3èEP Tenim futur!! El meu compromís

3èEP
Llengua
Tenim futur!!
El meu compromís
Llengua
OBJECTIUS
1. Descobrir els elements que ens possibilitin un creixement i un
desenvolupament personal.
2. Valorar els mitjans que tenim a l’escola i a casa per a aprendre i
desenvolupar-nos.
3. Relacionar les possibilitats d’aprenentatge amb una major qualitat de
vida.
DESENVOLUPAMENT
El professor prèviament ha hagut que dir als alumnes que la classe de
Llengua d’avui serà una mica especial. Seguirem aprenent o practicant
conceptes propis de l’àrea, però des d’històries reals que viuen molts
nens en el món. A través de la història de la Sherly, una nena peruana,
ens aproparem al tema de la pobresa i de la falta d’oportunitats.
El professor, en la tasca de mediador, ha de tenir en compte que en
aquesta unitat pretenem mostrar als alumnes la cara més oculta i
dramàtica de la pobresa, l’exclusió. Aquesta comença des que neixen i
és un procés que no s’atura. La protagonista de la nostra història, no té
les mateixes possibilitats d’aprendre que un alumne nostre (menys
llibres, menys atenció per superar les dificultats d’aprenentatge, menys
valor del que és la feina escolar, menys mitjans a casa ...) la qual cosa la
portarà a quedar-se fora (exclosa). Això, referit al tema escolar; en els
altres quaderns parlarem d’altres dimensions. El professor, doncs, ha
de suscitar a la classe aquesta reflexió, perquè la unitat no quedi en un
simple exercici de Llengua.
Totes les unitats didàctiques de 3r de Primària estan ambientades en la
història de la Sherly. Es van narrant en el diferents quaderns del curs i
es van proposant activitats. Per això és imprescindible que cada alumne
compti amb una fotocòpia de les FITXES.
MATERIALS
FITXA 1, 2, 3 i 4 fotocopiades per a cada alumne.
Els alumnes ja hauran llegit, "La història de Sue". Ara coneixerem
històries semblants d’injustícia que analitzarem amb els instruments
propis de les matemàtiques i amb la nostra reflexió.
Llengua
FITXA 1
Hola amics, em dic Sherly González López, tinc 8 anys i visc en una petita
ciutat de la selva peruana que es diu Contamana. Tinc tres germanes més i un
germà. El meu pare es diu Jordán i la meva mare Bella.
Vivim en una petita caseta al costat de l’ Ucayali, un riu molt gran que, uns
kilòmetres més avall, s’uneix al Marañón per formar l’ Amazones.
Contamana és una ciutat enmig de la selva. Com totes les altres, està a prop del
riu, ja que els rius són les nostres vies de comunicació. A la selva no hi ha
carreteres ... no durarien gens, les arrels dels arbres i la frondosa vegetació se
les menjarien.
La selva em fa por i els meus pares no ens hi deixen entrar; és fàcil perdre-s’hi.
Ells sí que hi entren a cultivar la terra, a caçar, a recollir fruits, però nosaltres
juguem en el “malecón”. A mi és el que m’agrada més!. Algunes vegades ens
apropem a la casa del senyor Groma, un vellet que es passa el dia assegut en
una cadira enfront de casa seva i ens conta moltes històries misterioses que
guarda la selva. Nosaltres sempre li demanem que segueixi contant històries,
és fascinant. En voleu sentir una?
EL CHULLACHAQUI
Don Groma va començar així el seu relat aquella tarda:
Així com els serrats tenen els seus déus, que són els seus guardians i protectors,
els muquis els seus boscos de l’Amazònia també tenen els seus déus, els seus
protectors i els seus guardians. Avui us parlaré dels Chullachaquis.
Els chullachaquis són d’estatura petita, per això poden moure’s millor en el bosc.
Són de color fosc i tenen un cap desproporcionat amb la resta del cos; però més
que per la seva petita talla, el seu cap i el seu color fosc, el chullachaqui té una
característica especial en els seus peus. Aquests són desiguals i d’allí ve el seu nom
en l’a llengua dels inques: chulla desigual i chaqui, peus. Un dels seus peus apunta
cap endavant i l’altre, cap endarrere.
Llengua
I en els seus peus està la clau del seu secret, l’enigma de la seva existència i el
misteri de la seva relació amb els homes. Moltes vegades, els homes i les dones
caminant en el bosc i a la vora d’un bassal d’aigua troben les petjades d’un peu
que ha caminat en una direcció. Si estan desorientats, pot ser que segueixin la
direcció de les seves petjades que no els portin enlloc; però també pot succeir que
segueixin en direcció contrària i que tornin al punt d’on han sortit.
El chullachaqui té bon humor, li agrada jugar i és un ser somrient. Li encanten els
nens. Quan estan sols en les seves barraques, perquè els pares se n’han anat a la
chacra (espai cultivable de la selva com si fos un hort), de pesca o de cacera,
s’acosta i juga amb ells. Per no espantar-los amb el seu caparràs i els seus peus
desiguals es transforma en el pare, la mare, el germà o germana, l’oncle o l’amic.
Quan decideix anar-se’n, perquè suposa que els pares dels nens estan a punt
d’arribar, el nen, la nena o els nens el segueixen pel bosc, confosos per l’aparença
del chullachaqui; per això moltes vegades s’han trobat nens perduts en el bosc,
plorant i abandonats.
El chullachaqui castiga els homes que són enemics dels animals del bosc, els
caçadors que maten amb crueltat. Per castigar-los, el chullachaqui es transforma en
un cervatell, la peça de caça més apetitosa i més buscada pel caçador. Convertit en
cervatell, es deixa veure pel caçador a tret d’arma, després ràpidament s’allunya, i
després, s’atura, esperant-lo.
Quan aquest el torna a tenir en el punt de mira de la seva escopeta, el cervatell
s’allunya altra vegada i així continua amb el seu joc, fins que el caçador arriba a
l’interior del bosc verge on finalment, el deixa perdut.
El chullachaqui també fa la seva “chacra” enmig del bosc. Moltes vegades es pot
sentir, en plena selva, un cop sec de matxet o de destral com d’alguna persona que
està treballant en el bosc. És el chullachaqui que està fent la seva “chacra”.
Adaptació del conte
“El chullachaqui, déu ecològic del bosc", en Roger Rumrrill:
Narraciones de la Amazonía.
Bruño, Lima.
Llengua
FITXA 2
1. Anota el significat de les paraules que no has entès.
............................................................................................................
............................................................................................................
............................................................................................................
............................................................................................................
2. Contesta si és veritat o fals, marcant l’opció correcte
Els chullachaquis són d’estatura petita.
Chullachaqui significa "peus grans".
Els homes i dones quan troben les seves petjades es desorienten.
El chullachaqui té bon humor.
S’enfada si els homes tallen els arbres en excés.
Per castigar els caçadors es transforma en ocell.
VERDADER






FALS






3. Recorda les paraules que ens ha explicat la Sherly
A la selva no hi ha carreteres, els rius són les nostres vies de ............................
Visc en una petita ciutat de la ........................... peruana que es diu Catamana.
Vivim en una petita caseta a la vora del ............................ ..........................
Els meus pares entren en la seva per cultivar la terra .................. i recollir fruits.
Llengua
FITXA 3
A la tarda vaig l’escola número 16. Els que tenen més de nou anys van a
l’escola el matí i els petits a la tarda, ja que no hi ha lloc per a tots. A mi
m’agrada molt l’escola. Tots els nens i nenes anem a l’escola amb l’uniforme
molt net ja que ens agrada anar sempre nets.
Només tenim un professor: es diu Mario. En el col·legi tenim 3 llibres i una
llibreta per a escriure, i ha de durar tot l’any. Quants llibres teniu vosaltres?
4. Ordena alfabèticament els llibres que fas servir tu i els que fa servi la Sherly.
La meva biblioteca: matemàtiques, llengua, coneixement del medi, lectures,
plàstica, religió, música, anglès, ortografia, càlcul problemes, llibretes
La biblioteca de la Sherly: Llengua, ciències naturals i societat, matemàtiques
5. El professor ens ha dit que hi ha paraules compostes que es formen unint dues
paraules simples. He recordat la història del senyor Oroma. Escriu ara tu quatre
paraules compostes com en el exemple:
El cullachaqui chulla-chaqui
Llengua
FITXA 4
No m’agrada faltar a classe perquè aprenc moltes coses. Però hi ha vegades que
el professor no ve i passem la tarda jugant al pati.
Jo a la classe no em porto malament, i quan veig nens que s’avorreixen perquè
no saben fer els treballs; jo intento ajudar-los.
Tot ho fem al col·legi; no hi ha deures ... a casa no tenim taules com en el cole.
La meva germana Susana, ja ha acabat els estudis de mestra i em fa llegir a casa.
Ella diu que si tinguéssim més llibres i estudiéssim a casa podríem aprendre
moltes més coses.
6. Recorda:
Sherly té ........................... llibres i ...........................llibreta
Aprenc més i millor si estudio també a casa i faig els ...........................
No m’agrada faltar a ...........................perquè aprenem moltes coses.
Si alguna cosa no ..........................., els meus professors, els meus germans o
els meus pares em poden ajudar.
7. Sopa de lletres
o
o
o
o
o
Sherley
Escola
Llibres
Riu
Selva
A
S
D
A
R
L
Y
M
S
E
R
B
I
L
L
O
A
B
N
S
U
N
R
Y
T
G
S
U
G
L
E
P
I
D
E
S
N
C
H
S
U
S
A
L
O
C
S
E
P
T
R
E
F
I
N
K
Llengua
O
S
E
L
V
A
K
L