_Programació_Multinivell. act_3
Anuncio
Ruth Gomis, Aina Iglesias, Cristina Llompart i Paquita Martínez. Disseny i elaboració d'adaptacions curriculars. Pedagogia 2011/12. UIB. CAS 3 Disseny d'una programació multinivell Propòsit: dissenyar una unitat didàctica en un context d'aula multinivell, amb un alumne amb necessitats educatives especials. Necessitat educativa a abordar: la paràlisi cerebral1. Suposa un conjunt d'afeccions diferents, en general fa referència al transtorn neuromotor que no permet o dificulta la comunicació entre el cervell i la resta del cos: complica el moviment dels músculs d'aquest. No obstant, li venen associats altres transtorns de complicacions sensorials, perceptives i psicològiques. No és problemas progressiu. Per tant, poden arribar a evidenciar-se les conseqüències originals, però no significa que s'agravin, sinó que l'edat les evidencii en major mesura que en la infància. És una realitat que suposa un abordatge sense excepcions perquè la paràlisi cerebral és un transtorn irreparable. Requerirà atencions permanents. La intervenció tendria principalment quatre objectius: millorar els moviments, estimular el desenvolupament intel·lectual, assolir el millor nivell de comunicació que possibiliti i estimuli les relacions socials i una vida plena i satisfactòria. Finalment, la meta és evolucionar adequadament a l'edat adulta i assolir la major autonomia possible a la societat. Es concreten fonamentalment en: teràpia física, teràpia ocupacional i la logopèdia i l'escola o educació compensatòria especialment. De l'estimulació primerenca dependrà el control del seu cos posterior, doncs “Los bebés con CP podrían necesitar más tiempo que lo habitual para empezar a darse vuelta, sentarse, gatear, sonreír o caminar”2. La família sirà un agent determinant i enriquidor en la intervenció desenvolupada: associada a la planificació, la presa de decisions i l'administració dels tractaments. A més, hauran d'especialitzar-se en els exercicis desenvolupats: en el desenvolupament psicomotor, conductual, d'higiene i alimentació i en el tractament domiciliari. 1. http://salud.discapnet.es/Castellano/Salud/Discapacidades/Desarrollo%20Motor/Paralisis %20cerebral/Paginas/Descripcion.aspx#sintomas 2. http://familydoctor.org/familydoctor/es/diseases-conditions/cerebral-palsy.html. CP són les sigles del terme en anglès. Ruth Gomis, Aina Iglesias, Cristina Llompart i Paquita Martínez. Disseny i elaboració d'adaptacions curriculars. Pedagogia 2011/12. UIB. Aquest cas afecta en Marc principalment en la parla i el llenguatge. El perfeccionament o estabilitat en la forma de comunicació suposaran: estimular-lo des del principi, l'entrenament en el control dels músculs de la boca, la llengua, el paladar i la cavidat bucal. Contextualització del cas: Context general Familiar. Generalment, es col·labora amb les famílies de forma activa, per garantir amb èxit les respostes oportunes a les necessitats de l'alumnat. Participa de la detecció de les necessitats dels i de les alumnes i de la intervenció en les mateixes. La família no ha de ser un obstacle, sinó un element d'ajuda. La interacció amb la família passa per la comprensió de la dificultat del fill o filla, així com, de l'erradicació de prejudicis vers aquesta, amb estigmes de malaltia, que en qualsevol cas limiten la col·laboració familiar i l'èxit educatiu. Les expectatives depenen fonamentalment del concepte que tenguin del propi fill o filla: de les seves capacitats, habilitats i dificultats. S'ha de treballar des de la comprensió, l'escolta activa, la detecció de les necessitats de les pròpies famílies (per naturalesa diferents) i reconstruir la imatge que tenen d'ell i sobretot desmitificar el concepte de “malalt i medicat“. En definitiva, s'aborda l'educació des del model col·laboratiu i no d'expert. Social. Tot el grup en general és autònom: pot desenvolupar-se i moure's amb normalitat i llibertat en el dia a dia, però especialment, en aquells ambients que els són familiars. Per això, el benestar i l'educació integral dels joves dependran fonamentalment dels elements facilitados dels contextos, principalment: familiar, escolar i extraescolars (culturals, religiosos...). Han d'alliberar-se de les barreres existents: a) Arquitectòniques: superació d'obstacles físics. b) Informatives: comprensió dels missatges (context i codi dels mateixos). c) Personals: autoeficàcia i autoconfiança. d) Educatives: accés al centre i al currículum. Ruth Gomis, Aina Iglesias, Cristina Llompart i Paquita Martínez. Disseny i elaboració d'adaptacions curriculars. Pedagogia 2011/12. UIB. La família és l'agent de suport a l'escola més significatiu, imprescindible. Ha de reforçar la consecució de l'alliberament de barreres socials existents. Des de casa es pot preparar als joves per afrontar una nova realitat: l'institut i/o l'etapa de secundària; especialment, des del nexe motivacional que ajudarà a mantenir el seu nivell d'implicació i esforç. Doncs, l'educació dels fills ha de tractar de veure's com un privilegi i els assoliments com un mèrit propi i de grup. Escolar. Les limitacions associades al context escolar depenen principalment de les barreres educatives que afecten al procés d'ensenyament-aprenentatge: a l'obtenció de metes educatives; obtenció de les competències bàsiques i promoció de curs; i a la superació personal: El currículum: del disseny i de la diversitat del mateix dependrà l'accés a les competències bàsiques. El centre: l'estructura i l'organització general del centre i dels espais d'activitat principals (el menjador, la biblioteca, els hall, el pati...) determinaran els límits de la llibertat i autonomia. L'aula: els espais, els materials, les activitats i la distribució del grup en les mateixes incidiran en la significativitat de l'aprenentatge i els nivells de motivació: participació i presència. Les preguntes 1. Quin sentit ha de tenir la proposta d'aprenentatge? La inclusió de la diversitat. a) Possibilitar l'aprenentatge i l'adquisició de les competències bàsiques de tothom. * Adaptar la metodologia a les necessitats de cada alumne/a. * Compensar les dificultats d'aprenentatge amb activitats ajustades. b) Fomentar la interacció i tutoria entre iguals. c) Fer partícips i presents a tots i totes. * Valorar el tarannà de tots i totes. Ruth Gomis, Aina Iglesias, Cristina Llompart i Paquita Martínez. Disseny i elaboració d'adaptacions curriculars. Pedagogia 2011/12. UIB. Continguts Continguts generals: el cos humà. Continguts específics: - La respiració. - El cervell. - El moviment. 2. Com recollir la informació? * Des del llibre de text. El llibre de text ens proporciona els continguts establerts a l'etapa escolar i una proposta homogènica d'activitats. * Des de la normativa que estableix les competències bàsiques (2006). Les CCBB ens proporcionen els objectius de l'etapa escolar i el marc inclusiu en el que hauria d'integrar-se l'ensenyament-aprenentatge. * Les famílies com a fonts específique. Ens ajudaran a determinar l'estil de conducta i l'aprenentatge dels alumnes, així com, les necessitats de cadascú; el coneixement del context personal i social de l'alumne/a i la resposta educativa que s'ha de donar des del context escolar. 3. Com presentar la informació? Sempre de forma combinada: imatge i lletra, so i imatge. La informació general i accessible a la majoria és breu, clara i concisa, dirigida a tot el grup classe. Posteriorment, es presenta mitjançant diferents materials (que combinen de forma variada els diferents codis i canals) la mateixa informació, als petits grups de classe, agrupats aleatòriament. S'aconsegueix d'aquesta manera l'aprenentatge col·laboratiu entre iguals, aixi com, l'ajuda entre ells/es. 4. Com participaran: estratègies i condicions d'aprenentatge? Individualment, en petit grup o en gran grup: Tutoria entre iguals: en parelles, el tutor és un/a alumne/a amb certa facilitat de Ruth Gomis, Aina Iglesias, Cristina Llompart i Paquita Martínez. Disseny i elaboració d'adaptacions curriculars. Pedagogia 2011/12. UIB. comunicació i ajuda. Ambdós aprenen a través de rols diferents: com a emisor i receptor actius. Phillip 6.6: o la tècnica adaptada (en funció de la ràtio de classe) pot aplicar-se per debatre i elaborar una opinió conjunta: consensuada, lògica i elaborada. Remolí d'idees: extreure activament idees sobre un tema o contingut és engrescador perquè tothom té cabuda a opinar i tothom escolta a la resta. Experimentació: crear materials propis (maquetes, blogs...) individual o en petit grup per exposar-los a la resta de la classe. Les condicions generals són: participar i sempre aportar al grup de referència la nostra opinió, pensament, sentiment o aportació empírica en la construcció conjunta de la maqueta o material. 5. Com avaluar? La consecució dels objectius El procés s'avaluarà mitjançant una activitat final construïda durant el desenvolupament de la unitat didàctica: què sé (sabia), què m'agradaria conèixer i què he après; així com, una exposició crítica de les dificultats que els ha generat la metodologia i les activitats proposades. L'adquisició dels continguts La comprensió i assimiliació dels temes i activitats treballades es constataran a partir de la següent activitat: Es divideix en petits grups (de quatre membres màxims), cada equip treballarà de manera conjunta un dels continguts o apartat dels mateixos (per exemple del funcionament dels pulmons). La/el mestre recollirà en una petita bossa el nom dels alumnes i a l'atzar sortirà un representant de cada grup que haurà de contestar a una de les preguntes que l'hi farà. En el cas de que la persona seleccionada, no sàpiga donar una resposta a la qüestió platetjada, podrà rebre una ajuda per part dels seus companys. El representant de cada grup ha de mostrar què ha après, però conjuntament el grup haurà de manifestar que funcionen com a grup i que junts han elaborat un Ruth Gomis, Aina Iglesias, Cristina Llompart i Paquita Martínez. Disseny i elaboració d'adaptacions curriculars. Pedagogia 2011/12. UIB. aprenentatge. El/Les companys/es no estan sols: es sentiran autoeficicaços i autorealitzats en la mesura en que hagi après realment. Aquí es demostrarà si s'han assolit els continguts i el conjunt dels objectius. No falla l'alumne/a, falla el grup prquè la base de treball en petit grup serà l'aprenentatge col·laboratiu i cooperatiu. El grup-classe L'alumne estratègic: el cas d'en Marc. És un nin que sofreix dificultats d'aprenentatge degut a la paràlisis cerebral que pateix. Aquest infant actualment està cursant 4t de primària. Es tracta en aquest cas d'una paràlisi cerebral generalment lleu, és a dir té quasi plena autonomia (dins els entorns que coneix) que li possibilita desplaçar-se tot sol. Per tant, pot tractar-se perfectament d'una afecció lleu que encara que li ocasioni limitacions (generalment, descontrol del seu cos i parla) pugui no necessitar una assistència o si és cau, que aquesta sigui mínima 3, encara que, les necessitats seran generalment estables i doncs, permanents al llarg de la vida. Cal tenir en compte aquí però, que aquesta malatia li afecta a l'hora de parlar, ja que, té mancances en l'articulació, el to i el ritme. Aquestes mancances li fan necessitar el suport d'una logopeda. En Marc parla de manera lenta i emprant frases poc elaborades i de poca compleixitat. D'altra banda, aquest nin pot llegir i entendre un text amb un cert grau de dificultat, malgrat que el seu procés de decodificació és més lent que el de la resta de companys. També cal tenir en compte que en Marc entén els missatges orals i els pot interpretar sempre que aquests no tenguin un doble sentit i es puguin relacionar ràpidament amb temes coneguts. En Marc tampoc té dificultats en les habilitats bàsiques, com poden ser: escoltar als altres, fer feina de manera autònoma, aportar idees, etc. Aquest infant necessita un espai ample perquè es pugui moure en certa llibertat en l'entron habitual, com és l'aula. A nivell emocional cal destacar que en Marc és un nin molt efectiu i que té una gran motivació per apendre, tot i que generalment necessita una motivació extra per a participar en les activitats de classe. Els seus companys li tenen un gran apreci i l'ajuden tant a l'hora de 3 Recordem que el marc legal ens assigna la intencionalitat mínima (la mínima siginificativitat) en les adaptacions curriculars. Ruth Gomis, Aina Iglesias, Cristina Llompart i Paquita Martínez. Disseny i elaboració d'adaptacions curriculars. Pedagogia 2011/12. UIB. desenvolupar les tasques, com en altres activitats, com per exemple a l'hora del menjador. Estratègies metodològiques Utilitzarem diferents tècniques d’agrupació dins l’aula, per desenvolupar les tres preguntes qüestionades per els infants en vers aspectes de l’anatomia del cos. Ens interessa aprofitar aquesta curiositat i motivació que expressen els infants per anar-los dirigint cap a l’adquisició de nous coneixement, partint d’una experiència i vivència directa, i anar incorporant aquests a partir de lo general cap a lo concret, fins arribar a la pregunta inicial de: Surt hidrògens del cos? Qui mana el cos? I com es mouen els peus? . La temàtica a tractar versa en conèixer “El cos humà” i la seva anatomia., estructura i components de l’organisme. Tenint en compte que les respostes van orientades a tres parts concretes: cervell, sistema respiratori i motor, aleshores orientarem les dinàmiques per tal de que entre tot el grup resolguem aquesta incògnita inicial i donar les respostes per descobriment propi. Un cop planificada i elaborada la unitat didàctica, utilitzarem diferents tècniques i metodologies entre d’elles la tècnica TAI (inicials de Team Assisted Individualization), la tutoria entre iguals, el trencaclosques, entre d’altres. Activitats o tècniques La nostra proposta per a tres qüestións a tractar: surt hidrogen dels pulmons, qui mana al cos i com es mouen els peus. Aquestes activitats poden ser interessants per treballar, no amb en Marc únicament, sinó amb tota la classe, per tant lo que hem intentat es proposar una metologia que sigui inclusiva, on proposem activitats per a que puguin realitzar tots/es junts, tenint en compte les nee de cada alumne. El que pretenem és que tots aprenguin el mateix, però de maneres diferents, ja que tots/es som diferents. Ruth Gomis, Aina Iglesias, Cristina Llompart i Paquita Martínez. Disseny i elaboració d'adaptacions curriculars. Pedagogia 2011/12. UIB. L’Esquelet humà La tècnica TAI: Es treballarà una part del cos humà: l’esquelet, mitjançant una dinàmica amb una durada de dues hores. Propòsit: a partir d’una temàtica general, anar-los conduint mitjançant coneixements conceptuals, procedimentals i actitudinals, cap a la resolució de les preguntes plantejades per els mateixos infants, mitjançant un coneixement i aprenentatge significatiu. Tasca: la primera mitja hora la mestra farà una petita presentació per a tot el grup-aula, a nivell conceptual, al voltant de mitja hora, per anar-los introduint en la matèria. ➢ Als grups més avançats se’ls demanarà que construeixin un esquelet humà amb tots els ossos que integra, denominats cada un per el seu nom. ➢ Els grups de nivell intermig faran el mateix però a un nivell manco complexe. Aquests diferenciaran les parts de l’esquelet sense entrar massa en detall, com ho ha fet el grup anterior. El mestre els proporcionarà una fitxa per a que puguin anar desenvolupant una activitat de preguntes i respostes a nivell individual i desprès poder juntar-les per acabar dibuixant el seu esquelet. ➢ El grup on és en Marc disposarà de material audiovisual; tindrà una part conceptual més àmplia; s’utilitzarà l’ordinador, per proporcionar-los una visió més realista, mitjançant un documental d’animació sobre el tema. Un cop finalitzada aquesta part, hauran de muntar un trencaclosques amb l’ajuda de la imatge global, i per acabar, definiran i posaran nom a les diferents parts del cos o les assenyalaran amb el dit. Per acabar la dinàmica, la mitja hora restant posaran en comú al grup aula les troballes que han fet al respecte cada grup i construiran entre tots i totes un esquelet en mesures reals que els proporcionarà la mestra. Agrupament: la mestra, distribuirà i organitzarà l’aula en petits grups. Cada grup estarà compost de tres membres (aproximadament). Aquests treballaran els mateixos continguts, però a nivells diferents, de forma individual i grupal. Cada membre del grup treballarà una part concreta (un infant la part de les extremitats, l’altre la part del tronc i l’altre les Ruth Gomis, Aina Iglesias, Cristina Llompart i Paquita Martínez. Disseny i elaboració d'adaptacions curriculars. Pedagogia 2011/12. UIB. articulacions) posteriorment es posarà en comú i entre tots dibuixaran el seu propi esquelet. Observacions: ➢ El treball en equip es durà a terme al llarg d’una hora. ➢ Cadascú un propi treball personalitzat, on tots saben les consignes: quin són els seus objectius, les activitats que han de fer i com s’han de responsabilitzar de tots els membre de l’equip amb la finalitat de proporcionar- se ajuda mútuament. ➢ El tutor i el mestre de suport ajudarà al petit grup que tengui majors dificultats, per orientar-los i oferir-los explicacions (en aquests grup està el Marc). ➢ Se’ls proporcionarà material per poder consultar, llibres i accés a Internet per fer les seves recerques. La musculació del cos humà Técnica del trencaclosques: Descobrim la musculació, els tendons i els lligaments. Propòsit: es tractaran els diferents muscles, lligaments i tendons. Es dóna una passa més en el coneixement del cos. Tasca: aquesta activitat precedeix a l’anterior i està relacionada a l’àrea que treballaren la sessió anterior. El o la mestra farà una introducció del tema, mitjançant un audiovisual, per tot el grup classe i posteriorment distribuirà i configurarà els grups. Cada membre del grup triarà una part del cos per a treballar. Un cop realitzada aquesta part es desfaran els grup inicials i cadascú s'ajuntarà amb els membres que han treballat el mateix aspecte, per posar en comú les seves troballes. Aquest ara passa a ser el grup d’experts: junts faran la recerca de la mateixa part de la lliçó, alhora que comparteixen informació. Un cop tenen enllestida l’activitat tornaran de bellnou al grup inicial i faran les seves aportacions. Per tancar la dinàmica, cada grup escollirà un vocal; faran una posada en comú i compartiran amb tota la classe el què han après. Agrupament: es distribuirà la classe en grups heterogenis, que seran els equips base. Ruth Gomis, Aina Iglesias, Cristina Llompart i Paquita Martínez. Disseny i elaboració d'adaptacions curriculars. Pedagogia 2011/12. UIB. Observacions: ➢ La mestre de suport orientarà i explicarà si cal en el grup manco afavorit, entre ells en Marc per que pugui participar-hi de forma activa i fer les seves aportacions. ➢ Aquests cop s'utilitzarà una altra tècnica, però es seguirà la mateixa seqüència espaitemps que en l’anterior dinàmica. El moviment Propòsit: aconseguir que els/les alumnes aprenguin com es mouen els peus i d'on surt l'ordre per a que en el cos hi hagi moviment. S'aprofitarà per treballar aquesta activitat el mateix dia que es treballi l'activitat de Els reflexes, ja que considerem que van lligades i que seria una bona estratègia treballar aquestes dues activitats de manera conjunta. Tasca: es treballaran les ordres del cervell per aplicar-ho al moviment dels peus. Es treballarà això a partir d'un ball popular (en Joan petit quan balla) en el qual participaran tots/es els alumnes i la professora. En aquesta tasca la professora farà com si fos el cervell que dóna ordres i anirà dient la part del cos que han de moure (mans, dits, peus, cames...), fent una simulació com si ella fós el cervell que envia ordres a les extremitats (els/les alumnes) per a que aquests/es es moguin. Agrupament: seria idoni treballar-la conjuntament amb tot el grup-classe, ja que seria una bona manera de poder aprendre tots/es junts, d'una manera entretinguda i lúdica. Es farà un cercle amb tots/es els alumnes i al mig del cercle es posarà la persona que faci de “cervell”, per a que tots/es puguin escoltar bé l'ordre que encomana. Observacions: ➢ Les dues o tres primeres vegades que s'emeti l'ordre de moure alguna extremitat, serà formulada per la professora, però després es poden intercanviar els rols i la professora passar a formar part del cercle (amb la resta d'alumnes) i un alumne serà el que anirà ementent les ordres, i així succesivament es poden anar fent torns. ➢ S' ha de retirar tot aquell material o mobiliari que pugui molestar o impedir realitzar l'activitat de un manera adequada al grup-classe. Ruth Gomis, Aina Iglesias, Cristina Llompart i Paquita Martínez. Disseny i elaboració d'adaptacions curriculars. Pedagogia 2011/12. UIB. El cervell Propòsit: be, ja tenim una visió una mica més clara de l’estructura del cos humà i com aconsegueix moure’s, ara es treballarà el cervell. Tasca: aquesta unitat precedeix a l’anterior i forma part de tot el conjunt, el que ens interessa es arribar poc a poc a lo concret i que siguin ells mateixos qui es vagin responent a les preguntes exposades inicialment. Un dels dos membres adoptarà el rol de tutor i l’altre el rol d’alumne. Un cop es té establert el contingut enfocat en el coneixement del cervell, el que es persegueix, a part de que coneguin com funciona aquest, és fomentar la lectoescriptura: se’ls proporcionarà un text, i finalment una fitxa, per omplir un qüestionari en relació al que han llegit. Un cop finalitzada s’intercanviaran els rols. Agrupaments: per aquesta activitat utilitzarem la tutoria entre iguals, per parelles, per tal de fomentar l’aprenentatge cooperatiu, l’activitat dura una hora, mitja hora per cada rol. Observacions: ➢ Per al Marc tenim preparat material adaptat al seu punt de partida: són unes plantilles elaborades amb dibuixos i paraules claus que haurà d'enllaçar respecte al tema que estem tractant. Primerament se li farà una exposició de les partes del cervell i com funcionen i posteriorment haurà d’anar enllaçant i col·locant cada part en el seu lloc. Ell gaudirà d’un company també que l’anirà guiant en el seu aprenentatge. Desprès un cop hagi realitzar l’activitat, s’intercanviaran els papers i adoptarà el rol de tutor. La mestra de suport li farà l’acompanyament i intervindrà si ho considera oportú. Ruth Gomis, Aina Iglesias, Cristina Llompart i Paquita Martínez. Disseny i elaboració d'adaptacions curriculars. Pedagogia 2011/12. UIB. La respiració Propòsit: aconseguir que els/les alumnes d'aquesta classe puguin contestar correctament a aquesta pregunta que els/les hi plantegem, donant una justificació de la seva resposta. Tasca: els/les alumnes escoltaran l'explicació per part de la professora, (sobre la informació corresponent a aquesta pregunta). Posteriorment visualitzaran un video, per tal de refermar la informació que han rebut anteriorment (amb la intenció de que al visualitzar-lo, els hi sigui més fàcil de retenir la informació i més fàcil d'entendre) i poder així respondre de manera correcta a la pregunta. Agrupament: després d'haver rebut la explicació per part de la professora i d'haver visualitzat el video, es posaran per grups de quatre persones, per tal de treballar l'activitat de manera cooperativa, on tots/es puguin aportar les seves idees, el seu punt de vista envers la pregunta plantejada, i finalment, poder arribar a unes conclusions de manera conjunta per exposar-les a la resta de la classe. Observacions: s’haurà de tenir present tant a l'hora de l'explicació com a l'hora de visualitzar el video, les nee de cadascun dels alumnes; per tal de puguin aprofitar al màxim els recursos disponibles, situar als alumnes amb nee en els llocs adequats per a poder treballar l'activitat, procurar que l'espai sigui el correcte per realitzar l'activitat i el temps del qual disposen, per realitzar-la també estigui acord amb les nee de cadascun/a dels alumnes. Qui mana al cos? Propòsit: aconseguir que els/les alumnes siguin capaços de respondre correctament a la pregunta que sel's hi planteja, i que puguin adquirir els coneixements necessaris per a poder relacionar aquesta pregunta amb altres preguntes que poden anar relacionades amb el cos. Tasca: els/les alumnes rebran l'explicació necessària per part de la professora i després d'això sel's hi proposarà la dinàmica: experimentar amb els reflexes. Cadascú donarà cops petits al Ruth Gomis, Aina Iglesias, Cristina Llompart i Paquita Martínez. Disseny i elaboració d'adaptacions curriculars. Pedagogia 2011/12. UIB. company, per poder veure les reaccions del cos. Agrupament: es posaran per parelles per i es donaran cops petits. Observacions: ➢ No es necessitarà cap material especific per a poder realitzar aquesta activitat, però s'haurà de tenir en compte l'espai on es treballarà aquesta activitat. Ha de ser un espai ampli, és a dir, s'hauran de llevar tots els objectes o mobiliari amb els quals els/les alumnes es puguin fer mal i deixar-los llibertat de moviment i de espai, per a que cada parella es pugui col·locar en el lloc on consideri més idoni per a poder fer aquesta tasca. ➢ S'ha de tenir cura dels companys/es Be, han passat uns dies i ens acostem a un dels nostres objectius a bon pas. Ja s'ha elaborat una visió general i concreta del que implica el cos humà, com està organitzat i quines són les seves funcions... Ara és moment de donar una passa més. Fins ara s'ha vengut preparant el terreny i mostrant quin és el camí, ara tocarà que siguin ells els qui proporcionin les respostes a les preguntes plantejades inicialment. Orientacions dirigides als docents Per l'adaptació als elements d'accés al currículum d'alumnes amb paràlisi cerebral (PC) : - És important en tot moment la funció, la colaboració i la cooperació de les families. - Formulació d’objectius prioritaris alhora de plantejar la resposta educativa per aquest tipus d’alumnes. Amb l’objectiu de compensar les limitacions que presenta, així com el seu benestar físic, social i emocional. - Fomentar la màxima autonomia possible de l’alumne, atenent a les seves possibilitats reals (barreres arquitectòniques) i a la modificació i recerca d’itineraris alternatius d’accés per afavorir la manera de moure’s autònoma. - Modificacions en els elements materials, adaptant-los a les possibilitats manipulatives de l’alumne. Ruth Gomis, Aina Iglesias, Cristina Llompart i Paquita Martínez. Disseny i elaboració d'adaptacions curriculars. Pedagogia 2011/12. UIB. - Si té afectats els òrgans i músculs relacionats amb la parla, se l’hi haurà de dotar de mitjans adequats que li permetin la comunicació. - Prioritzar continguts i objectius referents als aprenentatges bàsics. - Fomentar els contactes socials, prioritzant activitats en les que pugui treballar amb els seus companys/es, per assolir un millor estat de benestar físic i social. - Treballar l’autoestima (normalment sol tenir-se en aquests casos nivells més baixos que la resta de companys). - Prioritzar els objectius i continguts de comunicació a la programació d'aula, així com, prioritzar els objectius procedimentals i que afavoreixin la interacció i participació en les unitats didàctiques. És important seleccionar els instruments adequats per l’avaluació. - Les adaptacions curriculars es centraran en les àrees on necessiti major suport, amb la finalitat d’afavorir el seu desenvolupament i aprenentatge. ÀREES PRIORITARIES D’INTERVENCIÓ: Afectivitat social i autonomia persona: un dels objectius cabdals és el desenvolupament de l’autonomia personal perquè són infants que presenten una certa immaduresa a nivell afectivo-emocional, a cops motivada per la sobreprotecció dels éssers estimats que l’enrevolten. Se l’hi ha de valorar l’assoliment de la seva autonomia amb reforços positius, en la mesura en que manifesta progressos en les seves activitats: a l’hora de vestir-se, alimentar-se i desplaçar-se, malgrat aquests canvis siguin poc significatius. La col·laboració i la cooperació, així com la coordinació amb la família és fonamental. e) Psicomotricitat i fisioteràpia. Les activitats han d’estar integrades dins el programa d’intervenció integral. S'ha de treballar aspectes com el control de la postura, el reconeixement de la seva pròpia imatge corporal, l'estructuració física de l’espai i el temps on es mou, entre d’altres aspectes. El/la professional fisioterapeuta treballarà la prevenció de les contractures o possibles malformacions i el manteniment i l’augment de la funcionalitat i les capacitats motrius. f) Comunicació i llenguatge. L’infant pot presentar diverses dificultats en la comunicació i el llenguatge i sobre tot limitacions en l'ús de la parla. En aquest camp es requereix el Ruth Gomis, Aina Iglesias, Cristina Llompart i Paquita Martínez. Disseny i elaboració d'adaptacions curriculars. Pedagogia 2011/12. UIB. suport de la logopeda, per dur a terme la rehabilitació de la parla, així com, l'entrenament de la lectura i l’escriptura. En el cas de que es doni trastorn específic del llenguatge que li afecti l’expressió i la comprensió, és important planificar programas dirigits a crear i potenciar la interacció amb els altres, així com, la utilització de taulers de comunicació, ordinadors, etc. per a l’adaptació de les caracteristiques dels mitjans de comunicació. g) Sistemes de comunicació aumentatius i alternatius. Són els recursos que permeten la comunicació mitjançant formes diferents de la parla. Molts infants presenten dificultats a l’hora de gesticular, per això és convenient oferir-los sistemes alternatius amb algun suport físic o ajuda tècnica que li permeti comunicar-se (amb objectes, fotografies, pictogrames, ideogràfics, ortografia tradicional, sistema braille, codis Morse...). En funció de la valoració que se li ha fet a l’infant es decidirà quin tipus de sistema de comunicació s'utilitzarà (més simple o més complex), així com, la forma d’accés, suport i ajuda tècnica més adequada en cada cas. L'elaboració d'adaptacions d'accés suposa: l'eliminació de barreres arquitectòniques en el centre; instal·lació de petites rampes (per afavorir que puguin accedir i circular autònomament); col·locar baranes en determinats espais, passadissos o aules; ascensors per accedir a pisos superiors; eixamplar les portes; adaptar els banys (l'inodor, el lavabo -sense pedestal, l'aixeta i els suports -per aguantar-se, etc.). A més d'habilitar les aules i els espai comuns, així com, els recursos necessaris: - Adequar els pupitres i els espais de pas dins l’aula, per facilitar els desplaçaments. - Adaptar el mobiliari: les cadires, les taules (per a que no se li caiguin els objectes), etc. - Proporcionar altres ajudes tècniques per canvis posturals: coixins, estabilitzadors, reposapeus, etc. - Adaptar els materials: juguetes, jocs de taula, material didàctic (adequats per a la prensió; augmentar-los els tamanys; plastificar-los per la seva millor conservació; oferir materials magnètics -amb velcro, ventoses, elàstics; atrills , llapis, fundes per augmentar el gruix i el contrast dels colors, el tamany de les lletres..., és a dir, el sistema d’impremta per lletres i dibuixos; i proporcionar materials escolars adaptats complementaris -gomes, tisores, maquinetes, etc; així com, donar artilugis per facilitar- Ruth Gomis, Aina Iglesias, Cristina Llompart i Paquita Martínez. Disseny i elaboració d'adaptacions curriculars. Pedagogia 2011/12. UIB. ne l’escriptura... Bibliografía consultada: - Guía para la atención educativa a los alumnos y alumnas con discapacidada motora. Pdf. Web en línea google. - Domingo, Pelaez,A. (2002) Guia para la atención educativa a los alumnos y alumnas con discapacidad psíquica asociada al retraso mental. Doc.pdf. Consejeria de Educación y Ciencia. Dirección General de Orientación Educativa y Solidaridad. ISBN:84-699-7524-2. Adaptacións Currículars individualitzades. Web en línea<http://www.scribd.com/doc/51296735/8/LES-ADAPTACIONS-CURRICULARSINDIVIDUALITZADES-A-C-I> -
