Divinitats que evolucionen

L’Olimp dels Pirineus
Divinitats que evolucionen
Leheren, un Mart aquità
Evolució de les divinitats locals
Les inscripcions procedents del santuari
d’Ardiège estan dedicades uns cops a
Leheren, d’altres a Mart, a Mart Leheren
o a Leheren Mart. Déu protector local,
Leheren s’ha anat assimilant poc a poc
amb Mart, ja que era el Mart romà el
que encarnava millor, als ulls dels fidels
d’Ardiège, la idea de protecció.
El déu Fagus és un altre exemple d’aquest
panteó en evolució. La paraula llatina
fagus significa «faig», però no es coneix
cap déu Faig en l’Imperi romà. Fagus és
doncs una divinitat pirinenca, el nom
original del qual, desconegut, ha estat
traduït en llatí. No es pot excloure totalment la hipòtesi d’una divinitat nova,
apareguda amb els canvis de l’explotació forestal en època romana. Les dues
hipòtesis il·lustren bé la transformació de
les societats pirinenques en contacte amb
una nova cultura.
Júpiter Optimus Maximus,
quina identitat?
38
Aquest bust d’un personatge armat i cuirassat,
provinent de Saint-Plancard, es pot possiblement
identificar amb Mart Sutugius. Se li va dedicar
un santuari en aquesta comunitat.
Bust conservat a la capella de Saint-Jean-des-Vignes,
a Saint-Plancard. | © J.-F. Peiré.
Les dedicatòries a Iupiter Optimus Maximus, Júpiter Òptim Màxim, estan escampades tant en el medi rural com en el
medi urbà. Per què aquesta divinitat ha
tingut més èxit en el camp que altres
déus romans? Cal veure-hi el fruit d’una
política religiosa impulsada pel poder
romà, semblant a la del culte imperial? Pot també tractar-se d’un fenomen natural: les poblacions pirinenques rurals han pogut reconèixer en les
funcions protectores de Júpiter Òptim
Màxim les de les seves divinitats tradicionals. El Júpiter pirinenc seria llavors
una divinitat híbrida, assimilada a
diferents genis locals.
Aquest altar, que devia estar dedicat a Leheren
segons la part conservada d’inscripció, porta la
representació d’un personatge armat, probablement Mart, en les seves cares.
Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse.
© J.-F. Peiré.