Conclusions personals de les quatre linees de debat.pdf

Tecnologia educativa II
TEMA 1. TIC I SOCIETAT.
Línea 1. Quins canvis creieu que han produït les TIC a la societat?
El que no podem negar, és que les noves tecnologies són un canvi. Un canvi en la
manera de veure, entendre, i interactuar en la societat i el món en el que ens trobam. El
que cal demanar-nos és la manera en que es produeixen aquets canvis, i si són positius
per a la societat.
El que esta clar és que han produït un canvi en la manera de evolucionar i desenvoluparnos en el món. Les noves tecnologies han descobert una capacitació i habilitats humanes
fins a les hores desenvolupada i emprada.
La connexió global, per la seva banda; ha trasbalsat la forma de veure el món i
d’entendre la nostra ocupació en ell. Ha permès fer més present i “real” l’acceptació de
les diverses societats que cohabiten a la Terra. La transmissió de informació instantània
d’una banda a una altre del món, ens ha permès comprendre millor el concepte de
globalització i la relació que tenim amb la resta de ciutadans del nostre planeta.
L’empatia que podem sentir per altre pobles del món, gràcies a que els podem veure per
televisió o parlar amb ells a través de Internet. Aquesta connexió, més enllà del propi
país, ja comporta un gran canvi en la societat.
I per suposat, les TIC han produït un gran canvi en l’educació de la societat. Han
canviar les formes d’aprendre, d’informar-se, de desenvolupar-nos com a persones i de
educar a les noves generacions.
Les noves tecnologies suposen un canvi en la didàctica i la metodologia educativa. Les
generacions nascudes en l’era de la informació i la tecnologia requereixen de nous
estímuls i motivacions, a traves d’aquestes tecnologies, per aprendre i educar-se.
L’educació ha d’avançar ràpidament, per adaptar-se als canvis que les TIC han produït
en la societat.
Línea 2. Faciliten les TIC l’accés a l’educació?
La resposta a aquesta qüestió és, clarament, sí.
Les TIC han facilitat l’accés a l’educació en diversos àmbits i de formes variades.
Tecnologia educativa II
En l’educació universitària. Tant com ho va fer en els seus inicis, el Internet, ha
propiciat a les universitats l’intercanvi de informació entre professors i alumnes. Les
TIC, han facilitat també l’accés a l’educació, amb l’accés a la universitat, de persones
que no ho podien fer.
Un cas clar, són les universitats a distancia, que permeten l’accés a l’ensenyament
universitari a través de les TIC a distancia. Així mateix la educació presencial, també
s’ha vist invadida per aquestes noves tecnologies, proporcionant a l’alumnat i
professorat, noves maneres de adquirir informació i noves formes d’avaluació.
Un altre exemple clar d’accés a l’educació, és el que les TIC han proporcionat a
persones amb algun tipus de deficiència física o mental. A través de les TIC s’han pogut
investigar noves formes d’educar més adaptades a aquests tipus de persones, millorant
la seva educació i la seva qualitat de vida, en molts casos. Per exemple, la lectura en veu
alta, per part de l’ordinador, i el control de veu; permeten a una persona sense visió
accedir a les fonts de informació i al maneig de les noves tecnologies sense cap
impediment. Per altre banda, s’han anat desenvolupant a traves de les TIC, formes de
educar a les persones amb deficiències mentals, de manera que estimulen molt més les
seves capacitat i d’aquesta manera poden obtenir una millor i més eficient educació de
la que haguessin pogut adquirir sense la intervenció d’aquestes tecnologies.
Per tant, crec que puc concloure aquesta qüestió, ja que consider que en qualsevol
context o situació, podríem veure que les TIC sempre son un avantatge i un facilitat per
l’accés a l’educació.
Línea 3. Quins aspectes hem de tenir en compte per a la formació dels
alumnes a la societat de la informació?
La formació en les noves tecnologies és de gran rellevància per a la societat en la que
vivim. És necessari que la població estigui formada i sobretot cal formar a les noves
generacions perquè avancin juntament amb aquesta societat.
El que s’ha de tenir en compte, principalment, és que no hi ha que formar una societat
que sàpiga emprar les noves tecnologies, sinó una societat tecnològica en sí. Es a dir, la
societat s’ha d’adaptar a les TIC i afegir-la de forma natural a la seva vida i el seu model
Tecnologia educativa II
social. la societat de la informació, ho ha de ser de manera real, incorporada totalment
en la societat, que no tan sols ens adonem d’aquesta forma de societat. Això voldrà dir
que la tenim tan assimilada que ja sorgirà de forma natural. Aquest fet ha de ser clar en
la formació dels alumnes com a l’objectiu final de la instrucció amb noves tecnologies.
Línea 4. Desapareix la figura del professor amb la introducció de les TIC a
l’educació?
Absoluta i rotundament, no.
La figura del professor es de gran rellevància i ho de seguir essent. La introducció de
les TIC no significa la desaparició d’aquesta figura, sinó la seva adaptació i
transformació dins el nou context de societat tecnològica.
El professor ha de sofrir un procés d’adaptació. Les noves tecnologies són beneficioses
per a l’ensenyança i aporten un nou tipus de metodologia i processos educatius
innovadors. Les TIC s’han d’introduir i adaptar a les aules, de forma que deixin de ser
una cosa excepcional.
Els professors els han de utilitzar, així com ho fan amb la pissarra de guix, de forma
normal i per alguna finalitat educativa concreta. No hem d’emprar es recursos nomes
perquè podem disposar d’ells, sinó per que realment compleixen una funció educativa
concreta.
D’altre banda, per molt que avancin les TIC i els seus recursos metodològics; la figura
del professor seguirà essent essencial. El professor ha de conduir la classe i és ell qui ha
d’adaptar les TIC al procés educatiu, perquè tingui sentit i pugui complit com toca la
seva funció educativa.
Aina Alemany Amengual
Tecnologia Educativa II
3r de Pedagogia