4 línies de debat

Soraya Fernández Ramos
Tecnologia Educativa II. Tema 1
TEMA 1: TIC I SOCIETAT
LÍNEA 1: QUINS CANVIS CREIEU QUE HAN PRODUÏT LES TIC A LA
SOCIETAT?
Està clar que les noves tecnologies han suposat canvis en tots nosaltres i en tot el nostre
voltant. Es tracta d’una nova forma d’aprendre, d’un “nou abecedari” (nous codis),
d’una manera diferent de participar i interaccionar en el propi entorn...que fan que no
tothom es senti integrat dins aquesta nova societat. Així, les TIC representa un
desafiament per a la societat, ja que ha de realitzar un procés d’adaptació, crear nous
models d’aprenentatge, i incitar a nous pensaments i actituds pel nou aprenentatge.
D’aquest conjunt sorgeix un dels canvis en la societat, la ruptura de la imatge del
professor com aquella persona més gran que tu, amb una bagatge de saber i experiència
vital superior, que t’ensenya tot allò que un encara no sap. Ara, de les noves
tecnologies, s’impulsa aquest altre rol d’aprendre dels més joves, la qual cosa suposa
una interacció positiva on els més joves es solidaritzen amb els més grans, i els més
grans s’esperancen en els més joves. Però davant aquests canvis i desafiaments, trobem
diferents reaccions i opinions respecte al bé que fa les TIC a la societat. Aquest és un
dels factors amb més redundància per la facilitat o dificultat de integració i adaptació en
la vida social actual.
Per tant, siguin de la generació que siguin, els individus hauran d’adquirir una sèrie de
capacitats per aprendre una sèrie de coneixements, reprendre uns altres en funció de les
noves demandes socials i dels nous coneixements que vagin sorgint, i desaprendre
capacitats, habilitats i coneixements ja adquirits que dificultin els nous aprenentatges o
conservi conceptes erronis.
Així doncs, veiem com el procés d’ensenyança – aprenentatge és la base de tota
societat, i ara ja no es tracta d’un procés estàtic, sinó d’una educació constant al llarg de
la vida, una educació on les noves tecnologies dominen el ritme i on es necessària una
educació per a l’ocupació, per a la vida, per al món, per l’ auto-desenvolupament i una
Soraya Fernández Ramos
Tecnologia Educativa II. Tema 1
educació per l’oci, ja que d’aquesta es desenvolupen les infinites accions de la societat
tecnològica actual.
Així doncs, les TIC han suposat canvis notoris bàsics, ja que passem de la simple
adquisició i repetició de informació, al domini d’altres habilitats que condueixen a
l’estudiant a pensar, a seleccionar el camí del seu aprenentatge i aprendre a aprendre,
entre altres. Per tant, es formarà per que siguin persones que es puguin desenvolupar en
la nova societat a través de la capacitat d’aprendre, desaprendre i reprendre.
Per últim, cal dir que no tota la influència de les noves tecnologies són positives, ja que
aquestes reforcen la diferència entre els països desenvolupats i els països en via de
desenvolupament i, en menor escala, també marquen diferències. I es que no tothom pot
accedir o posseir aquells materials propis d’aquesta nova societat i necessaris per sentirse partícip d’aquesta.
LÍNEA 2: FACILITEN LES TIC L’ACCÉS A L’EDUCACIÓ?
Podem enllaçar aquesta qüestió amb l’aprenentatge permanent del que parlàvem
anteriorment, ja que no només és un objectiu únic i exclusiu de l’educació formal, sinó
també de l’educació no formal i informal; trencant amb la funció exclusiva de la
institució educativa, perquè ara també és pròpia de sindicats, empreses, grups
professionals... Per tant, veiem com les noves tecnologies obri les portes a altres tipus
d’educació per a un ampli ventall de destinataris.
D’altra banda, veiem com les TIC trenca amb barreres de molts tipus, d’aquelles que
van des de la zona geogràfica on es trobi l’individu, fins les diferents edats de cada
subjecte, les dificultats de desplaçament, la dificultat de combinació de treball i
estudis,etc. Així, observem com, quan parlem de les xarxes, el concepte de distància
deixa de ser únicament geogràfic. La distància que obliga a una persona a fer servir
sistemes alternatius d’aprenentatge poden ser distància física, psicològica, cultural o
econòmica.
Soraya Fernández Ramos
Tecnologia Educativa II. Tema 1
Per tant, les TIC no està sent únicament un facilitador de l’educació, sino que s’està
convertint en un element bàsic de desenvolupament i potenciació del nou model social.
Així doncs, independentment del sistema educatiu i del tipus de formació, les noves
tecnologies faciliten l’accés a l’educació a través d’una ampliació de l’oferta
informativa,d’un increment de les modalitats comunicatives, d’una creació d’entorns
més flexibles per a l’aprenentatge afavorint tant l’aprenentatge independent i
l’autoaprenentatge com el col·laboratiu i en grup. També potencia els escenaris i
entorns educatius trencant amb els clàssics escenaris formatius, limitats a les
institucions escolars, sense oblidar que es tracta d’una formació permanent. A més,
afavoreix l’aprenentatge independent i l’autoaprenentatge, així com el col·laboratiu i en
grup. Per últim, no oblidar entre aquest llistat, l’eliminació de les barreres espaciotemporals entre el professor i els estudiants, oferint noves possibilitats per a l’orientació
i la tutorització dels estudiants.
LÍNEA 3: QUINS ASPECTES HEM DE TENIR EN COMPTA PER A LA
FORMACIÓ DELS ALUMNES A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ?
És evident que els alumnes de l’actual societat no presenten les mateixes necessitats que
els alumnes de fa dues dècades ja que, com hem anat dient, les noves tecnologies han
anat guanyant un important paper tant a l’escola com al carrer. Així doncs, com a
professionals dins l’àmbit educatiu, l’objectiu és detectar aquestes noves necessitats i
donar una educació basada en les noves tecnologies, on el protagonista de tot
aprenentatge és l’alumne, no els diferents instruments. Però no hem d’oblidar que
perquè ell mateix es senti motivat i partícip d’aquest procés d’aprenentatge, hem de
saber elaborar materials atractius tant en la seva forma com en el seu contingut, així
com participatius i interactius.
D’altra banda, anant més enllà de les aules, trobem una oferta educativa flexible, es a
dir, una formació per aquells alumnes “presencials” i per aquells alumnes “a distància”.
Aquesta diversitat requereix materials dissenyats per a un doble ús, oferint oportunitats
de formació sense tenir que canviar el seu àmbit de treball i de vida. És per això que es
Soraya Fernández Ramos
Tecnologia Educativa II. Tema 1
requerirà nous models pedagògics i un fort suport de tecnologies multimèdia
interactives. Per tant, hem de tenir en compte que no són únicament alumnes
convencionals dedicats únicament a la seva formació, sinó que poden ser professionals
que es necessiten actualitzar, persones que volen accedir a la formació superior des del
propi entorn, que han de combinar la formació i el treball...
Per tant, actualment, per a la formació dels alumnes de la societat de la informació hem
de tenir en compte principalment: el entorns formatius multimèdia amb recursos
telemàtics i les videoconferències, més la futura realitat virtual i les connexions
inalàmbriques; el discurs hipertextual/hipermèdia i no lineal, cosa que condueix a que la
persona sigui protagonista en la construcció significativa del seu coneixement; la
flexibilitat en quant al temps i a l’espai; la individualització i col·laboració de la
formació; la multiculturalitat i interculturalitat; i la necessitat d’una forta tutorització.
Així doncs, ens adonem com no es tracta d’una simple tasca, sinó d’un llarg i permanent
procés de formació no mecanitzat com alguns creuen, pel fet de que els instruments
siguin aparells i no únicament la figura presencial del professor (figura imprescindible i
molt important)
LÍNEA 4: DESAPAREIX LA FIGURA DEL PROFESSOR AMB LA
INTRODUCCIÓ DE LES TIC A L’EDUCACIÓ
Així com he finalitzat el punt anterior, la figura del professor avui dia la podem seguir
sintetitzant en dues paraules: imprescindible i molt important. Està clar que el docent no
es desenvolupa de la mateixa manera que fa anys enrere, però això significa que no
sigui necessària la seva funció o que ensenyi de manera més despreocupada. El rol del
professor canvia de ser un mer transmissor del coneixement a actuar de guia, de
facilitador o orientador en la recerca del saber. Aquest canvi es necessari, ja que de res
serveix que el professor es limiti a transmetre aquella informació que els alumnes també
poden assolir gràcies a les noves tecnologies. Així, l’actual professor ha d’actuar de
Soraya Fernández Ramos
Tecnologia Educativa II. Tema 1
facilitador, de guia per que l’alumne seleccioni, integri, reelabori la informació i
aconsegueixi aprenentatges significatius.
Per tant, el professor va més enllà de les funcions de consultor acadèmic, exercint altres
funcions de tipus tècnic, social, orientadora i organitzativa. Aquestes funcions
impliquen al docent activitats com incorporar i modificar nous materials a l’entorn
formatiu, realitzar activitats formatives específiques (f. tècnica); assegurar-se de que els
alumnes estan aconseguint el nivell adequat, dissenyar activitats per facilitar la
comprensió d ela informació i la seva transferències (f. acadèmica); contactar amb
experts per que desenvolupin una conferència a través de xarxes, presentar les normes
de funcionament per establir contactes amb el professor-tutor (f. organitzativa); motivar
als alumnes de cara al treball, adaptar els materials a les característiques i coneixements
previs dels estudiants (f. orientadora); entre moltes altres activitats.