HISTÒRIA I JERARQUITZACIÓ DELS MUSEUS CATALANS.doc

HISTÒRIA I JERARQUITZACIÓ DELS MUSEUS CATALANS
Els museus catalans sorgeixen en paral·lel a la resta de museus d’Europa. Des de l’edat
antiga que les persones tenim “l’obligació” de conservar el nostre patrimoni, sempre es
desaven en llocs inverossimils, però des de l’edat medieval que els nobles i cortesans
col·leccionaven tota mena d’objectes sense cap mena d’ordre ni cura, eren els gabinets
que també tenien molts monarques i sobretot durant després de les primeres
colonitzacions on el rei solia guardar tot tipus d’exotisme d’aquell nou lloc conquerit.
Per altra banda l’església tenia també molt de patrimoni que durant tota la seva havia
aconseguit, encarregat..
Només són aquestes dues grans institucions que preservaven la major part del
patrimoni.
Pero durant les desamortitzacions que es van fer més endavant l’església va perdre la
major part del seu territori i amb ells també la major part del seu patrimoni, les
diputacions, la generalitat, l’ajuntament estaven obligats a comprar-lo i fer-lo públic
com ja s’havia fet en la revolució francesa molt abans, es tractava de fer arribar el
patrimoni a tota la població i deixar aquella tendència dels nobles i dels eclesiàstics de
posseir tot el patrimoni.
A Catalunya hi ha exemples clars com el museu d’art de Girona, la diputació de Girona
va comprar gran part de la col·lecció del museu Diocesà i l’altra part la te compartida,
actualment les peces són de la Generalitat però ja en cap cas les peces podran caure en
mans privades perquè tot el patrimoni es intransferible.
A partir de la creació de museus i d’institucions que conservaven patrimoni més
endavant la Generalitat a la llei del 90 feta per Convergència i Unió especifica els tipus
de museus:
- Museu Nacional
- Museu d’interès Nacional
- Museu Comarcal i Local
- Museu Monogràfic
Cada museu es va haver d’adequar en una d’aquestes tipologies per tal de que poguessin
formar part del marc museístic de Catalunya, la llei determinava unes obligacions a
seguir a tots aquests museus depenent de la seva categoria.
El Museu Nacional és el de més importància per la nació com el seu propi nom indica,
és el que rep més suport de la Generalitat, després segueixen els museus d’interès
nacional que aquests poden o no rebre tanta subvenció de la generalitat (poden ser
privats, consorcis...), després els segueixen els d’àmbit comarcal i local que són
subvencionats o bé per l’ajuntament, pel consell comarcal o per la diputació, i per últim
els museus monogràfics que és indiferent el lloc on es trobin ja que són importants per
la col·lecció del tema que demostren (museu del casteller, de la pesca...).
La llei del 90 també dividia tot aquesta gamma de museu en tres grans branques:
-
MAC El museu nacional d’arqueologia de Catalunya
MNACTEC El museu nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
MNAC El museu nacional d’art de Catalunya
L’actual govern també proposa un canvi d’estructura dels museus, vol dividir-los en
quatre grans blocs que no tenen res a veure amb els actuals. Potser es una visió més
nacionalista i més socialista que vol deixar la seva empremta també en l’àmbit
museístic, no es valora tant si funcionen o no els seus treballadors i l’estructura sinó que
es canvien sistemàticament segons els tipus de govern que hi ha.
Les quatre grans branques serien:
-
Museu de la Societat
Museu de les Ciències Socials
MNAC
MNACTEC
El museu de la societat per exemple englobaria els museus d’història, d’arqueologia,
alguns monogràfics, per tal de poder explicar amb més detall la nació catalana i els seus
orígens. Aquest és un dels canvis més importants de la nova lleis de museus escrites en
el nou estatut.