MALÀRIA O  PALUDIMSME 

MALÀRIA O PALUDIMSME 1. En què consisteix la malaltia?
2. Qui la produeix?
3. Com actua el germen?
4. Formes de contagi
5. Prevenció
6. Tractament
1. En què consisteix la malaltia?
La malària (també coneguda amb el nom de paludisme), constitueix una
de les malalties infeccioses més esteses pel món. Avui dia ha estat
possible eradicar-la d’àmplies zones com Europa, Amèrica del Nord i
Austràlia. En canvi, hi ha més de 1500 milions de persones que habiten
les zones tropicals i que pateixen aquesta malaltia.
Els símptomes poden ser molt variats i
apareixen de 10 a 12 dies després de la
infecció. Hi ha crisis periòdiques (cada 12
a 24 hores)
amb intermitències
d’esgarrifances, febres i sudoració. La
primera fase de la malària pot se similar a
la grip. Produeix mal de cap i de músculs,
nàusees, malestar general i algunes
vegades vòmits, diarrea i tos. Cada persona pot experimentar els
símptomes de manera diferent. Sempre s’ha de consultar el metge per al
diagnòstic.
2. Qui la produeix?
La infecció està produïda per un paràsit, un organisme unicel·lular, el
«Plasmodium falciparum».Hi ha altres tres espècies diferents (p. vivax, p.
malariae i p. ovale) que causen formes de paludisme menys greus
caracteritzades perquè els paràsits poden romandre en l’organisme en
estat latent durant un llarg període de temps abans de causar la malaltia.
1
3. Com actua el germen?
El cicle vital del Plasmòdium, necessita dos individus per a completar-lo.
Un és la femella del mosquit Anòfels, on s’esdevé la reproducció sexual
del germen patogen. L’altre és l’ésser humà (o bé un altre animal
vertebrat). El Plasmòdium es transmet de l’individu malalt al sa1, a través
de la picada de la femella del mosquit anòfels, en succionar la sang d’una
persona infectada i picar-ne una altra de sana. El procés (amb algunes
variants segons l’espècie del Plasmòdium) és el següent:
El mosquit, en picar un individu malalt, absorbeix sang que conté els
microscòpics paràsits de la malària. Aquests creixen i maduren en
l’intestí del mosquit durant uns 10 dies, i es traslladen, després, a les
seves glàndules salivals. Si en aquest moment el mosquit pica un
individu sa, els paràsits barrejats amb la saliva de l’anòfels, s’injectaran
en el torrent sanguini de la persona.
A través de la sang, els paràsits de la malària, arriben al fetge de la
persona infectada, creixent i desenvolupant-se en les seves cèl·lules
(hepatòcits). Durant aquest període d’incubació, la persona infectada no
presenta símptomes.
Al cap d’un temps, els paràsits surten del fetge, envaint els glòbuls
vermells. Allà segueixen desenvolupant-se i multiplicant-se. Un cop
maduren, els glòbuls vermells infectats es trenquen i alliberen els paràsits
que ataquen i envaeixen altres glòbuls vermells. Les toxines que
s’alliberen quan es trenquen els glòbuls vermells són les que causen la
simptomatologia típica de la malària.
1
Per a simplificar l’explicació hem suposat que la malaltia es transmet d’una persona malalta a
una altra de sana. Cal tenir en compte que en els llocs de més incidència de la malaltia les
persones ja infectades es tornen a infectar de nou per l’acció permanent dels mosquits anòfels
transmissors.
2
Explicant el cicle amb una mica més de precisió:
La persona infectada de paludisme és picada per la femella
del mosquit. A la sang que
absorbeix s’hi troben les cèl·lules reproductores (masculina i
femenina) del paràsit. A l’estòmac del mosquit aquestes
cèl·lules s’uneixen formant els
ous o zigots. Aquests es desenvolupen (passant per diferents
estadis) a la paret intestinal del
mosquit. En una d’aquestes
fases per les quals passa
(esporozoit) el germen patogen,
es desplaça fins a les glàndules
salivals de l’anòfels. Allà es
barreja amb la saliva del
mosquit i en aquest estat
(esporozoits), el Plasmòdium
serà inoculat en un individu sa després d’una nova picada.
Es esporozous a través de la sang, arriben al fetge de la persona
infectada, on es multipliquen asexualment trencant les cèl·lules
hepàtiques. El Plasmòdium, en aquesta nova etapa (anomenada
merozoit) pot infectar altres cèl·lules hepàtiques o passar al torrent
circulatori. En aquest cas, continuen amb successives replicacions
donant nous merozoits i destrossant els glòbuls vermells. Alguns
merozoits es converteixen en cèl·lules reproductores masculines i
femenines. Es completa el cicle quan una femella de l’anòfels pica un
individu malalt absorbint sang que conté cèl·lules reproductores
(masculines i femenines) del Plasmòdium.
4. Formes de contagi
El Plasmòdium es transmet de l’individu malalt al sa, a través de la
picada de la femella del mosquit Anòfels, en succionar la sang d’una
persona infectada i picar-ne una altra de sana. El mosquit mascle no és
transmissor de la malaltia perquè el seu aliment (com el de la femella)
són sucs vegetals, però la femella necessita la temperatura que li
proporciona la sang humana, per al bon desenvolupament del seus ous.
3
5. La prevenció.
El mosquit Anòfels és molt sensible a les mesures comunes de protecció
contra les picades de mosquits; per això en els llocs on la malaltia és
comuna, és convenient emprar insecticides i repel·lents químics, dormir
amb mosquiteres, usar robes que cobreixin la major part del cos,
mantenir lliure de males herbes i de matolls els voltant de l’habitatge,
netejar els desguassos, protegir amb malles les portes i finestres de la
casa…
Les persones que viatgin a una zona on el paludisme sigui endèmic,
hauran de prendre de forma obligatòria, fàrmacs antipalúdics, després de
consultar el seu metge. Perquè siguin eficaços s’hauran de prendre
abans del viatge, durant el viatge i després del retorn.
6. Tractament
El tractament que s’administra a les persones que viuen, de forma
habitual, en els llocs on el paludisme constitueix una endèmia, s’orienta a
eliminar només les formes paràsites localitzades en el torrent sanguini.
ERADICACIO DEL PALUDISME
Les campanyes d’eradicació dutes a terme tant per l’Organització
Mundial de la Salut com pels serveis sanitaris governamentals dels
països afectats, pretenen l’eradicació del mosquit Anòfels mitjançant l’ús
d’insecticides específics i la dessecació de llacunes i pantans en els
quals aquell es desenvolupa i es reprodueix.
Planes relacionades amb aquestes malalties:
www.medicinayprevencion.com
www.entornomedico.org
www.explored.com
www.huesped.org
www.wikipedia.org
www.onusida.org
4