2501 DDIC RECENSIÓ.2_Parcerisa_Iglesias_i_Valldeneu_Aina

2501 DDIC RECENSIÓ DEL SEGON
LLIBRE. MATERIALS CURRICULARS:
com elaborar-los, seleccionar-los i
usar-los. Parcerisa, Artur (1997)
(Imatge extreta de: google imatge)
2501 DDIC. Prof: Pere Roca. Curs 2011/12
Treball realitzat per:
Aina Iglesias i Valldeneu
Estudiant de Pedagogia de l’Educació. UIB
0
FITXA DE L’AUTOR
Autor: Parcerisa Aran, Artur.
Títol: Materials curriculars: Com elaborar-los,
seleccionar- los i usar-los..
Localitat publicació: Barcelona.
Editorial: CRAÓ, de Serveis Pedagògics.
Edició: 2ª edició: Setembre 1997
ISBN: 84-7827-147-3
INTRODUCCIÓ:
En el present llibre, l’Artur ens ofereix un espai per a la reflexió fent tota una aportació
de elements i criteris en vers els materials curriculars, com elaborar-los, seleccionar-los
i usar-los en la pràctica docent des de una perspectiva de caire innovador i creatiu en
una societat constantment dinàmica i canviant.
Ens parla de la “qualitat de l’educació”, per poder oferir qualitat l’escola ha d’apartar-se
als canvis de la nostra societat a partir de nous plantejaments didàctics tant dins com a
fora de l’escola mitjançant les activitats extraescolar. Si considerem que l’ésser humà
ens desenvolupem i creixem en relació a les interaccions amb els altres i l’entorn, i
aquests està contínuament canviant. l’escola no pot ser un recinte tancat i ancorada en
el passat. L’Educació ha d’estar ajustada a les necessitats que te la societat, orientada no
tant sols als coneixements sinó als aprenentatges de caire més procedimentals (resolució
de problemes, manejar dades, dissenyar projectes, ... ) i actitudinals ( cooperació.
Col·laboració, ... ). Si tenim en compta la funció de la institució escolar a nivell social,
te que tenir com a referent prioritari el disseny i l’anàlisi curricular, és a dir, un
currículum adaptat a la nova societat, cap a una educació integral, on tingui cabuda la
diversitat, on els dos mons deixen de ser dissociats (escola – activitats extraescolars) i
trencar el pols envers competitivitat vs col·laboració i cooperació. Es necessari alhora
contextualitzar l’acció didàctica en el seu entorn, conjuntament amb les característiques
1
i necessitats de l’alumnat amb sentit i funcionalitat, mitjançant una metodologia activa
que afavoreixi la implicació i la motivació de l’alumnat a aprendre.
L’autor ens parla de la importància de l’avaluació en tota la seva vessant, inicials, de
procés, diagnostiques, formatives o continuades, així com l’adequació de les decisions
de la planificació per part del professorat, és cabdal i prioritària.
Ens fa tota una aportació d’eines, factors i elements que no hem de descuidar, així com
una bona injecció de motivació, ens recorda que els docents som els constructors, els
artistes, els musics i compositors alhora. S’ha d’aprofitar al màxim els espais
d’autonomia que malgrat siguin pocs donen prou joc, alhora que és una oportunitat per
anar introduint canvis innovadors i de qualitat en el procés d’aprenentatge, aprofitant el
treball en equip, adequar el currículum dins l’aula, replantejar-ne noves activitats,
metodologies, estratègies didàctiques, manejar el ventall de variables, activitats,
agrupament de l’alumnat, temps, espai de forma coordinada i amb equip, es a dir, anar
fent un nova cultura professional, a partir d’analitzar la pròpia pràctica, els per quès, de
lo que es fa i com es fa en el aula. Tot això implica feina, reflexió, esforç, a cops
conflictes i tensions, no obstant no hem d’oblidar que el professorat es el constructor, el
guia, l’acompanyant dels nostres protagonistes els infants i aquests ens donen molt de
joc.
Un altre aspecte a tenir en compta segona l’Artur, és el diagnòstic i la planificació (
pautes adaptades a la realitat, així com flexibilitat), dues peces claus en la tasca diària
del professorat, fonamentades en intensions educatives psicopedagògiques i medis
coherents.
Para molta de menció en l’avaluació dels materials curriculars, el seu anàlisi, la seva
avaluació i ús, així com la importància d’aquest en el procés de innovació i canvi. Fa
una crítica en vers els llibres de text, així com ens mostra les seves característiques
didàctiques, la manca d’anàlisis avaluació d’altres materials curricular (MC) i la postura
o figura del professorat.
El llibre esta estructurat de la següent forma: en el primer capítol ens parla dels MC com
utilitzar-los per rendibilitzar el seu ús, així com les funcions MC, l’ambient de
l’ensenyança – aprenentatge (E-A) i les interrelacions entre les variables; Al segon
capítol, fa referència al llibres de text i el seu consum, fa tota una crítica als interessos
2
de les gran editorials i el mercat econòmic que hi ha envoltant aquests, els punt febles
com a material didàctic, així com fer-li un bon ús; Al tercer capítol ens fa una reflexió
de quins son els materials més usats, aporta respostes al respecte; Al quart capítol, parla
de l’elaboració del MC per el mateix professorat, és a dir, la confecció del MC per el
propi professorat i la relació entre MC, ensenyança i professorat; El capítol quint du a
terme una avaluació dels MC sobre tot els de suport en paper i quins son els models més
adequats; El sisè i setè capítol fa tota una aportació del models d’anàlisis i avaluació del
MC de suport en paper, les seves característiques generals del model, àmbits i ítems
d’anàlisis, en quant a avaluació del MC ( instruments i models), recollida d’informació,
sistematització, anàlisis d’aquesta informació i conclusions orientades a la presa de
decisions: elaboració, selecció i us del MC; el capítol vuitè ens parla de les
característiques del MC i criteris per la seva elaboració, selecció i us, així com un
anàlisis de la evolució de MC en suport en paper, tractat en anteriors capítols i com
utilitzar-los amb altre tipus de materials; Novè capítol l’avaluació continuada, ús de
materials, reorientació del seu us a partir d’aquets procés dinàmic. El professorat
concebut com un investigador permanent de la seva pròpia pràctica docent. i per últim
el capítol desè on du a terme una seria de reflexions de tot el contingut tractat fins
aleshores de cara al futur i referent als materials curriculars, components rellevants del
procés ensenyança – aprenentatge.
DESCRIPCIÓ DEL CONTINGUT:
Capítol primer: El currículum a l’aula.
L’Autor en aquests apartat fa especial menció de la figura del professorat en tota la seva
vessant professional, utilitzant com a punt de partida el currículum dins l’aula,
conjuntament amb la importància de la seva intervenció com a nucli de les seves tasques
prèviament planificades en tot el procés del desplegament curricular en les diferents
fases ( PEC, PCC; PGA, PD, AC) i les decisions que pren, tenint en compta les
característiques de la diversitat de l’ alumnat, estratègies, metodologies i accions
organitzatives que utilitzarà a l’aula, amb la finalitat de incidir amb la seva intervenció
3
en el procés d’aprenentatge dels infants que constitueixen el grup. Tenint en compta que
les opcions que prengui dins aquests àmbits ( metodològics, organitzatius i recursos)
siguin coherents i fonamentats
en dos referents cabdals: El primer en vers les
intencions educatives que constitueixen la justificació de la vida escolar, es a dir, el que
es pretén ensenyar i el que volem que aprenguin els infants, especificant quines son les
intencions i objectius generals prioritaris atenent al context específic del centre des
d’una visió ecològica i considerant el tipus de centre, ubicació geogràfica i
característiques socioculturals de l’alumnat. Posa tot un seguit d’exemples de models
d’aprenentatge en relació als objectius que es volen assolir, sent coherents amb l’acció
educativa ja siguin de caire a: desenvolupar capacitats de comprensió i expressió verbal,
aprenentatge d’actituds participatives, solidaries i de respecte als demes, així com un
aprenentatge integral ( tot tipus de capacitats,) socialitzador i funcional. La metodologia
ha de ser adequada per l’aprenentatge de tot tipus de continguts (per una formació
integral), ha de preveure tasques i situacions grupals ( formació socialitzadora) i
possibilitar situacions de E_A d’un mateix contingut aplicats a diferents contexts i amb
distints materials ( formació funcional). El segon referents va de la ma de les intensions
educatives, son les bases psicopedagògiques, és a dir, els elements de la pràctica
pedagògica i de la psicologia de l’aprenentatge que es prenen com a pauta d’orientació
per les decisions metodològiques – organitzatives, aplica el model constructivista del
aprenentatge des d’una perspectiva global i integral.
Posa especial menció a més a més de les decisions que el professorat pren, no tant sols
en el interactiu de l’acció educativa, sinó també, a l’hora de planificar i avaluar son
cabdals per la creació d’un ambient d’aprenentatge, així com el components
metodològics que configurant aquests ambient. Entenem com a metodologia, la
interrelació dinàmica de diferents variables: com son l’organització dels continguts, les
seqüències de les activitats, les tècniques de treball individual, els plantejaments de
treball en grup, els agrupaments del alumnat, l’organització del temps i la de l’espai.
L’autor ens aporta una seria de punts claus en cada una d’aquestes variables fent
especial menció als trets més significatius de cada una:;
 en quant a l’organització de continguts es important un enfocament
globalitzador alhora que interdisciplinari. El professorat ha de presentar els
continguts establint relacions amb altres continguts per afavorir que l’alumnat
4
pugui contextualitzar i ubicar relacionant els seus coneixements previs. Aquests
aspecte és cabdal i condicionarà les característiques del treball i la dinàmica de
funcionament del grup –aula;
 Les seqüències de l’activitat son l’aspecte central de la dinàmica del treball del
grup – aula. Aquestes activitats poden ser de diferents tipus ( de motivació, de
reforç, de desenvolupament d’un tema, ...) i respondre a diferents intencions.
Depèn dels objectius que es vulguin assolir es planificarà i executarà
determinades activitats en base a dos referents basics alhora de plantejar-ne
quines son les activitats més adequades per a cada situació i de forma coherent
donant resposta al diferents objectius a assolir, ( activitats encaminades a que
facilitin la relació entre els nous continguts i els aprenentatges previs; la
implicació mental de l’alumnat; fomentin la motivació i afavoreixin la creació
d’expectatives positives; de memorització i/o exercitació comprensiva;...), amb
la finalitat d’afavorir l’aprenentatge de forma significativa i funcional,
conjuntament amb l’avaluació del procés E-A mitjançant activitats d’avaluació
formativa i continuada de forma seqüènciada, que facilitaran la regulació i
l’autoregulació dels processos d’E-A. Ens mostra una seria de tipus d’activitats
seqüencials que s’han d’incloure: Activitats per conèixer o avaluar el
coneixements previs de l’alumnat, per ajudar a motivar, a crear desequilibris o
conflictes cognitius, de recerca de informació, de comprensió i de contrast amb
els continguts inicials de la seqüència, de generalització, memorització i/o
exercitació i d’avaluació. Aquestes seqüència així com les característiques de les
activitats son un aspecte cabdal per la configuració de l’ambient dins l’aula.
 Les tècniques de treball individual, entès aquests com la tasca o conjunt de
tasques que realitza simultàniament tot l’alumnat , al mateix ritme i amb unes
directrius molt directivistes, l’autor prefereix anomenar-les com tasca o activitat
col·lectiva duta a terme de forma individual, que permeten que cada alumna
pugui desenvolupar les seves capacitats, ritmes, etc, aquestes es poden fer
aplicant la metodologia de recons, en petits grups que realitzen activitats
diferents, o utilitzant contractes o planificacions de treball individual.
 Els plantejaments e treball en grup amb la finalitat d’aprendre determinats
continguts influeixen més de caire procedimental i actitudinal, les relacions i les
múltiples interaccions que estableix el grup, influeix en el currículum ocult i en
la creació d’un ambient òptim d’aprenentatge. Milloren la dinàmica grupal
5
mitjançant l’aplicació i planificació de tècniques com: assemblees de classe
setmanals, debats, estudis de casos, dramatitzacions, etc. afavorint la
comunicació, participació, presa de decisions i negociació, ja sigui, treballant
simultàniament o de manera individualitzada a partir de una mateixa pauta
formulada per el professor/a, afavorint el treball cooperació i la participació
activa de l’alumnat alhora que genera una estructura global forta.
 L’Agrupament de l’alumnat les decisions metodològiques – organitzatives son
rellevant i influeixen en les possibilitats dels processos d’ensenyança de qualitat
així com les interaccions que es donen en el grup, es potencia el treball
cooperatiu, així com la individualització, fomentant interaccions positives i
enriquidores, donant peu a resolució de conflictes i atenent a la diversitat de
l’alumnat entre d’altres. En funció de les intencions educatives específiques i la
seqüència metodològica el professorat ha d’intentar dins un marc flexible i
adaptable que l’alumnat se senti dins un ambient confortable i de seguritat
personal.
 En quant l’organització del temps i de l’espai son variables a tenir en compta ja
que condicionen les altre activitats. L’Organització del temps pot dificultar o
afavorir l’aprenentatge, així com la disposició de l’espai es pot utilitzar com una
estratègia de l’ensenyança de reforç ja que la influencia de l’entorn es continua i
incideix en l’aprenentatge. El professorat ha de saber situar-se a l’altura de
l’alumnat a l’hora de planificar les seqüència d’activitats per tal d’afavorir i no
col·lapsar i dificultar ja sigui el treball en equip, el diàleg o la motivació per
l’aprenentatge.
Dins del primer capítol als darrers apartats l’autor conclou amb els components de
l’avaluació que configuren l’ambient d’aprenentatge, així com fent especial menció dins
aquests ambient, l’atenció a la diversitat i els materials curriculars: tipologia i funcions
en el procés d’ensenyança - aprenentatge. L’Avaluació és imprescindible dins el procés
d’ensenyança – aprenentatge, aquesta ha d’estar encaminada, per una banda, a que
serveixi de guia per ajudar a l’alumnat a aprendre i per l’altre, com instrument
d’autoritat amb la finalitat de aconseguir disciplina en el grup. L’Avaluació és una
acreditació social on situa a cada individu a un determinant lloc respecte als demes, així
com un mecanisme que utilitza cada un d’ells per ubicar-ne respecte als companys
alhora que va construint i afirmant una determinada auto imatge i creant i reforçant
6
expectatives pròpies. Els criteris d’avaluació: què, quan, com configuraran l’ambient
d’aprenentatge, conjuntament amb altres criteris com pot ser de promoció o informació
a les famílies. El professorat ha de tenir cura de la forma en que informa dels resultats i
de l’evolució del procés, així com en les expectatives que es va creant i de la manera
que condiciona als estudiants i que aquestes siguin positives per tal d’evitar el
tancament o dificultats en l’aprenentatge dels seus alumnes, estan a l’altura de la
situació i sent coherent tant en els missatges verbals com en els no verbals per tal de no
generar expectatives negatives. En quant el tema de la diversitat encaminada a les
diferencies individuals de cada infant encaminades a conviure en societat, així com el
desenvolupament propi de les capacitats i potencials de cada un, intentant no donar lloc
a les jerarquitzacions, segregacions i etiquetes Per altre banda no hem de confondre
l’atenció a la diversitat amb adaptacions curriculars individualitzades de n.e.e no obstant
adaptant activitats curriculars que puguin afavorir al grup classe. I per últim defineix el
significat en l’àmbit educatiu dels materials curriculars que afavoreixen el procés
d’ensenyança son aquells que serveixen per planificar , desenvolupar i avaluar el
currículum, fa tota una clarificació al respecte d’aquests concepte i conclou dient que:
s’entendrà per material curricular qualsevol tipus de material destinat a ser utilitzat
per l’alumnat i els materials dirigits al professorat que se relacionen directament amb
aquells sempre i quan aquests materials tinguin com a finalitat ajudar al professorat en
el procés de planificació i/o desenvolupament i/o avaluació del currículum1.
Plantejat els diferents tipus de MC fent una classificació en relació si s’utilitzen en les
àrees o per les disciplines, amb la intenció d’aportar eines al professorat que te més
dificultats al hora de seleccionar el tipus de MC a utilitzar i clarificant quins son els
problemes que poden trobar-se al respecte. Segon l’Artur s’han de tenir en compta els
següents criteris en base a la seva taxonomia: sensorialista, el grau de realisme, el
llenguatge i codis que s’utilitza, la relació amb el professorat, històric, administratiu i
instruccional. Antigament aquestes taxonomies partien de la base psicopedagogia dels
enfocaments conductivistes com a referent. En els nous plantejaments de l’ensenyança
parteixen de la perspectiva cognitiva com a referent s’han dut a terme estudis en vers les
dimensions internes dels medis o materials i com interaccionen les variables que es
donen entre ells. Zabala (1990) estableix quatre criteris per classificar els materials,
1
Parcerisa, Artur (1997). MATERIALES CURRICULARES: como elaborarlos, seleccionarlos y usarlos. Ed.
GRAÖ, Barcelona.
7
proposant els següents: segon els nivell de concreció, en relació al model curricular del
nou sistema educatiu; Segons la intencionalitat o funció del materials; Segons la
tipologia de continguts i per últim, segons el medi de comunicació o suport que fa
servir.
Artur proposa en el llibre la classificació dels MC segons el suport que utilitzen per
iniciar així una tipologia de MC , posteriorment introdueix sub classicacions i
connexions, en funció d’altres aspecte com pot ser la interacció del material, el tipus de
continguts que desenvolupa prioritàriament. En base a una classificació adequada que
ell pensa que pot ser la diferencia entre MC que utilitzen el paper com a suport: els
llibres (de tex, manuals, auto formatius, etc), els fulletons, la premsa, guies didàctiques.
i altres tipus de materials que tenen la funció de mediadors en el desenvolupament del
processos d’E-A, en actuacions concretes atenint-se al seu caràcter més instrumental i
altres més didàctics: tisores, jocs, material reciclat, construccions fetes per els alumnes,
on es pot incloure el material fungible.
Inclou altres materials, l’autor en el seu moment considerava que eren material
desconeguts, però que poc a poc aniríem agafant força en l’educació escolar, els
materials informàtics i els audiovisual, (avui en dia ja és una realitat en les nostres
aules).
Fa l’aportació segons la classificació de Bartolomé ( 1989) en vers les noves tecnologies
diferenciant la informàtica, el vídeo i les telecomunicacions. Per altre banda inclou la
classificació d’aplicació en l’àmbit educació obligatòria segon J.M. Sancho (1993) de la
següent manera: hipermèdia i hipertext, el material multimèdia i les telecomunicacions (
xarxes social, correu electrònic). Cada un d’aquests materials tenen característiques
pròpies per lo que s’ha de diferencia entre el material informàtic i l’audiovisual. En
aquell moment aquesta classificació deixava al marge els sistemes integrats
(multimèdia) Avui en dia, comencen a ser molt utilitzats en l’àmbit escolar, utilitzant
com a suport, la pissarra digital2.
El MC compleixen la funció de mediació en el procés E-A, aquestes segons l’autor fent
referencia a Zabala, 1998; Gimeno, 1991; Sarramona,1992; entre d’altres son les
2
N.T. L’any 2008-2009 es va dur a terme des del M.E.C. un projecte impulsant les NTIC dins les aules de
tercer cicle de primària i primer de secundaria. Avui en dia son molts els centres incloent la Universitat
que te instal·lades en les aules les pissarres digital.
8
següents: innovadora ( introducció de nou material) , motivadora (captan l’atenció de
l’alumnat), estructuradora de la realitat ( cada material te formes especifiques per
presentar la realitat), configuradora (facilita un determinat tipus d’activitat mental),
controladora, formativa, global o estrictament didàctica, de depòsit del mètode i de la
professionalitat, de producte de consum ( compra –venta). Segons Escudero (1983)
qualsevol medi instructiu te tres dimensions: semàntica (el seu contingut), estructural –
sintàctica ( manera d’organitzar-se i sistema de símbols), pragmàtica ( propòsits del
material, usos, etc).
L’autor també fa incidència en la part en que el MC educant a les famílies, amb el sentit
de poder fer l’acompanyament dels infants en el seu procés d’aprenentatge, alhora
d’ajudar-los en relació a les preguntes que es formulen en el llibre de text.
El MC son mediador i gaudeixen de molta de influència en aquests procés
d’aprenentatge així com condicionen les característiques de variables que inter
relacionen dins l’ambient d’aprenentatge que es donen dins l’aula, constituint un
element rellevant en la configuració de l’ambient.
Capítol segon: Llibres de text i altres materials curriculars.
Segons l’autor els llibres de text son els materials curriculars amb més incidència usats
per gran majoria del professorat i el que exerceix major influència. Aquets condicionen
el tipus d’ensenyança que es du a terme, en el sentit de que tenen el perill de produir un
ensenyament tancat i sotmetent-se al currículum específic que dicta els llibres en quant
a continguts d’aprenentatge, tant com en la manera d’ensenyar-los, determinant la seva
concepció a la formació purament acadèmica, conceptualitsta, unificadora i
d’aprenentatge per acumulació. Caracteritzats per presentar continguts més de caire
prescriptiu, plantejant activitats tancades, homogènies i en
certes ocasions
autosuficients, castrant l’aptitud d’anar a buscar altre informació per altres fonts. Fa tota
una crítica del mercat que esdevé entorn el llibre i altre materials com quaderns
d’activitats, llibres de lectura amb temàtica relacionada a altres unitats didàctiques, i
classifica en quatre tipus segon Zabala i Parterisa, (1995) de suport de paper que poden
presentar característiques mixtes: llibres expositiu o de informació; llibres expositius
amb propostes d’activitats, conjuntament amb subtipus dins aquesta modalitat, com
materials amb proposta d’activitats, com quaderns estructurats en unitats didàctiques o
quaderns d’exercitació i llibres de lectura. Convida a fer una reflexió en vers les
9
conclusions del III trobada Nacional sobre els llibres escolar i el Document Didàctic en
l’Educació obligatòria aportant un recordatori de com s’ha de manejar i usar el llibre, (
suscitar activitats significatives i funcionals, ser concebut des d’una òptica oberta i
interdisciplinari, ser un instrument obert a la iniciativa del professorat, no uniformalitzar
els llibres per contexts educatius diferents, referir-los a espais educatius inferiors o
superiors a un any acadèmic, fer referència també al camp de les actituds, els valors i les
destreses entre d’altres virtuts, i per últim la seqüenciació tant psicològica com de
continguts, ha de ser planificada amb cura.
Fa un recorregut per la historia del llibre, aportant una critica en vers el mercat de les
editorials, amb una finalitat purament comercialitzadora que no pas educativa, adjunta
critiques d’altres autors al respecte, interessos polítics i els canvis de color del govern i
burocràtics així com la dominància i prevalença de la filosofia dominant i segregalista.
Així com el foment de la memorització mecànica, no respectant la diversitat de
l’alumnat, ni el context, ni la forma, ni el ritme d’aprenentatge de cada alumena, alhora
que homogeneïtzant la cultura i ofegant el pensament lliure, el desenvolupament de la
pròpia autonomia i l’esperit crític. L’Administració juga un paper cabdal ja que ha
d’autoritzar el seu us mitjançant les orientacions i disposicions prescriptives, no obtant
proporciona molt poques directrius i orientacions ( vet aquí les critiques de les
editorials) en vers com s’han d’elaborar els materials per el nous sistema educatiu, a
priori per que elles han de contractar personal qualificat i crear equips de pedagogs que
parteixen de la mateixa empresa per la elaboració dels llibres de text. L’administració
tant sols aporta criteris concrets per la elaboració de dits materials i tenen que reunir les
següents característiques: concretar els objectius del cicle i seqüència els continguts;
ajustar-se als principis que recull el DCB; ser sensibles a les diferencies individuals dels
alumnes, especialment amb n.e.e., tenir cura dels aspectes d’igualtat d’oportunitat per
ambdós sexes, així com la incorporació de noves tecnologies; i finalment, estan dirigits
al professorat per facilitar la seva tasca dins l’aula. Fa tota una referència al materials
informàtics, audiovisuals, les noves tecnologies i altre tipus de materials, així com, les
seves tipologies i funcions, conjuntament amb les característiques que han de reunir
cada un, sempre de cara a proporcionar ajudes i guies per el professorat.
10
Capítol tercer: Quins son els materials més adequats?
Per l’autor el MC més adequat es basa en la funció i l’ús que es fa de dit material, fa
molta incisió amb el tema de la necessitat d’innovació (paraula clau), innovació en
quant la utilització i incorporació de nous materials curriculars al marge del materials de
suport amb paper estrictament llibres de text, encaminats a re inventar, innovar el
sistema educatiu de forma coherent i integral amb les necessitats actuals de la societat.
Materials que afavoreixin la flexibilitat del currículum, la formació integral de la
persona i fomentin l’aprenentatge significatiu, l’atenció a la diversitat així com els
criteris i diferents aspectes de l’avaluació en totes les seves vessant, ens parla de les
característiques que haurien de tenir aquests materials així com els criteris que puguin
servir de referència alhora de fer-ne l’ús i que reuneixin les funcions bàsiques per un
programa coherent i sistèmic que asseguri la continuïtat entre graus i cicles,que
afavoreixin la inaplicació i utilització d’altres recursos i fonts informatives, promoguin
el desenvolupament de les capacitats expressives i comunicatives entre d’altres factor,
per lo que han de complir una sèrie de característiques com :estar actualitzar, seqüències
didàctiques i lògica en la presentació dels continguts i l’ús del llenguatge; adequació de
les característiques de l’alumnat i el seu vocabulari, tractament dels valors d’una
societat democràtica, plantejar activitats que obrin nous camps de coneixements i de
pràctica, temes que despertin interès, il·lustracions d’acord als continguts, disseny ,
tipologia i presentació general ben cuidada, i ofereixin la posibi8litat de modificar,
escollir i readaptar els materials. Així com donar èmfasi als continguts de caire
procedimentals i actitudinals, incloent altres aspectes que no son presents en les àrees
acadèmiques, aprendre a aprendre, educació en valors, entre d’altres.
Capítol quart: Elaborar els propis materials a utilitzar.
A partir d’ara entrem en lo que per a mi a nivell personal implica un capítol dedicat al
contingut estrella, la utilització i posta en marxa dels mecanismes de la creativitat de
cada docent, la reflexió ( individual i col·lectiva) sobre la pròpia pràctica docent en
vistes de millorar la qualitat de l’acció educativa, la posta en marxa de la innovació per
l’elaboració pròpia del material curricular a utilitzar a les nostres programacions a
l’aula, dins un procés continu d’anàlisis a mesura que posem en pràctica les nostres
accions que permetrà anar introduint canvis malgrat siguin petits en el processo de
l’ensenyança dins una línea de adequació tant al context com per l’alumne, tant com el
11
professorat. Tenint en compta que els MC tenen una influència i incidència elevada a
l’hora de planificar, desenvolupar i avaluar el currículum, aquets tenen que complir una
sèrie de funcions simultàniament que dependran del propi material. Sense perdre de
vista que son una guia bàsica per el professorat, alhora que es converteixen en el
projecte docent, així com el projecte de l’equip professional en un context determinant.
S’ha de tenir present les següents consideracions: els materials tenen una influencia en
el concepte influenciador en l’alumnat en la forma en que aquets percebeixen i
accedeixen a la realitat, per lo que no tant sols es un medi purament de informació, sinó
també, una forma d’estructurar i organitzar la realitat; Cada estudiant te una manera de
forma activa la informació i interactuen amb el material de forma diferents i especifica
en relació als altres companys/es; els materials demanden operacions mentals diferents,
així com també es diferent el nivell de simbolització dels missatges, es a dir, segons el
tipus de material i en funció del seu plantejament didàctic, l’activitat mental a realitzar
per part dels estudia’ns seran més o manco activa. S’han de tenir en compta alhora, els
tres tipus d’aprenentatge: el directe mitjançant experiències pràctiques i reals, el de
nivell audiovisual i l’aprenentatge vicari per mitja de les paraules i símbols; els
materials en la majoria de les ocasions de forma implícita contenen components
ideològics, és preferible que els descripcions i la utilització dels codis tinguin un paper
rellevant que no pas les opinions o els judicis de valor; les il·lustracions o el llenguatge
icònic transmeten molts de continguts. Sigui quin sigui el material que utilitzem, ja sigui
el MC elaborat pròpiament per el professorat o el material prèviament editat ha de
complir amb aquestes requisits.
Els pros i contres de la elaboració del MC segons esposa l’autor per una banda permeten
una atenció acurada a la diversitat de l’alumnat, alhora que son viables per contribuir a
ser un recurs al servei d’un projecte docent específic i no al reves, les dificultats la
inversió de temps per la elaboració del material, la competitivitat amb altres recursos
editats, per lo que cada professor/a o equip de professorat haurà de valorar els contra
postos alhora de decidir que fer. Una alternativa que proposa l’autor, és l’elaboració de
part dels materials com a complement més específica als materials editats.
Elements que s’han de tenir en compta alhora d’elaborar els materials propis es la
coherència amb el projecte curricular del centre, el PEC es un marc de certa obertura i
flexibilitat, on les decisions col·lectives que concreta el currículum específic del centre
tenen molt de pes, alhora que integra com a referent els materials curriculars en un
12
doble dimensió: material amb criteri i coherència sobre: què, quan i com ensenyar i
avaluar, aquests al servei del projecte, hi ha de constituir un medi adequat per dur-lo a
terme; per altre el PCC també recull acords sobre els criteris per la selecció. Elaboració i
us de MC, i aquests criteris repleguen gran part de les decisions sobre com ensenyar.
Hem de tenir en compta els criteris citats com a referent alhora de elaborar, seleccionar i
usar els materials.
Altres aspectes important son la diversitat dels materials elaborats que permetin diverses
maneres i opcions d’us, trencar velles estructures i esquemes, alhora que aprendre u a
ser autosuficients a una concepció de conjunt de materials, cada un dissenyat per uns
objectius específics.
Altres dificultats alhora de confeccionar el propi material:
L’Adequació al context, es a dir, adequar els materials implica tenir en compta les
característiques de l’alumnat i la relació amb el medi. Les decisions de com ensenyar (
inclouen els materials) s’han de justificar en funció de com els objectius perseguits
s’adeqüen i en funció de la seva coherència amb els elements facilitadors d un
aprenentatge lo més significatiu i funcional possible, afavorir la concreció dels objectius
d’aprenentatge..
L’autor ens avisa que existeixen perill alhora de produir els materials en caure en
errades científiques i/o conceptuals produïdes per dues causes: els errors en dades i
noms purs per manca de informació o transcripció equivocada i les errades quan se
simplifica de forma excessiva amb el propòsit de que l’alumna ho entengui millor, lo
qual porta a una deformació de la realitat.
És important gaudir d’una visió general del conjunt de materials que se utilitzaran,
alhora que du a terme una reflexió sobre els valors que se relaxaran en ells, es dir des de
la perspectiva dels valors i les actituds que se manifesten, el professorat ha d’anar en
compta amb aquets aspectes propis dels llibres de text quan elabora el seu material per
evitar caure en discriminacions cap a determinats col·lectius socials, o desigualtat
d’oportunitats etc, tenint en compta el model d’aprenentatge vicari per part de
l’alumnat. Anar amb cura amb els aspectes formal o de caràcter tècnic, és important
dotar de la màxima qualitat possible als materials, justificant-lo be en quant tot el que
no tingui altres alternatives. L’avaluació en funció de l’ús i les seves possibilitats
13
educatives, avaluar els aspectes positius i orientar envers com plantejar o enfocar la seva
utilització, aspectes a millorar, a rectificar a incloure en un futur.
L’Autor contínuament ens està recordant al llarg del llibre sobre les decisions referides
als materials estan correlacionades amb les decisions de com ensenyar, per lo que s’ha
de ser coherents amb les intencions eductives i amb els requisits que afavoreixen
l’aprenentatge.
Capítol quint: Com utilitzar adequadament els llibres de text i altres materials?
Els llibres sempre que s’utilitzin de forma adequada poden ser útils, dependrà de dos
factors: les característiques del material i el seu us, es a dir , quant , per a què, i de quina
manera se utilitza. L’anàlisi i l’avaluació del materials a emprar pot ser una de les
dificultats en la tasca del docent, per la manca de formació en aquesta tasca, ja que
requereix una preparació específica, i que hauria de contemplar-ne en la preparació
curricular del professorat, es a dir en el pla formatiu del docent. Fet que no es
contempla. Parcerisa demanda major conscienciació de la importància que te saber
analitzar be els materials i gaudir d’un aprenentatge do com s’ha de fer.
L’Autor dedica un punts sobre l’anàlisi i l’avaluació de materials, els estudis
comparatius dels medis als models d’anàlisi de materials editats, així com un tipus
específic d’avaluació que fan servir el paper com a suport, fent tota una aportació i
relació de diferents autors dins aquets àmbit, tot i fent incidència de que manquen
models per dur a terme un anàlisi de l’avaluació dels materials en una triple dimensió
d’elaboració, selecció i us. . Així com fent un reclam partint des de la necessitats de
nous models.
Capítol sisè: Criteris per l’anàlisi de materials curriculars. Proposta d’un model.
En Parcerisa ens presenta un instrument per l’anàlisi i l’avaluació de MC que fan servir
el paper com suport. Ens presenta les característiques generals del model que proposa,
justificat amb la necessitat de gaudir d’un model per tal efecte., des d’una perspectiva
d’aprenentatges significatiu i funcionals, dirigits al professorat per que aquests pugui
des d’un enfocament formal i sistèmic fer una avaluació que l’ajudi a seleccionar i
14
establir criteris d’us dels materials analitzats. Alhora que li proporcioni un reforç en el
procés de planificació i/o desenvolupament i/o avaluació del currículum.
El model entès com un instrument útil per l’avaluació de materials curriculars,
contextualitzant-les a partir d’un conjunt més ampli on tingui cabuda més elements
interrelacionats, es adir, analitzar les propostes del material en relació a tots aquells
acords establers en el PCC.
Aquests model contempla a més a més els diferents àmbits d’anàlisi, els tres primers
son referents a l’hora de prendre decisions en vers els components didàctics, entre els,
els materials curriculars: les intencions eductives, les bases psicopedagògiques,
l’atenció a la diversitat i aspectes formals.
Ens presenta cinc àmbits d’anàlisis dels materials. El primer àmbit descriu les
característiques bàsiques a analitzar, alhora que determina de quin tipus de material es
tracte i les funcions. En quant els criteris i ítems els reparteix en quatre blocs o àmbits
en funció de les intencions eductives; dels requisits per l’aprenentatge;a l’atenció a la
diversitat de l’alumnat i en funció dels aspectes formals. Aquests embolcallen les
qüestions a analitzar: què pretén ensenyar el material, com és de coherent amb els
requisits per un aprenentatge lo més significatiu i funcional possible, com contempla
l’atenció a la diversitat de l’alumnat i quines son les característiques formals.

Dins el primer àmbit descriptiu exposa els elements que tenen com a funció
determinar les característiques bàsiques del materials objecte d’estudi: és
necessari per ubicar el materials conèixer la seva funció i el seu àmbit, es a dir la
intenció i l’àmbit d’aplicació; El disseny pot anar encaminat per ser
autosuficient o per complementar altre material, per desenvolupar objectius i
continguts (de grau, de curs o cicle); O fa referència a una àrea o pot ser més
d’una; Especificar els components, es a dir, si forma part d’un sol material o se
te que relacionar amb diversos materials curriculars; És important conèixer
l’organització del continguts en quant no hi interrelació o al contrari estan
relacionats entre àrees i l’organització globalitzada; Quin tipus de materials
utilitzem, aquests pot ser diferents segons la seva funció, així com les
característiques del seu ús i en relació al material complementari orientats al
professorat. Segons la seva funció pot ser: informatiu o de consulta, de propostes
d’activitats, de lectura o mixta (aquestes poden respondre a diferents esquemes
15
com per exemple: funció informativa i amb proposta d’activitats). Segons les
característiques d’ús poden ser: fungible i no fungible. Tant un com l’altre es pot
presentar amb diversos sistemes d’enquadernació: tipus llibre, carpeta d’anelles
(...) i pot ser dissenyat amb intenció de que s’utilitzi a nivell individual o a un
col·lectiu.; Segons el materials complementari diferits al professorat en vers la
tipologia: amb material o sense material complementari; L’ Idioma en que està
escrit el material es també un aspecte rellevant a tenir en compta; L’Organització
didàctica , els continguts i les activitats se poden agrupar de diferent manera en
els materials; Per últim quin és el plantejament que ens fem dels materials
complementaris necessaris, pretenen ser autosuficient o en quina mesura
requereixen d’altres materials, i si poden ser editats per la mateixa editorial o no.

El segon àmbit, en funció de les intencions educatives, aquets fa referència a
l’anàlisi pròpiament dit, s’ha de poder justificar en funció de les decisions
curriculars reflexa des al PCC: objectius, continguts, tipus de continguts,
correspondència dels continguts amb els objectius especificats en el material,
grau de interrelació dels continguts, el rigor i l’actualització dels continguts,
l’adequació d’aquests, els materials de lectura, i la conclusió respecte als
continguts; Les Activitats en funció dels objectius i dels continguts, en quan si
aquestes responen als objectius plantejats i continguts específics i finalment
l’avaluació del procés d’ensenyança – aprenentatge dels objectius i continguts
propostes en el materials, si hi ha correspondència dels criteris i de les tasques
avaluació propostes en el material en relació als objectius i continguts
relacionats amb lo què es pretén ensenyar. Es important que no descuidem
analitzar la coherència entre les propostes de l’avaluació, així com els temes
transversal del currículum, objectius i continguts, els valors, normes de
comportament i actituds implícits.

El tercer àmbit en parla dels requisits per l’aprenentatge, la coherència de les
decisions que s’han pres i les condicions que afavoreixen un aprenentatge el més
significatiu i funcional possible. En aquests apartat planteja tres blocs atenent a
tres tipus de materials curriculars ; els informatius o de consulta (tenint en
compta l’adequació del nivell lingüístic, lèxic i morfosintàctic, la densitat
d’informació, el caràcter dogmàtic/obert del materials, les seqüències de
lectura), amb propostes d’activitats (seqüències d’activitat d’ensenyança –
aprenentatge, caràcter individual o grupal de les activitats propostes, criteris
16
d’organització de l’aula, propostes d’avaluació: inicial, formativa i sumativa) i
materials específics de lectura ( l’Estructura el lèxic, les seqüències d’activitats).

El quart àmbits en funció de l’atenció a la diversitat. Aquets és una de les
qüestions cabdals del plantejament educatiu, partint de la perspectiva que hem
d’ajudar a construir un aprenentatge personal lo més significatiu i funcional
possible. Convé analitzar la presencia del concepte d’atenció a la diversitat en
les propostes de les activitats, aquestes alhora des de tres perspectives:
optativitat, adaptació i tipus d’activitats. Les propostes d’avaluació del concepte
( avaluació i grau d’adquisició dels objectius proposats).

Per últim l’àmbit l’anàlisi en funció dels aspectes formals, en funció de
l’adequació dels àmbits que hem tractat amb anterioritat: les intensions
educatives, el requisit per l’aprenentatge i l’atenció a la diversitat, en funció del
disseny i maquetació: format i enquadernació, la maquetació, la llegibilitat
tipogràfica, il·lustracions i tipus d’impressions, conjuntament amb altres
aspectes com: l’índex, la bibliografia i documentació, així com el preu del
material.
Capítol setè: Proposta d’un instrument per a l’anàlisi de llibres de text i altres
materials que utilitzen el paper com a suport.
L’Instrument per l’anàlisi i l’avaluació dels MC pren com a punt e partida els criteris i
els ítems de cada un dels àmbits exposats en el capítol sisè. Exposa les característiques
de l’instrument que presenta, així com inclou l’instrument d’anàlisis i finalment un
aparta de la valoració global del material analitzat.
En quant a les característiques de l’instrument d’anàlisi, van referides al professorat per
tal de facilitar-li la tasca alhora d’analitzar i avaluar els materials curriculars editats en
suport de paper, aquestes son les següents: permet analitzar tot els elements exposat en
el capítol sisè, el seu us es relativament fàcil, rigorós i coherent amb la complexitat de la
tasca d’anàlisis dels materials, permet dos niells d’anàlisis segons el nivell de
profunditzar que es desitja, per altre banda ajuda a valorar el que manca, el que te, el
que necessita canviar el material així com per que i per que no serveix. Fa un anàlisi
més qualitatiu que no pas quantitatiu, permet extreure d’una forma senzilla i ràpida
17
conclusions globals. Es important que a l’utilitzar l’instrument que ofereix l’autor, el
professorat l’adapti a les característiques i peculiaritats pròpies del centre.
Ofereix una “parrilla” estructurada per dur a terme l’anàlisi del material, donant
diferents possibilitats i fent una valoració global, permet fer una descripció valorativa
que facilita l’arribar a conclusions sobre per que serveis i per que no el material. Aporta
tota una sèrie de fitxes amb les dades com àmbits a analitzar, dades i referències
editorials,etc. que poden facilitar el dur a terme una feina com cal.
Capítol vuitè: Anàlisi de materials que utilitzen suports diferents al paper.
En Artur en aquets apartat en proposa que podem utilitzar el model presentat
anteriorment per els materials que utilitzen suport diferent om son els materials
informàtics i audiovisual, especialment, no obstant per la resta es convenient analitzar
altres aspectes diferents als materials de suport en paper. L’Autor presenta un model
dedicat a aquest tipus de material elaborat i proposats per altres autors com Robinson
(1975) que facilita un qüestionari per la valoració de pel·lícules, fent referència a
diferents blocs d’anàlisis: objectius, elecció del continguts, desenvolupament del
missatge, qualitat tècnica de la imatge, animació, so i impacte, es un qüestionari que
presenta una escala per mesura el grau de satisfacció del material audiovisual. Ens fa
l’aportació d’altres autors com es Zabaleta,(1976), Salomó i Martin (1983) i de Pablos
(1986). 3
Capítol novè: El professorat com investigador de la seva pròpia pràctica: avaluar l’ús
dels materials curriculars.
L’Autor convida a tot el professorat que amplií el seu ròdol d’actuació, en el sentit de
que no es limiti pas a dur a terme tant sols les tasques d’execució, durant tot el llibre ha
estat donant pistes de com ser un constructor i dins la seva autonomia com pot ampliar
aquestes limitacions, obrir una nova finestres i posar-se mans a l’obra per tal de millorar
la qualitat del sistema educatiu partint de l’aula i impregnat l’essència innovadora
implicant a tot el personal docents, administratiu i de serveis, així com a les famílies en
aquest nou paisatge, i dibuixar nous itineraris aplicant nous materials curriculars amb la
finalitat de dur a terme bones intervencions i millorar en el procés d’ensenyança –
aprenentatge, considerant que aquesta depèn del professorat. Convida a que el
3
Consulteu: Ibídem. Op. Cit. Pàg 125-129
18
professorat es formi en la investigació – acció a partir de la pròpia pràctica docent, que
aquesta sigui una forma de indagar autor reflexiva amb la finalitat de poder conèixer,
entendre, prendre consciència de com la fa per tal de millorar-la. A partir d’aquí podrà
prendre decisions al respecte, comprendre els problemes reals així com poder-los
diagnosticar. Es importar l’ús del mètode en una espiral auto reflexiva, fa referència al
model de Carr i Kemmis, (1988)
format per cicles successius
que conte alhora
diferents fases: planificació, acció o intervenció, observació i reflexió sobre l’observa’t.
Hi ha hagut tot un estudi d’aplicació d’aquets mètode que ha permès introduir
millorares en l’educació. Introdueix el model de Elliot (1990) :, proposant models
flexibles i oberts, on poden anar evolucionant al llarg de la investigació, tant qualitatius
com qualitatius que possibiliti anar avançant en una tasca participativa, col·laborativa
dirigida a processos de canvi.
Proposa també investigar en relació a els usos i funcions reals, així com dur a terme una
avaluació inicial, formativa i sumativa dels materials curriculars. Ens proposa alhora
diferents models proposats per diferents autors que puguin ajudar al professorat a
desenvolupar- se dins aquests àmbit i finalment dedica un aparta a ensenyar l’ús de dits
materials a l’alumnat així com la possibilitat de tots aquests recursos. El professorat ha
de tenir clara quina son la funció que els material han de complir, sent aquests un criteri
orientat al professorat en el moment de decidir quin material es més òptim per cada
situació.
Capítol desè: Algunes reflexions de cara al futur.
Els models plantejats al llarg del llibre, concretament en els capítols 6-7 varen ser
prèviament validats mitjançant 83 materials, s’arribà a la conclusió de que era un model
adequat. El disseny va planteja dubtes per lo qual decidiren simplificar-lo. Per altre
banda l’autor fa molt de incís fent la manca del professorat per tal efecte i en certa
forma aquets col·lectiu no ha assumit la importància d’analitzar els materials ni molt
maco posseeix hàbits i habilitats que li facin més fàcil aquesta tasca. Es important
potenciar la formació dins aquets àmbit, incloureu en la formació inicial i permanent del
professorat.
Per altre banda en fa una aportació en vers conclusions extretes d’una investigació on
aplicaren el model d’anàlisi proposat arribant a les següents conclusions: Referent a les
editorials no han optat per dur a terme innovacions substancials, aquestes busquen més
19
els guanys que no pas per la innovació, no volen córrer risc per lo que els canvis son
més tipus formal i terminologia i donar una aparençà de seguretat al professorat; El
llibre de text s’entén com l’únic manual, autosuficient alhora que l’administració a la
pràctica ha fomentat que sigui prioritari; El concepte de cicle no s’ha assumit pas per les
editorials, tant sols han millorat els aspectes formal editats en el llibres i no han resol a
dia d’avui el tema d’atenció a la diversitat, existeixen en la majoria de materials dèficits
en l’àmbit de les intencions educatives, així com tampoc cuiden els aspectes de certs
estereotips ( il·lustracions) com altres considerats discriminatoris. No hi ha coherència
en els plantejament de l’aprenentatge afavorint un aprenentatge mecànic de forma prou
generalitzada, per lo qual no afavoreix la implicació de l’alumnat en les seqüències
d’aprenentatge propostes. S’arriba a la conclusió de que la quarta part del total de
materials curriculars analitzat tenen que considerar-la inadequats, la resta tenen molts de
dèficits i se’ls i dona una valoració passable, s’ha de millorar
De cara un futur desprès d’aquestes conclusions apunta a seguir unes línees d’acció
desitjables encaminats a diferents col·lectius implicats en l’educació escolar com la
formació i desenvolupament professional del professorat ( en relació a la temàtica que
estem tractant i que ja s’ha comentat en el capítol anterior) el paper de l’Administració,
aquesta àuria d’afavorir una progressiva innovació en els materials curriculars,
contemplant aspectes com: donar suport a la elaboració, publicació i difusió de
materials curricular elaborats per equips competents i experimentats, establir criteris
orientatius per la seva elaboració editorial, estimular a les editorials per que arrisquin
més en innovació, incloure en els plans de formació del professorat, l’anàlisi i la
reflexió sobre els materials curriculars; el paper de la Universitat aquets s’ha de
preocupar per incloure en la curricula de formació del professorat la línea d’anàlisi de
materials curricular, ensenyar la importància de procedir a aquets anàlisi i el com
realitzar-los, tant alhora de poder seleccionar i establir criteris d’ús de materials produïts
per empreses com per tenir pautes per la elaboració de materials per part del propi
professorat; i per últim les editorials, lo propi seria que de forma progressiva fossin
adquirint més importància els materials per el professorat. Sabem que es un mercat
tancat i difícil d’entrar, no obstant si aportes productes de qualitat el seu mercat
milloraria.
Per concloure l’autor ens aporta una petita síntesis del material presentat i els punt més
important,. Una perspectiva que considera especialment és el caràcter intencional de
20
l’educació escolar parteix de la concepció dels processos d’aprenentatge com processos
de construcció personal d’aquests aprenentatge, un procés on es necessari ajuda, les
bastides que el professorat ofereix a l’alumnat. l’objectiu prioritari ha sigut la proposta
de nous models, models prèviament validats per l’anàlisi de materials que pugui ser-li
útil al professorat, quelcom necessari per poder millorar no tant sols en la qualitat de
l’educació sinó implicant al propi professorat en la elaboració, selecció i ús de dit
material millorant així la qualitat de l’actuació professional del professorat i per
conseqüent dels Sistema educatiu en general.
VALORACIÓ PERSONAL:
A nivell personal, la primera impressió va ser que no seria pas gens fàcil, ( he obert i
tancat el llibre, vint vegades potser?) Sincerament mastegar i digerir una informació que
a priori tot i que estan molt ben organitzada i estructurada, no és fàcil i més quan utilitza
un llenguatge molt tècnic i molt dens alhora, en època de Nadal!!! És prou fumut!!!. No
obstant, a mesura que vaig fer la gesta de cap ficar-me i anava endinsant-me en la
lectura, descobreixo a Parcerisa i m’aturo a escoltar-lo. Descobreixo també que al llarg
del llibre, ens ofereix als lectors aspectes claus per a la reflexió. Sobre tot va dirigit a
totes aquelles persones que treballen dins l’àmbit de l’educació. Si anem una mica més
enllà de les paraules, el missatge que transmet es pot derivar perfectament a altres
àmbits. Gaudeix d’una línea molt assemblant, amb el mateix fons i intenció que
Carbonell (2001), alhora que complementaria. Tots dos autors dirigeixen l’atenció a
totes aquelles ments adormides, aquelles que es resisteixen al canvi, les ments que
malgrat es troben dia a dia en situació del paper del professorat segueixen justificant-se
amb les mancances, dèficits o una postura de comoditat falsa, dins un sistema educatiu
que agonitza, i que es mantén en peu agafat per pinces.
Artur fa la gesta d’aportar, no tant sols crítiques també solucions i altres aportacions
pràctiques com nous models d’investigació – acció, que ofereix a tot el professorat,
convida a dur a terme un canvi d’actitud, a la reflexió en vers la pràctica docent per tal
de millorar amb bones decisions el procés d’ensenyança – aprenentatge dels infants,
alhora que ser creatius, i començar a actuar des de nosaltres mateixos, com a docents,
partint de la nostre realitat i utilitzant els recursos disponibles, entre d’ells, l’espai
d’autonomia dels que gaudim a les nostres aules, per aportar una mica més de llum i
amplària als nostres moviments.
21
Una reflexió que obra la porta a l’auto reflexió de la tasca docent i aquesta a la presa de
consciència dels nostres moviments, valors, sabers, procediments, habilitats i actituds,
entre d’altres aspectes, així com, ens ofereix una eina validada per tal de millorar la
nostra pràctica, possant en marxa altres mecanisme que no pas el llibre de text i utilitzar
altres recursos i duent a terme la seva elaboració ( dissenyar, produir, crear), selecció i
ús del material curricular.
Per una banda, la importància de la figura del professorat és cabdal com a punt de
partida. Fent una recopilació, fins el moment, Artur ens ha posat en situació de quins
materials curriculars son els més adequats, el sentit que l’hi hem de donar, la
funcionalitat i un bon us, així com les característiques que reuneixen cada un d’ells i les
possibilitats de crear ambients d’aprenentatge potents, conjuntament amb la avaluació
inicial, de procés i sumativa, tenint en compta un gran ventall de criteris i ítems per el
seu anàlisis.
Ens ha parlat dels llibres de text, de la utilització i l’ús per part de gran part del
professorat, de les disposicions predictives del DCB i de l’economia que mou el mercat
de les editorials, així com els criteris que han de complir els objectius generals i
especifica per una bona instrucció i formació educativa. Ens recorda que els continguts
dels llibres per regle general fomentant en certa forma la competitivitat i l’
individualisme propi de les ideologies neoliberals, condicionant així als nostres
estudiants i oferint-los una realitat des fragmentada, pròpia de la ideologia dominant.
Reivindica aires de innovació, que ens re inventem, desaprendre per tornar a aprendre i
convida als organismes i institucions, incloent a les editorials a posar-se al dia en quant
a les demandes i necessitat de la societat actual, així com en la formació inicial i
permanent del professorat.
Han passat 15 anys des de que l’Artur va escriure aquests llibre, hi ha hagut avanç sobre
tot dins l’àmbit dels materials que fan servir com a suport les NTIC, no obstant, encara
hi ha molt de camí a fer, coses que millorar, suprimir, incorporar sobre tot en l’àmbit de
l’educació obligatòria. I manca la part de formació inicial i permanent del professorat,
així com el tema d’avaluació dins aquests àmbit FPP, per lo què convida a les entitat
competents que es posin de valent a treballar!!!.
A nivell personal m’omple la motivació, l’empenta i me mostra una porta a la
creativitat, el camí no es fàcil, està ple d’entrebancs, no obstant el que veritablement
22
important és com anem fent camí, aquí i ara, iniciant el canvi en un mateix, amb una
mentalitat oberta, innovadora i amb un objectiu molt clar: millorar la nostra pràctica
educativa, això ens conduirà a poder millorar els processos d’ensenyança – aprenentatge
dels nostres infants.
CATÀLEG D’OBRES DE MATERIALS CURRICULARS:
En quant autors sobre materials curriculars amb suport tecnològic tenim a Salomó
Marques, Bartolome, Salinas, Rossi i Biddle (1970), Escudero, 1983, Araújo, B.,
Chadwick, C., 1988.
Obres materials curriculars tecnològics, consultades:
Area, M. Los medios de enseñanza: conceptualización y Tipologia Documento inédito
elaborado para la asignatura de Tecnologia Educativa. Web Universidad La Laguna.
Web en línea:
<http://www.uclm.es/PROFESORADO/RICARDO/Clasificaciones_medios/doc_Conce
pMed.html>
Marques, P (2000) Los medios didácticos y recursos educativos. Departament de
Pedagogia
Aplicada.
Facultat
d’Educació,
UAB.
Web
en
línea:<
http://peremarques.pangea.org/medios.htm> Ultima revisió 2011.
Cabero,J. (1999) Definición y clasificación de los medios y materiales de enseñanza.
A.J. Cabero (ed.) Tecnología Educativa, pp 53-60.
Ana Mª Duarte, A.M., 2000. Los materiales hipermedias y multimedias aplicados a la
enseñanza, En Cabero, J. Nuevas tecnologías aplicadas a la educación. DOE, pàg. 137158.
Salinas, J. (1999) Criterios generales para la utilización e integración curricular de los
medios. A.J. Cabero (ed.) Tecnologia Educativa, pp. 107-129. Madrid: Sintesis
Pérez, A. Y Salinas J. (2004). El diseño, la producción y realización de materiales
multimedia y hipermedia.
23