuació implica la certificació fins a
l’any 2016.
La Comissió de Direcció dels Laboratoris Clínics Vall d’Hebron
lidera l’estratègia de qualitat dels
laboratoris i ho fa mitjançant el
director de la qualitat dels Laboratoris.
Els Laboratoris Clínics elaboren un programa de control de
la qualitat intern i participen en
programes d’avaluació externa,
amb l’objectiu primordial d’assegurar que tots els procediments
analítics tinguin la qualitat adient
per garantir que els clínics puguin
Des de l’any 2005, els laboratoris compten amb el certificat de
qualitat per la norma ISO 9001 en
les àrees de Bioquímica Clínica,
Genètica, Hematologia Analítica,
Consulta de Tractament Anticoagulant Oral, Immunologia i, des
del 2007, Microbiologia.
Laboratoris Clínics Vall d’Hebron
Hospital Universitari Vall d’Hebron
Passeig de la Vall d’Hebron, 119-129
08035 Barcelona
Tel. 93 489 30 00 / 93 274 00 00
http://www.vhebron.net/web/laboratoris
Com arribar-hi
Metro
Línia 3, estacions Vall d’Hebron i
Montbau
Línia 5, estació Vall d’Hebron
Autobusos
V21, 17, 19, 27, 60, 73, 76, 112,
112, 119, 185, N4
Taxi
Disposeu d’una parada de taxis dins
del recinte hospitalari
En cotxe
●Sortida 5 de la Ronda
● de Dalt
●
●
●
●
●
●
●
●
VHIO
(CELLEX)
19, 76
19, 76
Àrea General
Cemcat
Àrea Materno Infantil
Moduls A, B i C de CCEE
Àrea Traumatologia i
Edifici Laboratoris Clínics
Rehabilitació
Edifici Mediterània VHIR
ENTRADA PERSONAL
ENTRADA PERSONAL
Antiga Escola d’Infermeria
EDIFICI
COLLSEROLA
Laboratoris Clínics (Edf. Blau)
Edifici Cellex VHIO
CEMCAT
UAB
Escola
Universitària
Infermeria
V21
Antiga
Escola
Universitària
Banc
Santander
Mòdul
Blau
Serveis
Funeraris
Banc de
Sang i Teixits
ÀREA TRAUMA
Laboratoris
Clínics
Urgències
Urgències
C.Externes
Urgències
ÀREA GENERAL
C.Externes
Mòdul
VHIR
RX
EXTRACCIONS
CCEE
CCEE
Genètica
clínica i
Malalties
Minoritàries
ÀREA MATERNO
INFANTIL
27-60-7376-B19-N4
L3
VHIR
EDIFICI
MEDITERRANIA
C.Externes
19-27-60-73-119-V15-N4
L3 - L5
27
www.vhebron.net
28