Programa de diàlisi peritoneal domiciliària en pacients pediàtrics: una eina que permet el tractament de pacients complexos de manera ambulatòria i un nexe d'unió entre diferents nivells assistencials
Anuncio
3a Jornada. Canviar des de dins per millorar Sitges, 13 de desembre de 2013 Programa de diàlisi peritoneal domiciliària en pacients pediàtrics: una eina que permet el tractament de pacients complexos de manera ambulatòria i un nexe d’unió entre diferents nivells assistencials Fernández Obispo, M; Ariceta, G; Conde García, P; Madrid, A; Martínez Rubio, C; Núñez Rodrigo, L. a/e: [email protected] Introducció Resultat La diàlisi peritoneal automàtica (DPA) és la teràpia renal substitutiva d’elecció en nens i nenes de curta edat, i representa el paradigma de l’assistència en pacients renals crònics: proporciona atenció individualitzada, afavoreix l’autocura, l’autonomia i la integració social, tant del mateix pacient com dels seus cuidadors. Objectius Descriure la nostra experiència recent en nens amb DPA, l’eficàcia i la seguretat de la tècnica, la transferència de la cura de l’entorn hospitalari al domiciliari, fins i tot en pacients d’alt risc, i el programa de col·laboració amb la resta de nivells assistencials. Pacient 1. Projecte d’atenció integral en DP a pacients pediàtrics de 0-18 anys. Cartera de serveis: consulta prediàlisi, entrenament de pacients i cuidadors, atenció global i continuada dels pacients, coordinació amb equips multidisciplinaris i centres d’atenció primària implicats i visites domiciliàries d’inici i de seguiment. H. Terciari Consulta ERCA indicació de la tècnica Ensinistrament cuidadors Visita domiciliària valoració d’inclusió i alta hospitalària Contacte amb l’EAP Seguiment ambulatori del pacient Seguiment telefònic Seguiment calendari vacunal Seguiment multidisciplinari Atenció continuada 24h/365d Monitor de DPA Suport tècnic Gestió material Altre material sanitari Mobiliari per emmagatzematge Coordinació H. Terciari Organitza: Dies de tractament (16/10/2013) Motiu sortida 7.22 45 Tx R 9 (HD prèvia 4 mesos) 8.70 497 Tx R no funcionat Migració HD (1 mes) Hipoplàsia pulmonar. VM 18d S. de Potter 45 9.90 162 Tx R ERC No filiada (Nefronoptisis?) Insuficiència cardíaca Crisis comicials HTA 78 20.9 30 Incapacitat cuidador. Migració HD. Tx R Displàsia renal + Estenosi pièlica Hipoplàsia pulmonar Laringomalàcia VM 8d. BIPAP 203 d Insuficiència cardíaca HTA. Nefrostomia 5 6.27 163 Actiu S. Nefròtica congènita. Finlandès (NPHS1) VM 24h Estenosi pulmonar lleu 12 10.3 166 Actiu Comorbiditat D. Prenatal. Oligoamni. NPT 35 SG PN 2.130gr MRC des del naixement 21 d. ingrés inicial Displàsia renal quística (Gen HNF1β) Hipoplàsia pulmonar Reflux VU grau IV Poliquistosi renal autosòmica recessiva. Forma neonatal severa Hipoplàsia pulmonar Traqueostomia. VM 232d. CPAP 256d Laringomalàcia Fístula traqueal Nefrectomia bilateral CIV. HTA Insuficiència cardíaca Displàsia renal (VUP) 1. ODA 1. HBC D. Prenatal. Oligoamni. NT, PN 3.425 gr. MRC des de naixement 60 d. Ingrés inicial 1. JPL Als 6 anys per HTA maligna 1. MS D. Prenatal. Anhidramni. NT, PN 2.450. MRC des del naixement. 211 d ingrés inicial 1. REK NT, PN 3.320 MRC des dels primers dies de vida 15 d ingrés inicial 14 DP: diàlisi peritoneal, D: diagnòstic, d: dies, MRC: malaltia renal crònica, NPT: nadó preterme, PN: pes naixement, VM: Ventilació mecànica, NT: nadó a terme, CIV: comunicació interventricular, Tx R: trasplantament renal, HD: hemodiàlisi, HTA: hipertensió arterial, RVU: reflux vesicoureteral, VUP: vàlvules d’uretra posterior Pacient ACH Residència Nivell socioeconòmic/Ba rrera idiomàtica Visites domiciliàries Complicacions infeccioses R/Tècnica Intervencions R/Tècnica Controls hospitalaris ambulatoris Col·laboració Equip ABS Tarragona Baix/Si 2 0 0 Setmanals Si Setmanals Si 1. ODA Badalona Baix/No 2 0 1 recol·locació catèter IQ reparadora hèrnies 1. HBC Vilanova i la Geltrú Mig/No 1 0 0 Setmanals/quinzenals Si 1. JPL Saragossa Mig/No 0 0 0 Ingressat Si 1. MS Granollers Baix/Si 3 0 0 Setmanals/quinzenals Si 1. REK Tàrrega Baix/Si 1 0 1 recanvi catèter als 7 dies col·locació Setmanals/quinzenals Si E: nutrició enteral, SNG: sonda nasogàstrica, BIPAP: suport ventilatori amb pressió positiva domiciliari, PAC: port-a-cath, GT: gastrostomia Conclusions i impacte en els objectius del Pla de Salut ABS Visita conjunta alta: infermerapediatre i treballadora social Control telefònic i visites domiciliàries, si cal Suport emocional Alerta de situacions de risc Treballadora social Material sanitari suplementari Domicili Provehidor DP Pes (Kg) Malaltia renal D. Prenatal. Anhidramni. NPT 35 SG PN 2.710 gr MRC des del naixement. 508 d. ingrés inicial 1. Material i mètodes ACH Edat d’inici DP (mesos) Diagnòstic Realització tècnica de DP Cures de manteniment del catèter Registre de paràmetres Cures generals del pacient Cures específiques (NE, BIPAP, nebulitzacions...) Alerta de complicacions Promoure un canvi estructural en l’atenció als pacients pediàtrics en DP permet individualitzar el tractament i les cures necessàries alhora que fa més eficient la utilització de recursos sanitaris i disminueix el cost sanitari i social dels pacients i familiars. Aquesta modalitat de tractament permet tractar pacients d’alta complexitat en el domicili i fomenta l’autocura i autoresponsabilitat. http://experienciespladesalut.canalsalut.cat
