“Última fase d’un gran projecte de construcció a Madagascar”

Projecte de campanya
curs 2015-2016
“Última fase d’un gran
projecte de construcció
a Madagascar”
1. Un cop d’ull al país
1.1 Descripció general
Antananarivo, “Tana”
Madagascar és un Estat insular situat a l’oceà Índic, davant de la costa sud-est del
continent africà, a l’alçada de Moçambic. És l’illa més gran d’Àfrica i la quarta a nivell
mundial. Està separada del continent pel Canal de Moçambic. Cal destacar que la
separació de l’illa, que en el passat estava unida al continent, va provocar l’aïllament
de la seva biodiversitat. El resultat ha estat la reproducció de gran varietat d’espècies
úniques en el món. D’aquesta manera, Madagascar acull el 58% de les espècies
animals i vegetals del món, de les quals el 80% són endèmiques.
Madagascar és exuberant des del punt de vista d’un catàleg turístic, però en realitat
pateix un greu problema de desforestació i erosió. Més del 90% del seu bosc tropical i
el 60% de la seva selva plujosa, han estat talats. El problema de la desforestació a
Madagascar s’origina en l’època colonial quan els terrenys més fèrtils van ser usats
intensivament per atendre les noves necessitats d’Europa, en un procés d'expropiació i
explotació dels recursos naturals. Molts dels malgaixos (gentilici dels habitants de
Madagascar) van emigrar als boscos i també van contribuir a malmetre l’illa, ja que per
poder sobreviure van començar a practicar un mètode de cultiu basat en l'eliminació
indiscriminada dels boscos per substituir-los per cultius agrícoles i la tala de fusta per
poder cuinar. Avui, només queda el 10% de la biodiversitat d'aquesta illa. La resta ha
estat extingida o substituïda per una altra flora i fauna comuna a d’altres llocs del
planeta.
2
Madagascar té una superfície de 587.041 Km2 (Catalunya en té 32.106 Km2) per a
una població que a l’any 2014 era de 24,3 milions de persones. La moneda del país és
l’Ariary i les llengües oficials són el malgaix, el francès i l’anglès.
1.2 Radiografia socioeconòmica
(Font: PNUD 2014)
-
Posició Desenvolupament Humà: 155 de 187 països (Espanya: 27 de 187)
-
IDH (Índex de Desenvolupament Humà): 0,498 (Espanya: 0,869)
-
PIB p/c: 1.333 PPA en US$ (Espanya: 30.561 PPA en US$)
-
Esperança de vida al néixer: 64,7 anys (Espanya: 82,1 anys)
-
Mitjana d’anys d’escolaritat: 5,2 (Espanya: 9,6)
-
Taxa d’alfabetització d’adults majors de 15 anys: 64,5% (Espanya: 97,7 %)
-
Població sota el llindar de pobresa d’ingressos: 75,3%
-
Taxa de fecunditat: 4,5 fills/dona (Espanya: 1,5 fills/dona)
-
Coeficient de Gini (medició desigualtat d’ingressos): 44,1 (Espanya: 34,7)
-
Metges per cada 10.000 persones: 1,6 (Espanya: 39,6)
-
Despesa pública en salut: 4,1% PIB (Espanya: 9,4 % PIB)
-
Despesa pública en educació: 2,8% PIB (Espanya: 5 % PIB)
3
2. Un cop d’ull a la ubicació del projecte
2.1 Descripció específica: Antananarivo
Antananarivo,
coneguda
l'època
de
durant
l'annexió
del país a França amb
el
nom
francès
de Tananarive, és la
capital de Madagascar
i de la província que té
el mateix nom. Està situada a la part central de l’illa a les faldes d'una aresta rocosa
que s'eleva fins als 1.468 metres d'altitud. Segons el cens del 2010, la ciutat té una
població d’uns 2 milions d’habitants.
Antananarivo és el centre econòmic, cultural i administratiu del país. És el principal
centre comercial d'una regió en creixement, on les indústries locals es dediquen a la
transformació de productes agroalimentaris, el tabac, el tèxtil i la pell.
El 1832 van arribar a l’illa uns pocs francesos que van influir molt en la religió. El 1849
va començar una persecució als cristians, ordenada per la reina Ranavalona I, per la
qual moriria tot aquell que no renunciés al cristianisme. El 1895 la ciutat va ser
conquerida per França, el que va posar fi al regnat de Ranavalona III. El 1896, l'illa de
Madagascar va ser declarada colònia francesa i, més tard la ciutat es va convertir en
capital del protectorat de Madagascar durant l'època colonial francesa. A partir de la
conquesta francesa de Madagascar, es van construir al país i la ciutat carreteres
principals i secundàries. L'espai central de la ciutat, anomenat Andohalo, va ser
remodelat amb passejos i terrasses, jardineres amb flors i arbres. Així, la seva condició
de capital va resultar en la millora dels seus carrers i edificis i a la construcció d'alguns
dels seus llocs més emblemàtics.
El 1947 va començar al país una rebel·lió molt sagnant contra els francesos, les baixes
es van explicar per milers (mai es va donar a conèixer el nombre amb exactitud), que
va finalitzar el 1960 amb la independència del país. Després de la proclamació de la
independència, Antananarivo es va convertir en la capital nacional de l'Estat malgaix.
4
El dinamisme de la ciutat ha atret durant temps a moltes persones de l’àrea rural,
conformant barris suburbials que es troben, molts d’ells, molt mancats dels serveis
bàsics més essencials.
2.2 Descripció específica: Collège Raphaël Louis Rafringa
Fins al dia d’avui, PROIDE ha recolzat la
infraestructura escolar de les escoles de
La Salle a Madagascar per fer créixer les
instal·lacions
i
la
capacitat
d’autofinançament dels centres. Aquestes
escoles fonamenten la seva existència en
una oferta educativa de qualitat per a nens
i nenes d’escassos recursos materials i
econòmics. La millora qualitativa de l’escolarització és una condició necessària per al
desenvolupament del país, i ja s’ha fet una important feina en les edats més
primerenques (actualment el 96,7% dels nens i nenes està escolaritzat).
Actualment la línia estratègica de PROIDE busca allargar la permanència dels
estudiants en les etapes post-obligatòries del sistema educatiu mitjançant un
increment de l’oferta educativa i oferint ajuts específics a les famílies per a què els
seus fills continuïn escolaritzats. Madagascar, un país d’uns 24 milions d’habitants,
actualment té més d'1 milió de nens majors de 12 anys exclosos del sistema educatiu.
L’escola Raphaël Louis Rafringa està situada a la capital de Madagascar, la ciutat
d’Antananarivo, concretament al barri de Faravohitra. L’escola va ser construïda el
1957 per atendre a nens de condició desafavorida. Els seus objectius particulars com
a centre educatiu són diversos: renovació constant de les tècniques pedagògiques,
promoció de la cultura local, metodologia democràtica i participativa, escolarització i
allargament de la permanència de nens i joves dins del sistema educatiu, i seguiment,
suport econòmic i pedagògic a adolescents amb projecció.
Fa cinc anys i mig, en prendre la responsabilitat de l’escola el Gmà. Joan Sala,
(originari de Santpedor, Bages) es va dedicar, entre d’altres coses, a reparar les
infraestructures que estaven en molt males condicions. Es va preveure aleshores, amb
caràcter d’urgència, un projecte inicial per tal de poder fer les rehabilitacions més
urgents. Però el nombre d’alumnes ha anat creixent progressivament, i altres reformes
que no tenien la mateixa urgència, són avui molt necessàries pel bé de l’escola i per
oferir el servei popular pel que ha estat cridada.
5
3. Projecte de campanya 2016
El projecte 2015-16 pel qual es demana la col·laboració de la vostra escola és el
següent:
"Última fase d’un gran projecte de construcció a Madagascar”
Els objectius d’aquest projecte són:

Garantir l’accés a l’educació dels nens i joves de condició desafavorida.

Allargar la permanència dels estudiants en les etapes post-obligatòries del
sistema educatiu.

Millorar la qualitat educativa del centre destinant una sèrie d’espais a
biblioteques, aules d’informàtica, audiovisuals i sales de professors
Aquest és un projecte que estem finançant des de l’any 2009 atesa la seva
envergadura (78.725,00€). S’emmarca dins d’una intervenció molt més àmplia,
global i estratègica, i molt més ambiciosa que altres projectes de campanya.
Aquest curs 2015-16 iniciem la darrera fase del projecte pel qual ens calen
7.745,00 €
Fa uns anys, els responsables de les escoles lasal·lianes de Madagascar van
començar una renovació a l’escola Louis Rafiringa, que amb el temps ha culminat en
la millora de la qualitat educativa dels alumnes de l’escola tot destinant una sèrie
d’espais a biblioteques, aules d’informàtica, audiovisuals i sales de professors. Tot i
això, l’escola continuava mancada d’aules i és per aquest motiu que els Germans de
Madagascar van adquirir el solar
del costat de l’escola per poder-la
ampliar.
El solar disposa de 289 m2 i el
preu ha estat de 100 milions
d’Ariary (uns 40.000 €). Ha calgut
6
transformar aquest solar en pati escolar d’una banda, i de construir a sota, tres aules
de 28 m2 cadascuna. Les despeses d’aquestes transformacions són equivalents al
preu de la compra: 38.725€, i la suma d’ambdues coses sobrepassa les possibilitats
del Districte i per suposat, de l’escola.
Aquest nou terreny, com tota l’escola Rafiringa que li és contigua, és un terreny amb
un fort pendent i desnivell. Ha calgut anivellar-lo, construir les 3 aules que completaran
les 4 ja existents. És un projecte amb gran impacte a l’escola perquè disposen d’aules
especialitzades i un pati més ampli. Millorant les estructures bàsiques, permetem tots
els nivells educatius, des de Primària fins a Batxillerat.
7