Català 1er ESO FIGURES RETÃ’RIQUES (Tècniques a què poden recórrer els escriptors per aconseguir textos més elaborats) RELACIONADES AMB ELS SONS: AL·LITERACIÓ: Consisteix en la repetició d'un o diversos sons en un mateix fragment amb la intenció de suggerir una determinada sensació. EJ:Serra serra serrador, serrador, serrarem aquest tió per amunt i per avall des de dalt d'aquest cavall. ONOMATOPEIA: Consisteix en la combinació de sons de la llengua per imitar o suggerir sorolls reals. EJ: Els pollets diuen pii− pii; les gallines co−co−co, RELACIONADES AMB LES PARAULES: ANÀFORA: És la repetició d'un mateix mot o grup de mots al començament de dos o més versos. EJ: Doneu−me una llanterna: − On és el cavall? Doneu−me carbons durs i guixos lluminosos, Doneu−me murs de nit a les ciutats lunars. EPÃTET: És un adjectiu qualificatiu que expressa una qualitat que el nom té en ell mateix però destacant−la de manera més intensa. EJ: La neu blanca PARAL·LELISME: És igual que l'anà fora, però en aquest sols canvia el final de vers. EJ: A les pagines llegides 1 A les pagines en blanc RELACIONADES AMB LES ORACIONS: POLISÃNDETON: Consisteix en la repetició de conjuncions de coordinació en diferents versos, amb la finalitat d'aconseguir un ritme més lent i de donar més intensitat a allò que es vol expressar. EJ: T'has descuidat el lliure i la llibreta i l'estoig i el xandall i l'autorització i `esmorzar i tot! AixÃ- no podem continuar! HIPÈRBATON: Consisteix en l'alteració de l'ordre sintà ctic corrent de les oracions. EJ: De la cova singular la carrossa és a l'entrada que es desclou al dia clar com una porta que es bada. RELACIONADES AMB LA LÃ’GICA: PERSONIFICACIÓ:Consisteix a atribuir qualitats humanes a animals o éssers inanimats. EJ: Llarga com la carena, sobre el riu cada matÃ- s'adorm la boira clara. PROSOPEIA: És quan la qualitat atribuïda a l'animal o ésser inanimat es la parla. HIPÈRBOLE: És una figura retòrica que consisteix a expressar el significat de manera exagerada. Ej: T'ho he dit mil vagades. IRONIA: Transmet aparentment el contrari del que en el fons ens col dir l'autor. EJ: La fà brica us resol de tots els problemes llevat de la mort, almenys per ara. PARADOXA: Per posar en relació dues realitats aparentment contradictòries o il·lògiques. EJ: És quan dormo que hi veig clar. RELACIONADES AMB EL SIGNIFICAT: COMPARACIÓ: Consisteix a posar en relació dues realitats a partir d'algun element que es considera que tenen en comú amb un nexe que pot ser l'adverbi com o el verb semblar. EJ: Creix tant que sembla una carabassera METÀFORA: Consisteix a identificar dues realitats, entre les quals s'ha establert prèviament una relació 2 de semblança. EJ: És un fideu. METONÃMIA: Consisteix a designar una realitat amb el nom d'una altra amb la qual mante una relació de proximitat. EJ:Després de sopar, van anar a fer unes copes. SINÈCDOQUE: Es un tipus especial de metonÃ-mia que consisteix a utilitzar el nom del tot per designar la part o el no de la part per designar el tot. EJ: La vedella que ens van servir era molt tendra. (Resum pà gines 60, 86, 110 i 134) 3