tema7 TEC 1

1129. Tecnología Educativa I
MÒDUL 3: ELS MITJANS INTERACTIUS
Curs 2009-2010
Tema 7.
Hipertexte, Multimèdia, Hipermèdia.
Conceptes bàsics.
DEFINICIÓ D’HIPERTEXT, HIPERMÈDIA I MULTIMÈDIA
HIPERTEXT
Una estructura de xarxa, en lloc d’una organització arborescent i jerarquitzada.
Theodor Nelson es considerat el pare del terme “hipertext”. El seu projecte més
ambiciós que va nomenar XANADU, tenia com a finalitat la creació d’un “sistema
hipertext universal” que permetés relacionar i modificar els distints registres de les
bases de dades, basant-se en que una idea, un concepte o una informació ens pot dur
a altres idees o documents i aquests a la vegada a altres. Aquesta és una idea bàsica
de tot sistema hipertext.
El concepto de hipertexto puede entenderse como la creación y representación
de «enlaces» o vínculos (links) entre las distintas partes de la información que
son los «nudos» (...).
HIPERMÈDIA
A la dècada dels 80 i amb l’aparició d’equipaments capaços de gestionar informació no
exclusivament textual, els sistemes hipertext es converteixen en “Sistemes
Hipermèdia”. Aquests sistemes eren capaços de treballar amb sons, gràfics, animació,
vídeo i text, de forma interactiva i personalitzada, es coneixen més habitualment com a
“multimèdies”. A partir de 1987 es comercialitzen programes com a Hypercard, Guide,
etc. que permetien a l’usuari crear els seus propis projectes.
MULTIMÈDIA
És difícil definir el terme de multimèdia, dependrà del context en el qual ens trobam i el
tipus d’especialista que ho defineix. Ara bé, dins el context educatiu i segons alguns
autors, podem definir el multimèdia com a la integració de dos o més mitjans de
comunicació que poden ser controlats o manipulats per l’usuari via ordinador
(Bartolomé, 1994). En rigor, el terme multimèdia és redundant, ja que 'mèdia' és un
plural, per això hi ha autors que prefereixen utilitzar el terme hipermèdia en lloc de
multimèdia (Jonassen, 1989; Ralston, 1991; Salinas, 1994). Hipermèdia seria
simplement un hipertext multimèdia, on els documents poden contenir la capacitat de
generar textos, gràfics, animació, so, vídeo.
Així, multimèdia és una classe de sistemes interactius de comunicació controlat per un
ordinador que crea, emmagatzema, transmet i recupera xarxes d’informació textual,
gràfica visual i auditiva (Gayesky, 1992).
Tema 7 Hipertexte, Multimèdia, Hipermèdia. Conceptes bàsics.
1
1129. Tecnología Educativa I
MÒDUL 3: ELS MITJANS INTERACTIUS
Curs 2009-2010
És difícil fer una definició precisa i clara de cada un d’aquests conceptes, de
fet, molt sovint s’utilitzen indistintament. Diferents persones i grups els utilitzen
per a descriure idees que probablement en el seu context són clares, però en
altres grups les idees i significats associats a aquests termes varien
considerablement.
El que si està clar és que els tres termes es refereixen a un tipus determinat de
programari que utilitza com a maquinari el mitjà informàtic. Aquest programari
es pot denominar obert per que està caracteritzat per una organització flexible
del contingut, amb l’objectiu d’obtenir un grau alt d’adaptació a l’usuari, en front
de programes més tradicionals, com el programari que segueix la línia de
l’Ensenyança Programada, a la qual els continguts venien donats totalment
predefinits per l’autor, i on el professor, i molt menys l’alumne, tenien la
capacitat de decisió sobre que fer, cap a on anar o en quin moment.
Però si ens centram en cada un dels termes es pot dir que per MULTIMÈDIA,
de forma genèrica, s’entén la utilització de múltiples mitjans per a la presentació
d’informació. No necessiten del mitjà informàtic per existir, ja ho feien abans,
quan per exemple, a l’educació a distància apareixien els paquets multimèdies
formats d’un llibre, una guia, cintes d’àudio i vídeo.
Quan es refereixen a multimèdia com a programari informàtic no se tracta
només d’unir diferents mitjans per presentar la informació, sinó a més
combinar-los creant un nou mitjà, integrat per altres, amb característiques
expressives pròpies i potencialitats noves i diferents, és a dir, utilitza el mitjà
informàtic per combinar, emmagatzemar i gestionar aquesta informació de
manera “multimediada”.
Pel que fa a l’HIPERMÈDIA, són materials en suport informàtic, que es
caracteritzen per permetre enllaçar de forma interactiva i no lineal les diverses
informacions que contenen i que aquesta informació pot ser presentada a
través de diferents codis simbòlics (text, imatges fixes i en moviment o sons,
etc.).
En quant a l’HIPERTEXT, encara que són anteriors en el temps, es poden
considerar un subconjunt de l’hipermèdia, ja que el terme pareix indicar que la
informació només es presenta textualment.
La importància de delimitar les diferències entre hipermèdia i hipertext, radica
en què el tipus de format utilitzat és una qüestió molt important de cara a
l’aprenentatge, tant des d’un punt de vista general com des d’un punt de vista
educatiu no és el mateix comunicar-se de forma textual que fer-lo
audiovisualment, encara que tenen en comú el seu caràcter interactiu.
En definitiva es pot dir que l’hipertext és un subtipus dels programes
hipermèdia, i aquests subtipus de multimèdia, és a dir, aquells que són a més
de multimèdies també interactius.
Tema 7 Hipertexte, Multimèdia, Hipermèdia. Conceptes bàsics.
2
1129. Tecnología Educativa I
MÒDUL 3: ELS MITJANS INTERACTIUS
Curs 2009-2010
MULTIMÈDIA
El uso de múltiples formatos para la presentación de
información, incluyendo texto, gráficos estéticos o animados,
segmentos de vídeo e información audio. Los sistemas
multimedia interactivos por ordenador incluyen hipermedia e
hipertextos.
HIPERMEDIA
Sistemas por ordenador que permiten enlaces
interactivos de múltiples informaciones,
incluyendo texto, gráficos estáticos o animados,
vídeo y audio; permiten una navegación no-lineal.
HIPERTEXTO
Pantallas organizadas y de acceso no lineal
formadas por texto i diagramas estéticos,
imágenes i tablas.
Esquema que proposa Tolshurts (1995)
ELS MATERIALS DIDÀCTICS DIGITALS
Un material didàctic electrònic és un recurs dissenyat específicament amb la
finalitat de ser utilitzat en un procés d’ensenyament-aprenentatge amb
ordinadors. Això implica:
-
que la seqüència i recorregut per la informació sigui variable (dependrà
de cada subjecte)
caracteritzat per la incorporació d’elements multimèdia (textos, imatges,
sons, gràfics, seqüències de vídeo, etc.)
possibilitat de connectar entre si un determinat material amb altres
documents i textos ubicats en distints ordinadors
Aquest tipus de materials facilita el desenvolupament d’una seqüència
d’aprenentatge més flexible i oberta. A més, quan el sistema pretén, mitjançant
distints tipus d’activitats, etc... ajudar a adquirir habilitats, coneixements,
conductes, canviar d’actituds, és el que converteix un sistema multimèdia en
formatiu.
La importància de distingir entre els hipertextos i els altres models radica en
què no ens trobam només davant un mitjà didàctic nou (que forma part del
multimèdia), sinó que ens trobam davant una manera nova d’organitzar la
informació, una nova manera d’accedir a ella i en definitiva una nova manera
de pensar.
Tema 7 Hipertexte, Multimèdia, Hipermèdia. Conceptes bàsics.
3
1129. Tecnología Educativa I
MÒDUL 3: ELS MITJANS INTERACTIUS
Curs 2009-2010
Podem considerar les diferències des del punt de vista de l’usuari i del
dissenyador.
Des del punt de vista de l’usuari, el llibre multimèdia segueix o llegeix la
informació, en canvi, a l’hipertext navega per la informació.
Des del punt de vista del dissenyador, en el llibre multimèdia desenvolupa un
guió lineal, però ben estructurat, amb parts, unitats, etc. i dissenya diferents
índexs. Però en el programa hipermèdia, el dissenyador construeix
simultàniament l’estructura i el contingut, l’esquelet i les paraules o imatges.
La clau en el desenvolupament d’hipertexts/hipermèdia és passar d’una
concepció lineal de la informació, en la que cada fragment d’informació es
precedits per altres i a la vegada aquest precedeix a altres, cap a una
concepció fragmentada, en la qual el subjecte navega triant únicament els
blocs d’informació que corresponen a les seves necessitats.
El procés de passar de text a hipertext, no consisteix només en el
desenvolupament d’enllaços entre nodes: el mateix text s’ha de modificar
adaptant al nou suport de lectura. Aspectes a tenir en compte:
- és ideal que no ocupi més espai que el que permet la pantalla
- és ideal que se llegeixi només allò que és necessari, amb la possibilitat
que es puguin ampliar aquells punts que interessin
CONCEPTES BÀSICS
A l’hora de descriure els elements que conformen l’hipermèdia, hi ha diferents
nomenclatures segons els diferents autors, però considerarem els quatre
elements bàsics dels sistemes hipermèdia que proposen Jonassen i Wang
(1990):
a) Nodes
És l’element característic dels hipermèdia. Són la unitat bàsica
d’emmagatzematge de la informació.
S’ha de tenir clar que cada node o bloc d’informació ha de tenir sentit per
si mateix i en relació als altres.
Aquests nodes estan interrelacionats uns amb altres de múltiples
formes.
Aquesta estructura de la informació, permet a l’usuari determinar a quin
node d’informació li interessa accedir.
Consisteixen en fragments de text, gràfic, vídeo o altre tipus
d’informació. El tamany d’un node varia des d’un simple gràfic o unes
poques paraules fins un document complet.
Un nodo corresponde siempre a una pequeña porción de
información. Los nodos se representan en pantalla mediante una
ventana de cualquier tipo (…) un nodo puede contener, además
de texto, animaciones, sonido, conexiones a base de datos,
Tema 7 Hipertexte, Multimèdia, Hipermèdia. Conceptes bàsics.
4
1129. Tecnología Educativa I
MÒDUL 3: ELS MITJANS INTERACTIUS
Curs 2009-2010
programas asociados, etc. (DELICADO, J. Sistemas multimedia.
Editorial Síntesis. Madrid, 1996. Pàg. 121)
b) Connexions o enllaços
Són interconnexions entre nodes que estableixen la interrelació entre la
informació d’aquests. Mouen a l’usuari a través de l’espai d’informació a
partir dels nodes que selecciona.
Un enlace es todo aquello que conecta dos nodos. Los enlaces
permiten el acceso de un nodo a otro. (DELICADO, J. Sistemas
multimedia. Editorial S’ntesis. Madrid, 1996. Pàg. 121)
Quan estructuram un material didàctic de forma no lineal, suposa dividir
la informació en nodes o petites unitats d’informació. Aquests nodes han
d’estar connectats entre ells mitjançant enllaços.
Normalment els enllaços que s’estableixen són associatius, és a dir,
defineixen una relació associativa.
Però podem trobar distints tipus d’enllaços:
- referencials: connecten dos nodes
- organitzatius: comuniquen el tipus de relació que existeix entre els
nodes (per exemple eines de navegació)
- implícits: encara que no han estat definits com a enllaços
específics, condueixen a més informació (per exemple paraules
del diccionari, glossari, ...)
- explícits: han esta dissenyats expressament per connectar el
node d’inici i el de destí
Existeix una necessitat d’accés distribuït a la informació, l’usuari ha de
poder accedir a una determinada informació no només a través del
document que la conté, sinó a través de qualsevol document que hi fa
referència.
Aquest tipus de referències poden ser:
- Unidireccionals: es produeixen quan una informació documental
fa referència a una altra, però la relació inversa no es produeix
- Recíprocs: es produeix quan una informació documental fa
referència a una altra i aquesta a la primera
En qualsevol cas les dues relacions poden ser multidireccionals, és a dir,
un node origen pot tenir distints nodes destí.
c) Xaxa d’idees
Proporciona una estructura organitzativa al sistema. Els nodes són
connectats en rutes o trajectòries significatives. L’estructura del node i
l’estructura de connexions formen una xarxa d’idees.
Tema 7 Hipertexte, Multimèdia, Hipermèdia. Conceptes bàsics.
5
1129. Tecnología Educativa I
MÒDUL 3: ELS MITJANS INTERACTIUS
Un xarxa és un
interconnectades
Curs 2009-2010
grup
o
sistema
d’idees
interrelacionades
o
d) Itineraris
Són els recorreguts o rutes que es poden fer per dins l’hipermèdia.
Poden ser determinats per l’autor, l’usuari, o en base a una
responsabilitat compartida.
Els itineraris dels autors normalment tenen la forma de guies.
L’autor del material el que fa es determinar una sèrie de rutes per les
quals pot navegar l’usuari.
Encara que molts sistemes permeten a l’usuari crear els seus propis
itineraris, inclús alguns sistemes graven les rutes seguides per posteriors
revisions i anotacions.
Per què establir itineraris dins aquest tipus de material didàctic? Els
itineraris han d’ajudar a que quan l’usuari navega pels materials
hipermèdia no es trobi en qualcuna d’aquestes situacions:
o no sé on me trob
o no sé com torna a un lloc que me sigui familiar
o no sé com he de cercar la informació que necessito.
Juntament amb aquest elements (nodes, enllaços, xarxa d’idees i itineraris) se
n’han de tenir en compte d’altres que permeten la interacció entre l’usuari i el
sistema multimèdia:
e) Interfície d’usuari
És la forma en què s’estableix la interacció amb l’alumne i el sistema
multimèdia, la interacció home-màquina. A més és responsable dels
distints nodes, i de recollir les accions i respostes dels usuaris.
f) Control de navegació
És el conjunt d’eines que possibiliten l’intercanvi d’informació. Per això
reconeix les accions de l’alumne i controla el nivell d’accessos (a quins
nodes té accés i a quins no) i proporciona informació de les accions de
l’alumne al sistema tutor (sigui aquest el professor de l’aula, un tutor a
distància o un sistema de tutor intel·ligent).
En aquest punt es tracta una nou concepte, “navegació” que es pot
definir com a una nova forma de relació entre l’usuari i la informació.
Paral·lelament a aquest s’ha de parlar de la “desorientació de l’usuari”: el
desconeixement previ que l’usuari té de l’estructura, afegint la
complexitat d’aquesta, fa necessari un mapa de nexes i enllaços que
permetin la navegació.
En resum, les característiques que incideixen en la potencialitat que poden
presentar un sistema hipermèdia de cara a l’aprenentatge les podem dividir en
dos tipus:
Tema 7 Hipertexte, Multimèdia, Hipermèdia. Conceptes bàsics.
6
1129. Tecnología Educativa I
MÒDUL 3: ELS MITJANS INTERACTIUS
Curs 2009-2010
1. Elements que conformen la base d’informació hipermèdia:
- nodes
- connexions o enllaços
- xarxes d’idees
- itineraris
2. Elements que permeten la interacció entre l’usuari i el multimèdia:
- interfície d’usuari
- control de navegació
A més, aquests elements afecten als aspectes següents:
 Interactivitat
La interactivitat és una de les característiques més significatives dels
multimèdia, hipermèdia i hipertext. És la comunicació entre l’usuari i el
sistema i aquesta ha de ser freqüent i rica.
Podem trobar distints nivells d’interactivitat, des d’aquells programes que
l’activitat de l’usuari és mínima i la seqüència que ha de seguir està
prèviament preconfigurada pel dissenyador, fins aquells que permeten
una navegació absolutament lliure per a l’usuari, de manera que és ell
qui decideix la seqüència i el recorregut de la informació.
Ara bé, la interacció no només ve determinada per les característiques
seqüencials previstes en el programa, sinó també per les habilitat del
subjecte per interactuar amb el programa, i per les característiques
tècniques utilitzades en el seu disseny.
 Control de l’usuari
Els sistemes hipermèdia o multimèdia permeten determinar a l’usuari la
seqüència mitjançant la qual accedir a la informació. Poden, també,
afegir o introduir la informació fent-la més significativa per a l’usuari i li
permet també construir i estructura la seva pròpia base de coneixement.
El nivell del control de l’usuari varia segons el sistema i els seus
propòsits. Però, en general, l’usuari controla, en base a una contínua i
dinàmica interacció, el flux de la informació: pot accelerar, desaccelerar,
canviar de direcció, ampliar els horitzons de la seva informació, etc.
 Entorn constructiu
Els sistemes hipermèdia o multimèdia proporcionen eines flexibles de
navegació. Alguns d’aquests sistemes s’han convertit en entorns d’autor
i són utilitzats per crear materials d’instrucció basats en l’ordinador, per a
contenir les anotacions personals o l’organització de la informació, per a
la comunicació personal, etc. També s’utilitzen com a eina
d’aprenentatge cognitiu per a l’organització i l’emmagatzematge de la
base de coneixement dels propis usuaris. Des d’aquesta perspectiva una
Tema 7 Hipertexte, Multimèdia, Hipermèdia. Conceptes bàsics.
7
1129. Tecnología Educativa I
MÒDUL 3: ELS MITJANS INTERACTIUS
Curs 2009-2010
concepció àmplia d’hipermèdia es pot concebre com un entorn de
programari per construir o expressar coneixement, col·laboració o
resoldre problemes.
 Estructures d’hipermèdia
Un dels moments més importants en la creació de materials multimèdia
és decidir com i quan estructurar la informació. La variabilitat de les
aplicacions exigeix l’existència de diferents estructures d’accés a la
informació:
o Hipermèdia no estructurat: l’estructura de nodes només utilitza les
connexions referencials. Dos nodes estan connectats quan un
d’ells conté una referència a la informació de l’altre. Proporciona
accés aleatori des de qualsevol node a un altre amb el que estigui
connectat. Quan es dissenya s’ha d’identificar els conceptes o
fragments d’informació que ha d’anar dins cada node i després
identificar els termes o idees que serviran de nexes.
o Hipermèdia estructurat: l’estructura implica una organització
explícita de nodes i connexions associatives. Conté una sèrie de
nodes, cada un d’ells interconnectats i introduïts explícitament per
representar l’estructura de la informació. És poden utilitzar
diferents models:
-
Estructura semàntica: reflexa l’estructura de coneixement
de l’autor o de l’expert
Estructura conceptual: inclou contingut predeterminat per
les relacions entre taxonomies
Estructura relacionada amb el coneixement: basats en el
coneixement de l’expert o de l’estudiant
Estructura relacionada amb els problemes: simulen
problemes o preses de decisions
Com estructurar la informació
Després d'haver seleccionat els continguts a continuació els estructurarem.
Estructurar significa dividir el contingut en unitats d'informació que se connectin
entre sí, de manera que des d'un node inicial poguem accedir a distints
subnodes, des del qual podrem tornar al node incial o navegar a altres que
tenguin connexió amb aquest. Per tant, les tasques que hem de dur a terme
són:
-
dividir la informació: tenint en compte que tots els nodes han de tenir
sentit en si mateix i cap d'ells ha de quedar desconnectat de la resta
definir les relacions entre els distints nodes o pàgines web
definir els enllaços, nodes, hipervincles que establiran els recorreguts
potencials de l'alumne: establir diferents recorreguts per que cada
alumne pugui triar el més adequat a les seves característiques i
necessitats.
Tema 7 Hipertexte, Multimèdia, Hipermèdia. Conceptes bàsics.
8
1129. Tecnología Educativa I
MÒDUL 3: ELS MITJANS INTERACTIUS
Curs 2009-2010
La manera en què s’estructura la informació juntament a les formes per a
mourer-se dins ella i les vies amb les quals autors i usuaris interaccionen amb
els sistemes, combinat amb el sistema de tutoria donen lloc a distintes
aplicacions educatives dels sistemes multimèdia. Així, cada tipus s’adapta a les
necessitats del sistema on s’ha d’implantar: un manual de reparacions no
requereix la mateixa estructura que l’actualització professional o un tema
d’Ensenyança Primària per a nins amb necessitats educatives especials.
TIPUS D’ESTRUCTURES
-
Lineal
Representa una seqüència única de nodes.
La navegació possible consisteix en accedir al node posterior i a l’anterior.
La interactivitat de l’usuari és mínima, no decideix el camí a seguir, li ve
predeterminat.
Garanteix l’accés a la informació que es considera imprescindible.
La desorientació de l’usuari és mínima
-
Ramificada
Representa una trajectòria de navegació a la quan s’han inclòs nodes
subordinats.
Permet un major grau d’interactivitat.
-
Jeràrquica
Constitueix el clàssic model d’organització temàtica de la informació que
reflexa la subordinació o dependència d’uns coneixements respecte d’altres,
així com l’ordre que va d’allò més general a allò més particular.
Tema 7 Hipertexte, Multimèdia, Hipermèdia. Conceptes bàsics.
9
1129. Tecnología Educativa I
MÒDUL 3: ELS MITJANS INTERACTIUS
-
Curs 2009-2010
Hipertextual
És l’estructura pròpia de la web.
Tots els nodes estan connectats entre si.
Màxim grau de flexibilitat i interactivitat en la navegació
Tema 7 Hipertexte, Multimèdia, Hipermèdia. Conceptes bàsics.
10
1129. Tecnología Educativa I
MÒDUL 3: ELS MITJANS INTERACTIUS
Curs 2009-2010
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA
DUARTE, A. (2000). “ Los materiales hipermedias y multimedias aplicados a la
enseñanza”. A: CABERO, J. (coord.) Nuevas tecnologías aplicadas a la
educación. Ed. Síntesis, Madrid.
RAZQUIN, P. (1997). “Del hipertexto al multimedia interactivo. Evolucióm,
situación actual y perspectivas de los sistemas y aplicaciones multimedia”.
Revista General de Información y Documentación, Vol. 7, núm. 1. Servició de
Publicaciones Universidad Complutense. Madrid.
SALINAS, J. (1996): Multimedia en los procesos de enseñanza - aprendizaje:
Elementos de discusión. Ponencia en el Encuentro de Computación Educativa.
Santiago de Chile, 2-4 mayo.
Tema 7 Hipertexte, Multimèdia, Hipermèdia. Conceptes bàsics.
11