|

|
22 Punt de Vista
|
EL PUNT AVUI
DIMECRES, 4 DE MARÇ DEL 2015
EL LECTOR ESCRIU
1.645
aturats menys durant el
febrer a Catalunya
L’atur a Catalunya es va reduir en 1.645
persones, un 0,28% menys, respecte
al gener. Aquesta reducció situa el total d’aturats a Catalunya en 581.124,
segons les dades anunciades ahir pel
Ministeri de Treball i Seguretat Social.
“No m’imagino Jefferson
dient-li a Adams que és millor
deixar això de la independència
per un estat sobirà dins
de l’Imperi Britànic”
Gabriel Rufián @GABRIELRUFIAN
“Pas fet per @raulromeva
és èticament irreprotxable,
políticament coherent i
personalment coratjós. Fa goig
tenir gent així a ca nostra”
Jaume Clotet. @JAUMECLOTET
“3 gestos de coherència i
compromís: Romeva deixant
ICV; Sánchez Piñol deixant LV i
@JoanLaportaDcat no deixant
de parlar català als jutjats”
Quim Torra. @QUIMTORRA
“Recordeu quan Rosell
i Bartomeu es van negar
a declarar en castellà, ja
que volien utilitzar el català
com Laporta? Jo tampoc.
Gràcies Jan”
JoanRa. @JOANRAMAX
“Duran acusa el jutge
Vidal de fer ‘mal’ als
independentistes? ‘Mande’?
Però s’ha vist aquest home?”
Krmeta @KRMETA12
“Avui CDC ha de trencar amb
Duran si no vol ser còmplice
dels seus insults a Vidal,
Diplocat i l’independentisme.
Massa temps hem aguantat”
Uriel Bertran. @URIEL_BERTRAN
“No aniré a una llista electoral.
La meva etapa legislativa s’ha
acabat. Per respecte a ICV,
perquè no seria raonable”
Raül Romeva. EXEURODIPUTAT D’ICV
“A Espanya hi ha regions
que no són sostenibles”
Santiago Niño Becerra. ECONOMISTA
Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de
telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin les quinze línies o els vuit-cents
caràcters d’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb
pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
A l’empresa
Panini, amb molt
d’agraïment
b Moltes i moltes gràcies. Un
dijous a la tarda vaig enviarvos un fax per explicar-vos que
una neboda meva d’11 anys,
greument malalta, feia l’àlbum
d’animals. Per més cromos
que li compràvem, sempre
sortien repetits; per tant, els
deia que pagaríem el que calgués per tenir els que li faltaven per completar la col·lecció.
El dilluns següent a primera
hora del matí ja tenia els cromos a casa i gratuïtament.
Vaig trucar a l’empresa per
agrair el gest, i l’atenció va
ser extraordinària.
La meva neboda fa uns dies
que ens va deixar, per això a
més de donar les gràcies vull
felicitar l’empresa Panini España SA la seva sensibilitat i humanitat. No sempre es troba
en el món dels negocis.
La neboda va acabar el seu
àlbum i dissortadament el seu
camí entre nosaltres. Tant de
bo la vostra empresa tingui
un gran esdevenidor.
MARIA MAGRINYÀ MIRACLE
Barcelona
Millorar sí,
destruir no,
senyora Ada
Colau
b Barcelona és una ciutat
oberta al mar, una ciutat mediterrània, de pas i d’acollida, on
el turista es troba com si fos a
casa seva. Una ciutat amb
múltiples ofertes, culturals, esportives i de lleure, a part dels
congressos, que li donen una
pàtina molt característica i
mundialment reconeguda
com la ciutat dels congressos.
Una ciutat amb un centre històric únic, envoltat d’edificis
emblemàtics; per excel·lència
la capital del modernisme, de
l’art i amb una xarxa de museus realment excepcionals.
D’acord que queden moltes
coses per millorar, però el que
no podem fer és canviar un
model de vida centrat en tres
eixos cabdals, el turisme, els
negocis i el port. El turisme
crea riquesa i sostenibilitat
econòmica, i se’n beneficien
els transportistes, els botiguers, els distribuïdors, els
restauradors, els hotelers, etcètera. La ciutat dels negocis
amb múltiples empreses, la
majoria multinacionals. Un referent amb la recerca i la tecnologia aplicada en diferents
àmbits, mèdics, industrials,
agroalimentaris, etcètera.
El primer port del Mediterrani i el segon en importància
Barcelona i les motos
El senyor Trias acaba d’instal·lar carrils bici a la remodelació de la Diagonal i en altres llocs de la ciutat, la qual cosa
vol dir que reconeix l’ús de la bicicleta. Però de la moto, no
se’n recorda, i això que són més de tres-centes mil les motos censades a Barcelona i que majoritàriament accedeixen a la ciutat. La moto és la que evita el caos circulatori
cada dia a Barcelona, ja que si algun dia els motoristes
deixessin la moto i accedissin amb el cotxe a la ciutat la situació seria molt caòtica. Però l’alcalde no reconeix
aquest esforç dels motoristes, oblidats per complet fins al
punt que no disposen d’un carril que faci més fluïda la circulació i eviti el risc d’accidents. És inconcebible veure
com les motos han de circular entre els cotxes, quan hi ha
alternatives i solucions per aplicar, com ara l’ús del carril
bus. La moto ha estat una icona de la indústria a Catalunya i en pocs anys han deixat que desapareguin marques
com ara Montesa, Derbi, Ossa, Bultaco, Sanglas, etc.
La moto a Catalunya hauria de tenir un reconeixement
especial, però no és així. Espero que algun dia algú posi la
moto al lloc que li correspon en aquesta ciutat.
FERNANDO GUERRERO BARRIO. Barcelona
d’Europa després de Rotterdam, la capital dels creuers i
de mercaderies, la porta
d’Àsia. Una font d’ingressos i
de vida per Barcelona que ningú amb dos dits de seny pot
obviar i menysprear. Queden
moltes coses per millorar, però
millorar no vol dir canviar de
model per tal de crear misèria
compartida, però sí renovar,
modelar determinades ordenances que amb el pas dels
anys han quedat obsoletes.
Primer les persones,
d’acord, però mantenint allò
que els dóna vida, que crea riquesa per a la ciutat i, si cal, renovar, millorar aquelles estructures i aquells àmbits que sigui
necessari fer-ho, però sempre
a favor del ciutadà i fent de la
ciutat un model de convivència. Barcelona és avui una ciutat amable, una ciutat acollidora, neta, segura i un referent
mundial com a ciutat europea,
la capital de la Mediterrània.
PERE MANUEL GIRALT PRAT
Sant Just Desvern
(Baix Llobregat)
Contenidors i
seguretat viària
b A força cruïlles de l’Eixample, una bateria de contenidors situats en paral·lel a la
vorera impedeix la correcta
visibilitat per part de vianants que es disposen a creuar el carrer i conductors que
es disposen a efectuar un gir,
fet que incrementa enormement el risc per a vianants,
especialment infants.
Un exemple n’és la cruïlla
entre els carrers Bruc i Mallorca, on els vianants situats a la
banda muntanya/Llobregat
que volen creuar pel pas de
vianants el carrer Mallorca (direcció mar) es veuen freqüentment sorpresos per vehicles
procedents del carrer Bruc
que giren direcció Mallorca.
Són freqüents els ensurts i les
frenades brusques, i al llarg
dels anys he estat testimoni
de més d’un accident.
Fa uns anys, estès sobre
aquest pas de vianants, un
cos inert cobert per una manta em va ratificar les meves
sospites, en concret que impedir la bona visibilitat de certes
cruïlles situant-hi contenidors
les convertia en veritables
punts negre per a vianants.
La solució, però, és ben
senzilla, ja que tan sols canviant la localització dels contenidors on no alterin la visibilitat, incrementaríem enormement la seguretat viària
de la nostra ciutat.
MARTÍ GASSIOT
Barcelona
Pere Folch,
mestre de la
paraula
b El passat 14 de febrer vam
recordar Pere Folch Mateu
(1919-2013) en un acte d’homenatge al Casal del Metge de
Barcelona. Home savi, generós i compromès; lluitador infatigable i convençut; apassionat per múltiples causes; psicoanalista destacat i un dels
fundadors de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi (SEP).
Un acte en què es van evocar diversos aspectes lligats a
la personalitat d’aquest metge
eminent, que va fer de l’ús de
la paraula i de la seva potència
evocadora una eina essencial
tant en el tractament dels pacients, com també al llarg de la
seva activitat com a traductor
al català d’obres psicoanalítiques i com a impulsor d’iniciatives culturals lligades a la nostra llengua, tals com la creació
de la Revista Catalana de Psicoanàlisi. La seva tasca incansable com a psicoanalista el
dugué igualment a promoure
actes amb personalitats de
disciplines properes (lingüistes, filòsofs, literats, homes de
teatre), com els Debats a la
cruïlla del símbol en l’àmbit de
la Universitat de Barcelona.
També es van recordar
diferents aspectes i moments de l’activitat professional de Pere Folch com, per
exemple, la seva dedicació a
la formació de psicoterapeutes, l’activitat en favor de l’assistència pública de qualitat
i l’atenció a la psicosi o a la
vellesa, entre d’altres.
Des de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi no oblidarem
mai el seu mestratge: un mestre de mestres i un gran company. Sabia estimular el desig
d’aprendre i obrir-se a nous
horitzons. Amic cordial i ple
d’humor perspicaç.
RAFAEL FERRER, president
de la Societat Espanyola
de Psicoanàlisi (SEP)
Barcelona
Visca Sant Medir
b Una vegada a l’any, un dia a
l’any, el barri de Gràcia de Barcelona es transforma. Els botiguers surten dels seus negocis reconvertits en nens, el
carter fa una parada entre carta i carta, els mestres organitzen excursions amb els alumnes, els avis tornen a ser joves,
els malalts reuneixen totes les
seves forces per sortir al carrer
i jo remoc cel i terra per poder
fer festa i tornar a Barcelona.
Un dia a l’any, els carrers de
Gràcia s’omplen de carrosses,
cavalls, músics i molts caramels! Un dia a l’any, passo del
“què diran” i m’omplo la jaqueta de medalles cridaneres. Un
dia a l’any, miro el cel pensant
que potser sí que hi ha alguna
cosa més, allà dalt. Un dia a
l’any és 3 de març, un dia a
l’any és Sant Medir.
Enmig de la pluja de caramels i lluint les medalles més
extravagants, Nadal em sembla vulgar i el dia de Reis, poca
cosa. Utilitzaré moltes paraules per intentar transmetre, a
la gent que no ho coneix, la
màgia de Sant Medir. Però
també sóc conscient que cal
viure-ho per entendre-ho.
Un dia a l’any és 3 de març,
és Sant Medir. Un dia a l’any
tot és possible, tornem a ser
nens. Visca Sant Medir!
MAR VILÀ DUCH
Barcelona