Editorial

Editorial
Revista Catalana de Psicoanàlisi Vol.XXIV/1-2
En aquest número que teniu a les mans trobareu com originals un treball sobre el
procés d’interrupció de l’anàlisi i diversos treballs que tracten del tema del perdó,
aspecte important en la vida de qualsevol persona, en la societat, a les institucions,
en definitiva a tots els llocs i espais on s’estableixen relacions humanes.
Tothom entén que l’autèntic acte de perdonar proporciona pau i benestar psíquic
a la persona que el dóna i també a la persona que el rep. Però a vegades es fa molt
difícil perdonar i potser com assenyala Vladimir Jankélévitch (1999) -filòsof que ha
dedicat molt treball, pensament i pàgines a reflexionar sobre aquesta qüestió- un
perdó net de tota restricció mental, d’una dosi infinitesimal de rancor, no s’ha
concedit mai en aquest món i, malgrat això el perdó segueix sent un deure moral.
A vegades hi ha persones que no es poden perdonar ni a si mateixes. El vell
lluitador George Bernanos ens ho feia pensar en el seu llibre Journal d’un curé de
campagne (1936) quan posa a la boca del sacerdot moribund la següent frase: “Què
fàcil és odiar-se a sí mateix! La veritable gràcia consisteix en oblidar. Encara que
l’orgull mori en nosaltres, la veritable gràcia seria estimar-se a sí mateix amb
absoluta senzillesa, com hom deuria estimar als que estimen i pateixen en Crist”. Si
per algunes persones és difícil perdonar-se a si mateixes, encara és més aspre i
complex perdonar l’altre. En ocasions costa demanar perdó, especialment els costa
als centres de poder, a les institucions, fins i tot religioses. Recordem a tall
d’exemple, com a l’església catòlica li va costar reconèixer que havia errat en el
tractament donat a Galileu, cosa que no va poder fer fins a l’any 1992, tot i que
millor uns segles tard que mai! Així mateix en massa països no s’ha demanat mai un
perdó autèntic a les gent que s’ha tractat injustament.
6
A la secció Originals trobareu un treball de Schafer i la discussió posterior que
en va fer de Spregnether, així com un altre de A. Pérez Sánchez que reflexionen des
de diferents perspectives sobre l’acte psíquic de perdonar, a més de la recensió del
llibre d’en Jankélévitch sobre el mateix tema. Creiem que són un bon estímul per
pensar. J.L.Borges escrivia : “Amb el temps aprens que disculpar qualsevol ho fa,
però perdonar es sols d’ànimes grans. Amb el temps aprens que intentar perdonar o
demanar perdó, dir que estimes, que enyores, dir que necessites, dir que vols ser
amic, davant d’una tomba, ja no té cap sentit”.
També podreu llegir l’entrevista a la psicoanalista Ruth Malcom Riesenberg que
ha treballat i supervisat amb companys de Barcelona durant una bona colla d’anys i
que comparteix en aquestes pàgines les seves experiències professionals i personals.
A la secció de la Jornada de la Revista i en Aplicacions s’aborden des de
diferents angles el tema de la prevenció en salut mental i com des de la psicoanàlisi
hi podem contribuir.
Us oferim també un article de Mònica Balltondre, que l’any passat va realitzar i
presentar a la Universitat Autònoma una recerca sobre “La curació per l’ànima” a
propòsit del treball de la humanista Oliva Sabuco, autora d’un llibre de medicina
renaixentista que relacionava els sentiments negatius amb les patologies i tractava
d’integrar cos i esperit. Com que M.Balltondre persevera amb la seva recerca
històrica ara podem llegir el seu article Les possibilitats de curació per la paraula en
l’àmbit mèdic del segle XVI.
Finalment a l’apartat “Avui comentem...” trobareu tres recensions sobre llibres
d’interès.
Des d’aquí agraïm als autors les seves col.laboracions. I de moment, res més
lectors... ep, sí! Us volem anunciar que l’any 2008 a més del número habitual
oferirem un número monogràfic sobre identitat i violència. I com sempre, us
desitgem un any ple de bones experiències i també d’inspiradores lectures.
Els Editors