L’Olimp dels Pirineus Les divinitats pirinenques: una multitud de déus Almenys estan inventariats quaranta-cinc noms de divinitats pirinenques. Alguns no apareixen més que una sola vegada, com Xuban o Edelat. Altres déus són coneguts per diverses dedicatòries, però la seva existència no està generalment testificada més que en una àrea restringida: és el cas d’Ageio, a les valls de les Baronies, Ilixo, a Bagnères-de-Luchon, o Gar, prop de Saint-Béat. Les divinitats són de vegades representades sota una arcada o en una fornícula. L’esquematització dels trets d’aquest déu, que podria ser Fagus, recorda altres escultures pirinenques com ara les representacions de difunts sobre les urnes cineràries. Musée départemental archéologique de Saint-Bertrand-deComminges. | © C2RA - K. Schenck-David. 36 El número i el caràcter tan local d’aquestes divinitats s’expliquen, entre altres factors, per la divisió de les valls, ocupades per diverses comunitats sota la protecció de déus que no compartien forçosament amb els seus veïns. Les funcions i l’aparença de la majoria d’ells continuen sent desconegudes. Un sol altar associa nom i representació d’una divinitat pirinenca: l’altar d’Abellio de Garin. Déus anònims Són tots divins? Sobre alguns altars votius figuren divinitats que continuent sent anònimes. Els atributs que els eren associats o el santuari que els acollia devien ser suficients per a identificar-los. Tanmateix, la presència d’una llança, d’un moneder o d’una serp són suficients per a reconèixer a Mart munit d’una llança, a Mercuri proveït d’un moneder o un déu curandero acompanyat d’una serp? Podria, també, tractar-se de la representació de mites locals dels quals ho ignorem tot. El personatge femení gravat sobre l’altar de Galiè es pot interpretar, sense cap mena de dubte, com una deessa en base a la seva presència sobre la cara anterior d’un altar votiu, però l’estàtua andrògina descoberta a Cier-de-Luchon o la màscara procedent del santuari de Montsérié, són veritablement representacions de déus? Una pregunta que queda sense resposta a falta d’un text o d’un context arqueològic precís.