Índex −Resum de la vida de Ferran VII −La restauració de l'absolutisme

Índex
−Resum de la vida de Ferran VII
−Etapes del govern de Ferran VII:
−La restauració de l'absolutisme
−El Trienni Liberal
−La dècada absolutista i la qüestió successòria
−Bibliografia: −Gran Enciclopèdia Catalana
−Enciclopèdia Encarta 98
−Diccionari Enciclopèdic Larousse
−Història Batxillerat
Resum de la vida de Ferran VII
Ferran VII va néixer a El Escorial l'any 1784 i va morir a Madrid l'any 1833. Tercer fill de Carles IV i de
Maria Lluïsa de Parma, va ser l'últim monarca representant de l'absolutisme. Ferran VII va ser un rei que es va
deixar governar pels que ell governava, pels seus ajudants.
Durant el regnat del seu pare va dirigir un partit cortesà d'oposició al primer ministre Manuel Godoy. Aquest
partit va aprofitar el desfavoriment popular provocat per l'entrada de les tropes franceses a Espanya, i va
aconseguir desencadenar una revolta popular coneguda amb el nom de motín de Aranjuez (març de 1808),
que va provocar la destitució de Godoy i l'abdició mde Carles IV. El tutor de Ferran VII, Escoiquiz, el va
elentar en la conspiració que va tenir lloc al procés de El Escorial (octubre 1807−gener 1808).
Ferran VII va tornar a Espanya el març de 1814 i tant els liberals com els absolutistes n'esperaven el seu
retorn. Acompanyat de tota la família reial, va ser atret a Bayona per Napoleó Bonaparte, qui el va forçar a
renuncia a la Corona espanyola a favor seu. Napoleó va nombrar rei d'Espanya al seu germà Josep, que va
reina fins el 1814 i va ser conegut amb el nom de Josep I.
Un grup de seixanta−nou diputats d'ideologia bsolutista de les Corts de Cadis van lliurar−li un document en
el qual li demanaven la restauració de la monarquia absoluta i l'abolició de la Constitució. Aquest document
es coneix amb el nom de Manifest de Perses, ja que la primera frase feia referència a un antic costum
d'aquest poble. Durant la Guerra d'Independència, el Consell de Regència, constituit a Espanya per
oposar−se al govern de Josep I, va reunir les Corts de Cadis (1810), les quals van declarar únic i legítim rei de
la nació espanyola a Ferran VII de Borbón, així com nula i sense efecte la cesió de la Corona a favor de
Napoleó. L'absència de Ferran VII a Espanya durant aquells anys explica el seu sobrenom: el Desitjat.
Ferran VII, envoltat d'un crecle d'antiliberals i amb el suport de l'exèrcit, va anul.lar l'obra legislativa de les
Corts i va promoure una ura repressió contra els constitucionalistes, molts dels quals es van haver d'exil.liar.
Tots els que li van donar el tro van ser sublevats.
Ferran VII va tenir una filla, Isabel, nascuda el 1830, però segons les lleis espanyoles les dones no podien
1
accedir al tro. El successor a la Corona havia de ser el germà petit del rei, Carles M. Isisdre. Però Ferran VII
abans de morir va canviar les lleis i va poder fer que la seva filla pogués accedir al tro, cosa que va
desencadenar una guerra.
Etapes del govern de Ferran VII
El govern de Ferran VII va tenir tres etapes diferents:
−Primera etapa: la restaurtació de l'absolutisme
La primera etapa del seu govern, de caràcter absolutista (1814−1820), va estar marcada per una depuració
d'afrancesats i liberals i pels intents, la majoria fracassats, de millorar la situació econòmica i reformar la
Hisenda. Entre 1815 i 1818 les autoritars espanyoles, amb el suport de les tropes enviades a les colònies, van
sufocar els aixecaments dels rebels. A partir de 1818, les campanyes dels líders americans (Simón Bolívar a
Veneçuela i José s San Martín a l'Argentina, Xile i Perú) van decidir la guerra, sobretot després de la batalla
d'Ayacucho (Perú). Els militars espanyols van tornar molt resentits, cosa que probablement explica la seva
intervenció constant en la política espanyola.
De l'exèrcit en varen partir pronunciaments liberals, com el de Rafael del Riego (1820), a Cabezas de San
Juan (Sevilla), que va proclamar la Constitució, amb les forces que formaven l'exèrcit preparat per embarcar
cap a Amèrica. Aquestes manifestacions seguides per altres guarnicions del país, van obligar al rei a jurar la
constitució. Ferran VII, veient−se vençut, va pronunciar sense convicció: Marchemos francamente, y yo el
primero, por la senda constitucional. Així es va iniciar un període conegut amb el nom de Trienni Liberal.
−Segona etapa: El Trienni Liberal
El Trienni Liberal o constitucional (1820−1823), la segona etapa del regnat de Ferran VII, encara que el
monarca hi estava oposat, va continuar l'obra reformista iniciada el 1810: l'abolició dels privilegis de classe,
supressió dels señoríos, abolició dels mayorazgos, supressió de la Inquisició, preparació del Codi Penal i
recuperació de la vigència de la Constitució de 1812.
Es va fer una política moderada, però, tot i això, des de 1822 el govern es va haver d'enfrontar a partides
armades i organitzades per alguns nobles i sectors del clergat rural en zones de Catalunya, de Galícia, de
Navarra i del País Valencià. Fins i tot a la Seu d'Urgell, el absolutistes van arribar a organitzar una regència, la
denominada Regència d'Urgell, amb el suport d'elements camperols, i a l'exterior de la Santa Aliança.
El final del Trienni Liberal va ser fruit d'una acció combinada entre els agents de Ferran VII (que van demanar
l'ajut de les potències europees, especialment de França i Àustria), i dels sectors absolutistes del país, que van
tramar un complot. Amb la Santa Aliança, que des del cor d'Europa defensava els drets dels monarques
absoluts. El Congrés de Verona (octubre−novembre de 1822) va decidir reclamar al govern de Madrid el
reestabliment de la plena autoritat del rei. En cas contrari, quedava oberta la porta a la intervenció militar. El 7
d'abril de 1823 van entrar a Espanya les tropes franceses dirigides pel general duc d'Angumela, amb un
exèrcit francès, els Cent Mil Fills de San Lluís, va travessar la frontera i va recórrer tot el país perseguint el
govern liberal, que s'havia refugiat a Cadis. Se'ls varen sumar tropes realistes espanyoles. Amb molt poca
oposició per part del rei, l'absolutisme va ser restaurat.
−Tercera etapa: La dècada absolutista i la qüestió successòria:
L'última etapa del regnat de Ferran VII va tornar a ser absolutista. Es va suprimir novament la Constitució i es
van reestablir totes les institucions existents el gener de 1820, excepte la Inquisició. Van ser uns anys de
repressió política. La situació general es va veure afectada a més a més per la pèrdua de la immensa majoria
de les colònies americanes, després d'un procés conegut amb el nom d'Emancipació Llatinoamericana.
2
Només mantenia domini de Cuba, Puerto Rico, les Filipines i les illes Mariannes.
Els anys finals del regnat de Ferran VII es varen centrar en la qüestió successòria. El rei tenia una filla, Isabel,
que havia nascut l'any 1830. Però atès que segons la llei espanyola, concretament la Llei Sàlica, el sucessor a
la Corona no podia ser una dona, i en aquest cas el futur rei havia de ser el germà petit del rei, Carles Maria
Isidre se Borbón. Però Ferran VII, poc abans de morir, va canviar la llei i va nomenar la seva filla herva del
tron. A la mort del rei, el 29 de setembre de l'any 1833, la seva vídua, Maria Cristina, es va encarregar de la
regència fins que Isabel II no va ser major d'edat. El govern dirigit per Francisco Cea Bermúdez va posar
en vigor la Pragmàtica, que deixava hereva la primogènita del rei. Els partidiaris de Carles M. Isidre, sorgists
dels sectors absolutistes més intransigents, no van acceptar el testament que havia deixat Ferran VII i es van
aixecar en armes contra la regent, que va haver de buscar suport dels liberals. Així va arrencar la llarga guerra
civil, anomenada Guerra Carlista, entre els carlins i els isabelins o liberals que van estar lluitant fins el 1876.
3