ICOM.doc

L’ICOM és una entitat que es crea al 1946 a París per l’UNESCO per defensar el
patrimoni del poble a partir dels museus, l’actual funció és promoure i coordinar en
l’àmbit internacional i fer activitats orientades al desenvolupament.
Cada any l’ICOM des de 1977 fa una reunió i convida a tots els membres que en formen
part per devatre els temes de l’any, té en compte les tradicions i condicions específiques
de cada país, al ser depenendent de l’UNESCO s’interessa per tots els aspectes
patrimonials i culturals de cada cultura, l’ICOM a partir dels seus membres i de la seva
revista consciència a la població i sobretot als museus que han d’apropar-se al públic,
sensibilitzar-lo, conscienciar-lo que allò que tenen es la seva cultura i que s’ha de
conservar i difondre.
L’ICOM en els seus inicis va fer molts actes humanitaris, va poder traslladar alguns
temples egipcis davant el perill imminent de d’inundació de la zona originaria on es
situaven, aquesta va ser una des les seves activitats més importants i costoses i una de
les primeres, més endavant també va ajudar a Florència i a d’altres llocs patrimonials en
perill. Així aquesta institució fa com l’UNESCO però substituint el defensar els drets
dels humans pels drets del patrimoni que en definitiva són drets dels humans, conèixer
la seva història, la ciència, que en definitiva son aspectes bàsics pel nostre
desenvolupament.
Un dels reptes més grans de l’ICOM és reorganitzar els museus, com diu l’UNESCO els
museus han de ser molt més visitats, actualment només els visita un 22% de la població
i la majoria de gent els troben aborrits i no els interessa. La funció de l’ICOM i de
l’agrupació dels gerents de museus de cada país es proposen cada dia noves idees per tal
d’atraure el public. Un Museu ha de difondre, conservar, ensenyar, crear coneixament,
generar dubtes, preservar, restaurar, deixar veure al públic part del patrimoni que té, per
tant un museu ha de reunir unes condicions bàsiques perquè es doni el títol de Museu,
ha de tenir sales climatitzades per tal de que el patrimoni no estigui en perill de
malmetre’ls, ha d’habilitar un edifici on hi pugui entrar tothom, ha de tenir preus
assequibles, han de ser didàctics, han de ser visitats per escolars, han de generar
coneixament, fer activitats. Tots aquests aspectes no són possibles si no reben ajuts,
depenent del museu és fa un estil d’institució o una altar, si es un museu privat mirarà
de prioritzar el benefici per tal de ser rendible, o l’empresa li permet netejar-se la seva
imatge fent-se passar per conservador de patrimoni. En el cas que el museu sigui public,
tot el patrimoni que conserva ja es intransferible, es a dir ja no es pot vendre, forma part
de la societat, per això l’ICOM i l’UNESCO vetllen perquè els museus compleixin les
seves funcions i a més els públics ja que depenen de l’Estat.
Així un museu públic ha de garantir la conservació del patrimoni però per això ha de
contractar personal, per això i per molts inconvenients més (llum, publicitat, edifici...) el
Museu necessita una institució pública molt forta al darrera que li passi una subbenció i
que s’asseguri de la seva continuïtat com a museu, sempre es poden reduir costos però
mai abandonar el patrimoni encara que sigui deficitari.
L’ICOM va proposar la celebració del Dia Internacional dels Museus, on es fan
normalment jornada de portes obertes, conferències, visites guiades... La frase que
defensa actualment l’ICOM és “Els Museus són agents de canvi social i
desenvolupament”