Filosofia i Psicològia

• FILOSOFIA
És la disciplina que té com a objectiu contestar de forma racional o argumentada les incògnites que l'ésser
humà es planteja.
Aquestes respostes són conegudes com les diverses teories d'interpretació de la realitat.
Origen grec: Filo (interès/amor) Logos (saviesa/coneixement).
• PSICOLOGIA
La psicologia és la disciplina que té com a objectiu l'estudi de l'anima o la ment, i concretament en aquest curs
estudiarem la psicologia de l'ésser humà.
Origen grec: psique (ànima) logos (estudi de)
• ANTROPOLOGIA
L'Antropologia és la disciplina que té com a objectiu l'estudi de l'home en els sentits següents:
L'home i el seu entorn cultural i existencial.
Origen grec: antropos (home) logos (estudi de).
• ESTRUCTURA PSÍQUICA HUMANA
Consisteix en exposar l'organització bàsica de la ment o anima de l'ésser humà, la qual segons el seu
comportament es pot ordenar de la següent manera:
• Cognició (conèixer)
• Primària * comuna en tots els éssers vivents.
• Secundària * particular de l'ésser humà.
• Volició (desitjar)
• Primària * comuna en tots els éssers vivents.
• Secundària * particular de l'ésser humà.
• FET PSÍQUIC
Experiència intima difícilment objectivable fruit de la Cognició o la Volició.
• FACULTAT O CAPACITAT
S'entén per facultat o capacitat el fet de tenir uns recursos innats o adquirits per poder portar a terme una
acció.
• FACULTAT PRIMÀRIA
1
En psicologia s'entén per Facultat primària aquells recursos innats comuns a l'ésser humà i als éssers animals.
• FACULTAT SECUNDÀRIA
En psicologia s'entén per Facultat secundària aquells recursos específics de l'ésser humà.
• FACULTAT COGNITIVA
Capacitat o recurs que permet rebre informació de l'exterior.
L'absència o el mal funcionament de les facultats cognitives generen problemes de control de l'entorn.
• FCP: SENTIT (Facultat Cognitiva Primària)
Recurs o capacitat que té ubicació física i immediata (vista, oïda, gust i tacte). Fet psíquic del sentit és la
sensació.
Ex. Fred, tacte; dolç, gust... (sensacions).
• FCP: MEMÒRIA
Capacitat o recurs que té com a objectiu emmagatzemar les sensacions, percepcions, i la informació rebuda.
Classes de memòria:
MC (Memòria de Curt termini): té la funció d'enregistrar informació per poc temps.
MLL (Memòria de Llarg termini): té com a funció emmagatzemar informació per tota la vida o molt temps.
L'aprenentatge forma part de la MLL.
El fet psíquic de la memòria és el record.
• FCP: IMAGINACIÓ
Capacitat o recurs consistent en reproduir informació no subjecte necessàriament a una data.
S'anomena fantasia a la imaginació que genera imatges gairebé impossibles.
Fet psíquic: imatge.
• FCS: ENTENIMENT/RAÓ (Facultat Cognitiva Secundària)
Capacitat pròpia de l'ésser humà que permet generar informació de caire general o universal i en alguns casos
obtenir conclusions a partir de dades inicials.
Els fets psíquics de l'enteniment són: concepte judici i raonament.
• FCS: CONSCIENCIA:
Capacitat que té com a funció informar−nos de totes les vivències o fets psíquics que estem experimentant.
2
La consciencia és la facultat que permetrà poder tenir una vida moral.
• CONEIXEMENT
Informació que es rep a través de les facultats cognitives primàries i secundàries.
El coneixement és un fet psíquic; permet tenir un domini del medi i conseqüentment una seguretat personal.
• CONEIXEMENT PRIMARI/SECUNDARI
• Coneixement Primari: informació obtinguda per les FCP.
• Coneixement Secundari: informació obtinguda per les FCS.
• CP: SENSACIÓ (Coneixement Primari)
La sensació és un fet psíquic que pertany als sentits. La sensació és la informació que s'obté pels sentits.
Ex. So, sabor (dolç).
• CP: PERCEPCIÓ
La percepció és un fet psíquic que consisteix en l'ordenació de certes sensacions que generen el
reconeixement o l'intent de reconèixer els objectes.
Ex. Tenir la sensació tàctil de duresa
• CP: RECORD
Fet psíquic propi de la memòria que consisteix en reproduir una informació semblant a les sensacions tingudes
degut a l'enregistrament que la memòria ha fet d'algunes sensacions.
• CP: IMATGE
Fet psíquic propi de la imaginació que consisteix en una representació mental de les coses sense un estímul
sensitiu.
La imatge no és realitat, si no ficció. S'anomena imatge fantàstica a les imatges impossibles.
• CP: SOMNI
Els somnis són un conjunt d'imatges que són generades a partir de sensacions o records, sense el control de la
consciencia, i el baix ritme d'activitat de les FCP i FCS.
• CS: CONCEPTE (Coneixement Secundari)
Fet psíquic propi de l'enteniment o raó. És una informació que consisteix en representar de forma sintètica,
general o universal les informacions concretes o particulars obtingudes pels sentits.
• CS: JUDICI
Fet psíquic propi de l'enteniment o raó. Consisteix en la representació de forma sintètica, general o universal
d'un fet experimental per via sensitiva.
3
• CS: RAONAMENT
Fet psíquic propi de l'enteniment o raó. El raonament és una argumentació que proporciona conclusions a
partir de conceptes o judicis.
• FACULTAT VOLITIVA
Capacitat que permet experimentar desitjos, sentiments i prendre decisions.
• FACULTAT INNATA
Capacitat que es té des del naixement. Per la qual cosa s'ha obtingut sense esforç.
Les facultats innates són desenvolupables a traves de la seva educació. La manca d'us o l'us inadequat de les
facultats innates fa que s'atrofiïn.
• CONDUCTA
La conducta és el comportament o la forma de fer d'un ésser.
• CONDUCTA INNATA/ADQUIRIDA
Conducta Innata: comportament d'un ésser programat genèticament
Conducta Adquirida: conducta que s'ha après.
• CONDUCTA INCONSCIENT/CONSCIENT
Conducta inconscient: Forma d'actuar que es produeix, però no n'estem assabentats.
Conducta conscient: comportament que es produeix adonant−nos del que fem.
• ACCIÓ
L'acció és tota conducta conscient.
• FVP: TENDÈNCIA (Facultat Volitiva Primària)
És la inclinació a fer una determinada conducta.
• FVPI: INSTINT
Capacitat que consisteix en provocar el desig de satisfer una necessitat.
És una facultat innata i involuntària.
Ex. Instint de conservació (desig d'alimentar−se, de beure, defensar−se)
• C.Inn.In.P: REFLEXE (Conducta Innata Inconscient Primària)
Conducta mecànica innata, involuntària i a vegades inconscients.
4
Ex. Batec del cor, respirar...
• CP: DESIG (Conducta Primària)
Tendència pròpia dels éssers vius que es fa conscient i es presenta en forma de necessitat de ser satisfet. La
manca de satisfacció d'un desig genera un estat de malestar.
• VIDA AFECTIVA
Conjunt de desitjos i sentiments que es produeixen en la vida d'una persona.
La vida afectiva és fonamental en el desenvolupament de la nostra personalitat i influeix de forma profunda en
les nostres relacions interpersonals.
Tot allò que influeix en la nostra vida.
• CP: SENTIMENT
Estat de grat o desgrat originat per coneixements diversos.
Ex. Alegria, tristesa, avorriment, etc.
• CP: EMOCIÓ
Prové de la paraula llatina MOTUS que significa moviment.
És un sentiment intens i de poca durada que atrau tota la nostra atenció en un moment determinat. L'emoció té
projecció somàtica.
Ex. Eufòria, pànic, etc.
• CS: PASSIÓ
Desig conscient intens que actua com a motor de la conducta d'una persona.
Ex. Passió per l'esport, per una professió, morals (soberbia, avarícia, luxúria, ira, gula, mandra, enveja)
• FVS: VOLUNTAT
Capacitat o facultat que permet decidir, i conseqüentment, ser responsables de les decisions preses.
La voluntat és una capacitat que, com totes les altres capacitats psíquiques s'ha d'educar.
Les persones que no eduquen la voluntat, fàcilment tenen manca de personalitat i poden patir addiccions o
dependències.
• AVP: ACTE INVOLUNTARI (Acte Volitiu Primari)
És aquella conducta o acció que la persona no ha decidit fer. Els actes involuntaris poden ser conscients o
inconscients
• AVS: ACTE VOLUNTARI
5
És aquella conducta o acció que la persona ha decidit lliurement i conseqüentment n'es responsable.
L'acte voluntari té 4 parts:
• Informació
• Deliberació (Pensar)
• Decisió
• Execució
• APRENENTATGE
L'aprenentatge és un canvi relativament permanent que reflecteix una adquisició de coneixements i/o
habilitats a través de l'experiència, i que inclou l'estudi, la instrucció, l'observació o la practica. Els canvis del
comportament són raonablement objectius, i per tant, poden ser mesurats.
• APRENENTATGE PRIMARI /APRENENTATGE SECUNDARI
Aprenentatge Primari: Propi d'animals i persones.
Aprenentatge Secundari: Correspon només a les persones.
• Ap.P: ADIESTRAMENT
L'adiestrament és l'aprenentatge Primari que s'adquireix a traves d'un procés en el qual s'aconsegueixen
coneixements o habilitats sense la presencia de la consciencia mitjançant algun medi que estimuli l'instint.
• Ap. S: EDUCACIÓ
Consisteix en l'adquisició de coneixements i habilitats. Aquest tipus d'aprenentatge pressuposa la col·laboració
de l'aprenent amb el seu enteniment i consciencia.
• ESTÍMUL/MOTIVACIÓ
Estímul: principi o element que té la potestat de posar en funcionament els mecanismes de les facultats
cognitives o volitives. No requereix de la consciencia o del funcionament de qui el rep.
Motivació: prové de la paraula llatina MOTUS = moviment.
Principi o element que té la potestat de posar en funcionament els mecanismes de les facultats cognitives o
volitives. La motivació requereix de la consciencia, és a dir, que la persona sap la causa per la qual actua.
• INTELIGÈNCIA:
És una qualitat associada a les capacitats primàries o secundàries que consisteix en saber resoldre de forma
ràpida un conflicte. S'entén per persona intel·ligent aquella persona que en poc temps sap sortir−se'n dels
problemes.
La intel·ligència no és exclusiva de les persones. L'exclusiva dels éssers humans és aquella que és pròpia de
les facultats volitives o cognitives secundàries (enteniment, consciencia, voluntat).
• TEORIES DE LA PERSONALITAT
6
Són totes aquelles teories que pretenen explicar el que és la persona humana i la seva tipologia.
• CARÀCTER/TEMPERAMENT
Caràcter: s'entén per Caràcter el conjunt de qualitats personals que defineixen a cada un dels individus
humans. Les qualitats personals o Caràcter s'obtenen per via genètica o a traves de l'aprenentatge.
Temperament: el temperament és el conjunt de qualitats de la nostra personalitat que s'obté a traves de la via
genètica. Les qualitats temperamentals no es poden dissoldre, però si educar.
• PERSONALITAT:
Forma de ser de cada individu, és a dir la, manera com respon i es desenvolupa d'avant de les circumstancies
de la vida.
La personalitat es desenvolupa durant la nostra vida i depèn tant del Caràcter com del temperament.
• TIPUS/BIOTIPUS
S'entén per tipus/biotipus el conjunt de característiques comunes a diferents caràcters. Tota persona pertany a
un tipus o biotipus determinat, és a dir, que hi ha certes semblances entre les persones.
• TIPUS DE PERSONALITAT
Existeixen diverses propostes sobre els diferents tipus de personalitat.
Nosaltres estudiarem les que fan referència a: emotivitat, activitat i primarietat.
• EMOTIU/NO EMOTIU
Emotiu: El tipus de personalitat emotiva és aquella que reacciona davant les circumstàncies de la vida
emocionalment, és a dir, que abansposa innatament la reacció volitiva per davant de la cognitiva.
No emotiu: és aquella que davant les circumstàncies de la vida posa una reacció cognitiva per davant de la
volitiva (emoció).
• ACTIU/PASSIU
Actiu: la personalitat activa és aquella marcada per la iniciativa constant, tant en les seves facultats cognitives
com volitives.
Passiu: la personalitat passiva és aquella que reacciona quan els altres ja han reaccionat.
• PRIMARI/SECUNDARI
Primari: la persona primària és aquella que reacciona de forma immediata i ràpida davant les circumstàncies
de la vida.
Secundari: la persona secundària és aquella que triga en reaccionar i prendre consciencia de les coses.
• ANOMALIES PSÍQUIQUES
7
Les anomalies psíquiques són disfuncions momentànies o disfuncions problemàtiques d'una o varies facultats
psíquiques cognitives o volitives.
• PATOLOGIA/SÍMPTOMA
Patologia: la patologia psíquica consisteix en l'anomalia o disfuncionamnet crític (que no es pot curar
fàcilment per la pròpia persona, si no, que requereix una teràpia professional).
Símptoma: senyal o indici de l'existència d'una anomalia psíquica momentània o patològica.
• SÍNDROME
Conjunt de símptomes que identifiquen una malaltia o patologia psíquica o qualsevol anomalia.
• ALTERACIÓ QUANTITATIVA DE LA PERSONALITAT/ALTERACIÓ QUALITATIVA DE LA
PERSONALITAT
Quantitatiu: modificació del Caràcter de la persona en un sentit no essencial, és a dir, la persona guarda les
seves característiques que la identifiquen, però modifica les que en general la solen acompanyar.
Les anomalies psíquiques que presenten una alteració quantitativa de la personalitat són anomalies de les
quals el pacient n'es conscient.
Qualitativa: modificació del Caràcter d'una persona en el sentit substancial, és a dir, la persona modifica
radicalment la seva manera de ser i en general no és conscient d'aquest tipus d'alteració.
• PSICOGEN/SOMATOGEN
Psicogen: les causes que tenen origen en l'experiència conflictiva de la vida psicològica s'anomenen causes
psicogenes.
• ENDOGEN/EXOGEN
Endogen: les causes de les anomalies psíquiques que es troben a l'interior del pacient s'anomenen causes
endògens (endo en grec = dins).
Exogen: les causes de les anomalies psíquiques que es troben a l'exterior del pacient s'anomenen exògens (exo
= extern).
• TERÀPIA
Sistema que s'utilitza per curar una anomalia psíquica.
Tipus:
• Teràpia farmacològica.
• Teràpia psicoterapeutica.
• PROFILAXI
Sistema de prevenció d'una anomalia psíquica.
• FÀRMAC/PSICOTERÀPIA
8
Fàrmac: sistema terapèutic, basat en productes químics.
Psicoteràpia: sistema terapèutic basat en la conversa i la comunicació entre el terapeuta i el pacient.
• DELICTE
Acció que va contra la llei i que té com a conseqüència una penalització.
• RISC DELICTIU
Les accions que tenen risc delictiu són aquelles accions que podrà generar algun delicte.
Existeixen conductes i accions provocades per anomalies psíquiques que són delictives degut a que algunes
anomalies psíquiques són de risc delictiu.
• RELLEVÀNCIA LEGAL
Grau de responsabilitat que el pacient d'una anomalia psíquica té en la realització d'un delicte (grau de
culpabilitat).
• EXIMENT/ATENUANT
Tipus de rellevància legal:
• Responsabilitat total
• Disminució de responsabilitat (Atenuant)
• Exempció de responsabilitat (eximent)
• CATARSI
Sistema terapèutic que consisteix en alliberar els sentiments de malestar produïts per una anomalia psíquica
els tipus d'alliberació poden ser: desfogar−se, plorar, cridar, trencar, fugir, etc.
• TRACTAMENT PALIATIU
Quan ens trobem davant d'una anomalia o patologia psíquica irreversible (incurable) es poden proporcionar
elements que facin més agradable de suportar la malaltia. Alhora que també es poden estimular altres aspectes
de la personalitat.
• DOLOR/MALESTAR
Fet d'experimentar un estat desagradable:
Poc intens −−−−−−−−−−−− malestar
Intens −−−−−−−−−−−−−−− dolor
Exemples de malestar i dolor psíquic:
• Malestar psíquic: estar nerviós per un examen.
• Dolor psíquic: viure una situació de pànic.
9
• AMNÈSIA/PARAMNÈSIA/HIPERAMNÈSIA
Anomalies de la memòria
Amnèsia: consisteix en no enregistrar adequadament el que normalment s'enregistraria bé, no poder evocar o
recordar el que normalment es recordaria.
Paramnèsia: consisteix en donar per vist el que es veu per primera vegada.
Ex. Entrar en una habitació i creure que ja hi has estat prèviament.
Hiperamnèsia: consisteix en enregistrat de forma excessiva, experiències que de forma normal no
enregistraríem.
Ex. Enregistrat de forma fotogràfica i precisa un objecte i ser capaç de recordar amb tots els detalls com si
l'estessim veient.
• AFÀSIA
Anomalia de la imaginació que consisteix en la impossibilitat de recordar paraules que un sap o d'entendre
una paraula que em escoltat, però no sabem, tot coneixent−la, quina significació té.
• NEUROSI
Anomalia psíquica que consisteix en l'experimentació d'impotència alhora de resoldre conflictes.
Tipus de neurosi:
• Normal: consisteix en la importància que la persona té per resoldre conflictes i experimentar un
malestar interior. Però que en breu temps passa i es resol.
• Patològica: consisteix en la importància que la persona té per resoldre conflictes i experimentar un
malestar interior. Però que requereix d'un professional per tractar la neurosi, degut a que, la persona és
incapaç per ella mateixa de sortir d'aquest estat.
Classes de neurosi: Angoixa, depressió, fòbia, histèria i obsessió.
Origen: Generalment psicogen i exogen.
Teràpia: psicoterapia i fàrmacs.
La forma més freqüent d'afrontar la neurosi es la psicoteràpia, que consisteix bàsicament en procurar que la
persona s'enfronti amb el conflicte que ha generat l'estat neuròtic, accepti la realitat independentment de que
existeixin solucions en el seu gust. És fonamental l'ajut de persones de confiança.
Profilaxi: educació de la personalitat, alhora que és convenient gaudir d'un entorn humà i de confiança.
Risc delictiu: normal
Rellevància legal: atenuant
• ANGOIXA
10
Estat neuròtic que consisteix en experimentar davant un conflicte por, temor.
• DEPRESSIÓ
Estat neuròtic que consisteix en experimentar davant un conflicte un sentiment de desgana, desil·lusió, etc.
• FÒBIA
Estat neuròtic que consisteix en experimentar davant un conflicte una por concreta en vers un aspecte o una
cosa especifica.
• HISTÈRIA/OBSESSIÓ
Histèria: Estat neuròtic que consisteix en experimentar davant un conflicte de nerviosisme i desequilibri
extrem.
Obsessió: Estat neuròtic que consisteix en experimentar davant un conflicte la repetició incontrolada de
records o imatges a la ment.
• PSICOSI
Definició: és un trastorn qualitatiu de la personalitat (la neurosi era un trastorn quantitatiu) que consisteix en
la pèrdua de contacte amb la realitat de forma objectiva.
Tipus: paranoia, esquizofrènia, autisme.
Origen: generalment somatogen, en alguns casos endògens.
Teràpia: bàsicament farmacològica i psicoterapeutica.
Profilaxi: prevenció d'estupefacients.
Risc delictiu: important en alguns casos.
Rellevància legal: eximent/atenuant.
• DELIRI
Estat psicòtic que consisteix en pensar o parlar de forma incoherent o sense sentit. El deliri sol ser de caràcter
transitori.
• AL·LUCINACIÓ
Estat psicòtic que consisteix en l'experimentació d'una confusió interpretativa entre el que és imaginari i el
que és real.
• AUTISME
Estat psicòtic que consisteix en la incapacitat de comunicació interpersonal.
L'autisme té greus dificultats per relacionar−se amb l'entorn. La seva vida psíquica està centrada en la seva
pròpia interioritat.
11
• PARANOIA
Estat psicòtic que consisteix en tenir una ficsació respecte a un objecte o una persona o un fet interpretant−lo
erròniament.
• ESQUIZOFRÈNIA
Estat psicòtic que consisteix en disposar d'una doble personalitat.
• OLIGOFRÈNIA/DEMÈNCIA
Definició: trastorn caracteritzat per estats deficitaris de la intel·ligència específicament relacionats amb
l'enteniment que a vegades es poden veure afectats els efectes i l'instint.
El pacient dement o digofrènic posseeix un capital intel·lectual per sota del que convencionalment considerem
normal.
Tipus:
Oligofrènies: trastorn que consisteix en la possessió d'una manca de capital intel·lectual, bé de forma innata o
de forma adquirida.
Classes:
• Lleu: coeficient intel·lectual 50−55/70
• Moderada: coeficient intel·lectual 35−40/50−55
• Greu: coeficient intel·lectual 20−25/35−40
• Profunda: coeficient intel·lectual sota 20−25
Demències: consisteix en la pèrdua de capital intel·lectual.
Classes:
• Alzheimer
• Demència alcohòlica.
• Demència Post−tumoral.
• Demència Post−traumàtica.
• Demència per multi infart cerebral.
Teràpia: tractaments paliatius.
Profilaxi: difícil.
Risc delictiu: normal
Rellevància legal: eiximent/atenuant.
• COEFICIENCIA INTELECTUAL
Grau d'intel·ligència que posseeix una persona. El normal és 70 + o −.
• EXOGEN−CONFUSIONAL
12
Definició: trastorn transitori de la personalitat, obnubilació de la consciencia, es a dir, disminució del nivell
de vigilància del subjecte (consciència baixa), i ve acompanyada de la disminució de l'atenció, afectació de la
memòria de llarg termini i desorientació espai−temporal.
Tipus: Apilepsies, estats febrils, efectes de l'alcohol, efectes dels estupefacients.
Origen: Somatogen i generalment exogen.
Teràpia: farmacològica.
Profilaxi: evitar consum d'estupefacients i alcohol.
Risc delictiu: elevat en alguns casos.
Rellevància legal: eximent/ atenuant.
• ESTUPEFACIENT
Substància química manipuladora del sistema nerviós. Utilitzada amb finalitats no terapèutiques.
• PSICOPATIA (psicopata)
Definició: alteració de la personalitat que es manifesta per la conflictivitat de les relacions interpersonals
(formes antisocials de les caracteropaties) o bé per limitacions o insuficiències caracterologiques que
disminueixen les capacitats adaptatives de l'individu. No tenen sentiments ni emocions.
Tipus: Psicopates
Origen: Psicogen, generalment exogen. Soledat en la infantesa.
Teràpia: molt dificultosa o inexistent.
Profilaxi: Educació sana de la vida afectiva en la infantesa i adolescència.
Risc delictiu: elevat.
Rellevància legal: atenuant.
• ALTRES TRASTORNS
• Addiccions: Anomalia de la voluntat, que consisteix en la incapacitat de decidir i executar el que un vol i
experimentar alhora la dependència d'un objecte, substància o conducta.
• Tipus: Drogadiccions, Alcoholisme, ludopatia, piromania, cleptomania, compres compulsives,
internetmania.
• Trastorn de l'instint: Els trastorns de l'instint de conservació que si no es tracten causen la mort de
l'individu.
• Tipus: Anorèxia, bolimia.
• TRASTORNS−PSICOSEXUALS
13
Definició: Alteració de la personalitat causada per una disfunció de la vida sexual.
Tipus:
• Trastorns de la identitat sexual.
• Transexualisme: canvi de sexe.
• Transvestisme: canvi de vestuari.
• Disfuncions psicosexuals
• Nimfomania/satiriasi.
• Frigidesa/impotència.
• Parafilies
Definició: tendència PERSISTENT i gairebé exclusiva d'usar altres objectes sexuals o mètodes com a
fantasies inusuals, els quals constitueixen l'única manera d'experimentar el plaer sexual.
Tipus:
• Zoofilia: amb animals.
• Paidofilia: amb menors (pederastes).
• Exhibicionisme: ensenyar el propi cos.
• Voyeurisme: veient persones fent l'amor.
• Masoquisme: amb el dolor personal.
• Sadisme: amb el dolor dels altres.
• Gerontofilia: amb vells.
• Necrofilia: amb cadàvers.
• Coprofilia: amb excrements.
• Escatologia Telefònica: addicció a línies calentes.
Aleix Batalla
1er Batx. Tecno
•
14