Tema_2[1] bartolome.pdf
Anuncio
1129. Tecnología Educativa I MÒDUL 1: ASPECTES CONTEXTUALS I CONCEPTUALS DE LA TECNOLOGIA EDUCATIVA Curs 2009-2010 Tema 2. Concepte de T.E.: Les diferents concepcions. Funcions. Origen i evolució. Camps de la TE. ORIGEN I EVOLUCIÓ La formació militar a EEUU, durant la seva participació a la II Guerra Mundial, es considera tradicionalment com el punt de partida de l’enfocament de l’ensenyament caracteritzat per la cerca de processos eficaços de formació en general i per la utilització de mitjans i recursos tècnics i sofisticats. La Segona Guerra Mundial va provocar un fort impacte en el desenvolupament de la TECNOLOGIA EDUCATIVA. La necessitat de formar a EEUU militars per a la seva supervivència i eficàcia militar. L’Administració és va trobar amb un problema: com formar i instruir a grans quantitats de subjectes en poc temps i obtenir un rendiment efectiu en els aprenentatges proposats. La solució: crear i distribuir milers de pel·lícules i altres materials d’ensenyament. Això va fer que es fundessin diverses institucions que reberen fortes dotacions econòmiques per al disseny i la producció de diferents materials d’ensenyament (Division of Visual Aids for War Training, la Office of Education Traigning Films, etc). L’Administració crea instituts d’investigació educativa, on es donen un paper primordial als projectes d’investigació i desenvolupament. A partir d’aquests programes de formació militar es posaven les bases del que posteriorment seria la Tecnologia Educativa que, a través de la seva evolució, passa per diferents etapes: Formació militar als EEUU (2a Guerra Mundial) Origen Anys 50 i Fascinació pels mitjans audiovisuals Psicologia conductista 60 La producció industrial Enfocament renovador del disseny i avaluació de l’ensenyament Anys 70 Psicologia congnitiva Teoria de sistemes Crisi i revisió crítica de la Tecnologia Educativa Anys 80 Reconceptualització de la Tecnologia Educativa Anys 90 — Els anys 50 i 60. La fascinació pels mitjans audiovisuals La configuració de la Tecnologia Educativa com a camp d’estudi dins l’educació sorgeix en el context americà dels anys 50. La seva aparició és pot atribuir a tres factors: Tema 2. Concepte de TE: les diferents concepcions. Funcions. Origen i evolució. Camps de la TE. 1 1129. Tecnología Educativa I MÒDUL 1: ASPECTES CONTEXTUALS I CONCEPTUALS DE LA TECNOLOGIA EDUCATIVA Curs 2009-2010 1. La difusió i impacte social dels mass-media: ràdio, cinema, televisió i premsa. No es pot oblidar que en els anys cinquanta a EEUU el cinema i la televisió es troben a la seva plenitud. La fascinació que produeix en els investigadors educatius els nous recursos tecnològics (diapositives, retroprojectors, projectors de pel·lícules, televisió, etc) els condueix a suposar que aquestes tenen propietats intrínseques que incrementaran notablement l’aprenentatge dels alumnes. La base del raonament es centra en la necessitat de què l’instructor tingui bones eines audiovisuals i tècniques per desenvolupar la seva activitat docent. Es pensava que millorant els instruments, milloraria els productes i els processos a desenvolupar. La característica dominant d’aquests nous mitjans (cine, retroprojector, diapositives, ...) que permetrien això, és que reflecteixen la realitat de la forma més fidel possible. 2. Desenvolupament dels estudis i coneixements en torn a l’aprenentatge del ser humà baix els paràmetres de la psicologia conductista. Inicialment la Tecnologia Educativa es bassa en una visió conductista de la mateixa, representada per Skinner, per a qui la Tecnologia Educativa és fruit d’una branca de la psicologia: de l’anàlisi experimental del comportament. Això es tradueix en màquines d’ensenyar i en ensenyança programada. Es pensava que la psicologia conductista oferia una teoria “coherent i científica” que, suposadament, explicava el comportament humà i l’aprenentatge com a adquisició de nous patrons conductuals, sempre i quan s’oferissin els estímuls adequats. Els mitjans representaven els estímuls apropiats que possibilitaven que els processos instructius fossin eficaços. Des d’aquest enfocament la Tecnologia Educativa s’ocupa del disseny de sistemes d’instrucció allà on es proposen actuacions com: - especificació dels objectiu en funció de l’aprenentatge - individualització de la instrucció - elaboració de materials estandarditzats Tema 2. Concepte de TE: les diferents concepcions. Funcions. Origen i evolució. Camps de la TE. 2 1129. Tecnología Educativa I MÒDUL 1: ASPECTES CONTEXTUALS I CONCEPTUALS DE LA TECNOLOGIA EDUCATIVA - Curs 2009-2010 etc. Tot ha de girar entorn a la conducta final que l’estudiant ha d’assolir una vegada que finalitza el procés d’instrucció. A partir de la psicologia conductista la Tecnologia Educativa pren dues vessants: - hardware o suports físics-materials de l’ensenyament: és la més corrent i es centra en incrementar l’eficàcia de l’ensenyament a través de processos d’aprenentatge que suposessin la interacció dels subjectes amb els nous recursos tecnològics - procés pel qual s’apliquen els nous coneixements de la investigació de les ciències de la conducta als problemes de la instrucció Una de les manifestacions concretes de les teories conductistes dins l’àmbit de la Tecnologia Educativa és l’ensenyament programat, que passa per dues fases: - fase lineal: la instrucció és dividit en unitats d’informació molts elements organitzades en dificultat progressiva; l’estudiant és manté a la mateixa unitat formativa fins que la supera; - fase ramificada: si l’estudiant, un cop comprovada la informació, no la supera, es dirigit cap a un altre seqüència del programa on rep informació addicional. Per tant, ubiquem aquí l’EAO (Ensenyament Assistit per Ordinador). Segons Bartolomé (1989) “los programas de EAO pretenden que el alumno adquiera determinados conocimientos o destrezas, presentánole información y requiriendo de él diversos tipos de respuestas”. Aquest tipus de programes proporcionen informació a l’estudiant. A partir d’aquesta informació l’alumne ha de resoldre un exercici, respondre una pregunta, respondre un qüestionari, etc. L’ordinador valorarà l’actuació de l’alumnat i li proporcionarà una resposta immediata valorant les respostes. 3. Els mètodes i processos de producció industrial. La indústria i l’economia americanes en aquesta època assoleixen un gran desenvolupament. El procés de producció es tecnifica tant en el sentit d’introducció de maquinària que realitzen tasques més complexes com en la racionalització en l’ús i aplicació dels recursos humans i materials. Tema 2. Concepte de TE: les diferents concepcions. Funcions. Origen i evolució. Camps de la TE. 3 1129. Tecnología Educativa I MÒDUL 1: ASPECTES CONTEXTUALS I CONCEPTUALS DE LA TECNOLOGIA EDUCATIVA Curs 2009-2010 El taylorisme1 com a filosofia de gestió empresarial pareixia oferir els millors resultats. Se va configurar el supòsit que les escoles són similars a les empreses en la seva organització, per la qual cosa, els mètodes gerencials d’organització de les empreses es podien aplicar a les escoles amb el fi d’incrementar els resultats educatius. Baix aquest context va ser fàcil que prengués força la creença que aplicant a l’educació les tecnologies que tenien èxit en altres camps, com la comunicació i la indústria, el sistema educatiu també assoliria quotes d’eficiència i rendiment semblants a aquests altres àmbits. En aquesta línia, l’interès dels investigadors educatius es varen centrar en el hardware o suports físics-materials de l’ensenyament. És a dir, a l’intent d’incrementar l’eficàcia de l’ensenyament a través de processos d’aprenentatge que suposessin la interacció dels subjectes amb nous recursos tecnològics. Aquest pensament va començar a denominar com a Tecnologia Educativa. La definició de la UNESCO (1984) planteja clarament l’origen de la Tecnologia Educativa: Tecnología Educativa: Originalmente ha sido concebida como el uso para fines educativos de los medios nacidos de la revolución de las comunicaciones, como los medios audiovisuales, televisión, ordenadores y otros tipos de “hardware” y “software”. El fet que creguessin que les noves tecnologies d’aquella època (representades per la maquinari de les mateixes) tenien la capacitat per si mateixes d’incrementar la qualitat i eficàcia del sistema educatiu, es va veure corroborat per l’aparició de “màquines d’ensenyar” que Skinner dissenya baix els fonament de l’ensenyança programada. Autors clàssics com a Bloom i Gagné varen construir les bases teòriques, els principis i els procediments necessaris perquè el disseny de l’ensenyança no fos una activitat intuïtiva i artesanal, sinó que tingués un rigor necessari fonamentat en la investigació psicològica que permetés l’elaboració de programes i paquets multimèdia educatius que milloressin tecnològicament l’ensenyament. Aquí s’inicia una nova etapa en la Tecnologia Educativa que suposa superar la visió d’aquesta com la introducció del programari a l’educació. Tenir una concepció més àmplia de la Tecnologia Educativa. És a dir, la Tecnologia Educativa començava a ser conceptualitzada com a un enfocament renovador 1 Frederick Winslow Taylor. Promou la idea d’analitzar el treball, dividir-lo en tasques més simples, cronometrar-les estrictament i exigir als treballadors la realització de les tasques necessàries en el temps just, passant el control del treball de mans dels obrers als directius de l’empresa. Tema 2. Concepte de TE: les diferents concepcions. Funcions. Origen i evolució. Camps de la TE. 4 1129. Tecnología Educativa I MÒDUL 1: ASPECTES CONTEXTUALS I CONCEPTUALS DE LA TECNOLOGIA EDUCATIVA Curs 2009-2010 de les pràctiques del disseny, desenvolupament i avaluació de l’ensenyament caracteritzat per pretendre que qualsevol fenomen instructiu tingués una justificació racional derivada de les necessitat de millora del funcionament del sistema d’ensenyament. — La dècada dels 70: la Tecnologia Educativa com a un enfocament racional i sistemàtic per al disseny i avaluació de l’ensenyament Ens trobem en un punt de transició entre les creences i pràctiques de la Tecnologia Educativa desenvolupada en els anys 50 i 60, que pretenia assolir processos d’ensenyament tecnificats i eficaços, i una visió de la Tecnologia Educativa com el disseny d’un ambient d’aprenentatge dirigit al desenvolupament cognitiu dels alumnes, que comença a fonamentar les seves bases conceptuals sobre la psicologia cognitiva i la teoria de sistemes. 1. La psicologia cognitiva D’una vessant conductista s’evoluciona cap a una vessant cognitivista. Després d’estudis i investigacions, alguns autors arriben a la conclusió que el reforçament immediat pareix tenir poca importància per a l’aprenentatge cognitiu humà. Les teories cognitivistes es centren en les activitats mentals que es relacionen amb el processament de la informació i la solució de problemes. La psicologia cognitiva es preocupa, entre d’altres aspectes, per: o l’aprenentatge per descobriment o el paper de les imatges en els processos comunicatius o l’emmagatzematge de la informació o ... Hi ha un canvi cap a orientacions que es presenten com a un apropament entre la psicologia i l’educació i que contemplen a la persona no només com a aquell que respon als estímuls externs i intern, sinó com un processador actiu de la informació. On el seu marc d’estudi són el disseny de situacions instructives i dels elements que s’han d’adaptar a les característiques cognitives dels estudiants. Segons Di Vesta (1989) la psicologia cognitivista es va dedicar a omplir alguns buits que havia deixat la conductista, com per exemple: - els efectes i els rols que tenien sobre els productes de l’aprenentatge les característiques dels alumnes - quins eren els requeriments exigits per a assolir un aprenentatge d’ordre superior - quins coneixements processa l’estudiant durant l’aprenentatge o solució d’un problema - com han de ser avaluats els productes de l’aprenentatge Tema 2. Concepte de TE: les diferents concepcions. Funcions. Origen i evolució. Camps de la TE. 5 1129. Tecnología Educativa I MÒDUL 1: ASPECTES CONTEXTUALS I CONCEPTUALS DE LA TECNOLOGIA EDUCATIVA Curs 2009-2010 Els psicòlegs cognitius varen ser els primers en posar la separació de l’acció de memoritzar en una sèrie de fases: codificació, emmagatzematge, recuperació o accés, i incorporació o íntegrament amb informació prèviament emmagatzemada en la memòria. Per altra part, la importància dels coneixement previs incorporat en l’estructura cognitiva de l’estudiant, s’estableix com a un dels elements a contemplar en tot el disseny instructiu. L’aplicació de la psicologia cognitiva a la Tecnologia Educativa va suposar assumir una sèrie de principis de cara al disseny de situacions d’aprenentatge, on s’havia de tenir en compte que els estudiants havien de jugar nous rols en la instrucció, com és el de processador i constructor actiu en l’aprenentatge, i que existeixen diferents característiques individuals dels subjectes per processar i organitzar la informació. Aquests aspectes es varen veure potenciats per les possibilitats instrumentals dels nous mitjans que apareixien al mercat, sobretot els interactius que es podien adequar a les característiques dels receptors. La psicologia cognitiva provoca un canvi en la investigació dels mitjans i materials d’ensenyament. Davant les investigacions centrades en el paradigma procés-producte, que intentaven respondre a la pregunta de si s’aprenia més amb un mitjà que amb un altre, s’obrien noves línies centrades en l’estructura organitzativa de la informació, en els sistemes simbòlics dels mitjans, en les característiques cognitives dels estudiants, en les formes d’organització dels missatges, etc. (paradigma mediacional). 2. Teoria de Sistemes Hi ha una acceptació generalitzada de que la Teoria de Sistemes és una de les bases de la Tecnologia Educativa i que contribueix a aquesta amb eines i conceptes d’organització. Les aportacions fonamentals de la Teoria General de Sistemes cap a la Tecnologia Educativa són les següents: • Tot sistema està compost per parts relacionades, de forma que els resultats que aconsegueixi el sistema dependran en certa manera de les interaccions dels mateixos elements que conformen el sistema. • L’avaluació com un component del sistema repercuteix sobre la seva millora. • La millora i el perfeccionament afecta tot el sistema, encara que només afecti i es desenvolupi en algun dels seus elements. La Tecnologia Educativa sofreix una evolució i es concebuda com a qualque cosa més que la resolució de problemes puntuals o la utilització de mitjans i s’entén com a la manera sistemàtica de concebre, aplicar i avaluar el conjunt de processos d’ensenyament i aprenentatge. Tema 2. Concepte de TE: les diferents concepcions. Funcions. Origen i evolució. Camps de la TE. 6 1129. Tecnología Educativa I MÒDUL 1: ASPECTES CONTEXTUALS I CONCEPTUALS DE LA TECNOLOGIA EDUCATIVA Curs 2009-2010 Aquests corrents passen a analitzar diversos elements que participen en el procés instructiu i a la seva organització per assolir els objectius que prèviament han estat definits. Allò que és important és definir els objectius que s’han d’assolir, mobilitzant els elements necessaris per a la seva consecució i comprendre que els productes que s’obtenen són conseqüència de la relació entre els elements que intervenen. S’ha de considerar la Tecnologia Educativa com un camp del disseny de situacions d’aprenentatge. Segons Chadwick (1985) la Tecnologia Educativa és “... un medio que permite organizar, comprender más fácilmente y manejar las múltipes variables de una situación de enseñanza-aprendizaje con el propósito de aumentar la eficacia de este proceso en un sentido amplio.” En aquesta mateixa línia trobem la definició de l’Association for Educational Communication and Technology (1977): “[...] un complejo, proceso integrado de personal, procedimientos, ideas, aparatos y organizaciones, para analizar problemas e inventar, implementar, evaluar y organizar soluciones para aquellos problemas envueltos en todos los aspectos del aprendizaje humano. En la TE, las soluciones a los problemas toma la forma de todos los recursos de aprendizaje, que son seleccionados como personas, materiales, aparatos, técnicas y composiciones.” L’habilitat de qui aplica la Tecnologia Educativa no està en qui domina les tècniques i els mitjans de forma instrumental, sinó en la seva capacitat per dissenyar situacions instruccional, és a dir, combinar els diferents elements que té a la seva disposició, amb la finalitat d’arribar a assolir els objectius proposats, analitzant i avaluant les decisions adoptades, tenint en compte el marc on s’aplicaran i les limitacions. Des d’aquí s’assumeix que l’educació no canvia només amb la introducció dels mitjans, sinó que és necessari adaptar aquests dins el sistema d’instrucció. L’aplicació de la teoria general de sistemes cridarà l’atenció en dos aspectes: 1. disseny de cada mitjà i les variables que han de ser considerades 2. els mitjans s’han d’utilitzar a la fase de planificació i disseny del sistema instruccional Des de la perspectiva sistèmica no només es contempla els objectius, els mitjans, el professorat i l’alumnat, sinó tots els elements que intervenen en el procés d’E-A (situació econòmica, política, valors, etc.). Els anys 70 representa l’època en la que la Tecnologia Educativa arriba a tenir una gran rellevància en el panorama educatiu internacional. Al llarg d’aquesta dècada es varen publicar manuals en torn a la Tecnologia Educativa que a pesar de les seves lògiques variants, coincideixen en oferir un cos de coneixements suficientment coherents i sòlids sobre com organitzar les variables que incideixen en l’aprenentatge amb la finalitat de planificar ambients i processos instructius dirigits a assolir els objectius educatius. Tema 2. Concepte de TE: les diferents concepcions. Funcions. Origen i evolució. Camps de la TE. 7 1129. Tecnología Educativa I MÒDUL 1: ASPECTES CONTEXTUALS I CONCEPTUALS DE LA TECNOLOGIA EDUCATIVA Curs 2009-2010 En aquesta època hi ha una intensa activitat internacional en el camp de la Tecnologia Educativa (congressos, cursos, titulacions, publicacions, associacions, etc.) que representa el desenvolupament, maduresa i extensió d’aquesta disciplina en el món de l’educació. En resum, podem dir que la Tecnologia Educativa es va conceptualitzant com a l’estudi dels mitjans i recursos instructius. Aquest estudi es realitzaria des de diferents òptiques, segons la teoria psicològica i pedagògica vigent en el moment. Així, es varen començar a analitzar els mitjans des de perspectives molts conductistes i amb poca fonamentació teòrica sobre l’estudi dels mitjans. — Els anys 80: sorgeixen les primeres veus crítiques En els anys 80 es va incorporar el currículum com a principal marc per a l’estudi dels mitjans a l’ensenyament. És una època de crisi i de revisió crítica, sobre tot d’allò que s’ha realitzat a la TE. Reflexionant sobre la validesa i utilitat de la Tecnologia Educativa per als sistemes educatius. Es qüestiona la capacitat que té la Tecnologia Educativa per solucionar problemes educatius. Algunes de les causes que provoca aquesta crisi són: - es va presentar la Tecnologia Educativa com la possibilitat d’organitzar “científicament” el sistema complet d’instrucció i resoldre tots els problemes educatius - transformacions internes que sofreixen les ciències i disciplines en les quals es bassa la Tecnologia Educativa (Psicologia, Pedagogia, Teories de la Comunicació) - manca de fonamentació teòrica que han tingut algunes decisions que s’han pres dins la TE Area crisi: - (1991) defineix alguns dels signes que caracteritzen aquest període de autoreconeixement de la crisi absència de signes d’identitat definides desorientació professional dels tecnòlegs educatius falta d’aplicació i incidència a les escoles de la TE Aquesta dècada representa una fase de revisió crítica, es qüestiona la validesa i la utilitat de la Tecnologia Educativa per als sistemes educatius, fins i tot per autors que anteriorment havien defensat altres teories. Una conseqüència clara d’aquesta crisi és la manca d’aplicació i incidència de la Tecnologia Educativa dins les escoles o la desorientació professional dels tecnòlegs educatius. A això afegir la reducció de publicacions en torn a aquesta disciplina i les veus que demanen la seva desaparició. Tema 2. Concepte de TE: les diferents concepcions. Funcions. Origen i evolució. Camps de la TE. 8 1129. Tecnología Educativa I MÒDUL 1: ASPECTES CONTEXTUALS I CONCEPTUALS DE LA TECNOLOGIA EDUCATIVA Curs 2009-2010 — Els anys 90 i l’actualitat Els anys 90 es poden denominar de reconceptualització de la Tecnologia Educativa des d’una perspectiva multidisciplina i crítica. En aquesta fase es qüestiona l’objecte d’estudi de la TE. L’interès per la Tecnologia Educativa des de l’àmbit polític es fomenta en la proliferació de les tecnologies digitals de la informació i comunicació. Aquest fet du a una reafirmació de la Tecnologia Educativa com a ús dels mitjans tecnològics. Els canvis econòmics, polítics, culturals i socials que es produeixen als països industrialment avançats, generat, entre altres causes, pel desenvolupament i l’impacte de les Tecnologies de la Informació i Comunicació, ha provocat que els investigadors i professionals educatius estiguin alerta dels efectes culturals i educatius d’aquestes noves tecnologies sobre la ciutadania en general, especialment sobre la infància i joventut, i sobre les institucions i processos educatius. La situació canvia molt, i una mostra d’això és el número d’estudis, treballs, projectes, tesis, articles en revistes, documents electrònics a la xarxa, comunicacions a congressos, etc., que hi ha hagut durant aquests anys. Per un altre part, es nota que l’interès investigador es decanta cap un altre àmbit temàtic: les aplicacions educatives de les TIC. Internet, la teleformació i el multimèdia educatiu són els eixos temàtics que aglutinen gran part de les publicacions i estudis realitzats. LES DIFERENTS CONCEPCIONS Arran de tot el que s’ha explicat anteriorment pel que fa a l’evolució històrica i a les bases teòriques de la Tecnologia Educativa, podem copsar la disparitat de criteris existents a l’hora de definir-la. En aquest apartat es vol aportar la definició que s’acosta més a les línies actuals d’entendre i conceptualitzar la Tecnologia Educativa. Revisant l’evolució que ha sofert la definició sobre Tecnologia Educativa podem trobar diversos enfocaments que han originat perspectives i pràctiques docents i d’investigació molt diferenciades. La Comissió sobre Tecnologia Educativa dels Estats Units, el 1970, va proposar la declaració següent: “Es una manera sistemática de diseñar, llevar a cabo y evaluar todo el proceso de aprendizaje y enseñanza en términos de objetivos específicos, basados en la investigación del aprendizaje y la comunicación humana, empleando una combinación de recursos humanos y materiales para conseguir un aprendizaje más efectivo.”(Tickton, 1970: 21) Tema 2. Concepte de TE: les diferents concepcions. Funcions. Origen i evolució. Camps de la TE. 9 1129. Tecnología Educativa I MÒDUL 1: ASPECTES CONTEXTUALS I CONCEPTUALS DE LA TECNOLOGIA EDUCATIVA Curs 2009-2010 El mateix any 1970, la Unesco va convocar una conferència sobre programes de formació per tecnòlegs de l’educació. Catorze anys més tard, el 1984, la Unesco va formular dues accepcions sobre el concepte de Tecnologia Educativa de la manera següent: 1. “Originalmente ha sido concebida como el uso para fines educativos de los medios nacidos de la revolución de las comunicaciones, como los medios audiovisuales, televisión, ordenadores y otros tipos de ‘hardware’ y ’software’”. 2. “En un nuevo y más amplio sentido, como el modo sistemático de concebir, aplicar y evaluar el conjunto de procesos de enseñanza y aprendizaje, teniendo en cuenta a la vez los recursos técnicos y humanos y las interacciones entre ellos, como forma de obtener una más efectiva educación.”(Unesco, 1984: 43-44) Diferents autors espanyols (Àrea, 1995; Salinas, 1991; Sancho, 1988) recullen els plantejaments anteriors i assenyalen l’existència de dues formes bàsiques d’entendre i conceptualitzar la Tecnologia Educativa, i coincideixen, però, a determinar que el seu l’objecte central és la millora dels processos d’ensenyament-aprenentatge i la resolució de problemes educatius amb l’ajut dels recursos tecnològics. Aquestes dues formes de conceptualitzar la Tecnologia Educativa són: 1. Concepte centrat en els mitjans. La Tecnologia Educativa s’entén com “tecnologia en l’educació” i es refereix al disseny, desenvolupament i implementació de tècniques i materials (productes) basats en els nous mitjans tecnològics (TIC i mass media) per promoure l’eficàcia i l’eficiència de l’ensenyament i contribuir a resoldre els problemes educatius. Aquesta perspectiva és eminentment pràctica ja que planteja situacions només d’aplicació de mitjans a l’ensenyament per transmetre missatges fins a situacions que se centren en la millora del procés de l’acte didàctic amb l’ajut dels recursos tecnològics. 2. Concepte centrat en la instrucció. La Tecnologia Educativa s’entén com “tecnologia de l’educació”, és a dir, un model teoricopràctic per al desenvolupament sistemàtic de la instrucció. Més enllà del domini de recursos i aparells, es caracteritza com un procés de planificació i gestió dels processos d’ensenyament que aplica els principis científics (definició de les teories de l’aprenentatge, disseny del currículum, gestió de la instrucció, avaluació de resultats...). En molts casos, aquesta perspectiva es considera com l’aplicació dels principis didàctics al disseny, desenvolupament i control dels processos d’ensenyament, semblant al que estudia la didàctica. Tema 2. Concepte de TE: les diferents concepcions. Funcions. Origen i evolució. Camps de la TE. 10 1129. Tecnología Educativa I MÒDUL 1: ASPECTES CONTEXTUALS I CONCEPTUALS DE LA TECNOLOGIA EDUCATIVA Curs 2009-2010 Tot i que amplia el concepte de Tecnologia Educativa, aquest plantejament està més centrat en la instrucció i és més propi de la didàctica com a disciplina. Aquesta consideració del procediment tecnològic ens podria permetre parlar de tecnologia didàctica, tecnologia de l’orientació escolar o tecnologia de l’organització escolar, quant al vessant aplicatiu d’aquests camps de coneixement. En el quadre següent, es presenten les diferents matisacions realitzades per Ellington, Percival i Race (1993): TECNOLOGIA EN L’EDUCACIÓ - Un avanç dels sistemes d’ajuda en els ordinadors - Participació de les persones en el disseny de programes d’ordinador - Estimular els centres de recursos - Incrementar les expectatives dels professors i estudiants en l’ús i la incorporació de mitjans a l’ensenyament. - Estendre la familiaritat dels estudiants i professors als nous mitjans. TECNOLOGIA DE L’EDUCACIÓ - Mantenir-se ferm en posicions més centrades en l’estudiant que en el professor. - Incrementar l’ús de materials individualitzats d’aprenentatge, abans que situacions d’aprenentatge “rostre a rostre”. - Fer èmfasi en els processos abans que en els continguts dels programes d’estudi. - Desenvolupar competències per desenvolupar la vida com a conjunt més que per a un treball en particular. - Aclarir i especificar els propòsits dels productes d’aprenentatge. - Sospesar els avantatges de l’aprenentatge en grup i els perills de l’estudi individual. Atès que, en certa manera, els recursos tecnològics constitueixen el nucli del contingut de la Tecnologia Educativa, Marques (2000) considera que aquesta disciplina ha de tenir en compte els aspectes següents: o Coneixements científics teòrics associats als recursos tecnològics (TIC i mass media) per saber com són. o Habilitats en el maneig d’aquests, per saber com s’utilitzen. o Alfabetització audiovisual (interpretació i ús del llenguatge audiovisual) i sobre les noves formes d’estructurar la informació (alfabetització hipermedial). o Alfabetització informàtica i telemàtica: utilització del programari o Informàtic i telemàtic bàsic (software). Una altra definició de Tecnologia Educativa que podem destacar és la de Marqués (1999) que la considera com la teoría y la práctica del diseño y desarrollo, selección y utilización, evaluación y gestión de los recursos tecnológicos aplicados a los entornos educativos. Tema 2. Concepte de TE: les diferents concepcions. Funcions. Origen i evolució. Camps de la TE. 11 1129. Tecnología Educativa I MÒDUL 1: ASPECTES CONTEXTUALS I CONCEPTUALS DE LA TECNOLOGIA EDUCATIVA Curs 2009-2010 Analitzem cada un dels components d’aquesta definició: - Teoría y práctica. Una professió ha de disposar d’un coneixement teòric, basat en la investigació i l’experiència. La teoria consisteix en conceptes, constructes, principis i proposicions, mentre que la pràctica consisteix en l’aplicació d’aquest coneixement a la resolució de problemes educatius que seran reflexa de les preocupacions de la societat en la que se desenvolupa. - del diseño y desarrollo, selección y aplicación, evaluación y gestión. Aquests termes es refereixen tant a les àrees de coneixement teòric com a les funcions que realitzen els professionals dels camp de la Tecnologia Educativa: - Creació de materials didàctics Aplicació educativa d’aquests materials Gestió dels recursos en els centres i institucions educatives de los recursos tecnológicos. Especialment dels instruments físics (màquines, perifèrics, instal·lacions), els continguts i les estratègies per a la seva organització i utilització (procediments, tècniques, activitats) dirigides a l’obtenció d’uns resultats. No obstant els recursos o els mitjans també inclouen a les persones, pressuposts i serveis implicats. Dins els recursos tecnològics s’inclouen tant els recursos didàctics, que estan dissenyats amb una intencionalitat educativa i generalment amb unes propostes d’utilització determinades, com els altres recursos tecnològics que poden ser susceptibles d’utilització didàctica, com per exemple els mitjans de comunicació. - aplicados a los entornos educativos. El propòsit de la Tecnologia Educativa està centrat en l’aprenentatge, en contribuir a la millora de les activitats educatives i la resolució dels seus problemes en totes les seves dimensions. Sense restringir el seu camps d’actuació a l’escola ni a l’ensenyament, sinó a l’educació en general. Tema 2. Concepte de TE: les diferents concepcions. Funcions. Origen i evolució. Camps de la TE. 12 1129. Tecnología Educativa I MÒDUL 1: ASPECTES CONTEXTUALS I CONCEPTUALS DE LA TECNOLOGIA EDUCATIVA Curs 2009-2010 BIBLIOGRAFIA CONSULTADA BARTOLOMÉ, A. (1989) Nuevas tecnologías y enseñanza. Barcelona, Ed. Grao. CABERO, J. (1999) Tecnología educativa. Ed. Síntesis, Madrid. ISBN 8477386323 MARQUÉS, P. (1999) La Tecnología Educativa: conceptualización, líneas de investigación [En línia]. Departamento de Pedagogía Aplicada, Facultad de Educación, UAB. Darrera actualització 3/07/07. <http://www.pangea.org/peremarques/tec.htm> [Consulta: 28/02/2009] Tema 2. Concepte de TE: les diferents concepcions. Funcions. Origen i evolució. Camps de la TE. 13
