Descomposició de l'Antic Règim

El segle XIX
La descomposició de l'Antic Règim
• L'Antic Règim
L'Antic Règim era el sistema polític, social i econòmic que es basava en la monarquia absolutista (una
persona conté els tres poders).
Poder legislatiu: Qui fa les lleis.
Poder executiu: El gobern.
Poder judicial: Els jutges i el tribunal.
La societat estava dividida per estaments on ningú podia canviar la seva classe social.
Noblesa: Defensa del poble.
Clergat: Classe alta.
Treballadors: Treballen per alimentar tota la societat.
La economia es basava en l'agricultura. Molt poca gent concentrava la riquesa de terres. Els propietaris de
terres podien ser :
Arrendataris: Paguen un lloguer per cultivar la terra.
Parcers: Li donen al propietari de la terra un % de la collita.
Jornalers: Treballen i cobren per dies.
(Delme: impost que s'havia de pagar a l'església; un 10% de la collita)
Artesans: Gremis: Categories: Aprenent, oficial i mestre.
Comerçiants: La burgesia s'encarregaba del comerç.
Agricultors: La gent del poble.
Els burguesos diuen en una cort que paguessin també els nobles, però aquests no volen. El poble es movilitza
contra aquell règim.
• El paper de la Península en la política napoleònica
Carles III va ser el gran rei il·lustrat d'Espanya. Carles IV (el seu fill) dins el seu regnat va anomenar com a
primer ministre l'any 1792 un home de la seva confiança: Manuel Godoy, qui va provocar moltes guerres amb
altres països:
Guerra Gran (1793−1795): Espanya contra França. Perd: Espanya (Illa de Santo Domingo).
1
Canvia la política espanyola: Espanya s'alia amb França pel Tractat de St. Ildefonso (1795) i junts lluiten
contra Anglaterra (Trafalgar 1805). El Tractat de Fontainebleau (1807) reforça l'aliança Espanya−França i
permet a Napoleó travessar Espanya per atacar Portugal, aliada d'Anglaterra. Aquesta estratègia li serveix a
l'exèrcit francès per intentar invaïr les principals ciutats espanyoles.
Godoy marxa de Madrid amb Carles IV i la seva dona, però el príncep Ferran VII (fill de Carles IV), fa un
motí popular en contra de Godoy (motí d'Aranjuez). Godoy deixa de ser primer ministre i Carles IV abdica a
favor de Ferran VII, i aquest passa a ser rei d'Espanya.
• La Guerra del Francès
La Guerra del Francès va ser una guerra d'alliberament per fer fora als francesos d'Espanya. El 2 de Maig de
1808 Napoleó convoca als Reis a Baiona (França), el poble pensa que se'ls porten presoners i fan un motí
popular contra les tropes franceses. L'alçament popular contra els invasors es va iniciar el 2 de Maig de 1808 a
Madrid.
A Baiona Ferran VII torna la corona al seu pare, Carles IV li dòna a Napoleó i Napoleó corona al seu germà
Josep I.
Josep I tenia fama d'alcohòlic i el poble no el volia. Va començar la Guerra del Francès. Francessos contra
espanyols.
La primera victòria de la resistència espanyola: Bailén (1808). Gràcies a l'aliança entre Espanya i Anglaterra
(1810) i a l'invasió de Russia pels francesos, Espanya els va véncer a Arapiles (Salamanca, 1813).
A Catalunya l'exèrcit regular va tenir ajudes dels Somatents (civils que s'armaven i guardaven els camins) i
dels Miquelets (voluntaris catalans que lluitaven en guerres).
Durant aquesta guerra, membres de les antigues classes dirigents van formar juntes provincials, que a partir de
la victòria de Bailén (1808) es van unir en la Junta Suprema Central, que assumia la sobirania nacional, com a
gobern provisional de guerra.
A Catalunya després de l'èxit de la Batalla del Bruc, es va crear la Junta Superior del Principat, formada per
diferents juntes catalanes.
• L'aparició de diferents opcions polítiques
Molts grups polítics diferents es van oposar a la invasió napoleònica:
Els absolutistes, volien que tornés Ferran VII i continués l'Antic Règim.
Els liberalistes, partidaris de la Revolució Francesa, volien canvis: els afrancesats (només el règim napoleònic
podia dur a terme els canvis que Espanya necessitava) i els jovellanistes (amb Ferran VII volien un sistema
polític semblant al de Gran Bretanya).
• L'intent de revolució política: les corts de Cadis
Durant el regnat de Josep I, la Junta Suprema Central fa una constitució progressista liberal:
La costitució de 1812: La constitució de Cadis: que representava un trencament definitiu amb les institucions
de l'Antic Règim, i es fonamentava per: Dret de sobirania nacional (el major poder el té el Rei). Divisió de
poders. Sufragi masculí directe. El catolicisme com a religió de l'estat.
2
• El regnat de Ferran VII
En tornar Ferran VII de Baiona es trobà amb la constitució liberal i no li va agradar. Es va ajuntar amb un
grup absolutista i va signar el Reial Decret (4 de maig 1814) que suprimia la Constitució i retornava al sistema
anterior a 1808. Llavors començà de nou l'enfrontament absolutista − liberalista.
Després de la derrota de Napoleó, els països absolutistes europeus van crear la Santa Aliança, amb el fi
d'actuar militarment contra qualsevol nació on l'absolutisme es veiés en perill.
Però a Espanya nombroses revoltes liberals i pronunciamientos (Riego 1820) van enderrocar l'absolutisme.
• El trienni liberal: 1820−1823
1820 comença el Trienni Liberal, tres anys on l'absolutisme és perseguit i es posa en pràctica la Constitució de
1812. Ferran VII demana ajuda a la Santa Aliança i aquesta envia un exèrcit (Cent Mil Fills de Sant Lluís
(Lluís − Rei de França)) que s'enfronten a les tropes liberals espanyoles i les derroten (1823), llavors torna
l'absolutisme.
• El retorn de l'absolutisme
Durant els primers 10 anys (1823−1833 − Década Omniosa) hi ha un canvi de política de Ferran VII perquè
Espanya es troba en una gran crisi: pasa de l'absolutisme radical a l'absolutisme moderat, anul·la la Santa
Inquisició, etc.
A Catalunya aquest fet no agrada i s'aixequen contra el Rei. Esclata llavors la Guerra dels Malcontents (1827):
Ferran VII envia un francés El Conde de España durant 7 anys per sofocar els catalans. Però no funciona,
Ferran el destitueix i El Conde es posa de part dels absolutistes radicals on el maten.
Abans de morir, Ferran VII només té dues filles com a descendència i segons la Llei Sàlica el rei només pot
passar la corona a descendents masculins o sinó al germà.
Ferran VII va promulgar la Pragmàtica Sanció, que anul·lava la Llei Sàlica, per a que així no regnés
Carles Maria Isidre (Carles V), germà del rei, que comptava amb el suport dels grups absolutistes més
radicals.
A partir d'aquest fet van començar nombroses guerres entre els partidaris d'Isabel i els del seu oncle Carles.
HISTÒRIA
−3−
3