SOCIETAT ESPANYOLA DE PSICOANÀLISI 20 de març de 2014

SOCIETAT ESPANYOLA DE PSICOANÀLISI
20 de març de 2014
Recerca i clínica: Predictors de la evolució dels pacients
tractats amb psicoteràpia psicoanalítica focal i breu
Francesc Martínez
Isabel Laudo
Unitat de psicoteràpia psicoanalítica d’adults i famílies, Sant Pere
Claver – Fundació Sanitària
Presentarem resultats d’una recerca realitzada a l’Unitat de Psicoteràpia
Psicoanalítica d’Adults i Famílies (UPPAF) de Sant Pere Claver, sobre l’evolució
dels pacients que han estat tractats amb Psicoteràpia Psicoanalítica Focal i Breu
(PPFB) individual amb finalització prefixada d’un any de durada.
En un treball anterior, consultable a
www.fhspereclaver.org/webCAT/pdf/Primer-premi-FEAP2012.pdf)
s’explica amb detall la metodologia d’aquesta recerca, el context bibliogràfic en
que s’emmarca i els resultats evolutius globals. Aquests confirmen una millora
estadísticament significativa en simptomatologia psicopatològica general i
qualitat de vida al final de la PPFB i dos anys després, en un grup de 120
pacients als quals se’ls ha indicat aquest tractament.
Donat que les evolucions, tot i que globalment satisfactòries, resulten ser molt
diverses entre els pacients, en el present treball ens endinsarem a considerar els
resultats des de la perspectiva de les diferències individuals. Avaluarem la
proporció de pacients que experimenten una millora estadísticament
significativa al final del tractament i quants la conserven dos anys després. Això
ens permetrà d’establir quatre subgrups de pacients en funció de la seva
evolució: Millora Consolidada (millora durant el tractament que es manté dos
anys després), No Consolidadació (millora durant el tractament que no es
manté dos anys després), Refractarietat (absència de millora durant el
tractament i que tampoc s’assoleix dos anys després) i Millora Retardada
(absència de millora durant el tractament que sí s’assoleix dos anys després).
L’existència d’evolucions no suficientment satisfactòries en simptomatologia o
qualitat de vida dos anys després d’acabar el tractament, planteja la necessitat
de comprendre’n els motius cara a revisar els criteris d’indicació de la PPFB i la
gestió de la finalització. Una primera aproximació en aquest sentit pot consistir
en estudiar l’associació estadística de les característiques inicials dels pacients
en relació a l’evolució que han seguit. Obtindrem doncs un model estadístic que
ens permeti predir el patró evolutiu d’un pacient determinat a partir de cinc
variables inicials que han resultat significatives: Sexe, cronicitat, somatització,
obsessivitat i qualitat de vida. Posteriorment interpretarem aquests predictors
en el marc de la teoria psicodinàmica i de la recerca empírica present a la
literatura.
Donada la limitació de les variables utilitzades en aquest estudi alhora de
mesurar els elements rellevants relacionats amb una evolució no satisfactòria,
realitzarem posteriorment una anàlisi qualitativa des d’una perspectiva clínica i
psicodinàmica, tant de la situació inicial d’aquests pacients com de la seva
evolució.
Per acabar, explicarem el disseny d’un nou estudi actualment en curs on hi hem
incorporat la mesura de variables que podrien permetre caracteritzar millor la
situació inicial, el procés terapèutic i els resultats evolutius dels pacients, més
enllà del nivell simptomàtic i de qualitat de vida.