Documento 35301

PAC 2: Les fonts del dret
• La Constitució espanyola de 1978 només ha estat reformada una vegada. Comenta quin va ser el
procediment utilitzat per dur a terme aquesta reforma (veure l'art. 78 de la Llei Orgànica del Tribunal
Constitucional i la Declaració del Tribunal Constitucional d'1 de juliol de 1992).
Resposta
El procediment utilitzant fou el simple, establert en l'article 167.1 de la CE que donar lloc a la reforma de
l'article 13.2 CE que va fer extensiu el dret de participació de l'article 23 CE mitjançant el sufragi passiu als
ciutadans dels estats membres de l'Unió Europea, residents a Espanya en les eleccions municipals.
Davant la posible situació d'inconstitucionalitat que s'en derivaria de l'aplicació del tractat internacional signat
per Espanya i en virtut de l'article 78.1 de la LOTC, el Govern Espanyol, sotmet a la consideració del TC, la
posible inconstitucionalitat de l'aplicació efectiva dels compromisos sostrets amb la signatura de l'antedit
tractat internacional, tota vegada que el TC és l'únic òrgan constitucional amb capacitat jurisdiccional per
interpretar la CE i a les hores era obligada la seva participació davant l'aplicació legal de l'extensió del sufragi
passiu als residents comunitaris dins el territori nacional si a més aquesta extensió infringia explícitament
l'article 13 de la CE, per la qualcosa la transposició de la norma internacional a la legislació electoral
espanyola era constitutiva del vici d'inconstitucionalitat si prèviament no se reformava la CE.
D'aquí l'intervenció del TC i davant el dubte de la contradicció entre la CE i el tractat de Maastrich, i aquest
mitjançant una declaració amb la mateixa força vinculant que les seves sentencies, declara l'inaplicabilitat del
sufragi passiu, per ser contrari a la CE.
Davant aquesta situació, s'articula el pacte polític de reforma constitucional per mitjà de la participació dels
grups parlamentaris en el Congrés dels Diputats i la presentació d'una proposició de reforma constitucional
signada per tots els grups parlamentaris i tramitada amb el procediment de lectura única en el Ple de 22 de
juliol de 1992 i remés al Senat que aprovà en el ple de 30 de Juliol de 1992 el dictamen de la comissió
constitucional que no havia sofert modificació respecta al texte del Congrés dels Diputats. En ambdues
cameres els resultats afirmatius superaren amb escreix la majoria dels 3/5 establerta en l'article 167.1 CE (
Congrés dels Diputats 332 vots afirmatius i Senat 238 vots afirmatius ). Així dons no fou necessari la
constitució de la Comissió Mixta establerta en l'article 167.1 CE, ni el procediment alternatiu establert en el
punt 2 del citat article. Tampoc la reforma fou sotmesa a referèndum, tota vegada que no ho van sol·licitar els
legitimats per fer ho de conformitat amb el punt 3 del citat article 167 CE.
• Creus que la Constitució europea és superior jeràrquicament a les Constitucions dels diferents Estats
membres de la Unió Europea?
Resposta
Al meu entendre no podem parlar de rang jeràrquics entre la Constitució Europea i les diferents constitucions
dels Estats membres i això per dues raons fonamentals. Una per la pròpia naturalesa de la Constitució Europea
i l'altre perquè ambdues responen a ordenaments jurídics diferents, si bé es cert que per criteris
jurisprudencials se tendeix a integrar el sistema jurídic comunitari amb els dels estats membres de l'UE.
Per defensar la nostra posició ens sustentem amb el següent raonament:
Si entenem que la Constitució és la norma suprema que integra l'ordenament jurídic i a la qual estan subjectes
tots el poders de l'estat i que resulta del poder constitucional del poble, titular de la sobirania i del qual
1
emanen tots els poders de l'estat, caldrà col·legir que cap norma pot situar−se en un rang jeràrquic superior i
menys un tractat internacional, maldament sigui de naturalesa especial com és la malanomenada jurídicament
constitució europea, que si bé es cert que en el seu redactat pot semblar que contempla els trets característics
d'una constitució no és pot considerar com a tal per la senzilla raó que és fruit d'un pacte entre estats ( tractat
internacional) i alhora els poders d'aquests resten sotmesos a les seves respectives constitucions. Aquest
aspecte queda perfectament definit en el propi texte constitucional europeu quant parla dels requisits de
pertinença i adhesió. De fet en el cas Espanyol, estan subjectes al control constitucional i que com en vist en la
pregunta anterior, la mateixa constitució ja preveu els mecanismes per no caure en situacions de incompliment
de responsabilitat internacional derivats de la col·lisió normativa contraria a la Constitució Espanyola.
El fet que l'Unió Europea com ens polític, amb ordenament jurídic propi, capacitat jurídica, poders i
institucions pròpies, que han assolit competències i atribucions dels estats membres per decisió voluntària
d'aquests que fins i tots han limitat els drets de sobirania i que en el seu procés històric s'hagi arribat a la
convenció política de redactar un nou tractat amb format de constitució no vol dir en absolut que aquest tractat
pugui ser considerat jeràrquicament superior a les constitucions dels estat membres, ja que la seva validació
jurídica sempre estarà sotmesa al control constitucional de aquests. L'autorització de l'adhesió d'Espanya a les
Comunitats Europees es materialitzà jurídicament mitjançant llei orgànica en aplicació de l'article 93 CE i està
previst sotmetre a referèndum consultiu l'anomenada Constitució Europea en aplicació a l'establert en l'article
92.1 CE .
Per això caldrà no caure en l'error de confondre l'aplicació del dret comunitari i el dret intern dels països
membres i la seva interrelació que sota els principis de primacia i d'eficacia directa son d'aplicació pels estats
membres i la prevalença de la Constitució Europea sobre les Constitucions dels Estats membres, ja que son
ordenaments jurídics diferents per raó del seu origen.
En conseqüència, al meu entendre i atenent que son en origen ordenaments jurídics diferents l'una no pot
prevaler sobre l'altre i en qualsevol cas l'ordenament comunitari (dret originari i dret derivat) no pot
transgredir l'ordenament constitucional dels estats membres.
• El Tribunal Constitucional (TC) com a intèrpret suprem que és de la CE pot arribar a actuar com un
legislador negatiu en tant que pot expulsar normes de l'ordenament jurídic espanyol.
Perquè creus que la CE li atorga aquesta potestat?
Creus que en tant que té atribuïda aquesta potestat i tenint en compte els procediments constitucionalment
previstos per procedir a l'elecció dels seus membres pot ser considerat com un òrgan polític? Argumenta bé la
resposta tenint en compte la definició que en fa Manuel García Pelayo a la pàg. 46 del Manual.
Resposta.
Els constituents Espanyols, adopten el model de justicia constitucional per raons històriques i d'encaix en
l'entorn del constitucionalisme europeu inspirat en la doctrina positivista de Kelsen. Des del punt de vista
històric, se recuperava l'esperit de la constitució de la república de 1931, alhora que es trencava amb
l'experiència de les garanties jurídiques del sistema polític franquista en el qual no existia un orgue que
garantís l'exercici dels drets fonamentals i el sostragués de l'aparell judicial polititzat en un sistema no
democràtic. Calia doncs crear un orgue amb força normativa que propinés una autentica ruptura amb
l'ordenament jurídic anterior i alhora vetllés no sols pel compliment de la constitució, sinó també per la seva
interpretació sense interferències polítiques derivades de l'exercici dels poders de l'estat. A més calia davant la
nova configuració territorial de l'estat Espanyol, proveir−se d'un orgue que resolgués els conflictes derivats
del procés de descentralització política i administrativa que fos aliè als tradicionals poders de l'estat, inclòs el
poder judicial.
2
La naturalesa d'orgue jurisdiccional que li confereix la Constitució, la composició, el procediment i
l'argumentació orientada a la racionalitat jurídica, entroncades amb l'inspiració doctrinal kelnesiana que s'he
deriva del títol IX CE i alhora com a interprete màxim del text constitucional exerceix la funció de legislador
negatiu quant les normes jurídiques, emanades del legislatiu i de l'executiu estan en contradicció amb algun
precepte constitucional. Per tant el TC no sols interpreta la constitució sinó que te la funció de garantir el seu
compliment per mitjà de l'ordenament jurídic. Compliment que queda garantitzat per la racionalitat jurídica
dels seus pronunciaments encaixats dins la legalitat constitucional i aquesta el legitima com a tal. Aquí
podíem aplicar la màxima Weberiana la legitimitat es racional quant és congruent amb la legalitat.
Segons la definició de García Pelayo, és evident que el TC és un òrgan jurisdiccional, ja que el seu
enfocament es de caràcter mecaniciste tant pel que fa al procediment com a les argumentacions de racionalitat
jurídica de fonaments positius el que és i no normatius el que hauria de ser , la qualcosa no el sostreu de la
posible deriva política per raons del mecanisme d'elecció en la seva composició. Vegem idó si això es posible.
L'article 159 CE estableix la composició i l'elecció pels poders clàssic de l'estat liberal − democràtic que a
nivell teòric i formal no estarien subjectes a contaminació política, ja que 2/3 parts estan subjectes a elecció
per majoria qualificada en el Congrés dels Diputats i el Senat i el 1/3 restant a parts igual entre el poder
executiu i el judicial, això obliga sobretot pel que fa a l'elecció per les Corts Generals a un grau de consens
molt elevat alhora d'assolir la majoria necessària per la seva elecció i obliga sobretot als grups majoritaris de
les cambres i als minoritaris del nacionalisme perifèric proposar al ciutadans amb les competències personals i
professionals previstes en l'article 159.2 CE que gaudeixin de la necessària neutralitat i imparcialitat. En tot
cas queda garantida la seva naturalesa d'orgue jurisdiccional i no pot ser qualificat d'orgue polític.
El detonante de la reforma fue la firma por España del Tratado de la Unión Europea de 7 de febrero de
1992 (Tratado de Maastrich), cuyo artículo G.C dio una nueva redacción al artículo 8.B.1 del Tratado
Constitutivo de la Comunidad Económica Europea de 1957, a fin de extender el derecho de sufragio activo y
pasivo en las elecciones municipales de cada Estado a los nacionales de los otros Estados de la Unión que
residan en él. Con ello se daba un importante paso en la integración política de los pueblos, en la libre
circulación de personas dentro de la Unión y en la configuración de la ciudadanía europea.
El Gobierno entendió, sin embargo, que este precepto podía ser contrario al artículo 13.2 de la
Constitución, que, en su redacción original, establecía que los españoles son los únicos titulares de los
derechos políticos del artículo 23, salvo las excepciones que puedan establecer los tratados y las leyes "para el
derecho de sufragio activo en las elecciones municipales". Ante ello, y de acuerdo con lo previsto en el
artículo 95.2 de la Constitución, el Gobierno decidió el 24 de abril de 1992 requerir al Tribunal Constitucional
para que se pronunciara sobre esta posible contradicción.
El Tribunal Constitucional confirmó, mediante la Declaración de 1 de julio de 1992 (Declaración 132
bis/1992), que el reconocimiento a los nacionales de los Estados de la Unión Europea del derecho de sufragio
pasivo en las elecciones municipales era contrario al artículo 13.2 de la Constitución, por cuanto éste solo
contemplaba la posibilidad de extender a extranjeros la titularidad del derecho de sufragio activo. Ello hacía
imposible, por tanto, la ratificación del Tratado de Maastrich por nuestras autoridades, salvo que, como prevé
expresamente el artículo 95.1 de la Constitución, se procediera previamente a reformar dicho artículo
constitucional.
Las fuerzas política españolas optaron, de común acuerdo, por esta vía. El 7 de julio de 1992 todos los
grupos parlamentarios del Congreso de los Diputados presentaron conjuntamente una Proposición de Reforma
del artículo 13.2 de la Constitución consistente en intercalar en el texto la expresión "y pasivo" (Boletín
Oficial de las Cortes Generales, núm. 147−1, de 9 de julio). Esta Proposición, siguiendo los trámites del
artículo 167 de la Constitución, fue aprobada por el Pleno del Congreso de los Diputados de 22 de julio de
1992 y por el Pleno del Senado el día 30 del mismo mes. El Rey sancionó la reforma el 30 de agosto de 1992
y al día siguiente se publicó en el Boletín Oficial del Estado.
3
Despejado el obstáculo constitucional, las Cortes Generales aprobaron la Ley Orgánica 10/1992, de 23 de
diciembre, que autorizaba la ratificación por España del Tratado de la Unión Europea de 7 de febrero de 1992.
Al día siguiente se produjo dicha ratificación. Informació específica de les Corts Generals en:
http://www.congreso.es/constitucion/constitucion/indice/sinopsis/sinopsis.jsp?art=13&tipo=2
Articles 146 i 147 del reglament del Congrés dels Diputats.
Article 150 del reglament del Congrés dels Diputats.
STC 76/1988, Fj 3
Constitució Europea. Artículo I−57: Requisitos de pertenencia y procedimiento de adhesión a la Unión
1. La Unión está abierta a todos los Estados europeos que respeten los valores mencionados en
el artículo I−2 y se comprometan a promoverlos en común.
2. Todo Estado europeo que desee convertirse en miembro de la Unión dirigirá su solicitud al
Consejo. Se informará de esta solicitud al Parlamento Europeo y a los parlamentos nacionales de los
Estados miembros. El Consejo se pronunciará por unanimidad, tras consultar a la Comisión y previa
aprobación del Parlamento Europeo, que se pronunciará por mayoría de los miembros que lo
componen. Las condiciones y el procedimiento de admisión se establecerán por acuerdo entre los
Estados miembros y el Estado candidato. Este acuerdo deberá ser sometido a ratificación por cada
Estado contratante, según sus propias normas constitucionales.
Sentència Costa contra ENEL
LO 10/1985, de 2 d'agost.
2
4