Esdeveniments a Centcelles Primera ocupació romana Establiment d’un assentament dedicat a emmagatzemar productes agrícoles Reformes i noves instal·lacions a la vil·la romana Esdeveniments generals 218 aC s. I aC 27 aC s. II dC 122-123 s. III dC 259 Els romans instal·len una guarnició a Tàrraco August assoleix el poder L’emperador Adrià visita la ciutat de Tàrraco. Restauració del temple d’August Persecució de l’emperador Valerià contra els cristians. Són cremats a l’amfiteatre de Tàrraco el bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi Edicte de Milà: triomf del cristianisme a l’Imperi romà Divisió de l’Imperi romà entre Orient i Occident 313 395 Reformes a la vil·la. Es col·loca un mosaic amb temàtica cristiana en la sala amb cúpula Primera referència escrita segura de Centcelles. Apareix citada com a església de “Sent Seles” Centcelles és citat com a terme integrat en el domini de Constantí Lluís Pons d’Icart fa, per primera vegada, al·lusió a la romanitat de Centcelles Primeres notícies sobre troballes arqueològiques a Centcelles B. Hernández Sanahuja visita el conjunt monumental Descobriment dels mosaics de la cúpula de Centcelles Centcelles és declarat monument historicoartístic s. IV dC 713-714 Les tropes musulmanes arriben al territori de Tàrraco 1151 1176 s. XV 1572 1849 1859 1877 1931 1936-1939 L’Institut Arqueològic Alemany adquireix l’edifici i inicia la neteja, consolidació i restauració del mosaic, així com les excavacions arqueològiques en el jaciment El monument de Centcelles és cedit a l’Estat Espanyol La Generalitat de Catalunya realitza obres de consolidació i restauració del monument Nou projecte de presentació museogràfica de Centcelles Inici de la construcció de la catedral de Tarragona (acabada l’any 1348) Constitució de la Universitat de Tarragona Darwin presenta On the Origin of Species Proclamació de la II República espanyola Guerra Civil espanyola 1959 1978 Aprovació en referèndum de la Constitució Espanyola 1989 1999 Caiguda del mur de Berlín A MA DOR GA RRE L L . IMP RE S S I Ó Aqüeducte To r r e d e l s E s c i p i o n s Pedrera del Mèdol Arc de Berà (Roda de Barà) Vil·la romana dels Munts (Altafulla) Ta r r a g o n a ( T à r r a c o ) M u s e u N a c i o n a l A rq u e o l ò g i c d e Ta r r a g o n a Museu i Necròpolis Paleocristians Muralles Conjunt del Fòrum Provincial i Circ Romà Amfiteatre Fòrum de la Colònia Teatre La conservació de la vil·la romana de Centcelles, i que la visita al jaciment sigui agradable, també depèn de vosaltres. Us preguem que tingueu una actitud respectuosa envers les restes. Altres llocs d’interès d’època romana: Molt important! Dilluns tancat. CE G E Diumenges i festius: de 10 a 14 h. D. L . Juny, juliol, agost i setembre. Feiners: de 10 a 13:30 i de 16 a 20 h. (TÀRRACO) TARRAGONA T-11 Març, abril, maig i octubre. Feiners: de 10 a 13:30 i de 15 a 18 h. TORRE DELS ESCIPIONS ELS MUNTS SORTIDA 33 CONSTANTÍ CENTCELLES A-7 AP-7 ALTAFULLA TORREDEMBARRA SORTIDA 32 ARC DE BERÀ N-3 40 RODA DE BARÀ es va construir una cripta, i va ser decorada amb pintures i mosaics. La sala de planta circular amb la cúpula de mosaic té en el seu interior quatre fornícules que en la seva època anaven recobertes amb pintures i mosaic. Més avall del mosaic de la cúpula, s’han conservat també restes de pintura mural, com un grup de cases, el bust d’una dona jove, uns antílops i una sèrie de motius geomètrics. La cúpula estava coberta en la seva totalitat per un mosaic policrom amb diverses escenes distribuïdes en tres zones: en el fris inferior es reprodueix una cacera; en el fris intermedi es representen setze escenes de l’Antic i del Nou Testaments, separades per columnes, mentre que, en el fris superior, la representació de les quatre estacions de l’any alterna amb altres quatre escenes on figura un personatge assegut i acompanyat per diverses persones. La composició del mosaic acaba amb un me- dalló central, del qual només es conserva un grup de petits caps. Tot i que Centcelles conserva el mosaic de cúpula amb temàtica cristiana més antic del món romà, és encara incerta la interpretació del monument. Segons alguns investigadors, aquest va ser el mausoleu imperial de Constant, assassinat l’any 350 dC, i a qui s’ha identificat com el dominus de la vil·la que apareix representat diverses vegades en el mosaic. Segons altres, el lloc estaria destinat a rebre les despulles d’algun membre de l’església –un lector, un prevere o un bisbe– ja que els seients dels quatre personatges asseguts no serien trons sinó càtedres i representarien diferents jerarquies en l’escala de la carrera eclesiàstica. Altres, en canvi, pensen que les figures assegudes es podrien interpretar com un matrimoni de l’alta aristocràcia i n’hi ha que dubten fins i tot de la funció funerària de l’edifici. B -3 6 6 8 5 -2 0 0 8 Horaris Gener, febrer, novembre i desembre. Feiners: de 10 a 13:30 i de 15 a 17:30 h. Vil·la romana de Centcelles Afores, s/n 43120 Constantí Tel. 977 52 33 74 Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Plaça del Rei, 5 43003 Tarragona Servei d’informació Tel. 977 23 62 09 / 977 25 15 15 Fax 977 25 22 86 E-mail: [email protected] Web: http://www.mnat.cat Per a més informació: La instal·lació d’una base militar a Tàrraco (capital de la Hispània Citerior), l’any 218 aC, va potenciar l’ocupació del territori que l’envoltava i l’establiment de vil·les destinades a l’explotació agrícola. Al llarg d’època imperial, les vil·les de l’ager tarraconensis van adquirir cada vegada un paper més important i van complir una doble funció, atès que eren a la vegada instal·lacions agrícoles i llocs residencials on els seus propietaris i amics gaudien de la natura, el repòs i el lleure. Cap a mitjan segle I aC es va construir el primer assentament romà a Centcelles, documentat per les troballes romanes de l’excavació d’una part del jaciment d’època tardorepublicana. Més tard, entre els segles I i II dC, es va construir a Centcelles una vil·la d’època altoimperial, de la qual només es conserva una part molt reduïda de la seva planta, que consisteix en un gran espai delimitat per murs en què es van localitzar recipients o dolia per a emmagatzemar productes agrícoles. A la segona meitat del segle III dC es realitzaren diverses reformes i s’ampliaren les estructures anteriors. Les edificacions ara visibles en el jaciment corresponen fonamentalment a la part més monumental de la vil·la que va ser ideada i construïda a mitjan segle IV, en una data que encara discuteixen els investigadors del monument. Aquesta vil·la, de planta rectangular allargada i més de 90 metres de façana, tenia un ampli sector destinat a habitatge, amb banys i una sala absidal. Sembla que durant els mateixos treballs de construcció es va modificar el projecte i s’hi van afegir unes altres termes. Així mateix, es va produir una transformació en l’ús de la sala central circular, on es va construir DIS S E NY H I S T Ò R I A CULTURA L . Vista de la façana principal de Centcelles L A I K O NO S N- 24 0 B E N V I N G U T S 14 - 15 1 - 6 Construccions inacabades Part de la vil·la del segle IV dC que se no s’acabà de construir. Sala amb la cúpula de mosaic 7 Cripta excavada sota la sala circular 7 Sala circular amb la cúpula recoberta de mosaic i amb restes de pintures murals a les parets. Al subsòl hi ha una cripta i una subcripta. 16 - 17 Itinerari Durada aproximada: 1 hora Audiovisual Descobrir Centcelles: 8 minuts 19 Ta l l e r d e mosaics 9 - 11 0 Latrina 20 Frigidarium de les segones termes Caldari 21 Caldari Piscina d’aigua calenta. Hipocaustum de les segones termes 11 10 m E N T R A D A 6 3 15 9 10 11 14 8 1 4 17 13 2 5 7 16 12 21 20 19 18 Zona inacabada a l’època romana Zona monumental de la vil·la Taller de mosaics Termes de la primera fase Termes de la segona fase Zona de picnic Entrada Bar Lavabos Aparcament El mosaic de la cúpula 1 4 8 3 9 2 5 10 6 7 11 12 1 L a Ta r d o r Representació de la tardor personificada en un jove que sosté un pal en posició horitzontal del que pengen tres raïms. Els personatges entronitzats 2 La tardor El detall més significatiu i millor conservat d’aquesta escena es un rotllo o volumen, en blanc, disposat per ser llegit i sostingut per les seves parts laterals, enrotllades, per la persona asseguda al tron. 1 3 La Primavera De la figura que representa la primavera només ens resta una part del pit i el cap quasi sencer. La Primavera 4 Daniel a la fossa dels lleons 3 El jove Daniel té las mans aixecades en actitud d’orant i es trobaria acompanyat per dos lleons. Jonàs llençat al mar Menys recognoscible és el profeta Jonàs, el cos del qual apareix per sota del timoner. Jonàs llençat al mar 5 13 tres finestres, un frontó circular i la teulada. 10 6 El Bon Pastor Figura del Bon Pastor amb un anyell a la esquena i altres dos als seus peus, així com dos arbres als costats. Aquesta figura presideix tot el desenvolupament de les imatges cristianes de la cúpula i té una relació directa amb el grup central de caçadors. 7 Arca de Noè L’arca, seguint el costum de l’època paleocristiana, es representa com una caixa. Els tres joves en el forn 8 Escena de l’Antic Testament que representa el càstig dels tres joves jueus pel seu menyspreu a un ídol pagà. Per aquest rebuig, són sentenciats a morir cremats en un gran forn. 5 Nau conduïda per dos joves mariners, un a la proa i un altre a la popa de la nau, dirigint el timó. 18 Sala que conté les restes d’un hipocaustum i comunica amb dues piscines diminutes, que servirien per a prendre banys assegut, de manera individual. Tepidari Tepidarium o sala d’aclimatació de les termes de la primera fase. Sala del taller de mosaics 12 Frigidari Latrina de les termes de la segona fase. Sales a les que s’accedeix a través d’un pòrtic. S’ha interpretat com un taller de mosaics per la troballa de fragments de mabre de diferents colors i d’un gran nombre de tessel·les. 12 - 13 Mur del tepidarium de les primeres termes Frigidarium, amb una piscina d’aigua freda. Formava part de les termes de la segona fase. Sembla ser una construcció inacabada. Les restes que es poden visitar actualment a Centcelles corresponen bàsicament a la vil·la romana construïda a mitjan segle IV dC. Són de destacar els dos recintes termals i, en la part central de la vil·la, una gran sala que conserva la cúpula decorada amb un excel·lent mosaic de temàtica cristiana. Caldari Caldarium o piscina d’aigua calenta. La temperatura de la sala s’escalfava mitjançant aire calent que transcorria per sota d’un paviment suspès i per dins de les parets. Formava part de les termes de la primera fase. 18 Sala quadrilobulada 8 Frigidari Frigidarium o sala on es feia l’últim bany, que es feia amb aigua freda. Ubicat a les termes de la primera fase. 9 Vi l · l a r o m a n a La vil·la està representada a una escala diferent de la resta de la escena. Es conserva un edifici amb El dominus Dos genets dirigeixen dues cérvoles i un cérvol cap a una xarxa. El primer cavall porta marcades les lletres LC. El genet, que munta sense sella, podria ser la representació del dominus o propietari de la vil·la de Centcelles. 11 El Bon Pastor 6 Xarxes esteses La xarxa està col·locada al final d’un camí, marcat per estaques amb plomes penjades, que serveix per a canalitzar la fugida dels animals. 12 G r u p c e n t r a l de caçadors En el grup central dels cinc caçadors, s’ha identificat el cap que mira frontalment com el propietari o dominus de Centcelles. Arca de Noè 13 E l s p o r t a d o r s de les estaques Escena que mostra com es feia el transport del material de caça. El dominus 10 7 21