INDEX TEMA 2 1−Què són les fibres tèxtils?·······················································································1

INDEX
TEMA 2
1−Què són les fibres tèxtils?·······················································································1
2−Classificació de les fibres.(i exemples)································································1
3−El procés de la filatura.····························································································2
4−El tissatge. L'ordit i la trama.··················································································3
5−El teler.·························································································································3
5.1−Dibuix amb parts principals.······································································4
6−Característiques dels teixits.··················································································4
7−Tipus de teixit segons el lligament.·······································································5
8−Què és un teixit de punt.··························································································6
9−L'acabament d'un teixit.····························································································6
TEMA 3
1−El disseny.·····················································································································7
1.1−El patró.··········································································································7
2−La confecció.···············································································································7
2.1−La confecció artesanal.··············································································8
2.2−La confecció industrial.·············································································8
3−La pell i el cuir.············································································································8
3.1−Característiques i procedència.································································9
4−Símbols utilitzats en etiquetes tèxtils.··························································9−10
Tema 2
1.Que són les fibres tèxtils?
Les fibres són uns elements sòlids, flexibles, que tenen una forma de filament, una llargada determinada, i poc
gruix.
A partir de les fibres, que poden tenir origen natural o químic, s'obtenen fils per elaborar els teixits.
1
2.Classificació de les fibres.
Les fibres es separen en dos grans grups:
− Les fibres naturals: són les que proporciona la natura. Es poden classificar en tres grups:
• Vegetals:
S'obtenen a partir dels fruits, les llavors, les tiges o les fulles de determinades plantes.
• Animals:
Procedeixen de matèries animals, com els pèls d'alguns animals i les secrecions d'alguns cucs.(Com ara la
seda)
• Minerals:
S'obtenen a partir de materials inorgànics.(Com ara el polièster)
− Les químiques: L'altre gran grup és el grup de les fibres químiques, que s'obtenen a partir de polímers
naturals i sintètics mitjançant procediments químics. Es poden classificar en dos grups:
• Les artificials:
Que s'obtenen per tractament químic d'un
polímer natural, que sol ser la cel·lulosa, de
determinades plantes.
• Les sintètiques;
S'obtenen a partir de polímers sintètics que
poden ser derivats del petroli. En podem dir
fibres de laboratori.
3.El procés de la filatura.
En el procés de la filatura hi ha dues maneres: està el tradicional i la industrial;
• El procés de la filatura tradicional;
La llana, que actualment és una fibra molt usual, sola o barrejada amb altres fibres sintètiques, era l'element
més important a Europa per fer fil fins ben entrada l'època industrial.
La llana que s'obtenia de les ovelles i
moltons (velló) era bruta.
S'havia de fer el sorteig de la llana,
2
operació que consisteix a triar i clas−
sificar els vellons de la llana verge
segons el tipus i la qualitat. Després,
s'havia de rentar i expandir bé amb
aigua corrent fins a obtenir fibres fines i esponjoses. Darrere d'això es cardava, i tot seguit es començava a
filar. Les fibres es cargolaven al voltant d'un bastó llarg anomenat filosa.
Després del fil es feien troques. En acabat, es tenyia amb productes naturals i posteriorment, se'n feien els
cabdells que servien per teixir amb telers o a mà fent punt de mitja.
• El procés de la filatura industrial;
Actualment, el conjunt d'operacions que feien diferents màquines està molt automatitzat. Les fibres passen
d'una fase a una altra arrossegades per corrents d'aire. Es netegen, s'espongen i es barregen adequadament. A
continuació, es carden i es fan les metxes, que serveixen per alimentar les filadores. Hi ha diferents tipus de
filadores, segons la qualitat i la varietat del fil que es vol obtenir. El procés es pot dur a terme sense la
intervenció humana. Un operari es
limita a controlar, mitjançant pro−
cediments informàtics i electrònics,
les diferents fases.
4.El tissatge. L'ordit i la trama.
El tissatge es el conjunt d'operacions que tenen com a finalitat entrellaçar els fils, de manera regular,
permanentment i durable, per fer−ne teles.
Per elaborar els teixits a partir del fil es fa servir
un teler. Tots els telers funcionen amb la mateixa
idea;
Una sèrie de fils paral·lels molt junts anomenats
ordit son travessats perpendicularment, per
sobre i per sota , alternativament, per un fil anomenat
trama. La manera de combinar l'ordit i la trama, la
gran varietat de fibres i fils que existeixen, i tractaments posteriors que reben, fan possible l'existència d'una
gran varietat de teixits per a usos diversos.
5.El teler.
3
En el neolític es van inventar els primers telers. Eren verticals.
A l'edat mitjana, a Europa, l'ordit va passar a ocupar una posició horitzontal. Es van fer innovacions
importants ja que els telers tot i
ser manuals, permetien fer un teixit continu. Els fils
d'ordit es situaven en un tambor (Plegador d'ordit) a
la part del darrere, que s'anava descargolant a mesura
que es teixia. El teixit s'enrotllava en un corró que hi
havia al davant (Plegador de tela). Els telers també
tenien uns bastiments (lliços) que feien pujar i baixar
alternativament els fils d'ordit per poder passar millor
el fil de trama, que s'introduïa mitjançant la llançadora,
que corria sobre el batà. La llançadora era una peça allar−
gada de fusta acabada en punta pels dos extrems, amb una obertura al mig on hi havia la bitlla, una mena de
pal que contenia el fil de trama enrotllat. L'obertura que quedava en pujar i baixar els fils d'ordit era la calada.
Per això els teixits obtinguts fent passar la trama a través de l'ordit s'anomenen teixits de calada. Amb una
pinta accionada a mà s'adjuntava al màxim el fil de la darrera passada de la trama amb el de la passada
anterior.
5.1.Dibuix amb parts principals.
6.Característiques dels teixits.
En una tela hi podem distingir;
• Fils d'ordit:
Són els fils paral·lels disposats en sentit longitudinal que determinen la llargada de la peça, el nombre de fils
que hi ha en un centímetre determina la densitat d'ordit.
• Fils de trama:
Son els fils que s'entrellacen en sentit transversal amb els fils d'ordit. Cada un dels fils que constitueixen la
trama s'anomena passada. El nombre de fils de la trama que hi ha en un centímetre determina la densitat de
la trama.
• Lligament:
És la manera com els fils d'ordit queden lligats
amb les passades de la trama.
4
Per dissenyar el tipus de trama que tindrà la roba
s'utilitza una mena de plànol anomenat
carta.(Com la imatge de la dreta, que
representa un teixit tafetà.)
7.tipus de teixit segons el lligament.
Actualment hi ha tres tipus:
• El tafetà;
És el lligat més simple, cada fil
d'ordit s'entrellaça amb un de
trama, que passa un cop per so−
bre i un per sota del fil de l'ordit.
Aquest tipus de lligament permet
obtenir teixits que no tenen ni
dret ni revés i si es fa servir un
fil de l'ordit i de la trama del mateix gruix s'obtindrà una superfície plana, per això aquest lligat s'anomena
lligat de plana.
• Sarja;
En aquest tipus de teixit els punts
de lligament es desplacen un espai
cap al costat en cada passada que
fa la trama. Per fer aquest teixit
cal un teler amb un mínim de tres
llisos. Dóna una tela amb dret i re−
vés i amb bordons amb diagonal.
• Setí o ras;
El fil de l'ordit passa per sobre de quatre passades de trama i en el cas del ras és la trama la que passa per
sobre de quatre fils d'ordit.
5
8.Què és un teixit de punt.
El lligament està format per un fil continu que s'enllaça amb ell mateix fent bucles.
9.L'acabament d'un teixit.
Quan la peça surt del teler no està a punt per sortir al mercat. Pot quedar una mica bruta, amb trossos
d'impureses.
En el cas de les fibres naturals encara duen greix.
Llavors l'acabament es el conjunt d'operacions a què se sotmet un teixit perquè presenti l'estat necessari
per vendre'l o fer−lo servir. Se sotmet a una mena de tractaments químics que depenen del tipus de fibra i de
l'acabament que es vol donar al teixit. Aquestes són algunes de les operacions que es fan:
• La neteja del greix i l'eliminació d'impureses i sobrants.
• El tint, per donar color uniforme a tota la peça.
• L'estampat o aplicació de dibuixos amb un o diversos colors sobre un tela llisa.
• L'aprest, un tractament que fa el teixit mes consistent, en millora les qualitats i li proporciona un
acabament més atractiu.
A part dels tractaments químics que hem anomenat, alguns teixits s'han de tractar mecànicament per
modificar−ne la textura. Entre molts tractaments mecànics anomenem tres d'ells:
• El batanatge, que aconsegueix que la
superfície de la tela quedi igualada.
• El perxatge, que s'aplica a la llana
perquè perdi el borrissol característic.
• El tondosatge que serveix per tallar
uniformement a la mateixa altura el
pèl dels teixits.
Tema 3.
1.El disseny.
Per elaborar qualsevol producte se segueixen els passos de tot el procés tecnològic: la identificació del
problema per estudiar les condicions que imposa el mercat (l'època de l'any, la moda,...), la selecció de la
millor idea un cop analitzades les diverses possibilitats, el projecte
d'elaboració del disseny de la peça, i, finalment, la
construcció o confecció de la peça.
1.1.El patró.
6
Un patró és una representació gràfica amb les mides de cada una de les parts que componen la peça de vestir
que s'ha dissenyat
i que s'ha de confeccionar. Aquestes mides depenen del
model que es pren com a referència, del tipus de peça i
del destinatari. Un cop el patró està fet, es tallen les
diferents peces. S'anoten totes les errades, i es fa el
patró prototipus, seguidament es fa l'escalat, que con−
sisteix a fer les diferents talles segons una graduació de les mides de patró prototipus.
2.La confecció.
La confecció consisteix a fer les peces de vestir que els modistes han dissenyat prèviament.
Sempre es segueixen aquests cinc passos:
• Fer els patrons de cada una de les peces del
vestit.
• Marcar i tallar les peces de tela a
partir del patró.
• Cosir les diferents peces tallades.
• Cosir traus, botons, sivelles, cremalleres i
complements.
• Planxar la peça acabada.
2.1.La confecció artesanal.
En la confecció artesanal la peça de vestir es fa segons
les mides que es prenen a la mateixa persona que l'ha
portat. Per fer el disseny es te en compte l'opinió del
consumidor. La roba es cus a mà i amb màquines de cosir
molt senzilles. Es pot garantir l'exclusivitat del model,
però la confecció es lenta i cara.
2.2.La confecció industrial
7
La confecció industrial permet fer moltes peces iguals del mateix model. Així s'aconsegueix un gran estalvi
de temps i de mà d'obra i, per tant, el producte surt molt més econòmic.
Les màquines es controlen soles mitjançant mecanismes automàtics, o informàtics
3.La pell i el cuir.
La pell va ser el primer material utilitzat per l'ésser humà per abrigar−se. Actualment també es fa servir per
confeccionar peces de vestir, com ara sabates, complements...
3.1.Característiques i procedència.
La pell conté aquestes parts , hi han algunes que s'han de treure perquè no són útils com l'epidermis la més
externa, formada principalment per cèl·lules mortes, o l'endodermis, una capa interna molt greixosa.
Quan se n'extreuen aquestes dues capes ja es el cuir.
4.Símbols utilitzats en etiquetes tèxtils.
En el interior de la cubeta està indicat en número de graus als
que es pot rentar el teixit. Si no es pot rentar a màquina, la
cubeta apareixerà amb una creu o amb una mà dins, per dir que
es deu rentar a mà.
Informa si pot o no administrar clor en el producte tèxtil.
Les lletres al interior del cercle indiquen el tipus de producte
que es pot usar a la neteja en sec.
Els punts dins de la planxa indican la temperatura recomanada
para planxar la roba.
− 1 punt = baixa la temperatura
− 2 punts = temperatura mitja
− 3 punts = alta temperatura
8
Indica si la roba pot o no assecar−se a màquina i a quina
temperatura.
Teler primitiu de branques i pedres
Teler modern.
Soria, empresa de fil (A Mèxic).
Antiga fabrica de fils.
Fil
Planxadora de gas a vapor.
Endodermis
Pèl
9