Examen Filosofia Sentit Filosofia. •

Examen Filosofia
• Sentit Filosofia.
La filosofia no es pot estudiar com una formula quimica. L'unica manera es filosofant com nomes s'apren a
llegir, llegint.
Ajuda a pensar amb rigor,claredat i profunditat.
Es cuestiona la realitat i es constructiva.
En resum la filosofia es un exercici rigoros del pensament que es pot aplicar a moltes activitats.
• Necessitat de la filosofia.
Es dona massa importancia a un coneixement fragmentat en diverses disciplines , amb la filosofia preten anar
mes alla de un saber particular, per poder enllaçar amb altres conceptes i conectarlos amb les
necesitats,finalitats..i el sentit de les coses.
• Ensenyar la comprensió.
La comprensio entre humans, es vital perque tracta sobre les causes del racisme,l'odi..
Seria alhora un fonament Basic de l' educacio per la pau.
Es una manera de descobriment de si mateix.
• Grecia S.VI A.C (presocràtics)
Grecia es el primer pilar que sustenta fins avui la nostra cultura.
Els grecs inaguren la reflexio sobre els grans problemes filosofics, la seva preocupació era trobar explicacions
racionals, es preguntaven del principi de la natura i del món.
−>Tales.
Se'l considera el primer filòsof de la història,les seues principals passions eren les matemàtiques, l' astronomia
i la política.
Abans de Tales, els grecs explicaven l'origen i naturalesa del cosmos amb mites d'herois i déus.
Tales argumentava que l'aigua és l'origen i essència de totes les coses.
Sabia que la Terra és una esfera i la Lluna reflecteix la llum del Sol.
Va buscar les respostes en la naturalesa de les coses, Tales va tenir una profunda influència en altres
pensadors grecs que van buscar les explicacions en la natura en compte de en el sobrenatural.
−>Pitagores
1
Filòsof i matemàtic grec, molt conegut pel Teorema de Pitàgores, pel que és conegut com el "pare dels
nombres".
Pitagores va fundar dues escoles, en la segona escola del pensament, afirmava que l'estructura de l'univers era
aritmètica i geomètrica, a partir de tot això les matemàtiques es van convertir en una disciplina fonamental per
a tota investigació científica. De fet, el lema de l'escola pitagòrica era el de "tot és nombre".
Pitàgores impartia dos tipus diferents d'ensenyança: un per als membres de l'escola i l'altre per la resta de
comunitat ciutadana.
Pitàgores pot ser considerat la persona més influent de la història universal. L'introductor de pesos i mesures,
inventor de la geometría el primer a sostenir la forma esfèrica de la terra,etc.
−>Heraclit
Filosof que defensava que tot es trobava en estat de canvi continu. Per Heràclit Tot flueix, res s'està quiet.
També és coneguda la seva cita afirmant que 'un home no es pot banyar dos cops en el mateix riu', ja que
segons ell, a l'estar tot sotmès a un canvi continu, ni el riu ni l'home seran els mateixos el segon cop que hi
passin.
Heràclit va identificar que el principi de totes les coses era el foc, en sentit de metáfora, el foc està en
moviment i canvi constant. Aquesta permanent movilitat es fonamenta en una estructura de contraris. L'origen
de totes les coses es troba en la contradicció entre els elements contraris que formen la unitat de la natura: dia
− nit, guerra − pau, fred − calor,...
Tot aquest flux continu està governat per la llei que tot ho regeix: el logos (inteligencia pura de l'home).
L'autèntica naturalesa de les coses és amagada donant a entendre que al coneixement només hi podem arribar
amb els ulls de la raó.
−>Parmenides
Filosof que fou dels més importants de l'antiga Grecia.
Ell considera que l'únic camí per arribar a la veritat és la raó. Partint de la maxima "L'ésser és i el no ésser no
és" es desenvolupa una teoria que ha perdurat segles.
Segons ell l'ésser, per definició, ha de ser únic, perquè si hi hagués dos éssers (o més) entre ells, per a
distingir−ne un de l'altre, caldria que enmig hi hagués el no ésser, cosa impossible perquè el no ésser no és (no
existeix). Pel mateix motiu l'ésser ha de ser infinit, il·limitat, o estaria envoltat pel no ésser.
Aquesta eternitat de l'ésser li fa dir que tots el canvis són fruit de l'engany dels sentits, canvien les coses
singulars però no la substància, l'ésser.
Plató recollí aquesta doctrina, radicalment oposada a la d'Heràclit.
• Sofistes / Sócrates
Atenes, on s'inicia la democracia, es converteix en la ciutat on van a parar els sofistes;
Un moviment que entra en discussio nous conceptes, llei,justicia,bondat,bellesa
2
Sócrates, un filosof que va desvetllar tant odi com entusiasme sorgi del moviment sofistic.
El seu ensenyament es basava en l'art de fer preguntes per apropar−se als fonaments de totes les coses.La seva
maxima fonamental la va agafar del temple d'apol.lo a Delfos: coneix−te a tu mateix, es va dedicar tota la seva
vida a fer que el seus conciutadans s'adonessin de la manca de solidesa de les seves creences, i animar al joves
a crear una conducta de dialeg. Va ser denunciat com a corruptor de la joventut i condemnat a mort.
SOFISTES SOCRATES
||
Mestres d'oratoria Dialeg
Art de Parlar Art de preguntar
||
Convencer en Democracia Aprofundir en els
Fonaments de la democracia
(Justicia, el be)
• Plató
427 − 347 Ac. S.V Ac.
El que es coneix de Sócrates ho savem per el seu deixeble Plato.El pensament de Plato, es basa en
l'ensenyament i recerca de la justicia.Era un home genial i inspirat.
Ell pensa que cal preparar als humans per viure una vida justa, i opina que una ciutat NO sera justa ni prospera
fins que el filosofs governin.O be que els seus governants no actuin sota la filosofia.
El mite de la caverna:
MON INTELIGIBLE>IDEES − la realitat
MON SENSIBLE>SENTITS
Plato, s'imagina l'esser huma encadenat dins d'una cova, d'esquena a l'entrada. Aquest esser huma nomes pot
veure les ombres d'allo que hi ha a l'exterior.
Aquestes ombres estan projectades ala paret de la cova i es l'unica cosa que pot coneixer.
La realitat (la idea) es unicament allo que hi ha fora de la cova, i el que veu lesser huma nomes n'es l'ombra.
Aixi doncs les idees no s'inventen, sino que es descobreixen a partir de
L'intercanvi constant entre el mon material i sensible i elmon espiritual de les idees.La captacio de les idees
la realitza l'anima presonera del cos, del qual aspira a evadirse.
• Aristotil
3
(384−322 Ac) S.IV Ac.
Aristotil es mes concret i mes cientific.Es un dels filosofs mes grans de tots els temps.
La seva ordenació de les ciencies es va mantenir durant vint−i−dos segles.
Va crear gran nombre de lexic filosofic i cultural.Tenia un gran esperit d'afany i rigor de
ordenació,intuicio,etc..
• Hel.lenisme
S.III A.C
La filosofia de la Grecia despres de plato i aristotil rep el nom de filosofia hel.lenistica i inclou
Tres corrents:
−L'Epicureisme
−L'Estoicisme
−L'Espectisime
Fins ara els filosofs s'havien centrat en el coneixement del cosmos, apartir d'ara en l'esperit de l'esser huma.
−>Epicur
Filosof singular i polemic, fundador de l'epicureisme, va crear una escola al jardi de casa seva al centre de
Grecia,coneguda com El jardí aceptaba dones i esclaus, va tenir molts deixebles.
Divideix la filosofia en tres apartats, logica,fisica,etica. La seva obra més important conservada és la carta a
Meneceu, síntesi de les seves teories sobre la mort, el plaer i la felicitat.
• Pensament medieval
Despres d'anys d'obscuritat cultural absoluta, al segle XII es produeix el gran redreçament Intel.lectual a
Europa, causat per l'arribada a Occident dels escrits d'aristotil, traduit pels arabs.
Les obres d'aristotil venien comentades per grans filosofs musulmans(Avicenna i Averois).
Els arabs tb van introduir altres filosofs grecs, Hipocrates, Hero etc..
Les universitats de Paris,Oxford,Bolonia i Salamanca representen els 4 punts cardinals d'una de les
institucions medievals mes importants.
S'hi ensenyava en llatí, venien estudiants de tota Europa.
Els pensadors medievals mes destacats ( Tomàs D'Aquino, Alexandre de Hales, etc) van formular la sintesi
entre el pensament antic i el cristia, amb accents i fortuna diversos.
−>Tomas D'aquino (1225−1274)
4
Teoleg mes important de l'epoca medieval. Estudia a Paris i Colonia.
Ensenya a Paris,Bolonya,Napols,Roma.
Les seves obres mes conegudes son:
La Summa theologica i la Summa contra gentiles.
Es diu que fou el més savi dels sants i el mes sant dels savis.
Com Aristotil, de qui era seguidor i admirador, buscaba la primera o ultima causa de tot, tenia capacitat de
sintesi i sistemitzacio admirable.
• Universitats S.XIV − S.XV
Durant els segles XIV i XV van florir a Europa les universitats. Es desenvolupa aixi un dels factors de impuls
dels estats moderns.
Es consolida a Europa un nou tipus d'huma, l'intelectual, s'ompli de juristes,metges,etc.
• Nominalisme
Al segle XIV, Occident es preparava per fer front ala ciencia moderna.
El nominalisme diu que només existeixen essers singulars, dels quals nomes coneixem les seves dimensions
fisiques i aquelles caracteristiques que nomes poden ser objecte de calcul.
−>Roger Bacon
Al contrari del filosofs de la seva epoca, ell preferia utilizar la logica experimental a la logica especulativa.
Per ell tenia molta importancia, resulta impresionant la conciencia que tenia
que la ciencia aplicada adequadament ala tecnica podria transformar radicalment el món.
• Humanisme
Es un corrent de pensament enfocat a l'home, que s'inicia al segle XVI a Italia i s'expandeix arreu d'Europa.
Els humanistas redescobriren les literaturas antigues, solen ser optimistas, pensen que l'huma es el centre de
l'univers, gracies al do de la rao, la fe i la gracia que deu atorga als creients.
Es basen en la tolerancia i pau entre essers humans.
−>Erasme de Rótterdam
Fioleg i editor, es el millor exemple de ideal humanista, critic del nou testament i d'altres textos
antics,moralista, teoleg i conseller de governants.
Relacionat amb les figures més importants de la seva epoca.
• Modernisme
5
El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del
segle XX.
En art va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives.
En cada país el seu desenvolupament es va expressar amb característiques distintives.
6